Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs per aquesta setmana, ja encarant el Nadal, us proposo tres projectes amb Big Band amb dos discos editats per Temps Record el primer dels quals el “Sinatra 100 anys” de la Bruno Oro & Vicens Martin Big Band i el segon el de “A day in Barcelona” de Susana Sheiman &  Duccio Bertini Big Band. El tercer projecte ens arriba des de Girona amb els arranjaments en clau jazzística de la música de l’Adrià Puntí, en el disc “Puntí” de la Girona Jazz Project, disc de Produccionsfila6.

Abans però us vull recordar que aquest divendres 23 de desembre tenim el Concert de Nadal a la Sala Xica de La Vicentina amb el projecte de Joan Vidal Sextet dedicat a l’obra de Richard Strauss “Així parlà Zarathustra”. El disc que ens presenta Joan Vidal es diu “Revisiting Zarathustra” i és música pròpia en clau de Jazz sobre aquesta obra d’Strauss. Un sextet extraordinari amb Martí Serra, Santi de la Rubia, Adrià Plana, Marco Mezquida, Martín Léiton i Joan Vidal. A les 22h a la Sala Xica carrer Rafael Casanova 45 de Sant Vicenç dels Horts.

Dir-vos també què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb el projecte de Susana Sheiman & Duccio Bertini Big Band anomenat...


“A DAY IN BARCELONA”
Duccio Bertini & Susana Sheiman

Editat per Temps Record            TR1604-GE16
Enregistrat per Ferran Conangla i Roger Rodés el 24 i 25 de novembre de 2015 als Medusa Estudio, Barcelona.
Enregistraments addicionals per Francesco Baldi, Pep Roig i Eric Roldan.
Masteritzat el 13 de mig de 2016 per Tommaso Bianchi al White Sound Mastering Studio de Florència, Itàlia.
Produït per Macnet & Duccio Bertini per a Temps Record.
Productors executius Ángel Cazorla, Duccio Bertini i Susana Sheiman.

Susana Sheiman, veu
Raül Reverter, saxo alto i clarinet
Guim Garcia Balash, saxo alto i flauta
Vicent Macián, saxo tenor
Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet
Jaume Badrenas, saxo baríton i clarinet baix
David Pastor, trompeta lead
Paul Evans, Leo Torres i Sergio García, trompetes
Vicent Pérez, Tomeu Garsius i Maria Astallé, trombons
Tom Warburton, contrabaix
Alex Conde, piano
Jean Pierre Derouard, bateria
Nan Mercader, percussions en 2, 4 i 8
Yeray Hernández, guitarra en 2, 4, 6, 7 i 8
Toni Solà, saxo tenor en 6
I les cordes de Pere Bardagí, violí i viola
Manolo Martínez del Fresno, cello en el tema 4

Comencem ja sense més dilació amb aquest també delicat projecte amb una magnífica balada de Bill Carey i Carl Fisher anomenada...

6.- You’ve changed              (B. C. & C. F.)           6m41s

Aquesta és una preciosa cançó escrita per Bill Carey el 1941 i interpretada per innumerables cantants, Nat King Cole (1947), Billie Holiday en el seu àlbum Lady in Satin (1958), Julie London (1959), Sarah Vaughan (1960), Ella Fitzgerald (1966), Diana Ross,  a la pel·lícula Lady Sings the Blues (1972), etc, etc,  i també músics com el mateix Dexter Gordon en el seu àlbum Doin 'Allright (1961), David Sanborn (2010) i un llarg etcètera, tot i no seu un dels més escoltats i coneguts estàndards, ja veieu que l’ha interpretat quasi tothom.

El responsable de la direcció i arranjaments ens en fa una magnífica versió ideal per la veu, negre, autèntica de la Susana. El solo del saxo tenor podria ben bé ser el de l’amic Vicent Maciàn, impressionant per la seva cadenciosa vehemència. Tema en el més ultralent tempo més que el tema cantat per Billie Holiday, a mode d’enaltiment de les emocions.

Veiem què ens diuen des de Discópolis Jazz-Radio 3....

“Estava per veure si va ser l'encert del principiant o si la proposta evolucionaria adequadament. I així ha estat, ¡fantàstic !. El debut de Susana Sheiman, Swing appeal de 2011 va ser bo però em va saber a poc, volia més. Va seguir Open Gate, que era un bon disc i un parell d'anys després arriba la confirmació. A Day in Barcelona és una feina rodó amb tot bo. El repertori està ben triat, els sols són brillants, els músics s'entreguen, Susana ha dotat a la seva veu d'un timbre equilibrat, cantant amb tremp i permetent-se petites gosadies que li donen un toc personal. Tot és bo, però hi ha alguna cosa millor encara, la compenetració de la solista amb els arranjaments del fiorentino Duccio Bertini que ha trobat a Barcelona una inspiració lluminosa.”

Seguim igualment de manera plàcida, ara amb el tema del gran Cole Porter anomenat...

2.- You’d Be So Nice To Come Home To            (C. Porter)     6m53s

Doncs ens hem tornat a trobar amb una preciosa balada, ara amb una mica més de swing. Aquest projecte és així de delicat, ja ho vegeu, i magistralment cantat per la nostra amiga, la qual ens ha visitat un parell de vegades al JCLV, interpretat de manera magistral, ara amb un solo al saxo alto de l’amic Guim Garcia Balash. I quin so n’extreu del seu, meu, Mark VI del 1958. La delicadesa al piano de l’Alex Conde ressalta encara més aquest tema per després Susana de nou tornar-hi amb la magnífica melodia.

Tema estàndard escrit per Cole Porter per a la pel·lícula de 1943 “Something to Shout About”, on va ser introduïda per Janet Blair i Don Ameche. Dinah Shore va tenir un gran èxit amb aquesta cançó en els seus inicis i Diane Keaton la va interpretar en la pel·lícula de Woody Allen “Radio Days”. Frank Sinatra en A Swingin 'Affair! (1957), va ser un altre dels molts que la va cantar entre els quals.. Helen Merrill - Helen Merrill (amb Clifford Brown) (1954), Coleman Hawkins / Ben Webster / Oscar Peterson - Coleman Hawkins Encounters Webster (1957), Art Pepper - Art Pepper Meets the Rhythm Section (1957), Chet Baker - Chet (1958-1959), Lee Konitz - Motion (1961), Julie London - By Myself (1965), Jim Hall - Concert (1975), Billy Eckstine / Helen Merrill - Billy Eckstine sings with Benny Carter (1986), Chris Gillespie - Portraits Of Porter (2013), Sarah Vaughan i molts més,

I nosaltres seguim ara amb un altre increïble tema ara de Fran Landesman/Tommy Wolf anomenat...

3.- Spring Can Really Up The Most           (F. L. & T. W.)           5m02s

Ara amb un tempo ternari, a ritme de vals ens hem animant una mica més. Aquesta és la tònica del programa sempre que es pot. La veu càlida de Susana Sheiman ha deixat pas a la mestria de l’amic valencià David Pastor, ell un dels més potents metalls, els dels més aguts però també un dels més melòdics i tècnics trompetistes de l’estat.

Aquest tema del 1955 és un estàndard amb lletra de Fran Landesman, i música de Tommy Wolf. El títol és una versió de jazz de la línia d'obertura de T. S. Elliot,  The Waste Land, "April is the cruellest month". Els enregistraments més notables són els de Betty Carter – Inside Betty Carter (1965), The Audience with Betty Carter (1979), Ella Fitzgerald - Clap Hands, Here Comes Charlie! (1961), Julie London - Sophisticated Lady (1962), Carmen McRae - Bittersweet (1964), Bette Midler - Some People's Lives (1990) i el vídeo del concert / àlbum de Diva Las Vegas (1997), Barbra Streisand - Just For The Record (1991), Sarah Vaughan, etc, etc.


I seguim amb el que ens deien des de Discópolis Jazz-Radio 3

“És un plaer poder presentar un disc així, i no n'hi ha molts, d'una gran solista amb una estupenda Big Band, en la qual es nota la mà eficaç de David Pastor. Potser el que més m'agradi sigui l'equilibri entre sofisticació i expressivitat. El trobo en la veu solista i en els instrumentistes. I el més atractiu és que les dues qualitats van unides. Hi ha una balada que explica el que vull dir, You'veu changed. Escúchenla amb atenció seguint els contrapunts de les melodies que semblen bressolar-se en la recerca de l'excel·lència ... i ... seduïts per l'ambient, de cop i volta surt el saxo tenor d'en Toni Solà i un va al paradís. Culmina la cançó Susanna amb els seus registres més càlids. Segueix el interludi instrumental E.S.P. que Wayne Shorter fes per al quintet de Miles dels seixanta i encara han d'arribar Duke i Trane. S'està molt a gust gaudint de tanta exquisidesa. Busco el piano i Alex Comte apareix humil, gairebé demanant permís a African Flower. Ja no em sap a poc, aquest tercer disc de Susana Sheiman m'ha fet vessar. Ella, tots els músics i els arranjaments de Duccio ho han aconseguit.” José Miguel López, Discópolis Jazz-Radio 3

I nosaltres encarem ja el que serà el penúltim tema, el del primer tall del disc amb el conegut tema de Johnny Burke/Jimmy Van Heusen interpretat per Chet Baker per només parlar d’un, que dels altres ja en parlaré, a mode d’ampliar els vostres coneixments...en el tema...

1.- It Could Happen To You (J. B. & J.van H.)       4m06s

Amb un tema que Chet Baker va cantar i tocar a tempo de balada, els nostres herois cavalquen a ritme de swing, amb la melodia curteta primer cantada per Susana i per després l’Alex Conde fer un solet amb el piano, aquest sembla haver-li donat pas al saxo tenor del Gabriel Amargant. Tots ells després, en un magnífic arranjament al més pur estil d’aquelles big bands de l’època de Thad Jones/Mel Lewis, ens han fet una magnífica demostració col·lectiva del què és tocar en una Big Band.

Aquest és un estàndard molt popular amb música de Jimmy Van Heusen i lletres de Johnny Burke que va ser escrit el 1944 i va ser introduït per Dorothy Lamour en la pel·lícula musical de la Paramount, “And the Angels Sing”. Un enregistrament de Jo Stafford editat per Capitol Records va aconseguir el desè lloc dels discos més venuts el 21 de setembre de 1944 de la revista Billboard,. La gravació de Bing Crosby per Decca va estar-se dues setmanes a les llistes de Billboard el setembre de 1944 arribant al lloc 18. La composició Dexter Gordon, "Fried Bananas” es basa en les progressions d’acords del “It could happen to me”.

I nosaltres acabem ja aquest projecte amb el tema més viu del disc, el tema de John Coltrane anomenat....

9.- Lazy Bird              (J. Coltrane)              4m09s

Doncs un tema de Coltrane arranjat magistralment per a Big Band, amb una intro retallada de tempo que ha donat pas al solo al saxo alto que podria ser el del Raül Reverter amb un magnífic so i millor improvisació. A quin nivell tenim aquest músic, tot i que podria ser ben bé l’amic Guim Garcia....però crec que no, em sembla que te un altre so. Un magnífic tema de Coltrane a un tempo viu i amb una interpretació magistral del Raül.

Lazy Bird és una composició musical de John Coltrane, que va aparèixer per primera vegada en el seu àlbum de 1957 “Blue Train”. El seu nom és probable que vingui d’una obra de teatre de la composició de Tadd Dameron "Lady Bird": El biògraf de Coltrane, Lewis Porter, ha proposat que hi ha una relació harmònica entre "Lady Bird" i la secció A de "Lazy Bird". (El pont de la cançó de Coltrane és aparentment una variació de l’estàndard "Lover Man"). La progressió d'acords de "Lady Bird" pot transformar-se en la de "Lazy Bird" a través de la substitució d'acords utilitzant la progressió anterior i la substitució per tritons.

I deixem aquest magnífic projecte de la Susana Sheiman & Duccio Bertini Big Band però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara en endinsem en el projecte jazzístic i la música de l’Adrià Puntí que es diu....


“PUNTÍ”
Girona Jazz Project

DL- GI 1406-2015
Amb el suport de l’SGAE, Girona Kreas i Ajuntament de Girona
Enregistrat per Jaume Figueres el 29 i 30 de juny de 2015 als estudis Grown de Girona.
Mesclat per Francesc Ubanell, Ramon Prats, Adrià Bauzò i Xavi Molina el 29 i 31 de juliol de 2015 a 5grama.

Clara Luna, veu
David Pastor, trompeta
Eduard Prats, trombó i fiscorn
Adrià Bauzò, saxo alto, soprano i flauta
Xavi Molina, saxo alto, tenor i clarinet
Jordi Casas, saxo tenor, baríton i clarinet
Francesc Ubanell, guitarra
Alexandre Carbonell, piano
Joan Motera, contrabaix
Ramon Prats, bateria

Totes les composicions són de l’Adrià Puntí mentre que els arranjaments són de diferents membres de la banda, la qual cosa comentaré en cada tema.

Aquesta és una Petita Big Band de 10 músics amb una relativament llarga història, i això és el que ens diuen ells mateixos en l’interior del llibret del disc...

Del disc “Vinc d’un silenci molt curt”, els amics de la Girona Jazz Project han arranjat amb aires jazzístics tot el seu disc dedicat a Puntí amb els temes Coral·lí, Ull per Ull, Mirall capgirat, Muriel, Maria, Setze jutges, Senyor doctor i Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc.  Tot aquest projecte jazzístic honorant Puntí partint d’aquest magnífic disc del geni gironí.

Comencem amb el.....

4.- Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc    (A. Puntí)        5m49s

Doncs aquesta és la versió reconduïda pels amics de la Girona Jazz Project amb una intro magnífica per després escoltar la deliciosa veu de la Clara Luna en un arranjament de l’Adrià Bauzà essent ell mateix qui enceta els solos amb un de preciós al saxo alto. Mentre la cadència suau de la secció rítmica l’aixopluga, per després el so de la magnífica trompeta del mestre David Pastor.

Doncs parlarem de l’homenatjat Puntí tot i dient-vos que el seu caminar musical va començar cap allà el 1980 amb el grup La felaction on the rocks, títol que ja ens indica el perfil llibertari del personatge. Des del 1989 al 1995 passen coses com per exemple la formació d’Umpah-pah, grup amb el qual enregistra cinc discos i un mini-cd. L'Adrià compon les cançons i és l'autor de les lletres. A més, la realització de la major part dels video-clips del grup també corre al seu càrrec. Umpah-pah guanya diversos premis, entre els quals podem destacar l'Ondas, l'Altaveu, el Premi Nacional de Música de Catalunya i el Premi de les Mosques de Girona. En cinema dirigeix, realitza i produeix diversos curtmetratges. També participa com a actor a la peça La curvatura del vèrtex i el llarg metratge El laberinto griego. El 1994, Umpah-Pah treu al mercat simultàniament dos discos: un en castellà (Triquiñuelas al Óleo) y un altre en català (Bordell).


I nosaltres seguim amb el següent tema ara dedicat a Muriel Casals m’atreviria a dir jo.....doncs som-hi amb...

6.- Muriel        (A. Puntí)                    8m00s

I ja amb un ritme viu però delicat ens hem apropat a Muriel de la mà de la GJP amb una introducció melòdica preciosa, i més preciosa la veu de Clara Luna. El solo de l’Adrià torna a brillar, ara amb un tema arranjat pel pianista Àlex Carbonell. El solo delicat de l’amic Francesc Ubanell (que va ser qui em va cedir el disc al Jamboree) a la guitarra enlaira encara més aquesta deliciosa melodia del geni gironí. Clara hi torna de la dolça manera amb que ella canta i encaren el final de Muriel.  

“Vuit anys poden semblar poca cosa en la vida de les persones, però són una llarga història en una formació de la magnitud de GIRONA JAZZ PROJECT. La GJP es va formar fa quasi una dècada amb la intenció de treballar de prop amb rellevants autors de jazz contemporani per a conèixer la seva visió personal de la música de Big Band d’avui (Perico Sambeat, Guillermo Klein, Bob Mintser, Maceo Parker entre d’altres). Nou projectes diferents, dos discos i un premi en son el testimoni. Avui, presentem la nostra pròpia personalitat, decantada en una sèrie d’arranjaments dels components de la GJP que han vestit les cançons de l’Adrià Puntí. Les lletres i les melodies del cantant gironí han estat la llavor perfecte per a forjar un so amb segell propi GJP. Amb aquest disc comença una nova etapa en la vida de la formació.”

I acaben dient....

“Moltíssimes gràcies a Adrià Puntí, per la seva inspiració, generositat i entusiasme amb el projecte i a tots els membres de la formació per la vostra implicació.”

Seguim ara amb el tercer tall del disc, l’anomenat...

3.- Ull per ull              (A. Puntí)                    5m49s

Un preciós tema arranjat per Francesc Ubanell iniciat delicadament i que anirà agafant força. Les magnífiques i crítiques lletres del geni gironí cantades per la Clara agafen una dimensió no tant críptica, gràcies a la seva delicada i precisa veu. L’Adrià en els directes és força més trencador, cadascú es com és. Clara i els amics de la GJP han volgut que l’homenatge sigui precisament així, musicalment perfecte. Els solos dels companys d’aquesta formació gironina són exquisits com el projecte i el mateix homenatge.

La biografia de l’Adrià Puntí és tan extensa que us recomano la repasseu vosaltres mateixos, tot i això jo us en faré un resum.

El 1997 va fer el seu primer disc en solitari “Pepalallarga” amb temes anteriors d’Umpah pah, aquest "Ull per ull" que heu escoltat,  "Solitud" i "Cor agre". Després de fer un treball a duet amb Maria del Mar Bonet va fer el seu segon treball en solitari tot i recordant el món de la infància, el seu “L’hora del pati”. Un disc que el consagra com a músic en solitari i que inclou temes com "Coral·lí", "Setze jutges" i demés. Participa en el concert d'homenatge al cantant de Sau, Carles Sabater. Adrià Puntí versiona el tema "Només ho faig per tu" en aquest magnífic esdeveniment que se celebra al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb la participació de 25 “col·legues” y amics. La col·laboració de l’Adrià amb Pep Sala seguirà iniciant una gira al pavelló vell de Manresa. Ells dos realitzen gires presentant cadascú el seu projecte per després fer un final conjunt en homenatge al desaparegut Carles Sabater.

Seguim ara amb el magnífic tema anomenat...

5.- Mirall capgirat     (A. Puntí)        6m03s

Una meravella de tema amb una intro a piano i trompeta, delicada, per després seguir amb un tempo viu i un magnífic arranjament de Jordi Casas. La dolça veu de Clara encalça perfectament amb la impressionant lletra de Puntí amb el “Si em moro a casa què direu..si em moro a casa què direu.” Ubanell a la guitarra primer i després Bauzà  a la flauta broden aquest tema amb els seus solos. Clara hi torna en un tema on el canvi harmònic i rítmic del pont, és realment emocionant.


2002. Participa com a actor i músic a El Cabaret de la Campmany, amb Teresa Gimpera. Lluís Marrasé, guionista y director de l'espectacle, produeix 'un musical per a aquells a qui no els agraden els musicals' a partir de textos i lletres de cançons escrites per Maria Aurèlia Capmany, en el qual s'intenta mostrar la seva polièdrica vertent creativa i les seves inquietuds vitals. Teresa Gimpera i Adrià Puntí són els dos puntals de l'espectacle, en la creació del qual ha intervingut un extens equip.
2003. Surt al mercat el seu tercer disc, Maria, un homenatge a la seva mare. El disc és considerat el millor treball fins ara i rep el premi Porret. Publicacions com Rockdelux (12è millor disc nacional del 2002) o Enderrock (13è millor disc català de la història) el qualifiquen d'excelent. En ell apareixen cançons com "Maria" (on col·labora amb Bunbury), "Longui n.13", "Tomb", "De muda en muda", “Senyor Doctor”...
2005. Cantants catalans reten un homenatge a Ovidi Montllor en el Mercat de les Flors de Barcelona. Puntí interpreta les cançons "Carnisseria" i "Garrotada en swing". 2007. Participa a Rock&Cat, una pel·lícula documental dirigida per Jordi Roigé i coproduïda per TVC, que es roda al Liceu. Adrià Puntí interpreta una versió inoblidable i commovedora de "Ull per Ull", ell sol al piano.

I nosaltres acabarem aquest projecte que evidentment recomano adquirir físicament com a suport a aquests intrèpids músics que l’han produït, amb tots els costos que això implica. I l’acabem amb el tema...

7.- Maria        (A. Puntí)                    3m47s

Doncs amb aquest tema potent arranjat per l’Adrià Bauzà, membre de la banda de l’Adrià participant en quasi totes les mogudes d’aquest, acabem el nostre homenatge als músics gironins, tot i dient que la participació extraordinària de la Clara Luna i David Pastor sorgeixen de la evident relació dels gironins amb el Taller de Músics, la qual cosa suposa qui us parla.

2008. Participa en el disc homenatge a Lluís Llach
2009. Publica un disc tribut a Umpah-pah.
2010-2011. Després d'una llarga absència torna als escenaris amb la gira “Viatge d’un Savi Vilatrista”
2012. S'estrena el documental Adrià Puntí a la desena edició de l'In-Edit Beefeater, el Festival Internacional de Documental Musical de Barcelona, dins la secció oficial nacional.
2013. Publica el llibre Incompletament Puntí que està format per reculls de poemes, textos, cançons, il·lustrat amb dibuixos propis i també una part de l'obra del seu pare.
2014. Publica el DVD Un cor emigrant, actuació en directe de l'Auditori de Girona, amb un gran èxit de públic i de crítica.
2015. Sota el títol Girona Jazz Project fa Puntí, la formació gironina Girona Jazz Project (especialitzada a dur al seu terreny les músiques de diversos creadors contemporanis) adapta algunes de les peces més emblemàtiques de l'artista, projecte que acabeu d’escoltar.

I deixant ja aquest projecte, us torno a recordar que mireu d’adquirir-lo, cosa fàcil considerant els mitjans de la xarxa i així recolzar als nostres intrèpids músics. I nosaltres acabem ja el programa però abans...

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

I com deia acabarem el programa d’avui amb una altra magnífica Big Band on hi ha també bona colla dels mateixos que heu escoltat en el primer disc d’aquesta nit. Aquest darrer projecte està dedicat a Sinatra en el seu 100è aniversari del naixement, que va passar el 2015, i on se li van fer i se li fan encara molts homenatges de diverses maneres i formacions entre les quals la de l’amic i extraordinari cantant Jordi Rabascall anomenat Sinatra at the appartment. Nosaltres ho farem amb el projecte de Vicens Martín i la seva Dream Big Band amb Bruno Oro fent de Frank Sinatra....el projecte és...


“SINATRA 100 ANYS”
Bruno Oro &  Vicens Martín Dream Big Band

Editat per Temps Record            TR1601-GE16
Enregistrat per Josep Roig i Eric Roldan el 6 d’abril de 2016 en directe al Teatre Kursaal de Manresa.
Masteritzat per Josep Roig a Temps Record.
El so del directe va estar a càrrec de David Casamitjana.
Producció artística i musical de Vicens Martín
Producció executiva de Josep Roug per Temps Record.

Bruno Oro, veu i piano a “One for my Baby”
Vicens Martín, direcció i guitarra
The Dream Big Band....
Guim García Balash, saxo alto, clarinet i flauta
Albert Carrique, saxo alto i flauta
Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet
Vicent Maciàn, saxo tenor i flauta
Marcel·lí Bayer, saxo baríton
Matthew L. Simon, Jaume Peña, Ivó Oller i Leo Torres, trompeta
Josep Tutusaus, Vicent Pérez, Albert Costa, trombó
David Parras, trombó baix
Alejandro di Constanzo, piano
Paco Weth, contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria.

Doncs comencem ja amb el magnífic projecte de SINATRA 100 ANYS amb la veu del gran actor Bruno Oro, ara reconvertit en cantant, sense oblidar però que aquest artista va estudiar també piano i que toca en un tema que no sé si posarem...
El Vicens Martín ens explica les històries de com va anar tot plegat i que jo us comentaré, però acaba dient això:

I ara… Ara fes-me el favor de deixar de llegir, tanca els ulls i concentra’t en la música. Que aquesta música és per viure-la intensament, i no per estar fent altres coses.
Gaudeix de l’espectacle!!!! Enjoy the show!!!!!


Som-hi doncs amb una cançó popular del 1957 composta per Jimmy Van Heusen, amb lletra de Sammy Cahn i que inicià l’actuació dels nostres amics al Kursaal de Manresa anomenada...

1.- Come Fly With Me          (B. Howard)               3m40s

Doncs quina entrada que tenen els amics de la Vicens Martín Dream Big Band i el màgic Bruno Oro. Haig de comentar que aquesta va ser una idea del jove Albert Carrique, al qual conec de fa anys, noi d’Olesa com el seu amic Òscar Latorre. Ells dos han vingut diverses vegades al Festival de Jam Sessions que fem cada any a Sant Vicenç dels Horts. El tema en qüestió, potent per començar un concert, ha estat interpretat per tota la Big Band sense cap solo, que ja vindran, tot i considerar com els feia Sinatra amb le Count Basie Orchestra, o sigui quasi sense solos dels instruments i pocs de la veu.

Aquesta cançó va ser escrita per a Frank Sinatra, i va ser la cançó principal del seu àlbum de 1958 del mateix nom. La cançó estableix el to per a la resta de l'àlbum, que descriu les aventures en llocs exòtics, a Bombai, Perú i la badia d'Acapulco, respectivament.

Veiem què ens diu el Vicens Martín de com va anar tot plegat...

Juliol de 1966. Sands Casino de Las Vegas. En unes sessions de música inoblidables, Frank Sinatra canta alguns dels grans temes de la cançó popular americana acompanyat de la Count Basie Orchestra i amb la direcció de Quincy Jones.

Octubre de 2014. A un bar de Sarrià. Acompanyat del saxofonista Albert Carrique, estrenyo per primera vegada la mà d’en Bruno Oro. És clar que sé qui és, però fins aquella tarda no el coneixia en persona. I m’he escoltat els seus discos, i l’hi he fet un càsting d’amagat. I ell sembla que ha fet els deures i ha fet un google bàsic de qui sóc jo, per saber qui és el temerari que li està oferint cantar temes de Frank Sinatra amb una Big Band. Primera decepció quan em diu: “és que no sóc gaire fan d’en Sinatra, jo”. Segona decepció: “és que Polònia no em deixa gaire temps lliure”. No sé ni com m’ho faig, però mostro un poder de seducció que mai he tingut (i mai tornaré a tenir), i acaba dient que s’escoltarà els temes, que estudiarà Sinatra i que sí, que accepta el repte. Pobre…. encara no s’ha adonat de la dimensió de la tragèdia.


Seguim doncs amb el projecte que finalment va acceptar, ara amb una balada del 1938 composta per Rube Bloom, amb lletres escrites per Ted Koehler, anomenada...

2.- Don’t worry ‘bout me      (R. Bloom & T. Koehler)      3m18s

D’aquest tema "Don't Worry 'bout Me" se’n van fer algunes magnífiques gravacions entre les quals:
Django Reinhardt - Fremeaux Classics 813 (1939)
Frank Sinatra - This Is Sinatra! (1953),
Dave Brubeck - Jazz Goes to College (1954),
Frank Sinatra - Where Are You (1957),
Billie Holiday - Last Recordings (1959),
Julie London - Love on the Rocks (1963),
Sinatra at the Sands (1966)
Ella Fitzgerald - Newport Jazz Festival: Live at Carnegie Hall (1973),
Jack Sheldon - Jack Sheldon Sings (1992)
Joni Mitchell - Both Sides Now (2000),

Aquí, en Bruno Oro se’ns acosta una mica més a la VEU, en majúscules de Sinatra en una balada d’aquelles amb les quals encandilava a totes les dones que se l’escoltaven, i no només a elles, car la seva veu arribava a tothom.

Seguim amb el Vicens tot i explicant-nos....

Gener de 2015. Sant Andreu. En Bruno arriba tard i entra a la sala quan l’orquestra ja està bufant. Crec que mai s’ha sentit tan petit, pobre! Començo a sentir-me culpable de com l’he entabanat. Li passo el micròfon i comencem la intro de Fly me to the Moon. De mica en mica es va fent gran, i dues hores després li brillen els ulls amb una emoció infantil i se’n va cap a casa amb presses. Se li ha girat feina i ha d’estudiar encara més!!!!

I nossaltres continuem amb un dels temes emblemàtics, un de quasi tots, tema escrit per Cole Porter el 1936, el conegut...

3.- I’ve Got You Under My Skin       (C. Porter)     3m23s

Amb una curta intro ens hem situat ja en un dels temes estrelles del millor, potser, cantant d’estàndards que hagi existit. En un tema on els trombons han tingut una preponderància i fins i tot amb un curtet solo, a càrrec potser de l’amic Josep Tutusaus? Els espetecs dels vents, metalls sobretot però també les canyes ens han acompanyat tota l’estona.

Aquesta cançó es va introduir al musical d'Eleanor Powell MGM “Born to Dance”, el qual es va dur a terme per Virginia Bruce. Va ser nominada per a l'Oscar a la Millor Cançó del 1936. Es va convertir en una cançó firma de Frank Sinatra i, el 1966, es va convertir en un èxit Top 10 gràcies a The Four Seasons. La cançó ha estat gravada per molts artistes pop líders i músics de jazz en els últims anys, però Frank Sinatra va cantar per primera vegada la cançó en el seu programa setmanal de ràdio el 1946, com la segona part d'un popurri amb "Easy to Love".

Seguim ara amb un altre magnífic tema factoria Sinatra, el "Fly Me to the Moon", originàriament anomenat "In Other Words", cançó escrita el 1954 per Bart Howard i enregistrada per Kaye Ballard aquest mateix any.

1.- Fly me to the moon         (B. Howard)               2m29s

Aquesta cançó es va convertir en un estàndard de jazz enregistrat freqüentment i destacant-se en la cultura popular. La versió de Frank Sinatra del 1964 estava estretament associada amb les missions Apol·lo a la Lluna.

Un tema que Bruno broda i que de manera igual ho fan els amics de la Vicens Martín Dream Big Band i de manera especial els amics a càrrec dels vents, en aquest tema.

Seguim amb les històries de com va anar tot plegat...

Abril de 2015. SaT Teatre, Sant Andreu. En Bruno m’ensenya orgullós el seu esmòquing nou. Fet a mida per a l’ocasió. En Frank Sinatra li hagués picat l’ullet, d’elegant que està. L’hagués convidat a martinis amb els companys del Rat Pack. Jo sóc més de bourbon. Al concert, treu uns matisos de veu que ni ell coneixia. Acabat el concert ens abracem, conscients de la preciositat musical que acabem de fer.

I ara seguim amb un tema desconegut, diu en Bruno, fent una de les seves conegudes bromes, que acosten més el públic als músics amb el preciós tema, vaixell insígnia de Sinatra, un tema que te una història, com tots, però que és aquesta. Paul Anka va escoltar la cançó original el 1967 durant les seves vacances al sud de França, cantada per Claude François, el qual també n’era co-autor i que es deia “Comme d'habitude” (com és habitual). Tot seguit va volar a París per negociar els drets de la cançó, la lletra en anglès de la qual va ser obra seva, i estem parlant del magnífic...

5.- My Way    (C. Francois & P. Anka)      3m49s

Un tema del qual sembla que n’estava tip però del qual diu Paul Anka en una entrevista del 2007, "vaig pensar que era una cançó de merda, però hi havia alguna cosa en ella." Vaig adquirir-ne l'adaptació, enregistrament i drets de publicació per la mera consideració nominal o formal d'un dòlar, subjecte a la condició que els compositors de la melodia conservarien la seva quota original de drets d’autors pel que fa a les versions. Algun temps després, Anka tenia un sopar a Florida amb Frank Sinatra i "un parell de tipus Mob" durant el qual va dir Sinatra "Deixaré el negoci, estic cansat d'això, estic fet una merda."

De tornada a Nova York, Anka va re-escriure la cançó original en francès per Sinatra, amb una subtil alteració de l'estructura melòdica i canviant la lletra....i ja en sabeu el resultat final...


 I ja anem acabant el programa però encara no i ara seguim amb un tema d’un musical anomenat Babes in Arms, cançó de Rodgers & Hart del 1937 anomenada...

6.- Where or When   (Rodgers & Hart)      2m27s

Un tema viu per anar acabant el programa, tot i reconèixer que he optat per seguir el concert en directe de manera seqüencial, tal i com el van fer i enregistrar. L’acabarem però amb el darrer tema que van cantar, tancant el cercle començat.

Aquest tema que hem escoltat primer va ser realitzat per Ray Heatherton i Mitzi Green. Aquest mateix any, Hal Kemp va gravar una versió popular. També va aparèixer en la pel·lícula del mateix títol dos anys més tard. Dion and The Belmonts també van donar a conèixer una nova versió amb èxit que va aconseguir el número 3 en el Billboard Hot 100 al gener de 1960. El 1963, The Lettermen va realitzar la seva versió en single, la qual va aconseguir el lloc número 98 en l'Hot 100. La cançó es va utilitzar per a la pel·lícula biogràfica de 1992, Sinatra, protagonitzada per Philip Casnoff; Frank Sinatra interpretà la cançó a l'escenari del teatre de la Paramount.

I el Vincens Martín ens acaba dient...

Abril de 2016. Teatre Kursaal, Manresa. En Bruno i jo hem gaudit d’un any de festeig millorant tots els aspectes d’aquesta música i la seva interpretació. I per si no n’hi hagués prou amb la gosadia de repetir el concert de Sinatra… amb la complicitat (i insistència) del Pep Roig de Temps Record, l’energia dels músics de la Dream Big Band i el talent d’en David Casamitjana al so, gravem un disc que conservarà per sempre l’experiència. Aix… però algú compra discos, encara? Doncs aquest sí, que portarà unes fotos ben maques d’en Bruno i de la Orquestra.

Doncs ara sí, acabem el projecte i programa 267 amb el conegut tema de Cole Porter anomenat....

17.- Night and Day   (C. Porter)     5m06s

"Night and Day" és una cançó popular reconvertit a estàndard de Jazz. Va ser escrit per a l'obra de teatre musical 1932 Gay Divorci. És potser la contribució més popular de Porter pel gran cançoner americà, el The Great American Song Book i ha estat gravada per desenes d'artistes i milers de vegades, i interpretada en moltes de les jam sessions. Aquesta versió de Cole Porter va ser el primer èxit de Frank Sinatra com a artista en solitari car la va gravar quatre vegades entre 1942 i 1977. Va ser potser el més famós cantant de cançons de Porter, però al compositor no sempre li va agradar com Sinatra va gravar la seva música i com tendia a canviar la lletra.

Bé, doncs els nostres herois, al capdavant d’ells, el gran actor, cantant i músic, Bruno Oro i el director i arranjador/escriptor de papers diversos per a tothom, l’amic Vicens Martín, i tota la Dream Big Band ens han ofert aquest homenatge a Sinatra en el seu 100è aniversari del seu naixement, l’any passat. Aquest és un projecte que apropa el Jazz de Big Bands a la gent que potser no l’escolta mai, i gràcies a recordar a potser el millor cantant de Jazz de tots els temps, Frank Sinatra. Ara només cal que la gent que ho ha escoltat, la gent que v anar als concerts, la que hi anirà, no s’oblidi que el Jazz és molt ampli, que es pot començar per aquí i endinsar-se dins la immensa profunditat d’aquesta, la música que ens agrada més, el Jazz.

Bé, espero que hagiu gaudit amb el programa d’avui amb els tres magnífics projectes escoltats, i recordar-vos que els mireu d’adquirir entrant al web dels artistes i així fer que la música no s’acabi morint..

Abans d’acomiadar-me us vull recordar que aquest divendres 23 de desembre tenim el Concert de Nadal a la Sala Xica de La Vicentina amb el projecte de Joan Vidal Sextet dedicat a l’obra de Richard Strauss “Així parlà Zarathustra”. El disc que ens presenta Joan Vidal es diu “Revisiting Zarathustra” i és música pròpia en clau de Jazz sobre aquesta obra d’Strauss. Un sextet extraordinari amb Martí Serra, Santi de la Rubia, Adrià Plana, Marco Mezquida, Martín Léiton i Joan Vidal. A les 22h a la Sala Xica carrer Rafael Casanova 45 de Sant Vicenç dels Horts.

Ara sí, gràcies per ser-hi, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha acompanyat i realitzat aquest programa, us desitjo doncs molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs després del descans provocat pel passat llarg aqüeducte, nosaltres hi tornem amb ganes augmentades d’oferir-vos el millor Jazz del Baix Llobregat, el millor i més variat i divers, de tant en tant amb programes dedicats al Jazz Rock, i demés meravelles. I avui hi tornem amb un programa on la diversitat la trobarem entre les tres propostes que avui us ofereixo. Podreu escoltar el projecte de Jim Rotondi, trompetista americà que va venir a les nostres contrades, i nosaltres que hi vam anar a escoltar-lo, concretament a la Mostra de Jazz de Sant Boi, esdeveniment que ja porta més de 25 anys oferint Jazz als casals dels barris de la veïna població, de la mà dels seus animadors Valentí Sesar i Toni Solà. Un altre projecte serà el del poli-instrumentista cubà Rafael Garcés, projecte de Quadrant Produccions. Aquest músic toca tots els saxofons alhora que també és un gran pianista i compositor. I el tercer projecte que podreu escoltar serà el de la pianista barcelonina establerta a Nova York anomenada Eva Novoa, de la qual ja li hem posat aquí mateix els seus anteriors projectes editats també com aquest per Fresh Sound New Talent.

però abans dir vos què si entreu  web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I comencem el programa amb el disc enregistrat en directe de l’amic Jim Rotondi anomenat....


“HARD HITTIN AT THE BIRD’S EYE”
Jim Rotondi and the Loop

Editat per Sharp Nine Records             CD 1050-2
Enregistrat per Michael Scherrer el 30 i 31 de març de 2012 al The Bird’s Eye Jazz club, Basilea, Suïssa.
Produït per Jim Rotondi
Productor executiu Marc Edelman

Jim Rotondi, trompeta i fiscorn
Eric Alexander, saxo tenor
Renato Chicco, orgue
Bernd Reiter, bateria

Escoltem ja el primer tema de la nit, un tema de George Coleman anomenat..

3.- Amsterdam After Dark   (G.Coleman)             13m53s

Doncs d’un tema tant llarg, més de 13 minuts que per començar el programa no està pas malament, ens hem endinsat amb la sonoritat bopper d’aquests mestres, tots quatre, els quals han estat a un nivell extraordinari. El solo del líder al fiscorn, amb aquell so més càlid que la trompeta, ha estat força reeixit. El seu fraseig ràpid i lleuger amb un llenguatge jazzístic de primer nivell hereu de Freddy Hubbard entre molts altres, ens ha fet que el recordéssim durant la seva intervenció a la Mostra de Jazz de Sant Boi on vam tenir la sort de veure’l i escoltar-lo. El so metàl·lic del saxo tenor de l’altre mestre, Eric Alexander ens situa en un espai més soul-bop tot i que el fraseig ben bé no tant. El tema segueix però una mica aquesta línia més de fusió i no de hard bop, per exemple. L’organista te doble feina, amb els pedals del baix i el teclat on remena acords i solos com el magnífic que ha fet.

El trompetista Jim Rotondi ha estat i és encara una figura important en el món del jazz en aquests darrers 20 anys, tant a Nova York com en l'escena internacional. El seu so, “soul” i sentit del swing han estat valorats i sol·licitats com a líder i acompanyant en tot el món. Va créixer a Montana en una família de músics i va començar a tocar el piano a l’edat de 8 anys canviant a la trompeta als 12. Dos anys més tard, Jim va escoltar un enregistrament de Clifford Brown i va decidir que aquell havia de ser el seu camí. Producte del programa de música de la prestigiosa Universitat del Nord de Texas, Jim va obtenir el primer lloc en el concurs internacional de trompeta del jazz el 1984. Des que es va traslladar a Nova York, Jim ha fet gires i gravat amb tota una sèrie de lluminàries del jazz, incloent les grans bandes de Ray Charles, Lionel Hampton, el guanyador del premi Grammy Toshiko Akiyoshi, Bob Mintzer, i els petits grups de Charles Earland, Lou Donaldson, Curtis Fuller i Joe Chambers. Jim actualment lidera dos dels seus grups, un quintet amb el vibrafonista Joe Locke en la primera línia, així com un grup elèctric, Full House, que també compta amb el pianista David Hazeltine.


I acabem el projecte amb un altre tema força llarg de més d’11 minuts i serà el tema de l’organista Renato Chicco anomenat...

6.- The Loop             (R. Chico)                  11m08s

Ens hem tornat a trobar amb un tema força impressionant, primer amb la melodia principal per després endegar els solos amb un impressionant swing. El líder hi ha tornat amb el fiscorn i de quina manera ens ha delectat amb el seu fraseig súper ràpid tal i com el seu mestre Hubbard i el seu primer admirat, i meu també, en Clifford Brown. El saxo tenor de l’Alexander ha sonat ara més Coltranià i així és que l’hem pogut escoltar en un riff d’un tema d’un dels més màster de tots, John Coltrane. Les contínues referències al màster les hem pogut escoltar entremig del seu solo. El compositor i organista Renato Chicco se’ns ha revelat com un mestre en això de l’organ trio, organ duo realment, casr ell mateix fa el baix amb els pedals i la melodia i acords amb les mans. O sigui que només l’acompanya el magnífic swing del baterista Bern Reiter, aquest immens baterista que ha donat el suport imprescindible a aquest projecte. Alhora ens ha deixat la mestria en un dels seus solos, el d’aquest magnífic tema que clou aquest projecte. Us he posat dos temes dels sis que hi ha per problemes de temps però també amb la idea que intenteu aconseguir-lo tot i entrant al seu web.

Jim també és membre fundador del sextet col·lectiu One For All, que compta amb una frontal de vents amb el saxofonista Eric Alexander i el trombonista Steve Davis, així com amb Hazeltine abans esmentat, el bateria Joe Farnsworth i el contrabaixista John Webber a la secció rítmica. L’extensa experiència de gravació de Jim inclou més recentment el llançament del seu segon projece com a líder pel segell Posi-Tone, titulat "Blues For Brother Ray", un homenatge al seu antic cap Ray Charles, arran d'una sèrie de reeixits llançaments en diversos segells discogràfics. Després d'haver aparegut en alguns dels 70 CD com a acompanyant, també se’l pot escoltar en diversos projectes de Highnote Records amb Charles Earland, juntament amb el saxofonista Eric Alexander, amb el qual Jim va fer el seu debut en un estudi, el Delmark en el projecte "Straight Up". Altres enregistraments inclouen l’octet del saxofonista George Coleman, amb Harold Mabern, així com el sextet del baterista Ray Appleton, que compta amb Slide Hampton, Charles McPherson, i John Hicks. L'esmentada formació One For All, i els seus dos projectes per Sharp Nine Records, "Too Soon To Tell" i "Optimism, va rebre elogis de la crítica Cadence i el Detroit Free Press. Jim finalment també té 12 CD en el seu haver.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim ara amb el magnífic projecte de Rafael Garcés anomenat.....


“NEXT STATION”
Rafael Garcés

Editat per Quadrant Produccions        Q00069J
Enregistrat per David Montoya a Luna Disco.
Enregistrament de bateries de Xavi Reija a la Casamurada studios, i les de Ignacio Berroa als Studios Kaleidoscope Sound, New Jersey.
Produït per C & G Productions

Rafael Garcés, saxos, piano
Ignacio Berroa, bateria  t 1 i 3
Carmen Cano, veu t 10 i 11
Raul Frometa, baix t 3 i 5
Francis Posé, contrabaix t 1 i 2
Pablo Zapata, baix t 7,8,9 i 10
Bernat Hernández, contrabaix t 4
Alvaro Gandul, piano t 1 i 3
Dusan Jectovic, guitarra t 4
Daniel Galiano, bateria t 7 i 10
Xavi Reija, bateria t 4 i 9
Víctor Pérez, percussió cubana t 5 i 8
Orlando Barrera “Batanga” trompeta t 5

Totes les composicions són de Rafael Garcés excepte el tema “Smile” de Charles Chaplin.

Comencem ja amb el tema on hi participen Víctor Pérez, percussió cubana , Pablo Zapata, baix  i crec que el líder amb piano i saxos, anomenat...

8.- Savannah (R. Garcés)               4m38s

Així d’aquesta manera tan delicada a base de percussions primer, piano i baix després, hem pogut escoltar el saxo tenor del líder, mestre entre mestres. Un tema on la rítmica trencada a vegades i percussions cubanes són la clau de volta. El líder ens meravella amb el seu so i interpretacions solistes, no endebades aquest és un dels referents en això del saxo (i també piano) a l’illa caribenya. Deixa el saxo i agafa el piano amb total naturalitat aquest màster de la música, ambdós instruments que domina i que pot tocar en el mateix tema gràcies a les tècniques de dubbing.

Nascut a l'Havana (Cuba), fill d'una professora de piano clàssic, al costat del seu germà, va començar la seva formació a molt curta edat. Va estudiar al Conservatori Nacional de l'Havana, (Cuba), rebent formació de mestres tan reconeguts com Rolando Ochoa o Carlos Averoff (Irakere), del qual va rebre les seves primeres nocions de Jazz. Als 17 anys, obté el Primer Premi al Concurs Amadeo Roldán (l'Havana). Més tard, és sol·licitat per formar part de la banda de Jazz IREME, amb els quals participà en tres edicions del Festival Internacional de Jazz Plaça de l'Havana, organitzat per Arturo Sandoval, on coincideix amb grans intèrprets com Gonzalo Rubalcaba, Chucho Valdés, Dave Valentí, Dizzy Gillespie, entre d'altres ...Més tard, acompanyant a la cantant internacional Maggie Carles, participen en el Festival Internacional de Jazz de l'Havana, (1991), així com fent gires artístiques a Equador (TeatroSimón Bolívar- Quito) i Corea del Nord (Teatre de la ciutat de Pyongyang) .

Seguim ara amb un tema de marcat estil funk on tenim a l’amic Xavi Reija, bateria i Pablo Zapata, baix  i ell al saxo i també piano, si no vaig errat en l’anomenat...

9.- Llegaron los guajiros      (R. Garcés)               7m38s

Un tema iniciat delicadament i a duo amb el baixista Zapata però que ben aviat ens situa en una esfera de marcat estil funk gràcies a l’energia i mestria del nostre amic baterista, en Xavi Reija. El líder s’enlaira encara més amb el lick melòdic i rítmic fet de manera repetida fins arribar a una mena de repòs sonor amb el so del baixista, però no, la “cosa” continua i de quina manera ara amb un swing magnífic alhora que enceta el solo al piano. I quina destresa que ens demostra aquest gran músic,tan amb els vents com amb el piano. Un llenguatge jazzístic impressionant i tècnica descomunal la d’aquest jove mestre. Després hi torna amb el saxo amb un so jo diria en l’ona de Michael Breker i fins i tot en l’estil, així de més fusió.

El 1992, entra a formar part de la banda de la cantant més representativa del feeling cubà, Omara Portuondo, on acaba realitzant la tasca de pianista, director i arranjador, participant en moltes gires per Cuba, (Festival internacional de boleros La habana), a Portugal i a Espanya (Sala Caracol- Madrid emès per TVE, a la Exposició Universal de Sevilla 1992). Festival internacional de la guitarra de Còrdova 1994. Des de llavors, ha participat en directes i en enregistraments de molts artistes del panorama musical espanyol, en els quals cal destacar, Alameda (20 Aniversari), Xerez Sherry Jerez, La Macanita de Jerez produït pel productor Ricardo Pachón, David Peña Dorantes ,Piano Flamenco amb l'espectacle "Hasta el andar" en el teatre Lope de Vega de Sevilla.

Seguim amb el primer tall del disc ara amb Alvaro Gandul, piano; Francis Posé, contrabaix; Ignacio Berroa, bateria  i el líder al saxo tenor en el tema anomenat...

1.- White Board        (R. Garcés)               5m04s

Doncs amb aquest altre tema tan ben trenat, amb canvis rítmics alhora que melòdics ens hem situat de nou en l’univers musical d’aquest gran músic i les seves magnífiques improvisacions. Un tema complex, on la mestria en la composició va de la mà de la mestria en els arranjaments posteriors. Després del seu magnífic solo al saxo, escoltem el solo del pianista, ara no ell i sí l’Alvaro Gandul. I espero no equivocar-me en els comentaris anteriors tot i referint-me a que era ell el líder qui tocava el piano. De fet, he seguit les indicacions del llibret per interpretar-ho així.

Amb Esperanza Fernández va actuar al festival de flamenc de Düsseldorf, també al Piano con Duende, de la Biennal de flamenc de Sevilla al costat de Ricardo Miño, festival de la Guitare (Astaffort-France) on comparteix escenaris amb el guitarrista Scott Henderson (Usa), Adrian Legg (France) i Gigi Cifarelli (Italy). Al costat del cantant Miguel Ríos en el programa Buenas noches bienvenidos Canal 2 Andalucia 2007. Col·laboració també al costat del productor Pablo Pinilla en el disc "El perfume de la soledad" del cantant David de Maria 2007.


 I ara continuem amb el tema on hi participen Ignacio Berroa, bateria; Raul Frometa, baix; Alvaro Gandul, piano  i el líder mateix al saxo alto en el tema anomenat..

3.- Guarapo               (R. Garcés)               5m43s

De nou ens trobem amb un tema on la melodia ens supera per la certa dificultat i modernitat, en una intro llarga però molt ben trenada, per deixar pas a la consecució del tema amb el riff del baixista i posterior del saxofonista ara amb el alto amb un so força delicat i suau. Alvaro enceta el seu solo acompanyat per baix i bateria i interpretat amb una pulsió nítida i clara. Ben aviat s’hi afegeix el líder al saxo al bell mig del tema per tornar a la intro de l’inici i deixar pas al seu increïble solo farcit de bellesa. Amb el riff repetitiu arriben al final d’un tema acabat com en els inicis, amb una melodia ben complexa i tan ben executada.

Participació en la producció del videoclip "Primavera anticipada" al costat dels cantants James Blunt i Laura Pausini 2009 al teatre Pereyra Eivissa. Dos espectacles a les Noches de los Reales Alcázares, un de propi, al que va denominar "cubanía", i un altre al costat de la cantant sevillana Carmen Cano "De Sevilla a la Habana". Convenció MasterClass d'Adagio S.A., MasterClass al Conservatori de Reus (Tarragona), entre d’altres. També ha realitzat diversos projectes propis de Jazz i flamenc. Seguidament, al costat del baixista Pau Zapata, va començar el projecte "Aborigen Cuban Quartet", premiat en el 1r Concurs Internacional de Jazz de la ciutat de Granada. Amb aquest projecte es van realitzar diferents actuacions com la participació al Festival de Jazz de Lagos (Lagos, Portugal), en clubs de Jazz com el Chubby Cheek (Jaén), Central (Utrera), etc. ... Al Festival de Música Contemporània de la Universitat Internacional d'Andalusia, Festival de Jazz a la Província de Sevilla, 23è Festival Internacional de Jazz de Granada Teatre Alhambra, etc...

I acabem aquest projecte amb el tema on hi participen Bernat Hernández, contrabaix; Dusan Jectovic, guitarra; Xavi Reija, bateria i orgue a les mans de líder, suposo, alhora que amb el saxo en el tema anomenat...

4.- Dama 5 estrellas            (R. Garcés)               6m06s

En un tema on sembla clar un homenatge al “The Chicken” de Jaco Pastorius ens hem trobat amb els tres nostres amics, Xavi, Dusan i Bernat, tots ells escoltats en aquest programa amb projectes liderats per cadascun d’ells i enregistrant per Moonjune Records. Si parlem del solo de l’organista doncs convindreu que també és d’allò més. El tema en qüestió és espatarrant, amb una trempera impressionant, i on el duet de guitarra i saxo són d’aquells que et fan posar la “gallina de pèl”. El solo de l’amic Dusan és també increïble amb una personalitat  i tècnica que són esfereïdores. El solo al tenor del líder és també bestial i mentre, donant-li suport una base rítmica que impressiona. En aquest tema el nostre amic Bernat remena el contrabaix, cosa gens habitual en un baixista com és ell i s’ha de dir que el remena força bé.

Dir-vos que la llista d’enregistraments on ha participat és tan i tan llarga que millor que no la posi i si voleu la podeu veure a la web adolphesax.com a actualitat/artícles/intèrprets/saxofonistes/rafaelgarcés..

Doncs amb aquest tema hem acabat el projecte d’aquest impressionant músic cubà que espero tingueu les ganes d’adquirir tot i entrant al web de quadrant produccions...i nosaltres seguim

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

I acabarem el programa amb el projecte de la nostra amiga Eva Novoa anomenat.....


“BUTTERFLIES and ZEBRAS”
Eva Novoa (Ditmas Quartet)

Editat per Fresh sound New Talent     FSNT 492
Enregistrat per Amandine Pras el juny de 2015 al Sear Sound Studio de NYC.
Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas a NYC
Produït per Eva Novoa
Productor executiu, Jordi Pujol

Michaël Attias, saxo alto
Eva Novoa, piano, Fender Rhodes
Max Johnson, contrabaix
Jeff Davis, bateria

Escoltem ja el primer tema del disc i que serà el primer tall del disc, un tema del baterista Jeff Davis anomenat....

1.- Spicy Water         (J. Davis)       5m36s

Doncs ja heu pogut tastar el canvi estilístic i de quina manera més moderna, més contemporània ens han presentat aquest primer tema. La concepció melòdica i rítmica feta pel bateria, les improvisacions de la líder al piano i del saxo alto Attias ben bé que ens ho han mostrat. Un tema gens fàcil, més aviat “durillo” tot i que no tant pels nostres fidels oïdors, acostumats a les més diverses músiques. Ben bé passa que en aquest programa, cada setmana en fem un diferent, tots però de la millor qualitat, oi Salvador?

Veiem què ens diu en Matt Mitchell, d’aquest projecte..
"Escoltar de nou aquest àlbum còmodament assegut i escriure això en un barri allunyat d'aquell amb el qual aquest quartet comparteix un nom, crec que una vegada més em sorprèn la quantitat de músics inventius residents o associats amb Brooklyn.”   I anirem seguint amb els seus comentaris....

Eva Novoa va néixer a Barcelona, ​​on va començar els seus estudis de piano a una edat primerenca. Va estudiar jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). El 2005 va viatjar per primera vegada a Nova York, on va participar en diversos tallers a l'escola de Ralph Alessi SIM (Escola de Improvisació Musical). El 2005 Eva es va traslladar a Holanda, on va estudiar en el Koninklijk Conservatorium de La Haia (Llicenciatura en Jazz Piano, Màster en Composició de Jazz). En aquest mateix conservatori, va treballar com a professora de piano al Departament de Jazz el 2012.

Seguim ara amb el segon tema i tall del disc, el sorprenent i potent tema de la líder, anomenat...

2.- The Drone            (E. Novoa)                 7m56s

Un tema que vola com un d’aquests drones, tot i que sembla que a una major velocitat, al menys inicialment, amb la presentació de la llarga i complexa melodia amb ritmes inclosos. Quina manera de començar un tema, què bèstia. Quasi 3 minuts sense parar a aquest ritme, i de quina manera més subtil va entrant la impro de la pianista, primer encara amb el saxo alto del Michaël i després sola però amb la secció rítmica. Ben aviat passa el mateix amb l’alto, improvisant quan encara ho feia la líder, amb acords i notes dissonants. Calma entremig amb saxo i contrabaix, tot i que no durarà gaire. En fi, un tros de tema que acaba amb la mateixa trempera que ha començat.

Eva va ser convidada a tocar amb el seu quartet d'Eva Novoa Quartet al Concurs de Jazz holandès 2006. Ha estat  pianista estable de la Big Band West Coast. Amb el seu quartet, va presentar el seu tercer cd New Dutch l'octubre de 2009. Amb aquesta banda li va arribar l'oportunitat de tocar amb els cantants Greetje Kauffeld, Deborah J.Carter i l’harmonicista cromàtic holandès Hermine Deurloo. Eva toca regularment a Holanda on ho ha fet amb músics com Ruud Jacobs, Sjoerd Dijkhuizen, Marcel Serierse, Simon Rigter, Vincent Koning o Frits Landesbergen i ha realitzat gires amb diferents projectes a Alemanya, Suïssa, França, Espanya, Portugal, Noruega, Polònia i Bèlgica. Eva va fer una gira amb la cantant portuguesa amb seu a Nova York Sara Serpa el 2011, en la presentació del seu últim disc Mobile.


I ara continuem amb el següent tema que us proposo, tema també del baterista Jeff Davis anomenat...

4.- Justin        (J. Davis)       4m47s

Doncs i com es noten els temes parits pels bateristes, i ho dic per com aquest tema ha estat concebut, amb canvis rítmics situats també en la melodia principal del tema. No sé si us he adonat però a mi em sembla que el so del saxo alto s’apropa al so estripat de l’Ornette Coleman i similars, al menys així m’ho sembla. La voluntat de fer-ho també hi deu ser, car el projecte sembla que no reclama. En Michaël  ben bé que ho aconsegueix. És clar que la líder no es queda darrera i així és com també ella se situa en l’ona sonora de Cecil Taylor tot i que potser no tant percussiva. El contrabaixista Max Johnson del qual també li hem posat els seus projectes, ens mostra doncs la vessant més propera a Charlie Haden per acabar-los de situar a tots en l’àmbit més free.

Seguim amb els comentaris d’en Matt...
“Per a la majoria dels músics d’aquí, això va més enllà d'un determinat clixé del 2015. No obstant això, ja que em passo més o menys la meitat de l'any tocant música fora de Brooklyn, se m'acut que, si bé els devots de la música creativa / improvisació / etc podrien tenir una noció a nivell superficial sobre això, el veritable abast d'aquest projecte, només es revela després que un passa molt de temps per aquí, i tot i així segueix sent només de forma fraccionada. M'imagino tractant de tocar un cop l'any amb cadascun d’aquests músics   d’aquí, sigui un amic, un conegut, o algú que admiro, i jo no estic segur de com ho faria. Michaël, Max, i Jeff són tres d'aquests amics amb els que tinc la sort de tocar i que són sempre i aquí també estan, magnífics. Com jo ja sé, tots ells estan incontenibles i sense descans, totalment creatius; aquest enregistrament ho confirma definitivament. Eva i jo ens vam conèixer fa anys quan els dos estàvem començant a prendre les nostres pròpies incursions per aquí. Els dos ens hem trobat a nosaltres mateixos i estem embolicats en aquesta comunitat. La seva interpretació i direcció musical d'aquest disc estableixen una atmosfera de fecunditat. No tota la música que es fa en aquests barris sona així. És una fusió molt particular feta a propòsit, però. Gràcies per la vostra atenció i acurada audició".

Matt Mitchell, Brooklyn, 27 de novembre de 2015.


I ara ens situarem en el tema amb més swing de projecte, de fet és un blues i també de la líder i sembla que dedicat a Jack Nicholson, car així es diu el tema...

6.- Jack Nicholson               (E. Novoa)                 3m07s

Doncs ja heu pogut escoltar aquest magnífic blues, interpretat i parit amb la màxima modernitat. El tema incorpora canvis rítmics de gran talla entremig dels swing impenitent del “Ride” del Davis. Una melodia no gens simple però molt ben trobada ha donat pas al solo estratosfèric del saxo alto Attias amb unes línies melòdiques esclatants per la modernitat del seu so, amb el magnífic suport de la secció rítmica, i els acords dissonants de la líder. Llàstima que hagi sigut tan curt, només tres minutets de meravella.

Recentment, Eva ha gravat i produït dos cds amb la seva pròpia música. El seu debut en format trio (amb Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Lohr a la bateria) va ser llançat al març de 2012, amb Fresh Sound New Talent. El seu segon cd en Quartet, aquest disc (amb Ernesto Aurignac a saxo alt, Masa Kamaguchi al baix i André Sumelius a la bateria) enregistrat el 2010, Fresh Sound el va editar el 2013 i aquí el tenim, amb una mica de retard. Entre els seus últims projectes, Eva també ha gravat i co-produït un cd amb el baixista Javier Moreno i el bateria Ramon Prats,  -Novoa Moreno Prats Trio: Baix zero-. Aquest CD ha estat editat pel segell de Nova Mood Jazz el 2012. Ha gravat recentment un projecte a Duo als Països Baixos amb el guitarrista suec Pål Nyberg d'Estocolm.

Aquesta biografia, extreta del seu web, ja es veu que no deu estar al dia. Li haurem de dir que l’actualitzi.

Acabem ara el projecte de l’Eva i programa amb el un altre tema a tope de “swing” en un altre tema de la líder anomenat....

8.- Chinese Shingles           (E. Novoa)                 4m46s

Amb una entrada del bateria així, no ens podíem esperar res millor. Una intro curta i trencada rítmicament ha deixat pas al swing i al solo espatarrant de Michaël. Un músic aquest que l’haurem d’investigar per veure si ha fet algun projecte discogràfic al seu nom, i ja m’agradaria que ho fes amb Fresh Sound New Talent. Finalment hem pogut escoltar el so del Fender Rhodes a càrrec de la nostra excelsa pianista a base d’acords diversos i línies rítmiques. El tema finalitza d’igual manera que ha començat i ho fa de cop. Magnífic per acabar el programa.

Dir-vos també que en George W. Harris editor de Jazz Weekly, magazine digital de Música Creativa i altres formes d’Avantguarda, ha escrit un article sobre aquest projecte intitulat If Monk were a Free-Bopper que us recomano repassar.

Doncs això ha estat tot per avui, espero que hàgiu gaudit amb les músiques que heu escoltat, totes del més alt nivell tot i la diversitat d’estils, força moderns tots ells. Si hem començat amb el disc de Jim Rotondi i l’Eric Alexander, com a frontline de vents, després hem seguit amb un mestre músic, pianista i saxofonista ell, en Rafael Garcés acompanyat d’una bona colla d’amics nostres i amb un projecte de Quadrant Produccions, per acabar amb aquest increïble treball de la catalana Eva Novoa i el Ditmas Quartet, en un disc de Fresh Sound New Talent.

Doncs ara sí, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha acompanyat tota aquesta estona, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |