Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres, avui, però demà i
de manera extraordinària en farem la segona part a la mateixa hora, les 22h i
fins les 23h30m...Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.
Avui i demà farem un programa estrictament dedicat a la figura de Lluís
Coloma i a la discogràfica catalana Fresh Sound Records i la seva secció Swing
Alley, de Jordi Pujol, home aquest que va apostar el 100% per en Lluís. Tots
els discos de Lluís Coloma estan editats per aquest segell i el seu vesant
Swing Alley.
I per tant us vull recordar que
podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i
més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran
entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
Comencem doncs amb el programa especial dedicat al gran pianista de
Blues, Rock i Jazz, Lluís Coloma, que aquest proper divendres tindrem al Jazz
Club La Vicentina, a partir de les 22h a la Sala Xica. De manera especial, i
degut a la magnitud de l’obre de Lluís, i amb la intenció de poder-vos-ho posar
tot, he decidit fer avui una part del programa, amb tres dels discos i el
dijous, l’altra part del programa amb tres discos més com ja us he dit al
començament. O sigui que l’Especial Lluís Coloma durarà dos dies, avui i demà i
comença ara mateix.
Aquests dos dies escoltareu diversos estils com Blues, Boogie-Woogie, fins
i tot algun Rock & Roll no endebades aquest va derivar del Blues i
Boogie-Woogie, i avui acabarem escoltant Blues de Chicago....comencem ja amb el
disc enregistrat el 2006...
“LONELY AVENUE”
Lluís Coloma
Editat per Fresh
Sound Records Swing Alley SA 008
Enregistrat per
Natxo Nogueras als Rosazul Studio Barcelona, del 15 al 18 de juny de 2006.
Produït per Lluís
Coloma
Productor
executiu, Jordi Pujol
Lluís Coloma,
piano i orgue Hammond B3
Manolo Germán,
contrabaix
Marc Ruiz,
bateria
I la
col·laboració de...
Pep Pasqual, saxo
alto
Dani Pérez i
Natxo Romero, saxos tenors
Joan Chamorro,
saxo baríton
R. M. Gera,
guitarra
Manuel Quintana,
congues.
Totes les
composicions i arranjaments són de Lluís Coloma excepte els temes 3 i 12.
Comencem amb el tema
10é a un tempo mig, adequat per centrar-nos en la qüestió...
10.- Slow Sunset
Blues (Ll. C.) 4m58s
Aquí doncs ja amb el primer tema i tocant el Hammond B3 acompanyat de
tots els seus amics. Un tema emmarcat dins del Blues de Chicago en la vessant
més moderna. Vull fer una menció especial al Natxo Romero, al qual vaig
conèixer allà pels finals dels 70s, i gran amic del Lluís i de molts altres, i
tots vàrem plorar, el Lluís més que ningú, la mort de l’estimat Natxo. Un 11 de
setembre de 2010 el vam acomiadar a Collserola.
Anirem parlant de qui és en Lluís Coloma, dient-ne
avui algunes coses i demà la resta. Nascut a Barcelona (1973), Lluís és
un dels pianistes més actius i reconeguts del Blues i el
Boogie Woogie. Influenciat
des de primerenca edat pels discos de Jerry Lee
Lewis, Roosevelt Sykes
i Alan Price, Lluís
s'allunya poc a poc
dels estudis de
piano clàssic per dedicar-se,
de manera autodidacta, exclusivament
al Rock & Roll.
Molt aviat mostra
una sorprenent habilitat pel Blues i el Boogie
Woogie.
Seguim doncs amb més música d’aquest preciós disc...un tema a pìano i bateria a un tempo medium, tema també del Lluís..
11.- Yancey meets
Booker (Ll. C.) 4m19s
Doncs ja vegeu quin mestre de les 88 tecles en
aquests estils de música. Lluís ha demostrat al llarg dels anys ser conseqüent
i prolífic compositor de la música que més li agrada..Amb aquest tema senzill
demostra la grandesa d’aquesta música.
Considerat un especialista i guardonat amb els
premis "Músic de l'any 2003,
per l'Associació de Músics de Jazz
i Música Moderna de Catalunya," Artista BluesCat 2006 (millor
artista de Blues a
Catalunya) i "Premis Sabadellencs
2007 que atorga anualment
la Jove Cambra de Sabadell,
Lluís ha donat conferències
i classes magistrals
sobre la història del Blues i Boogie Woogie piano,
sent un dels pocs pianistes a Espanya capaços
de recrear els estils primitius d'aquest gènere.
Lluís és també un
habitual als festivals de Blues & Boogie
Woogie de tota Europa
on destaca per la seva originalitat
i energia.
Seguim ara amb un
tema del qual n’ha fet dues parts, el Tea at down, però del qual només n’hi
posarem la primera...
12.- Tea at Down
– Part One (Ll. C.) 4m12s
Un magnífic tema on ens mostra la seva habilitat en la composició d’un
tema amb una recurrència melòdica i rítmica que des de l’inici ens va
embolcallant, però en cap moment cansant. Dóna gust escoltar-lo desenvolupant
la melodia i després també en la improvisació.
Escoltem-lo ara amb
el tema que dóna títol al disc....amb tota la colla...
3.- Lonely Avenue (Ll. C.) 3m44s
Un magnífic tema a ritme de boogie-woogie que per un moment m’ha
recordat a algun dels grups de rock dels anys 70s que van utilitzar aquest
ritme per fer gaudir tothom, com els Status Quo, els de la primera època. Aquí
la guitarra de del R. M. Gera i el saxo tenor, m’agradaria del Natxo, han estat
impressionants.
Seguim ara amb un altra tema amb el mateix ritme, tema dedicat a la seva
mare Magdalena.....
7.- Magda (Ll.
C.) 4m26s
Tema a trio i amb piano i no orgue, interpretat amb la delicadesa que es
mereix la persona a la qual el dedica, la seva mare. El ritme suau ens va
endinsant en la melodia que el Lluís va desenvolupant posteriorment, mentre les
escombretes del Marc i la subtilesa del contrabaix acompanyen les elucubracions
artístiques del magnífic líder i millor persona.
Seguim ara amb un tema també amb tota la banda, un Blues anomenat New
Blues, a ritme suau i cadenciós del boogie...
9.- New Blues (Ll.
C.) 5m32s 27m
Aquí m’ha semblat escoltar el so estripat del saxo
del Dani Pérez, i recordem que per aquí també ens sona el baríton del Joan
Chamorro. Tema que a la meitat canvia l’estructura rítmica a base de breaks
curts. Això dóna pas al solo del Lluís i demés companys, i amb aquest tema, a
tempo mig acabem aquest disc, per seguir amb el següent i anar pujant el
tempo...
Recentment ha gravat el seu primer disc en directe,
7 NIGHTS AT
CENTRAL (Swing Alley 2009), durant una setmana de concerts al prestigiós
local Cafè Central
de Madrid. Un disc
on el trio de Lluís
sona carregat de
complicitat i compenetració
després de més de 8 anys tocant regularment
arreu del món.
Escoltem doncs aquest disc enregistrat al Cafè Central de Madrid, on hi
van passar 7 nits tocant....
“7 NIGHTS AT
CENTRAL”
Lluís Coloma Trio
Editat per Fresh
Sound Records Swing Alley SA 017
Enregistrat en
directe al Cafè Central de Madrid del 8 al 14 de desembre de 2008.
Produït per Lluís
Coloma
Productor
executiu Jordi Pujol
Totes les composicions són de Lluís Coloma excepte el tema que ara
mateix posarem que és de Charmichael & Gorrell, tema que va ser un dels bisos
d’aquells concerts al Central...
12.- Georgia on
my mind (H.C. & S. G.) 5m43s
No és que no puguem dir gaire res del Georgia on my mind, no, és que no
acabaríem mai, o sigui que dir-vos que el Lluís i amics fan una meravellosa
versió d’aquest tema tant preciós, i que segur que el Central devia esclatar en
gran aplaudiments tot i agraint la generositat i feina d’en Lluís, Manolo i
Marc.
Transcendint fronteres, aquest
jove pianista ha tocat al Miri Jazz Festival (Malaysia
06 i 07), Voxstock
Blues Festival de Belgrade (Sèrbia 06),
Festival de Boogie Woogie de Beaune (França
07), Int. Boogie
Woogie Festival de
la Roquebrou (França 06), Gira Alemanya
al costat de Frank Muschalle i Julien Brunetaud
(Alemanya 07), Int. Boogie Woogie
Festival Switzerland (Lugano 05, 07),
Jazz au Mercure
(Tolosa 07, 08)
, caveau de la
Huchette a Paris 08 entre d'altres.
Seguim amb els temes
amb una mica més de canya, i ho farem amb el..
9.- Longhair’s
Tribute (Ll. C.) 4m58s
Un tema ja a un bon tempo i que és un tribut als cabells llargs, suposo,
als melenas de l’època entre els quals qui us parla. Aquí Lluís utilitza la mà
dreta amb una pulsació marcada i nítida metre l’esquerra marca els baixos
clarament a base de notes a tempo de negre, més o menys. I com que era prop del
Nadal els hi va fer un riff melòdic nadalenc, després el tema de Chuck Berry,
“You never can tell”, que tots recordem de Pulp Fiction i no gaires del disc de
Berry.
Escoltem ara un tema ja amb més videta anomenat dansa nocturna..
8.- Darkness Dance (Ll. C.) 8m05s
Amb una mà esquerra que d’entrada ja ens marca la pauta a seguir, i que
la dreta desenvolupa a mode de melodia del tema, amb un riff repetitiu que
enganxa i de quina manera..un tema que ben aviat deixa pas al llarguíssim i
impressionant solo de bateria del Marc. Aquest gran bateria ens deixa clavats a
la cadira cada vegada que el veiem i en aquest solo ben bé que ens ho demostra.
Segur que també serà així o millor el solo, els solos, que ens farà aquest
divendres a la Sala Xica de La Vicentina. Finalment, el solo del Marc deixa pas
a la coda del tema per encaminar-lo cap el final.
I ara anem amb una mica més de ritme de la mà esquerra i virtuosisme de
la dreta com ningú com ell sap fer a casa nostra...amb el tema
7.- Bumble Boogie (Ll. C.) 3m50s 22m41s
I amb aquesta meravella interpretativa de gran tècnica i velocitat
interpretativa, deixem aquest disc del Lluís per continuar amb el tercer i
darrer d’avui...Ja sabeu que demà continuarem amb la resta de discos per
dedicar-li dos programes seguits a aquest monstre de les 88 tecles.
I recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...
I ja que la presentació que us faig del treball de Lluís Coloma és
cronològica, ara ens toca escoltar un magnífic disc que va enregistrar a piano
solo dedicat al Blues de Chicago...un disc impressionant on les delicades
melodies i ritmes gens súper ràpids ens embolcallaran des del principi.
“ROCKIN’ MY
BLUES IN CHICAGO”
Lluís Coloma
Editat per Fresh
Sound Records Swing Alley SA 020
Enregistrat al
Steve Yates Recording Studio, Chicago, el 15, 16 i 17 de novembre de 2010.
Produït per
Barrelhouse Chuck
Productor
executiu Jordi Pujol
Aquest és un disc
homenatge i tribut al Blues de Chicago, on se m’ha fet molt difícil escollir
els temes que no havia de posar per qüestió de temps. Al final la selecció que
he decidit posar-vos és la següent....
Comencem per un dels
temes més lents....un tema de Avery Parrish ....
8.- After Hours (A. P.) 3m55s
Aquest tema tan subtil que el Lluís tan bé ha interpretat va estar
composat pel pianista Avery Parrish, i enregistrat el 1940 amb la Erskine
Hawkins Orquestra pel segell Bluebird convertint-se en un hit i a la vegada en
un estàndard de Jazz interpretat per gent com Benny Goodman, Dizzie Gillespie,
Sonny Rollins, i un llarg etcètera havent-hi una versió vocal a càrrec de la
gran Aretha Franklin.
El blues de Chicago és una forma de música de blues autòctona de Chicago, Illinois. El Chicago
Blues és un tipus
de blues urbà evolucionat
des del blues clàssic com a resultat de la gran depressió del 1929 i que es va desenvolupar en la primera
meitat del segle XX, durant la Gran Migració, quan els treballadors negres
es van traslladar des del sud dels Estats Units a les ciutats industrials del
nord dels Estats Units com Chicago.
Seguim ara amb un dels temes que més influència van tenir a
l’època...amb el tema de Leroy Carr anomenat..
4.- How Long
Blues (L. C.) 2m43s
Quina delicadesa, quina sensibilitat més exquisida la del Lluís en
aquest tema que van interpretar tants i tants músics de diferents estils i no
només de Blues i també ho va fer el mateix Eric Clapton, per parlar del que més
coneixem...el duo de Leroy Carr i Scrapper Blackwell el van enregistrar el 1928
i en van vendre 1 milió de còpies...va ser el Blues que va impactar més i que
més va inspirar als Bluesman de l’època, i a les Blueswomen..
El Blues urbà va començar a Chicago i
St. Louis, com la música creada per músics no professionals que tocaven
al carrer, en festes privades i
en d’altres esdeveniments de la
comunitat negre. Per exemple, el guitarrista bottleneck o coll d'ampolla Kokomo
Arnold era un
obrer metal·lúrgic i tenia un negoci que era
molt més rendible que la seva
música.
Seguim ara amb el
conegut St Louis Blues del W. C. Handy...
6.- St Louis
blues (W.C. Handy) 3m18s
Aquest és un altre tema que va anar a parar al repertori del Jazz
Clàssic, tema que encara es toca, com molts dels què escoltarem avui, com el
mateix Lluís ens demostra, i mostra la seva fidel adaptació del tema i bona
interpretació.
Un dels més importants llocs incubadores primerencs del blues de Chicago va ser el mercat a l'aire lliure al carrer Maxwell. Els residents de la comunitat negre el freqüentaven per a comprar i vendre pràcticament qualsevol cosa. Era un lloc natural per anar-hi a tocar. El camí que seguien quasi tots els músics de blues era aquest; començar com a músics de carrer i en home-partys, festes privades, per finalment, fer el salt cap els clubs de blues.
Seguim ara amb un
tema a ritme de boogie de l’Otis Spann anomenat Marie....
3.- Marie (O. S.) 2m40s
Tema a l’arrel del mateix Blues de Chicago com tots els que estem
escoltant d’aquest increïble disc del Lluís Coloma tot i tocar-lo a un tempo
una mica més suau que l’original...clar que amb aquests temes, el tempo és el
de menys....com les balades originals reconvertides a tempo bopper pel gran
Clifford Brown. Gran interpretació del Lluís essent-ne fidel als clàssics i
d’aquest de l’Otis que ell mateix va dedicar a la seva dona Marie. Recordem que
l’Otis va fer el seu primer enregistrament amb Muddy Waters el 1953, un home
nascut a Jackson, Mississippi el 1930.
Els primers clubs de blues de Chicago eren
majoritàriament als barris predominantment
negres al costat
sud i uns pocs més en els barris negres més
petits al West Side.
Un dels més famosos va ser la taverna de Ruby Lee
Gatewood, conegut pels clients com "The
Gates". Durant la dècada de 1930 pràcticament
tots els artistes
de renom hi van tocar.
Seguim ara ja amb el mateix tempo mig tirant a baix amb el tema de
Eurreal Montgomery i cantat per Barrelhouse Chuck, qui també ha produït aquest
magnífic tribut al blues de Chicago...el tema és..
13.- I keep on drinking (E. M.) 3m49s
Aquest és un tema interpretat també per Pinetop Perkins a mode de slow blues, entre d’altres molts, tema que es diu “I keep on drinking to drive my blues away”, que també podem escoltar en una versió de Johnny Young Chicago Blues amb músics com l’Otis Spann, James Cotton, etc...
El que va motivar que el Blues tingues
influència internacional va ser la
promoció de les companyies discogràfiques com Paramount
Records, RCA Victor
i Columbia Records. A través d'aquests tipus de companyies discogràfiques el Chicago Blues es va
convertir en una empresa comercial.
El nou estil de
música amb el temps va arribar a
Europa i el Regne Unit. A la dècada
de 1960, els joves músics britànics estaven
molt influenciats pel blues
de Chicago i com a resultat va sorgir el
moviment de blues britànic.
I ara serà ja a un tempo un pèl més viu, ja heu vist que avui he
mantingut el tempo força delicat, amb la idea que demà escolteu els temes amb
força més trempera..anem ara amb el tema de Maceo Merriweather anomenat..
2.- Chicago Breakdown (M.
M.) 2m56s
Aquest tema que interpreten gent com Rudy Blue Shoes del tema de Big
Maceo, un músic nascut a Georgia el 1905 i emigrat cap a Chicago el 1941 i que
va ser un pianista autodidacta com segurament molts d’ells. Quin respecte més
gran els hi hem de tenir a tots aquests músics de Blues, de Jazz, de l’estil
que fos, músics negres que van haver de lluitar contra el racisme durant tota
la seva vida, per poder viure amb un mínim de dignitat. El primer disc que va
enregistrar Big Maceo va ser el “Worried Life Blues” i d’altres temes varen ser
“Texas Stomp” i “Detroit Jump”, etc..temes aquests que estaven en el repertori
de l’Eric Clapton per exemple...
Acabem el programa d’avui amb un darrer tema a ritme viu de Boogie
Woogie tot preparant-vos pel programa de demà, amb el tema de Clarence Smith
anomenat...
7.- Pinetop’s Boogie Woogie (C. S.) 2m54s 22m19s
Doncs amb aquest magnífic i divertit tema acabem aquesta primera part
dedicada a Lluís Coloma amb el Programa 188 i demà amb el 189 li dedicarem la
segona i darrera tot preparant el concert del proper divendres a la Sala Xica,
concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina.
Doncs ja vegeu qui és en Lluís Coloma i avui n’hem tingut un primer tast
que espero us hagi agradat i ja sabeu que demà en tindrem l’altre....
Gràcies per escoltar-nos Bona Nit i Bon Jazz Club de nit en el Jazz de
cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
