Programa 312: Fresh Sound Records - Second Stream, Smack 7 Dab i Pepper Adams, dimecres 21 de febrer de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i ho farem com sempre amb dos projectes de la
secció New Talent per acabar amb un
vinil digitalitzat en primera escolta per qui us parla. Les músiques que
escoltareu primer seran les més pausades però també molt modernes del projecte
“Second Stream” amb Yago Vázquez, Jeff Hirshfield i Scott Lee. Seguirem amb
més trempera amb el projecte de Oriol
Vallès i Joan Casares acompanyats de mestres com Perico Sambeat i Toni Belenguer en el seu “Smack 7 Dab”, per acabar
amb un vinil de 180gr de la sèrie Jazz
Workshop de la mateixa editorial mare amb Pepper Adams plays the compositions of Charles Mingus.
Abans però dir-vos que aquest divendres 23 de febrer tindrem el concert
gratuït organitzat per Jazz Club La Vicentina i
patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts amb el magnífic projecte de Xavier Casellas Quartet, amb Xavier
Casellas, veu; Albert Bover, piano; Manel Fortià, contrabaix i Carlos Falanga,
bateria. Una formació de luxe amb la qual podrem gaudir al Molí dels Frares a partir de les 21h30m
del divendres 23. Sereu molt ben vinguts.
Doncs....Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb aquesta delícia de disc, que per començar anirà molt
bé, que ja anirem agafant trempera. El projecte de...
“SECOND STREAM”
Yago Vázquez-Jeff
Hirshfield-Scott Lee
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 514
Gravat per Mike Marciano a
Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York, el 12 de maig de 2016
Mesclat i masteritzat per
Katsuhiko Naito a Avatar Studios, Nova York.
Produït per Yago Vázquez, Scott
Lee i Jeff Hirshfield
Productor executiu: Jordi Pujol
Yago Vázquez, piano
Scott Lee, contrabaix
Jeff Hirshfield, bateria
Veiem abans de començar qui és aquest pianista....
Yago Vázquez és un pianista d'Espanya amb seu a Nova York. Va estudiar al Conservatori Superior de Música de Vigo, SPJ Pontevedra i Estudio, Escola de Música (Espanya). Es va traslladar a Nova York el 2008 per a estudiar a The New School for Jazz and Contemporary Music on es va graduar amb honors el 2010. Ha fet gires per tocar en festivals de jazz a Suïssa, Alemanya, Espanya, Portugal, Anglaterra, Estats Units, Corea del Sud, Guatemala, Mèxic, Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Xile, entre d'altres. Ha tocat en els clubs de jazz més prestigiosos de Nova York (Blue Note, Smalls Jazz Club, Jazz Gallery, Jazz at Lincoln Center, The Jazz Standard, Cornelia Street Cafe, etc.).
Bé doncs, comencem amb les seves músiques, que no només
són les d’ell, sinó que el projecte està compost per temes de tots ells. Escoltem
doncs el primer tema d’aquest magnífic trio, el segon track del disc, compost
pel contrabaixista Scott Lee,
anomenat....
2.- Cue Ball (S. Lee) 6m23s
Doncs ja heu pogut
escoltar el concepte modern de la composició, i la manera minimalista de la
interpretació del pianista Vázquez. Una
música molt agradable d’escoltar, on la modernitat de la melodia i
improvisacions és força ben assumible per a tothom. La calidesa del pianista és
també evident i així és que ho hem escoltat en la seva impro. La base rítmica
està immensa donant-li el suport necessari per a la seva perfecte execució
solista. El contrabaixista, i potser perquè és el seu tema, sembla tenir més
preponderància que el company baterista. Tot i això, aquest, sense fer massa
escarafalls hi és i així és que fa anar la màquina rítmica a un bon tempo, tot
i que força delicat. Ja a les acaballes, el compositor també ha desenvolupat el
seu solo d’una manera força brillant, amb alguns moments excepcionals. Després,
denou el tema i ja arriben al final.
Yago Vázquez ha estat presentat en més de 30 àlbums i ha actuat amb músics com Reggie Workman, Billy Harper, Jesse Davis, Jamie Baum, Gilad Hekselman, Joe Martin, Ingrid Jensen i Brad Shepik, entre molts altres. Yago ha editat un àlbum com a líder, "Chorale" (Free Code Jazz Records 2011) amb Logan Richardson, Aidan Carroll i Tommy Crane. És membre de "Stream", un projecte de trio que co-condueix amb el baixista Scott Lee i el baterista Jeff Hirshfield. "Stream" i "Second Stream" editats per Fresh Sound New Talent. Aquest darrer el que esteu escoltant.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
De fet, les músiques compostes per aquest jove pianista
són les més dolces i delicades no exemptes de ritme, com per exemple en aquest
tema seu anomenat....
9.- Basses Loaded (Y.
Vázquez) 5m38s
Un tema, ja ho heu escoltat, farcit de classicisme, quasi
romanticisme, car sembla ser aquest el vessant melòdic on s’hi troba més bé.
Això ha canviat ben aviat, car, una vegada feta l’exposició dels tema, l’autor
ha començat amb la improvisació i ben moderna que l’ha fet sense oblidar els
records al món clàssic. Una barreja melòdica i harmònica de dos mons que cassen
ben bé, ja ho heu pogut escoltar. Fins i tot, el solo del contrabaixista ha
començat amb aquest tarannà melòdic i així s’ha anat desenvolupant mica a mica
ja per camins més moderns. Una conjunció perfecta la d’aquets tres músics ja
amb un parell de projectes editats i que deuen haver tocat infinitat de vegades
junts, presentant-los. Un tema que ha acabat tot i pujant una escala, i no de
cargol.
I encara podem escoltar una mica més de música, i ho farem amb el tema
també de Yago Vázquez, anomenat...
4.- Suyai (Y. Vázquez) 4m18s
Ja heu pogut escoltar quina delicadesa de tema, sobretot
en la melodia inicial. Després el tema ha anat derivant cap a camins moderns
però sempre, i de moment, encabits en una modernitat assequible. Però ai las,
les coses canviaran ben aviat, car el projecte abasta estructures més modernes
que podreu escoltar i així tenir una perspectiva força més amplia del projecte.
El tema, la melodia, ja ho heu pogut escoltar, és preciosa i el líder l’ha
iniciada i quasi sense avisar, ell mateix s’ha embrancat en la improvisació, i
així mateix, sense avisar és que ha tornat al tema i arribat al final, ell
solet, quin paio. És clar, que tot i que no es noten, els dos companys hi són i
de quina manera. Mantenir la pulsió rítmica és el que fan aquest parell de
mestres, i de quina manera més sobria i elegant que ho fan, que ho fan tots
tres. Aquest, podríem dir que és un trio elegant, que fa una música elegant, a
vegades amb espurnes properes del món clàssic. Preciós tema del Yago.
I acabem el projecte d’aquest
trio de cracs amb un altre tema també del contrabaixista Scott Lee anomenat....
6.- Displaced (S.
Lee) 6m33s
I quin bon tema que acabem d’escoltar....sembla que aquesta és la vena
compositiva del contrabaixista Lee.
Una barreja en aquest tema de ritmes trencats i melodies, amb canvis rítmics
magnífics. Un tema que sembla fer una passa endavant respecte els dos anteriors
pel que fa a la seva concepció, estructura i finalment, desenvolupament de
solos, i així ens ho ha mostrat aquest pianista tant delicat, en Yago Vázquez. Un magnífic i potent
solo, amb moments de clímax ben acompanyat pels seus dos companys. Quan la
delicadesa ha tornat, ha estat el compositor qui la omplert de calidesa amb el
seu magnífic solo a contrabaix. Mai però l’han deixat sol, i així és que tots
tres han continuat plegats. Al final, la irrupció del pianista i amb els altres
dos, han encarat el final del tema acabant-lo de cop.
I per acabar us posaré al blog l’enllaç al web del disc a freshsoundnewtalent
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
I seguim amb una mica més trempera amb el projecte farcit de Hard Bop dels nostres joves amics Oriol Vallès i Joan Casares,
anomenat...
“SMACK 7 DAB”
Oriol Vallès i Joan Casares
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 1006
Enregistrat per Jaume Figueres
a Estudis Ground, Girona, Espanya, els dies 3 i 4 de juliol de 2016
Mesclat i masteritzat per Quim
Puigtió 'Kato'
Produït per Oriol Vallès i Joan
Casares
Productor executiu: Jordi Pujol
Oriol Vallès, trompeta
Joan Casares, bateria
Lluc Casares, saxo tenor
Joel González, piano
Pau Sala, contrabaix.
Convidats: Perico Sambeat, saxo
alto a les pistes 3,4,6; Toni Belenguer, trombó a les pistes 3,4,6 i Hugo
Astudillo, veu i saxó alt a la pista 9.
Aquest és el segon disc editat d’aquest parell de joves cracs, als quals
hem vist créixer en tots els aspectes, vital i musical, i deu n’hi do quina
maduresa que han conquerit a base de tenir-ho clar i moltes ganes de treballar,
i per descomptat, talent, molt de talent. Allò que diem: t’ho has de creure, i
has de seguir el teu camí passi el que passi. He parlat algunes vegades
d’aquests nois en aquest programa i avui ho tornaré a fer però en menor
magnitud i sí que us posaré algun enllaç pels qui vulgueu saber-ne més. Un
projecte amb nou temes i que dius, i ara quin no poso. Problema gran. Tots
tenen una trempera extraordinària si exceptuem el tema compost a mitges entre Vallès i Hugo Astudillo, aquest darrer
un mestre del saxo alto i un Hip Hopper d’allò més potent, el curtet i preciós
tema del Joan Casres dedicat al
“Smalls’” anomenat “Smalls’ Special”, i la preciosa balada composta per Oriol Vallès i que ara us posaré anomenada....
6.- Nostàlgia (O.Vallès) 7m16s
Una preciosa balada de l’Oriol
amb un Toni Belenguer a la
melodia i amb trombó, i subtilesa
exquisida per a començar aquest projecte, i també amb la preciosa sonoritat
d’un altre mestre, el gran Perico
Sambeat. L’Oriol és qui ha
acabat el tema per deixar pas al solo, magnífic i delicat del gran trombonista Belenguer, un dels millors exponents
d’aquest instrument, amb un domini total de l’afinació i llenguatge jazzístic.
I quin tros de mestre en Toni, el
qual també participa en els projectes del Joan
Chamorro i en molts més. Després del solo, fan una mena de riff recurrent
tots plegats, amb sotragades rítmiques incloses com a motiu principal del tema
i seguir amb el solo del compositor, curtet solo per acabar el tema tots
plegats. Una preciosa balada a tempo súper slow, i per tant, de difícil
execució sobretot pels vents i la seva respiració i afinació. Però, què carall,
aquí, joves i grans, són tots uns cracs en els seus instruments respectius. Una
preciositat de l’Oriol per a
començar el projecte d’aquest parell ed joves.
I el setembre de 2017,en Mark
Gardner de Jazz Journal Magazine
ens va dir això...
"El saxofonista Sambeat
és l'únic nom familiar (internacionalment parlant) d'aquest grup de hard
boppers catalans, però tots ells estan a un nivell extraordinari tot i que els
líders nominals són el trompetista Vallès
i el baterista Casares. La música
carnosa, de la millor forma dels Jazz
Messengers, ve totalment de dins del
grup i està perfectament adequada per a millorar els passatges de conjunt entre
i darrere dels solos. Vallès és un
trompetista vigorós que exhibeix la influència indiscutible de Freddie Hubbard. El quintet bàsic es
complementa amb diversos temes de Perico
Sambeat i el trombonista Toni
Belenguer.
Seguim amb una mica més de trempera amb el tema de Joan Casares anomenat...
7.- Rita’s Strut (J.
Casares) 5m00s
Doncs i quin tema més així com en l’ona Horace Silver, una mica funky però amb canvis diversos, magnífics.
En Pau Sala al contrabaix ha iniciat
el seu solo, melòdic, i seguint perfectament l’estructura harmònica de manera
comprensible per a tots nosaltres. El swing ha aparegut, a vegades, a moments,
i això ha passat en el solo de l’Oriol.
La potència solista i velocitat d’interpretació l’hem gaudit amb el Lluc Casares en un projecte enregistrat
de fa dos anys. Com deuen tocar tots ells ara mateix. La melodia principal ha
tornat després d’un solet curtet del Jöel
González al piano i després l’han acabat.
Seguint amb el comentari de Mark
Gardner.....
Una característica de la banda és l'estreta unió fins i tot en una peça
més lenta com “Nostalgia” (res a veure amb la composició de Tadd Dameron, tot i que la cadència
d’acords són bastant Dameronians). “Raval Hip Attitude” pren algunes frases del
tema “Buttons and Bows” de Jay
Livingstone, això diu ell, mentre que “Rita's Strut”, que acabem
d’escoltar, té més que un toc de l’Horace
Silver. Les interpretacions estan ben realitzades i als músics se’ls hi ha assignat
un espai adequat per als seus solos. Aquests músics han estudiat en profunditat
el llegat substancial del Hard Bop,
portant aquest coneixement i l'esperit que l'informa a la seva pròpia manera i
mantenint la tradició viva mentre ja hem vist de quina manera la van
actualitzant. Si ho escoltéssim amb els ulls embenats, aquesta música
enganyaria a qualsevol pensant que es tracta d'una formació de Jazz
contemporani de Nova York, així és
que són tan bons. Val la pena escoltar com aquests músics desenvolupen les
seves habilitats...i al final ens recorda que amb el tema rapper final cantat i
tocat al saxo alto per Hugo Astudillo,
aquests joves músics clouen aquest magnífic projecte....Mark Gardner dixit.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Una mica més de trempera ara amb el tema de l’Oriol mena de record a una
mala nit del Lluc anomenat...
8.- Lluc’s Nightmare (O.
Vallès) 7m10s
I quina mala nit devia passar el Lluc,
ha..ha...No tant, no tant. Un altre tema marcat per canvis rítmics diversos i
melodies entremaliades que han deixat pas al Lluc amb el seu tenor i magnífic solo. La tècnica d’aquest jove
músic estava en el moment de l’enregistrament a un gran nivell, i aquesta
tècnica i gust interpretatiu es fan grans a passes de gegant, i enguany encara
més havent pogut entrar a la súper prestigiosa escola de música de New York, la Julliard SchoolLa Vicentina en formats
diferents i que ho seguiran fent. Jöel
al piano, també ha brillat, i és que el so del seu piano és així mateix,
brillant, de la mateixa manera que ho és la seva interpretació. Magnífic el Jöel González també. Després, tots
plegats, encarant el tema i dirigint-se cap el final. I quina trempera.
Us voldria dir que penjaré al blog l’enllaç a la web del disc de FSNT:
I acabarem ja a tope de swing amb un tema del Joan Casares, on també hi participen aquests dos mestres
valencians, en el tema anomenat...
4.- The Ero of Today (J.
Casares) 5m48s
Doncs i quina canya de tema, tot i els inicis delicats gràcies al
“Rodhes” del Jöel. Però és que ben
aviat, el tema s’ha anat desenvolupant amb una energia magnífica. Un altre tema
on hem comptat amb la col·laboració de Perico
Sambeat i Toni Belenguer. El
primer ha iniciat els solos, i de quina manera més magistral ho ha fet. I quina
més bona composició del Joan Casares,
ara en l’ona Jazz Messengers. El
swing ha aparegut amb el trombó del Toni
Belenguer, mestre ell de totes les “vares”, i més la del seu trombó. Magnífic
solo i demostració de velocitat interpretativa increïble, no endebades és un
dels millors trombonistes de l’escena espanyola, entre d’altre com Carlos Martín, Josep Tutusaus i alguns
més. El “Rhodes” que no sé si Fender del Jöel
ha sonat d’aquella manera tan característica i que tan ens recorda els anys
70s on gent com Keith Jarret, Chick
Corea, Joe Zawinul i d’altres el varen introduir en el món del Jazz-Rock i
Fusió que aleshores es feia amb Miles
Davis com a catalitzador i Weather
Report seguint-li els passos. Un tema viu, que per acabar el projecte del Joan i Oriol ens va la mar de bé, però
nosaltres encara seguim però abans dir-vos que.....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres acabarem ja el programa amb el vinil de 180 grams
digitalitzat en primera escolta del gran Pepper
Adams anomenat...
“PEPPER ADAMS Plays The
Compositions of CHARLES MINGUS”
Enregistrat el 9 i 12 de
setembre de 1963 a New York
Teddy Charles Productor
Reeditat per Jazz Workshops JW-018
Productor executiu Jordi Pujol
Pepper Adams, saxo baríton
Charles McPherson, saxò alt
Bennie Powell, trombó
Bob Cranshaw, contrabaix
Dannie Richmond, bateria
Artistes convidats:
Zoot Sims, Saxo tenor
Paul Chambers, contrabaix
Hank Jones, piano
Thad Jones, Trompeta
Aquest és un projecte enregistrat en dos dies i per tant amb diferents
músics, així és que dels nou temes enregistrats, sis es van fer en octet i els
altres tres en quintet.
Charles Mingus Jr. (22 d'abril de 1922 - 5 de gener de 1979) va
ser un contrabaixista nord-americà de jazz, pianista, compositor i bandleader.
Les seves composicions van conservar la sensació calenta i emotiva d'un hard
bop, dibuixant en gran mesura la música gospel negra i el blues, mentre que de
vegades contenien elements de Third
Stream, free jazz i música clàssica. Una vegada va citar Duke Ellington i l'església com les
seves principals influències.
El músic que escoltarem i qui va preparar aquest homenatge a Mingus és un músic blanc, Pepper Adams. I això ho especifico
perquè quan va aparèixer en escena, ningú es podia creure que aquell so fos
obtingut per un músic blanc. Abans d’aquest disc, Adams ja havia format part de la banda de Mingus i quan va realitzar aquest disc, l’insigne compositor i
contrabaixista estava a dalt de tot del reconeixement mundial per la seva
música. Voldria fer esment que aleshores Eric
Dolphy encara formava part de la seva banda.
Escoltem ja el primer tema que us proposo d’un projecte encabit en el Hard Bop més autèntic, i darrer tall de
la cara B, tema anomenat....
B4.- Strollin’ Honis (Ch.
Mingus) 5m29s
Doncs alguns ja haureu relacionat aquest tema amb el “Nostalgia in Times
Square”, la melodia del qual ha sonat clarament després de la intro delicada
que no ens pressuposa la música que escoltaríem després, han encetat el tema a
tot swing. I sí, és això el que escoltareu ara i fins que s’acabi el programa.
Swing, Bop i Blues, o sigui Hard Bop, sense oblidar el Gospel, tan arrelat a la
música de Mingus. Després de la
referència al “N.T.S”, el mateix líder ens ha mostrat el seu llenguatge al saxo
baríton, magnífic i no gaire valorat aleshores pel gran públic per la
allargassada ombra de Gerry Mulligan.
Gran solo del líder a partir del qual Thad Jones a la trompeta ens mostra la nitidesa del seu so. Una
formació a quintet en aquest, un dels sis temes que he comentat abans, i amb el
seu germà Hank Jones amb un nítid
solo al piano. I amb una base rítmica amb Paul
Chambers i Danny Richman.
Adams va néixer a Michigan el 1930 i ens va deixar el 1986
a New York. Va ser un saxo baríton de Hard Bop, amb una sonoritat dura i ferma,
plenament fidel a la considerada normal de l’instrument. Parkerià d’arrel, Adams és també un músic flexible que
pot ser tan sensible com tècnic i imperturbable. Sense Mulligan, hauria estat el saxo baríton de referència del jazz
modern. Va participar a la Guerra de Corea. En tornar, va tocar amb Stan Kenton, Benny Goodman i formar el
seu quintet amb Donald Byrd, Bobby
Timmons i Elvin Jones. Després
hi participaria Herbie Hancock, amb Timmons amb els Jazz
Messengers.
Seguim amb un altre magnífic
conegut tema, primer tall de la cara A, amb una història de segregació
al darrera. Ja sabeu que Mingus va
ser un activista ferm contra la segregació i aquest tema en va ser un exemple,
arranjat per Thad Jones n’és un
exemple, el conegut...
A1.- Fables of Faubus (Ch.
Mingus) 4m23s
Una melodia llarga, un tema amb una estructura força complexa, amb la
melodia ben reconeguda i un canvi a la
B , al pont, magnífic. Hank
Jones és qui ha enllaçat el seu piano amb la segona part del tema a tempo
fast, després de nou la A
i el pont, per a iniciar el seu solo, magnífic, el líder al saxo baríton.
Fables of Faubus és un tema compost per Charles Mingus, una de les obres més
explícitament polítiques de Mingus, tema escrit com a protesta directa contra
el governador d'Arkansas, Orval E. Faubus qui va enviar la Guàrdia Nacional
el 1957 per evitar la integració de nou adolescents afroamericans a la Little Rock Central High School.
Adams va col·laborar amb Mingus des del 1962 al 1966, i posteriorment va formar un nou
quintet amb Thad Jones, Roc Carter i Mel
Lewis, d’on sorgiria la “Thad Jones-Mel Lewis Big Band” on hi participaria
també Adams. Després va liderar el
darrer enregistrament de Cannonball
Adderley i va estar-se per Europa enregistrant
amb diversos músics. El 1983 va enregistrar un dels seus millors discos amb Hank Jones i el aleshores jove Kenny Wheeler anomenat “Conjuration:
Fat Tuesday Session”.
Seguim ara amb un altre tema ple de swing amb una magnífica intervenció
de Paul Chambers en el tema....
A2.- Black Light (Ch.
Mingus) 3m39s
En aquest magnífic arranjament de Adams
i tema de Mingus, hem pogut escoltar
de quina manera ha brillat Paul Chambers
i que va ser com va enlluernar a Miles
Davis anys abans i que el va permetre participar en multitud de projectes
al més alt nivell. Ens na’adonem que mentre aquest fa el seu gran solo, Adams i Jones, saxo baríton i trompeta
li fan una mena de “Comping” seguint l’harmonia enlloc del piano. Li segueix el
pont, on Hank Jones s’esplaia al
piano solo, per després el solo del seu germà, seguint l’ona del de tots
estimat Clifford Brown. El líder
també s’hi afegeix, magnífic en el seu so. Ambdós vents acaben el tema amb la
melodia inicial.
Mingus va apostar per la improvisació col·lectiva, similar
a les antigues desfilades de jazz de New
Orleans, amb especial atenció a com cada membre de la banda havia d’interactuar
amb el grup en general. A l'hora de crear les seves bandes, va mirar no només
les habilitats dels músics disponibles, sinó també les seves personalitats.
Molts músics van passar per les seves bandes i després van seguir amb una
carrera personal impressionant. Va reclutar artistes talentosos i de vegades
poc coneguts, als quals va utilitzar per muntar configuracions instrumentals no
convencionals. Com a intèrpret, Mingus
va ser un pioner en la tècnica del contrabaix, àmpliament reconegut com un dels
intèrprets més proficients de l'instrument.
Doncs nosaltres acabem el projecte de Pepper Adams dedicat a la música de Charles Mingus amb el conegut tema...
A4.- Better Git It In Your Soul (Ch. Mingus) 4m03s
Magnífic tema, amb la formació completa amb Pepper Adams, Thad Jones, Bob Cranshaw, contrabaix, Hank Jones, Charles
McPherson, saxo alto, Zoot Sims, saxo tenor, Bennie Powell, trombó i Danny
Richman, qui va ser el magnífic bateria de les dues sessions. Tema aquest
encabit en el disc “Mingus Ah Um” de Mingus
i que aquest va realitzar per Columbia
el 1959 on hi havia també el tema dedicat al feixista Faubus, i també "Goodbye Pork Pie Hat", dedicat a Lester Young qui malauradament havia
traspassat. Magnífic disc per cert que en aquest programa vam posar ja fa molt,
en un programa dedicat a aquest genial músic, Charles Mingus. Una melodia, la d’aquest tema que segurament molts
haureu reconegut, típica, en podríem dir, del gran compositor i contrabaixista
amb una magnífica petita banda. Hem pogut gaudir amb el primer solo del saxo
tenor Zoot Sims, per seguir amb el
magnífic del líder, mentre la resta de vents van fer els típics riffs
acompanyant-lo. Thad Jones, en
aquest disc recordant-nos a Clifford
Brown de qui va ser-ne un fidel seguidor, tot i recordant que el nostre
estimat Brownie va morir d’accident
de cotxe el 1954.
Gairebé tan coneguda com la seva ambiciosa música va ser el temperament
sovint temible de Mingus, que li va
valer el sobrenom de "The Angry Man of Jazz". La seva negativa a
comprometre la seva integritat musical va provocar moltes situacions brusques a
l'escenari, exhortacions als músics i acomiadaments. A causa de la seva
brillant escriptura per a grups de mida mitjana, i el seu servei i atenció a
les possibilitats dels músics dels seus grups, Mingus sovint es considera hereu de Duke Ellington, per qui va expressar una gran admiració i amb qui
va col·laborar en el disc “Money Jungle”. De fet, Dizzy Gillespie havia afirmat que Mingus li va recordar "un jove duc", citant el seu
"geni organitzatiu" compartit. Les composicions de Mingus segueixen sent interpretades per
músics contemporanis que van des de les bandes de repertori com la Mingus
Big Band, la Mingus Dinastyla Mingus Orquestra , fins als estudiants que
interpreten les seves partitures i competeixen en el Charles Mingus High School Competition. Gunther Schuller va suggerir que Mingus es classifiqués entre els compositors americans més
importants del jazz o del que sigui.
Doncs res més, això ha estat tot fins avui, en un altre programa dedicat
a la música de Fresh Sound Records i
us ho recordo de nou, primer amb dos projectes New Talent amb el “Second Stream” de Yago Vázquez-Jeff Hirshfield-Scott Lee, i després amb el magnífic
projecte de Oriol Vallès-Joan Casares
i el seu “Smack 7 Dab”, amb Sambeat i Belenguer
i finalment acabant amb un vinil de 180gr digitalitzat en primera escolta per
qui us parla editat per Jazz Workshop
de la mateixa editorial mare, magnífic disc de Pepper Adams dedicat a la música de Charles Mingus amb tota una colla de grandíssims i reconeguts
músics americans.
Abans d’acomiadar-me però dir-vos que aquest divendres 23 de febrer
tindrem el concert gratuït organitzat per Jazz
Club La Vicentina
i patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts amb el magnífic projecte de Xavier Casellas Quartet, amb Xavier
Casellas, veu; Albert Bover, piano; Manel Fortià, contrabaix i Carlos Falanga,
bateria. Una formació de luxe amb la qual podrem gaudir al Molí dels Frares a partir de les 21h30m
del divendres 23. Sereu molt ben vinguts.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat
el programa, explicat interessos comuns i seleccionat les músiques, us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 311: Carretera i Manta; Wingfield-Reuter-Sirkis; Dominique Vantomme i Dusan Jevtovic, dimecres 14 de febrer de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb el Jazz Rock Progressiu amb les músiques de
l’editorial americana MoonJune Records
dirigida per l’amic Leonardo Pavkovic
qui m’envia els discos ara des de la seu europea d’aquesta editorial. En alguns
casos són els mateixos músics qui m’ho envien i així ha estat amb el disc de
l’amic Dusan Jevtovic “Live at Home”
també de Moonjune. Les altres
aportacions vindran de Wingfield-
Reeuter-Sirkis i el seu “Lighthouse” i el disc de Vantomme anomenat “Vegir”. Em fa il·lusió també afegir-hi un
treball enregistrat en viu al Màgic
el 1976 pel grup Carretera i Manta
on hi tinc dos amics, en Francesc Martí
i Josep-Maria Balanyà entre els músics i al Ferran Norverto com a Road Manager.
Però recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Abans de començar us voldria convidar al concert que Clara Peya farà a La Traska Truska
Doncs som-hi amb el primer projecte d’un programa que promet molta
“canya”, i és que aquest és un programa on la diversitat musical hi té tota la
cabuda, i sempre recolzant les editorials que ens donen suport, en el cas
d’avui la única que s’ha dedicat a editar música encabida en el
Jazz-Rock-Progressiu i en alguns casos directament al Rock-Progressiu. La idea
és posar-vos una mica de cada i en un proper programa posar l’altra mica de
cadascun dels projectes.
Començarem amb el projecte dels meus amics Francesc Martí i Josep-Maria Balanyà i el seu grup, i en una
reconversió a l’anomenat De Rodillas
i vaig col·laborar com a tècnic de so i posteriorment amb una barreja de
membres d’aquesta formació i alguns de Macromassa
vam enregistrar un directe a l’antiga Orquídea
de Gràcia el 1978. Doncs som-hi...
“EL DOLÇ OBLIT”
Carretera i Manta
Editat el 2014 per Francesc
Martí
Enregistrat en directe al Màgic
el 1076, Barcelona.
Remasteritzat digital per Josep
Turdy i Valentí Adell a Vapor Studio, Sabadell, 2014.
Josep-María Balanyà, teclat
Fender Rhodes
Francesc Martí, guitarra
Josep Gabizón, saxos
Josep Miquel Oca, baix elèctric
Joan Trillo, bateria percussions
Ferran Norverto, road mànager
Arranjaments dels músics de Carretera
i Manta
Escoltareu una música enregistrada en directe al local del Born, el conegut i “xapat” de fa algun
temps, l’emblemàtic Màgic. Alguns
potser recordareu també el Karma de la Plaça Reial
Som-hi doncs amb la música de Carretera
i Manta amb un molt bon tema i que serà l’únic, anomenat....
“Joan Parera” (C.
Manta) 9m42s
Doncs poques paraules podem dir i si més no, hauran de ser emotives pel
record i admiració de grups com ells, els quals van omplir d’il·lusions les
nostres vides, aleshores d’homes joves amb tot el futur per davant havent mort
el dictador el 75. La música, l’enregistrament amb un magnetòfon de bobina
oberta que devia ser l’Akai del Cesc, i amb un parell de micros que
tampoc devien ser uns Neumann, doncs
ens ha de fer acceptar la manca de qualitat tot i que per a mi, deu n’hi do com
sona, després d’aher-ho digitalitzat. Un bon tema encabit, com tot el projecte,
en el Jazz-Rock-Progressiu del llunyà 1976. Tema a tempo mig amb un recurrent
motiu principal encetat pel saxo baríton de Josep Gabizón que els serveix per a desenvolupar-lo ben aviat amb
el solo del mateix músic, en Gabizón, bon solo, sí senyor. La
suavitat del tema els permet crear sobre la base rítmica i així és que hem
pogut escoltar la guitarra distorsionada de Francesc Martí utilitzant
els estris aleshores a l’abast dels guitarristes, com el Wha-Wha i demés. Francesc era aleshores una mena d’alter
ego del nostre estimat Frank Zappa. Martí ha desenvolupat un potent solo farcit
de la potència del directe. Josep-Maria
Balanyà, ara músic encabit en la Lliure Improvisació
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara seguim amb més canya i ho farem amb el projecte que varen
enregistrar a la Casa Murada.
“LIGHTHOUSE”
Wingfield – Reuter – Sirkis
Editat per Moonjune Records MJR 0088
Enregistrat en directe sense
massa retocs per Jesús Rovira a La Casa
Murada
Mesclat per Wingfield i Reuter
Productor executiu, Leonardo
Pavkovic per a Moonjune Records
Mark Wingfield, guitarra
Markus Reuter, touch guitars
AU8
Asaf Sirkis, bateria
En el disc es fan tota una sèrie d’agraïments a companys amics entre els
quals Jesús Rovira, Dusan Jevtovic,
Bernat Hernández, Xavi Reija, etc, i per descomptat també al bo del Leonardo.
Escoltem ja el primer tema d’aquesta formació, que va enregistrar la
música que en aquell mateix s’estava improvisant sense res escrit, cosa que
especifiquen en el disc. El tema es el primer track i es diu.....
1.- Zinc (W.
R. & S.) 7m37s
Doncs ja veieu que estem en plena evolució i amb aquest primer tema
d’aquest magnífic trio de mestres d’aquest estil ens hem situat ja en aquest
projecte totalment improvisat i que es va enregistrar en directe al mateix
estudi en unes sessions que devien ser antològiques. El públic amic assistent,
que n’hi va haver entre els quals els músics abans comentats, devien flipar
literalment amb la música i l’atmosfera creada allà mateix. Màxima concentració
de tothom. La potència de la formació és ben evident, amb un Sirkis a la bateria impressionant,
alhora que en Reuter igualment. Mark Reuter toca una guitarra de 8
cordes dissenyada per ell mateix i que te un pickup magnètic per les 8 cordes i
un de piezoelèctric per a cadascuna d’elles podent graduar-se de manera
individual. Es toca com si toquessis un violoncel i amb les dues mans tocant
les 8 cordes amb els dits sobre el mànec de la guitarra. Els efectes sonors són
així doncs extraordinaris com heu pogut escoltar. I si parlem del gran
guitarrista Wingfield doncs
convindreu amb mi que està superb.
I el Glenn Astarita ens diu
des de All About Jazz....
Una vegada més, el cel és el límit d'aquests estimats artistes que
executen composicions espontànies a l'estudi sense cap overdubb ni una gran
edició. Es tracta bàsicament del pla de joc síncron dels músics i les
interaccions intuïtives durant aquests temes ressonants i impactants, creuant
gèneres o estilitzacions que es troben entre el rock progressiu de forma lliure
i el jazz rock. Lighthouse segueix el projecte The Stone House (Moonjune,
2016), tot i que es va enregistrar primer, i compta amb el trio principal del
gran guitarrista Mark Wingfield, el baixista Markus Reuter, que ha tocat amb
Stick Men i Adrian Belew's Power Trio, i el baterista Asaf Sirkus que ho ha fet
amb Tim Garland i The Inner Noise.
I també us dic ara que la informació detallada la trobareu al blog del programa..
I acabem amb un altre tema súper potent, i és que els temes d’aquesta
nit són la majoria molt llargs i per tant en podrem posar un o dos de cada
formació, també amb la idea que entreu al web de moonjunerecords.com i mireu
d’adquirir-los també de manera digital. Escoltem doncs el segon track
anomenat.....
7.- Surge (W.
R. & S.) 4m29s
Doncs amb aquest tema ens han fet recordar aspectes de la música de Jimmy Hendrix, salvant totes les
distàncies, però sí, crec que és un clar homenatge al pioner en això de
distorsionar el so de les guitarres, afegir-hi wha-wha i demés estris,
aleshores prehistòrics. Magnífica demostració del guitarrista, el qual ens
demostra el control total que té sobre pedals i demés catxarros. Alhora, és
també un gran solista i investigador. Aquest disc és com un cop de puny als
morros, cop de puny però musical. Un disc amb vuit temes alguns dels quals
llargs com “Magnetic” amb 11minuts i “Ghost Lihgt” de més de 14. Una secció
rítmica de dos, touch baix i bateria, ha aconseguit portar-nos a un límit de
tensió i emoció rítmica impactants. Els inicis han estat esclatants sobretot
amb la guitarra de Wingfield,
imparable, així com la resta de companys, tots tres amb un punch increïble. En
fi, un projecte potent, a les antípodes avui de la música de la setmana
passada, però així és aquest programa. El fet de fer-lo temàtic evidencia la
fermesa de la proposta i així és que, com que ja estaves avisat, hauràs tingut
temps de baixar del tren i també de seguir-hi.
I avui més que mai, dir-vos que....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Dir que aquesta banda és com un cop de puny musical seria un eufemisme.
Juntament amb els motius d'improvisació artística ja comentats i un set-list que
il·lumina imatges vives, reforçades per l'art de la portada de l'àlbum d’una
gran onada que colpeja contra un vell poble mariner, les veus de la guitarra de
Wingfield solen llançar intencions inesperades. Tot i això, es deu en part, a
les seves notes que sembla facin mal gràcies al drive-sustain. També provoca un
ambient del dia del judici final a través de la seva fraseologia poc ortodoxa, on les veus de l’infern guien la seva
trajectòria. Juntament amb la súper velocitat interpretativa i les
implementacions d'enginyeria inversa, el trio es basa en el gust des del
principi fins la fi, accelerant ritmes i diversos espectres de configuració
sonora de manera periòdica.
Els patrons líquids de la guitarra tàctil de Reuter potencien els més greus
complementats amb els aspectes polirítmics de Sirkis i els sons plens de textures dels plats. A "Ghost Light"
i altres temes, Wingfield utilitza la reverberació per emfatitzar els matisos
d'altres móns mentre genera profunditat i convoca periòdicament una divina interferència
de gèneres. El seu ús de l'EFX per fer veus en estèreo és una tàctica que
afegeix un contorn polytonal a aquestes grans excursions musicals. La banda
tendeix a executar paisatges sonors que es mouen enmig dels crescendos altament
energitzats.
I seguim amb el projecte de Dominique Vantomme
anomenat....
“VEGIR”
Vantomme
Editat per Moonjune Records MJR 090
Enregistrat per Pascal Deweze a
Studio Jezuz, Hoboken, Bèlgica, el 29 d'octubre de 2016.
Mesclat per Fritz Sunderman.
Masteritzat per Mark Wingfield.
Produït per DOMINIQUE VANTOMME
DOMINIQUE VANTOMME, Fender
Rhodes Piano elèctric, Piano, Mini Moog, Mellotron
MICHEL DELVILLE, guitarra
elèctrica
TONY LEVIN, baix elèctric,
Stick Chapman
MAXIME LENSSENS, bateria
Totes les composicions són de Dominique
Vantomme.
Ens tornem a trobar amb un altre instrument diferent dels més usuals, i
aquest és l’Stick que Emmet
Chapman va dissenyar a mitjans dels anys 70s del segle passat. Instrument
de 12 cordes que també es toca com un violoncel. La particularitat d’aquest és
que el mànec té sis cordes de guitarra i sis cordes de baix, estant situades
les més greus al mig i per tant, amb les corresponents al baix van de greus a
agudes de dins cap a fora i doncs cap al teu cos, mentre que les corresponents
a la guitarra tenen la posició normal, de dins cap a fora de més greus a agudes
cap a fora del teu cos. Sembla que cada mà toca una part diferenciada, o baix o
guitarra, i així és que també es toca sobre les cordes del mànec i per tant
tocant com ho va inventar el gran guitarrista Stanley Jordan, ell però amb una guitarra diguem-ne que normal. L’Stick i també el comentat abans Touch AU8 es toquen doncs de la manera
“tapping”.
Comencem amb la música d’aquest genial teclista amb el tema anomenat...
1.- Double Down (D.
Vantomme) 7m37s
Doncs ja heu vist de quina manera més delicada ha començat aquest tema i
com poc a poc a anat derivant cap a camins més potents, car aquesta és la
moguda musical que avui em pertoca proposar-vos. El baix elèctric, crec,
bateria, teclat i guitarra estratosfèrica, s’enlairen per sobre el motiu
principal marcat pel líder i teclista. Els canvis harmònics en aquest estil de
música, el Jazz-Rock-Progressiu o també Fusió, no són tan grans a com en els
temes de Jazz de per exemple Monk,
però aquesta simplicitat en el context és la gràcia de tot plegat, aconseguint
com una mena de “Mantra” que ben aviat s’impregna de tot el nostre cos. El so
d’una altra galàxia de la guitarra de Melville
ens corprèn, ell, per sobre les estructures musicals dels companys. D’aquest
músic per cert també li vam posar el seu
treball en un programa anterior d’aquesta mateixa temporada. Un tema aquest amb
un suport rítmic magnífic, amb el motiu principal també recurrent que permet al
guitarrista volar cap al cel més alt en aquest el primer tema de Vantomme.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Dominique Vantomme de VANTOMME, és un pianista, teclista, compositor,
líder de banda, educador i productor de música, igualment conegut pel seu
treball amb molts esdeveniments europeus de pop i rock, i per ser professor de
piano de jazz al Conservatori de Música de Kortrijk, Bèlgica. Aquest àlbum va
néixer de les seves aventures nòmades: viatjar el 2016 per veure Stick Men, a
Holanda, i reunir-se amb el Leonardo Pavlovic de MoonJune; poc després es va
fer amic del llegendari baixista i stickista Tony Levin de King Crimson, Peter
Gabriel i dels Stick Men. A la sessió d'estudi, que en breu va seguir, Dom i
Tony es van unir al veterà artista de MoonJune, també de Bèlgica, Michel
Delville (The Wrong Object; DouBt; Mass Machine), que va es va encarregar de la
guitarra, i un altre músic belga, Maxime Lenssens, amb la feina de mantenir el
tempo a la bateria.
I nosaltres acabem projecte i programa amb un altre tema impactant
d’aquesta formació, anomenat....
4.- Playing Chess with Barney Rubble (D. Vantomme) 8m55s
I de quina manera més decidida ha començat el tema, amb el baix o stick
fent el motiu principal, melòdic i rítmic, sobre el qual es desenvoluparà tot
plegat. La sonoritat espacial del teclat
a les mans del qual Dominique ens
mostra el seu savoir faire, els sons obtinguts de la guitarra de Melville, la pulsió potent del
baterista Maxime Lenssems, i per
descomptat la sonoritat de l’Stick tocat pel gran Tony Levin, el qual per cert vindrà a casa nostra amb els Stick Men. Un tema amb diversos espais
per a la calma sonora amb tempo mantingut la qual cosa també va bé.
L'espontaneïtat i la frescor d'aquesta formació es reflecteix en la
manera igualment despreocupada en què es va desenvolupar la sessió. Partint d’alguns
dibuixos musicals de Dominique Vantomme, la banda gaudeix d'una plena llibertat
artística amb la participació de tots els membres en la seva millor forma i on la
música resultant teixeix i fa camí a través de camins sense previ traçat d'una
manera sorprenent i amb certesa! En la tradició de MoonJune, "Vegir"
fa un polze a la convenció i mostra a aquests músics veterans experimentats al
capdavant del seu joc: amb l'habilitat i la valentia per seguir els seus
instints i, en el procés, permetre que la música la busqui i finalment capturi
la seva pròpia forma. Et fa lliscar; et fa créixer; et trosseja; et devora! et
manté en suspens i després explota!
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I deixem aquest projecte i encararem ja el final del programa i ho farem
amb el gran guitarrista serbi establert a casa nostra anomenat Dusan Jevtovic i el seu....
“LIVE AT HOME”
Dusan Jevtovic
Editat per SKC Kragujevac CD009/2017
Enregistrat en directe per
Mylos Markovic el 23 de desembre de 2016 a Decije Pozoriste, Kragujevac,
Sèrbia.
Mesclat per Juan Pablo Alcaro a
Buenos Aires, Argentina.
Produït per Dusan Jevtovic
Producció executiva de SKC
Distribució internacional de
Moonjune Records
Dusan Jevtovic, guitarra
Vasil Hadzimanov, teclats
Pera Krstajic, baix elèctric
Pedja Milutinovic, bateria
Nascut a Sèrbia a la fi dels anys setanta, Dusan Jevtovic va començar la
seva educació musical escoltant la gran varietat de música que es podia escoltar
a la ràdio nacional que era des del jazz americà i el rock dur britànic fins a
la música tradicional sèrbia. Els seus pares li van comprar una guitarra als 12
anys, després de veure el mític guitarrista RM Tocak i el seu grup Smak en
concert. Poc després, Dusan va formar la seva primera banda 'Trim', cridant
ràpidament l’atenció del públic que va reconèixer als joves un talent inusual i
una energia abundant evident en tots els espectacles.
Escoltem el primer d’aquest projecte anomenat.....
5.- Babe (D.
Jevtovic) 4m31s
Doncs amb una intro vocal amb clares arrels sèrbies ben aviat ens hem
situat en el concepte musical d’aquest gran guitarrista i amic nostre, Dusan Jevtovic.
Coordinació rítmica total en un tema amb motiu principal recurrent que
li ha servit per a desenvolupar-lo reiteradament i sense cap solo, car no és
aquesta la qüestió ni sempre s’han de fer solos ens ha exposat clarament. Els
càntics populars han aparegut entremig i també ja a les acaballes.
Avanç ràpid cap a 2003. Quan Dusan, després de molts èxits tocant en
innombrables esdeveniments musicals locals i nacionals, va deixar la seva
Sèrbia natal i es va traslladar a Barcelona, on va completar els seus estudis
de música moderna al prestigiós Conservatori del Liceu. Juntament amb els seus
estudis, Dusan es va convertir ràpidament en un sideman molt demanat a l'escena
musical espanyola, actuant en nombrosos festivals i gires amb el grup de fusió
de jazz del baterista Xavi Reija, així com amb el popular cantautor Rafa Pons.
Dusan també ha recorregut tot el món amb Rim Banna, un dels més famosos
cantants àrabs. Com a músic de sessió d'estudi, Dusan ha gravat en àlbums
editats per Satchmo Records, Batiendo Recordes, Vicious Records, L'Indi Records
i altres editorials europees.
Acabem doncs el projecte de Dusan
i programa amb el magnífic tema anomenat....
4.- New Pop (D.
Jevtovic) 9m00s
Doncs i què maco aquest tema amb una clara estructura AABBAA de 8
compassos cadascuna repetida una vegada més, a partir de la qual, el líder ha
encetat el seu magnífic solo seguint
clarament el recorregut harmònic, i per això hem comptat amb els acords
puntuals del teclista Vasil Hadzimanov,
i ha estat ell mateix qui ha fet sonar aquest magnífic estri que té el so com
un Rhodes, piano elèctric. Us recordo que del Dusan li he posat d’altres treballs seus i també del teclista Hadzimanov. El baixista Pera Krstajic també s’hi ha volgut
afegir i així és que ha desenvolupat un bon solo i també amb un bon llenguatge,
ara de tots plegats amb més jazz-rock-progressiu-fusió perquè així és com ho
podríem definir i ho defineix des de Moonjune
Records el nostre estimat Leonardo
Pavkovic. Comentar-vos que tot i ser un directe, el so és clar i net i no
se senten els sorolls típics i crits de la audiència, i només els aplaudiments
al final de cada tema. Els solos del líder, tot i la palestra d’efectes i
pedals diversos que va tenir al seu abast, no van estar dominats per
alteracions sonores massa exagerades podent deixar la seva empremta “humana”, i
ho dic entre cometes, de manera evident. Una formació compacte amb un tema
espaterrant que per acabar el programa ens ha anat de les mil meravelles.
És un intèrpret molt versàtil que abasta moltes àrees de la
música, però és més conegut pel seu treball en el jazz modern / blues / rock.
Dusan és conegut per la seva tasca com a improvisador i per la diversitat dels
seus projectes musicals, així com pel seu ús de pedals d'efectes i dispositius
bucles que donen a la seva música un so diferenciat. Com a líder, Dusan ha
tingut una producció constant de música original. El seu disc debut "On
The Edge" es va estrenar el setembre de 2009 a L'indi Music amb Sava
Miletic, Rhodes, Bernat Hernández, baix elèctric i Xavi Reija, bateria. El
2013, l'energia de Dusan va estar dirigida al seu propi projecte. El seu primer
debut internacional anomenat "Am I Walking Wrong" amb Bernat
Hernandez, baix elèctric i Marko Djordjevic, bateria, i es va estrenar
l'octubre de 2013 a Moonjune Records, Nova York. El 2015 Dusan va editar dos
àlbums, Dusan Jevtovic LIVE i Random Abstract amb Xavi Reija a la bateria, nou
projecte anomenat XaDu. Tots dos àlbums per Moonjune Records. Al juny de 2017,
Dusan va editar un nou àlbum anomenat "No Answer", amb Vasil
Hadzimanov al piano, Fender Rhodes i Mini Moog, i Asaf Sirkis a la bateria.
L'àlbum es va editar a Moonjune Records, Nova York. Últimament, Dusan ha gravat
amb Tony Levin, Gary Husband, Asaf Sirkis, Vasil Hadzimanov, Marko Djordjevic,
Xavi Reija, Bernat Hernandez, Markus Router, etc. La recepta de la música, tal
com ho descriu Dusan: una amalgama de la improvisació associat al jazz,
juntament amb la sensibilitat del gran Jimmy Hendrix, amb el toc del folklore
ètnic serbi, crea una barreja eclèctica que val la pena escoltar! Dusan està
decidit a portar la seva música al món com un missatge d'esperit creatiu i bona
voluntat. La seva brillant musicalitat serà el missatger que farà que la gent
l’accepti amb entusiasme, amb oïdes obertes i cors càlids. Dusan continua
residint a Barcelona!
Doncs ja hem acabat amb el programa d’avui. Espero que hàgiu gaudit amb
la proposta, la d’avui, bastant canyera i encabida en el Jazz-Rock-Progressiu o
la Fusió en les
seves més diverses variants. Avui hem començat fent un homenatge a una companys
i amics que van fer música allà pels anys 70s, Carretera i Manta i el seu disc “El Dolç Oblit” posant un magnífic
tema de més de 9 minuts. Després hem gaudit amb el projecte de Wingfield – Reuter – Sirkis anomenat
“Lighthouse”, hem seguit amb el de Vandamme
anomenat “Vegir” i hem acabat amb el magnífic directe de Dusan Jevtovic anomenat “Live at Home”.
Abans d’acomiadar-me de tots vosaltres us voldria convidar al concert
que Clara Peya farà a La Traska Truska
Doncs ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al programa, gràcies de nou a
les editorials que ens cedeixen els seus discos, gràcies als músics que ens els
fan arribar i ara jo mateix Miquel Tuset
i Mallol qui ha presentat, realitzat i seleccionat les músiques del
programa us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Subscribe to:
Missatges (Atom)
