Programa 643 - 570: Freedom for Keith Lamar - Albert Marquès, dimecres 18 de juny de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:


 
1.1.- Calling all Souls (Keith LaMar) 1:45.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol i avui recuperant un programa de la 15a temporada, el 570, programa especial que vaig dedicar a un projecte humanitari “Justice for Keith LaMar” endegat pel pianista Albert Marquès, pianista de Jazz de Granollers resident als EEUU de fa uns quants anys, on s’ha consolidat en les seves tasques docents alhora que establert com a músic de Jazz i de manera personal amb parella sentimental i fills compartits.
 
Heu escoltat la veu de Keith LaMar, pres i aïllat en una presó d’Ohio al corredor de la mort des de fa tres dècades per uns crims que no va cometre. Albert amb aquest “Freedom First” i d’altre gent que va endegar el “Justice for Keith LaMar”, estan duen a terme una campanya a nivell mundial per fer saber aquest cas d’injustícia, que només és un més dels centenars i potser milers més que hi ha als EEUU i molts més que hi deu haver a d’altres països d’arreu del món on encara s’aplica la pena capital, l’assassinat que practiquen i apliquen els diferents estats.
 
 “Quan hom pensa què és un artista, el més probable és que et vingui a la ment algú que fa servir la imaginació per capturar i transmetre la realitat tal com la veu i la sent. En la major part, allò que fem (o deixem pendent) al llarg de les nostres vides és vist com a insignificant, llevat, o fins que ens veiem empesos en un gresol de circumstàncies adverses i ens veiem forçats a demanar-nos a nosaltres mateixos la força i la concentració necessàries per vèncer obstacles aparentment insuperables. 
 
Escric i dicto aquestes paraules el 22 de gener de 2022, quan queden menys de dos anys per la data proposada per la meva execució, la qual està prevista pel 16 de novembre de 2023. En altres paraules, em trobo al caire de la meva existència, mirant directament l’espantosa foscor que ens espera a tots. És un dilema difícil, no us mentiré, però l’única manera d’afrontar-ho és fer que signifiqui alguna cosa. És precisament en aquest sentit estricte del mot que em considero a mi mateix un artista. És a dir, com algú que intenta obrir camí en el no-res.
 
La música que esteu a punt d’escoltar brolla del terreny de l’impossible, quelcom que en realitat no hauria d’haver estat factible. Independentment de si tinc èxit i aconsegueixo evitar que aquesta gent em mati, vosaltres esteu a punt d’escoltar la meva última voluntat i testament, l’encarnació de tot allò que he suportat, après i conquerit.”
 
I aquetes paraules que heu escoltat recitar a Keith LaMar i després llegides per qui us parla i que l’Albert en va enviar, són l’inici del disc “Freedom First” que avui escoltarem, on hi serà ell recitant, no gaire, i sí al final del programa, però també amb una bona colla de músics dels quals ja us en parlaré. I la veu de Keith LaMar l’hem escoltat gràcies a les moltes insistències i demés accions legals basades sempre amb l’humanitarisme que va fer Albert Marquès per poder aconseguir que Amy Gordiejew en podés fer l’enregistrament des de la presó de Youngstown, Ohio.
 
I escolteu ara l’”Alabama” de Coltrane...
 
2.2.- Alabama (John Coltrane) 7:14.
 
I aquest tema, John Coltrane el va compondre després de l’assassinat d’unes nenes en aquest estat, assassinat fet per membres del Ku Klux Klan que esclar, va quedar impune com molts més altres. És també el segon d’aquest CD que avui us presento, on  hi hem escoltat a Salim Washington, saxo tenor; Albert Marquès, piano; Scott Colberg, contrabaix i Zack O’Farril, bateria, en un arranjament fet pel propi Albert, i enregistrat per Peter Karl el 2 de gener de 2022 a Brooklyn, NY. I més dades que podreu trobar al blog. Produït per Albert Marquès.
 
I l’Albert s’ha encarregat de fer saber al món aquesta barbaritat, i per això el vam poder veure, a ell i a Erine Corine, Manel Fortià i Marc Ayza a l’Auditori de Granollers l’1 de març d’enguany, i també amb la “presència” per video conferència des de la presó, de Keith LaMar. Al blog us posaré l’enllaç a l’esdeveniment, que tot i ja passat, també explica algunes coses del projecte i hi ha algun vídeo d’algun tema de l’enregistrament del disc.
https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/programacio/c/3969-freedom-first.html. Però també us convido a veure un parell de temes que vaig enregistrar aquest dia a l’Auditori i per això us deixaré els enllaços al blog del programa:
https://www.youtube.com/watch?v=KRCUiGCSzDI.
https://youtu.be/GYJSX0xR_5g.
 
I en aquest disc hi ha una molt delicada versió del “Resolution” de Coltrane a duet de violoncel i piano, que us posaré seguida del “Tel ‘Em The Truth” amb en Keith LaMar i més músics que després us comentaré..
 
3.4.- Resolution (John Coltrane) 1:36.
4.3.- Tell ‘Em the Truth (A. Marquès & K. LaMar) 3:26.
 
I què bonic i impressionant ha estat el “Resolution” de John Coltrane...
I les primeres paraules d’aquest “Tell ‘Em The Truth” diuen això....
“Ja saps que sempre que penso en totes les lluites i batalles que he hagut   d’afrontar al llarg de la meva vida, se’m fa realment difícil d’assimilar.
Vull dir què, estic assegut dins d’una gàbia al corredor de la mort, vatua,
tan lluny de casa, tan lluny de tot allò que conec. També podria estar assegut a la bodega d’un vaixell d’esclaus. Així és com em sento quan estic tancat aquí dins. Així i tot, de vegades no em resulta difícil veure com tot això pel que estic passant s’assembla al que van patir i sobreviure els meus avantpassats.
La veritat és que tinc sort de ser viu, ho dic de tot cor….”

 
I el “Resolution” de Coltrane el tenim en el seu “A Love Supreme”. I una de les frases que Keith LaMar repeteix i repeteix és la que diu que John Coltrane saved my life. Car per a ell, el fet de llegir, informar-se per entendre què li havia passat, què li havien fet, i el fet d’escoltar música, concretament el Jazz i més encara a Coltrane li va fer entendre encara més que, el que li ha passat a ell, li ha passat també a tota la seva comunitat afroamericana des dels principis de l’esclavitud, i que això que ell viu, és un altre aspecte d’aquella esclavitud. I amb els llibres, estudiant, va poder entendre molts dels aspectes legals de tot plegat i de com l’havien enganyat i manipulat. I aquí hem escoltat a Gerald Appleman, violoncel i Albert Marquès, piano, on ell també n’és el productor i en Peter és qui ho va enregistrar.
 
I en el següent tema del qual jo mateix us n’he dit algunes frases, hi hem tingut a l’Adam O’Farril, trompeta; Xavier del Castillo, saxo tenor; Patricia Brennan, vibràfon; Albert Marquès, piano; Walter Stinson, contrabaix i Zack O’Farril, bateria i també produït per l’Albert.
 
I Keith LaMar va escriure la seva història en el seu llibre biogràfic “CONDEMNED”, que curiosament està imprès per Amazon Italia Logistica i que vaig adquirir el dia del concert a Granollers, conjuntament amb aquest CD.
També l’Albert ha explicat la història des de la seva perspectiva en el llibre “El jazz suena en el corredor de la muerte” (Keith LaMar, un pianista y la realidad de las prisiones en Estados Unidos), editat per Crítica el setembre de 2023 que he adquirit i llegit, i que m’ha deixat estorat per la gran tasca d’investigació que Albert ha fet al voltant dels sistemes penitenciaris, bàsicament el dels Estats Units, sovint comparant-lo amb el de l’estat espanyol, i també amb el d’algun dels països on encara s’aplica la pena de mort.
 
I seguint amb la guia espiritual que ha tingut i sempre tindrà LaMar al voltant de la immensa figura que és John Coltrane, els escoltarem en el seu...
 
5.6.- Acknowledgement (John Coltrane) 6:22.
 
I aquest increïble tema que Coltrane també va encabir en el seu “A Love Supreme” ens l’han fet Caroline Davis, saxo tenor; Albert Marquès, piano; Scott Calberg, contrabaix i Zack O’Farril, bateria. Produït per Albert Marquès.
 
I l’Esteban Beltran, director d’Amnistía Internacional a Espanya, va escriure el pròleg del llibre de l’Albert Marquès el 26 de juny de 2023. Aquestes són algunes de les seves paraules i reflexions:
 
“Aquest llibre extraordinari reflexiona sobre la injustícia de la pena de mort amb nom i cognoms; no és una amenaça abstracta, no és un problema conceptual sense víctimes ni victimaris sinó que relata, a vegades amb un detall que et colpeja emocionalment, situacions increïblement dures com, per exemple, quan l’estat d’Ohio li fa escollir a Keith el mètode amb el qual vol morir; o la lluita de 30 anys pels seus drets i la seva reclamació d’innocència que es perllonga fins avui mateix quan ja la sentència és inapel·lable. L’estat d’Ohio té un 14% de població afroamericana, però els negres representen el 52% dels presos al corredor de la mort”....
 
I l’Albert també ens explica què els americans dels Estats Units, una vegada han passat per la presó, i per tant ja en llibertat sense cap càrrec, han perdut la possibilitat de votar en les eleccions. I com que la majoria solen ser “negres”, d’aquesta manera seleccionen els votants fent que cada vegada n’hi hagi menys de “negres”.
 
I ja sabem que el fet de viure no és una tasca fàcil, no, tenint en compta les desgraciades guerres arreu, les desigualtats, les traves socials en determinats països, les injustícies i més concretament la que a ell li toca viure de fa 30 anys, i per això escoltarem què ens diu ell i què ens diuen ella i ells, musicalment parlant en el...
 
6.7.- On Living (Albert Marquès & Nazim Hikmet) 8:18.
 
I en els seus primers 34 segons, ell ens diu això d’aquest poema de Nazim....
 
“Viure no és cosa de riure, heu de viure amb gran seriositat com un esquirol, per exemple. És a dir, sense buscar quelcom més enllà i més important que el fet de viure. Vull dir que viure ha de ser l’únic propòsit de la vostra vida. Viure no és cosa de riure: Us ho heu de prendre seriosament, moltíssim i fins al punt que, per exemple, amb les mans lligades a l’esquena, i l’esquena contra la paret, o si no en un laboratori, amb la bata blanca i unes ulleres protectores, estigueu disposats a morir per altres persones, fins i tot per a aquelles a qui no heu vist mai la cara, encara que sapigueu que viure és el més autèntic, la cosa més bonica. Vull dir que us heu de prendre la vida tan seriosament que fins i tot amb setanta anys, per exemple, planteu oliveres però no pels vostres fills, - perquè encara que tinguis por de la mort, no t'ho creus- sinó perquè el fet de viure acaba prevalent...”
 
I a més a més hi ha hagut Erin Corine, veu; Milena Casado, fiscorn; Albert Marquès, piano; Manel Fortià, contrabaix i Marc Ayza, bateria, tema enregistrat per Marc Piña, el 21 de febrer de 2022 a Girona, mesclat i masteritzat per Milton Ruiz i Albert Marquès, com ho són quasi tots i també produït per l’Albert. I la veu d’en Keith també la va enregistrar Amy Gordiejew a la presó de Youngstown. I ja veieu que aquest tema el van enregistrar pocs dies abans del concert que van fer a l’Auditori de Granollers.
 
I un altre dels temes que m’han impressionat és el que ara escoltareu amb Roy Nathanson, saxo alt i tema de títol més que evident....”alguna trista merda que els humans ens fem els uns als altres”...
 
7.9.- Some Sad Shit We Humans Do to Each Other (Roy Nathanson) 3:10.
 
I aquest trist tema el va enregistrar ell mateix el 4 de gener de 2022 a Brooklyn, NY i el va mesclar i masteritzar Hugo Dwyer, tema produït per ells dos.
 
I l’Albert ens fa un resum de tot plegat a la “Introducció” del seu llibre, amb paràgrafs com aquest:
 
“Keith és negre*....l ell aclareix el per què ha utilitzat aquest terme i no el d’”afroamericà emprat a partir dels 90 gràcies als activistes pro drets civils com el reverend Jesse Jackson...car el DRAE el recull i defineix com....”descendent dels esclaus africans portats a Amèrica. I segueix dient...
I ja era a la presó per matar a un home en defensa pròpia als 19 anys durant un tiroteig entre drogoaddictes i camells i, després d’una revolta a la presó on complia la condemna, va ser jutjat per l’assassinat de 5 reclusos. Després d’un procés ple d’irregularitats i a pesar dels dubtes que plantejava el seu cas, un tribunal format només per blancs -després que la fiscalia rebutgés als altres candidats afroamericans- el va declarar culpable i el condemnà a la pena capital. Porta 34 anys esperant la mort a la seva cel·la. Aïllat. Sense quasi contacte humà i, sorprenentment, sense tornar-se boig. La seva única companyia han estat els llibres i la música, tant, que ha arribat a convertir-se en un especialista en temes com el dret i la història afroamericana i en un gran expert en Jazz. És un autodidacte que s’ha convertit en un expert en un món, en una societat que no coneix de fa dècades. Ha estudiat un país que el va portar a la pobresa i el condemnà. És un especialista d’una realitat que fa molt temps desconeix....Més de mitja vida tancat entre quatre parets, amb una petita finestra per on només veus el sol si t’estires al terra, donen per a molt. I només saber-te innocent, saber-te víctima d’una justícia injusta, saber què és la veritat, pot mantenir-te mentalment sa”.
 
I un altre tema amb títol més que punyent....
 
8.10.- No Man’s Land (Roy Nathanson & Keith LaMar) 4:55.
 
I en aquest tema hem escoltat a Keith LaMar, veu; Nick Hakim, veu; Roy Nathanson, saxo alt; Albert Marquès, piano; Bam Rodríguez, baix elèctric i Zack O’Farril, bateria,  enregistrat per Nathanson el 7 de desembre de 2021 a Brooklyn, NY i mesclat i masteritzat per Hugo Dwyer.
 
I els primers moments del text recitat per Keith parlen d’això.. i més clar, l’aigua..
“Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar sobre què vols, què entens i et deixa tirat en terra de ningú. Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar què vols, què entens i et deixa tirat en terra de ningú.
Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar què vols, què entens
i et deixa tirat en terra de ningú. Navegar per aquesta bogeria requereix molta energia, molt de moviment, un escrutini constant. Els dies sencers floten en peces. La meva feina: reunir els moments, fer que signifiquin alguna cosa.
Però algunes vegades el principi és el final i la part que va aquí apareix fora de la seqüència, obligant-me a avançar a tota pastilla o a tornar de nou al principi.
Naturalment, les coses es tornen confuses i acabo perdent la noció del temps.”
 
I en el llibre de l’Albert hi ha quatre capítols bàsics que són aquests:
1.- La Història de Keith LaMar
2.- La “vida” al corredor de la mort
3.- El poder de la música
4.- Freedom First: la llibertat de la música, on ens els explica fil per randa, cosa que m’ha fet entendre que hi ha un treball molt conscient i ben estructurat d’investigació repassant la seva vida i dificultats per les quals va haver de  passar bàsicament només pel fet de ser “negre” i pobre. També ha estudiat les moltes irregularitats del procés, del judici, com per exemple el pagament quasi míser dels advocats de la defensa, els d’ofici, però també com aconsegueixen fer fora del jurat popular als afroamericans posant-los totes les traves possibles. També quan explica els mètodes d’ajusticiament i com ofereixen als reus, la possibilitat d’escollir la manera de morir. Darrerament sembla que hi ha problemes amb el mètode de la injecció letal, pel fet què, entitats humanitàries anti pena de mor han estat pressionant a les farmacèutiques que fabriquen els compostos, veient-se obligades aquestes a no fabricar-ne.
 
I en La “vida” al corredor de la mort, i en l’apartat “Una política destinada a augmentar els presos.....negres”, ens explica el que va estudiar el sociòleg Bruce Western..”que quasi el 60% dels escolars nois de raça negra nascuts entre el 1965 i el 1969 que van abandonar els seus estudis, varen ser condemnats al menys una vegada a presó per delictes greus abans de complir els 35 anys. I sí, Keith LaMar compleix aquest perfil.
 
I un dels temes que tocà John Coltrane és aquest..
 
 9.12.- Afro Blue (Mongo Santamaria & Keith LaMar) 8:55.
 
“Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento una mà acariciar un tambor. Fills d’esclaus, amos de ningú. Déu és viu i resideix dins de nosaltres.
Tot el que hem de fer és confiar i tenir fe, aturar la bogeria i agrair-li les benediccions que donen forma a les nostres vides. Hem de mirar endavant en comptes de mirar sempre cap al passat, anar més a poc a poc en lloc d’anar tan de pressa, i riure, conèixer-nos millor i tenir el coratge de somniar en dies bonics i en diferents maneres de donar, amb amor... en pau. Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento una mà acariciar un tambor. Llavors del plaer, del goig, color de cacau. Fills d’esclaus. La terra dels valents. Afro blue.”
 
I seguint en el mateix paràgraf, l’Albert ens explica com el fet d’haver privatitzat els sistema de presons, ha convertit en un negoci el gestionar les que són privades, que no totes ho són. Això ha provocat que policies hagin entrat en aquest joc empresonant sense cap motiu a persones “negres”. De fet, si el 1970 hi havia més de 350.000 presoners, ara mateix n’hi ha més de 2,3 milions.
 
I encara escoltarem un altre tema d’aquest gran projecte on hi tindrem a Brian Jackson, piano; Scott Colberg, contrabaix i Zack O’Farril, bateria i anomenat, com no podria ser de cap més manera....
 
10.13.- The Only Freedom (Brian Jackson) 6:11.
 
I aquest tema el va gravar el mateix Brian el desembre de 2021 a Portland, Oregon, i Peter Karl a Brooklyn, NY el gener de 2022. Mesclat i masteritzat per Milton Ruiz i Brian Jackson i produït per aquest darrer i l’Albert Marquès.
 
En el capítol El poder de la música i en l’apartat “El Jazz suena en las calles de Brooklyn”, ens diu l’Albert:
“El primer concert de Freedom First es va fer l’agost de 2020 a la Grand Army Plaza de Brooklyn, durant la pandèmia, amb 25 músics de Jazz professionals. Vàrem tocar durant tres hores amb un calor insuportable i rodejats de policies.... Entre totes les manifestacions i concerts del Freedom First hi ha hagut un total de 70 músics que s’hi han involucrat. És impossible agrair aquí als qui es van involucrar en aquest moviment. Freedom First no és la banda de Keith LaMar i Albert Marquès, és un col·lectiu en moviment...
 
I també a “La trobada a Youngstown” ens explica un dels moments més emotius d’aquesta aventura, la primera vegada que ells dos es van poder veure cara a cara i estar junts en una habitació. El juny de 2021 vaig fer un viatge a la “Penitenciaria de l’Estat de Ohio a Youngstown” per a conèixer-nos personalment -vaig repetir un any després i a l’abril del 2023 el vaig tornar a veure, però aquesta vegada amb la meva dona i els meus fills-.
 
I el darrer capítol, Freedom First: la llibertat de la música ens explica les peripècies que va haver de passar pel fet d’enregistar la veu de Keith des de la presó de Youngstown, car Freedom First és el primer disc gravat amb un convicte del corredor de la mort...Aquest títol, és un ullet a l’àlbum “We Insist! Freedom Now Suite” que va gravar Max Roach amb Coleman Hawkins  i Abbey Lincoln.....La portada d’aquell disc mostra als membres de la banda asseguts davant d’una cafeteria, a fora: els músics són negres, el cambrer és blanc....on els músics se solidaritzaven amb els quatre de Greensbor, activistes negres, que denunciaven la política segregacionista de la cadena Woolworth al sud dels Estats Units.
 
I ja per acabar el programa i aquest tan colpidor projecte endegat per l’Albert Marquès i tota la colla de col·laboradores i col·laboradors, escoltarem el duet de veu-recitació i text de Keith LaMar i el piano de l’Arturo O’Farril en un tema arranjat per aquest darrer a partir d’un seu tema anomenat “When You There (When They Crucified My Lord)”, i com sempre que parla en Keith, gràcies a l’enregistrament fet per Amy Gordiejew a la presó de Youngstown, Ohio, i tema enregistrat per Peter Karl el 5 de gener de 2022 a Brooklyn, NY i anomenat...
 
11.14.- The Drowned and The Saved  (Keith LaMar & Arturo O’Farril) 5:16.
 
I el títol traduït és: Els Ofegats i els Salvats...i jo us en dic una mica, i la resta ho podreu llegir al blog del programa:
 
“Ja saps que en aquest país la majoria de nosaltres vivim enganyats,  convençuts d’estar en el segle XXI, i que d’alguna manera sense haver fet realment el necessari, hem vençut la nostra història. No és veritat.
En comptes de penjar gent dels arbres, ara utilitzen el pretès sistema de justícia criminal per realitzar linxaments legals i ens ho prenem com un signe de progrés. Estem confonent la forma amb la substància.
 
Quan vaig emprendre aquest viatge fa vint-i-nou anys, vaig poder escollir entre declarar-me culpable per una cosa que no havia fet o enfrontar-me a la pena de mort. Aleshores tenia vint-i-cinc anys i la idea que hauria de renunciar a la meva vida em resultava una enorme càrrega, una càrrega que no estava segur si podria suportar.
 
No entenia llavors que hi ha una cosa més valuosa que estar simplement viu,
encara que ja intuïa que existir no és el mateix que viure. També d’alguna manera vaig comprendre que per estar en pau amb mi mateix, havia de ser fidel amb allò que creia i que per això hauria de pagar un preu altíssim.
 
Després que em condemnessin a mort i m’apartessin en confinament solitari,
em sentia com si m’haguessin deixat enmig de l’oceà. Intenteu imaginar-ho:
aigua per tots quatre costats i tu sol intentant flotar. És així com un se sent quan està en confinament solitari.
 
En situacions com aquesta, Déu deixa de ser una abstracció, ja no és una cosa aliena del que ets i del que fas. Aquest és el domini dels ofegats i dels salvats.
La vida és molt real aquí i els sentits són més importants per tu que mai abans:
allò que veus, allò que sents, allò que pots agafar amb les teves mans són les coses que t’importen més.
 
Aleshores comences a comprendre que, en aquestes circumstàncies, Déu pot ser un tronc a la deriva. Amb això vull dir que les coses més petites poden salvar-te la vida o canviar-te-la. I aquest tronc a la deriva, ja sigui un llibre, un somni, o un estrany qualsevol, que no ha vingut a preguntar-te per la teva raça o religió, sinó que ha estat enviat per fer-te una pregunta més senzilla:
Vols viure?
 
Però què significa estar viu? Què estem fent aquí? Si ho pregunteu a Nazim Hikmet, que és un dels meus poetes preferits, us respondrà que: “viure no és cosa de riure”. Això, per a mi significa que nosaltres no venim al món a jugar,
a divertir-nos. Si això és cert, llavors puc viure aquí, on soc ara, en el corredor de la mort. Necessitava saber-ho.
 
I el que és més important, necessitava saber que és possible perdre-ho tot i encara ser salvat. En algun moment, vaig haver d’estar disposat a acceptar que la immensitat que tant temia era Déu, el qual existeix dins meu, dintre de tots nosaltres. Per acceptar aquesta veritat, vaig haver d’anar al meu interior i ensenyar-me a mi mateix com no tenir por. Però de què havia de tenir por?
De la mort? De l’infern?
 
Bé, com va dir una vegada James Baldwin, “Quan un està contínuament sobrevivint al pitjor que la vida pot oferir-li, al final un deixa d’estar controlat per la por d’allò que la vida pugui fer-li venir”. M’adhereixo plenament a aquesta claredat. L’arc de l’univers moral s’inclina cap a la justícia, se’ns diu. Això pot ser molt útil, però nosaltres, amb les nostres pròpies mans i ment, hem de doblegar-ho. Hem de fer la feina. S’estan morint persones que podrien salvar-se.”
 
I com que aquest disc de l’Albert Marquès és tan colpidor, no he fet referència ni a locals de Jazz ni a discogràfiques, perquè sí que al blog hi trobareu tots els seus enllaços.
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
 
I sí que parlant del Jazz Club Sant Vicenç dir-vos que nosaltres aquest  divendres 20 de juny tindrem als JAZZSPIRIT amb Carles Pineda, Enric Carreras, Pep Coca i Adrià Font en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta al Molí dels Frares i a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 642 - FSNT: Mathias Højgaard, Holly Channell, Julien Bertrand - New Fly i Giuseppe Cucchiara Quartet, dimecres 11 de juny de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja hi som de nou amb un programa dedicat a Fresh Sound Records – FSNT de l’estimat Jordi Pujol Baulenas, i per això aquests discos: Holly Channell, “Not Just a Standard”; Giuseppe Cucchiara Quartet, “Music for your Soul”,  Julien Bertrand - New Fly i el seu nou “Waxmen” i el “IS AS IS” de  Mathias Højgaard Jensen i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. I esclar que tots aquests discos estan produïts pel Productor Executiu, Jordi Pujol. I aquestes gravacions de so, són © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.


I començaré amb el disc de Mathias Højgaard Jensen, “IS AS IS”, Enregistrat per Chris Benham a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York, 29 de setembre de 2022. Mesclat i masteritzat per Eivind Opsvik. Amb Mathias Højgaard Jensen, contrabaix; David Mirarchi, saxo alt; Jacob Sacks, piano; Steven Crammer, bateria. Obra gràfica de David Mirarchi. Produït per Mathias Højgaard Jensen. Tots els temes són del líder Mathias Højgaard Jensen.
https://www.freshsoundrecords.com/mathias-hojgaard-jensen-albums/57299-is-as-is.html.
 
I sí que hi ha quatre temes tranquilets tot i haver-hi canvis de ritmes, i no que no n’hi ha cap d’allò que en diem una balada, i aquests són: 02. Sleeping Silver 05. Forbigået 04. Afklaret 07. Is As Is, que titula el disc. I tot i no ser una baladeta, començarem escoltant-los amb un tema divers, que sí comença delicadament, però que va canviant i acabarà amb una certa trempera, i tema, en anglès anomenat..
 
1.3.- Hometown (Mathias Højgaard Jensen) 4:28.
 
I ves per on que hem escoltat el piano reconegut del David Sacks al qual i  amb Sperrazza  i Kamaguchi hem escoltat aquí també en discos de FSNT. El tema l’ha començat el pianista amb una Intro amb el motiu principal del tema a piano i ja el líder Mathias a contrabaix fent la melodia, que quasi ens ha passat desapercebuda. I abans de la improvisació del pianista, l’hem escoltat amb la mà esquerra fent un duet amb el baixista amb les notes més greus. I després, ja la improvisació d’aquest mag de les tecles, de les més minimalistes, i no només. Solo amb persistència rítmica, tot plegat gràcies a les bones maneres rítmiques del baterista Steven Crammer en un tema a trio base. El mateix baterista acabarà el tema fent ell la seva aportació solista. Un molt bon tema per començar-los a escoltar.
 
La música per a mi, com per a altres músics, és (entre altres coses) un mitjà per processar l'experiència i l'emoció d'una manera que pot ser tant catàrtica com terapèutica. De vegades ens resulta opac el que estem passant o el que sentim, i la música ens pot ajudar a navegar i entendre. En el moment, i a distància, quan escoltem enrere, ens adonem, en una distància més profunda que les paraules, de què va tractar un cert temps o període.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguim amb les seves músiques, i ara amb el magnífic tema amb un Groove i sovint un Swing increïbles, en el primer track i tema anomenat..
 
2.1.- Off-Set (Mathias Højgaard Jensen) 6:13.
 
I ves per on que la modernitat més agosarada, melòdicament i harmònica, l’acabem d’escoltar, també pel so del saxo alt de David Mirarchi. Aquest ha iniciat el tema fent la melodia i ja, uns moments estel·lars amb el baterista Crammer. El Swing ha aparegut de la mà del líder i baixista tot i acompanyant el gran solo de David al saxo alt, el qual ens ha enlluernat pel seu so contemporani, alhora que llenguatge. Sacks al piano s’ha passejat amb lleugeresa pel seu piano, amb una gran varietat d’escales ascendents i descendents, arpegis, i moments on la mà dreta també ha brillat. I sí que Crammer ha fet al final un gran solo a la bateria, i ja per deixar pas a la melodia del saxo alt i acabar aquest magnífic tema.
 
De vegades ens és molt clar i transparent, i només necessitem un mitjà més contundent i directe que el llenguatge. Les composicions d'aquest disc reflecteixen un període de transició de la meva vida, però també un període de trobar-me musicalment. Expressen les meves emocions passant per un període desafiant de la meva vida i, com a tal, formen una història cohesionada d'enfrontament i moviment a través de l'ansietat, el caos i la frustració, però també la bellesa, l'esperança i l'humor.
 
I els podríem escoltar en temes tan inversemblants com aquests dos, 06. Kastle i 09. Post August Blues, però ja els acabarem d’escoltar en el també sorprenent i més que modern.......
 
3.8.- Hill (Mathias Højgaard Jensen) 7:13
 
I de nou delicadeses sonores, alhora que barrejades amb la més actual modernitat i concepte del Jazz Contemporani. Un tema on de nou el Swing ha aparegut en les improvisacions, i la primera la del pianista Sacks, qui de nou ens ha colpit,i ara per com de percussiva ha estat, a moments i amb la mà esquerra. Esclar que de nou ha volat la seva dreta amunt i avall del teclat del piano, fent escales inversemblants i agosarades. Un llarg i brutal solo d’aquest insigne pianista que ha donat pas al del saxo alt, en David Mirarchi. Aquest ens ha tornat a noquejar per com d’atrevit ha estat el seu discurs, per la seva velocitat d’execució, per la seva modernitat i so vintage. I sí que el líder ha volgut acabar les improvisacions fent ell la seva. Una impro marcada per la contundència, per la cosa rítmica, per la pulsió potent sobre les cordes, i per descomptat que també per la seva història explicada. I tot i recuperant la melodia, han acabat aquest preciós tema ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Mathias Højgaard Jensen, contrabaix; David Mirarchi, saxo alt; Jacob Sacks, piano; Steven Crammer, bateria.
 
Estic molt agraït d'haver tingut la meravellosa musicalitat d'Steven, Jacob i David ajudant-me a fer realitat les meves idees i visions, d'una manera tan personal i honesta. També vull expressar el meu profund agraïment a la meva família i amics per donar-me suport. Sense aquesta gent tan important aquest disc no hauria estat una realitat. —Mathias Højgaard Jensen.
 
I després d’aquestes músiques tan modernes i delicades, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme, sempre t’agraïm la teva delicadesa narrativa dels teus micro contes musicals, de contingut.


I seguirem amb el disc de Holly Channell, “Not Just a Standard”. Gravat per Clark Rigsby als Tempest Recording Studios, Tempe, Arizona, el 28 d'abril de 2023. Masteritzat per Nathan James a Vault Mastering a la ciutat de Nova York. Amb Holly Channell, bateria; Jason Palmer, trompeta; Mike Kocour, piano; Ben Hedquist, contrabaix. Tots els temes han estat arranjats per Holly Channell. Disc produït per Holly Channel.
https://www.freshsoundrecords.com/holly-channell-albums/57395-not-just-a-standard.html.
 
Aquest és un projecte molt especial per a mi. Vaig triar fer el meu àlbum debut amb estàndards de jazz arranjats perquè així va ser com vaig aprendre a tocar i apreciar aquesta música. La música negra americana és música sagrada per a mi. És molt profunda, i estic agraïda de ser una convidada d'aquesta forma d'art. Em vaig quedar encantada amb aquesta música el gener de 2017 en una classe d'Història del Jazz impartida pel Dr. Ryan Nielsen. Va ser en aquesta classe on la meva vida va canviar. Ell no tenia por d'ensenyar el significat real d'aquesta música, d'on venia realment i les realitats de la història real dels Estats Units i on estem amb aquestes realitats, avui. En aquesta classe vaig aprendre sobre Billie Holiday, Louis Armstrong i molts altres éssers humans increïbles que van utilitzar els seus dons en la música per lluitar pels seus drets humans bàsics i explicar les seves històries. Vaig saber allà mateix que volia estar en aquest costat de la història.
 
I sí que hi ha una meravellosa balada a tota bossa, la preciosa 07. Triste  de l’Antonio C. Jobim però els començarem escoltant en l’arranjament molt delicat que han fet del...
 
4.3.- There Will Never Be Another You (Warren-Gordon) 7:31.
 
I ja heu pogut escoltar que aquesta és una versió molt dolça i tranquil·la d’aquest tema, el qual es toca sovint a un tempo més vital. I aquí hi tenim la molt brillant trompeta de Jason Palmer, i que l’ha presentat fent-ne la melodia. I sí que en Mike Kocour al piano ens ha acaronat amb la seva interpretació, feta amb tota la delicadesa del món, com també, tot i que molt més brillant pel fet d’haver pujat al registre agut, la que ha fet Palmer amb la seva trompeta, ambdós mostrant-nos la gran classe. I la líder i baterista ha estat qui ens ha fet una llarga improvisació, que ha estat magnífica, mostrant-nos de quina delicada manera controla els estris de la seva bateria. El domini de les dinàmiques és fonamental per a un baterista, per a una baterista, com ella ha sabut mostrar-nos. I ja després d’ella, de nou Jason ha recuperat la melodia del tema per ja acabar-lo delicadament, amb el motiu recurrent fet pel baixista Ben Hedquist en aquest preciós tema per començar-los a escoltar.
 
Des d'aquella classe em vaig dedicar a l'ofici, i no només tocant, sinó esforçant-me per entendre i respectar el seient on ara estic asseguda i a qui estava assegut abans que jo. Sempre m'esforçaré per reconèixer-ho i acceptar-ho. Tinc un deute d'agraïment amb el doctor Ryan Nielsen per la seva valentia, coratge i voluntat d'ensenyar la veritat en un lloc on això no sempre s'accepta. Vull donar les gràcies a Lewis Nash i el seu suport incondicional per a mi i els meus somnis i ànims durant el temps que vaig estudiar amb ell. La seva positivitat i constant ànim i suport, m'han ajudat per poder tenir la confiança suficient per fer aquest àlbum i continuar el meu viatge musical.
 
I després els tempos dels temes ja són més vitals, tot i que n’hi ha un que manté un tempo força mèdium tranquil·let com és 05. I Can't Give You Anything but Love. I sí que els podríem escoltar en un dels grans temes i estàndards que hi ha en aquest disc 4. 'S Wonderful, tema dels germans Gershwin, però els escoltarem en el Rh&CH que va fer Sonny Rollins i tema conegut de totes i tots vosaltres, i anomenat ....
 
5.2.- Oleo (Sonny Rollins) 4:42.
 
I de ben segur que totes i tots heu reconegut aquest tema de Sonny Rollins qui encara viu, que ho pugui fer uns quants anys més. I ja sabeu que aquest tema es va fer seguint l’estructura d’acords del “I Got Rythm” dels germans d’or Gerhswin. Molts músics ho han fet i algú devia decidir que això es deia un Rh&CH, car també és un “contrafact” que és qualsevol melodia que s’ha fet partint de la progressió d’acords d’un altre tema, com és el cas.
 
I sí que hem gaudit força amb la interpretació que ens n’han fet tots quatre, en aquest tema de Sonny Rollins i qui ha brillat de manera especial ha estat la líder, la qual ha acabat la tanda de solos fent ella uns quants compassos improvisant compartint-ho amb els companys. El tema però l’han començat pianista i trompetista a duet, ells dos fent la melodia, súper coneguda, amb el pont al mig, on hi ha quatre acordes descendents en 8 compassos. I qui primer ha improvisat ha estat Jason qui ho ha fet amb la sordina per barret a la trompeta. So maco, amb alguns sons a lo Dizzie Gillespie i també per frases fetes, les del “Salt Peanuts”. I sí que el pianista Kocour ha estat elegant i sobri en la seva improvisació, alhora que un tant  fosc per so. I després han vingut els 8 compassos improvisant la líder Channell amb el Jason Palmer ara sense sordina, i ja arribar a la melodia del tema i acabar-lo de manera magistral.
 
Gràcies a Mike Kocour, director d'Estudis de Jazz de l'estat d'Arizona per acceptar-me i voler formar part d'aquest projecte. Per tocar també a duo amb mi al seu despatx i veure sempre les possibilitats de qui jo podria ser. Això va ser una gran part del meu desenvolupament musical. I un agraïment a Ben Hedquist, actual director de Jazz i Música Popular de GCC per estar sempre disposat a tocar amb mi i ser un pols constant sempre que ho vam fer. Jason Palmer, la teva orientació ha estat crucial per a la meva confiança i èxit. Gràcies per la tutoria continuada, l'orientació i per ser la persona, el músic i l'home de família absolutament increïble que ets.
 
I dels dos temes restants, un de Parker i l’altre de Golson 06. Stablemates, doncs sí que se’m fa difícil escollir quin haig de posar, sí. Al final m’he decidit pel de Charlie Parker per l’arranjament que la líder ha fet i també perquè és més llarg, i hi ha més música i tema conegudíssim anomenat.
 
6.1.- Now's the Time (Charlie Parker) 7:04
 
I 10-n’hi-C de tema de Parker que ens han fet, i sobretot la líder, la qual amb la bateria ens ha fet una “Intro” magnífica a base dels seus redobles, que per cert, sempre estan apareixent, encara que només acompanyi. I tot i no reconèixer d’entrada el tema, la melodia del tema, sí que hem percebut que és un Blues de 12 compassos. I a la piscina s’ha llençat el gran Jason amb la trompeta, qui ens ha clavat una magnífica improvisació, brillant per pujar al registre agut, tot i que no al súper agut. I també Mike Kocour ens ha fet un solo força minimalista, per les poques notes que ha tocat, al menys en la primera part de la seva exposició solista. Tampoc després s’ha extralimitat i s’ha mantingut força tranquil. I esclar que hem gaudit molt amb el grandíssim solo que ens ha fet la líder a la bateria, ella que és Holly Channell, què bona és com a baterista. I sí que encara no n’ha tingut prou, i ha volgut fer uns quants compassos improvisant, compartint-ho amb pianista i trompetista i ara sí recuperar ells el motiu principal del conegut tema de Charlie Parker i acabar-lo delicadament, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i nois Holly Channell, bateria; Jason Palmer, trompeta; Mike Kocour, piano; Ben Hedquist, contrabaix.  
 
Gràcies a Clark Rigsby pel seu temps i talent a Tempest Recordings! El vostre suport, ànim i il·lusió per aquest projecte són increïbles. Has fet que la meva bateria sonés millor que jo. I gràcies a Nathan de Vault pel Mastering per prendre aquest projecte com a propi i posar la cirereta a sobre. Finalment, als meus pares, a la meva magnífica  filla i al meu meravellós marit, pel seu ànim i suport incondicional. Aquest àlbum no s’hauria pogut fer sense tu, per tot el que tens i em segueixes donant. I gràcies, és clar, a Jordi Pujol i Fresh Sound Records per arriscar-se i treure aquest disc! Espero que totes i tots els que escoltin aquest disc ballin una mica. Amb amor, —Holly Channel.


I ara ens endinsarem en la música de Julien Bertrand - New Fly, el seu nou “Waxmen”. Gravat per Sergi Felipe a Underpool Studio, Barcelona, ​​els dies 5 i 6 de març de 2023. Masterització de Pieter De Wagter a Equus, Brussel·les. Disseny i concepció gràfica: Delphine de La Morinerie. Il·lustracions del llibret d'Isaiah Bertrand. Fotos: Jules Azelie. Produït per Julien Bertrand. Amb Julien Bertrand, trompeta, fiscorn; Liam Szymonik, saxo alt; Etienne Deconfin, piano; François-Régis Gallix, contrabaix; Arthur Declercq, bateria. Totes les composicions de Julien Bertrand, excepte "Groove" de Stacy Dillard i "Penelope" de Wayne Shorter.
https://www.freshsoundrecords.com/julien-bertrand-albums/57296-new-fly.html.
 
I en aquest disc hi ha també uns temes magnífics, amb varietat de tempos i ritmes, havent-hi sí alguns temes delicats com són 08. A Little One For The Little One aquest curtet de menys de 3 minuts, i també un tema on el líder el toca ell sol amb la seva trompeta i anomenat, 02. Let’ Spread Some Love #1, primera versió d’un altre del mateix nom i de més de 7 minuts, però els començarem escoltant en el molt bonic...
 
7.6.- Precious Feelings (Julien Bertrand) 5:20.
 
I sí que ens ha agradat força aquesta balada de Julien ell amb el seu fiscorn, per com de càlid ha sonat el seu metall. Ell mateix l’ha començat ja amb la bonica melodia, i amb el rerefons del trio base de piano, contrabaix i bateria, i què maco ha estat el final de la melodia, pas previ a la seva improvisació. I si que la seva improvisació ha estat emmarcada en un context farcit de tradició, on la melodia creada ens ha seguit acaronant. Hi ha hagut moments més agosarats, però ha estat envoltada de melodia, de càlida melodia. El trio base li ha donat tot el seu suport, amb unes escombretes del baterista força delicades, ell l’Arthur Declercq. També el pianista Etienne Deconfin ha fet la seva tasca solista, seguint fil per randa l’aspecte harmònic, amb uns arpegis inicials d’una gran bellesa i pulcritud. Un solo delicat, maco, profund, que ha deixat pas a la melodia del líder al fiscorn, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I Julien Bertrand, llicenciat del CNR de Boulogne Billancourt (clàssica) i Chambéry (jazz), Julien porta des de l'any 2000 de gira, amb Miguel Fiannaca, la Big Band Turquoise, Ompa Bompa, i el seu propi grup, el Julien Bertrand Quintet (guanyador de diversos concursos locals i nacionals)  i, després i des del 2006 amb el pianista americà Joel Hoemes que va conèixer a Nova York, antic membre del Roy Hargrove Quintet.
 
I podríem escoltar-los en molt interessant tema del qual n’ha fet dues versions com ja he comentat i versió més llarga 3. Let' Spread Some Love #2, però els escoltarem en el magnífic..
 
8.4.- Burning Brains (Julien Bertrand) 7:02.
 
I 10-n’hi C de com ha començat aquest tema, per agosarat i modern, i ara també amb el so del saxo alt del Liam Szymonik. Una llarga Intro delicada tot i els redobles de la bateria de Declercq i ja la melodia feta a duet pels dos vents. I què interessant el pont amb el seu canvi tonal i de ritme. I què brutals els dos metalls a duet tot i preparant la improvisació del saxo alt amb tota la contemporaneïtat possible. Aquest ens ha impressionat, pel so, pel seu fraseig i llenguatge. I més que ho han fet tots dos, els dos metalls improvisant alhora, a mode d’impro col·lectiva, amb tots els aires de la contemporaneïtat. I també Deconfin al piano ha brillat abastament, amb unes maneres properes a les de Sacks per modernitat, per històries explicades, fent un solo on l’aspecte rítmic ha estat important. I recuperant el motiu principal els dos vents, han arribat al final d’aquest magnífic “Burning Brains” de Julien Bertrand.
 
Va signar amb Fresh Sound Records per al qual va gravar dos discos "Free Revolution Zone" el 2019 (revista Révélation Jazz, Révélation Radio Jazz UK), disc que va sonar en aquest programa,  i ara aquest "Waxmen" del 2024 amb la seva nova formació New Fly. També participa com a sideman en nombrosos projectes (Earz Quintet, Vincent Périer Septet, David Bressat Quintet, MN Big Band, etc...). Tocant amb noms tan reconeguts com Keith Brown, Tony Hewitt, Lolo Bellonzi, Jeff Ballard, Eric Le Lann, Sangoma Everett, Seleno Clarke, Anne Sila, Vaudou Game, Célia Kameni, Sébastien Joulie i molts altres.
 
I hi ha temes magnífics com són 07. Fear and Healings, 01. Waxman i 05. Groove (Stacy Dillard), però els escoltarem en el tema on també en fa dues versions, i escoltarem la més llarga de quasi 8 minuts i tema de l’estimat Wayne Shorter anomenat..
 
9.10.- Penelope (2) (Wayne Shorter) 7:53.
 
I ves per on que aquest “Penelope” el va incloure l’estimat Wayne Shorter en el seu “Et cetera” disc del 1981 amb Herbie Hancock, Cecil McBee i Joe Chambers essent inicialment una preciosa balada, res a veure de com l’acabem d’escoltar, tot i que jo diria que Shorter també l’havia interpretat així de vital posteriorment al disc. Igualment, un magnífic arranjament del líder i trompetista. Melodia feta a duet dels dos vents, trompeta i saxo alt, i pel darrere els de la base rítmica fotent-li a tot drap. I sí que el pianista ha estat el primer en improvisar amb els dos companys a tot Swing, baixista i baterista, l’un amb el “Walking” i l’altre quasi que improvisant amb la seva bateria, què brutals tots tres. Etienne al piano ha estat realment increïble, per com ha volat amunt i avall remenant les tecles del seu piano amb total mestria i creativitat. I ja heu escoltat la brillantor de la trompeta del líder Julien i de quina brutal manera ha improvisat situant-se en el registre agut, i sempre fent un fraseig inversemblant. I sí que ha aparegut una primera calma en la improvisació de Liam al sax alt, coses però que aviat han canviat. El brutal Swing del baixista, el baterista, brutal i ell al saxo alt, increïble en la seva impressionant improvisació en aquest tema de Shorter que tots ells han brodat, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Julien Bertrand, trompeta, fiscorn; Liam Szymonik, saxo alt; Etienne Deconfin, piano; François-Régis Gallix, contrabaix; Arthur Declercq, bateria.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 
I ja acabarem el programa d’avui amb un altre d’aquests magnífics discos de FSNT i ara amb el de Giuseppe Cucchiara Quartet, “Music for your Soul”, Enregistrat en directe per Jimmy Katz a l'Ornithology Jazz Club, Brooklyn, Nova York, els dies 20 de març i 17 d'abril de 2023. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio. Amb Giuseppe Cucchiara, contrabaix; Ben Solomon, saxo tenor; Chris McCarthy, piano; Adam Arruda, bateria. Tots els temes són del líder Giuseppe Cucchiara. Fotos de Jimmy Katz i Michelle Sierra Laffitte. Produït per Giuseppe Cucchiara i Jimmy Katz.
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-cucchiara-albums/57309-music-for-your-soul.html. Temps total de música del disc: 49:48 min.
 
I sí que aquest disc té uns temes que ens toquen el moll de l’os, sí, com és el delicat i trist tema dedicat a George Floyd assassinat amb tota la sang freda, la d’un poli feixista que ara volen alliberar de tota culpa, gràcies a un desgraciat i feixista, que ja sabeu qui és i tema anomenat 07. For George Floyd. I un altre amb un punt més de tempo és el que ara mateix escoltarem..
 
10.3. A New Set of Changes (Giuseppe Cucchiara) 5:33.
 
I no ha estat una balada amb tots els ets i uts però sí una molt bona composició, i interpretació i ja heu pogut escoltar que va ser una gravació en directe, pels aplaudiments, i per les dades de gravació. Tenim de nou un saxo, i ara aquest és tenor, el jove i amic Ben Solomon que ves per on hem tingut al Jazz Club Sant Vicenç encabit en un magnífic Félix Rossy Quintet. Preciosa melodia que ha deixat pas a la primera improvisació, la del baixista i líder Giuseppe Cucchiara on ens ha mostrat el seu domini del contrabaix,  fet el solo amb una bona pulsió rítmica. També després hem escoltat una preciosista improvisació al piano de Chris McCarthy, amb un so brillant, una mà lleugera i gràcil, una esquerra potent amb acords i compenetració total entre elles. Una creativitat que ha aconseguit plasmar amb les melodies  creades a partir de l’harmonia del tema. I recuperant Ben la melodia del tema, l’han acabat delicadament, preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I sí que hi ha temes interessants com són 02. Mogadishu, 08. Bass Outro, i 04. Drum Interlude, però els escoltarem en el tema que titula el disc i magnífic què és...
 
11.6.- Music For your Soul (Giuseppe Cucchiara) 8:07.
 
I sí que el tema ha començat ja amb una bona trempera, tema que a mi em recorda a alguns que John Coltrane va fer en una de les seves èpoques. Hi ha frases de Ben que ens situen en el A Love Supreme, i no només ell, car també per com el baterista fa el ritme del tema, coses esclar que parides pel compositor i líder del disc, en Giuseppe. Un solo brutal de Ben Solomon que realment ens ha impressionat, per tècnica, història explicada, per feeling, “sentiment”, car semblava com si li fes un homenatge a ell, a Coltrane. I sí que MacCarthy l’ha seguit amb igual mestria, ell ben acompanyat pels dos de la base rítmica, líder al contrabaix i l’Adam Arruda a la bateria. De nou un solo vibrant del pianista, ell seguint amb un mode rítmic potent d’improvisar. Esclar que els dos de la base han estat brutals, líder Giuseppe al contrabaix i Arruda  a la bateria. Un tema de poc més de 8 minuts, més llarg dels habituals, coses que solen passar en els directes, com és el cas d’aquesta formació liderada per Giuseppe, arribant al final després que Ben Solomon recuperés la melodia i l’acabessin tots ells de manera magistral.
 
Escoltar aquesta música va ser l'experiència de tota la vida. Els músics es comuniquen entre ells sobre les nostres esperances, pors, somnis i aspiracions, perquè la cançó i l'oient esdevinguin un. Conec moltes de les dificultats que pateixen els músics. I tanmateix, ploren, canten, juguen extasiats com si els impulsés el dolor de la vida. Estan recitant el poema de la vida. La seva música és una benedicció, una poderosa valentia que és l'Amor. I sé per instint que ens devem a la nostra ànima experimentar aquest nivell de l'art.
—Mitch Borde.
 
I sí que hi ha un molt potent i llarg tema de quasi 11 minuts 1. Fill the Holes, Pass the Ball, i els podríem escoltar en aquest, però no, car ho farem, i aquest serà el darrer amb el qual els escoltarem i nosaltres acabarem el programa d’avui, amb el tema súper vital anomenat...
 
12.5.- Leonida (Giuseppe Cucchiara)  7:37.
 
I de nou un brutal tema el que ens han ofert aquest quartet de cracs, en un disc que té tots els aires del quartet de John Coltrane, per formació, però també per les composicions fetes pel líder i baixista en aquest disc “Music for your Soul” com també Coltrane feu en aquella època, música per les ànimes, música que sortia de l’ànima. Un tema súper ràpid on de nou Ben Solomon ens ha deixat bocabadats per com ha fet la seva més que brutal improvisació, amb un llenguatge increïble a tot Coltrane també per so del seu saxo. Esclar que el trio de la base rítmica li han donat el seu suport, amb el “Walking” del baixista i líder Cucchiara, els acords del pianista McCarthy i el Swing del baterista Arruda. Impressionant i llarg solo de Ben Solomon, increïble. I sí que Chris al piano ha començat força suau, però ai las que les coses han anat canviant de mica en mica, arribant també a uns nivells energètics i rítmics brutals, on el joc d’ambos mans ha estat crucial, amb la dreta súper vivaç i gràcil. I en aquest tema només han improvisat ells dos, o sigui que bravo pel líder que no va voler improvisar en cada tema, i felicitats nois Giuseppe Cucchiara, contrabaix; Ben Solomon, saxo tenor; Chris McCarthy, piano; Adam Arruda, bateria, car amb aquest brutal tema els deixarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el divendres 20 de juny que tindrem als  JAZZSPIRIT amb Carles Pineda, Enric Carreras, Pep Coca i Adrià Font en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta al Molí dels Frares i a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 641 - Italy Jazz: Lorenzo Bellini, Eleonora Strino, DIL Trio Adriano Clemente, dimecres 4 de juny de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I avui faré un programa dedicat a una part del Jazz que es fa a Itàlia, de la mà de discogràfiques amigues com són les de A.MA Records de l’amic Antonio Martino i disc “Hammonday” del DIL Trio; de Dodicilune del Maurizio Bizzochetti i disc “The Mingus Suite” de l’Adriano Clemente; de Gleam Records de Angelo Mastronardi i disc “Source” de Lorenzo Bellini i la de Cam Jazz, i disc “Matilde” de Eleonora Strino Quartet.


I començaré el programa amb “Source” de Lorenzo Bellini publicat per GleAM Records el 30 de maig de 2025. Enregistrat per Federico Pelle, mesclat i masteritzat els dies 6-7-8 d'agost de 2024 als Basement Group Studios de Vicenza (Itàlia). Obra d'art i gràfics: Studio Clessidra. Produït per GleAM Records. Imprès a Itàlia el 2025. Amb Lorenzo Bellini, piano; Luca De Toni, guitarra elèctrica; Matteo Padoin, contrabaix; Andrea Dionisi, bateria. Totes les composicions escrites per Lorenzo Bellini.
https://gleamrecords1.bandcamp.com/album/source. https://www.gleam-records.com.
 
“Com tots sabem a hores d'ara, fer-ho molt bé no és suficient per poder destacar més...La música de Lorenzo Bellini és "Wow!" "Això és!". Ell és tot  això, potent, imaginatiu, innovador, valent, dinàmic però també poètic, romàntic, líric i súper genuí. La seva música hauria d'arribar i arribarà a molts autèntics amants de la música del món. Sens dubte va arribar profundament a la meva ànima. Preciós! Increïble! Bravo!”. Tiger Okoshi.
 
I ja els començarem escoltant en el preciós tema anomenat..
 
1.2.- Auntie Lu (Lorenzo Bellini) 04:28.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quina delicadesa de composició del líder i pianista, tot i haver escoltat la dolça guitarra de Luca De Toni, ell fent primer la bonica melodia. Una primera improvisació del líder i pianista també ens ha acaronat les oïdes. I sí que el ritme de vals del tema se li escau la mar de bé, coses que fan els dos de la base rítmica Matteo Padoin, contrabaix i Andrea Dionisi, bateria. I encara hem gaudit també amb la molt maca improvisació del guitarrista De Toni i ja recuperar el tema, la melodia i acabar-lo dolçament, ideal per començar-los a escoltar.
 
"Aquest és un àlbum de so increïblement fresc, ple de sorpreses, virtuosisme i bellesa: com a grup canvien de colors sense esforç, i la fluïdesa dels solos ho uneix tot". Alex Hitchcock.


I seguirem amb aquestes músiques i ara amb el tema que titula el disc..
 
2.3.- Source (Lorenzo Bellini) 05:21.
 
I aquest disc té això, diversitat de ritmes, melodies i tempos, tot plegat però al voltant d’un concepte primordial, el de voler agradar; i sí que realment ho aconsegueixen, sí. I ves que aquest tema se’ns ha endut una mica a passejar per camins del món clàssic, per com la melodia ens ha colpit. I què interessant l’aspecte rítmic i ara sobretot el del baterista, per com colpeja els estris de la seva bateria, i esclar que també amb pianista i baixista que l’han seguit.  De nou la guitarra dolça per so, i jazzística per llenguatge de De Toni ens ha deixat bocabadats escoltant-lo. Ha fet un magnífic i llarg solo on ens ha mostrat de nou el seu gran nivell solista. I ja després d’ell, tots plegats recuperant el motiu inicial i principal per ja acabar-lo, aquest preciós “Source” de Lorenzo Bellini.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
GleAM Records: https://www.gleam-records.com
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I encara els escoltarem en el magnífic tema anomenat...
 
3.4.- Fragile Spirit (Lorenzo Bellini) 04:43.
 
I de nou un tema entremaliat, també ara per ritme, que és així com trencat, o sigui un ternari, coses que hem copsat ja escoltant la melodia feta pel guitarrista De Toni, i també pels moments on ell i el líder al piano s’han trobat. De fet Bellini ha estat el primer en improvisar, i de nou ho ha fet amb una gran mestria, solo molt rítmic, amb acords també, i vital i positiu. El guitarrista De Toni n’ha seguit l’estela i de nou amb un gust exquisit, alhora que amb tot el Jazz del món. I ves per on que Andrea Dionisi a la bateria ha fet també una gran tasca. I ja tots plegats recuperant el motiu principal i acabar aquest “Fragile Spirit”, de cop, brutal!
 
El Lorenzo Bellini Quartet és fruit de la col·laboració de quatre joves músics, Lorenzo Bellini (piano), Luca De Toni (guitarra elèctrica), Matteo Padoin (contrabaix) i Andrea Dionisi (bateria). Es van conèixer per primera vegada dins del mur del Berklee College Of Music i ara són actius internacionalment a l'escena musical europea. L'any 2023 la banda va guanyar el 1r premi al prestigiós Concurs Music 4 the Next Generation de Trento, interpretant la composició de Lorenzo "Source", que va donar nom a la seva darrera gira europea (Itàlia, Àustria, República Txeca, Alemanya) i al disc. El seu so està plenament immers en l'escena del jazz contemporani on la imprevisibilitat harmònica i rítmica es troba amb la gran personalitat de Lorenzo Bellini destacada per un inusual sentit de la melodia i una brillant visió de les estructures i la composició.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema i primer track amb més trempera del disc alhora que sorprenent per la seva modernitat agosarada i anomenat...
 
4.1.- Odruis (Lorenzo Bellini) 4:01.
 
I la diversitat musical d’aquest projecte ara mateix l’acabem de constatar. Crec que ens han fet volar per espais inter-estel·lars, d’aquells on l’amic Sergio Cabanillas ens fa pujar en els seus “Universos Paral·lels”. Una mostra de la creativitat, de la seva modernitat, de la seva gosadia, la d’aquest “Odruis” tan meravellós ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Lorenzo Bellini, piano; Luca De Toni, guitarra elèctrica; Matteo Padoin, contrabaix; Andrea Dionisi, bateria.

 
I ara seguiré amb “Matilde” de Eleonora Strino Quartet. Publicat el 7 de febrer de 2025 per Cam Jazz. Enregistrat i mesclat per Stefano Amerio a Cavalicco (UD) el juny de 2024 a Artesuono Recording Studio. Enregistraments addicionals al THotel Lamezia, Sala 311 d'Alessandro Asso Stefana. Masteritzat per Danilo Rossi. Fotos ©Andrea Mazzoni. Portada i contraportada: “Matilde” de Gianni Strino cortesia d'Eleonora Strino. Amb Eleonora Strino, guitarra; Giulio Corini, contrabaix; Claudio Vignali, piano; Zeno De Rossi bateria, xiulet (a la pista #8). Producció artística Ermanno Basso. Tota la música d'Eleonora Strino excepte la pista #7 Eleonora Strino -Claudio Vignali. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. 2025 KEPACH Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc.
https://camjazz.bandcamp.com/album/matilde.
 
La portada de Matilde està Inspirada en una pintura del seu pare. I ves per on que la guitarrista Eleonora Strino porta la guitarra de jazz a un territori al qual pocs dels seus predecessors masculins han pogut accedir. Profundament arrelada tant al jazz com a les tradicions espanyoles, i possiblement al "spanish tinge" que Jelly Roll Morton va dir que era definitiu per la música amb arrels llatines, Strino i el seu grup creen una música tan inventivament moderna com tradicionalment fonamentada. És una de les veus de guitarra més emocionants que treballen en l'escena actual, ampliant una línia que de vegades s'ha encallat en el rock i la fusió. Imprescindible per a qualsevol persona que gaudeixi de la guitarra de jazz. (Brian Morton).
 
I els començarem escoltant ja en el tema anomenat...
 
5.4.-  21 Marzo (Eleonora Strino) 6:44.
 
I seguim amb una guitarra, i ara la de la líder Eleonora Strino i ja heu pogut escoltar de quina manera també ens ha acaronat. I el ritme és també a tot vals, i  què impressionant ha estat la seva llarga improvisació a la guitarra, ella que n’extreu un so un pèl més brillant que el de la guitarra de De Toni. També hem escoltat la gran feina solista que ha fet el baterista Zeno De Rossi, i sí que el contrabaix de Giulio Corini l’ha acompanyat sempre, així com també el piano de Claudio Vignali, en un tema iniciat pel baixista amb el motiu principal, motiu que ha persistit durant tot el tema de manera recurrent, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I el tema que titula el disc és també una delicada meravella...
 
6.2.- Matilde (Eleonora Strino) 5:01.
 
I ja heu pogut copsar amb quina destresa tècnica ens ha corprès aquesta jove i ja gran guitarrista. I tot i començar el tema amb un tarannà d’aires clàssics pels arpegis emprats, ben aviat això ha desaparegut, i sobretot en la més que brutal i reeixida improvisació de l’Eleonora. I sí que la melodia ha estat maca i vibrant i feta també a duet de piano i guitarra. I ja ella amb un improvisació més que rellevant, magnífica i vital, alhora que farcida de modernitat. I també ens ha captivat la tècnica i destresa del Claudio Vignali, al piano, ell primer amb calidesa i elegància, i ja amb la mà dreta juganera i gràcil, executant unes línies preciosistes. I ves per on que després del pianista, tots plegats han recuperat melodia i motiu principal i ja acabar-lo amb els macos arpegis amb els quals l’ha iniciat.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,  
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I encara la escoltarem a ella i a ells en el molt maco i tema a tot Samba i anomenat...
 
7.8.- Samba de Salvador (Eleonora Strino) 6:36.
 
I què maca aquesta “Samba de Salvador” de l’Eleonora Strino on hem pogut escoltar una improvisació de Giulio Corini al contrabaix, entre d’altres meravelles, i com hem escoltat com xiulava el baterista Zeno De Rossi, tot i fent la melodia a duet amb la guitarra de la líder, a ella que li agrada fer uns arpegis inversemblants. I ja la brutal improvisació del baixista, que certament ens ha agradat força, per la cosa rítmica implícita, per la contundència, per la melodia obtinguda, per la gran tècnica de Corini. També hem flipat pel “pianíssim” de Vignali el qual ens ha acaronat amb la seva improvisació. Velocitat interpretativa, creativitat i dolçor, alhora que un domini tècnic inversemblant, com el que ha tingut la líder fent la seva increïble improvisació, i de nou a una velocitat més que notable, gran precisió, i gust musical, i ja xiulant han recuperat la melodia principal i l’han acabat dolçament, aquesta preciosa “Samba de Salvador” de Eleonora Strino.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i primer track del disc i anomenat...
 
8.1.- Neapolitan Six for Lage (Eleonora Strino) 6:47.
 
I què impressionant aquest tema de la líder i guitarrista. I com de senzilla ha estat la Intro, repetitiva, i ja el tema a tot tren, a un tempo brutal, ella fent-ne la melodia. I què impressionant el suport dels de la base rítmica, piano, contrabaix i bateria. Brutal el tempo, el “Walking” del baixista Corini alhora que la feina de Zeno De Rossi a la bateria. I és que Eleonora ens ha demostrat que a més de ser una gran compositora, és una magnífica guitarrista, a un nivell impressionant. El seu solo ha estat de gran volada, amb una tècnica brutal, i amb tota la tradició dels grans guitarristes de Jazz, tot i interpretar temes tan ràpids. I ves per on que els seus companys han estat a la seva alçada, com per exemple el pianista Vignali que també ha volat en la seva improvisació, com també el baixista Corini ell més mesurat, a tempo meitat, i ja de nou el tempo brutal del tema, i encara uns moments finals on el baterista De Rossi també ha brillat abastament, i ja per acabar-lo de manera magistral, aquest gran tema de la líder ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Eleonora Strino, guitarra; Giulio Corini, contrabaix; Claudio Vignali, piano; Zeno De Rossi, bateria; xiulet (a la pista #8).

 
I seguiré ara amb el disc “Hammonday” del DIL Trio, publicat per A.MA Records el 2 de maig de 2025. Amb Dušan Petrović, Guitarra; Irina Pavlović, orgue tipus Hammond; Luka Jovičić, bateria i la col·laboració en un tema de Corey Wilcox, trombó. Tracks 1-2-4-5-8-9 d'Irina Pavlovic – Tracks 3-6-7 de Dušan Petrović ©&℗ A.MA Edizioni.
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/hammonday.
 
Els anys 60 estan trucant amb Hammonday, l'últim llançament d'A.MA Records. Enregistrat a Belgrad com a part de la Serbian Wave, The DIL Organ Trio ret homenatge al so de l'orgue Hammond que va marcar els sons Mod-Jazz i Hard-Bop de la dècada posterior al swing. El trio està format per amics i col·laboradors artístics de molt de temps, Dusan Petrovic, Irina Pavlovic i Luka Jovicic, les seves primeres inicials es van prendre per crear el nom del trio DIL, que volien retre homenatge als Trios d'Orgue Hammond dels EUA i afegir els seus propis sabors d'espècies balcàniques. Penseu que Jimmy Smith es troba amb Jimmy McGriff per compartir una ampolla de rakija i un plat d'ajvar i tursija i se'ls uneixen Brian Auguer, Wes Montgomery i Idris Muhammed i obtindreu la barreja de Hammonday.
 
I sí que els començarem escoltant, a ella i a ells on també hi tenim a Corey Wilcox  en un tema d’ella, Irina Pavlovic el preciós..
 
9.4.- Lights Off (altern. take) (Irina Pavlovic) 7:35.
 
I sí que d’aquest tema n’han fet una versió, essent aquesta la presa alternativa on hi ha el trombonista convidat Wilcox que per això l’he posat. I la dolçor del tema, de la melodia feta pel trombó, ens ha acaronat ja d’entrada. El ritme és un pèl “beat” pels copets al canto de la caixa de la bateria de Luka Jovičić. Els baixos els escoltem gràcies a la mà esquerra d’Irina al seu orgue. El trombonista ens ha captivat per la seva melòdica improvisació, amb un so un tant estrany, evolvent, potser. I quines ganes d’escoltar la guitarra de l’amic Dušan Petrović ell avesat en mogudes on la Fusió n’és la mare dels ous, i aquí el tenim a tot Jazz ell que li fot amb la seva Estratocaster. Posseïdor d’una gran tècnica i varietat de registres musicals, l’hem pogut escoltar què bé que ho ha fet, en aquest tema a tot Organ Jazz Trio. Irina a l’orgue ens ha captivat d’una manera similar com ho va fer a piano, tot i presentant el seu disc, també de a.ma records. Bona especialista també a l’orgue i preciós tema per ja començar-los a escoltar.
 
El virtuosisme de la guitarra de Dusan i la destresa en el Hammond C3 d'Irina es combinen per crear la combinació perfecta amb la bateria rítmicament intricada de Luka en un àlbum que desprèn l'alegria dels músics que s'uneixen per tocar el que els agrada. Irina passa del piano des del qual va fer el seu àlbum debut d'A.MA Records, The Soulful Heritage, que per cert va sonar en aquest programa, al  Hammond C3 per escriure i organitzar sis de les cançons a Hammonday a les quals s'uneixen tres cançons de Dusan en aquest àlbum de nou temes de jazz relaxat fet amb el cap, però amb els peus en moviment. Així ho il·lustren les dues pistes de pre-comanda que s'ofereixen; el profund i sensual “Lights Off” (Alt. Take), on el Trio s'uneix al trombó de Corey Wilcox,  ell que va ser sideman de Gary Bartz, Slide Hampton i Clark Terry, i que també compta amb una veu d'Irina inquietant i bella en “Balkan”. Hammonday de DIL Organ Trio és un àlbum imprescindible del trio Hammond Jazz dels anys 60 creat amb un toc contemporani.


I un tema amb una mica més de tempo i a tot delicat Swing i compost per Dušan i anomenat..
 
10.7.- Stari Grad (Dušan Petrović) 7:55.
 
I tot i començar delicadament aquest tema de Dušan, s’ha anat desenvolupant després de la presentació del tema, i ja a tot Swing, en la seva improvisació. Un Swing marcat pel “Walking” dels baixos de la mà esquerra, o peu, d’Irina fent-ho en el seu orgue. Gran solo de Dušan per com de delicat l’ha fet, per melòdic, pel seu exquisit tacte i gust musical, fent-lo amb un so un tant més elèctric, més sec, el de la seva Fender Strato. Irina a l’orgue ens ha captivat de nou per la seva delicada manera d’interpretar-lo, alhora que fet amb tota la tradició dels Organ Jazz Trio tocant temes a aquest tempo i delicat Swing. Un bonic tema de Dušan fet amb una gran musicalitat i tendresa melòdica. 
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara els escoltarem en un altre dels temes vitals i a tot Funk compost per Irina i anomenat..
 
11.5.- This is Funky (Irina Pavlovic) 4:43.
 
Doncs sí que amb aquest tema hem anat més vius, coses que a l’inici ja hem percebut, pels copets al canto de la caixa de la bateria de Luka Jovičić. Una melodia feta per la organista, amb tot el suport del baterista i els acords de Dušan. Ella i el guitarrista han compartit els moments del Pont, i ella mateix s’ha posat a improvisar i de nou què bé ho ha fet, Irina a l’orgue, i què magistral que ho ha fet. Dušan l’ha seguit i també amb una gran solvència i solo melòdic, alhora que fet amb acords, i ves per on que ens ha passat molt de pressa, la seva tasca solista.  I sí que hem gaudit força amb els moments finals i solistes del baterista, sí. Un tema a tot Funk, divertit, entretingut alhora que interpretat de manera magistral per tots tres.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i a tot Swing compost per  l’amic Dušan Petrović i molt difícil de pronunciar per qui us parla..
 
12.6.- Irincetovo Cukanje Na Cukovcu (Dušan Petrović) 4:59.
 
I quin gran tema que ens acaben de fer aquest trio d’asos. Un tema a tot Swing gràcies al “Walkng” dels més greus fets per Irina a l’orgue. De fet és un Blues que de ben segur ja ho haureu copsat, ja us n’haureu adonat. Dušan ha estat qui primer ha improvisat i ja heu pogut escoltar què bé ho ha fet. El seu domini del llenguatge Jazzísitc és més que evident, i així ho hem pogut escoltar. La seva creativitat sembla no tenir límits, car ja sabeu que per la pròpia senzillesa del Blues, és per això que és difícil d’improvisar sense caure en repetir motius els motius emprats. I ella a l’orgue l’ha seguit i també amb gran presència, sobretot quan ha pujat al registre més agut, on ha brillat  de manera magistral. I sí que hem escoltat també els “quatres” compassos improvisant el baterista amb ella i ell, i ja acabar aquest magnífic Blues, i tots ells i ella han estat Dušan Petrović, Guitarra; Irina Pavlović, orgue tipus Hammond; Luka Jovičić, bateria i Corey Wilcox, trombó, i per això, perquè ha estat el seu darrer tema els felicitem a ella i a ells.

 
I ja encarem el final del programa amb el projecte dedicat a la figura de Charles Mingus i per això es diu “The Mingus Suite a Jazz Portrait in Seven Movements” de l’Adriano Clemente disc publicat per Dodicilune que tot i publicat el 2016 és un magnífic treball sobre el genial compositor i baixista. Enregistrat el 23 d'abril de 2015 a Extrabeat Recording Studio, Roma, Itàlia, excepte el tema 12 gravat el 8 de juny de 2015 als Sorriso Studios, Bari, Itàlia. Editat i mesclat el juliol de 2015 a PhonoVision, Orbetello (Gr), Itàlia. Masteritzat el març de 2016 a Dodicilune Studiuo, Lecce, Itàlia. I els AKASHMANI ENSEMBLE (1 – 11) són Francesco Lento, trompeta; Mario Corvini, trombó; Daniele Tittarelli, saxo alt; Marco Guidolotti, saxo baríton, clarinet, clarinet baix; Riccardo Fassi, piano; Dario Rosciglione, contrabaix (excepte 4); Raffaele Toninelli, contrabaix d'arquet (1, 4); Andrea Nunzi, bateria; amb Roberto Ottaviano, saxo soprano (12) i Adriano Clemente, piano (12). Totes les composicions i arranjaments d'Adriano Clemente (Dodicilune edizioni).
https://presskits.adeidj.it/component/music/display/590.
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/adriano-clemente-the-mingus-suite.
 
I ja els escoltarem en el 6è moviment i preciós Blues...
 
13.9.- 6th Movement - Last Blues (Adriano Clemente) 5:24.
 
I sí que hem fet un salt estilístic, oi? Ara estarem una estoneta escoltant aquestes músiques, de l’Adriano Clemente però amb tots els aires de la música de Charles Mingus com ha estat aquest preciós Blues que ens ha recordat el tema dedicat a Lester Young i anomenat “Goodbye Pork Pie Hat” encabit en el seu magnífic “Mingus Ah Um” del 1959. I la melodia l’ha fet el saxo alt Daniele Tittarelli i ell mateix fent-ne una magnífica “Intro” i també n’ha fet la preciosa i delicada improvisació. I el pianista Riccardo Fassi l’ha seguit amb la mateixa dolçor interpretativa. I Francesco Lento ha recuperat el motiu principal i melodia per ja acabar-lo dolçament, ideal per començar-los a escoltar.
 
"The Mingus Suite, a Jazz Portrait in Seven Movements inspirat en la música de Charles Mingus (1922-1979), és una idea que va començar l'any 2013 després d'haver composat unes quantes cançons basades en l'estructura del blues per al meu Akashmani Jazz Ensemble. Mentre els diferents moviments prenien forma en un tot coherent, vaig pensar en una possible i potencial teatralitat, mentre tocava la peça de Mingus i mentre recordava el que la banda tocava, recordava la mort. Ell mateix havia escrit a "Mingus a Monterey": Va passar una cosa estranya durant "Un tren". Senyor, suposo que això és tot. Així que tocaré millor perquè vull sonar bé quan em mori, va dir ell.
 
I seguim amb un altre tema de l’Adriano que tant ens recorda la música de Charles Mingus i anomenat...
 
14.11.- Brown Bear’s Love Waltz (Adriano Clememte) 4:15.
 
I quina melodia més melancòlica, coses relacionades amb la mort del pare de l’Adriano com després podreu llegir o escoltar aquí. I hem escoltat com Marco Guidolotti ens ha fet la melodia i primera improvisació amb el seu saxo baríton, feta amb tota la delicadesa possible, com també ha fet Francesco Lento amb la seva trompeta, tot i que més brillant. I no oblido no la base rítmica, ells que han estat Dario Rosciglione, contrabaix i Andrea Nunzi, bateria, sense oblidar el pianista Ricardo Fassi ell que també ens ha fet una bona improvisació. I ja després d’ell, han recuperat el motiu principal, saxo baríton acompanyat de la trompeta, ells dos Guidolotti i Lento, per ja acabar-lo de cop.
 
El primer moviment, “Inner Fires”, representa a Mingus tocant el seu darrer concert, i reflecteix una de les característiques de les seves composicions en els canvis de tempo i l'alternança d'estats d'ànim ferotges i pacífics de la seva infància, quan va escoltar per primera vegada "East St. Louis Toodle-Oo" d'Ellington a la ràdio, on la coda al piano és una improvisació. I els dos “Urban Jungle”, interludis, és el so de la ciutat amb el seu caos i la seva violència, la part central de la qual ha estat improvisada, fa que Mingus torni a la seva infància i després d’un segon interludi, el tema “Night City Blues”.

 
I encara ara els escoltarem en un parell d’aquests temes de la Mingus Suite i anomenats...
 
15.1.3.- Interludi - Urban Jungle I (Adriano Clemente) 2:06.
15.2.8.- Interludi - Urban Jungle II (Adriano Clemente) 1:57.
 
I 10 n’hi C de dos “Urban Jungle”, què brutals, curtets però intensos, amb una trempera rítmica impressionant, i on tots els membres d’aquesta mena de Big Band hi han estat ben involucrats en una Improvisació col·lectiva brutal i intensa. Ja he dit abans que ens mostraria el caos de la ciutat i la seva violència. I tant se val, el primer com el segon, car el tarannà brutal del ritme, del tempo, de la bogeria de les improvisacions és un senyal d’identitat de la música de Charles Mingus. I sí que en el segon hem escoltat una gran improvisació del trombonista Mario Corvini acabant els dos temes de cop. Brutals.
 
El cinquè moviment, “While You Are Asleep”, és una balada inspirada en "The Man who Never Sleeps", la banda interpreta “Last Blues”, una variació de "Theme for Lester Young", la melodia que Mingus va compondre a l'escenari després de saber la seva mort, i aquí una presentació d'un contralto. L'últim moviment, “Requiem”, s'obre amb el so de dol d'una improvisació de clarinet baix, i continua a l'estil de les bandes de marxa fúnebres. Al final, el baix de Mingus torna a ressonar en una secció improvisada, que dóna lloc a una repetició d'”Inner Fires”: el seu esperit sobreviu en la seva música com la força creativa de la seva música. A més a més de la Suite, hi ha  de “Brown Bear’s Love Waltz” i  “For my father”, que van ser compostos pocs dies després de la mort del meu pare i gravades a duet amb Roberto Ottaviano. Les línies sinuoses del seu soprano expressen l'ascens de l'ànima humana com un ocell alliberat de la seva gàbia. Adriano Clemente.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el 20 de juny que tindrem a l’Adrià Font Reunion en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta a l’Auditori del Molí dels Frares i a partir de les 22h.
 
I tot i que el més vital d’aquests temes és “Inner Fires”, els deixarem d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui amb l’anomenat..
 
16.5.- 4 Movement - Blues Rags (Adriano Clemente) 8:49.
 
I què impressionant aquest tema per ja deixar-los d’escoltar, a tota aquesta colla de músics dirigits per Adriano Clemente. Un tema on hem escoltat la trompeta de Lento i el saxo baríton de Marco Guidolotti  i la brutal improvisació del trombó de Mario Corvini, el piano de Ricardo Fassi tot plegat amb un Swing brutal gràcies al “Walking” de Raffaele Toninelli i els copets a la bateria de Andrea Nunzi. I sí que Marco ha seguit amb una gran improvisació al saxo baríton, i amb el brutal Swing al seu darrere. I encara la trompeta brillant de Francesco Lento ell fent també un gran solo, com també el solo del saxo alt Daniele Tittarelli. Un gran tema, un gran Blues a tempo viu, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi i per això felicitats nois Francesco Lento, trompeta; Mario Corvini, trombó; Daniele Tittarelli, saxo alt; Marco Guidolotti, saxo baríton, clarinet, clarinet baix; Riccardo Fassi, piano; Dario Rosciglione, contrabaix (excepte 4); Raffaele Toninelli, contrabaix d'arquet (1, 4); Andrea Nunzi, bateria; amb Roberto Ottaviano, saxo soprano (12) i Adriano Clemente, piano (12).
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |