Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que escoltareu.
Doncs avui també és dia de presentació de projectes nous, com sempre, i
d’altíssima qualitat, òbviament. Avui us presentaré el darrer projecte del gran
saxofonista Miguel Fernández, disc enregistrat a New York; el primer treball
del bateria Ildefons Alonso que va ser el seu projecte final de carrera de
l’Esmuc anomenat Metrinova i un disc de Fresh Sound Records, el del guitarrista
francès Sébastien Joulie i el seu grup amb el gran saxofonista americà Walter
Smith III.
....recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs som-hi ja amb el treball de l’Ildefons Alonso...
“METRINOVA VOL 0”
Ildefons Alonso
Gravat a Encarnació 2 el 13 i 14 de Setembre per
Ildefons Alonso (8 Pistes Tascam TSR-8 cortesia de Dani Comas i l'RME Octamic
II cortesia de Roger Tarragó).
Lucas Martínez Membrilla - Saxo
Dani Comas Castañer - Guitarra
Marc Cuevas Admetlla - Contrabaix
Ildefons Alonso Valls – Bateria
Aquest és un projecte que vaig tenir el privilegi de veure el dia de la
seva presentació al 23 Robadors, assegut al costat del qui va ser el tutor i
mestre de l’Ildefons, en David Xirgu. Amb un Robadors ple de públic i amics,
vam gaudir d’allò més escoltant aquest projecte, on també hi havia el Cèsar,
pare del Lucas, tots dos havent vingut al JCLV.
Metrinova és un projecte on la clau de tot plegat és la mètrica, la
mesura rítmica, la qual en aquest cas és la protagonista per les seves
constants variacions en cadascun dels temes. Realment és un gran exercici
estilístic on el ritme és el que està constantment essent examinat i modificat.
No sé si ho he dit amb claredat i segur que no ho he explicat tant bé com ho
faria el mateix Ildefons.
Escoltem per començar el tema on el concepte de Metrinova de la part
mètrica del tempo hi és evident, anomenat...The Groovy Bums, o també...
3.- Els Pòtols rítmics (I. A.) 6m37s
Doncs ja heu escoltat com ha començat aquest tema, i com ha continuat.
De fet és força difícil per un músic no professional seguir les variacions
rítmiques proposades per l’Ildefons. Aquestes es van reproduint al llarg del
tema fins i tot amb la primera intervenció del jove Lucas Martínez al saxo
tenor i la posterior i delicada del Dani Comas a la guitarra. Quin so més nítid
i clar i quina digitació la del Dani; gran músic i participant dels projectes
Underpool com la resta de companys. Marc al contrabaix seguint les peripècies
rítmiques portant l’harmonia a bon port.
Dani Comas, mataroní i guitarrista des dels 13 anys que va ser quan va
començar. Llicenciat per la UB Magisteri Musical, ha passat pel Taller de
Músics i finalment es va llicenciar en Grau Superior per l’Esmuc. Es dedica
també a la docència i forma part de grups com "Kase O Jazz Magnetism” i
“Mystic Flugelhorn Band” a banda dels projectes tope jazzísics com és aquest.
I ara escoltarem un tema que el mateix Ildefons ja havia incorporat en
el projecte Underpool 3, i és el tema..
5.- Responsorial (I.
A.) 5m29s
Aquest és un tema que l’Ildefons va composar després de veure en un
museu com havia anat tot l’esclavatge fet pels blancs vers els negres africans.
Va voler fer un homenatge a tota aquesta gent que ho va patir i més encara
considerant de quina manera ho estant vivint, amb la seva música, la que els hi
és pròpia i que és aquesta de la qual tots nosaltres hi estem enamorats. De
passada va col·laborar amb aquest tema per l’enregistrament del Underpool 3.
El contrabaix del Marc ja ens indica que aquest és un tema on el Gospel
sembla que hi sigui de manera total. De fet està fet a base de diversos licks
de pregunta-resposta com ja heu observat. Dani ha iniciat la tanda de solos amb
el seu magnífic i cristal·lí so seguit pel magnífic tenor del Lucas. I al
darrera Marc, Dani i Ildefons fent-li de coixí rítmic i poc després hi tornen
amb el motiu principal del tema, un motiu molt ben trobat melòdicament i
rítmica.
Som-hi ara amb el tema Kleinprints, derivat del Footprints de Shorter i
on l’Ildefons aplica una variant rítmica, la Klein, de Guillermo Klein.
4.- Kleinprints (I.
A.) 6m37s
Aquest és un tema on la variació rítmica hi és des de l’inici marcada
pel contrabaix del Marc. La melodia interpretada pel Lucas ja ens situa al
Footprints de Shorter, però això no dura gaire ja que en Marc s’hi posa de
manera delicada amb el seu solo. Doneu-vos compte que els temes que estem
escoltant tenen tots un tempo mig tirant a baix, ideal per gaudir de les
melodies i variacions rítmiques, tot i que el darrer serà més viu. Lucas
aprofita aquest suport per desenvolupar el seu solo seguint l’harmonia de
Shorter. Ildefons intervé amb mestria en el seu solo, i fixeu-vos en l’aspecte
rítmic que és impressionant. Un nou concepte de fer música, el de la
modificació rítmica en temes com aquest i la creació de melodies amb aquest
contingut mètric en els temes anteriors i el que acabarà aquest projecte.
I escoltem ja el darrer tema d’aquesta formació
liderada per l’Ildefons, gran bateria, tècnic d’enregistrament i millor
persona, i el tema és...
2.- Ten & Changes (I. A.) 5m09s
Doncs ja vegeu que aquest tema segueix amb la difícil concepció rítmica
iniciada pels músics en el motiu principal del tema. Marc i Dani excel·leixen
en els seus solos donant-li peu al jove Lucas a fer la seva aportació. Aquest
so em recorda a un dels grans com el Joe Henderson per dir-ne algun, i és que
aquest noi que ja fa temps que rutlla, ens depararà grans moments musicals en
el futur més immediat, a part del passat i present amb qui ja hem gaudit.
Doncs deixem aquest magnífic projecte de l’ildefons Alonso anomenat
Metrinova tot i desitjant que us hagi agradat i que mireu d’aconseguir-lo i
així ajudar-lo a continuar els seus projectes.
Us deixo un enllaç on el podreu aconseguir fàcilment i per només 4€, tot
i que si voleu el podreu ajudar amb una mica més.
I ja sabeu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc.... Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí
a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...i seguim ara amb el projecte del guitarrista francès Sébastien
Joulie editat per Fresh Sound Records anomenat...
“GREEN WAVES”
Sébastien Joulie Group feat. Walter Smith III
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 448
Enregistrat el 16 i 17 de febrer de 2013 per Olivier
Biffaud.
Produït per Sébastien Joulie
Productor executiu Jordi Pujol
Sébastien Joulie, guitarra
Brice Berrerd, contrabaix
Charles Clayette, bateria
Amb la col·laboració de Walter Smith III, saxo tenor.
Totes les composicions són del Sébastien excepte un parell..
Comencem amb un tema l’entrada inicial del qual és un tant preocupant,
tot i que després el motiu principal no ho és. Aquest disc segueix d’alguna
manera l’aspecte rítmic de l’anterior, tot i que no en el concepte mètric del
tempo, mesures complexes i canviants, però sí amb la manera com el bateria s’ho
manega, tot i ser també el tempo gens senzill....
2.- Cloud 5 (S.
J.) 6m45s
Després dels inicis, en Walter Smith III intervé amb un solo francament
brutal, contrastat pel més tranquil del líder de la formació. Aquest amb un so
a la guitarra diferent del que hem escoltat abans i ara més apagat, tipus John
Abbrecrombie quan aquest va començar a tocar la guitarra amb el polze de la mà
dreta i sense pua, també com Wes Montgomery. El contrabaix Brice ens indica en
tot moment on som harmònicament mentre que el bateria Charles, enriqueix amb
les meravelloses sonoritats dels seus plats..
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, el que fa a Ràdio Sant Boi i a Ona La Torre en Valentí Sesar, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de
voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne
més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
Escoltem ara el següent tema, marcat també per l’aspecte rítmic, aquest
però ara constant...anomenat..
3.- The Flying Dutch (S.
J.) 7m44s
Certament la preponderància de contrabaix i bateria, com a base rítmica,
és del tot evident. La melodia del tema es veu enriquida per la contundència de
la secció rítmica. Guitarra i saxo tenor executen el motiu principal del tema,
un motiu melòdic però també rítmic. Podríem dir que a la B del tema, el tempo
es dobla i executen un pont magnífic per després tornar a la marcada
contundència, moment en el qual el gran saxo tenor Walter Smith III executa el
seu solo, d’un marcat contingut modern, sense oblidar la tradició en cap
moment. La tradició, aquest concepte que ens apropa a èpoques passades a partir
de les quals tots aquests músics actuals han evolucionat fins al seu propi
llenguatge. Sébastien ens mostra el seu saber a la guitarra en un solo
estratosfèric.
I ara si parlem del Sébastien i del concert que van
fer a St Etiene el 17 de febrer de 2013 dir-vos que després de cinc anys d'existència
i el primer àlbum del grup a trio "The lighthouse",
aquest guitarrista de jazz de Lió torna amb
un nou treball amb la mateixa fórmula:
guitarra, saxofon, bateria i contrabaix. La seva música és flexible i enèrgica i està arrelada
en la tradició, així com a l'escena actual de
Nova York. Walter Smith III va respondre positivament a la invitació de la gira i al nou àlbum que en resultarà,
i que és aquest que esteu escoltant.
Ja per acabar ho farem amb un tema impressionant anomenat Backup tema
del Larry Young..
4.- Backup (L.
Y.) 7m39s
Un tema iniciat ja a un tempo més viu i amb una melodia o motiu
principal que ràpidament ens situen a les mans del gran contrabaixista Brice
Berrerd, el qual ben al mig de la seva participació ja ens indica que hi haurà
tempos doblats com ell mateix fa un moment. Això ho hem vist de manera evident
amb el gran solo del Walter; de quina manera més impressionant es desferma. El
líder però es calma inicialment tot i canviar ràpidament i doblar el tempo,
leit motiv d’aquest tema del Larry Young.
Bé, doncs ja vegeu quin projecte més interessant que hem escoltat aquest
de Fresh Sound Records, i que podeu adquirir a la botiga Blue Sounds del carrer
Benet Mateu 26, al barri de Sarrià, de Barcelona. També podeu mirar tot el
catàleg de Fresh Sounds al seu web...
Acabem el programa d’avui amb el darrer treball de Miguel Fernández,
saxofonista de Pamplona establert a casa nostra des del 2004 on ell i el Chono,
porten el Sax On, un dels millors tallers per arreglar els instruments de vent
i també Sax On s’ha establert com a marca editorial en aquest el seu primer
disc.
“AFRIKAN BLUES”
Miguel Fernández
Editat per Sax On CD 001
Enregistrat el 24
i 25 de gener de 2013 per Michael Marciano al System Two Studios, a New York.
Produït per
Miguel Fernández, Leo Genovese i José Pascual
Miguel Fernández,
saxo tenor
Jason Palmer,
trompeta
Leo Genovese,
piano
Chris Lightcap,
contrabaix
Joe Hunt, bateria
Tota la música és de
Miguel Fernández i en aquest enllaç la podeu escoltar i comprar...http://miguelfernandez.bandcamp.com/album/afrikan-blues
Els de Downbeat li
van posar quatre estrelles i el Joe Tangani ens diu...
Molts instrumentistes intenten explorar l’àmplia gama del so dels seus
instruments, però pocs d’aquests modifiquen el seu instrument per aconseguir
aquesta gama dins la línia de la música
que ells imaginen, cosa que deu haver el Miguel.
Aquest és un projecte internacional que també te el vesant local o
europeu, i aquest és el que vaig poder veure no fa gaire al Jamboree en motiu
de la presentació del projecte del Miguel amb el gran i encara jove
trompetista americà, Jason Palmer.
Aquell dia vam poder veure la formació completa del Miguel, el seu
quartet, a més a més del Jason. I quina formació, amb el Marco Mezquida, piano;
Masa Kamaguchi, contrabaix i David Xirgu, bateria. En directe, aquesta formació va estar immensa i vam poder escoltar quin
gran nivell tenia el jove Palmer, sense parlar-ne de la resta de cracks, Marco,
Masa i David, uns monstres de l’escena actual, sense cap dubte, inclòs el líder
Miguel Fernández, evidentment.
Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic disc, un disc que segur
gaudireu com jo mateix he fet tot i preparant el programa.... i que serà una
meravellosa balada anomenada...
9.- B Class (M.
F.) 5m02s
Amb quina delicadesa hem començat aquest treball del Miguel Fernández,
oi? Només ell i el seu magnífic so, amb espurnes de piano i contrabaix i les
escombretes fregant suaument. En Leo Genovese ple del lirisme que el mateix
Miguel ens mostra en aquesta preciosa peça ideal per començar el seu treball.
La resta de temes inclouen també un parell de balades o similars com són el
tema “Fuga” i el “Mellow me”, tot i que el gruix del projecte està immers en
una sonoritat personal on l’experimentació melòdica hi és del tot present.
Com a mostra escoltarem el magnífic segon tema del disc, el que dóna nom
a l’àlbum, l’Afrikan Blues...
2.- Afrikan Blues (M.
F.) 7m31s
Un tema encetat pel motiu principal a saxo tenor i trompeta, un motiu
melòdic amb component rítmic que ens situa en el tema, amb un pont brutal que
dóna peu al grandíssim solo de Miguel i mentrestant al seu darrera una secció
rítmica impressionant. Jason Palmer, trompetista, recordeu aquest nom que farà
furor..he. Ja quan el vaig veure vaig flipar; quin fraseig més lleuger i
gràcil, fàcil també, aparentment, i amb un gran llenguatge personal com el so
de la seva trompeta. Impressionant, per dir-ho en una sola paraula. Genovese
encapçala la secció rítmica en el seu solo, ben marcat per bateria i contrabaix...quin
tros de tema, mare meva...al final un petit solo de bateria....
Seguim amb el següent tema anomenat...
3.- Jupiter I (M.
F.) 5m31s
Tema amb un motiu curt però a un tempo força viu, on ràpidament Miguel
enceta el seu solo. Què us sembla aquest gran saxofonista de Pamplona però ja
una mica d’aquí? Impressionant, oi? Les composicions ho són de la mateixa
manera que les seves interpretacions. Ja l’havíem tingut a Jazz club de Nit
però fa una mica amb el seu treball Transplanet Species, disc però una mica més
íntim que el que estem escoltant, que és força vital.
Seguim doncs amb un altre tema d’aquest disc i serà el primer anomenat..
1.- The Opener (M.
F.) 4m03s
Tema amb una mena d’atmosfera que embolcalla sobretot pels acords del
piano i per la melodia arrastrada del saxo i trompeta, una mica interpretada
amb un pèl de retard entre ells dos. Arriben ells dos a una mena d’èxtasi i
després cadascun d’ells s’identifica amb el tema a la seva manera.
Convindria que parléssim de Jason Palmer o sigui que és el que faré ara
mateix...
Jason Palmer, compositor, trompetista, arranjador, educador i
actor..mare meva..un dels músics més sol·licitats de la seva generació. A la
tardor del 2011 va fer una gira per la península formant part del East Coast
Tour of The Miles Davis Experience 1949-1959, amb la col·laboració de Blue Note
Records. L’estiu del 2011 Jason va fer una gira per Austria i Alemanya tocant
en molts festivals de la costa est dels eeuu i Canadà amb el Grace Kelly Quintet,
pasant una setmana a Langnau de Suïssa. També el 2011 li van donar un premi en
composició pel Consell Cultural de Massachusetts.
Ha treballat amb icones del Jazz com Roy Haynes, Herbie Hancock, Jimmy
Smith, Wynton Marsalis i la Lincoln Center Jazz Orchestra, Kurt Rosenwinkel (primer
trompetista que ha tocat amb el Kurt), Ravi Coltrane, Geri Allen, Patrice
Rushen, Clarence Penn, Jeff Ballard, Kenny Barron, Phil Woods, Common (icona
del hip-hop), Roy Hargrove, i Lewis Nash...
A més a més de participar en una dotzena de discos com a sideman, Jason
ha enregistrat tres discos sota el seu nom i avui mateix és artista de
Steeplechase Records. El seu debut va ser amb el disc "Songbook"
(Ayva Musica) amb Ravi Coltrane i Greg Osby, dos grans saxofonistes. Aquest
disc va aparèixer el 2008 i va estar en els millors d’aquell any i fins i tot
els de All Music el van posar a la llista dels millors discos de Jazz. Bé,
podríem seguir parlant d’aquest monstre de la trompeta però us ho deixo a
vosaltres, que segur tindreu l’interès de cercar més informació d’aquest gran
músic, Jason Palmer.
Acabem aquest projecte amb un tema el títol del qual és força
eloqüent...
8.- Sé que te gusta, KBI (M. F.) 5m42s
Un tema que comença una mica com l’anterior, amb els dos vents tocant un
pèl amb retard, per marcar més la sonoritat de cadascun d’ells. Ràpidament el
magnífic trio intervé amb el Leo de capdavanter sense oblidar el magnífic
bateria Joe Hunt i en Chris Lightcap al contrabaix. Ells sols fan i desfan,
fins i tot es pot escoltar un trosset característic d’un tema de Keith Jarret
interpretat pel Leo. De fet, Leo és un pianista que ha begut de les aigües de
Keith Jarrett i se li nota sobretot en aquest tema. Miguel s’hi capfica sense
cap mal de cap, seguint les elucubracions rítmiques i volant per sobre
d’elles....els cops a les timbales marquen la mètrica d’aquest tema. Jason
s’afegeix al motiu del tema amb el Miguel i així acaben, delicadament.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb la selecció que us he ofert i
recordar-vos que aquest divendres tenim un gran concert de Jazz amb el Fèlix
Rossy Quintet, amb Ben Solomon, saxo tenor; Davis Whitfield, piano; Pedro
Campos, contrabaix i Ofri Nehemya, bateria. A la Sala Xica a partir de les 22h
aquest divendres...Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
