Programa 319: Gustavo García & Germán Kucich, Gustav Lundgren & Fredrik Casrlquist i CarACara, dimecres 11 d'abril de 2018.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics i editorials.
Abans de començar el programa esmentar que viure sense llibertat
d’expressió és no viure, i com que no volem “no viure”, ens rebel·lem contra el
sistema polític, contra el gobierno que retalla i impedeix la llibertat
d’expressió demanant que deixin d’atacar-la i per descomptat que retirin tots
els càrrecs contra Valtònyc, Pablo Hasel,
i demés que puguin imputar. El que haurien de fer és jutjar a tots els polítics
que estan implicats en els seus casos de corrupció. La justícia no és igual per
a tothom, en el país Espanya. Aquesta setmana, dimecres, comença la Setmana per la Llibertat d’Expressió
promoguda pel col·lectiu No Callarem,
fent-se actes en diversos espais entre els quals la Presó Model.la Llibertat , en
majúscules.
Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic pel que fa a instruments, i
on la guitarra, acompanyada d’altres instruments com el saxo tenor, el piano, entre d’altres, en serà la
protagonista. Cadascun dels treballs que escoltareu tenen una història que els
relaciona amb qui us parla, la qual cosa comentaré en el seu moment. Podreu
escoltar el treball del duet Germán
Kucich & Gustavo García DUO editat per Youkali Music, el del duet Fredrik
Carlquist & Gustav Lundgren anomenat “Bossa Nova”, editat per FCJazz
i per acabar el primer treball de la formació CARACARA i el seu ”Obrigado”,
editat per Temps Record. I com ja va
essent habitual amb un micro conte relacionat amb les músiques d’avui a càrrec
de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb la música d’un programa que tindrà dues parts,
musicalment parlant, primer amb temes propis i estàndards de Jazz i després amb
bossa noves i demés meravelles. Som-hi doncs i ho farem ara mateix amb el
projecte de dos amics, un dels quals malauradament ja no està entre
nosaltres....i que són...
“GERMÁN KUCICH & GUSTAVO
GARCÍA – DUO”
Editat per Youkali Music S.L.
el 2010 Youkali 015
Enregistrat per Pablo Baselga
el 14 de març i 22 de desembre de 2008 als estudis Infinity.
Mesclat per Gustavo García el 2
i 3 d’abril de 2009 als Sharkline
Producció de Thomas Schindowski
Germán Kucich, piano
Gustavo García, guitarra
Al blog us posaré la pàgina web d’aquest disc editat per Youkali Music...on a més a més, podreu
llegir el magnífic comentari que va fer Guillermo
Bazola el 8 de maig de 2010.
La història de com em va arribar aquest disc a les meves mans és una
mica trista. Gustavo García ens va
deixar el gener d’enguany per un càncer. Aquest guitarrista va estar-se entre
nosaltres durant alguns anys, formant part de projectes i donant classes en
alguna de les nostres escoles de música. Després del seu traspàs, la comunitat
de músics argentins, com ell mateix, ja li va organitzar un homenatge al Pipa Club un dilluns que va resultar
plujós de fa quatre dies. Allà que hi vam anar, per cert, formant part del poc
públic i els molts músics que hi van col·laborar. Germán no va poder-hi assistir i ve enviar des d’Argentina una caixa plena de discos,
d’aquest disc que esteu a punt d’escoltar. Ens els va regalar a tots els
assistents. Així que esteu a punt d’escoltar una música interpretada per dos
grans intèrprets, estàndards de Jazz i temes propis tocats a duet, amb tota la
calidesa que això implica.
Escoltem doncs el primer tema de la nit i que serà la preciosa melodia
composta per Rodgers and Hart
anomenada...
3.- My Funny Valentine (Rodgers & Hart) 5m24s
La història d’aquesta cançó està relacionada, com moltes altres, amb una
pel·lícula anomenada Babys in Arms,
que va servir per presentar a la jove promesa Mitzi Green. Rodgers &
Hart la van composar el 1937, va esdevenir ben aviat un estàndard de Jazz,
interpretada per quasi un miler d’artistes i aparegué en milers d’àlbums, vaja,
més de 1600. En fi, una preciosa balada de la qual Miles Davis en va fer diverses versions i enregistraments, i per
parlar només d’un, el que va fer en directe el 12 de febrer de 1964 al Philharmonic Hall of Lincoln Center de New York tema que es va allargassar fins els 15 minuts. Aquests dos
mestres n’han fet una preciosa versió i ja heu pogut escoltar quin gran
guitarrista ve ser Gustavo García. Germán Kucich, el qual va sonar no fa
gaire en aquest programa tot i acompanyant Geni
Barry ha mostrat també el seu saber i gust interpretatiu, acompanyant
perfectament alhora que improvisant. Un magnífic tema per a començar el
programa, que seguirà per camins diversos però no massa allunyats i amb la
música càlida com a referència. Un final amb un “vamp” que s’allargaria força
en un directe ha acabat amb el preciós “My funny Valentine”.
Gustavo García va néixer a Comodoro Py, Província de Buenos
Aires, el 7 de novembre de 1969. Va començar els seus estudis de guitarra
clàssica als 8 anys d'edat. També va cursar estudis d'harmonia i improvisació
de forma particular al MIT (Musicians
Institute of Technology) a la
Ciutat de Los Angeles
(EUA). Va gravar i va tocar amb: Tom
Fowler, Stewart Copeland, Tom McMorran, Mariano Diaz, David Garfield, Armand
Sabal Lecco, Brannen Tremp, Chris Higgins, Dani Pérez, Albert Bover, Italo
Boggio. Va participar en festivals i concerts a Espanya, Argentina, Estats Units i Europa. Durant el 2011 va
participar com a músic estable de l'espectacle de teatre "40 El
Musical".
Seguim ara amb un magnífic tema de Thelonious
Monk anomenat...
8.- Think of One (Th.
Monk) 4m19s
Un tema que Monk va
enregistrar entre novembre del 1953 i maig del 1954 i on va comptar,
concretament en aquest tema amb el gran Sonny
Rollins al saxo tenor. Tema interpretat originalment per aquestes màsters a
un tempo més viu que el dels nostres dos herois, el qual l’han pausat una mica
més. Tot i ser la mateixa música, melòdica i harmònica, el tema esdevé alguna
cosa diferent per la forma com l’han tractat, amb la suavitat que ho han fet.
Magnífic solo del Gustavo súper ben
acompanyat pel Germán. Unes
“maneres” les d’aquest guitarrista força interessants amb un molt bon gust a
l’hora d’interpretar. El pianista igualment veiem a mica que els anem escoltant
que va ser la parella perfecte, per solista de gran nivell i per la
compenetració amb el company i amic.
I algunes coses que va dir Guillermo Bazola són aquestes...
Hi ha una sèrie de prejudicis entorn, ja no només al format de duo de
guitarra i piano, sinó a la possibilitat de combinar aquests instruments dins
d'una agrupació més gran. Que tenen timbres i dinàmiques similars, que en ser
capaços tots dos de tocar acords hi ha risc de col·lisió, que són redundants ja
que compleixen una mateixa funció, etc., etc ... En fi, afirmacions sense cap
fonament que han estat i són desmentides una vegada i una altra vegada per la
realitat. Part d'aquesta realitat és aquest treball de Gustavo García i Germán
Kucich, dos excel·lents músics argentins residents a Espanya (Gustavo a Barcelona, Germán a Madrid) des de fa bastants anys i que
porten darrere una relació personal i professional que supera llargament els
vint anys, des dels temps en què tots dos vivien a La Plata ,
província de Buenos Aires....
Seguim ara amb un del Gustavo
García anomenat....
7.- Eatalot (G.
García) 5m40s
Doncs ja heu escoltat quin tema més maco va fer el Gustavo amb el seu amic
realitzant un magnífic i rítmic acompanyament, mentre tots dos desgranen mica a
mica les notes soltes de la melodia principal. La funció d’acompanyant rau
després sobre el compositor mentre el pianista desenvolupa un brillant i
reeixit solo, carregat d’emoció i
càrrega positiva. Un tema que escrit tot seguit no fa entreveure el que sí diu
en pronunciar-ho, Eat a Lot, o sigui una gran endrapada, d’aquelles típiques
m’imagino amb asado i demés carns del con sud americà. El compositor ens ha
donat la seva personal visió de la improvisació sobre la seva música i ho ha
fet amb una gran mestria i magnífica sonoritat. Preciós tema d’aquest duet
d’amics que sempre ens recordarà l’obra
d’aquest gran músic que ens va deixar el ja llunyà gener passat.
I seguint amb el que ens deia Guillermo
Bazola...i la seva companyonia a La Plata.. .No
és aquest un detall menor, ja que un dels ingredients, sovint infravalorats,
que contribueixen a l'èxit d'una proposta musical (més encara en una
circumstància en què l'exigència personal és tan gran) és la confiança entre
els involucrats, portada en aquest cas al grau de complicitat. Per descomptat
que amb això sol no s’hi arriba, però tota la resta que es necessita (destresa
tècnica, imaginació, bon gust), aquí present, començant per un repertori
impecable, integrat majoritàriament per originals i per diversos estàndards
que, potser per no estar inclosos en el Real Book, són menys tocats del que es
mereixen.
I nosaltres acabarem aquest projecte amb un tema compost a dues mans
pels nostres herois, anomenat....
5.- Scissors (G.
Kucich & G. García) 4m16s
Estisores es diu aquest tema, i potser devia ser pel fet de tallar-lo
car havia de durar molt més, quasi com una improvisació a dues mans, d’aquelles
que poden durar força estona, quasi inacabable. Així han començat ells dos, amb
una més que probable improvisació sobre una determinada harmonia, és evident.
Després d’aquesta intro a dues mans, el gran guitarrista desenvolupà la seva,
precisa i nítida, carregada de demostració tècnica i bon gust. El no menys gran
pianista realitzà també la seva reeixida i força ben acompanyat pel seu amic i
company. Moments després, ambdós encetaren de nou la seva comunió musical
improvisada, aparentment, seguint fil per randa l’harmonia d’un tema parit a
dues mans.
Germán Kucich va estudiar piano a Buenos Aires amb Juan
Pargenton, Edgardo Beilin i Mario Acosta. Participa en seminaris amb Barry Harris, Bruce Barth, Gary Burton,
Albert Bover i Noemí Ojeda. Toca i grava amb músics de l'escena musical
argentina com Pepi Taveira, Carlos
Lastra, Alejandro Herrera i Mingo Martino. Des de 1993 resideix a Madrid, en el circuit jazzístic on hi actua
freqüentment, així com a la resta d'Espanya
i Europa. Ha realitzat gires acompanyant a les cantants americanes Deborah Davis i Gene Lee i col·laborat amb nombrosos músics com James Moody, Perico Sambeat, Marc Miralta,
Javier Colina, Bob Sands, Bobby Martínez, Paula Bas, Joaquín Chacón, Mikel
Andueza, Chris Kase, Víctor de Diego, Laika Fatieh. També toca i grava al
costat d'importants artistes de flamenc com Enrique Morente, José el Francès, La Barberia del Sud, Chonchi
Heredia, Vicente Amigo i Niña Pastori.
I ja acabant el resum que us he posat del Guillermo Bazala...
En síntesi, aquest és un àlbum ple de detalls, matisos i recursos que
convida a ser escoltat una i altra vegada, i en cada escolta apareixeran noves
impressions. Ningú en sortirà insatisfet.
Doncs totalment cert, cada vegada que l’he escoltat he trobat nous
matisos i detalls, o sigui que per això us convido que el mireu d’aconseguir
pel mòdic preu de 6€ més despeses d’enviament, a la pàgina que us posaré al
blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogpsot.com.es.
Doncs nosaltres deixem aquest projecte i seguirem però abans deixeu-me
que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguirem i ens endinsarem en la
música de Gustav Lundgren & Fredrik
Carlquist dedicada a la Bossa Nova.la Bossa Nova
“BOSSA NOVA”
Fredrik Carlquist & Gustav
Lundgren
Editat per FCJazz LMCD018
Enregistrat per Gustav
Lundgren, Ferdrik Carlquist i Stefan Sundström at the Farmer
Street Studio Stockholm i Ubal Studio Sitges
Mesclat i produït per Gustav
Lundgren & Fredrik Carlquist
Fredrik Carlquist, saxo tenor,
flauta i clarinet
Gustav Lundgren, guitarres
diverses i percussions
Duet bàsic i amb diverses col·laboracions en alguns temes com les de:
Andreas Unge, contrabaix
Ola Bothzén, bateria i
percussions
Tati Valle, Lili Araujo i Luiz
Murá, veus
Aquest és un disc dedicat expressament a les Bossa Noves amb genis
compositors com són Antonio Carlos
Jobim, Baden Powell, Joao Gilberto i Luiz Bonfá, entre algun més, i així és
que el Programa d’avui sortirà així de càlid, i ja en portem alguns.
Començarem amb una coneguda cançó de Luiz Bonfá anomenada...
9.- Manhà de Caranaval (L. Bonzá) 3m15s
Doncs amb aquest ritme tan suau i delicat hem començat les músiques
d’aquest projecte, i ja ho heu pogut escoltar, amb la “manyana de carnaval”, un
dels temes que va compondre Luiz Bonzá
per a la pel·lícula Orfeo Negre. Després de la introducció del tema i melodia, Fredrik s’endinsa amb la música i en la seva
interpretació i magnífic i delicat solo amb el seu clarinet. Una peça clau en
el món de la bossa, i que els nostres herois han clavat. La improvisació del
clarinetista Fredrik Carlquist dura
pràcticament tot el tema, però es que no ens hem d’espantar, car aquest amic
nostre i gran intèrpret de tots els vents, és extraordinari. El suau ritme de
la guitarra i percussions menors, ajuden a situar-nos en la història del tema,
de la pel·lícula que tothom deu haver visualitzat mentre sonava.
La història de com m’ha arribat aquest disc passa per Girona i concretament pel Sunset. Allà que hi vam anar amb el Joan Recolons i David Carreras, primer perquè feia temps que no hi anàvem i
després per veure i escoltar el projecte d’aquest gran guitarrista Gustav Lundgren, el qual va estar
acompanyat per dos amics i grandíssims músics, Jordi Rossy i Tom Warburton.
A la mitja part, vam estar parlant amb el líder i guitarrista i em va cedir
aquest magnífic disc de bosses, o sigui que per aquest motiu aquí el teniu.
I continuem ara amb la magnífica samba de Luiz Bonfá anomenada...
10.- Samba de Orfeu (L.
Bonfá) 4m10s
I de nou Orfeo Negre, on gran part de la música de la pel·lícula la va
composar Luiz Bonfá també essent ell
un gran guitarrista, i ben aviat Charlie
Byrd la va incloure en el seu repertori així com molts músics i cantants. Fredrik Carlquist amb el seu saxo tenor
ha donat la sortida al tema, directament. Aquí hi tenim a l’Andreas Unge, contrabaix i Ola
Bothzén, bateria i percussions. Després de la melodia, el guitarrista Lundgren ha fet un càlid solo a
guitarra elèctrica, aquella, la de caixa ampla i la més jazzística de totes. I
com toca aquest noi la guitarra, és tot un mestre, ja ho heu pogut escoltar.
Després d’ell, Carlquist ens ha
tornat a enlluernar amb el seu so, que quelcom té de Getz, tot i que The Sound
va ésser i és encara únic. Al final la melodia inicial i fi de samba.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguirem dolçament amb les musiques de Jobim i serà el delicat...
5.- Triste (A.
C. Jobim) 4m47s
Aquesta és una cançó que Jobim
va escriure el 1966 a Los Angeles.
Va compondre la música i va escriure la lletra, en portuguès i anglès, mentre
s’estava al Sunset Marquis Hotel
d’aquesta ciutat. Una preciositat de tema, com molts dels que va fer aquest
genial compositor, que no tardaria en esdevenir un estàndard de Jazz i que Elis Regina va cantar com els àngels.
Els nostres herois així mateix ho han fet, amb la delicadesa del saxo tenor de Fredrik, com si de Stan Getz es tractés, molt ben recolzat per un background de cordes
i suaus percussions, tot això abans d’encetar la melodia i ritme d’aquesta
preciosa bossa. Un tema on hi participen, òbviament, bateria i contrabaix, o
sigui Andreas Unge, contrabaix i Ola
Bothzén, bateria i percussions. Un meravellós solo de l’amic Fredrik Carlquist ha donat pas al del
líder i gran guitar-man, Gustav Lundgren,
amb guitarra acústica. La melodia de nou i va de cap al final, d’aquesta bonica
cançó.
I seguirem encara amb més música, car, aprofitarem que són temes curtets
i així és que n’escoltarem algun més com és el preciós tema dels dos Joaos, el Donato i Gilberto...anomenat...
12.- Minha Saudade (J.
Donato & J. Gilberto) 3m20s
Aquesta és potser una bossa no massa coneguda pel gran públic, però ja
heu pogut escoltar que també és una delícia. Percussions i contrabaix de nou
col·laboren amb els ritmes d’aquesta bonica cançó, i és que avui ja veieu com
estem de càlids i delicats. La setmana vinent anirem d’una altra ona melòdica i
rítmica, aquesta és una de les gràcies d’aquest programa, ja ho sabeu. Amb una
intro a saxo tenor solo, Fredrik ha
iniciat la melodia força ben recolzat per la resta de companys, i seguidament, Gustav Lundgren amb la guitarra
acústica ha desenvolupat un preciós i delicat solo, d’un sol “chorus”, deixant
pas al del magnífic saxo tenor Carlquist.
Ambdós músics suecs, aquest darrer resident permanent a Sitges mentre que l’altre, resident temporal a Vilanova, o sigui que vivint la mar de bé a la Costa Daurada.
I seguim ara amb un tema dels compositors Ivan Lins & Ronaldo Monteiro de Souza que potser no són tan
coneguts com Jobim i d’altres però
que això no vol dir que no siguin increïbles,
on podrem escoltar la preciosa veu de Tati Valle en el tema anomenat....
1.- Madalena (I.
Lins & R. Monteiro) 3m09s
Doncs quina preciosa cançó, avui que estem immiscits quasi totalment amb
aquests ritmes i melodies. Un tema que Elis
Regina també va ajudar a immortalitzar i de quina manera ella ho va fer.
Els nostres herois també han ajudat a mantenir aquesta immortalitat i gràcies
també a la preciosa veu de Tati Valle
així com també a l’arranjament i interpretacions solistes primer del gran Fredrik Carlquist al saxo tenor, i quin
so que li treu més carnós. Un tema curtet on de nou la veu de Tati vola per sobra del background de
flautes, guitarres, contrabaix i percussions. El final apareix amb un “vamp”
que es va acabant, d’aquells què en un directe s’aniria allargassant a base de
diverses improvisacions. Magnífica composició i millor interpretació de tots
els implicats.
I ja acabarem el projecte d’aquets dos mestre, amics i gran músics Gustav Lundgren & Fredrik Carlquist
amb el tema de Jobim anomenat....
8.- Só Danço Samba (A.
C. Jobim) 3m11s
Aquesta és una samba, que no bossa, que Antonio Carlos Jobim va composar el 1962, amb lletres de Vinicius de Moraes i que ell mateix, Jobim, havia interpretat cantant i
acompanyant-se a la guitarra. Un tema del qual també se li va fer una lletra en
anglès i que s’anomenà també Jazz Samba o I
only dance Samba. Un tema ideal per acabar el projecte d’aquests dos
mestres i que han iniciat amb una intro llarga de percussions i saxo tenor, per
ben aviat reconèixer la melodia ja amb tots els membres implicats. Una samba
preciosa amb contrabaix i bateria alhora que els dos mestres amb guitarra
acústica i saxo tenor. El solo de Gustav
Lundgren ha estat pulcre i nítid com una patena, i ric en matisos i
sonoritat profunda, com si de la seva guitarra de jazz es tractés. Fredrik l’ha seguit i igualment
recolzat per la base rítmica, de dos, però magnífics contrabaix i percussions.
Un solo interpretat amb tot el cor, i ja heu pogut escoltar que això que diuen
de la gent del nord, que són freds i demés, és només un tòpic, com són tots els
tòpics, una interpretació errònia de la realitat.
I nosaltres acabem aquest projecte i seguirem amb més música però
abans..
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Acabarem el programa amb el projecte d’un trio Caracara que acaba de treure el seu primer disc, i que
s’anomena.....
“OBRIGADO”
CarACara
Editat per Temps Record TR1691-GE18
Enregistrat per Alberto Pérez
al gener de 2018 als Estudis Sol de Sants
Masteritzat per Josep Roig a
Temps Record
Producció musical de Roqui
Albero
Producció executiva de Xevi
Matamala
David A. García, guitarra
Jon Cottle, cello
Xevi Matamala, bateria
Com a trio base però amb col·laboracions puntuals en alguns temes, la
qual cosa us comentaré en el seu moment.
Totes les composicions són de David
A. García.
Doncs aquest disc me’l va enviar David
a casa, i bàsicament perquè no vaig poder assistir a la presentació que van
fer a la Sala
Barts.
L’univers de CARACARA neix de
l’admiració cap a un dels grans compositors de la música popular del segle XX,
Jobim, i la formació instrumental s’inspira amb Jaques Morelenbaum Cello Samba
Trio. Però ràpidament el projecte agafa més entitat a partir de les
composicions del mateix David A. Garcia, sense oblidar l’origen de música del
Brasil. La música és d’autor però la improvisació i les estructures típiques
dels estàndards de jazz són elements transversals de tot el repertori.
Comencem ara sí amb la música i ho farem amb el primer tema del disc anomenat....
1.- Cromàtic Blues (David
A. García) 4m51s
Doncs ja heu pogut escoltar per on aniran les sonoritats a partir d’ara
i una bona estona. Hem començat amb un blues i cromàtic, que per a un
guitarrista és indefugible. La inclusió del cello és quelcom que d’entrada ens
pot sobtar sobretot per la seva sonoritat, la qual tenim situada en el món de
la música clàssica, però ja heu pogut escoltar quina riquesa sonora hi afegeix.
Aquest és un tema molt ben compost, amb molt de gust, delicat i amb espurnes
d’un rock suau on la improvisació del cellista Jon Cottle li ha donat el caire jazzístic, mentre que la del
guitarrista David A. García ha estat
més en l’ona rock-blues. Un bon tema per a començar aquest projecte. Aquest és
disc de mixtures, barreges i fusió, on diversos estils musicals es donen la mà.
Si acabem d’escoltar un blues, i també interpretat a la seva manera, les
bossanoves també les podrem escoltar.
Ells són els tres costats d'un mateix triangle, tres instruments, cello,
guitarra i bateria, que presenten un repertori original i propi inspirat amb la
música de Brasil però connectat amb la cultura mediterrània i sobretot amb la
vida quotidiana. A cavall entre un so modern i clàssic, entre el pop i la
tradició, el jazz i la música popular, la música instrumental i la música
vocal, sorgeix una sonoritat original, de fusió i amb molta personalitat.
Seguim ara amb una altre molt bon tema d’aquesta formació, anomenat....
8.- Pepa (David
A. García) 4m57s
Aquí els aires més rockers hi ha aparegut en la intro del tema, mentre
que el break posterior amb la veu de Mireia
Feliu i també del David, ella donant-li uns altres aires, molt més melòdics,
de la mateixa manera que la improvisació del compositor García, situant-nos en quasi un altre tema, com també ha fet Mireia seguidament. Semblen ben bé
diversos temes en un, així de complexa i rica és aquesta composició, on un, no
s’espera els canvis que es van succeint. Fins i tot el final, tampoc és com un
s’esperava.
A l’hora de fer el disc Obrigado,
Roqui Albero aportà la mirada més mediterrània, donant llum a les arrels
més properes que el mateix grup ja tenia. Tot i que no han passat ni dos anys
des de la creació del trio, CARACARA ha anat passant per diferents etapes de
maduració. Una primera on compaginava versions amb composicions pròpies buscant
un so original però molt arrelat a Brasil. Una segona etapa on es va investigar
molt el repertori propi, el directe i el rol de cada instrument, fent moltes
actuacions per rodar el projecte. I una tercera etapa on hi ha una tria de
temes per elaborar un disc, una obra d’art on cada una de les cançons amaga una
història al darrere.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Escoltem ara el tema que dóna títol a l’àlbum, una preciosa cançó, tota
plena d’esperança, que ens fa molta falta....
2.- Obrigado (David
A. García) 4m05s
Mica a mica ens anem endinsant en la seva sonoritat, i ara ho hem fet
amb aquest tema recitat per la Lali Feliu
David és guitarrista, compositor i pedagog. Format al Taller de Músics, al Rock&Jazz, a l'EMM de Badalona i a l'Esmuc.
Ha combinat des de bon començament la docència amb la seva carrera com a músic.
Al llarg de la seva carrera ha tocat amb grups de pop/rock, rhythm and blues,
jazz, reggae, música electrònica, swing, bossa nova i samba explorant la
guitarra elèctrica des del seu vessant més acústic a la més experimental.
L'estil de David és fàcilment
reconeixible per la seva paleta de colors sonors que li dóna uns matisos tan
característics.
I nosaltres seguim amb un altre tema, i ara ho farem amb la preciosa
bossa de Jobim i lletra de Vinicius de Moraes...
6.- Brigas nunca mais (A.C.
Jobim & V. De Moraes) 3m42s
Doncs com hem comentat abans sobre aquest projecte, la bossa i el món
del Brasil hi és sempre present, i amb aquesta preciosa bossa de Jobim i Moraes així ho hem pogut copsar. La veu de Mireia Feliu recolzada per la guitarra de David A. García han estat quasi les úniques veus inicials del tema.
Posteriorment, Roqui Albero ha fet una improvisació cantada per Mireia, o sigui que és una d’aquelles
impros que a vegades es fan escrites i així algú més hi pot col·laborar.
Entremig un solet curtet del baterista en acabar el solo compartit de trompeta
i veu, per després acabar de la mateixa manera que han començat.
Xevi Matamala Intèrpret, compositor i pedagog. Format a
l'Esmuc en l'especialitat de bateria de jazz i música moderna. És un bateria
que ha participat en tota mena de formacions (jazz, folk, pop-rock, ska) i ha
tocat amb diferents músics (Santi Careta, Christian Koxholt, Txema Riera,
Guillem Plana, Eloi Escudé, Jaume Gispert, Albert Palomar, Namina, Genís
Suarez, Riqui Sabatés, etc.). Tots aquests projectes li han permès forjar-se un
estil versàtil i original i en molts d’ells ha fet aportacions pel que fa a
arranjaments i composicions.
I aprofitem per escoltar el conte de Carme de la Fuente dedicat al quart temps....
I nosaltres acabarem aquest projecte de CarACara amb una altra bossa amb el
tema anomenat......
9.- Hi ha vida en el quart temps (David A. García) 4m09s
Doncs amb aquest bossa composta pel David
A. García acabem el projecte d’aquest trio tan atípic de guitarra, cello i
bateria,, això sí, amb col·laboracions puntuals com la veu de Mireia en temes anteriors i la trompeta
de Roqui Albero. Una magnífica
composició, lleugera com la brisa, on es mostra la inventiva i creativitat del David A. García ell també a càrrec de
les guitarres. La trompeta de Roqui ha
aparegut ja des dels inicis i ell mateix ha desenvolupat un solo delicat com el
tema és, alhora que amb una gran tècnica i magnífica sonoritat, Albero tocant majorment en el registre
mig del metall més daurat. Després d’ell, la formació ha semblat que entrés en
una mena de Vamp que ha durat força compassos, per tornar de nou a la melodia
principal a duet entre el cello de Jon
Cottle i la trompeta de Roqui Albero.
Al final, aquest ha donat el suport necessari a Xevi Matamala a la bateria per fer un curtet però magnífic solo i
així acabar el tema i projecte d’aquest magnífica formació, també a ritme de
bossa noves. Jon Cottle és
violoncel·lista, improvisador, arranjador i educador Anglès, que viu a
Barcelona. Format en violoncel tradicional a la Royal
Academy of Music a
Londres, ha passat gran part de la seva vida aprenent a tocar diferents
tipus de música com Jazz, Soul, Funk,
Hip Hop, Pop i Latin, entre altres. Ha realitzat llargues gires a Europa, Estats Units, Canadà i el Japó
amb el grup estatunidenc Clare and the Reasons i el cantautor Van Dyke Parks.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui i que em sembla ha estat força
càlid, amb ritmes de lo més càlid. El primer ha estat més de temes propis i
estàndards tocats amb delicadesa, la d’un duet de guitarra i piano, el del Gustavo García & Germán Kucich.
Després amb un altre duet de guitarra i saxo tenor amb Gustav Lundgren & Fredrik Carlquist i alguns col·laboradors
més, per acabar amb el primer treball del trio de guitarra, cello i bateria amb
David A. García, Jon Cottle i Xevi
Matamala i alguns més. Espero que us hagi agradat la proposta d’avui feta
com sempre amb l’ànim de fer-vos conèixer projectes diferents, algunes vegades
nous, acabats de sortir del forn, i en d’altres com avui, amb el desig de
recordar projectes per motius a vegades sentimentals i sempre per la seva
qualitat, com em sembla així ha estat.
Doncs res més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels colzes explicant-vos interessos comuns i escollit les
seves músiques us espero la setmana vinent i us desitjo molt bona nit i molt
bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
1 Comment:
-
13 d’abril del 2018, a les 1:39
Gràcies Miquel per dedicar part del programa al nostre cd. El nostre projecte és ple d'amor i tu li has posat una mica més, Obrigado ;)
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
