Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2  aquí a Ràdio Molins de Rei  91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Com que encara hi són, segueixo pensant i dient que haurien de marxar, i haurien d’haver estat ajudant a apagar els més d’un centenar d’incendis que han cremat aquests dies i potser encara cremin a Galícia. Que se’n vagin a apagar incendis i ajudar la gent.

Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic on la guitarra i els ritmes vius, càlids i vitals hi tenen la màxima importància i on el Jazz hi serà sí en les improvisacions dels temes que escoltareu dels dos projectes de Temps Record, o sigui que serà de nou un programa dedicat a aquesta editorial de casa nostra. Escoltareu doncs el projecte de Gabriel Grossi i Jurandir Santana anomenat “Conexöes”, i per acabar el del Grupo Quebrante anomenat “Na Beira Do Mundo”. Programa especial dedicat a Temps Record amb la guitarra i derivats com a protagonista principal sense oblidar a la resta d’instruments com l’harmònica de Grossi, ara mateix el successor de Toots Thielemans.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs començarem el programa amb la magnífica harmònica de Gabriel Grossi i també la preciosa guitarra de Jurandir Santana, ambdós brasilers, venint el primer de tant en tant mentre que el segon podríem dir que s’està entre nosaltres. El projecte es diu..


“CONEXÖES”
Gabriel Grossi & Jurandir Santana

Editat per Temps Record            TR1632-GE17
Mesclat per Josep Roig i Enric Roldán a Temps Record, Terrassa, Catalunya.
Masteritzat per André Dias al Post Modern Mastering, Brasil
Produït per Jurandir Santana i Gabriel Grossi

Us haig de dir que ja fa un temps vaig fer un programa dedicat exclusivament a aquest mestre de l’harmònica, o sigui que us remeto a aquest programa per saber-ne els ets i uts de la seva vida i miracles. De fet, amb el Gabriel ens vam conèixer a les WTF del Jamboree on hi va aparèixer en algunes ocasions, les que coincidien amb les seves gires europees. Ell i d’altres músics sud americans varen fer-nos gaudir d’allò més en aquelles glorioses jam sessions,i alguns d’aquests els podrem escoltar en el següent projecte, on també hi participa també el gran guitarrista Jurandir Santana.
Escoltem doncs la magnífica balada de Antonio Carlos Jobim i lletra de Vinicius de Moraes, lletra que no escoltareu, en el tema més conegut en anglès “Once I loved” i en portuguès....

6.- Amor em paz       (A. C. Jobim & V. de Moraes)        4m37s

Un tema del qual se n’han fet tantes i precioses versions a tempo súper slow de balada com el de Gal Costa cantada i per tant “Amor em paz”. De fet la versió que ens han fet aquests dos mestres també és a tempo súper slow de balada d’aquelles d’arrambar amb la parella. Ja vegeu quina preciositat de so que extreu el Gabriel de l’harmònica, cromàtica evidentment. És també un gran improvisador, amb una tècnica que ja voldrien per a sí molts músics actuals. I ara recordo a un gran pianista i amic, en Rodrigo G. Pahlen, el qual darrerament es desenvolupa amb l’harmònica i que sap perfectament que el que dic és cert del tot. No li afecta en l’aspecte de pianista però sí en el d’harmonicista, sabent ell el que costa improvisar amb aquest instrument. La delicada intro de Jurandir a la guitarra ens l’ha presentat en safata, fent també magníficament la feina d’acompanyant durant tot el tema.

Escoltem ara un altre magnífic tema d’aquest duet de mestres, essent el tema de Dominguinhos amb el Jurandir a la guitarra elèctrica en l’anomenat...

5.- Nilopolitano         (Dominguinhos)                    3m52s

Doncs ja heu escoltat que aquest ha estat un tema on només els grans virtuosos són capaços d’afrontar, i aquest parell d’amics i mestres en els seus respectius instruments ens ho han demostrat. Quina velocitat d’execució ambdós músics fent la melodia fins ja quasi a la meitat del tema, els ànims s’han calmat i hem pogut gaudir com Jurandir Santana excel·leix en el seu solo primer, i després amb un magnífic acompanyament mentre el solista principal desenvolupa un solo impressionant. No ho sé, però a mi, a voltes m’ha semblat escoltar un acordió. Però no, és una harmònica, però quina harmònica, mare meva. Tots dos han improvisat totalment de manera jazzística en cadascun dels temes que hem escoltat però és que en aquest arriben a unes cotes altíssimes de qualitat i mestria. Acollonants tots dos. Recordeu aquests noms i instruments, Jurandir Santana, guitarra i Gabriel Grossi, harmònica.


Seguim amb un tema també viu, essent aquest el de Joao Bosco i Antonio Cicero, l’anomenat..

3.- Holofotes             (J. Bosco & A. Cicero)        6m05s

Doncs per molts de nosaltres aquest tema ha estat un descobriment. El trobo impressionant i segurament també per la gran interpretació dels dos músics. Incansables tots dos des del primer moment, Gabriel Grossi sense parar ni una mica de tocar l’harmònica, mare meva, quina capacitat pulmonar, control de la respiració i tot remenat amb una tècnica impressionant i improvisacions d’alta volada. Jurandir Santana ha estat també incansable en un tema força entremaliat, rítmicament parlant, ja ho heu escoltat. Ha tingut també la seva estona solista tot i que curteta, molt curteta, ell, tocant la guitarra acústica de manera magistral. Se’ns ha  mostrat com un gran acompanyant, però l’hauríeu de veure a mans de la seva guitarra elèctrica en una Jam, en les del Jamboree com jo l’havia vist, i on el vaig conèixer a base de jo anar-hi cada dilluns i ell de ser-hi també moltes vegades.

Acabarem aquest projecte amb un tema que segur coneixeu, compost per Edu Lobo i lletra de Gianfrancesco Guarnieri, l’anomenat...

1.- Upa Neguinho     (E. Lobo & G. Guarnieri)                 3m31

Amb aquest magnífic tema acabem aquest projecte, on del 8 temes n’hem escoltat poquets sí, però ja sabeu que això ho faig amb la sana intenció que entreu al web de tempsrecord.cat i allà els adquiriu, aquest i el que després escoltareu. Un disc amb un parell de balades, de les quals n’heu escoltat una essent l’altre “Cio da terra”, de Milton Nascimento i Chico Buarque. On hi ha també temes de Gilberto Gil, “Palco”, un tema propi anomenat com el disc “Conexöes”. Amb “Upa Neguinho” ens hem situat en el bell mig de la samba do Brasil, a l’inici del tema i durant tota la seva execució. Els nostres herois n’han fet una versió súper fast, i ja heu pogut escoltar de quina manera ho han fet, magistralment. El solista d’aquest projecte ens ha tornat a demostrar tota la seva capacitat sonora, brillant a voltes i també dolça com en el primer tema. Jurandir ha estat un acompanyant de luxe, ja ho heu vist, escoltat, vaja. Doncs nosaltres seguim amb un altre projecte on hi participa aquest magnífic guitarrista brasilé, però....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

El projecte que us proposo escoltar segueix la idiosincràsia de les músiques càlides del con sud, però ara la formació és força més potent a base de quartet, el del Grupo Quebrante i el seu projecte anomenat...


“NA BEIRA DO MUNDO”
Grupo Quebrante

Editat per Temps Record            TR1628-GE17

Jurandir Santana, guitarres
Mark Anderud, piano
Martín Laportilla, baix elèctric Fender Bass
Jeffe Otto, bateria i veu

Vegem què ens en diuen des de Temps Record

“El projecte del Grupo Quebrante es va iniciar a Barcelona el 2013. Aquest és un grup orientat al que anomenem “Jazz Brasil”, que busca un so únic, amb l’exploració de la riquesa musical brasilera dels arranjaments instrumentals i cantats. Amb aquesta finalitat, han adoptat una cosa comuna a Brasil i Barcelona: la diversitat. La meitat del grup és de Brasil, encara que de diferents punts del Brasil, Jurandir Santana és de Bahia i Jefferson Otto de Curitiba. I l’altra meitat es completa per Mark Aanderud de Mèxic i Martín Laportilla d’Argentina, tots ells establerts a Barcelona.

La proposta musical, com el nom del grup indica, busca trencar amb els límits i esquemes musicals on sembla que no hi ha permís per explorar, i entendre les arrels no només de la música brasilera i també les moltes experiències en el jazz i altres estils significatius.

Doncs amb aquesta presentació que ens ha fet, suposo, en Josep Roig, ens disposarem a comprovar-ho. Ho farem però amb la dificultat de prendre decisions complicades, les que faran que sonin unes músiques i que les altres no sonin, en un projecte magnífic que també us recomano adquirir des del web de Temps Record, per a gaudi segur vostre i per ajudar-los a tirar endavant, als músics i productors d’aquest magnífic disc.

Escoltem doncs el primer tema d’aquest magnífic grup consolidat i parit segur a partir de les seves trobades a les WTF del Jamboree...i ho farem amb un tema de Arismar do Espíritu Santo anomenat...

9.- Vestido Longo    (A. de S.S.)               6m23s

Aquest és un altre monstre de la música brasilera, compositor, pianista, baixista i més instruments que deu tocar. Així és que el seu fill, que l’acompanya en els concerts també és baixista i bon guitarrista de jazz. Doncs amb aquest preciós tema hem començat el projecte dels amics del Grupo Quebrante amb un tema farcit de ritme, contingut de moment, que per començar els projectes sempre va bé. La melodia és magnífica i la sonoritat del piano de Mark Anderud de cua ara, i la de la guitarra de Jurandir sense oblidar que els ajuden una magnífica base rítmica amb Martín Laportilla, baix elèctric i Jeffe Otto, bateria. Un tema que segurament no us deixarà impassibles ni quiets a la  cadira i us farà bellugar al menys el cap, d’un cantó a l’altre. El solo de Jurandir ha estat impressionant per improvisació i sonoritat amb records al gran Pat Metheny. Mark Anderud a piano acústic, de cua, no sé lo quant llarga, ha desenvolupat un increïble solo súper ben recolzat per baixista i baterista, on aquest fa i desfà de manera magistral, acabant d’omplir el solo del pianista. El tema apareix de nou. Ja ho sabeu com va això: tema, solos diversos i tema, i tema vol dir tota la cançó amb els seus canvis de As, el pont o la B i finalment la A, si és un tema estàndard de 32 compassos.

I nosaltres seguim però abans......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara sí amb més música d’aquest projecte i ara serà el preciós tema del genial Hermeto Pasqual anomenat...

8.- Ginga carioca     (H. Pasqual)              5m47s

Doncs ja heu pogut escoltar aquesta meravella del grandíssim mestre Hermeto Pasqual, un tema aquest interpretat per gent diversa com la mateixa Esperanza Spalding la qual el va interpretar en el Festival de Jazz de Newport el 2011. El saxofonista Felipe Salles establert als EEUU que ha col·laborat amb figures actuals com Randy Brecker l’inclou en el seu disc anomenat “Ugandan Suite”, dedicat a les músiques clàssica, africana i Jazz.   Les composicions d’Hermeto no són precisament gens senzilles ans al contrari, són complexes i molt riques en melodies i harmonies. Aquest és un músic poliinstrumentista, considerat per molts com a geni de la música i que vam tenir la sort immensa de poder veure al Jamboree el 5 de juliol del 2016 en un concert extraordinari i en un espai ple de gom a gom amb tothom d’empeus com reclama la seva música plena de ritmes. Els nostres herois en fan una versió a tempo lleugerament reduït vers l’original, amb la clara intenció cara als oïdors, tots nosaltres, que el puguem gaudir plenament. Després de presentar-nos tota l’estructura del tema, hem pogut al magnífic pianista Mark Anderud, mexicà ell però que s’està entre nosaltres i que per cert vam tenir al Jazz Club La Vicentina amb en Geni Barry Trio ara ja fa alguns mesos. Aquest pianista ens ha mostrat el domini en la improvisació i el so obtingut del piano elèctric Rhodes com si de Chick Corea es tractés, salvant les distàncies, i com de ve s’emmotlla aquest so al tema. I sí, aquesta magnífica guitarra, so i improvisació torna a ser la del gran Jurandir Santana. Un increïble solo i domini de la tècnica de la guitarra, la que sigui, acústica o elèctrica, i de qualsevol dels estils emprats. Al final del seu solo tornem a escoltar el tema sencer, tema complex i que ens ha mostrat el nivell altíssim d’aquests els nostres músics, sí, ho són perquè participen de la nostra vida musical, social i demés.


I com que tenim un bateria molt bo que a més a més també canta molt bé, i el coneixem també de les WTF del Jamboree, us posaré un tema compost per Joao Bosco anomenat...

5.- Èxtase      (J. Bosco)      4m37s

Per si no us ho havia dit, aquest quartet magnífic va presentar aquest projecte per primera vegada obrint la WTF del Jamboree l’1 de febrer de 2016, havent també participat en el darrer Jamboree Jazz Club Festival del juliol de 2017. Doncs ja heu pogut comprovar lo bé que canta l’amic Jefferson Otto, ell a la vegada magnífic bateria, com també esteu comprovant. Un tema també ple de potència rítmica i melodies que no paren de dir-nos a quin país estem. Magnífica veu i afinació perfecte la d’aquest músic brasiler establert com els altres tres a casa nostra. Acabat el tema sencer, el primer i magnífic solo a càrrec del gran guitar man Jurandir Santana per seguir-lo al piano l’amic també Mark Anderud, gran pianista mexicà, no oblideu. Un tema llarg i que potser això mateix ha comportat que els solos dels dos solistes no hagin siguit massa. Al final acaben amb un turnaround, què és una seqüència d’acords que es va repetint per així acabar de millor manera el tema.

Aquest és un projecte de 9 temes dels quals n’hem posat menys de la meitat amb la sana intenció que amb la petita mostra en tingueu prou per mirar d’adquirir-lo per ajudar-los a continuar parint projectes com aquest, entrant al web de tempsrecord.cat. Ens hem deixat el tema que dóna nom al grup, “Quebrante”, tema de Jurandir Santana, unes precioses balades cantades “Vem do Mar” i “Derreteu” de Jeffe Otto, un tema de Milto Nascimento anomenat “Cravo e Canela”, la “Samba com pressa” de Rosa Passos i potser algun més.

Doncs nosaltres acabarem projecte i programa amb el primer tall del disc compost per Mark Anderud anomenat..

1.- Capiranha            (M. Anderud)             5m50s

Doncs ja heu pogut escoltar com les gasten aquests músics, amb quina insistència rítmica ha parit Mark Anderud aquest tema. La recurrència melòdica i rítmica hi és evident. Hi ha de manera evident un “Leit Motiv” que es va repetint i així és com es fa ficant dins el nostre cervell també a mode de “mantra”. Haureu notat que tot el tema segueix una cadència ascendent, bàsicament, tornant després al repòs. Jurandir ens ha mostrat com i de manera diferent sona ara la seva guitarra, amb un so més brillant, però amb la mateixa mestria solista, car ja heu constatat què és un gran guitarrista. Un tema llarg d’exposició que ens tornem a trobar de nou al final per així acabar-lo de manera insistent. I recordeu que hem escoltat una llarga estona de música relacionada amb els aires càlids del Brasil, primer amb el projecte de Gabriel Grossi i Jurandir Santana i amb les músiques darreres d’aquest Grup Quebrante amb Mark Anderud, Jurandir Santana, Martín Laportilla i Jeffe Otto.

Des d’aquí rebutjar els empresonaments de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i l’increment de la tensió a càrrec de l’executiu español. Llibertat presos polítics.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa, amb les músiques escollides per qui us parla, Miquel Tuset i Mallol, avui dedicat a Temps Record. O sigui que agrair-vos la presència aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, i desitjar-vos molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2  aquí a Ràdio Molins de Rei  91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs si la setmana passada vam incidir en la música de Fresh Sound Records, en el programa d’avui us convido a gaudir amb dos projectes que vaig rebre per correu, l’un editat per Underpool i l’altre per Errabal Jazz. El primer és un treball molt personal del trompetista malagueny Julián Sánchez, “One Two Free Fall”, magnífic primer disc editat al seu nom, ja ho escoltareu. I el de l’editorial basca, disc anomenat “TRIZAK” a càrrec d’un magnífica trio, que ara mateix escoltareu....però abans.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs som-hi amb les músiques d’un programa temàtic, amb música d’autor, partint d’un concepte força relaxat d’un trio de contrabaix, bateria i saxos anomenat..


“TRIZAK”
Jon Piris, Hasier Oleaga i Julen Izarra

Editat per Errabal Jazz    ER 090
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Fredi Peláez el 27 i 28 de febrer de 2017 al Pottoko Studio de Beasain.

Jon Piris, contrabaix
Hasier Oleaga, bateria
Julen Izarra, saxos tenor i soprano

Amb 5 temes compostos per Jon Piris, dos de Hasier Oleaga i un de Ennio Morricone.

Comencem el programa ja amb les músiques d’aquest projecte actual parit al País Basc, amb el primer tema, i com sempre que podem el més delicat que per començar el programa ja va bé. De fet el més delicat seria el preciós “Gure Gauzatxoak”, però us el deixo per quan tingueu el disc a casa, disc que podeu comprar directament a la web de errabaljazz.

Escolteu doncs el tema compost pel contrabaixista Jon Piris anomenat...

3.- Hariak       (J. Piris)         6m18s

Doncs ja vegeu de quina manera més suau hem començat, i és que el so del saxo soprano de Julen Izarra és així de dolç. També ho és la pròpia composició, delicada però amb un tempo mig, amb un Groove, que tot i ser residual notes la vitalitat rítmica de la composició. Les escombretes són les úniques que sobreviuen del complex món de la bateria, alhora que les notes llargues i soltes del contrabaix. Tot això li serveix a Izarra per a desenvolupar un preciós solo al soprano. Un tema del contrabaixista, i així és que ell mateix acaba d’omplir quasi en solitari l’espai amb els seus sons profunds. El baterista realitza la seva versió del tema, ben recolzat per un Vamp dels altres dos, i ves tu de quina manera més sua l’han acabat.

“Trizak” fa referència a les cordes que pugen i baixen les veles dels vaixells, una imatge que tots hem vist quan aquests comencen els seus viatges. “Tingueu les drisses preparades” s’escolta al port per remarcar la necessitat d’estar atent, preparat pel l’incert pervindre. La música d’aquest trio porta en les seves notes les ganes d’aventura característiques del jazz, així com els aires provinents de diversos estils.

Continuem ara amb la versió que ells fan del tema de Ennio Morricone anomenat...

7.- Here’s to You”     (E. Morricone)           4m57s

Un tema que Morricone va composar per a la pel·lícula Sacco e Vancetti, dos anarquistes italians que els americans van condemnar per haver matat a dues persones després de robar-les, fets aquests que no es van poder provar mai. Els van condemnar perquè eren anarquistes i italians. Joan Baez en va fer una versió magnífica i a Youtube es pot veure una altra increïble versió amb el mateix Morricone dirigint a una gran orquestra i una gran coral a la Plaça de Sant Marcos de Venècia. De fet aquest és un tema molt curt, amb una sola frase que es va repetint ininterrompudament, això sí, amb cada vegada més insistència vocal i instrumental creant al final l’efecte d’una marxa reivindicativa.

A la versió que n’han fet els nostres herois, ja notem la insistència del motiu o frase única i principal, car la melodia la reconeixem quasi a l’instant. Tot i això, reconèixer que han volgut retre’ls el seu petit homenatge amb la seva magnífica versió. El so del soprano torna a ser el detonant melòdic en aquest tema, mentre els dos que porten la base rítmica van incrementant-ne la insistència i potència, com en el tema original. El concepte de marxa no hi és tan evident pel fet que el ritme esdevé més trencat i no tant consistent com en l’original. Magnífica versió que esdevé més aviat al cap i a la fi, un trist final.

Seguim amb un tema més viu, de fet carregat de swing, tema del contrabaixista Piris anomenat...

2.- Rêvechum                        (J. Piris)         6m34s

I de quina manera ja ha començat el tema, a tot swing marcat pel walking del compositor i el ride del baterista. Ens trobem de nou amb un tema de 32 compassos, amb una intro de contrabaix i baterista de 8 compassos, per iniciar la melodia Julen Izarra al saxo tenor ara. Ell fa les dues A, després el pont de 8 compassos i torna a la A de vuit. El líder ha estat qui primer ha desenvolupat el seu solo, només acompanyat delicadament pel baterista i a moments quasi sembla que camini sol per aquets mons de 10. Un “walking” súper ben trenat el que ha fet aquest mestre del contrabaix. Izarra al tenor ha reeixit en el seu solo mostrant-nos sonoritat a lo Rollins i una molt bona tècnica, ja ho heu pogut veure. De fet, considero que la melodia a la qual torna el tenor després del seu solo, és magnífica, senzilla però magnífica, tot i notar-la un pèl melancòlica.


El projecte el formen un trio poc habitual de saxo, contrabaix i bateria, i proposa la música improvisada com a base. El trio de músics són Jon Piris, Hasier Oleaga i Julen Izarra, músics provinents tan del Jazz com d’altres estils. Izarra ha estat membre de Organiks, Travellin’, Brother’s Big Band i RS Faktor, i avui dia forma part dels Nevermind Trio conjuntament amb Oleaga¸ qui a més a més de publicar diversos discos al seu nom, ha col·laborat amb innombrables grups i porta anys tocant a la banda de Ruper Ordorika. Precisament Jon Piris acompanyà al solista basc en la gira en format duet del disc Memoriarem Mapan.

Acabem doncs el projecte i programa amb el darrer tema de 9 que n’hi ha, i tots d’una qualitat  contrastada i diversitat evidenciada fins ara. El tema ara és del baterista Hasier Oleaga i és el més viu del projecte, cosa que sempre fem sempre que podem. El tema es diu...

8.- Ezer Larririk         (H. Oleaga)               5m21s

Doncs si el baterista né's el compositor, ja és prou normal que sigui ell que l’hagi volgut començar. I tot hi haver alguns canvis rítmics, el swing es manté vital durant tot el tema. La melodia córrer a càrrec del solista dels vents, ara també amb el tenor, encabint-s’he en el seu solo de manera ininterrompuda després de la curta melodia inicial. El potent swing marcat de nou pel “walking” del contrabaixista de la mà del magnífic baterista acompanya el solo de Izarra al tenor, després del qual, el contrabaixista fa el seu ben recolzat per un xarles magnífic. Al final, melodia a càrrec del tenor conjuntament amb el contrabaixista i així acabar-lo delicadament. Magnífic projecte de nou temes dels quals n’hem posat menys de la meitat i que us recomano mireu d’aconseguir entrant a la web de errabaljazz.

El projecte promogut principalment per Piris, vol ser un punt d’encontre on poder interpretar música escrita pels seus components, inicialment en el terreny de la música purament instrumental, amb ganes més endavant, de col·laborar en d’altres àmbits. Per tant, aquest primer treball, enregistrat a l’Estudio Pottoko de Beasain de la mà del tècnic Fredi Peláez, recull cinc peces creades per Piris i dues de Oleaga. Les composicions són només el punt de partida, car al incloure-les al grup, discorren pels desconeguts camins de la improvisació. També trobarem algunes versions com el tema de Ennio Morricone “Here is You”, i la tradicional “Birjiña Maite”, amb la intenció d’aportar noves visions de sons que per alguna raó provenen del passat.

Doncs nosaltres acabem el programa d’avui amb el projecte del Julián Sánchez anomenat...
Però abans deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.


“ONE TWO FREE FALL”
Julián Sánchez, Luz Prado, Juan Masana, Javier del Barco

Editat per Underpool        UNDP-024
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Curro Urera el juliol de 2016 als Estudios Trafalgar

Julián Sánchez, trompeta, fiscorn i percussions
Luz Prado, violí, efectes, veu i percussions
Juan Masana, contrabaix
Javier del Barco, bateria

Música composta i arranjada per Julián Sánchez, excepte dos temes encabits en el seu “Loves”.

Vegem què ens diuen des de Underpool....

One Two Free Fall és una nova proposta del trompetista Julián Sánchez coliderada amb la violinista Luz Prado, el contrabaixista Juan Masana i el bateria Javier del Barco. Una formació que uneix la frescor i maduresa artística pròpies a un projecte que troba en la improvisació i l'estètica del free jazz la seu principal i el vehicle d'expressió. Ornette Coleman, Eric Doplhy, Sun Ra, Roland Kirk i tants altres referents de l'avant-garde i la improvisació lliure han servit com a punt de partida a un quartet que signa música original i que no s'estableix, sinó que troba en la incertesa la seva pròpia naturalesa.

El so conjunt de trompeta i violí ofereixen una àmplia i atractiva sonoritat que trasllada l'oient a l'àmbit de la música contemporània. Al costat d'això i en equilibri estètic, contrabaix i bateria provoquen que floreixin la dansa i el ball en les seves melodies. Una proposta protagonitzada per quatre músics amb trajectòria, maduresa i experiència; una innovadora unió que busca un espai comú on les respostes es construeixen en comunió amb el públic, en el moment, a través d'ells.

Doncs som-hi amb aquesta música que s’allunya un mica de la què hem escoltat fins ara, i ho farem amb el tema de Sánchez..

2.- Marmeládov        (J. Sánchez)              7m58s

Doncs ja vegeu quina passada de tema. Han acabat suament i de la mateixa manera que l’han començat, però és que entremig ha passat de tot. Les melodies del tema, a duet amb trompeta i violí, han aparegut a la vegada que la rítmica. Una música inquietant, rica en matisos i sorprenent per la seva musicalitat. Acabeu d’escoltar a un dels millors metalls daurats peninsulars, al malagueny Julián Sánchez, magnífic com sempre. Si a la tècnica sorprenent, li afegim la capacitat que ha demostrat com a compositor, doncs convindreu amb mi que és un tros de músic. Tenim la sort que ens visita força sovint i sempre que podem l’anem a veure. Les darreres vegades al Jamboree amb el seu quartet i a trio amb l’Iván González i Pol Padró, tres trompetistes sols, al Sinestesia. Un treball aquest on la violinista aporta una increïble i moderna sonoritat a la vegada que magnífica tècnica. El domini de l’instrument és total, i la seva aportació a la música de Sánchez la fa insubstituïble. Entremig, els sons que entre tots aporten pel que fa a les percussions, fent pinya amb el gran baterista Javier del Barco, al qual vam poder veure també a ala sala Sinestesia.

I després d’aquesta meravella que segur us haurà impressionat, seguim amb un tema força sorprenent....

7.- Love in Outer Space      (Sun Ra)        4m37s

I ja vegeu quina insistència la del lick del contrabaixista Juan Masana, la qual ha servit per “vestir” les poques músiques melòdiques que han escrit els seus companys per sobre d’una estructura rítmica permanent, on el concepte “avant-garde” hi és de manera fefaent. La simplicitat, la senzillesa també pot ser agradable, i amb la persistència rítmica encara més. El so de la trompeta amb sordina barrejada amb el so del violí, entremig dels sons de la base rítmica, realment et van situant en una esfera meditativa, com si d’un determinat “mantra” es tractés. Els elements percudius participen amb joia d’aquesta mescla sonora i rítmica. Un tema de Sun Ra que va fer en la seva època Solar i un dels més assequibles i que Sun Ra va interpretar amb tota una colla de músics, una vertadera big band, vaja la Solar Arkestra a un tempo una mica més viu, tot i que no massa.


Seguim amb la música del Julián i ara ho farem “poc a poc” amb el tema ple de swing anomenat...

3.- Poco a poco        (J. Sánchez)              4m56s

I quina delícia de composició, amb el ritme tant ben marcat per contrabaix i bateria, el primer amb un “leit motiv” evident que repeteix sense parar, mentre que el bateria l’acompanya marcant-lo i de quina manera. La melodia del tema a càrrec del compositor malagueny i insigne trompetista és força enganxosa, i més encara quan ens n’adonem com executen el “pont” amb el canvi harmònic, preciós, pont i carretera...ha. Sense que ens n’hàgim adonat, Julián s’ha enfrascat en el seu magnífic solo, mentre que Luz col·labora a base d’efectes i percussions diverses. I sempre la permanent i persistent base rítmica no para d’insistir amb el ritme, que de ben segur a més d’una i un el farà ballar.

I ja acabem el programa però...

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I ja per acabar el projecte del Julián i companys, a la vegada que acabar el cinquè programa de la temporada 17-18, us convido a escoltar el magnífic i molt viu tema d’aquest gran trompetista i compositor malagueny anomenat, recordeu el seu nom per quan vingui a casa nostra a tocar, Julián Sánchez, el tema doncs es diu...

5.- A Pigue D            (J. Sánchez)              5m53s

Doncs amb aquest impressionant tema, ens n’anem anat a Pique de debò. Després de l’impressionant inici a tot drap, i encara mantenint el tempo, les músiques s’han calmat una mica i per no massa temps. Creació estilística d’alt nivell, amb tota la modernitat possible, car no oblidem que Julián Sánchez és un dels més eclèctics músics del moment, participant en projectes càlids a ritmes cubans com el “Tumbando a Monk” que també hem posat en aquest programa, però també assidu a les manifestacions del més Free Jazz com el projecte de l’Ivan González, “Memoria Uno”, on la lliure improvisació i les “conduccions” són la clau de volta. Javier del Barco ens ha mostrat el concepte que ell té d’una improvisació avant-garde amb la bateria. La mestria dels solistes l’hem tornat a constatar en aquest magnífic i potent tema encabit tema i projecte dins del Jazz Contemporani. Una meravella.

Bé, doncs ja hem acabat el programa d’avui i espero que us hagi agradat la  proposta, que ja vegeu que cada setmana és diferent, però el que no canvia és la qualitat dels músics. La creació és infinita en tots els aspectes de l’art, i en l’art que ens toca, el musical, és més que evident. Primer amb la música més dolça, però també encabida en la més rabiosa actualitat, del projecte anomenat TRIZAK per acabar amb aquest One Two Free Fall. Espero que hàgiu gaudit de la música d’avui, i ja vegeu com les gastem en aquest programa. Música diversa, perquè sapigueu què és el que es cou en aquest moment, en aquets temps, i com vam fer la setmana passada, amb la música de sempre, la del Jazz Modern del segle passat. La setmana vinent serà també diferent. Com ha de ser.

Ara sí que ja marxem però us volia agrair abans la vostra presència aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i acomiadar-me, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa, escollit les músiques i explicat interessos comuns, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí a Ràdio Ràdio Sant Vicenç 90.2 a Ràdio Molins de Rei 91.2 a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Aquest és un programa de ràdio on posem música diversa, les més de les vegades Jazz, però no em puc estar de fer un comentari cívic i humanitari. Des d’aquí, i de qui us parla, jo Miquel Tuset i Mallol, rebutjo els esdeveniments repressors i exageradament violents que es van produir diumenge 1 d’octubre a càrrec de la Policia Nacional Espanyola i la Guàrdia Civil, que de civil no en té res. M’allargaria molt, però aquí no és el lloc adequat. Que se’n vagin.

Avui encetarem una nova formula de programa, i només ho farem amb els discos de l’editorial Fresh Sound Records. Afortunadament i des de fa 8 anys rebem el suport d’aquesta editorial dirigida pel Jordi Pujol Baulenas, un dels nostres “savis” del Jazz conjuntament amb en Josep Ramon Jové ell, director de Quadrant Records qui també ens dóna suport des de fa anys. Bé, doncs tal i com parlàvem i la majoria ja sabeu, de Fresh Sound diguem-ne que m’he especialitzat en els New Talent, Jazz d’autor i de les noves fornades de músics d’aquí i d’arreu. Fins ara, quan he fet un “Programa Fresh Sound” era “New Talent” i això és el que canviarà. Us convido avui a fer el primer “tast” que de ben segur us agradarà que consistirà en dues parts ben diferenciades, car enguany ja heu vist que ens dediquem a presentar-vos dos discos, escoltant suficients temes per què digueu, “carall, me’l vull comprar, que m’ha agradat molt”. Doncs parlem-ne. La primera part estarà dedicada a un disc de FSNT mentre que la segona part estarà dedicada als vinils de 180gr de magnífiques joies del Jazz dels 50s 60s. Aquests vinils estan reeditats per Blue Moon després que Pujol n’hagi comprat els drets, perduts després de tants anys. Vertaderes joies amb músics alguns dels quals precisament no ben bé massa coneguts i d’altres deu ni do. Us convido a revisar la web dels new talent: http://www.freshsoundrecords.com/1001-fresh-sound-new-talent-records i la dels vinils: http://www.freshsoundrecords.com/9-vinyl-records

Doncs tot explicat, i per tant en el programa d’avui podreu escoltar el projecte del baterista Shawn Baltazor anomenat “LionSong”, en formació de quintet, un disc FSNT editat el 2016 i el magnífic vinil, digitalitzat per qui us parla, o sigui que si sona fatal ja sabeu a qui heu d’escanyar. Algun tema pot ser que soni no gaire catòlic però mirarem de solucionar-ho i sinó ens haurem d’aguantar. Aquest serà el disc de Bobby Timmons anomenat “Soul Time”, enregistrat el 1960 i recuperat de nou com a vinil de 180 grams editat per Blue Moon distribuïdora de tot lo de Fresh Sound.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs som-hi amb el primer projecte anomenat



“LION SONG”
Shawn Baltazor

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 509
Enregistrat per Peter Karl el gener de 2014 al Peter Karl Studios, Brooklyn, NY.
Produït per Bill Goodwin
Productor executiu Jordi Pujol

Seamus Blake, saxos tenor i soprano
Ben Monder, guitarra acústica i elèctrica
Sam Harris, piano
Ben Street, contrabaix
Shawn Baltazor, bateria i percussió.
I col·laboracions d’altres músics que ja comentaré si s’escau.
Totes les composicions són de Shawn Baltazor.

Escoltem ja el primer tema, una preciosa cançó, molt cadenciosa i a ritme de vals lent, amb la col·laboració de Megan Conley a l’arpa en la magnífica composició del líder, anomenada...

4.- Nostalgia             (S. Baltazor)              3m56s

I quina preciosa cançó per començar el programa, amb aquest balanceig marcat pel contrabaix ja des dels inicis, i mica a mica ficant-s’hi la resta de companys. Ben aviat hem pogut escoltar el motiu principal del tema, el “Leit Motiv” mitjançant el saxo tenor del gran Seamus Blake a partir del qual es desenvolupa tot plegat. Una delícia, crec jo, d’aquest compositor i baterista de Califòrnia amb una interpretació delicada d’aquest gran saxo tenor Blake, sense oblidar la majestuositat de l’arpa de Conley.

El baterista / compositor Shawn Baltazor, originari de l'àrea de la badia de Califòrnia, va ser exposat des de ben petit a casa seva en un ambient musical ricament divers. Va començar a treballar professionalment als 10 anys amb grups musicals que anaven des del Rock and Roll fins al  Jazz tradicional de New Orleans. Es va traslladar a la costa est al final de la seva adolescència per continuar els seus estudis i va assistir a la famosa Universitat William Paterson, on va actuar amb llegendes com Clark Terry, Slide Hampton, Wynton Marsalis, Joe Lovano, Kenny Garrett i molt més.

Seguim amb un altre tema d’aquest mestre de les baquetes i molt bon compositor, ja ho podeu veure, ara amb l’anomenat..

5.- Chance                (S. Baltazor)              5m39s

I de quina manera ha començat aquest tema, com si d’una foscor sorgís la música, i no per això tenebrosa i sí romàntica. Amb el ressorgiment del piano, brillant i potent, sembla com si hagués sortit la llum. Sam Harris és un altre dels “ mostrus” d’aquest quintet de la mateixa manera que Ben Monder vell amic nostre, vaja, per ser més exactes de Xirgu i Benítez amb els quals l’hem escoltat en programes anteriors. La melodia torna a aparèixer de nou, amb el seu to melancòlic i potent al final del motiu principal, acabant el tema però delicadament.

Baltazor ha actuat internacionalment al Festival Internacional de Musiques Noires d'Abidjan a Costa d'Ivori, al Festival Jazzablanca de Cassablanca, al Marroc i al Festival Risonanze de Venècia, a Itàlia. Les actuacions dels EUA inclouen el Jazz Festival al Kennedy Center, el Jazz at Lincoln Center, el Merkin Concert Hall i molts dels clubs de Jazz de Nova York. Ha compost diverses partitures per a la Companyia de Dansa de Daniel Gwirtzman a la ciutat de Nova York, realitzades per conjunts de càmera en directe. Com a intèrpret i compositor, el seu so individual ha estat buscat més recentment per una àmplia varietat d'artistes com Eric Reed, Kermit Driscoll i el nominat als Grammy, Darcy James Argue, amb el qual ha estrenat diverses obres.

Seguim amb un altre tema d’aquet drummer, anomenat...

9.- Danse       (S. Baltazor)              6m39s

Un ball, una dansa és la que ens ha proposat ara aquest jove baterista i val a dir que amb el so del soprano de Seamus Blake aquesta dansa ha esdevingut una meravella, i sinó ja m’explicareu, en el tros de solo que ha fet, amb un elegància i sonoritat digna de les millors estrelles del cel en un solo llarg i magníficament desenvolupat. Harris, amb la seva personal pulsació, ample, sòlida, i una mà dreta precisa i rica en inventiva, alhora que l’esquerra acompanyant-lo amb els millors acords. Després d’ell, de nou la melodia, delicada, amb el soprano de Blake, magnífic tema, magnífics músics.


Dir vos però què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabem aquest projecte d’aquest baterista i compositor Shawn Baltazor amb el tema més potent del disc, l’anomenat...

7.- Momentum           (S. Baltazor)              9m33s

Doncs he volgut acabar amb aquest tema tan propi d’un baterista, considerant que l’hem pogut escoltar en un llarg i magnífic solo, d’aquells que només se solen escoltar en els directes, o sigui que ja vegeu, com si estiguéssim al Jamboree escoltant-los i veient-los, això ja segons la imaginació de cadascú. Però és que abans del solo del líder, els inicis han estat força potents, amb un Ben Monder súper electrònic i distorsionat, tant ben acompanyat pel magnífic so del saxo tenor de Blake. Ells dos han encetat el tema, compartint-lo, amb la base rítmica impressionant al darrera amb Sam Harris, Ben Street, i el líder Baltazor essent el pianista ha estat qui els ha dirigit en el seu esclatant solo, en un tema, tot s’ha de dir, magnífic. L’impressionant solo del bateria ens ha situat de nou en el tema, iniciat de nou a càrrec del gran pianista Sam Harris, i la resta de companys. El solo aràbic de Blake en un tema amb aquests aires, ha acabat de fornir-lo amb les més excelses músiques acabant el projecte del baterista de la millor manera que podíem fer, amb contundència, com han fet, afegint-s’hi Ben Monder distorsionat i tots plegats en ple frenesí i acabat com l’han acabat, perdent-se el so en el més enllà. Doncs deixem aquest projecte..

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim per acabar el programa, com us havia comentat al principi, proposant-vos que ens situem en una altra època, allà pels anys  60s del segle passat, on les músiques seran més vitals i segurament no tant intel·lectuals com les que hem escoltat fins ara. Això no vol dir que la intel·ligència no hi sigui, car, això és inevitable en qualsevol creació, i també en la que feien els nostres herois, els del Hard Bop dels 60s.

Doncs som-hi amb aquest projecte del pianista que va donar la sonoritat als Jazz Messengers  de Art Blakey, en Bobby Timmons, autor entre d’altres del magnífic “Moanin”, música que identificà la banda també amb els temes de Benny Golson. Amb aquest gran mestre que podrem escoltar el novembre a casa nostra, al Jamboree segurament, i on comptarem de nou amb la formació base dirigida pel molinenc Joan Monné, des d’aquí una abraçada, amb l’Ignasi González i Jo Krause. De fet, aquest serà el quartet de la gira peninsular d’aquest, un dels mites vivents del Jazz, el Sr. Benny Golson. Ell, ja amb els Jazz Messengers va composar una sèrie de magnífics temes que serien l’estendard de la banda com el magnífic “Blues March” tema del 1958 enregistrat per primera vegada per Blue Mitchell.

Som-hi doncs amb el projecte de Bobby Timmons i recordeu que és un vinil que un servidor ha digitalitzat en primera escolta.


“SOUL TIME”
Bobby Timmons

Editat per Riverside el 1960
Editat per Blue Moon el 2017 en vinil de 180 grams.          JW-077
Enregistrat el 12 i 17 d’agost de 1960 al Plaza Sound Studio de New York.
Produït per Jordi Pujol per Blue Sound

Bobby Timmons, piano
Blue Mitchell, trompeta
Sam Jones, contrabaix
Art Blakey, bateria

Robert Henry "Bobby" Timmons (pianista) va néixer el 19 de desembre de 1935 a Filadèlfia i va morir l'1 de març de 1974 a la ciutat de Nova York. El seu avi el fa formar musicalment parlant prenent classes de piano als 6 anys i ajudant a l’avi, ministre d’església, tocant l’orgue en les seves celebracions. Va aprendre a improvisar en els temes Gospel endinsant-se de manera natural vers el Jazz. Tenia el lirisme de Bud Powell a la vegada que una mà esquerra habituada a fer “stride piano” a lo Fats Waller. Aquesta conjunció el va fer totalment personal i identificatiu.

Després de "This Here Is Bobby Timmons" (1959), "Soul Time" (1960) va ser el segon àlbum gravat sota el lideratge de Timmons, amb un repartiment impressionant de músics de jazz per complementar el seu estil evangèlic de jazz. Aquest àlbum conté quatre cançons escrites per Timmons ("Soul Time", "So Tired", "Stella B." (com la seva dona) i "One Mo"). "The Touch of your Lips" va ser escrita per Ray Noble, "S'posin" va ser escrita per Andy Razaf i Paul Denniker i "I don’t know what love is" va ser escrita per Don Raye i Gene de Paul. Temes coneguts alguns i d’altres propis però amb una qualitat assegurada com ben aviat comprovareu.

Doncs sense més dilació, endinsem-nos en el passat amb més Jazz, aquell que tan ens agrada, el Hard Bop, i ho farem amb una balada a mig tempo del gran Ray Noble anomenada...

A3.- The Touch of your Lips            (R. Noble)

Doncs i quin canvi estilístic més evident, oi? Espero que la fórmula us agradi, la de primer començar amb les músiques més actuals, i per la seva pròpia modernitat plenes de Groove i sovint exemptes de Swing, o sigui que per això acabarem els programes de Fresh Sound a tot swing com és el cas. Ja vegeu que amb un estricte quartet, base rítmica i vent, es pot gaudir de la millor i música. Un tema de Noble que “clava” Blue Mitchell per so delicat i farcit de swing. Un trompetista que va fins i tot enregistrar amb John Mayall un parell de treballs que el Bluesman anglès va fer amb músics de Jazz, entre els quals “Jazz Blues Fussion”. Autor Mitchell de diversos treballs al seu nom que també posarem, músic magnífic i malauradament no gaire conegut pel gran públic.

Qui primer es va fixar en aquell noi que tocava la trompeta va ser Cannonball Adderley amb qui va enregistrar allà pel 1958. Després va anar amb l’Horace Silver el qual es va enamorar del seu líric timbre i de la manera lírica com tocava la trompeta. Quan el quintet de Silver es va dissoldre, Mitchell va continuar amb una jove futura estrella anomenada Chick Corea en el piano. Aquest grup, amb diversos canvis de personal, va continuar fins el 1969, gravant una colla d'àlbums per a Blue Note. Després va estar amb Ray Charles del 69 al 70, seguint amb Mayall fins el 73. Blue Mitchell va enregistrar amb Sonny Stitt, Dexter Gordon, Jimmy Smith, Garland Rojas, George Benson, Stanley Turrentine, Lou Donaldson, Cedar Walton i Tony Bennett. Va continuar tocant amb Harold Land fins que va morir de càncer el 21 de maig de 1979, a Los Ángeles als 49 anys.

Timmons va marxar a Nova York el 1954 incidint i causant un gran impacte en l’escena musical de la ciutat, i tal i com li va passar a Winton Kelly, van ser uns dels pianistes més sol·licitats de la seva generació. La seva primera gran experiència professional li va venir de la mà del gran trompetista Kenny Dorham recordeu, el compositor de “Blue Bossa”. Després va acompanyar a Chet Baker havent enregistrat al Forum Theatre de Los Ángeles i va seguir formant part del grup liderat per Hank Mobley primer i després amb el de Sonny Stitt i també en un disc de Lee Morgan. Ja vegeu que tothom el volia i aquests eren els millors elements del nou Jazz i modern que s’estava parint llavors, el “Hard Bop”.

Seguim ja amb una mica més de swing, ara amb el tema que intitula el projecte i primer tall, ara sí, del disc....

A1.- Soul Time          (B. Timmons)            6m16s

I ja vegeu què es pot fer a ritme de vals. Doncs un magnífic tema amb el motiu principal a càrrec del solista del metall més líric, en Blue Mitchell. Un tema curt amb estructura típica de 32 compassos a 3x4, amb una A clara de 16 i una B de 8. Els solos, tal i com hem vist, es realitzen estrictament en la A, repetint fins l’extenuació els chorus, tal i com hem escoltat en el magnífic i delicat solo de Mitchell. Igualment el líder i compositor s’ha allargassat i l’ha desenvolupat estrictament en la A del tema. Temes senzills d’estructura però plens de Swing, que contrasten amb els més sofisticats i plens de motius musicals diversos del projecte anterior, però que a mi em sonen molt i molt frescos, i que perfectament podem escoltar, per la mestria dels músics i per la musicalitat dels temes.

A la fi de 1957, Timmons va continuar les seves activitats musicals accelerades quan va començar a tocar amb Maynard Ferguson. Va començar amb el trompetista l'agost de 1957 i va aparèixer en el disc de Mercury gravant “Boys With Lots of Brass”. El 1958, el pianista amb només 23 anys va unir les forces amb la formació Art Blakey's Jazz Messengers. Amb Blakey, Timmons va exhibir el seu “tingle” més funky i el seu gospel en un grup que també incloïa Lee Morgan a la trompeta i Benny Golson al saxo tenor. El mateix any van editat “Moanin”, disc i tema emblemàtic de Timmons amb el qual es van passejar per mig món. El disc també inclogué el magnífic tema de Golson anomenat “Blues March”. Va seguir amb els Jazz Messengers però també va enregistrar amb Kenny Burrell, Pepper Adams,  i es va convertir en el pianista “sideman”  més sol·licitat formant part del grup de Cannonball Adderley.


Seguim amb un tema del líder, i aquest és el segon tall de la cara A, anomenat...

A2.- So Tired                        (B. Timmons)            6m10s

I quin tema més rítmic en els inicis, iniciat pel piano del líder amb un lick força característic, reconvertit en propi en la intervenció del metall en la B. Després del tema, interpretat sencer en un chorus, el gran Mitchell s’hi posa de valent, amb un gran solo a tempo complex en la A i ple de swing en la B. El líder, per molta gent millor compositor que pianista, però per a nosaltres gran en les seves dues facetes, desenvolupa un solo percudiu, i així és la seva pulsació, també nítida, clara i pulcre. Carall, què net que és. El swing del walking de Sam Jones i del màster Art Blakey serviria per fer-nos-la ballar a qualsevol de nosaltres, i ja vegeu, quasi només amb escombretes i xarles, del gran messenger. Bon solo del contrabaixista, deu ni do de lo llarg i farcit de melodia tot i passejant-se pels acords de manera magistral, tot i mostrant-nos la seva vessant més creativa. El piano primer a la A i després la trompeta a la B ens situen de nou al final, acabant-lo amb un turnaround.

Amb només 24 anys va ser cridat per Art Farmer pel seu “Brass Shout” i de nou per Kenny Burrell pel seu “On View At the 5 Spot”. El 1960 va enregistrar el seu primer disc personal anomenat “This Here Is Bobby Timmons” editat per Riverside, editant després amb els Jazz Messengers el seu “Night in Tunísia” ara amb Wayne Shorter als saxos tocant en el tema “So Tired” de Timmons i que ara hem escoltat, evidentment sense Shorter.

I nosaltres acabem el programa d’avui, el primer Fresh Sound Special, amb el tema de l’insigne compositor i pianista, Bobby Timmons, el tercer tall de la cara B, anomenat...

B3.- One Mo’            (B. Timmons)            6m49s

Doncs amb quin swing hem acabat el programa d’avui, el primer dedicat a Fresh Sound Records primer amb un New Talent i acabant amb un vinil dels de 180 grams digitalitzat per qui us parla. Un tema del líder compositor i pianista i ves per on que també amb un llarg i magnífic solo del baterista, en aquest cas del màster Art Blakey, en un tema d’estructura típica de 32 compassos iniciat ja per la formació a trio amb la melodia interpretada pel líder Timmons iniciant ell mateix el solo, magnífic, recolzat per una secció rítmica brutal amb el “walking” del contrabaixista Sam Jones i el swing a base d’escombretes i charles de l’increïble Art Blakey. Un tema a trio a un tempo viu, ideal per anar a dormir d’allò més a gust, també després d’escoltar la mestria de Timmons al piano, precís i melòdic, amb recursos magistrals a base d’arpegis i demés “virgueries”, i no ha estat voluntari el fet d’acabar el projecte també amb un llarg solo de bateria, com en l’anterior de Shawn Baltazor, us ho asseguro, però ves per on que ha quedat de “conya”.

M’agradaria comentar més vida i miracles de Bobby Timmons però el programa no dóna per més, o sigui que us incito a investigar-la entrant al web del músic en aquest enllaç:


Doncs ja hem acabat el programa, el primer especial Fresh Sound Records havent escoltat primer un projecte actual, amb músics i música d’ara on la creativitat es veu acompanyada d’una certa complexitat estructural i fins i tot melòdica, i havent acabat el programa amb uns músics i música bàsicament “Bopper” on la creativitat està acompanyada de la senzillesa de les melodies que no simplicitat, i on el ritme, el swing són la base rítmica sobre la qual se sustenta tot plegat.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, espero que us hagi agradat la proposta feta per qui us ha parlat Miquel Tuset i Mallol explicant-vos coses que considero interessants per a una millor comprensió de tot plegat, qui ha realitzat i seleccionat les músiques, que per cert podreu trobar entrant a la web de fresh sound records. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. ¡Que se'n vagin!
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |