Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

En aquesta setmana tan assenyalada que estem vivint amb tanta gent de viatge fins Brussel·les us proposo gaudir amb un programa especial dedicat al Blues en el Jazz. Per això he pensat recuperar alguns d’aquells Blues magnífics que van interpretar grandíssims mestres del Jazz i així és que això és el que escoltareu. Serà a més a més un programa sense comentar els temes o sigui que em limitaré a recordar-vos les editorials que ens ajuden a tirar endavant aquest programa des de fa més de vuit anys, tot i que amb vosaltres, gent de Molins de Rei ens estem trobant enguany com a primera temporada. I és clar, si us va agradant la manera com us el presento amb tota la diversitat musical que cada setmana es fa evident, doncs n’estaré molt content i satisfet.

Però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport.
Comencem doncs amb el primer blues, i que per tant serà el més lent i serà el que va fer el gran saxo tenor Booker Ervin en el seu disc anomenat That’s It.
Realitzat el 6 de gener de 1961

Booker Ervin saxo tenor
Horace Parlan, piano
George Tucker, contrabaix
Al Harewood, bateria

1.1.- Booker’s Blues           (Booker Ervin)                     10m59s

I penseu i recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim ara amb el gran saxo alto, seguidor en el seu moment del genial Charlie Parker que fins i tot el va seguir en el seu fosc camí de les drogues, i parlem del gran Frank Morgan i el seu disc anomenat Mood Indigo
Realitzat el 1989 per Antilles

Frank Morgan, saxo alt
George Cables, piano
Ronnie Mathews, piano
Buster Williams, contrabaix
Al Foster, bateria

1.2.- We tree Blues (Frank Morgan)                   7m

I ja sabeu que....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ara escoltareu a un dels grans del vibràfon i que va ser mestre del nostre amic estimat Geni Barry el qual va acompanyar a Tete Montoliu i al nostre següent convidat en una gira que van fer per Europa i estic parlant del disc que va fer Bobby Hutcherson anomenat The Kicker
Enregistrat al voltant del 1960 però editat el 19 d’octubre de 1999
Editat per Blue Note 

Bobby Hutcherson, vibràfon
Joe Henderson, saxo tenor
Grant Green, guitarra
Duke Pearson, piano
Bob Cranshaw, contrabaix
Al Harewood, bateria 

1.3.- Step Lightly (Joe Henderson)                     14m20s

Seguirem amb més blues però....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb un altre gran del saxo tenor i que va ser qui més va acompanyar a Thelnious Monk i parlo del grandíssim músic Charlie Rose del qual escoltarem un blues del seu disc  Yeah
Realitzat el 1961 per Epic 

Charlie Rouse, saxo tenor
Billy Gardner, piano
Peck Morrison, contrabaix
Dave Bailey, bateria 

1.4.- Billy’s Blues    (Billy Gardner)                     8m46s

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada. 

I ja per acabar el programa us proposo escoltar al gran “Desiderio Desiderio” magnífic saxo tenor que va decidir com molts altres viure a la vella Europa i no és altre que Dexter Gordon del qual n’escoltarem també un blues del seu disc anomenat Tangerine:
Realitzat el 1972
Dexter Gordon, saxo tenor
Thad Jones, trompeta
Hank Jones, piano
Stanley Clarke, contrabaix
Louis Hayes, bateria 

1.5.- August Blues              (Dexter Gordon)       9m54s

Bé, doncs ja hem acabat el programa especial dedicat al Blues en el Jazz, o sigui temes amb estructura de Blues i per tant de 12 compassos i que inicialment només tenien tres acords i que els músics de Jazz, entre els quals Charlie Parker es van dedicar a afegir-hi diverses progressions II V I ampliant l’espectre harmònic de la senzillesa inicial dels tres únics acords embellint-ne el resultat final i que oferia la possibilitat d’unes millors i més complexes improvisacions. Això és el que heu escoltat i que espero i desitjo us hagi agradat. Doncs rés més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa i seleccionat les seves músiques us desitjo molt bona nit in bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 a Ràdio Molins de Rei 91.2  a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Aquesta setmana us presentaré tres projectes amb el piano com a instrument determinant i protagonista, car els nostres herois i líders respectius dels projectes són això, pianistes de casa nostra. Primer podrem escoltar alguns temes del primer disc de Nelsa Baró a piano solo anomenat “Espejos”, editat per Temps Record. Seguidament el primer projecte del pianista Lluís Capdevila anomenat “Diàspora”, disc auto produït amb l’esforç personal que això significa, i acabarem el programa amb el darrer treball del jove pianista tarragoní Xavi Torres amb el seu trio, anomenat “Unknown Past” editat per Berthold Rec.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Doncs començarem com hem dit amb el treball de la pianista Nelsa Baró, ella que no és ben bé una pianista de Jazz però que nosaltres encabirem en aquest programa amb ganes d’eixamplar les vostres mires i de passada recolzar la nostra estimada editorial de Terrassa. Som-hi doncs amb el projecte anomenat....


“ESPEJOS”
Nelsa Baró solo piano

Editat per Temps Record            TR1634-GE17
Enregistrat per Ferran Conangla i Enric Giné a l’Auditori “Josep Carreras” de Vila-Seca el 9 i 10 de setembre de 2015.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla als FMC Studios.
Produït per Aníbal Martínez
Productor executiu Josep Roig per a Temps Record

Tots els temes són composicions pròpies de Nelsa Baró excepte “El Manisero” i “Perla Marina”.

Esteu a punt d’escoltar unes cançons fetes amb tota la sensibilitat i amor per aquesta pianista cubana, Nelsa Baró. Cançons pròpies a piano solo sota l’aixopluc dels miralls, “los espejos”, dels quals diversos grans escriptors n’han dit algunes coses com per exemple Jorge Luís Borges, Umberto Eco, Vasili Kandinsky i Eduardo Galeano

De tots ells, Nelsa ha seleccionat uns petits fragments dels quals us poso el del darrer autor  Galeano.

“Los espejos están llenos de gente. Los invisibles nos ven. Los olvidados nos recuerdan. Cuando nos vemos, los vemos. Cuando nos vamos, ¿se van?.

Ella acaba dient-nos. “Acaso un espejo de la divinidad. La música”.

Escoltem doncs la primera cançó composta per Sindo Garay dedicada a Magui germana de Nelsa  anomenada...

11.- Perla Marina                 (Sindo Garay)                       3m32s

Ja veieu de quina manera hem començat avui, amb la màxima dolçor possible. Però penseu que altres i més músiques d’aquest projecte encara ho són més, de dolces i delicades de les que escoltareu. Us encoratjo doncs a cercar el disc al web de Temps Record i mireu d’adquirir-lo per així gaudir vosaltres i col·laborar en el manteniment de la música i ajudar a aquesta autora a tirar endavant. Ja sabem quin és el gran nivell musical dels músics cubans, tots havent après música clàssica i els qui després han derivat cap el Jazz, l’han viscut pels carrers, pels espais privats, per la ràdio, etc, i quins mestres hem escoltat ja en aquest programa provinents de la illa de Cuba.

Pianista, arranjadora i compositora radicada a Barcelona, ​​nascuda i formada musicalment a Cuba en els Conservatoris “Manuel Saumell”, “Amadeo Roldán” i “l’Instituto Superior de Arte” (ISA), tal com l’illa, és receptora de múltiples influències culturals, que li han aportat una visió de la música oberta i sense fronteres. Diferents gèneres i estils musicals li han servit de font d’inspiració i estudis, per després inserir-los en un llenguatge propi, on la música clàssica, tradicional i popular cubana, a més del jazz i la clàssica contemporània tenen una presència vital.

Seguim escoltant a aquesta magnífica pianista ara amb un tema dedicat a la seva família “porteña”,  anomenat..

8.- Valsecito sureño             (Nelsa Baró)             3m32s

Doncs hem escoltat un preciós vals compost per aquesta no gaire coneguda intèrpret, compositora i arranjadora. La seva tècnica depurada està acompanyada d’una gran sensibilitat en les composicions i el bon gust interpretatiu. Les melodies ens recorden espais càlids i el ritme ens fa imaginar balls d’aquells que fèiem quan érem joves. La música clàssica s’hi barreja amb la de cançons més populars i l’amalgama de sons és amplia i diversa, com la seva personalitat, enriquida per tantes experiències viscudes.

Des dels inicis de la seva carrera professional es va perfilant aquesta concepció artística a l’incloure en els seus recitals com a intèrpret, alguna composició o improvisació original. Treballa com a pianista acompanyant a l’Institut del Teatre de Barcelona, ​​i és la pianista i arranjadora de Mayte Martín, amb la qual ha col·laborat en tres dels seus discos “Temps d’Estimar”, “Al cantar a Manuel”, i “Cosa de Dos“, realitzant també amb ella concerts i gires per Europa i Llatinoamèrica. Moltes altres col·laboracions tant en l’àmbit musical, com en el de la dansa i les arts escèniques omplen una activa vida musical de constant exploració i renovació.


Seguim ara amb un tema que segur reconeixereu, tot i que potser no tant al principi, però sí, quan n’escolteu la primera frase, del....

4.- El Manisero         (Moisés Simons)                  3m36s

Doncs ja l’heu escoltada, quina intro més impressionant amb un riff recurrent de la mà esquerra com a motiu principal per deixar pas poc després a la melodia tan i tan coneguda de “El Manisero”. I és que en el llibret interior explica ella una llegenda o mite de com Moisés Simons, acompanyat de Sindo Garay,  va composar aquesta cançó tot i buscant una ploma estilogràfica i un tovalló per a dibuixar-hi un pentagrama. Li acabava de comprar una paperina de cacauets a un venedor asturià a qui encara escoltava pregonant pel carrer...”Manííííí´, maníííí”, i vet aquí que va escriure “El manisero”. No sabem pas si el venedor ho va saber mai. Ella n’ha fet un arranjament força impressionant per a piano solo on s’hi poden escoltar algunes frases dissonants que també havíem escoltat en l’original. En el bell mig del tema Nelsa se’ns mostra també com a molt bona improvisadora, ja ho heu pogut comprovar. En fi, que quan vulguem anar a veure a la Mayte Martín segur que pensarem, eps, que l’acompanya la Nelsa Baró, i no hi podem faltar.

Acabem aquest petit recull de cançons d’un disc que en té 11, totes recomanables i la majoria molt més delicades que les que jo he seleccionat, car, un programa de ràdio demana implícitament musicalitat i ritmes lleugerament vius. Som-hi doncs amb el darrer tema de Nelsa Baró, dedicat a David Martínez i anomenat...

6.- Tribal Seven        (Nelsa Baró)             3m05s

Doncs amb aquest tema haureu verificat la diversitat d’aquesta gran pianista i compositora on ara, la modernitat i contemporaneïtat ha estat evident. Alhora la ja esmentada tècnica igualment no para de sorprendre'ns. Les variacions encabides en el tema van apareixent i recorrent els diversos móns musicals, on sembla poder-hi ser tot. La seva magnífica sonoritat i potència ens captiva també, tot i considerant les músiques anteriorment escoltades i encara més, les que no us he posat, molt més delicades i dolces interpretades amb la sonoritat més suau possible. El tema és magnífic amb una mà dreta solista i l’esquerra recurrent amb feines d’acompanyant, situacions que han canviat durant tot el tema, essent la dreta acompanyant i l’esquerra la recurrent i solista que ens ha acompanyat al final d’aquest magnífic “Tribal Seven”. Doncs deixem aquesta magnífica pianista Nelsa Baró i seguirem amb més pianistes, però vosaltres...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim doncs amb el treball de Lluís Capdevila anomenat...


“DIÀSPORA”
Lluís Capdevila

Aquest és un treball autoeditat
Enregistrat per Tom Tedesco el juny de 2015 al Tedesco Studio, New Jersey.
Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas als Sear Sound Studios, New York.
Produït per Lluís Capdevila i Petros Klampanis

Lluís Capdevila, piano i Rhodes
Petros Klampanis, contrabaix i percussions
Luca Santaniello, bateria i percussions.

Totes les composicions són de Lluís Capdevila excepte “My Romance” que és de Rodgers & Hart.

Aquest és un projecte amb nou temes magnífics on la diversitat melòdica i rítmica són la clau de volta de tot plegat. Si li afegim que en algun tema deixa el piano per posar-se amb el piano elèctric Rhodes que ben bé deu ser l’original Fender Rhodes doncs la varietat és així completa. Els temes propis ens mostren a un compositor creatiu i amb una gran capacitat per a enaltir-nos escoltant la seva música i belles improvisacions. Si a tot això li afegim el fet d’encabir-hi una preciositat de tema que tots coneixem com és el “My Romance”, doncs convindreu amb mi que el goig serà absolut. Som-hi doncs amb la música d’aquest preciós tema...

6.- My Romance       (Rodgers & Hart)                  5m31s

I quina delícia de tema, aquest “My Romance” d’aquesta parella de grans compositors. Una primera introducció del tema ens ha deixat pas al gran solo d’aquest magnífic contrabaixista grec Petros Klampanis resident també a la Ciutat mundial del Jazz, N. Y. Lluís Capdevila l’ha seguit també amb una magnífica i delicada improvisació amb un swing increïble el qual ha anat apareixent així com per art de màgia gràcies als dos companys de la base rítmica, contrabaix i el bateria Luca Santaniello. El tema apareix de nou al final i també el retorn a la calma inicial. Quina preciositat el “My Romance”, el qual ha estat el seu homenatge als estàndards de Jazz del Great American Song Book.

Lluis Capdevila va créixer prop de les vinyes de EL PRIORAT. La seva recerca de llibertat, expressió i creativitat aviat el va connectar amb la improvisació i la composició. La música del jazz el va portar a Nova York, on va assistir a l'Aaron Copland School of Music (amb ajuda d'una beca Fulbright, completa) i va obtenir el títol de Doctor en Arts Musicals per la Universitat de Stony Brook. Amb seu a Manhattan, ha compartir escenari amb músics consolidats com Ray Anderson, Ugonna Okegwo i Elliot Zigmund i els talents emergents Stan Killian, Bryan Copeland i Kush Abadey en Clubs de Jazz com són el 55 Bar, Whynotjazz, Harlem Tavern i el Cleopatra’s Needle. El seu disc debut DIASPORA presenta les seves composicions originals i els talents de Petros Klampanis (contrabaix) i Luca Santaniello (bateria).


Escoltem ara el primer tall del disc anomenat...

1.- Long Time Ago   (Ll. Capdevila)          5m49s

Un tema personal, i així el títol ens ho indica, creiem, on els inicis calms ben aviat esdevenen més vius, tot i que no massa, i això ens fa entendre la base rítmica amb una constant pulsió del baterista. En la improvisació del líder ho veiem més clar, i el tempo sembla haver-se doblat. Els escoltem i notem una gran compenetració, i jo no oblido que no vaig poder anar-lo a veure al Nota 79 un dia que va presentar aquest projecte i on el va acompanyar el gran contrabaixista grec. On no fallarem serà el dia del Campari Milano que crec serà el 6 de desembre, un dels molts dies de la seva gira per aquestes terres, cosa que podeu constatar entrant al seu web http://www.lluiscapdevila.com/.

Escoltem-los ara amb el tema on toca el Fender Rhodes tema anomenat..

5.- Workshop            (Ll. Capdevila)          5m42s

I com ha anat apareixent el swing entremig de la seva improvisació. Els inicis han estat però igualment swingats però molt més suaus a base de les escombretes del Luca i el walking suau de Petros. Després de la introducció melòdica del tema ha començat tot a rular, a córrer amb el millor swing. La seva interpretació a les mans del piano elèctric amb el seu preciós i característic so, aquell so que tant havíem escoltat allà pels anys 70s i posteriors a les mans de mestres com Chick Corea i Keith Jarrett i ara ell ens en torna a resituar. Petros ens enlluerna de nou amb un solo on la afinació és perfecta cosa força complicada amb un contrabaix. Igualment la seva tècnica i llenguatge jazzístic són extraordinaris. Els quarts i curtet solo del baterista Luca ens tornen a situar en les melodies bàsiques d’aquest treball del músic del Priorat, Lluís Capedvila.

Acabarem aquest projecte amb un dels temes vius que ha compost aquest músic que fa temps, abans de la crisi econòmica el 2007, va marxar als Estats Units a construir-se el seu món musical i créixer envoltat de joves cracs com ell. El tema es diu doncs....

8.- Cabana Leo        (Ll. Capdevila)          4m34s

Amb aquests aires i flaires de tanta vitalitat acabem el projecte del Lluís Capdevila, jove però no tant i ja amb el farcell ple d’experiències, les millors que pugui absorbir un músic després d’haver-se estat uns bons anys el lloc més adient per aprendre-les. I quina canya de tema amb un descomunal solo del baterista Luca Santaniello després del qual l’han acabat de cop. Doncs amb aquest tema vital i positiu envoltat de melodies clàssiques que no ritmes ens acomiadem de tots tres tot i agraint-li al Lluís haver-me fet arribar el seu preciós disc. Ens veurem segur el dia del Milano, Lluís. Felicitats per aquest treball tan ben polit.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I ja acabem el programa amb el darrer disc del pianista tarragoní Xavi Torres el qual em va cedir en acabar el magnífic concert que van fer al Café de l’Auditori de Sant Cugat en un esdeveniment organitzat pels amics de JazzenViu, germans Jubany, Oriol i Guillem, i Marc Menier. Som-hi doncs amb el...


“UNKNOWN PAST”
Xavi Torres Trio

Editat per Berthold Records.
Enregistrat per Paul Pouwer el novembre de 2016 al Power Sound Studio, Amsterdam.
Mesclat per Vic Moliner.
Produït per Xavi Torres i Vic Moliner.

Xavi Torres, piano
Vic Moliner, contrabaix
Joan Terol, bateria

Totes les composicions són de Xavi Torres.

Recordo que en acabar l’actuació al Café de l’Auditori de Sant Cugat tot i comentant el concert, li vaig dir que d’on havien sortit tots aquells canvis rítmics car aquesta va ser la característica més impactant del concert, alhora que les seves magnífiques composicions i interpretacions de tots tres. Doncs sí, això és el que esteu a punt d’assaborir. Grans interpretacions, músiques i diversitat de ritmes. Som-hi doncs amb el primer tema del Xavi Torres.

Doncs comencem amb la música i ritmes del projecte d’aquest jove músic que ha fet moltíssima feina amb poquet temps, i ho farem escoltant el segon tema del disc, anomenat...

2.- The Unknown       (X. Torres)                 5m27s

Doncs ja heu pogut escoltar quina meravella de tema i projecte, car més o menys, les músiques són així amb els canvis rítmics inclosos. Sobre aquest tema, que també van tocar a Sant Cugat en Xavi ens va explicar una història. O sigui que les músiques tenen històries que les fan més versemblants i autèntiques, parides d’experiències viscudes les més de les vegades i per tant més riques i potents. En aquest primer tema escoltat ens ha sorprès la manera com ha anat canviant melòdicament i rítmica. En el primer aspecte el líder n’és el responsable mentre que pel segon, ho són els dos amics i companys de la base rítmica, Moliner i Terol els quals fan una tasca impressionant. El tema sembla estar dividit en dues parts i això és el que ens ha semblat la mena de break sonor després de la llarga exposició melòdica del tema, a partir del qual Xavi ha iniciat el seu magnífic solo. El Concept Trio de Bill Evans sembla respirar aquí amb la màxima plenitud gràcies a la llibertat interpretativa que tenen els dos companys, contrabaix i bateria, realçant amb la seva creativitat la interpretació solista del líder. Un tros de tema per a començar.

I no ho oblidem, no, que Xavi Torres Trio varen ser els guanyadors del "Dutch Jazz Competition 2016". Al juny del 2016, la banda va guanyar el concurs més prestigiós del jazz holandès. La final va tenir lloc al Bimhuis, i el jurat va declarar: "Tenien una superioritat lírica, tècnica i rítmica, amb un gran potencial d'energia i interplay. Són harmònicament molt interessants, amb molts moments divertits. Una història musical excitant i molt sorprenent.”

Seguim amb un altre tema on la qüestió rítmica és la mare dels ous, i aquí amb el líder amb piano i Rhodes, en el tema anomenat...

3.- Hesitació             (X. Torres)                 5m18s

Doncs i quin tros de tema de nou, encara amb més profusió de canvis rítmics alhora que magnífica composició i melodia principal. Ja als inicis ens ha semblat escoltar, sí, els sons elèctricament delicats d’un Rhodes o similar. La participació del Joan Terol a la bateria ja en els inicis ens ha mostrat la faceta més característica del tema. Després, mentre el líder ha iniciat la seva improvisació, contrabaix i bateria han anat a l’uníson amb una mena de motiu principal executat pel Vic Moliner. Moments de piano clàssic també els hem pogut escoltar per ben aviat passejar-se per la concepció més moderna d’aquest, i sempre per sota, una base rítmica impactant. El final ha arribat amb la mateixa delicadesa que ha aparegut aquest motiu a l’inici del tema.


I no em cansaré de dir que en Xavi Torres va venir formant part del sextet de l’Esmuc en el 3er Festival de Jam Sessions que fem cada estiu a Sant Vicenç dels Hoerts. Un sextet de joves estudiants de l’Esmuc amb gent com Lluc Casares, Albert Costa, Pol Omedes, Pau Lligades i Joan Casares, tots ells ara mateix catapultats vers el món del Jazz internacional uns a Àmsterdam, d’altres havent passat per Gratz, Texas, Philadelphia, Nova York, etc. A tots ells els hi desitjo la millor de les sorts i que tinguin oportunitats de poder mostrar tot el seu saber, què és molt.

Seguim amb un altre tema de fort contingut rítmic i composició rica en matisos, amb el tema anomenat...

5.- Scipio       (X. Torres)                 6m01s

Doncs si l’anterior tema ha estat sorprenent rítmicament, aquest ha arribat a cotes difícils de superar. Dificultat haurà tingut sobretot en l’aspecte compositiu amb tot aquest conjunt d’elements rítmics per a gaudi del Joan i també nostre, però per a ell, “oli en un llum”, ha.  Quina meravella de tema i com també ha anat canviant rítmicament. Un riff persistent amb la mà esquerra serveix per a lluïment de la dreta i els estris percussius del Terol. Ben aviat els canvis rítmics han encabit l’espai alhora que les melodies gens habituals. El persistent riff de piano serveix al mestre de les baquetes per desenvolupar una màster class de bateria. El ritme es converteix en “beat” després del seu solo mentre que el líder al piano torna a agafar les regnes, que mai ha deixat, per tornar-nos a situar en el tema força impressionant melòdica i rítmicament. El final ens recorda l’inici i per això sabem que tot s’acaba, llàstima.

I abans que s’acabi us voldria redirigir al web del Xavi  per així conèixer-lo més i millor tot i llegint la seva biografia, concerts, projectes i demés. Aquí la teniu:

I així és que nosaltres acabem el programa amb el darrer tema d’aquest magnífic músic i projecte tan ben acompanyat pels seus amics. El tema serà doncs el magnífic....

7.- Madiba                 (X. Torres)                 4m57

I quina altra meravella per acabar el projecte i programa, no m’ho negareu pas, oi? De fet, el tema ens ha sorprès per la manera com després de la intro melòdica i exposició ens hem trobat amb un break rítmic amb solo inclòs de contrabaixista tot i que curtet, però sí per deixar pas de nou al líder per fer el seu i de quina manera si han posat tots tres. El motiu principal torna a aparèixer ja quasi al final moment on també hi ha el curtet break rítmic per acabar tots tres així com delicadament. Un Xavi Torres que va fer el grau professional de piano clàssic a Tarragona per després i enlluernat pel Jazz, entrar a l’Esmuc a fer el Grau Superior d’on va sortir per anar a Àmsterdam a fer el seu màster al Conservatorium van Amsterdam, lloc on s’hi ha quedat a viure i treballar i on també hi ha d’altres músics de casa nostra que hi viuen i hi treballen. Magnífica feina Xavi i merescuts tots els premis que t’atorguen,us atorguen al Xavi Torres Trio i abans amb la formació a quintet anomenada Trempera que també va estar guardonada per les institucions més importants d’Àmsterdam i el Jazz.

Doncs ves per on que ja hem acabat el programa 302 dedicat a pianistes i així doncs programa temàtic com m’agraden a mi, i també espero que a totes i tots vosaltres. Avui primer amb la pianista cubana establerta a casa nostra Nelsa Baró i el seu íntim treball a piano solo anomenat “Espejos”, més íntimes les músiques d’ella que no hem posat i tot i així el més íntim dels tres projectes d’avui, després amb el del Lluís Capdevila anomenat “Diàspora” ja amb més trempera i acabant a tots ritmes diversos amb el del Xavi Torres Trio anomenat “Unknown Past”.

Res més, espero que hàgiu gaudit avui amb un altre programa diferent del tot del de la setmana passada, i cadascun ja ho veieu amb la seva identitat. Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa
http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/ Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat, realitzat i seleccionat les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aquesta setmana honorem al Jazz Argentí Contemporani amb dos projectes que es van poder escoltar més o menys en els mateixos dies, a Barcelona. Jo en vaig poder escoltar un, el primer que escoltareu, car a l’altre no hi  vaig poder assistir. Els dos discos me’ls van lliurar els dos músics, un col·laborant-hi econòmicament i l’altre, el segon, cedit molt amablement pel seu autor gràcies a l’Alejandro di Costanzo. Estic parlant de dos saxofonistes i compositors d’una gran vàlua, reconeguts a gran nivell al seu país Argentina com són Luís Nacht i Jorge Torrecillas, els quals han vingut algunes vegades a casa nostra. Si la setmana passada vàrem gaudir amb les veus de dues magnífiques cantants i temes estàndards de Jazz farcits de swing, en aquest programa la “cosa” serà diferent i les avantguardes seran la clau de la música que ben aviat escoltareu. Ja sabeu que cada programa és diferent i nosaltres hi volem encabir tota, tota la música.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

També us voldria convidar al concert que farem el divendres 24 de novembre al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts on podreu gaudir amb un magnífic quartet liderat pel Pere Masafret, trombó molt ben acompanyat ell per Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan Vilalta, bateria, concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Hora d’inici a quarts de 10 del vespre.

Doncs comencem ja amb el primer, què és una obra completa, on, a més a més de les músiques hi ha textos de Ricardo Piglia recitats per ell mateix. Alhora hi ha dibuixos, imatges creades per Eduardo Stupia amb la tècnica del Collage compartint els textos. Tota una feinada de gran nivell artístic amb llibret inclòs  dins el disc el qual té una mida lleugerament més gran. El projecte es diu....


“LA INCERTIDUMBRE”
Piglia + Nacht + Stupia

Editat per Ultrapop i Club del Disco, el 2014 a Buenos Aires.
Enregistrades les músiques l’agost de 2012 a l’estudi Ion de Buenos Aires
Declarat d’interès nacional pel Ministerio de Cultura Presidencia de la Nación.
Producció artística de Ramiro Flores.

Luis Nacht, saxo tenor i alto
Juan Pablo Arredondo, guitarra
Patricio Carpossi, guitarra
Jerónimo Carmona, contrabaix
Carto Brandán, bateria
Ricardo Piglia, veu en track 8

Collage de so, imatges i paraules, a “La incertidumbre” reviu la llegendària tradició de diàleg entre els músics de jazz, els escriptors i els artistes. Piglia, Nacht i Stupía travessen les fronteres per crear en comú una obra múltiple, lúdica, original. A la cruïlla entre música, literatura i arts plàstiques, el detall reverbera i les idees i els sentits es multipliquen, obrint-nos a la incertesa més bella.
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte anomenat...

2.- Lo Invisible           (L. Nacht)                   7m07s

Doncs ja veieu que no s’estan per mandangues i que la música que ens ofereix el líder i compositor s’emmarca directament en l’àmbit de la creació més contemporània i avantguardista. La formació és però força atípica per a una formació de Jazz, contemporani o no. Les dues guitarres elèctriques, una per a cada canal de l’estèreo, ens situaria en un món més del rock i sí, progressiu. Tot i l’aparició dels sons elèctrics, les músiques que n’obtenen s’allunyen del rock i s’apropen a l’espai melòdic i sonor del líder, compositor i saxofonista. La delicadesa de la música està també acompanyada de la harmonia, i aquesta no és ben bé senzilla. L’estètica del tema sembla tenir diversitat segons el moment i intèrpret i per tant ens ho posa encara més difícil a l’hora de fer el comentari. Em sembla que ens convé a tots, els oients, deixar-nos portar per l’exquisidesa del projecte, tal i com segur haurem fet tot i escoltant aquest primer tema anomenat “Lo invisible”.

Luis Nacht va néixer el 17 de gener de 1959 a Bs AS, i de nen va estudiar flauta i guitarra, però va ser als 15 anys que va començar estudis formals de flauta amb el mestre R. Illes a la Ciutat de Mèxic. És allà on comença a treballar professionalment com a flautista i cantant de música llatina i llatinoamericana, viatjant per Amèrica Central i Europa. (Grup Sud). Més tard incorpora el llenguatge del Jazz amb l'estudi del saxo. Va prendre algunes lliçons de musica i saxòfon amb George Coleman, Richard Beirach (N.York), E.Beilin, C.Lastra, Chachi. Ferreira (Argentina).

Treballa regularment a Argentina, on va gravar els seus discos i toca amb músics de jazz i altres estils com Afro Jazz, En el Aire, E.Fazzio (Itàlia), Pepi Taveira, Pablo Bobrowicky, M.Iannaconne, Carlo Actis Dato (Itàlia), J .Crawford (G. Bretanya), E.Beilin, Ernesto Jodos, Enrique Norris, Oscar Giunta, Rodrigo Domínguez, Fernando Tarrés, Lucía Pulido, Sergio Verdinelli. Fernando Otero, Mariano Otero, Hernan Hecht, Bruno Chevillon, Joel Holmes, Eric Echampard, Oscar Jan Hoogland.

Seguim amb més música d’aquest iconoclasta i creador innat amb el tema que titula el projecte, l’anomenat...

4.- La incertidumbre (L. Nacht)                   6m01s

Dons ja veieu quina inquietant música ens ofereix el líder amb aquest tema. El contrabaix sembla fer el motiu principal tot i canviar tonalment, deixant després la melodia pel líder i saxo tenor. I com ha anat canviant melòdicament el tema. De nou la delicadesa de les guitarres, primer pel canal dret, ha embolcallat aquesta incertesa que tenim tots en molts moments de la nostra vida. Nacht també hi ha col·laborat amb una improvisació de  complexitat tècnica important alhora que gust interpretatiu. Les notes de més curta durada han fluït del seu interior catapultades a l’exterior pel seu tenor. La melodia inquietant ha tornat a obrir-nos el cor per encabir-hi els nostres sentiments.

És a partir de 1999 que lidera el seu propi projecte amb el qual va editar el seu primer CD "Nacht Musik" pel segell "BAU" Records tot i tocant regularment en el circuit cultural i de clubs d'Argentina. Per l'activitat desplegada durant l'any 2001, va obtenir el premi "revelación" en el “rubro músico de jazz”, per la critica especialitzada "Premio Clarín". El juny del 2002 presenta la seva música a Barcelona al costat d'Horacio Fumero, Dani Perez, i Mariano Steimberg, al "Jamboree", i a la "Nova Jazz Cava", a més de tocar regularment per Argentina, on edita el seu CD "Nacht Mood" amb BAU records (2003), amb excel·lent crítica de la premsa especialitzada. El seu primer CD "Nacht Musik", va ser triat com un dels cinc millors discos de l'any 2002 per la prestigiosa revista Europea "Cuadernos de Jazz".

Dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb la música d’aquest investigador argentí anomenat Luís Nacht i ara ho farem amb el tema anomenat...

5.- El Zorzal               (L. Nacht)                   3m16s

Doncs ja m’explicareu quina amalgama de sons, sonoritats diverses, i ritmes existents però gens normalitzats i tampoc gens evidents. Amb un inici que més aviat semblaria un final per la intensitat, ens hem situat de nou en un altre tema on la creativitat en l’àmbit de l’avantguarda és totalment evident. Els acords i notes aèries dels dos guitarristes omplen l’espai sonor amb una gran bellesa, mentre el líder desenvolupa lliurement la seva improvisació. Les campanes eclesiàstiques ens situen en un espai de més relaxació i pau, però no haurà de durar, acabant el tema tal i com l’han començat.

El 2004, va realitzar gires per Mèxic (abril i novembre), N.York i Miami. El 2005, edita el seu tercer disc solista "El cuento del tio". Va estar convidat als festivals de Jazz de l'Havana, Sto Domingo i el festival BAU internacional per E.U.A, Mèxic, Colòmbia i Brasil. Al març del 2006 va estar de gira amb el seu quartet per Europa, el 14 de març al Festival de jazz de Terrassa (Barcelona), després a Cadis i Puerto de Santa Maria i al juny una nova gira per Mèxic. Edita el seu 4 disc "El Presente". El 2008 torna a Europa i es presenta al Festival de Lugo,  Terrassa i el Fest de jazz de Recife Brazil.


Acabarem el projecte de Luís Nacht amb una part del darrer tema amb el poeta i escriptor, un dels tres artífexs del projecte, en Ricardo Piglia omplint l’espai dels seus textos, fragments del seu llibre “Prisión perpetua” editat per Anagrama el 1988. Primer però escoltarem una introducció musical adequada per les lletres que vindran i després l’escoltarem llegint-nos una part dels textos tot i acompanyat per les músiques, tan contemporànies com aquests.

8.- Lecturas               (L. Nacht & Ricardo Piglio)             7m00s

Bé, doncs deu ni do, oi? Em sembla que avui ha estat la primera vegada que hem fet encabir una lectura de textos en un programa al Jazz Club de Nit. M’ha semblat que ho havia de fer, car aquest projecte és de tres. La música és d’un d’ells, Luís Nachat, els collages que hi ha en el magnífic llibret interior són de l’altre, Eduardo Stupia i els textos són del Ricardo Piglia. Vet aquí que els textos s’han vist acompanyats de músiques d’avantguardia, quasi música concreta. Unes lectures que duren 24 minuts i dels quals nosaltres només n’hem posat els primers set, abans del relat “La Fábrica”.

El 2010 edita el seu 5è disc "En las nubes" i el presenta en una extensa gira per Europa al mes de novembre. En octubre de 2011 realitza una gira europea per Espanya, França, Dinamarca, Suïssa i Itàlia. Al juliol del 2012 presenta el seu 6è disc "Lo Invisible" a trio al costat d'Ernesto Jodos i Jerónimo Carmona. El setembre de 2012, gira del quartet per Mèxic. L’abril de 2013 gira per Mèxic, Palacio Nacional de Bellas Artes, Festival 5 de maig (Puebla) i N.York. En 2014 desplega una intensa activitat a l'Argentina i viatja a Mèxic pel novembre amb el seu quartet. El 2015 edita al costat de Ricardo Piglia i Eduardo Stupía el Llibre-disc "La Incertidumbre” declarat d'interès cultural pel Ministeri de Cultura de la Nación i editat per "Club del disc", el projecte del qual n’hem escoltat una bona part.

Deixem doncs aquest primer projecte del Luís Nacht i la seva particular visió del Jazz, el contemporani i seguim amb l’altre del Jorge Torrecillas, però...

Dir-vos que al Jorge el vaig conèixer el dia del Wallace Rooney al Jamboree i gràcies a l’Alejandro di Costanzo qui me’l va presentar. Del disc que em va donar anomenat “Una búsqueda infinita” n’escoltarem un parell de temes i un parell més seran del primer treball que va enregistrar, el qual me’l va fer arribar via wetransfer anomenat “Indigo”.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Som-hi doncs amb el treball  anomenat...


 “UNA BÚSQUEDA INFINITA”
Jorge Torrecillas Ensamble

Editat per Discordian Records             DR098
Enregistrat per Florencio Justo el 13 de desembre de 2013 als Estudios “Doctor F”, Bs As, Argentina.
Mesclat i masteritzat per Florencio Justo.

Agustin Zuanigh, trompeta/flugelhorn
Inti Sabev, clarinet/clarinet baix
Santiago Lacabe, bateria
Pablo Vazquez, contrabaix
Jorge Torrecillas, saxos tenor, alto i composicions
Amb la col·laboració de...
Maria Eugenia Irianni, flauta travessera en el tema #4
Carolina Tierhs, veu i violí en el tema #4.

Comencen amb el Jorge Torrecillas Ensamble tot i dient-vos que la música que escoltareu està encabida en formats de lliure improvisació col·lectiva, música serial i d’altres conceptes avantguardistes. Una mica més de canya per anar acabant el programa. Escoltem el tema anomenat...

3.- Lucky Loser         (J. Torrecillas)                       9m10s

Doncs ja heu escoltat quina vertadera obra encabida en la més contemporània modernitat amb aquest llarg tema ple de canvis rítmics i molt bones execucions dels músics en les seves inversemblants improvisacions. El swing apareix i desapareix com per art de màgia i la mestria de Inti Sabev al clarinet baix és total i esbromadora. Després d’ell, han fet un break rítmic on s’ha aturat quasi tot, i dic quasi perquè l’Agustín a la trompeta no ha parat. Amb ell s’hi han afegit la resta de vents i ara sí de nou amb la secció rítmica amb un Groove molt aferrissat a l’espera del swing que ha aparegut ben aviat. El walking del contrabaix ben bé ens ho indica i de la mateixa manera el “Ride” de la bateria, parlant estem de Pablo Vazquez i Santiago Lacabe, respectivament. El final és un retrobament amb el principi.

Jorge Torrecillas Ensamble, formació que s'estableix a mitjans de 2011, va néixer amb la inquietud d'experimentar noves possibilitats tímbriques i rítmiques a partir de patrons establerts on es fusionen formes de jazz modal, avantguarda i improvisació col·lectiva tenint com a base composicions pròpies. El contrapunt, els recursos de politonalitat i polimodalidad són part de les composicions com així també la música serial. Es destaca que si bé aquests recursos són propis de la música d'avantguarda no jazzística es barregen en l'Ensamble amb la utilització de "grooves" propis del jazz. La improvisació lliure també forma part de les interpretacions deixant la creació de seccions i arranjaments improvisats a l'habilitat i intuïció dels músics. El primer treball va ser Indigo (2013), de producció independent mentre aquest que estem escoltant, Una búsqueda infinita (2017) és de Discordian Records (Barcelona).


 I posem ara el segon tema d’aquest projecte, anomenat...

5.- Pulsar Celeste    (J. Torrecillas)                       5m11s

Doncs ja hi hem tornat amb aquesta música encabida en la màxima modernitat on els conceptes són molt importants, i així és que aquesta és una música envoltada també d’una determinada filosofia, i ara penso en la filosofia discordiana que en alguna ocasió hem comentat, en els programes de l’editorial Discordian, com és també aquest disc. Els ritmes trencats inicials no han entorpit el camí musical de la trompeta amb sordina de l’Agustín, i així és que després d’aquesta primera introducció del tema, els ritmes han aparegut alhora que el solo del líder a l’alto, el magnífic Jorge Torrecillas afegint-s’hi la resta de músics en alguns trossos, tot i que bona part del solo l’ha fet ell sol amb contrabaix i bateria. La trompeta ha tornat ha sonar, ara però sense sordina, amb el contrabaix marcant un tempo seguit pel baterista. De nou el solo d’un envoltat per la resta de companys mentre la secció rítmica no s’atura, i mare meva quina trempera més impressionant. El final s’acostava però, i així ha arribat, amb el ritme trencat com a l’inici d’aquest magnífic tema, tot i acabant-lo  de cop.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I anirem acabant el programa i ara ho farem posant-vos una mica de la música de l’altre projecte del Jorge, el primer que va editar el 2013 anomenat...


“INDIGO”
Jorge Torrecillas Ensamble
Autoeditat

Enregistrat, mesclat i masteritzat als Estudis Casa Frida (Bs As juliol de 2013).
Tècnic d'enregistrament, Mariano Coll
Mescla i mastering, Hernan Caratazzolo

Franco Espindola, trombó
Pablo Vazquez, contrabaix
Marcelo Blanco, bateria
Jorge Torrecillas, saxos alto, tenor i composició.

Totes les composicions són de Jorge Torrecillas excepte “Pannonica” què és de Thelonious Monk.

Escoltem doncs el tema anomenat....

4.- 4 4 2         (J. Torrecillas)                       7m36s

Doncs ja veieu quina trempera amb el contrabaix marcant el tempo en el tema amb ben poques notes però amb un ritme persistent. El saxo alto del líder ben aviat s’ha mostrat avantguardista en la seva improvisació acompanyada ben aviat per la sonoritat del trombó de Espindola. Mentrestant, la base rítmica ha seguit imparable amb contrabaix i bateria únicament. La compenetració dels dos vents en una improvisació totalment deslligada d’harmonies típiques de II – V – I ni res que se li assembli, és ja ho heu vist, total. Potser es situen doncs en el context IV – IV – II tal i com diu el títol. El baterista es desferma ja quasi al final amb una bona demostració de destresa i control rítmic. Al final, els vents alhora i el persistent riff del contrabaix l’han acabat amb la més avantguardista i melòdica modernitat.

S'han presentat al circuit de jazz de Buenos Aires i província. De Buenos Aires i Uruguai per exemple als Virasoro Bar, Onyx Jazz Club, La Casa del Árbol, Rondo (Mar del Plata), Casa Presa, Antonino (Tandil), Cultura Palmera (Tandil), Frankenstein (Olavarria), Deshoras (Adrogue), Teatre 25 de Mayo (CABA), Teatre 28 de Febrero (Mercedes, Uruguai), Teatre Municipal de Lomas de Zamora, Festival de jazz Tandil 2015, Teatre Ensamble de Lomas de Zamora, Borges 1975, Casa de la Cultura del Fondo Nacional de les Artes, i l'octubre d’enguany realitzaren presentacions a Madrid i Barcelona presentant-se en els més destacats clubs de jazz d'avantguarda d'Espanya (Robadors23; Sinestèsia; Soda Acustic, Cicle Rares Músiques, etc.).


Doncs acabem el programa amb el darrer tema d’aquest músic iconoclasta, gran compositor i saxofonista anomenat ja ho sabeu Jorge Torrecillas, al qual li vull agrair la seva bona predisposició en la preparació d’aquest programa. Escoltem doncs el tema amb més swing del projecte, anomenat....

6.- Circulación vertical         (J. Torrecillas)           6m44s

Doncs sense cap remissió ha aparegut el swing ja d’entrada amb els dos de la secció rítmica quasi alhora que el riff del trombonista. Ben aviat s’hi ha afegit el líder al saxo tenor amb la seva improvisació. El trio sense instrument harmònic, ja ho diem sempre, sona més net alhora que també podríem dir que hi trobem a faltar el piano o guitarra, però no, no és així. Això camina sol i no necessita res més. També diem que quan piano i guitarra hi són ens semblen imprescindibles. En els dos projectes que hem escoltat del Jorge no els hem trobat en falta. El solo del trombonista és magnífic i demostra una gran tècnica per com manega l’instrument. En fi, quina millor manera d’acabar el programa d’avui que amb aquest tema. El contrabaixista també s’aha volgut acomiadar de tots nosaltres amb un molt bon solo també, mentre el baterista ha anaat colpejant amb la màxima suavitat i swing el Ride. Els dos vents hi han aparegut ben bé al final per acabar el tema suaument.

Doncs ja heu pogut escoltar quina és la diversitat de músiques d’aquest programa, les d’aquesta setmana a les antípodes de les de l’anterior, i aquelles tampoc res a veure amb les anteriors, anteriors. En fi, espero que us agradin les variades propostes per així anar ampliant les mires sonores de tots vosaltres.

Abans però us voldria convidar al concert que farem el divendres 24 de novembre al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts on podreu gaudir amb un magnífic quartet liderat pel Pere Masafret, trombó molt ben acompanyat ell per Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan Vilalta, bateria, concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Hora d’inici a quarts de 10 del vespre.

Gràcies doncs per ser-hi aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i ha seleccionat les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |