Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Un programa dedicat a OLIVER NELSON i CHARLIE BYRD. En breu, tota la informació.

PROGRAMA Nº 91   ERIC DOLPHY   12 de gener de 2012

Bona nit de nou amigues i amics del programa de Jazz, de l’únic programa de ràdio de Jazz que es fa a Sant Vicenç dels Horts, Jazz Club de Nit. Tot just un dia abans d’un magnífic concert de Jazz que farem a la Sala Xica de La Vicentina, concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i on podrem gaudir amb el quintet que tindrem i que seran el Lucas Martinez Quartet featuring  Raynald Colom.

Aquesta nit fem una gran homenatge a un dels músics més avantguardistes dels anys 60s, al gran saxofonista, flautista i intèrpret del clarinet baix, el Sr. Eric Dolphy, és clar, amb el permís d’Ornette Coleman i John Coltrane.

Eric Dolphy
Los Àngeles,  California, 20-06-1928 / Berlin, Alemanya, 29-06-1964, Saxo alt, clarinet baix i flauta del darrer Hard Bop amb un peu en el Free Jazz. Autèntic virtuós de tots els instruments esmentats i apassionat improvisador, proposa en la seva majoria d’edat un llenguatge tonal integrant-se amb formes d’improvisació més lliures. Tal i com ell mateix diu, cada nota que toca te relació amb els acords del tema, o diu així:

Toco notes que en un principi serien considerades alienes a un determinat to, però que jo les escolto com a correctes. Molts diuen que ignoro els acords. Jo no ho crec. Cada nota que toco te una certa referència amb l’estructura harmònica del tema....però ja que jo escolto altres resolucions per a l’estructura harmònica de base, intento utilitzar-les i així aconseguir que l’instrument, d’alguna manera, parli.

Molt criticat per uns i celebrat seguidor de Parker per d’altres, va morir sobtadament just acabats de fer els 36 anys, deixant sense resposta nombroses qüestions sobre un futur del qual, ell, en semblava tenir la clau. Se li poden discutir alguns dels seus treballs, tot i que jo no ho faré mai, però els que va enregistrar amb Prestige el 1961, George Russell, Mingus i Coltrane, son un llegat d’una solidesa indiscutible, que guanya adeptes a mida que passa el temps.
Eric Dolphy, va mostrar interès per la música en una edat molt primerenca. Les primeres veus que va escoltar, etc...ho acabaré, per penjar-ho.

Va ser company d’investigació en el món del Free Jazz amb l’Ornette Coleman, amb qui l’unia una gran amistat.

Va descobrir-nos el magnífic so del clarinet baix, gràcies al seu professor Merle Johnston, però també s’ha de recordar que va ser qui va introduir la flauta en el món del Jazz.

Una biografia que podem consultar a la Guia Universal de Jazz Moderno de Giner, Sardà i Vazquez. També en la magnífica col•lecció de 100 discos Maestros del Jazz de Planeta Agostini, i també de la anomenada bíblia del Jazz, El diccionario del Jazz, escrita per Phillipe Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli de l’editorial Anaya, malauradament exhaurit. Tot i que, si podeu llegir francès, hi ha l’edició original de Dictionnaire du Jazz de l’editorial Bouquins, dels mateixos autors.

L’abril de 1958 va entrar al grup de Chico Hamilton, bateria i gran compositor amb el qual va aparèixer a la pel•lícula “Jazz on A Summer’s Day”, rodada per Bert Stern al Festival de Newport 1958. Amb Chico Hamilton varen enregistrar el disc “Gongs East!” de Warner Bross/Discovery Records, àlbum que va esdevenir el més popular del grup, enregistrat el 29 i 30 de desembre a Los Angeles. Un vinil amb 10 temes i del qual posarem:

Gongs East    (Chico Hamilton)      5m00s
Nature by Emerson (Fred Katz)     4m45s        

amb els següents músics:

Eric Dolphy, saxo alt, flauta i clarinet baix
Wyatt Ruther, contrabaix
Nathan Gershman, violoncel
Dennis Budimir, guitarra
Chico Hamilton, bateria

Posteriorment, i amb la mateixa formació varen enregistrar l’àlbum “That Hamilton Man” que també es va dir, en una reedició, “Truth”, i ho varen fer el 19 de maig de 1959 a Los Angeles. D’aquest àlbum posarem el tema:

Champs Elysees  (Gerald Wiggins)   2m27s

El 1959 se’n va anar a Nova York on va contactar amb Coltrane i on va entrar a formar part del quartet de Mingus. Abans però va enregistrar el seu primer àlbum com a líder, amb pràcticament la mateixa formació del disc anterior amb Chico Hamilton. El disc va ser “Hot & Cool Latin” i del qual posarem:

You’re The Cutest One  (Conway Darwin)    3m30s

També durant el 1959 va enregistrar l’àlbum “Wherever I Go”, del qual només posarem el tema Love me, on l’Eric fa un solo de saxo alt, essent ell mateix l’únic músic del tema.

Love me  (Eric Dolphy)        3m10s

L’1 d’abril de 1960 va enregistrar per New Jazz/OJC l’àlbum “Outward Bound” per Prestige, al Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, essent el primer dels 9 treballs enregistrats a Prestige, amb els següents músics:

Eric Dolphy, alto saxo, baix clarinet, flauta
Freddie Hubbard, trompeta
Jaki Byard, piano
George Tucker, contrabaix
Roy Haynes, bateria


El tema serà un estàndard, el conegut

On Green Dolphin Street (Bronislaw Capper)    5m42s

Posteriorment, el 15 d’agost de 1960 va enregistrar el “Out There”, també per Prestige, amb una formació atípica amb:

Eric Dolphy, alto saxo, baix clarinet, flauta
George Duvivier, contrabaix
Ron Carter, violoncell
Roy Haynes, bateria

Escoltarem el tema

Serene   (Eric Dolphy)    7m01s


Pocs dies després, el 19 d’agost de 1960, enregistrava l’àlbum “The Caribe with The Latin Jazz Quintet”, també per Prestige, al  Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, amb els següents músics:

Eric Dolphy, alto sax, baix clarinet, flauta
Carlie Simons, vibràfon
Gene Casey, piano
Bill Ellington, contrabaix
Manny Ramos, bateria i timbales
Juan Amalbert, congues

Amb el tema

Caribé  (Gene Cassey)    10m

Posteriorment va enregistrar una “raresa” anomenada “Other Aspects”, de Blue Note, als Esoteric Studios de Nova York, el novembre de 1960. Unes cintes enregistrades per uns amics de l’Eric Dolphy, Hale i Juanita Smith, abans de marxar a Europa amb el Charles Mingus. Posteriorment, Eric ja no va tornar i els Smith els hi varen dir als pares de l’Eric si volien les cintes, però aquests les hi varen deixar. A finals de 1999 es varen donar a conèixer i posteriorment es va fer el disc.
El tema que posaré està interpretat només per:

Eric Dolphy, alto sax, flauta
Ron Carter, contrabaix

I és el tema

Dolphy’n      (Eric Dolphy)    6m42s

Acabant-se ja el prolífic any 1960, el 21 desembre, va enregistrar un altre disc amb Prestige amb el nom de “Far Cry”, per l’editorial New Jazz, a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, amb el trompetista Booker Little i la secció rítmica amb la qual tocava aleshores. La formació va ser doncs:

Booker Little (tp -1,2,4,5)
Eric Dolphy (as, bcl, fl -1/6, as -7)
Jaki Byard (p -1/6)
Ron Carter (b -1/6)
Roy Haynes (d -1/6)

D’aquest magnífic treball posaré dos temes:

It’s magic (Cahn / Styne)        5m40s
Tenderly   (Gross / Lawrence)    4m20s

Ja situats en el 1961, Dolphy va enregistrar 38 discos, o bé com a líder del grup o bé col•laborant amb d’altres formacions liderades per Coltrane, Mingus, Booker Little, George Russell, Oliver Nelson, etc...Un disc que es va enregistrar des d’octubre de 1960 i que finalment es va acabar de fer cap a l’abril de 1961 va ser el “Candid Dolphy”. Un que va fer el juny de 1961, col•laborant amb el Mal Waldron va ser el disc “The Quest”, editat per New Jazz i enregistrat a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, el 27 de June de 1961. Disc-obra personal de Mal Waldron, on tots els temes son composicions pròpies. Els músics d’aquest treball varen ser:

Eric Dolphy (alto sax, baix clarinet)
Booker Ervin (trompeta -1/4,6,7)
Mal Waldron (piano)
Ron Carter (cello)
Joe Benjamin (contrabaix)
Charlie Persip (bateria)

Els temes seran:

Warp and Woof    (Mal Waldron)    5m36s
Status Seeking    (Mal Waldron)    8m52s

Un programa de Carles Guillem

LOUIS ARMSTRONG & DUKE ELLINGTON      the masters take