Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I tot just a la setmana del concert del divendres 15 que podrem gaudir amb Marta Sierra Quartet, us proposo un programa dedicat a una part del Jazz que es fa a Itàlia i tres de les seves editorials, Notami Jazz, A.MA Records i Dodicilune i projectes respectius “Songs and Tunes”, Ludovico Carmenati Ensemble; “Eclipse”, Gianluca Vigliar i “People”, Roberto Ottaviano (Eternal Love) i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem el programa d’avui amb “Songs and Tunes”, Ludovico Carmenati Ensemble. Publicat per Notami Jazz el 31 de gener de 2024. Enregistrat a Vallemania Recording Studio el 29,30,31 d'agost de 2022. Enregistrat i mesclat per Ludovico Cipriani. Masterització de Giovanni Versari a La Maestà Studio. Produït per Notami Jazz. Coproduït per Gianludovico (Ludovico) Carmenati i Ludovico Cipriani. Amb LUIGI TOMASSINI - Flauta, Flauta Alt, Píccolo. MOSE' CHIAVONI - Clarinet, Clarinet baix. ALBERTO MOMMI - Saxo alt, Saxo soprano, Flauta. FULVIO FALLERI - Saxo tenor. CESARE VINCENTI - Trompeta, Fiscorn. RICCARDO CATRIA - Trompeta, Fiscorn. ROBERTO SOLIMANDO - Trombó. LUDOVICO CIPRIANI - Guitarra elèctrica i guitarra acústica. GIANLUDOVICO (LUDOVICO) CARMENATI - Contrabaix & ANDREA ELISEI - Bateria . Composicions i arranjaments - Gianludovico (Ludovico) Carmenati.
https://www.edizioninotami.it/cd/218-ludovico-carmenati-songs-and-tunes-8054729511547.html.
 
I aquest és un projecte llarg, pels de 10 temes i també per la llargària de molts d’ells, coses que ens parlen de la seva generositat, amb diversitat de ritmes i tempos, havent-hi precioses balades o temes a tempo “slow” com és el 10è tema “Choir Jazz Play” l’inicien dolçament per ben aviat la melodia a càrrec del guitarrista. I també ho són el 2n track “Brown Pocket” i el 4r track “A Point of View” aquest un puntet de res més vital. També el 3r track “In The Center“ segueix la tònica del darrer amb el suau marcatge rítmic fet pel baterista i amb “Solis” de tots els vents. I el 8è “Hourglass” comença dolçament amb arpegis del guitarrista i ja la bonica melodia a duet de vents. I el 5è “Wind Tale” és el més curtet, i  aquest ja amb un punt més de tempo i també amb molta feina feta pels vents i marcatge rítmic del baterista. I en el 6è “Time’s Tune” els vents tornen a tenir una importància cabdal, començant el tema però després també per les seves diverses improvisacions. I un altre tema amb uns inicis impactants amb els vents és el 9è track “Spring Water” amb melodia un tant “Pop” com ho és la del 1er track “Paper On a Table”, que tot i la melodia amb aquest tarannà, les posteriors improvisacions dels dos temes, ens situaran de ple en el món del Jazz. I el tema més vital és el 7è track “That’s It” amb un Swing brutal i “Solis” dels vents, alhora que amb improvisacions solistes com la primera a càrrec del saxo alto.
 
I ja els començarem escoltant en el delicat i dolç tema anomenat....
 
1.2.- Brown Pocket (Ludovico Carmenati) 6:55.
 
I amb quina delícia de tema hem començat el programa d’avui. Una molt bonica composició i melodia, i alhora, amb canvis diversos, com ha estat el del moment on el trompetista ha iniciat la seva improvisació. I quin ritme més pautat i tranquil·let el del de la base rítmica de guitarra, contrabaix i bateria, amb Ludovico Cipriani, Ludovico Carmenati  i Andrea Elisei. Tema amb diversos trams musicals on es perceben els canvis melòdics i/o rítmics, com també per les intervencions dels músics solistes. I el tema ha acabat amb la melodia i motiu principal interpretat pels vents. L’ha començat però dolçament la guitarra de Cipriani i resta de companys després a mode d’Introducció per ja seguir amb la molt bonica melodia principal. I ja la primera intervenció del clarinet de Mose’ Chiavoni, porta d’entrada de la càlida improvisació de Riccardo Catria al fiscorn. Uns moments que s’han anat omplint de sons dels vents dels seus companys. I el contrabaix del líder ha obert la porta a la meravella d’improvisació de l’Alberto Mommi al saxo soprano. I sempre la resta de companys per sota a mode de suau coixí. I què maco el tros abans de recuperar la bella melodia; un preciós tema per ja començar-los a escoltar.
 
I ens diuen això: Aquesta és la nova proposta musical del contrabaixista, compositor i arranjador italià Ludovico Carmenati. En l'àlbum "Songs and Tunes" Carmenati ofereix deu cançons inèdites arranjades per al jazz decimino amb un grup de set instruments de vent (canyes i metalls) i una secció rítmica que deixen espai per a diverses i copioses improvisacions. Una nova col·lecció de deu peces instrumentals i arranjaments originals adaptades per al Ludovico Carmenati Ensemble que beuen del llenguatge musical afroamericà i de la tradició musical europea. I és precisament de la música afroamericana, el blues i la música clàssica que provenen els músics que van col·laborar en la producció; els seus orígens de diferents llenguatges musicals han contribuït a aconseguir sons rics i variats que no sempre són propis del jazz, però certament efectius.


I seguim escoltant-los en el tema anomenat...
 
2.3.- In The Centre (Ludovico Carmenati) 8:36.
 
I amb aquest puntet més de tempo, però igualment força delicat, ens han tornat a il·luminar amb les seves boniques melodies, ells, sí, però més ell, que n’és el compositor, líder i contrabaixista, el bo de Ludovico Carmenati. Un tema que l’han començat amb una “Intro” a base dels darrers acords i ja el ritme implícit, per ben aviat aparèixer la melodia i motiu principal amb el saxo alt i per sota la base rítmica. El Pont o la B del tema l’han fet els vents plegats amb un canvi que es percep la mar de bé i han seguit amb el tema anant-s’hi afegint més músics, i  ja sabeu que aquí n’hi ha 10. Són com una petita Big Band. I qui primer n’ha iniciat les improvisacions ha estat el saxo tenor Fulvio Falleri, ell amb un so vital i fresc, anant-se cap el registra agut, estripant a vegades, i amb un discurs que ens recorda clarament l’aspecte melòdic del tema. Després d’ell un altre tram musical amb tots els vents repetint motiu i ja per deixar pas a la reeixida improvisació de l’Alberto Mommi ara al saxo alt. I de nou una mostra del nivell solista d’aquests músics italians, brutal, i també ho són les composicions, i el programa d’avui en serà una altra mostra. Què bonic també aquest tema.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
UnderPool: https://www.underpool.org,
etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I encara els escoltarem en el tema anomenat...
 
3.9.- Spring Water (Ludovico Carmenati) 7:45.
 
I tot i l’aparença de música no massa complicada, per la bellesa de la seva melodia, i també pel ritme “beat” marcat pel baterista, aquest tema té també una gran riquesa harmònica, que la melòdica n’ha estat força evident. El guitarrista s’ha passat quasi tot el tema fent uns delicats arpegis, de fet, sembla que només en faci un. Un tema que han acabat de la mateixa manera que l’han començat amb el motiu melòdic principal. I ves per on que després d’aquest motiu inicial ja s’han posat a improvisar. I ha aparegut el trombó de Roberto Solimando tot i embolcallat de la resta de companys, a moments, primer fent encara motius i frases de la melodia principal. I qui primer s’ha posat a improvisar ha estat Cesare Vincenti al fiscorn, i també amb una càlida interpretació. I quins moments quan s’hi afegeixen els seus companys, de fet , ho han fet també al final del seu solo. I ells, els companys han obert la porta a la subtil improvisació de Roberto Solimando al trombó, i què bé ho ha fet ell. I què maco quan s’hi ha afegit la resta de vents, omplint l’espai sonor d’amor, de música, de calidesa, què emocionant. I així s’hi ha estat una bona estona, i ja per arribar al final on han recuperat el motiu principal. Quina música més agradable d’escoltar que fan aquests cracs, i què gran el seu líder i compositor Ludovico Carmenati.


I ja els deixarem d’escoltar en el tema anomenat...
 
4.7.- That’s It (Ludovico Carmenati) 6:16.
 
I quin canvi amb aquest tema a tot Swing, on hem tingut també diversos trams musicals, i sí perquè hi ha el de la “Introducció”, el de la melodia inicial, solo del saxo alt, solo curtet del baterista, solo del trombonista, solo del guitarrista, i finalment el de la darrera melodia, una melodia que fan tots els vents a mode de “Soli”, car sembla més aviat un solo escrit. I l’Alberto Mommi  ens ha deixat clavats a la cadira per com de reeixida n’ha fet la seva improvisació, amb un so del seu saxo vintage de lo més “cool”. I com de nou la resta de companys s’hi van afegint. I l’Andrea Elisei a la bateria ha fet una curta intervenció i ja per deixar pas a la magnífica improvisació de Roberto Solimando al trombó ell que l’ha fet un pèl curteta però amb un gran nivell interpretatiu. I més llarg ha estat el magnífic solo del guitarrista Ludovico Cipriani, amb quin so i llenguatge ens ha captivat. Quines molt bones maneres interpretatives, on la tradició hi és de totes, totes, però també la modernitat de la seva visió, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Ludovico Cipriani, Luigi Tomasini, Mose’ Chiavoni, Alberto Mommi, Fulvio Falleri, Cesare Vincenti, Riccardo Catria, Roberto Solimando, Andrea Elisei i esclar que felicitar al líder, contrabaixista i compositor Ludovico Carmenati.
 
I després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com de dolç ens ho dius i sempre al voltant de les músiques del programa.


I nosaltres seguirem amb un altre d’aquests magnífics discos de Jazz italià i ara amb l’“Eclipse”, de Gianluca Vigliar, publicat per A.MA Records el 26 de gener de 2024. Enregistrat a 2Extrabeat Recording Studio, el  2023 a Roma. Mesclat i masteritzat per Tullio Ciriello a A.MA Records Studio, Bari el 2023. Amb Gianluca Vigliar, saxo tenor; Domenico Sanna, Piano; Ameen Saleem, contrabaix i Marco Valeri, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.amaedizioni.it/release?id=63.
 
I aquest és un disc amb 9 temes i també alguns d’ells són llargs, de més de 10 minutets. Hi ha també varietat de ritmes i tempos, on n’hi ha una a tempo slow com és el cas del 7è track “August 25th” amb un preciós solo del líder al saxo tenor, essent aquesta la única balada de principi a fi. I és que alguns dels seus temes comencen delicadament però després agafen una determinada embranzida, com és el cas del tema que titula el disc “Eclipse” i 4rt track, el qual comença amb una llarga “Intro” del baixista. També és així el 5é track “Fe-On” iniciat amb una preciosa “Intro” a càrrec del pianista per ja després els canvis rítmics i Swing en les improvisacions. Ja més viu de tempo, tot i que no massa, és el 2n track “Electrostereo” iniciat pel líder al saxo tenor i marcatge rítmic del baterista. I un pèl més viu és el track 3r “Music, The Answer” també iniciat pel líder al saxo tenor i posterior Swing. I el 9è track “Lost Ocean” és el que dura 10 minuts i mig, tema també a tempo mèdium i tarannà melancòlic, amb tonalitats menors, coses aquestes de la “Tristor” que ens embolcalla per la pèrdua dels nostres “ecosistemes” i també dels del “cosmos”. I un altre dels bons temes d’aquest disc és el 8è track “Sattelite’s Highway” també a tempo mèdiun on la presència del líder al saxo tenor es força  reeixida. I amb el “Not Again” comencen aquest disc, i ja amb clares intencions de ritme i tempo més viu i Swing a dojo en les improvisacions. I el 6è track “Mani de Fati” és el més viu de tempo fet amb un Swing brutal obra i gràcia del “Walking” del baixista.
 
I ja els podríem començar escoltant en la bonica balada “August 25th” però ho farem amb el sorprenent tema anomenat...
 
5.2.- Electrostereo (Gianluca Vigliar) 6:01.
 
I sí que hem canviat d’estil de Jazz, sí, i també de concepte melòdic. Aquí el motiu curtet i principal es basa amb uns intervals amplis que fan la melodia principal, un motiu on ja hi tenim l’aspecte rítmic i de tempo. I el tema l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb el motiu curtet i recurrent a mode de melodia principal, amb un pont entremig a la B del tema. I després de la darrera A el pianista Domenico Sanna n’ha iniciat les improvisacions. Un pianíssim brillant, amb un punt de percussió en la seva digitació cosa que el fa més enèrgic. També hem gaudit amb el seu discurs farcit de modernitat, de contemporaneïtat. I sí que el líder l’ha seguit amb una gran mestria, ell al saxo tenor, i iniciant-la i seguint el motiu rítmic principal també a moments en la seva intervenció. El tarannà del seu solo ha seguit el del motiu principal, que ja és això. Hi ha hagut però moments on ell s’ha desmarcat i ha volat més enllà. El seu discurs és contemporani, com ho és el seu projecte, el seu disc, i per descomptat que també el dels seus companys, tot fent pinya al costat del líder Vigliar. Bon tema per ja començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz:
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I els seguirem escoltant en el més llarg de tots i magnífic tema anomenat....
 
6.9.- Lost Ocean (Gianluca Vigliar) 10:34.
 
I què dir-vos d’un tema de més de 10 minuts, o moltes coses o no gaires. Optaré per la darrera, no gaires. I sí que el tema l’han acabat més o menys com l’han començat, amb la melodia principal. Un tema que ha començat amb una “Introducció”, melodia després i ja la llarga improvisació a càrrec del saxo tenor del líder i compositor. Un tema que té un tarannà força càlid, tot i la més o menys contundència rítmica a càrrec del baixista, majorment, amb els acords del pianista i un discret segon pla del baterista, ell bastant controlat. La improvisació del líder Gianluca Vigliar ens l’ha mostrat de nou com un gran instrumentista, tècnic, amb recursos al registre agut de l’instrument. Amb llenguatge més que modern, i fraseig lligat i veloç, algunes de les vegades. I ja el solo del pianista Domenico Sanna de nou amb una digitació prístina i pura, un tant percusiva, que ja va bé. I quin canvi a tot Swing que ha encetat el baixista entremig de la seva intervenció, la de Sanna al piano. També el baterista s’ha lluït en aquests moments, semblant que tots tres improvisessin alhora. I al final de la intervenció del pianista ha donat pas a la melodia principal, allargant-la, tocant-la dolçament fins arribar al final d’aquest llarg tema.
 
L'àlbum “Eclipse” de Gianluca Vigliar, presentat com el seu tercer àlbum i el segon amb el segell de jazz italià A.MA Records, fa servir el jazz per centrar els oients en les influències antropogèniques de la humanitat en els nostres entorns. Seguint amb els temes explorats a l'àlbum “Plastic Estrogenus” del 2019 de residus plàstics que contaminen els nostres oceans, Eclipse ens porta més lluny per fer comentaris sobre els residus espacials i l'ús excessiu dels satèl·lits llançats per la Terra que embruten el Cosmos. Al saxofonista i compositor Gianluca Vigliar s'uneix una vegada més el col·laborador musical de llarga trajectòria Marco Valeri a la bateria amb el Quartet completat per Ameen Saleem (Roy Hargrove Quintet) resident de DC, al contrabaix i Domenico Sanna al piano. El senzill principal de l'àlbum és el tema Eclypse i representa la relació contínua de l'àlbum entre la sensibilitat tradicional del be-bop i el jazz directe combinada amb incursions en l'experimentació amb estils i gèneres d'un so més contemporani i modern. Mostra el virtuosisme de cadascun dels intèrprets del Quartet, alhora que manté el seu enfocament en els temes centrals de l'àlbum en conjunt. Un any més, A.MA Records, amb seu a Puglia, ha presentat un àlbum per als amants del jazz, els aficionats a la música i els que busquen una experiència auditiva fresca amb un àlbum que comença el 2024 amb un cert estil
 
I aquest és un altre magnífic tema del líder i anomenat...
 
7.1.- Not Again (Gianluca Vigliar) 6:07.
 
I amb aquest tema a tot Swing ens han tornat a captivar. Aquí el quartet brilla, i en cada tema esclar, i són una màquina rítmica impressionant, el trio base. I sí que es percep que la qüestió rítmica de piano, contrabaix i bateria té una potència impressionant. També es nota en el so un aspecte relacionat amb els compressors que utilitzen en els estudis, i aquí no sembla haver-n’hi cap, car, les dinàmiques entre els fluixos i els més forts es perceben la mar de bé, semblant quasi un enregistrament analògic per lo bé que sona. Un tema que ha acabat amb el solo del baterista Marco Valeri, i mentre ell el feia, el líder l’ha recolzat amb un motiu recurrent. I l’han acabat d’aquella manera que us dic sempre, que en un directe, s’allargassaria segons músics i públic. I després del motiu principal fet pel líder, ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i de nou amb el seu so característic i llenguatge trencador. I Sanna al piano ens ha tornat a enlluernar per la seva precisió, digitació i recursos amb les dues mans, amb una dreta lleugera i gràcil. També el baixista Ameen Saleem ha fet un bon treball solista, profund de sonoritat i també amb contingut melòdic i pulsació rítmica. Un altre gran tema del líder amb el final del baterista.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema a tot Swing anomenat...
 
8.6.- Mani di Fata (Gianluca Vigliar) 6:54.
 
I quin altre tema més impressionant que acabem d’escoltar, on la tradició hi és en els moments a trio, i més modernitat la tenim a quartet. Tot i això, les maneres dels individus del trio són agosarades, com és el cas de les del baterista Valeri, el qual no es limita al “simple” fet d’acompanyar a tot Swing, sinó que fa i desfà a dojo, mentre Sanna ha improvisat. Aquest ha estat realment impressionant, per com de rítmic és el seu discurs, per com de modern és el seu llenguatge. Un tema que ha acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb la melodia principal, per ja aparèixer els solos, el primer el del líder Gianluca Vigliar. Brutal solo per modernitat, per discurs, per anades amunt i avall del registre de l’instrument. Per les escales inversemblants, els motius que executa, pels “licks”, pel seu llenguatge farcit de contemporaneïtat. Gran mestre del saxo tenor i molt bon compositor. I després el solo del pianista Sanna, què brutal també i entremig un “break” on semblava aturar-se tot, però no, ell n’ha seguit la improvisació, ja comentada, Un brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats Gianluca Vigliar, Domenico Sanna, Ameen Saleem i Marco Valeri.


I nosaltres ja encarrilem el final del programa i farem un salt al “buit” en l’aspecte musical amb el darrer i impressionant projecte “People”, de Roberto Ottaviano (Eternal Love), publicat el 16 de gener de 2024 per Dodicilune amb enregistraments en directe d'Umea, Suècia (2023), Torí, Itàlia (2023), Ljubiana, Eslovènia (2023), Ginebra, Suïssa (2022), Tampere, Finlàndia (2022), Udine, Itàlia (2023), Lugano, Suïssa (2022). Mesclat i masteritzat el novembre de 2023 a Mast Academy Recording Studio, Bari, Itàlia. Enginyer de so Massimo Stano. Portada "People" de Francesco Chiacchio. Produït per Maurizio Bizzochetti, Dodicilune, Itàlia. Amb Roberto Ottaviano - saxo soprano, veu (6). Marco Colonna - clarinet baix. Alexander Hawkins - piano. Giovanni Maier - contrabaix i Zeno De Rossi - bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/roberto-ottaviano-eternal-love-people/.
 
I si deia que faríem un salt al “Buit” ho deia pel canvi estilístic que aquest disc ens brinda de la mà del seu líder, ideòleg i creador, en Roberto Ottaviano. I és que hi ha diversitat musical i la primera i delicada alhora que sorprenent, és la de la majestuositat melòdica del 1er track “”At The Whell Well”. Però la que melòdicament em frapa és la del 6è track “Gare Guillemans” i posterior solo al clarinet baix i brutal “pont” del tema. I ens n’anirem a l’Avantgarde Jazz en el 4rt track “Callas” on ells s’enlairen vers nous horitzons musicals. I cadascun d’aquests temes enregistrat en un directe diferent i no per això allunyats del context musical global. I un de preciós que inicia Roberto al saxo soprano és el 8è i darrer track “Caminho Das Águas”, amb una “Intro” delicada per ja entrar la qüestió rítmica amb els copets a les cordes del contrabaix i ja la bonica melodia del líder al saxo soprano. I un altre sorprenent tema és el 3r track “Hariprasad” iniciat rítmicament amb el motiu principal a càrrec del baixista i coptes al canto de la caixa del baterista per ja després aparèixer els vents fent un diàleg inversemblant, tema amb un ritme constant marcat pel baterista. I el més llarg de tots, proper als 10 minuts és el 7è track “Ohnedaruth”, iniciat amb una llarga “Intro” i solo a càrrec del baterista per ja després endinsar-nos en una mena de bogeria de tema per potències, energies, tempos, improvisacions col·lectives i modernitats a dojo. I ja els dos restants són els més vitals de tempo, i el primer i el 2n track “Mong’s Speakin’” l’inicia el baixista amb un motiu rítmic, també amb el batersita, i línia de baixos per després anar-se afegint la resta a mode d’improvisació col·lectiva a tot Avantgarde Jazz, tema que no defallirà rítmicament parlant i amb posteriors i brutals improvisacions dels companys. I sí que el darrer i 5è track “Niki” és el més vital i el que més ens situa en el món del Jazz Avantgarde amb unes improvisacions brutals de tots ells i un permanent “Walking” del baixista i ja d’entrada amb una improvisació a clarinet baix, tot un homenatge al nostre estimat Eric Dolphy.
 
I els començarem escoltant  en l’anomenat....
 
9.6.- Gare Guillemans (Roberto Ottaviano) 8:34.
 
I quin canvi musical hem viscut de nou, amb aquesta composició tant i tant bonica de Roberto Ottaviano. I el tema ha acabat amb la melodia inicial després d’uns moments brutals posteriors a la recuperació d’aquesta melodia, moments brutals que podrien ser la B del tema, sí. I això ha passat després que hàgim escoltat al líder cantant tot i improvisant en “Scat” o similar. I el líder ens ha acaronat amb el so del seu saxo soprano, ell fent-ne la melodia. I què interessant el pont i canvi tonal, la B del tema, i amb la darrera A l’han acabat  ja per deixar pas a les improvisacions, i la primera la del clarinet baix de Marco Colonna, què brutal, ell amb tot un reguitzell de recursos sonors. I l’Alexander Hawkins al piano ens ha sorprès pel seu pianíssim farcit de jazz contemporani, com és aquest projecte. Una improvisació rítmica marcada per acords, per notes tocades a la vegada fent sons inversemblants. I què impressionant la cantarella de Roberto, la seva improvisació més enllà del concepte “scat” simple, i molt més modernitzat per la seva inacabable creativitat. Brutal tema per començar-los a escoltar.
 
El dimarts 16 de gener es va estrenar el projecte ”People” de Roberto Ottaviano - Eternal Love. En el CD, enregistrat durant diverses actuacions en directe a Itàlia, Suècia, Eslovènia, Suïssa i Finlàndia, produït per Maurizio Bizzochetti per a Dodicilune, amb l'aportació de NuovoImaie, distribuït a Itàlia i a l'estranger per Ird i a les principals botigues online per Believe, al  saxofonista de Bari se sumen Marco Colonna (clarinet baix), Alexander Hawkins (piano), Giovanni Maier (contrabaix) i Zeno De Rossi (bateria). Amb aquest projecte discogràfic, continua la col·laboració entre el segell discogràfic d'Apulia i el músic actiu en l'escena jazzística internacional des de fa més de quaranta anys. Després de "Un Dio Clandestino" (2008), "Arcthetics: Primitive Breath" (2013), "Forgotten Matchs: The Worlds of Steve Lacy" (2014), "Astrolabe" (2015), "Eternal Love" (2018), els dos discos de l'any per al Top Jazz de Musica Jazz, "Sideralis" (2017) i "Resonance & Rhapsodies" (2020), "Charlie's Blue Skylight" (2022) i el recent "At What Point is the Night" amb el projecte “Pinturas” (2023) i "Mystic Astrolabe" amb Michel Godard (2023), ens arriba, doncs aquest “People” amb cinc composicions originals (“Mong's Speakin'”, “Hariprasad”, “Callas”, “Niki” i “Ohnedaruth”) i les cançons “At The Wheel Well” de Nikos Kypourgos, “Gare Guillemans” de Misha Mengelberg i “Caminho Das Águas” de Rodrigo Manhero.


I un altre impressionant tema és...
 
10.3.- Hariprasad (Roberto Ottaviano) 4:15.
 
I quin canvi de nou, i ara rítmic amb aquest magnífic tema d’Ottaviano. I sí que hi ha temes més llargs i inversemblants farcits de contemporaneïtat, sí, però aquest que no ho és gaire, de llarg, m’ha agradat força pel seu contingut rítmic i tot gràcies al baterista Zeno De Rossi i els seus copets als cantons de les seves timbales, caixa i demés estris de la seva bateria. Tema recurrent rítmicament i també pel motiu repetitiu del baixista Giovanni Maier ells dos, conjuntament amb el pianista Hawkins formant una base rírtmica brutal. I el tema l’ha començat el baixista amb el motiu recurrent, acords del pianista, els copets del baterista, i ja la entremaliada melodia a càrrec dels dos vents, a duet, Roberto i Marco, saxo tenor i clarinet baix. I ja ben aviat ha començat el seu duet solista, i què brutal, quin Groove que té el tema, que se’ns emporta sense remissió. Un tema on la improvisació podria durar “in eternum”, així de persistent és. I semblen haver-hi no gaires acords i tot girar sobre un centre tonal. Sí que hi ha un petit canvi, però imperceptible. Impressionant, de nou.
 
"Molts han pensat que la meva idea de l'Amor Etern és una mena d'oda a l'amor en el sentit absolut i una sensació de pau i no violència, així com l'eterna gratitud a algú i alguna cosa. Realment no és així. Almenys, no només", diu Roberto Ottaviano. "A la vida hi ha i ens trobem amb coses ineludibles que ens obliguen a actuar, i no només a observar. A respectar-nos, a lluitar, a buscar, a escoltar, a desactivar però també a denunciar. I hem de denunciar. entendre sempre la paraula amor, que també pot significar no oferir sempre l'altra galta. La humanitat és un microcosmos en el cosmos i actua de maneres inesperades i també previsibles, amb vols de bellesa pindàric i contínues i a vegades obligant-nos a submergir-nos en els abismes més horribles, negant-nos a nosaltres mateixo, i així convertir-nos en quelcom inhumà", continua el músic. "Volia recollir aquí una sèrie de moments 'en directe' de la banda, que crec que és quan tots donem el millor de nosaltres en la combustió que es crea amb el públic, i l'anomenem “People” precisament per intentar dibuixar retrats d'això, d’humanitat formada per persones que hem conegut de manera real i virtual, persones que ens han donat alguna cosa, els seus llocs i les seves respiracions”.
 
I encara els escoltarem en el brutal tema anomenat...
 
11.2.- Mong’s Speakin’ (Roberto Ottaviano) 7:05.
 
I ara hem crescut de tempo, i de nou amb un tema on el baixista ens ha fet seguir el seu motiu recurrent. Els dos vents l’han seguit i cadascun d’ells improvisant a la seva bola, tot plegat a mode d’”Intro”. I si el baixista feia el motiu principal, el baterista no l’ha deixat pas sol, no. Tampoc el pianista, car ell ha fet alguns acords a mode de “comping”, crec jo. I ja la melodia a duet dels dos vents, curteta ella, ha deixat pas a la improvisació del líder l saxo soprano, amb una altra demostració de mestria, i ell pel canal dret. I per l’esquerra ha aparegut el clarinet baix de Marco Colonna, i què brutal de nou que ha estat ell, amb tots els aires de la contemporaneïtat i amb el seu mestre Eric Dolphy de record ben assimilat. I quina tralla el trio de la base rítmica en l’acompanyament a Marco. Un tema que té un tarannà força festiu, la qual cosa no vol dir que el tema sigui simple, car, les diverses intervencions dels músics així ens ho han mostrat. I els inicis amb els arpegis del pianista, els sons dels dos vents, el baixista impertèrrit amb el seu motiu recurrent i el baterista subtilment amb els copets, tot plegat ha estat brutal, i després la divertida melodia. Brutal tema de nou de Roberto Ottaviano.


I ja els acabarem escoltant en el track més brutal i anomenat...
 
12.5.- Niki (Roberto Ottaviano) 7:45.
 
I sí que acabar el programa amb aquest impressionant tema ha estat brutal, sí. El tempo viu, el Walking del baixista, tot plegat amb uns primers moments sense piano que ens han recordat a l’Ornette Coleman fent Marco Colonna d’Eric Dolphy, Giovanni Maier de Charlie Haden, Zeno De Rossi de Billy Higgins o Ed Blackwell i el nostre heroi i líder al saxo soprano quasi fent d’Ornette, aquest al saxo alt. Brutal tema amb una rítmica persistent, un tempo endimoniat de viu, i mostra de la idiosincràsia del líder Roberto Ottaviano. Un tema llarg, que per això tots aquests temes varen estar gravats en directe; i parlant d’això, quina qualitat de so, quina qualitat de banda, en un directe i sonant perfecte, tots ells, totes les seves intervencions, impressionant de totes, totes. I ja d’entrada ha aparegut el clarinet baix de Marco i ell ja improvisant d’entrada fent una “Intro” brutal. I quina trempera la d’aquests primers moments, què impressionant. I ves per on que la melodia ha aparegut a duet dels dos vents després de la llarga “Intro” feta per Marco al clarinet baix, ell que ha estat de nou magistral. I què dir-vos de la mestria del líder al saxo soprano, en Roberto Ottaviano que ha tornat a brillar per la seva creativitat, pel seu so inversemblant, per la seva energia. I ves per on que Hawkins al piano ja s’hi havia ficat, recolzant-lo en els seus darrers moments, els del líder i seva impro. I vet aquí que el pianista ha estat increïble per la seva digitació potent i percusiva, amb tota una demostració de recursos i farcida de modernitat, més enllà d’aquesta. Impressionant tema per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
I us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz, Nota 79, Barcelona: https://www.nota79.cat/events/, Nova Jazz Cava, Terrassa: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming, Jazz Club la Vicentina, Sant Vicenç dels Horts: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 15 de març que tindrem a la Marta Sierra Quartet amb ella al violí, Fredrik Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas, contrabaix amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

 
Doncs abans de començar amb el programa d’avui, dir-vos que el passat dijous 29 de febrer vam poder assistir a un concert-celebració d’un aniversari emblemàtic, el del Sr. Joan Mas Marsell, reconegut melòman i pare de Joan Mas Soler, actual responsable de la sala Jamboree i cofundador del grup Mas i Mas, dedicat des de fa més de tres dècades al foment de la música en viu a la ciutat, i de manera particular al Jazz. El Sr. Mas celebrà els seus primers 100 anys i per això se li va fer venir des de París a la Laurent Mignard Duke Ellington Orchestra integrada per alguns dels millors solistes de l'escena francesa del jazz —una de les més dinàmiques d'Europa—, i considerada “la millor orquestra ellingtoniana en actiu,” segons la Duke Ellington Music Society, una entitat reconeguda a escala internacional en l'estudi i recuperació de la música del Duc. Impressionant la direcció d’en Laurent Mignard i les interpretacions dels seus solistes. S’ha de dir que vam gaudir molt i molt del concert, on vam poder escoltar molts dels temes emblemàtics de Duke com per exemple “In a Mellow Tone”, “Perdido”, “Caravan” i un llarg etc on hi hagué també un “Medley” amb tres dels seus temes. De convidat al trombó hi aparegué el nostre amic Ramon Fosati que n’interpretà un parell. Va ser una nit màgica que vam poder gaudir a la magnífica Sala 3 del Jamboree. Per molts anys Sr. Joan Mas Marsell i per molts més anys Jamboree.
 

I ja parlant del programa d’avui dir-vos que anirà de projectes de l’editorial americana Origin Records i la seva “filial”, OA2 Records. Podrem escoltar el darrer projecte de qui n’és el seu artífex, ànima i cos, en John Bishop i el seu “Antwerp”; Randy Napoleon, “The Door is Open”;  Peter Erskine, “Bernstein in Vienna” i l'Alon Farber -Hagiga- "The Magician: Live in Jerusalem”. 


I ja començarem amb John Bishop i el seu “Antwerp”, publicat per OA2 Records publicat el 17 de novembre de 2023, gravat el 9 de maig de 2023 per Jussi De Nys a Rockstar Recordings, Niel, Anvers, Bèlgica. Mesclat per Dave Dysart, Bellevue, WA. Masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Fotos de John Bishop, excepte contraportada de Leila Shearer i la foto dels músics, d'Eric Malfait. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per John Bishop. Amb Bram Weijters - piano, Piet Verbist - contrabaix i John Bishop - bateria. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82883.
 
I dels 9 temes n’hi ha quatre que són unes precioses balades, dolces de melodies i amb unes cadències harmòniques molt boniques i en alguns casos un punt de melancòliques, i aquestes són el track 8 “Two For the Road” (Henry Mancini), el 5 “Lawns” (Carla Bley), el 3 “Pointingathe Moon” (Piet Verbist) i el 7 “For Less Than Nothing” (Piet Verbist). I esclar que havent-hi un tema de l’estimada i enyorada Carla Bley l’haig de posar, sí o sí, i aquí teniu el preciós...
 
1.5.- Lawns (Carla Bley) 7:28.
 
I ves per on que aquesta meravella, Carla Bley la va enregistrar el 1987 en el seu disc “Sextet” amb Carla Bley – orgue, Larry Willis – piano, Hiram Bullock – guitarra, Steve Swallow - baix elèctric, Victor Lewis - bateria i Don Alias - percussió. I ella ens va deixar amb 87 anys el 17 d’octubre del 2023 per un putu càncer cerebral, que en pau sempre més descansi.
 
I quin tema més maco per començar el programa d’avui. I la versió que ens han fet els nostres herois és de les de traca i mocador, car l’han feta amb una gran tendresa, com el tema és. Uns inicis delicats amb arpegis del pianista Weijters, per ja començar escoltant la melodia d’un tema que té una estructura per la qual el baix va repetint un “Riff” durant tot el tema. És un tema lluminós, una hipnòtica balada que se’t va ficant a dins cada vegada més. I després de la presentació del tema, magnífica improvisació de Verbist al contrabaix, ell fent de Steve Swallow. Ara bé, la posterior del pianista Weijters ha estat magistral. Plena de sentiments, tot i honorant la nostra estimada compositora, una mena de “Musa i Deesa” de la música a qui totes i tots hem estimat i admirat. I el nostre estimat John Bishop a la bateria ha estat d’una subtilesa absoluta. Gràcies John. Un preciós tema per començar-los a escoltar i nosaltres el programa d’avui. 
 
I un tema molt interessant i amb més contingut rítmic és el del pianista i anomenat..
 
2.9.- Contemplative 6:47 (Bram Weijters)
 
I Déu-n’hi-do amb quin tema del pianista belga hem continuat. Una molt bona part del qual n’ha estat ell quasi l’únic protagonista car n’ha iniciat la melodia i sense solució de continuïtat n’ha fet la improvisació, que de nou ha estat brutal. Un tema amb un fort contingut rítmic tot i el tempo mèdium quasi slow. El marcatge fet pel John a la bateria ha estat la mare dels ous del tema, també amb el suport del baixista Verbist, esclar. I el tema l’han començat amb una “Intro” d’acords del pianista, i ja ben aviat la melodia. I de nou, fer-vos notar la gran intervenció de John  a la bateria, ell sempre creant línies, redobles, copets als plats i demés estris de la seva bateria. La improvisació del pianista i compositor ha anat in “crescendo” de mica en mica, cosa a la qual ja ens n’hem acostumat, car sembla un senyal d’identitat d’aquest projecte. Llarga improvisació i molt potent al final, que ha deixat pas a la més subtil del baixista, també belga, Verbist, ell amb una pulsació consistent, amb molta rítmica però també amb molta melodia. En fi, una altra meravella de tema on acaben recuperant el motiu principal i amb un final de lluïment també pel John, acabant-lo delicadament, subtilment.
 
All About Jazz, va dir.
Amb una carrera molt variada durant diverses dècades, és a través de la pertinença a diversos trios de llarga vida on probablement la veu musical del bateria de Seattle, John Bishop és més evident. Amb l'aclamat trio "rubato" del pianista de Nova York, Hal Galper durant els últims 15 anys, la banda “Scenes” amb el guitarrista John Stowell durant 20 més, o el trio de piano “New Stories” que va començar a mitjans dels anys 80, cadascun va proporcionar una visió compromesa amb un enfocament. sobre la narrativa col·lectiva. Amb això, no és d'estranyar que Bishop ofereixi un altre trio com el primer àlbum sota el seu propi nom en 15 anys. La primera trobada amb el pianista Bram Weijters i el baixista Piet Verbist a Bèlgica el 2010 a través d'un quartet amb el trompetista Chad McCullough, amb els quals van fer gires anuals, realitzant més de 100 concerts i llançant 3 àlbums durant els seus 8 anys. Continuant amb els viatges anuals a Anvers després de la pandèmia, la idea de gravar un trio amb Piet & Bram va venir en un moment d'agraïment per la seva amistat, la seva música i les aventures en curs que va inspirar la primera visita d'Anvers. El seu és un so evolucionat de l'admiració mútua i l'alegria de la creació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema del pianista Weijters i anomenat..
 
3.1.- Rücksichtslos (Bram Weijters) 6:00.
 
I carall quin altre brutal tema per ja acabar-los d’escoltar, amb quina trempera fan música aquest trio de piano, contrabaix i bateria. Un tema de nou amb molta feina feta pel pianista i que han començat amb una curta “Intro” per ja aparèixer la melodia a càrrec del pianista i compositor. Ben aviat s’ha posat a improvisar, i si primer tot anava més o menys delicadament, de mica en mica s’han anat abrandant, estirant, creixent i incrementant les seves energies i esclar que també les nostres. Han anat amunt, amunt, amunt i cada vegada més i més. I de nou el piano de Bram Weijters executant una gran tasca solista, ell que en el seu estil hi encabeix molta qüestió rítmica a base d’acords però també per com n’és la seva pulsació, la seva digitació. El baixista Piet Verbist  ha fet també una bona improvisació, amb sonoritat profunda, les dels més greus de l’escala, i després d’ell, el nostre estimat John Bishop ha desenvolupat també un magnífic solo, ell que en cada tema ha estat creant i creant amb molta subtilesa, en aquest solo s’ha esplaiat la mar de bé, mostrant-nos tot el seu saber fer, que n’és molt. I al final han recuperat la melodia principal i encara s’han allargassat de manera recurrent en una de “Turn Around” estirant el tema fins acabar-lo de manera magistral i de nou amb tota la subtilesa possible. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Bram Weijters, Piet Verbist i John Bishop.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshson undrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb un altre d’aquests projectes d’aquesta editorial amiga, i ara és  Origin Records, i projecte de Randy Napoleon, “The Door is Open” (The music of Gregg Hill) publicat el 23 de febrer de 2024. Enregistrat als estudis de gravació Troubadour. Sons dissenyats, mesclats i masteritzats per Corey DeRushia. Enregistrat el 27 i 28 de juny de 2023. Foto de portada de Fay Kleinman. Concepte de fotografia i disseny de Lynne Brown. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Gregg Hill i Randy Napoleon. Randy Napoleon - guitarra, Aubrey Johnson - veu, Rick Roe - piano, Rodney Whitaker - contrabaix (2,3,6,8,9), Lucas Lafave - contrabaix (1,4,5,7), Quincy Davis - bateria, i en els temes (2,3,4,8,9), Anthony Stanco - trompeta, Walter Blanding - saxo tenor i Andrew Kim - trombó.  I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22224.
 
I aquest és un altre projecte amb 9 temes dels quals n’hi ha un a tempo de balada com és el  6è track i preciós “April Song”. Amb un punt més de tempo hi tenim el magnífic el 4rt “Motel Blues”, i més o menys al mateix tempo el també magnífic i 9è track “Triple Play”. Segueixen les melodies maques i cantades per Audrey com és el tema que titula el disc i 2n track “The Door is Open” a més de ritmes així com trencats i energies diverses. I el 1er track “The Lost Tune” comença delicadament amb la guitarra del líder i bonica melodia, coses que canviaran ben aviat amb un ritme i marcatge pel baterista i veu de la cantant. I el 3er track “Escape to Cat Island” té un tempo un pèl més viu i presència del baterista amb els copets als plats i caixa i esclar que la guitarra del líder. I el 5è Spa-Taneity, tot i començar amb delicats arpegis de la guitarra i veu, més endavant evolucionarà a tot Swing en la improvisació de la cantant a tot “Scat”. I un tema vital de tempo és el 7è track “The Last Pop Tune”, on el motiu rítmic inicial està ben marcat per baixista, pianista i guitarrista, coses que canviaran en la improvisació del líder a tot Swing. I ja el 8è track “Skyline”, tot i que iniciat a duet d’Intro amb la veu i la guitarra així com molt delicat, el tema agafarà una gran trempera rítmica alhora que a tempo 10-n’hi-do de viu, tot i haver-hi un altre “break” rítmic de nou a veu i guitarra, per ja tirar a tot tren fins el final a tot Swing.
 
I ja els escoltarem en el Blues un tan arrastradet....
 
4.4.- Motel Blues (Gregg Hill) 5:52.
 
I ja veieu de quina manera seguim el programa d’avui. Un lleuger i subtil canvi d’estil amb aquest magnífic Blues, tema com tots els d’aquest projecte del gran compositor Gregg Hill; de fet, a Origin Records hi podreu trobar altres discos dedicats a la seva música i un dels quals, el del trombonista Michael Dease ja va sonar en el Programa 545 del Jazz Club de Nit, també dedicat íntegrament a Origin Records.
 
I en aquest projecte escoltarem la bonica veu de l’Aubrey Johnson com ara mateix hem acabat de fer. Ella en aquest tema contestant trossos de la melodia inicial i la final feta pel líder i guitarrista Randy Napoleon, que ja improvisarà en d’altres temes. Tema amb una “Intro” per ja la melodia a càrrec del líder a la guitarra, i amb uns acords del pianista Rick Roe molt subtils, i després el diàleg amb la cantant. I el tema segueix amb la improvisació del líder a la guitarra, feta amb tot el Blues del món, un esperit i “feeling” més que aconseguit on hem escoltat uns “licks” dels vents Anthony Stanco - trompeta, Walter Blanding - saxo tenor i Andrew Kim - trombó.  I el baixista Lucas Lafave ens ha fet una improvisació fregant la “Berra” amb l’arc que ha estat brutal, després de la qual han recuperat el motiu principal acabant-lo de la manera que ho han fet, brutalment i ideal per començar-los a escoltar.
 
El guitarrista Randy Napoleon s’enlaira molt amunt en aquesta nova col·lecció de cançons del prolífic compositor de jazz Gregg Hill. El nucli de la seva banda te la seva llibertat per ampliar els límits, sorprendre o simplement bloquejar-se en un swing inatacable, està disponible per gaudir i fer-nos gaudir. El 2014, després de més d'una dècada a la ciutat de Nova York i viatjant pel món amb Freddie Cole, Michael Bublé i altres, es va trobar enmig del pròsper centre de jazz en què s'havia convertit Lansing, a Michigan, des de l'arribada del baixista Rodney Whitaker gairebé 25 anys abans. Juntament amb els seus companys de banda, el pianista Rick Roe, Whitaker i el bateria Quincy Davis, el compositor Gregg Hill afegí una veu compositiva enèrgica a l'escena, atraient a Napoleon, Whitaker, Michael Dease i altres a col·laboracions inspirades. Aquí, Napoleó té la llibertat d’ampliar els temes centrals de Hill, i la relació musical que comparteix amb la vocalista de Nova York, Aubrey Johnson durant els seus dos últims àlbums afegí una nova dimensió al seu repertori que, sens dubte, també s'infiltrarà en el futur de les  obres de Hill.
 
I els seguirem escoltant ja un pèl més vius de tempo en el tema que titula el disc l’anomenat...
 
5.2.- The Door is Open (Gregg Hill) 6:28.
 
I en aquest tema hem tingut la base rítmica amb Rick Roe - piano, i ara amb Rodney Whitaker - contrabaix i amb un final brutal a base dels vents Anthony Stanco - trompeta, Walter Blanding - saxo tenor i Andrew Kim - trombó. I el tema l’han començat amb una altre “Intro” dels darrers acords i ja la veu de l’Audrey fent-ne la melodia sense lletra. Els vents l’han acaronat recolzant-la calorosament. Una base rítmica sempre amb la bateria de Quincy Davis que ha estat brutal. I qui primer s’ha posat a improvisar ha estat en Walter Blanding al saxo tenor i de quina manera ho ha fet, brutal, ell amb un so força potent i un tant estripat a voluntat, esclar. La subtilesa del solo del guitarrista i líder ens ha deixat bocabadats, també pel seu llenguatge ara de lo més jazzero i amb unes línies melòdiques creades fetes amb tot el gust del món. I ja al final, amb la veu d’Audrey fent-li uns cors preciosos, que han deixat pas a la improvisació del gran baixista Rodney Whitaker, ell que ha fet diversos discos dedicats a la música de Gregg Hill i que podeu trobar a la web d’Origin Records. I recuperant la melodia, l’han acabat d’una manera impressionant.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar a tot Swing en el tema anomenat..
 
6.3.- Escape to Cat Island (Gregg Hill) 4:44.
 
I sí que aquest tema ha començat ja amb la trempera rítmica, la del baterista Quincy Davis i ja de nou amb la veu d’Audrey cantant un altre tema sense lletra amb la seva delicada veu ella bena acompanyada a duet per la trompeta d’Anthony Stanco i resta de vents fent-ne algunes veus. Ja ben aviat hem pogut escoltar la delicada improvisació del líder a la guitarra, i què bé l’ha feta, amb un gust exquisit, llenguatge i bones maneres interpretatives. I més Jazz hem pogut escoltar en la improvisació magnífica del trompetista Stanco el qual ha estat immens. I la veu de la cantant ha aparegut de nou recuperant el motiu principal on també hem escoltat de nou a tots els vents. I quin final amb el baterista Davis més brutal, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois, Randy Napoleon, Aubrey Johnson, Rick Roe, Rodney Whitaker, Lucas Lafave, Quincy Davis, Anthony Stanco, Walter Blanding   i Andrew Kim. 


I encara seguirem amb un altre d’aquests magnífics projectes del Jazz americà més actual, i ara amb el del gran Peter Erskine, “Bernstein in Vienna” publicat el 19 de gener de 2024. Productor de gravació: Jens Jamin. Enginyers de so: Christian Gorz, Franz Ahammer. Concert enregistrat per ORF / Austrian Broadcasting Corporation (Radio Ö1) al Funkhaus, Viena, Àustria el 8 d'octubre de 2021. Assistit per Martin Zaunschirm. Mesclat per Aaron Walk, Los Angeles. Masteritzat i muntat per Jon D'Uva, Nova York. Fotos de Martin Zaunschirm. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Peter Erskine, Marcus Ratka, Jeff Levenson. Productor executiu: Marcus Ratka. Amb Peter Erskine - bateria, Danny Ziemann - contrabaix, Danny Grissett - piano, i director musical, Robert Unterköfler - saxo, Andreas Varady - guitarra, Bertl Mayer - harmònica i Cozy Friedel - violí. Totes les cançons compostes per Leonard Bernstein, excepte: (4) composta i arranjada per Danny Grissett, (6) composta i arranjada per Marcus Ratka. Arranjaments, (1) d'Alan Pasqua, (2,3,5) de Danny Grissett i (8) d'Oliver Nelson, i adaptació de Danny Grissett. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82885.
 
I dels 8 temes que hi ha en aquest magnífic treball dedicat a la figura de Leonard Bernstein, també enregistrat en viu, hi ha una preciosa balada com és ara el 7è track “Some Other Time”. I així de bonica és el conegut tema de Bernstein anomenat “Somewhere”, del conegut musical “West Side Story” tema que en les improvisacions tindrà un delicat Swing. I a un tempo una mica més viu però igualment bonica cançó del pianista Grisset és el 4rt track “Viennese Summer” amb impros de baixista, pianista i saxo soprano. I un altre tema emblemàtic del bo de Leonard és el “Cool” amb marcatge a xarles tancat i a tot Swing, tema de més de 9 minuts amb solos d’harmònica entre d’altres. I a tot delicat Swing i tempo mèdium tenim el 5è track “Lonely Town” amb la melodia inicial delicada a càrrec del guitarrista. I el tema més llarg de més d’11 minuts és el 6è track “Calls and Holers” amb un llarg solo del baterista i tempo mèdium també. I un pèl més vius de tempo hi ha els dos darrers “It’s Love”, 3r track i el “I Feel Pretty” també del musical i 2n track del disc.
 
I tot i acabar ells el concert amb aquest tema, nosaltres els començarem escoltant en el magnífic tema encabit en el musical West Side Story on el gran Stephen Sondheim en va escriure totes les lletres i tema anomenat..
 
7.8.- Cool (Leonard Bernstein) 9:04.
 
I aquesta va ser la primera cançó que van escriure junts, i Sondheim recorda més tard que Bernstein va haver d'haver escriure la primera línia ("Boy, boy, crazy boy") ja que ell mateix no era propens a escriure de manera melismàtica. Aquest tema és conegut pel tractament fugaç d'una figura de jazz, descrita per un escriptor com "possiblement la música instrumental més complexa escoltada a Broadway fins ara". Al musical de 1957, la cançó és interpretada per Riff mentre aconsella als Jets que es mantinguin tranquils abans d'entrar al Rumble.
 
I ja veieu de quina manera estem seguint el programa, amb quines músiques i amb quines interpretacions i improvisacions, les d’un directe i per això aquest tema ha durat 9 minutets. I el ritme amb el qual comença el tema ja ens situa en l’escena del musical on els nois de les bandes rivals ballaven i després es barallaven amb el final fatal ja conegut per tothom, i la melodia feta pels vents encara la recordem. I el violí Cozy Friedel n’ha fet la primera improvisació i ves per on que hem escoltat després la també magnifica de Bertl Mayer a l’harmònica. I potser més jazzística ha estat la del saxo tenor Robert Unterköfler el qual ens ha mostrat el seu llenguatge jazzero, com també ha fet el guitarrista Andreas Varady, tots ells improvisant aquest tema de Bernstein. I ves per on que també l’ha clavat el baixista Danny Ziemann ell que ha acabat la seva amb el motiu principal del tema. I esclar que faltava el director musical i pianista en Danny Grissett al piano i esclar que també la del líder i grandíssim baterista Peter Erskine, ell que ha brillat i brilla encara en aquest univers musical del Jazz i de les músiques improvisades des de fa tan de temps. Un molt bon tema per començar-los a escoltar.
 
Una figura cultural important durant la segona meitat del segle XX, Leonard Bernstein va transitar entre diferents mons musicals, agafant lliurement el jazz, el blues i la música popular, i finalment va donar forma a un so "clàssic" que es va convertir en la seva signatura profundament influent. Des de les seves dècades de treball al costat dels músics més il·lustres d'Àustria, la Universitat JAM Music Lab de Viena es va inspirar per celebrar la seva música i el seu llegat. Amb la incorporació a la bateria del gran Peter Erskine com a artista visitant el 2021, aportant les seves pròpies dècades de contribucions per combinar músiques populars als més alts nivells, li van lliurar la tasca de donar forma a l'ambiciós projecte. Amb aquesta gravació en directe, Erskine, estudiants i professors de JAM i el pianista/director musical Danny Grissett honoren el geni de Bernstein i compleixen la missió principal de JAM: inspirats pels mestres del jazz, educar i alimentar la propera generació del jazz, i aquesta nit, Peter Erskine i Leonard Bernstein, van liderar la càrrega.
 
I els seguirem escoltant en el magnífic tema anomenat..
 
8.5.- Lonely Town (Leonard Bernstein) 6:59.
 
I ves per on que "Lonely Town" és una cançó del musical de 1944 “On the Town” composta per Leonard Bernstein amb lletra d'Adolph Green i Betty Comden. Un tema que jo particularment no coneixia i que m’ha agradat força, també per l’arranjament i com l’han interpretat tots ells amb un molt més que delicat Swing gràcies al “Walking” del baixista Ziemann i els subtils copets als plats i xarles del líder Erskine. Iniciat amb una “Intro” dels darrers acords i ja la melodia a càrrec del guitarrista Varady recolzat pels acords del pianista Grissett i els copets al canto de la caixa de la bateria del líder i ja el Swing del baixista. Un tema amb cinc trams musicals, melodia del guitarrista, solo del pianista, solo del guitarrista, melodia de nou i un final amb el baterista i líder acabant el tema amb el seu solo. I la digitació prístina i pura del pianista ha estat també molt delicada, executant ell també una bona improvisació on ens ha mostrat el seu bon gust. I quin goig de públic aplaudint totes les improvisacions, coses que els músics agraeixen de totes, totes. La improvisació del guitarrista Varady ha estat de nou exquisida feta amb tot el gust del món, ell que després n’ha recuperat la bonica melodia de Bernstein i ja apropant-nos al final del tema on el líder i gran baterista s’ha lluït la mar de bé amb el seu solo final, brutal solo i bon tema.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el conegut tema encabit en West Side Story i anomenat...
 
9.2.- I Feel Pretty (Leonard Bernstein) 7:02.
 
I amb quin magnífic tema i arranjament els hem acabat d’escoltar, el d’una melodia que totes i tots recordem de ben segur, al menys els qui heu pogut veure aquest magnífic musical. Un tema amb diversos trams musicals on hem escoltat primer la coneguda melodia que cantà Maria sense saber encara qui havia mort assassinat i que aquí ha interpretat en Bertl Mayer a l’harmònica en la seva primera part, les As, primeres i darrera mentre que a la B ha estat el saxo tenor Unterköfler. I qui n’ha fet la primera improvisació ha estat el mateix Mayer a l’harmònica el qual ens ha deixat bocabadats per com de bé l’ha feta. Ha demostrat uns recursos estilístics de gran nivell tot i improvisant, com també ha fet el guitarrista Varady, ell de nou subtil i delicat i farcit de Jazz el seu discurs, com també el del saxo tenor Unterköfler que ha estat de nou brutal, consistent i incisiu amb el seu so un tan estripat. I el director musical Grissett ha brillat fent la seva improvisació per la seva digitació i pianíssim, i de nou el final l’ha protagonitzat el nostre heroi el bo de Peter Erskine el qual ha tornat a mostrar-nos el perquè ell és qui ha estat i encara qui és. Molt bon tema i interpretat dolçament per tot ells en un enregistrament en directe on s’ha notat el bon gust dels tècnics per com de bé va sonar tot, magnífic tema o sigui que felicitats Peter Erskine, Danny Ziemann, Danny Grissett, Robert Unterköfler, Andreas Varady, Bertl Mayer i Cozy Friedel.


I ja acabarem projectes i programa d’avui fent un lleuger canvi estilístic amb el darrer i també d’Origin Records, el de l’Alon Farber – Hagiga, "The Magician: Live in Jerusalem", publicat el 16 de febrer de 2024, tot just fa quatre dies. Enregistrat el 27 de juny de 2023 per Eli Zehavi Live al Museu d'Israel, Jerusalem, Israel. Mesclat per Bill Tzur, Tel Aviv, Israel. Masteritzat per Yonatan Danino, Tel Aviv, Israel. Foto de la banda de Yossi Zwecker. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Alon Farber. Amb Dave Douglas - trompeta, Alon Farber - saxo soprano i saxo alt, Yehonatan Cohen - saxo tenor i clarinet, Oded Meir - trombó, Katia Toobool - piano, Assaf Hakimi - contrabaix i Roy Oliel - bateria. I les composicions dels temes van així: (1,5) de Dave Douglas / Noenmity Music, BMI; (2,3) d'Alon Farber / NOW i (4) d'Alon Farber i Yonatan Albalak / NOW. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82887.
 
I aquest directe té 5 temes llargs, com sol passar en els concerts i ja els començarem escoltant en el 1er track i potser primer tema que varen tocar al concert i anomenat....
 
10.1.- Persistence of Memory (Dave Douglas) 7:53.
 
I ja heu pogut constatar que ara circularem per d’altres camins musicals. I ves per on que aquest tema el líder el va incloure en un disc del 2009 anomenat “A Single Sky” amb Jim McNeelly i la Frankfurt Radio Big Band. I aquest tema a aquest tempo tan arrastradet té un tarannà magnífic, i de nou estem en un concert en directe i aquest enregistrat al Museu d’Israel a Jerusalem. Una magnífica banda liderada pel saxofonista Alon Farber on hi tenen de convidat al compositor i trompetista Dave Douglas. I el tema ha acabat delicadament, més o menys de la mateixa manera que l’han començat, i ha estat el baixista amb el motiu principal i arpegis del pianista. Ben aviat han aparegut els sons dels vents tots plegats farcint una mena d’”Intro” on també hem escoltat la trompeta del convidat. Una simbiosi de sons de metalls i canyes que han deixat pas a la melodia del tema, aquesta un tan melancòlica, alhora que d’una bellesa remarcable. Té una mena de pont on el canvi harmònic és evident alhora que ens situa ja en les improvisacions i la primera la del trompetista convidat, en Dave Douglas. El seu so és més proper al del Jazz Avantgarde que al del Jazz més ortodox, coses del seu trèmolo, potser, alhora que pel seu llenguatge, el qual ens ha agradat força. Oded Meir al trombó també ens ha agradat força. El seu llenguatge jazzero ha estat de gran nivell i el seu fraseig ens mostra una més que evident tècnica. I ja han recuperat la melodia per acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.
 
Començant amb les contribucions de Dave Douglas a Masada de John Zorn, a través dels seus àlbums fonamentals dels anys 90, el saxofonista israelià Alon Farber s'ha inspirat profundament per la bellesa i la singularitat de l'extensa producció sonora del trompetista. Amb l'esperança de trobar algun dia l'oportunitat de creuar els camins musicals, aquell dia va arribar l'estiu del 2023 quan Douglas es va unir al grup de Farber, Hagiga (que vol dir, adequadament, "celebració") al Festival de Jazz de Jerusalem. Proporcionant a la banda una gran inspiració, Alon va anomenar Douglas "el mag", car va aixecar el grup amb la seva presència, les seves melodies oferint paisatges estimulants perquè els exploressin, mentre que la química iridescent de Hagiga va oferir la seva pròpia màgia. "...un àlbum potent i seriós...". Distrito Jazz (Espanya).
 
I els seguirem escoltant en un altre tema encara més llarg i anomenat...
 
11.2.- The Magician (Alon Farber) 9:27.
 
I tot i la diferència de compositors, aquest és un tema que se situa en l’ona del de Douglas, tot i que el tempo és lleugerament superior al “Persistence of Memory”. Esclar que el fet de ser-hi la mateixa banda ajuda, però sí que per la composició, pel to dels sons, per tot plegat estem en la mateixa ona. I quin canvi a tot Swing pel “Walking” del baixista en la improvisació del trompetista convidat. Una improvisació que ens ha tornat a “frapar” per la seva inventiva contemporània, pel seu so amb un punt de trèmolo. Ara bé, el que m’ha semblat brutal ha estat el fet de doblar el tempo en la improvisació del saxo tenor amb més Swing i de nou gràcies al “Running” del baixista amb un brutal solo de Yehonatan Cohen al saxo tenor, aquest a un nivell estratosfèric, estripant una mica el so, a voluntat, esclar. I la melodia l’han començat els vents i al final quedant-se el líder sol al saxo alto i també amb la trompeta del convidat. El Swing ja aparegut amb el baixista Assaf Hakimi - contrabaix i Roy Oliel - bateria. Una melodia elaborada, entremaliada, que ells han sabut dominar, i sobretot la trompeta del convidat. Brutal tema d’aquesta magnífica formació.
 
Jazz Weekly (George W Harris).
El saxofonista i líder Akib Farber oferí un concert al Museu d'Israel de Jerusalem amb el convidat especial Dave Douglas a la trompeta juntament amb un grup local que estigué en un estat d'ànim efervescent, amb Douglas brillant i dramàtic treballant el seu propi "Persistence of Memory”...
 
Jazz'halo (Bèlgica) (Ferdinand Dupuis Panther).
Les gravacions de l'àlbum estan extretes d'una actuació en directe al Museu d'Israel, Jerusalem, el 27 de juny de 2023. Amb "Persistence Of Memory" s'obre el sextet al voltant del músic dels vents de canyes, Alon Farber. L'Ensemble Hagiga i el convidat Dave Douglas es caracteritzaren per una impressionant potència de metalls, format per un trompetista, un trombonista, i els magnífics vents de canya amb un soprano i un saxo alt...
 
Marlbank (Regne Unit) (Stephen Graham).
Aquí hi ha el familiar i el menys familiar: el familiar, sens dubte, per als fans de Dave Douglas, la presència de "Spring Ahead" del trompetista, que estava a l'àlbum “Stargazer” dels anys noranta, i "Persistence of Memory" gravat en escenaris com el 2009 a l’àlbum de la banda “A Single Sky”. Les altres cançons són menys familiars però estan d'acord amb el que Douglas fa....
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
 
12.5.- Spring Ahead (Dave Douglas) 5:19.
 
I de nou amb un altre tema que segueix la idiosincràsia dels altres pel que fa al tempo inicial i al que després ha aparegut, ja doblat, i també per com tots els vents improvisen alhora amb tots els aires del Jazz Avantgarde pel que fa a sonoritats. Tot i això, l’han iniciat de nou a base d’una “Intro col·lectiva” tots a la bola de tots i cadascú a la seva formant un conjunt sonor ultramodern. I la melodia ha aparegut amb tots els vents creant sonoritats. I ja després amb la primera improvisació a càrrec del convidat i mestre Dave Douglas ja doblant el tempo i amb un Swing brutal pel “Walking” del baixista Assaf Hakimi i els copets als plats, xarles i caixa del baterista Roy Oliel. I també la improvisació de la pianista Katia Toobool ha estat molt reeixida, molt ben acompanyada pels seus col·legues de la base rítmica. I també la del saxo tenor Yehonatan Cohen que ens ha deixat bocabadats per la seva modernitat i també un punt d’agressivitat ben entesa, esclar. Un so també un pèl estripat a voluntat amb el qual ens ha fet gaudir d’allò més. Motiu principal tots plegats per ja apropar-nos al final que ves per on acaben bastant, bastant delicadament, o sigui que felicitats nois  Dave Douglas, Alon Farber, Yehonatan Cohen, Oded Meir, Katia Toobool, Assaf Hakimi i Roy Oliel, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 15 de març que tindrem a la Marta Sierra Quartet amb ella al violí, Fredrik Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas, contrabaix amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |