Programa 599: Lucas Martínez, Pere Arguimbau Trio i Benjamín García, dimecres 7 de juny de 2024.

0 comentaris

Enllaç directe a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I després del programa de la setmana passada dedicat a FSNT el d’aquesta anirà de músics de casa com són Lucas Martínez i Pere Arguimbau i d’un que s’està a casa nostra com és Benjamín García, ell acabant un màster al Conservatori del Liceu, i aquesta setmana de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem el programa amb el disc que em va cedir Cèsar Martínez al “FemJazz” de Banyoles, on també hi vam anar, el del seu fill Lucas Martínez, “ecos del tiempo”. Disc autoproduït i publicat aquest 2024. Enregistrat per Marc Piña el juliol de 2023 a El Local, Girona. Mescla prèvia a càrrec de Vernau Mier. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla. Disseny i fotografia de Inés Queirós. Produït per Lucas Martínez. Amb Lucas Martínez, saxo tenor i composicions, #1,2,4,8,10; Isabel Membrilla, piano i composicions, #2,5,6,7,9; Toni Pujol, contrabaix i Cèsar Martínez, bateria, i convidades Alba Careta, veu #5 i Song Yi Jeon, veu #10.
 
I aquest és un treball llarg, amb 10 temes i quasi 45m de música. El tarannà de molts dels temes és així com melancòlic, tendre, com després ell ens explicarà tot i parlant del per què del disc. Hi ha dos temes cantats, “Who Am I?” molt lent i bonic amb la veu de Song Yi Jeon i “Oda a los peces”, amb la veu d’Alba Careta, tema amb una “intro” a contrabaix sol, molt profunda. També és molt bonica la balada “Aunque no te lo diga” amb un dolç saxo tenor de Lucas. I el tema “The Lost Song” també té una calidesa molt remarcable.
 
I un pèl més viu de tempo és el tema que titula el disc “Ecos del tiempo” amb un tarannà melancòlic, el del piano d’Isabel, tema que esdevindrà quelcom més en les improvisacions coses que ara mateix escoltarem, tema de Lucas Martínez...
 
1.9.- Ecos del tiempo (Lucas Martínez) 7:19.
 
I sí que aquesta ha estat una molt bonica composició de Lucas. Iniciada dolçament per les notes més greus del contrabaix de Toni i ja la melodia a càrrec del piano d’Isabel. El jove compositor apareix en el pont o la B del tema, i segueix ell mateix acabant la melodia del tema i ja iniciar la seva reeixida improvisació. Un tema a ritme de boleret, més o menys, tot i que un pèl més viu dels habituals dels boleros. Aquest “Ecos del tiempo” d’en Lucas ens l’ha mostrat també com a bon compositor, car, com a solista, ja heu pogut escoltar quina gran talla que té. Isabel al piano, ha seguit amb les improvisacions, ella que l’ha feta amb un gust exquisit i delicades maneres. Tema de nou i final del tema que titula el disc, el que ens resumeix una mica de què anirà tot plegat, coses que ara mateix escoltarem. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.


I més o menys així és el 3r track “Yo hablo con el viento”, de dolç, de melancòlic, de bonic. I on es nota un canvi és en el 4r “Danzando con la luna”, per tempo, per ritmes, i tot i això, seguim sota l’influx de les experiències viscudes, dels records, d’algunes melancolies. Escoltem-lo doncs aquest tema compost també pel Lucas..
 
2.4.- Danzando con la luna (Lucas Martínez) 3:27.
 
I doncs quina altre meravella de tema d’en Lucas, melancòlic, sí un punt, però ja amb una vitalitat de tempo que albira esperances. El ritme és així com trencat, m’ha semblat que ha anat a 5*4, 123, 12; 123, 12, etc...La melodia ha estat també molt bonica, molt ben aconseguida, una melodia que no s’atura, que no té un moment de respir, coses que indiquen que hi ha presa per tirar endavant, que no ens podem aturar per aconseguir el futur, que hem de continuar ballant amb la lluna. Lucas mateix n’ha seguit la improvisació, la única del curtet tema de 3 minuts i mig, coses que en un directe segurament serien diferents, car ja heu pogut notar que l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. I m’ha agradat el punt de reverberació aplicat al saxo en uns moments de la seva improvisació. Maco, aquest “Danzando con la Luna”.
 
I ens diu Lucas què:
“Aquest disc és un passeig nostàlgic pels records, una recerca de la màgia de les primeres vegades, quan cada nota i acords eren una novetat i què, amb el temps, s’han tornat familiars. És una tornada a la casella de sortida, una pausa per respirar i reflexionar al voltant del camí recorregut. És com tornar a aquella habitació on vam fer els primers assajos, on les notes inicials ressonaren quasi fa ja dues dècades. Una conversa humil i serena entre persones estimades. Per aconseguir-ho m’he rodejat de família, el grup amb qui vaig compartir música, els meus pares i Toni. Amb ells vaig aprendre que la improvisació és un llenguatge que abans de tocar s’ha d’escoltar i que s’ha d’expressar. Aquest disc és un reflex on es mostra lo que som i s’intueix lo que vàrem ser, alhora que un cant a la continuïtat i a la bellesa de la música com un testimoni del nostre viatge al llarg del temps”.


I sí que canvia el tarannà i esdevé més vital tot i mirant el futur en el tema “Qualsevol dia....”, compost per Isabel Membrilla..
 
3.6.- Qualsevol dia...(Isabel Membrilla) 4:06.
 
I què maco aquest tema d’Isabel, ja amb un tarannà més vital i deixant endarrere les melancolies. Una melodia positiva, amb una primera part molt bonica i tema iniciat pel Lucas amb una curta “Intro” per ja entrar en la melodia. El ritme també és així com un pèl trencat, ideal per encabir-hi el missatge encoratjador. El tempo és més viu, on hem pogut constatar de nou la mestria del jove intèrpret en la seva brutal i molt melòdica improvisació. Un tema on la base rítmica ha estat incommensurable, per com de bé han fet córrer la màquina rítmica, coses d’en Toni Pujol i Cèsar Martínez, sense oblidar Isabel, ella que al piano, a banda d’acompanyar, ha iniciat les improvisacions. De nou ha brillat amb elegància, pulcritud, amb les notes adequades i totes molt ben posades. Lucas ens ha deixat clavats a la cadira per la seva capacitat d’imaginar melodies i executar-les en la seva inversemblant improvisació, què bé, tots dos, què bé tots quatre.
 
I he notat un tarannà més modern en dos temes, el primer el 7è track “De soslayo”, on la qüestió rítmica i les improvisacions, la de Lucas esdevé quasi de Jazz Contemporani i ves per on, que també apareix el Swing en la impro d’Isabel, a tot Blues.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I encara seguirem amb el modern tema d’Isabel Membrilla anomenat...
 
4.7.- De soslayo (Isabel Membrilla) 3:48.
 
I quin canvi estilístic acabem d’escoltar, oi? I a banda de la modernitat, el tema ha resultat ser un Blues ja una vegada iniciat, i sobretot s’ha notat en les brutals improvisacions d’Isabel i Lucas. Ell mateix l’ha iniciat amb una llarga “Intro”, i la veritat és que no he notat l’entrada de la melodia del tema, si és que en té alguna. I al cap d’una miqueta ja hem pogut escoltar com apareixia el Swing gràcies al “Walking” de Toni Pujol i els copets als plats de Cèsar. I Lucas ha deixat el pas a Isabel i la seva brillant i delicada improvisació a tot Swing, a tot Blues. I què bo ha estat quan han incrementat el tempo del tema de mica en mica, i sí que ja per aparèixer la melodia del tema, la qual ha aparegut al final del tema, i ves per on que amb un segon “Chorus” on saxo tenor i piano sonaven així com si estiguessin fora de to l’un respecte l’altre, coses de la pròpia modernitat del tema d’Isabel. Brutal tema pels diferents canvis encabits en ell, i per com l’han desenvolupat i final sobtat. Increïble.


I ja per acabar amb el resum del comentari dels temes, dir-vos que el 1r track és francament de Jazz Contemporani i no tant per la melodia del saxo, i sí per com Cèsar a la bateria l’acompanya, en un tema doncs a duet de saxo i bateria, en els primers inicis. Després escoltarem com el saxo sona doblat, omplint molt més l’espai musical, coses que escoltarem ara mateix, tema de Lucas Martínez i ja per deixar-los d’escoltar.
 
5.1.- ¿Sabes qué? (Lucas Martínez) 4:05.
 
I sí que ha estat impressionant aquest tema també. Una llarga “Intro” amb Cèsar a la bateria, ell fent un brutal solo on hem pogut constatar la seva mestria alhora que delicadesa en colpejar els seus estris. La posterior entrada,  melòdica primer i després ja improvisada, de Lucas al saxo tenor, acompanyant a son pare, pare i fill, ha estat impressionant. Els moments on s’ha doblat ell mateix, escoltant un saxo fent melodia, i un altre improvisant, han estat magnífics. També Isabel ha aparegut com també Toni, ells quatre arribant a uns moments esplendorosos, majestuosos, i ja amb un final molt delicat. Un projecte on també mare i fill han compartit moments solistes, com aquest inici amb pare i fill, quin goig de família, inclòs també Toni, ella i ells una família. Un tema molt emotiu per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Isabel, Lucas, Cèsar i Toni.
 
I després d’aquest magnífic treball de Lucas i família, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva dolça veu i sempre amb històries al voltant dels nostres músics, dels que sonen avui.


I seguirem amb el “Ullastres” de Pere Arguimbau Trio, disc autoproduït amb la col·laboració de l’ajuntament d’Alaior i publicat el 2021. Enregistrat per Fel Casanovas els dies 20 i 27 de març de 2021 als estudis Acústic Menorca. Mesclat i masteritzat per Jose Aladid a Aladid Studios. Disseny i maquetació de Dani Arguimbau. Amb Pere Arguimbau, guitarra; Lluís Gener, contrabaix i Guillem Pons, bateria. Totes les composicions són de Pere Arguimbau excepte “Love for Sale” de Cole Porter i “Sa Clau” de Lluís Gener.
 
I aquest és un magnífic treball d’aquest amic i gran guitarrista menorquí, Pere Arguimbau, el qual em va cedir aquest ”Ullastres” i un CD del 2023 a duet de guitarra i contrabaix anomenat “Nuages” personalment, un dijous plujós a Ciutadella no fa pas massa dies, no, per l’abril. Tenim 40 minuts d’una música molt delicada amb temes propis preciosos i de tempo “slow” com és “Es pati de sa lluna”, una balada molt bonica. I molt bonica és l’”Havanera de Lô”, amb uns sons de la base rítmica a base del “cajón” peruà i gran feina del baixista acompanyant al líder tots dos. També és així de dolça la composició que titula el disc, “Ullastres”, la qual després de la seva “Intro” agafa un pèl més de tempo i a tot preciós vals.
 
I doncs ja els començarem escoltant en el tema que titula el disc...
 
6.4.- Ullastres (Pere Arguimbau) 6:15.
 
Doncs sí que hem fet un canvi de sonoritats, sí. Ens estarem una estoneta sota l’influx de guitarra, contrabaix i bateria. Delicadeses diverses les escoltarem però també temes vitals, que ja vindran. Haureu notat també com el tema, tot i haver començat molt suau, de mica en mica ha anat derivant vers moments amb un preciós Swing, quan el líder, Pere Arguimbau ha fet la seva reeixida improvisació. Ha començat però amb una “Intro” preciosa a guitarra solo, posterior entrades de plats i contrabaix fregat amb l’arc, i ja la melodia amb Pere a la guitarra, que ves per on, em recorda unes frases d’un estàndard, tot i que només a l’inici. També hi ha hagut uns moments on Lluís al contrabaix a fet un curtet tros melòdic. Pere ha fet una gran tasca solista, ell que n’és un estilista delicat, precís, i amb un gust musical exquisit. I esclar que els dos de la base l’han acompanyat la mar de bé durant la seva improvisació. El baixista Gener també ha fet una bona improvisació, profunda, i ja per recuperar el tema, preciós per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I a partir del “Blues de Sant Diego” les coses comencen a canviar. Un tema a un tempo mèdium i Swing brutal a càrrec del “Walking” del baixista i els copets als plats del baterista. I ja sabeu que si en un disc hi ha un Blues, vaig i el poso, o sigui que som-hi amb el
 
7.5.- Blues de Sant Diego (Pere Arguimbau) 4:41.
 
I què bé aquest tema a tot Blues, a tot Swing. Un trio de companys, d’amics, que sona la mar de conjuntat, constatant la tasca que porten fent de fa anys a Menorca. Un so també molt net, el que estem escoltant, alhora que projecte molt ben enregistrat. Un tema i melodia curteta com ho són totes les dels Blues, i ja Pere amb la seva improvisació. Ell ha tornat a posar-nos sobre la taula la seva tècnica, la seva mestria, la seva digitació, el bon gust musical que té. El Swing ha aparegut pel “Walking” del baixista Gener però també els copets als plats i xarles, els de la bateria de Guillem. Un solo increïble de Pere on a més de la seva velocitat d’execució ha desenvolupat un molt bon llenguatge. Han seguit les improvisacions amb la del baixista Gener el qual l’ha fet també increïble, amb pulsió rítmica, alhora que també força melòdica. I ja com a cirereta, també Guillem a la bateria ha fet la seva, brutal i delicada, per ja aparèixer la melodia de nou a càrrec del líder Arguimbau. Bravo per a tots tres.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I el tema de Gener, “Sa Clau”, tot i començar a duet de baix i guitarra amb una melodia un tant entremaliada, hi tornaran amb el Swing en les improvisacions, la primera la del líder. I aquest tema del baixista serà el que escoltareu...
 
8.6.- Sa Clau (Lluís Gener) 5:32.
 
I quin tema més bo d’en Lluís i que ha resultat ser un “contrafact” del “I Got Rhythm” de Gershwin o sigui que un “Rh&Ch” com tants i tants altres temes s’han fet seguint aquesta estructura d’acords, possiblement la més vegades utilitzada en la història del Jazz. I la melodia un tan entremaliada l’han fet a duet de contrabaix i guitarra, i ja iniciar les improvisacions el líder a la guitarra. I de nou el líder Arguimbau ens ha mostrat el seu talent, la seva tècnica, el seu bon gust. Un so nítid i clar com una patena, i un llenguatge subtil, tot plegat molt ben acompanyat pel “Walking” del baixista, i els copets clars als plats de la bateria de Guillem. El compositor s’ha introduït de ple en el tema tot i executant una gran improvisació, amb pulsió rítmica, moments amb molta melodia, moments amb acords, improvisació vertical i horitzontal, brutal. També Guillem ha aparegut fent uns “quatres” compassos improvisant amb el líder a la guitarra per ja encarar el final del tema amb la melodia  duet de guitarra i contrabaix. Gran tema de Lluís Gener.


I sí que els dos temes restants són els més vitals, sí; i tot i que el “Love for Sale” comença a tot funk en les As, el Swing apareixerà en la B del tema de Cole Porter, cosa que seguirà en les improvisacions, la primera de Pere, i també en el pont per ja no desaparèixer. I el darrer “For Lee”, dedicat a Lee Konitz té també uns inicis a ritme trencat, amb la melodia del tema i canvi a Swing en la B o el pont i així seguiran en les improvisacions. I serà amb aquest tema que ja els deixarem d’escoltar..
 
9.1.- For Lee (Pere Arguimbau) 5:27.
 
I amb aquest magnífic tema dedicat a Lee Konitz els hem acabat d’escoltar. Un gran tema de Pere Arguimbau on de nou els tres han brillat de manera solista. L’han iniciat també a duet de contrabaix i guitarra fent-ne els primers moments melòdics. Pere ens ha clavat una magnífica improvisació, marca de la casa, executada magistralment, amb tota la seva tècnica i bon gust. També Lluís al contrabaix ha fet la seva, molt reeixida. I quin plaer descobrir a aquest músic, com també a Guillem, car d’en Pere  ja en sabíem les seves genialitats. Bon solo del baixista, i també els “vuits” compassos improvisant el baterista amb el líder, on ens ha mostrat les seves habilitats, que han estat moltes. Tema a duet de nou i ja per acabar-lo, i nosaltres deixar-los d’escoltar. En definitiva un disc molt ben aconseguit, ben interpretat, amb balades, una havanera, temes a tot Swing i melodies força maques, o sigui que felicitats nois, Pere Arguimbau, Lluís Gener i Guillem Pons.
 

I ja encararem el final del programa amb un canvi estilístic, el de les músiques del mexicà Benjamín García, “Cíclico”, disc que em va cedir al Jamboree tot i presentant un seu nou projecte a quartet amb Víctor Carrascosa, Santi de la Rubia i Gonzalo del Val, tot de companys del Conservatori del Liceu. Aquest és un disc del 2018 publicat a Mèxic i produït pel Colectivo Noon. Enregistrat per Martín Rivera el 31 de juliol del 2017 a Estudio 13, Ciutat de Mèxic. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit, Nova York. Amb Jacob Wick, trompeta; Diego Franco, saxo tenor; Brian Allen, trombó; Benjamín García, contrabaix i baix elèctric i Gustavo Nandayapa, bateria. Tots els temes són del líder Ben García excepte dos que són de Gustavo i Diego.
 
I aquest és un projecte llarg, amb 8 temes i prop d’una hora de música encabida en el Jazz Contemporani. Els tempos però són diversos havent-hi temes a tempo de balada, tot i no ser cap d’ells una balada “in stricto sense”. I un dels tranquilets és el 5è track “Sangre, suero, grasa y cebo”, amb uns moments de frases a duet de baix i saxo tenor i solo del baterista, tot plegat molt modern, etc..També el tema que titula el disc “Cíclico” va així de suau tot i haver-hi canvis. Aquí però la melodia és més “normal” entre cometes, feta pels vents i amb una certa delicadesa. Un altre tema amb aquest tarannà és el que comencen a duet trompeta i saxo tenor, “Licht Lacht” i amb el baixista amb un fons de notes llargues i soltes a mode de “saeta”, quasi.
 
I ja els escoltarem en aquest preciós tema...
 
10.4.- Licht Lacht (Benjamín García) 7:47.
 
Doncs sí que hem gaudit amb aquest canvi estilístic, sí. Un tema a tempo lent, i tot i això, ben marcat per la bateria de Gustavo, i com he dit, com si d’una “Saeta” es tractés. La profunda melodia l’han fet els dos vents, trompeta i saxo tenor, i els de la base, contrabaix del líder i bateria, portant el ritme i tempo. Un tema que et posa els pèls de punta per com n’és de profund. És també una mena de marxa fúnebre. Jacob ha iniciat les improvisacions amb la seva trompeta, fent-nos tremolar també per les emocions desbordades, aparegudes. El trombó de Brian també ha ressonat profund, amb les notes llargues i soltes introduïdes. Els dos de la base, contrabaix i bateria, i quasi que més el darrer, ha crescut en intensitat sonora i presència. Ben al contrabaix ha estat també molt profund, molt present, fent-nos una brutal improvisació, sentida. I la melodia a duet dels dos vents ha aparegut de nou, i ja per acabar-lo delicadament, profund tema per començar-los a escoltar.
 
I aquest projecte ha estat un magnífic descobriment, coses de la casualitat, d’anar a concerts, de parlar amb els músics, de conèixer als seus companys, de dir-li al Ben que feia un programa de ràdio. Només això i ja me’l va lliurar. Esclar que també vaig filmar el concert. A veure quan penjo algun dels temes que em va dir. I ja amb un canvi per ritme i tempo, tot i que no massa, és el darrer track “Nog”, aquest amb un tarannà un tant melancòlic. I amb més marcatge rítmic és el tema “Move” iniciat pel trombó a mode d’”intro” i posterior melodia i improvisacions. I més vital i súper entremaliat és el tema anomenat “Aphex”, tema com tots els altres, farcit de canvis rítmics i demés vicissituds..


Escoltem-los doncs en aquest darrer encabit també en lo més del Jazz Contemprani i compost per Gustavo Nandayapa...
 
11.3.- Aphex (Gustavo Nandayapa) 6:05.
 
I quin brutal i interessant tema del baterista Gustavo. Un tema iniciat amb la melodia a càrrec del trompetista Jacob Wick per ja afegir-s’hi saxo tenor, baix i amb el baterista molt present, fent i desfent. El trombonista Brian Allen també ha fet unes espurnes amb el seu instrument. I aquí hem pogut escoltar al líder amb el baix elèctric, el qual ens ha deixat de pasta de moniato, per improvisació i per sons apareguts. Un llarg i brutal solo on ens ha situat en el seu entorn musical, el de la modernitat més agosarada. Gustavo a la bateria ha brillat amb contundència solista, com  també ho ha fet la trompeta de Jacob.
El trompetista ha estat de nou brutal, contemporani el seu discurs, el de tots cinc. Impressionant aquest projecte del 2018 que ens parla de la “atemporalitat” de la música. I la trompeta de Jacob ha recuperat la melodia per apropar-nos al final del tema on ens hem trobat la resta de companys, entre els quals el compositor i la seva present bateria, i ja  acabar-lo de cop!  
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I dels dos temes que queden per comentar, dir-vos que tenen un tarannà força vital. “Nevado” és el primer track i és del líder Benjamín García, o sigui que anirà molt bé poder-lo escoltar....
 
12.1.- Nevado (Benjamín García) 6:05.
 
Carall, i quin altre tema més impressionant acabem d’escoltar, i aquest, compost pel líder i baixista, el bo de Benjamín, Ben García. Interessant la qüestió rítmica marcada per ell mateix amb notes repetitives i per la rítmica inclosa, alhora que per la insistència del baterista Gustavo. I quin goig haver escoltat el saxo tenor de Diego Franco, el qual ens ha clavat un brutal solo, i encara amb la persistència rítmica de baix i bateria. Però resulta que això ha canviat en la intervenció solista del trompetista Jacob Wick, car en els inicis de la seva improvisació ha aparegut una mena de “break”, a trompeta, baix i bateria, coses que després han canviat una mica, anant creixent en intensitat sonora i emocional. Un solo brutal, intens també per com l’han desenvolupat els companys. I la melodia ha aparegut de nou amb tots els vents i persistència rítmica de les notes del líder al contrabaix, energia fins arribar al delicat final, acabant-lo així com en suspensió. Brutal tema de Ben García.
 
El 13è Cicle de Jazz de l’Ametlla del Vallès arriba al seu equador. Aquest dissabte 15 de juny estrena  un nou escenari, el del Santuari de la Mare de Déu del Puiggraciós. I aquest honor recaurà en el músic Alfons Bertrán que vindrà a interpretar el seu disc “Babela” amb el seu Alfons Bertran Trio. “Babela”, és el seu particular homenatge a la seva mare, Isabel Ramon Puig. Amb aquesta idea, Bertran va decidir enregistrar la música en directe, sense assaig previ i en un sol dia, sempre amb el mínim d’indicacions als músics a fi de mantenir al màxim l’espontaneïtat en la música i deixar que aquesta els portés allà on volgués. Influenciat pels músics Paul Motion, Maylin Crispell, Keith Jarret, el gòspel, el swing, la música contemporània, però també del jazz europeu contemporani i d’avantguarda, Alfons Bertran vindrà acompanyat  d’una formació poc habitual i sorprenent, el pianista Roger Mas i el saxofonista Martí Serra. Tots tres aconsegueixen un so únic i personal que permet recollir tots aquests elements citats anteriorment per crear-ne un de nou.


I ja per acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, ho farem amb el tema compost per Diego Franco i anomenat...
 
13.6.- Jack (Diego Franco) 4:46.
 
I déu-n’hi-do de tema del saxo tenor Diego Franco, què brutal i com l’han desenvolupat. El tema parteix d’una curta melodia a partir de la qual canvia tot, el ritme, el tempo, tot amb la magnífica improvisació del trompetista Jacob Wick, què impressionant, i amb quin Swing per “Walking” del baixista, i no tant pels copets a la bateria, la de Gustavo. I esclar que la improvisació del trombonista Brian Allen ens ha deixat bocabadats, estabornits. Increïble. Més encara ens ha deixat noquejats la del baterista Gustavo tot i recolzat per la persistència de les notes del líder al contrabaix. I entre tots han recuperat la curteta melodia d’aquest increïble tema de Diego Franco, saxo tenor que no ha fet cap improvisació, devia estar-los dirigint, conduint. Un brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. 
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 598 - FSNT: Albert Vila, Fernando Brox i Simón Willson, dimecres 5 de juny de 2024.

0 comentaris

Enllaç directe a l'àudio del Programa:




Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I avui el programa anirà de projectes de la nostra estimada editorial Fresh Sound Records els de la seva vessant més contemporània, la de Fresh Sound New Talent. Tindrem lo últim de l’Albert Vila, “Reality is Nuance” i el del Fernando Brox, “From Within” i publicat una mica abans el de Simón Willson, “Good Company”. I per tant tenim sempre a Jordi Pujol com a productor executiu i gravacions sonores © 2023 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.


Comencem doncs amb el de l’Albert Vila, “Reality is Nuance” publicat a finals del 2023. Enregistrat per Rudy Coclet al Jet Studio, Brussel·les, Bèlgica, els dies 13 i 14 de novembre Vincent De Bast. de 2022. Mesclat per Masteritzat per Pieter De Wagter. Portada: Beto Val. Imatges de Bernal Revert. Produït per Albert Vila. Amb Albert Vila (guitarra), Doug Weiss (contrabaix), Rudy Royston (bateria). Totes els temes són de l’Albert Vila, excepte el #9 basada en "I'll Remember April" de Don Raye-Gene DePaul-Patricia Johnston. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/albert-vila-albums/57028-reality-is-nuance.html.
 
I ens diuen això:
"Reality is Nuance, La realitat són matisos". Percebre totes les petites subtileses del que ens envolta ens proporciona una connexió personal més profunda amb el món, potser fins i tot ens defineix com a individus humans. L'enfocament de la música de l'Albert abraça la complexitat intrínseca dels matisos tant com la necessitat de crear melodies senzilles i evocadores.
 
I jo afegiria que l’escolta d’aquestes músiques pausades, algunes, i interpretades amb una sensibilitat a flor de pell, m’han deixat en un estat de pau. Alhora he gaudit de la seva musicalitat, de la seva tendresa interpretativa i per descomptat gràcies a ser ells tres uns grans mestres en cadascun dels seus instruments.
 
I ja els escoltem en tots aquests matisos en un magnífic tema propi, l’anomenat...
 
1.4.- Healing (Albert Vila) 7:58.
 
I què bonic aquest primer tema de l’Albert, per com n’és de reposat, el tempo, i per com n’han estat les seves interpretacions amb ell, el líder havent-nos fet la bonica melodia i posterior increïble improvisació. I quin marcatge rítmic ens ha fet amb uns acords que presumiblement han estat pregravats per com l’escoltem també fent-ne la melodia a sobre. I el tema és súper agradable. I quin final de tema ja per començar ell la seva improvisació. Què dir de la improvisació de l’Albert, sinó que  ens ha deixat bocabadats per la seva elegància creativa i musicalitat. Esclar que l’acompanyen un parell de cracs, en Doug Weiss al contrabaix, ell un vell conegut nostre, participant de moltes de les mogudes de l’estimat Jordi Rossy. També hi ha un magnific drummer, desconegut per a nosaltres i que s’ha mostrat eficient, precís i creatiu en la seva tasca de no només acompanyar-los. I quin final més interessant, quasi que a mode de “coda” per ja acabar-lo dolçament. L’Albert ha estat sublim, brillant i delicat, improvisant i fent melodia, preciós tema ideal per començar-los a escoltar.
 
Fins ara, Albert ha gravat i interpretat material original en gran part en escenaris més amplis com ara quartets o quintets. Aquesta vegada, va voler explorar les seves habilitats compositives i interpretatives en un conjunt més reduït, i aquí compta amb el suport del gran contrabaixista Doug Weiss i del fantàstic baterista Rudy Royston. La configuració del trio de guitarra pot ser minimalista, delicada, fins i tot ser un format desafiant, especialment en un àlbum de quasi una hora de música. Tanmateix, Weiss i Royston fan un treball excel·lent barrejant estils, textures i capturant una àmplia paleta tonal, i és el trio que toca en conjunt i el que triomfa aquí.


I seguim escoltant-los en un altre preciós tema propi, el més llarg i anomenat...
 
2.2.- Blue (Albert Vila) 8:19.
 
I aquest “Blue” ha estat també preciós, per la claredat musical de la seva “Intro” a guitarra sol, però per la melodia que et capta ben aviat, t’enganxa, et sedueix.
La subtilesa dels dos de la base rítmica és fonamental, car hi són però de manera velada, gràcies també al tècnic de so que ho va enregistrar, no ho oblidem, no. I ens hem trobat de nou amb un tema llarg, aquest de més de 8 minuts, coses que ens parlen de la seva generositat. De nou l’Albert ens ha captivat per la seva mestria improvisant, i de nou, la seva elegància i naturalitat, esclar que gràcies al seu domini total de l’instrument. Un solo d’una gran factura que ens ha fet el líder. També Doug  ens ha mostrat la seva profunda sonoritat en la seva improvisació que ha estat igualment genial. L’hem pogut seguir la mar de bé amb les seves evolucions al voltant de l’harmonia del tema. I al final hem escoltat uns magnífics moments solistes del baterista Rudy Royston amb un permanent lick del líder i acabar-lo delicadament. Què  bonic.
 
I un dels temes que no posaré és el “Hope” de l’Albert, tema de més de 6 minuts que ell comença a guitarra sol amb una sèrie d’arpegis delicats on ens mostra el seu bon gust musical i sensibilitat. El tema segueix amb la participació dels companys i amb un tarannà força tranquil·let, encara amb els acords i arpegis del líder. I resulta que el tema, la melodia i estructura harmònica és prou llarga. A partir de llavors inicia ell mateix les improvisacions, on la qüestió rítmica canvia i els dos de la base prenen un protagonisme força evident. Albert brilla per la seva força, per la seva velocitat de fraseig i nitidesa estilística, marca de la casa.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un altre magnífic tema és l’anomenat...
 
3.5.- The Loner (Albert Vila) 4:08.
 
I sí que aquest tema ha estat més vital, sí. Tema amb una curteta “Intro” i ja la melodia curteta on també m’ha semblat que ell s’ha doblat, i sinó, què ràpides han estat les seves intervencions i amb uns moments del tema on ell i el baixista han fet una curta frase a duet. I ja l’Albert ha iniciat la seva inversemblant improvisació per vital i entremaliada. La gestió de la qüestió rítmica està força treballada pel baterista Royston també molt present i alhora creant línies sense parar. Esclar que Doug al contrabaix hi ha estat també amb les seves línies de baixos. Tema que ha passat volant, potser per ser només de 4 minutets, però també per com va tot així com de pressa i tan ben interpretat. En aquest disc estem escoltant de quina manera l’Albert s’està consolidant de manera evident a l’escena mundial de la guitarra de Jazz, per la seva personal sonoritat i fraseig, alhora que elegància interpretativa.
 
Per a un artista amb ànima i reflexió com Albert, crear un llenguatge coherent va ser una recerca molt personal. Com explica ell mateix, "Em va inspirar realment l'ús de la polifonia mostrada per alguns pianistes clàssics i de jazz, i volia aportar part d'aquest univers a la forma de guitarra trio".
 
I un altre tema que no escoltareu és l’”Ancient Kingdom” de l’Albert i tema de quasi 8 minuts. De nou la generositat hi és present, car per a un trio, fer temes d’aquesta llargària implica molta estona de feina. El so de la seva guitarra té connotacions properes a la música clàssica per la netedat del seu discurs, per les composicions, per les melodies. Sap transmetre sentiments i sensacions, i en aquest tema relacionat amb els antics regnats ho hem percebut. Té també dos temes els títols dels quals són numèrics, el #6, “215”, d’un minut i mig a guitarra sol, i el #7,  “216”, amb el trio, aquest darrer el més delicat del seu projecte. Les seves evolucions es veuen subtilment acompanyades per la base rítmica, amb en Doug Weiss profund i Rudy Royston delicat amb les escombretes.


I ja els acabarem escoltant en el tema anomenat...
 
4.3.- Northern Flower (Albert Vila) 7:59.
 
I déu-n’hi-do de tema de l’Albert, per vital, per potent, per estar fora de qualsevol etiqueta. Sembla que hi hagi referències a un determinat folklore, a una música de determinats indrets, probablement els del país que l’ha acollit, Bèlgica. Iniciat amb uns increïbles arpegis i també amb sons “mutejats”, els de la seva guitarra. Un ritme un tant trencat, ternari de ben segur i també complex, no pas simple, no. Un tema alegre, on la base del Jazz, la de les improvisacions i creativitat li va la mar de bé per a desenvolupar-ne les melodies creades. I aquí de nou hi tenim un duet rítmic increïble, amb ells dos, en Weiss i Royston, l’un amb les notes més greus i l’altre sense parar d’improvisar amb la seva bateria. Brutals tots dos, tots tres, esclar. I un altre tema llarg, de 8 minuts, que també ens ha passat com una exhalació per com l’han interpretat, i on el líder no ha parat ni un moment, bé, sí, una mica al final on ha deixat de nou uns moments a Royston i el seu brutal solo de nou, i ell acompanyant-lo amb la sèrie d’acords, tema que han acabat de cop, magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Albert Vila, Doug Weiss i Rudy Royston.
 
“Reality is Nuance” marca el setè disc de l'Albert com a líder i, de manera inequívoca, porta el seu nou trio a una zona en què tot coexisteix com una sola unitat. I el darrer track és una mena de “contrafact” i tema anomenat “April” a partir del “I’ll Remember April” de Raye-DePaul-Johnston, on Albert Vila n’ha fet una magnífica adaptació.


I seguirem ara amb el disc del Fernando Brox, “From Within” publicat aquest 2024. Enregistrat per Sam Barnett al Jazz Campus, Basilea, l'1 i el 2 de novembre de 2023. Mesclat per Vicent Pérez. Masteritzat per Mario G. Alberni a Kadifornia Mastering. Fotos: Laura Sánchez, ULA Produccions. Produït per Fernando Brox. Amb Fernando Brox (flauta), Wilfried Wilde (guitarra), Iannis Obiols (piano), Nadav Erlich (contrabaix), Iago Fernández (bateria). Tots els temes són de Fernando Brox. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/fernando-brox-albums/57342-from-within.html.
 
I ja els començarem escoltant en el preciós tema anomenat..
 
5.3.- Kalahari (Fernando Brox) 9:21.
 
I quin canvi de sonoritat oi, després de la guitarra de l’Albert Vila. I és que el programa d’avui va d’això, de diversitat sonora al voltant de Fresh Sound New Talent. I aquest és un tema escoltat unes quantes vegades, com faig amb tots els que acabo posant, i que també m’ha copsat, m’ha sorprès i agradat; a més a més, és un tema molt llarg, de més de 9 minuts. L’han iniciat amb una “Intro” a contrabaix brutal, posteriors espurnes de piano, flauta i guitarra, apareixent el motiu principal a càrrec del baixista, i ja la preciosa melodia a duet de flauta i guitarra, impressionant inici. I què subtils han estat les escombretes del baterista. Increïble ha estat el final del tema, de la melodia, encara a duet de flauta i guitarra per ja deixar pas a Iannis Obiols i la seva improvisació al piano. Delicada impro de Iannis feta però amb un determinat sentit rítmic, car el tema camina de debò. També l’ha feta de manera incisiva, percusiva, insistent, amb una gran creativitat. El líder ens ha deixat de pasta de moniato en la seva increïble improvisació. Fernando ens ha acaronat amb el so de la seva melòdica flauta, les seves línies melòdiques creades, la seva sonoritat, la seva dolçor i per descomptat que gran tècnica. Els companys de la base rítmica l’han recolzat, acords de piano i guitarra, motiu recurrent del baixista i la subtilesa dels plats i caixa del baterista, ells que han estat Wilfried Wilde (guitarra), Iannis Obiols (piano), Nadav Erlich (contrabaix), Iago Fernández (bateria). I el final ha estat sublim, passant per la recuperació de tot el tema, íntegrament, per acabar-lo tan i tan delicadament, preciós tema per ja començar-los a escoltar.
 
I ell mateix ens explica de què va el seu projecte, coses que escoltareu aquí o podreu llegir al blog:
 
Les composicions d'aquest àlbum van ser totes concebudes durant l'últim any. Algunes van sorgir arran d'experiències viscudes, d'altres van ser somiades, però sempre van sorgir de la voluntat de captar energies humanes concretes, de transmetre maneres de ser i de viure. Crec que una de les qualitats úniques de la música és precisament la seva capacitat per explicar i transmetre històries a nivell emocional amb immediatesa. El so, quan s'organitza de determinades maneres, té el poder de despertar la nostra sensibilitat humana i portar-nos de viatge. I us recomano que escolteu també el segon track anomenat “The Bagpiper”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I els seguirem escoltant en aquest sorprenent....
 
6.4.- Blue Clouds (Fernando Brox) 5:22.
 
I doncs quin tema més maco hem acabat d’escoltar amb una melodia i ritme frescos tots dos. El ritme inicial és a tot beat, però s’ha convertit després a un ternari complex, sembla, ideal per encabir-hi aquesta melodia. Melodia feta de nou a duet de flauta i guitarra, on la base rítmica de piano, contrabaix i bateria tenen de nou una preponderància vital, amb el darrer, en Iago Fernández amb uns copets al canto de la caixa vitals. El motiu de la línia de baixos és força recurrent, cosa que es nota més en la impressionant improvisació de Fernando on sembla anar tot sobre un o dos acords. Durant la presentació de la melodia sí que hi ha hagut més canvis harmònics; no m’ho semblat tan en les improvisacions, car, amb la de Iannis Obiols al piano també ha recorregut la major part del tema centrada en mínims d’acords. Un Obiols que ha tornat a gestionar molt bé la seva aportació solista, molt present en el registre del mig, amb una mà dreta incisiva i també amb fent arpegis amb ambdues. Melodia del tema de nou, i què interessant el canvi rítmic, reconvertit de nou a un 4*4 i a tot beat ja cap el final del tema, amb una mena de “Vamp” on el líder ha seguit improvisant i on hem escoltat la guitarra de Wilde recolzant-lo, i ja per arribar al final del tema delicadament.
 
Si hi ha un tret comú que percebo entre tots els grans compositors, és una profunda consciència d'aquesta qualitat fonamental de la música, combinada amb una gran habilitat i enginy per fer-la efectiva i donar-la vida en contextos diversos.
 
I deixeu-me que us parli d’un parell de Festivals que es faran aquests dies, i posteriors. De fet, aquest cap de setmana és quan es fan el gruix dels concerts de l’Estival De Jazz – Igualada 2024 començant amb el dijous i la “carta blanca” a l’Estefania Chamorro i el seu “Doideca”. El divendres 7 amb Lídia Facerias i Edu Pons. El dissabte 8 amb els Jazz Magnetism & Escandaloso Expósito, “aka” Hugo Astudillo, tots a les 20h30m i acabar el diumenge amb les Veus Lliures conduïdes per Celeste Alías, projecció i xerrada homenatge tot al voltant de l’entranyable figura de Marianne Brull començant a les 19h. https://www.estivaldejazz.cat.  I també segueix la 13ena edició del Cicle de Jazz – Ametlla del Vallès el dissabte 8 de juny a les 20:00 hores a l’escenari de Can Draper, el torn serà per Marco Mezquida amb Masa Kamaguchi i Ramon Prats, presentant l’aclamat treball “Tornado”.
https://www.ametlla.cat/actualitat/noticies/el-13e-cicle-de-jazz-de-lametlla-del-valles-omplira-amb-propostes-jazzistiques-de-primer-nivell-els-dissabtes-del-mes-de-juny.html.


I també recomano que us escolteu el cinquè track “Fellowship” de Fernando Brox, però nosaltres seguiren amb el magnífic...
 
7.6.- Satanic Affair (Fernando Brox) 5:32.
 
I de nou un altre gran tema de Fernando, amb uns moments amb les seves “palmes” escoltant-lo dir “Papi” mentre el baixista Nadav Erlich feia la seva improvisació. I és que ell ha estat qui l’ha començat amb el motiu principal melòdic i rítmic, per ja aparèixer la melodia. Una melodia feta pel líder a la flauta que ha seguit una estructura harmònica bastant definida, que posteriorment hem après i per tant fent-lo previsible, cosa que a vegades va la mar de bé, sobretot per saber com aniran les evolucions solistes. I és que Fernando ens ha tornat a clavar una magnífica improvisació, anant amunt i avall del registre del seu instrument. Impactant la gestió rítmica del baterista Fernández amb les escombretes, i esclar que també la del pianista Obiols i la del baixista Erlich. Un Fernando incommensurable que ha deixat pas a la tasca solista de Iannis al piano, de nou magnífic i creatiu. I sí que teníem ganes d’escoltar la guitarra solista de Wilfried Wilde que ha estat brillant. Un so de la seva guitarra un tan fosc, el de les guitarres de caixa tipus Gibson i un solo també inversemblant. I com ha crescut la sonoritat del baterista tot i acompanyant al guitarrista, amb més presència de cops als plats. Solo increïble  de Nadav al contrabaix, el “Papi” del Fernando tema i final de cop, el d’un tema força sorprenent i vital, i fins i tot simpàtic i alegre.  
 
Intentar desenvolupar aquesta habilitat —no només com a compositor sinó també com a intèrpret i improvisador— ha estat el meu principal objectiu en els últims anys de la meva vida. Durant aquest període, vaig perfeccionar la meva capacitat de transferir els meus pensaments i emocions a les cançons que vaig escriure i a la manera de tocar. Encara sento que tinc molt per explorar en aquest àmbit, i això em fa molt feliç. Aquest objectiu m'ha aportat un sentit de propòsit i una direcció que estic disposat a seguir en els propers anys de la meva vida. I d’altres temes que podeu escoltar són “Si no fueras solo un sueño” i el “Rumba pa' ti”, de Fernando Brox.


I ja els acabarem d’escolta en el tema anomenat....
 
8.1.- Kuku (Fernando Brox) 8:37.
 
I què bé acabar d’escoltar-los en aquest tema que de nou ha estat vital, fresc i també força alegre i també llarg, de quasi 9 minuts, quin goig. I el motiu principal, melòdic i rítmic l’ha fet el baixista Nadav Erlich ja des de l’inici, i poc s’ha bellugat i només quan ha aparegut la melodia, de nou a duet de guitarra i flauta. Una melodia on se’ns mostra l’habilitat del compositor en crear atmosferes positives, vitals i encoratjadores, que ja ens fan falta, ja. I després d’aquesta “entrada” al tema, Fernando ha fet la seva improvisació. L’hem pogut escoltar amb escales inversemblants, però també bufant la flauta, quasi que escopint-la, sentint-ne els seus esbufecs. Les seves anades amunt i avall del registre de l’instrument ens el mostren també molt tècnic i precís, alhora que melòdic en les seves exposicions solistes. I sí que volíem escoltar de nou la guitarra solista de Wilfred Wilde, el qual ens ha impressionat força. Sempre em passa quan descobreixo a un músic, cosa que afortunadament em passa molt sovint. Bon llenguatge de Wilde i fraseig subtil amb molt de gust musical. Una base rítmica que no ha parat en tot el tema, portant-los a bon port, i amb un final on el jove i amic pianista ens ha tornat a meravellar, i com ha acabat, amb una mena de “Vamp” on ha seguit improvisant sobre una base harmònica persistent, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Wilfried Wilde, Iannis Obiols, Nadav Erlich i Iago Fernández i esclar que Fenando Brox.
 
Espero que aquesta música us porti alegria i permeti somnis i viatges encara no viscuts. Salut! —Fernando.


I ja anirem encarant el final del programa amb el darrer disc d’avui, el del jove baixista Simón Willson, “Good Company”, publicat el 2023. En situarem en un entorn de Jazz Contemporany per les composicions i interpretacions dels músics, fent un canvi estilístic evident. Enregistrat per David Stoller al Samurai Hotel, Astoria, Nova York, el 6 de setembre de 2022 i també mesclat per ell. Masteritzat per Pieter De Wagter. Obra gràfica d'Isadora Wilson. Produït per Jacob Shulman. Amb Simón Willson (contrabaix), Isaac Wilson (piano), Jonas Esser (bateria), Jacob Shulman (saxo tenor als #1-6 i 9-10). Totes les composicions són de Simón Wilson. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/simon-willson-albums/56942-good-company.html.
 
I ja els començarem escoltant en dos temes seguits i anomenats
 
9.1.10.- Loops (Simón Willson) 5:57.
9.2.2.- No More X (Simón Willson) 4:29.
 
Doncs sí que haureu notat el canvi d’estil musical vers els discos anteriors. I el perquè posar-lo al final, doncs ha estat pel fet de mantenir amb els dos primers una determinada sonoritat i vitalitat, més emparellada que aquesta que heu acabat d’escoltar. I així el “Loops” ha estat sorprenent per diversos motius, pel seu ritme trencat, pel so estripat del saxo tenor convidat, el bo d’en Jacob Shulman. Un tema iniciat a trio, amb notes soltes del pianista i gran afluència de notes del líder i baixista, recolzat pel baterista i copets als plats. Melodia feta pel saxo tenor i ja curteta improvisació del jove líder en uns primers moments, per seguir el so estripat del tenor. I l’Isaac Willson, possible germà del líder, ens ha acaronat amb acords i més ho ha fet el líder al contrabaix i intervenció solista, en un tema on semblen improvisar tots. I vet aquí que el “No More X” també ha seguit l’estela del primer, per modernitat, per contemporaneïtat. Uns inicis ja amb el baterista fent de les seves, ell que és el bo de Jonas Esser. I de nou el pianista Isaac ens ha deixat clavats a la cadira per com de minimalista ha estat la seva aportació, a moments, on el Jazz Avantgarde, Jazz d’Avantguarda  ens ha captivat. I sí que el saxo tenor de Shulman ha tornat a aparèixer, ara però no tan estripat, en els inicis, però igualment súper modern, súper contemporani. I els dos temes no han tingut Swing, no, però sí un Groove, un “caminar” impressionant, ideals per començar-los a escoltar.
 
Sempre he pensat en els músics com a comissaris, un llarg llinatge d'intèrprets i compositors que trien amb cura què demanar prestat de qui i com reimaginar-ho. En la meva recerca també he notat tendències naturals i inclinacions estètiques que potser no hauria triat, sinó que m'haguessin escollit a mi. Aquesta dicotomia configura l'eclecticisme del disc, ja que hi ha influències i intencions diverses que diuen qui sóc com a músic. Jo trio però també sóc escollit. A la meva música hi trobareu una relació recíproca entre allò canònic i allò nou, en la qual allò nou es defineix contra allò ja establert, mentre que al mateix temps allò establert es reconfigura com a resposta al nou. On acaben les meves influències i jo començo? A quina distància o a prop estan els contraris? En una banda i les seves aportacions, on acaben els meus companys i  començo jo? Visc per aquelles barreres borroses i aspres que són impossibles de definir.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I podríem escoltar els delicats “Calma” i el “Gracious”, ambdós d’una subtilesa i delicadesa remarcables, però no, escoltarem el magnífic i curtet....
 
10.7.- Viridiana (Simón Willson) 3:16.
 
I ves per on que escoltar un tema a tot Swing en un projecte com aquest és força sorprenent alhora que agradable. I sí perquè ens mostra així diverses coses, una, la del respecte del líder a la tradició; una altra és la seva diversitat, la seva manera d’entendre la música i fer-ho d’una manera global. Ell ens parla, i ho fa molt bé, com tot un intel·lectual que de ben segur és, tot i comentant el projecte, coses que podreu llegir al blog, si jo no les he dit. I tot i ser curtet, és força interessant, tema a trio de piano, contrabaix i bateria, amb un pianista força preponderant, el germà del líder, l’Isaac Willson. Certament que ens ha impressionat la seva gestió solista, amb una feina d’ambdues mans força remarcable, amb la dreta lleugera i gràcil. El líder al contrabaix i el baterista l’han recolzat tota l’estona podent fer ell tota la feina, melòdica i solista, la d’un tema que tot i semblar “menor” m’ha semblat força interessant, i parlo del motiu principal i recurrent que no ens ha abandonat.
 
La relació entre el nou i el vell, lo fluix i la tenacitat, la intuïció i l'intel·lecte, el maximalisme i el minimalisme, la llibertat i l'estructura, la composició i la improvisació, la cruesa i el refinament, l'ordre i el caos ballen junts en aquest àlbum. De vegades vull parpellejar una llum i entrar al buit sense necessàriament tenir una estratègia de sortida, mentre que altres vegades vull tenir un pla i veure'l florir de principi a fi. Durant els darrers deu anys he estat ocupat tocant com a company en molts projectes, donant vida a les composicions d'altres persones. Tot i que el meu treball en aquestes bandes i discos són representacions reals de mi mateix, la qüestió de triar què dir musicalment com a líder de banda i filtrar una gran part de la meva personalitat va ser existencial en aquest projecte. Aquest disc no parla de "Puc fer qualsevol concert" sinó de "aquesta és la meva veu i aquesta és la meva gent". Cada composició és un experiment en la creació del seu propi món a través de la reimaginació personal i la juxtaposició de diferents elements dels modismes musicals i artístics que estimo. En la meva opinió, aquest disc tracta sobre Bach, Monk i Buñuel passant l'estona a una platja del Brasil, Thom Yorke i Ornette bevent pisco en un bar de busseig a Santiago, Mingus i Roberto Bolaño compartint cigars a l'Havana, i Oscar Pettiford, Wilbur Ware, Thomas Morgan i jo mateix anant de botigues a Nova York.


I podríem escoltar el “Not necessary” o el “My respects”, però no, els escoltarem en el potent...
 
11.3.- Snacks (Simón Willson) 5:31.
 
I sí que ara el so del saxo tenor ha estat més en l’ona de la normalitat, fins i tot fent la melodia que s’ha mantingut més tradicional, per dir-ho d’alguna manera. I de nou el jove pianista ha quallat una molt bona improvisació, on la tasca de la dreta ha estat molt més present que la de l’esquerra, aquesta fent acords puntuals. I de nou el líder Simón al contrabaix i en Jonas a la bateria l’han recolzat la mar de bé. La modernitat ha aparegut de la mà del saxo tenor Shulman, tot i que ara no ens ho ha semblat tant. Igualment ens ha captivat pel fet de fer-lo força melòdic, mostrant-nos la seva diversitat. I ell mateix ha recuperat el motiu principal amb el qual l’ha començat, havent tingut uns moments on el baterista Jonas Esser ha pogut brillar amb els seus moments solistes, curtets, i ja per acabar el tema, aquest “Snacks” de Simón Willson.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
L'Isaac, el Jonas i jo vam fer un concert el juny del 2022 on em van demostrar que podíem combinar de manera autèntica les nostres personalitats i històries diverses per crear un món més gran que nosaltres. No només em van ajudar a expressar la meva pròpia personalitat en la música, sinó que la van intensificar sense perdre's. Havia pensat en gravar durant un temps, però la idea va cristal·litzar després d'aquell concert. Són la meva família musical, “Good Company”, si les heu conegut mai, “Bones companyies”, segur que sí. També sabia que faltava un element, per això li vaig demanar a Jacob que formés part del projecte. Sempre m'ha encantat la seva creativitat, sensibilitat, integritat i la seva capacitat per desafiar-ho tot i a tothom. Sabia que el necessitava per trencar les coses i qüestionar les creences profundes que m'estaven frenant.


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema anomenat...
 
12.5.- Business card (Simón Willson) 4:39.
 
I déu-n’hi-do de tema amb tota la modernitat possible, la del so un tan peculiar del saxo tenor, i també per la pròpia melodia i ritme encabit, trencat en alguns moments. I després de la melodia, solo del jove pianista el bo de l’Isaac Willson el qual sí que ens ha tornat a acaronar amb molta pulcritud. Però esclar que quan hem escoltat el del saxo tenor, el de Shulman, aquest ens ha deixat estabornits a la cadira per sonoritat, ara sí, agosarada, atrevida, contemporània alhora que fresca, car, aquest és un so del present, però també del futur immediat. Improvisació del saxo tenor i suport dels tres de la base rítmica, i on el líder ha passat d’improvisar, que prou bé ho fan els altres, déu haver pensat. I recuperant el motiu melòdic principal que sí que és una mica entremaliat, han acabat aquest magnífic tema i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi o sigui que felicitats nois, Isaac Wilson, Jonas Esser, Jacob Shulman i esclar que el líder Simón Willson.
 
La música té la rara qualitat de congelar èpoques i èpoques diferents. Aquest disc és un homenatge al passat, als mestres que venero i estimo que m'han fet bona companyia al llarg dels anys. També és un retrat d'un cert present, una instantània de diverses petites decisions preses en segons per un organisme viu que és el quartet. Finalment, és una projecció d'un futur desconegut, la creació d'un món que encara no ha estat habitat. En aquest moment, aquesta música obre el seu camí cap a tu, l'oient. Estic agraït per la vostra voluntat de fer girar aquest disc, d’escoltar-lo, i us convido a viure el procés de creació musical a través de la reimaginació i reinterpretació contínua d'aquesta música. Esperem que puguem ser una bona companyia per a vosaltres.
 
—Simón Willson Gazmuri. Nova York, hivern de 2023, des de les notes interiors del folre.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |