Bona nit a tothom, benvingudes i benvinguts Jazzwomen i Jazzmen, com diu l’amic i mestre de les ones Andreu Fàbregues al seu Camps de Cotò.....avui hi tornem de nou amb un programa que no us deixarà impassibles. Després de la música dolça del disc d’en Roger Mas Trio i el hard bop i jazz wet coast del Harold Land Quintet, avui tenim una mica de tralla, metralla, amb una mica de  jazz d’avantguarda. No sé el perquè, però m’agrada posar-vos els meus vinils, comprats fa una pila d’anys i que són la música que jo escoltava allà pels anys 70s i 80s i que també escolto ara. Discos pels quals no passa el temps. Aquells discos que saps que sempre els podràs tornar a posar...i això  és el que faig....

Avui m’agradarà que escolteu un parell de treballs no directament relacionats en el temps, ans al contrari, però sí amb alguna cosa en comú, alguna concepció avantguardista de la música, del Jazz. En el primer disc, un doble LP de Chick Corea, tot i haver-hi temes free barrejats amb avantgarde, també n’hi ha d’altres més normals, dins de la concepció moderna del jazz, i aquests són els corresponen a les cares 1 i 2 d’aquest doble LP, i seran els temes que escoltareu.

L’altre projecte és força més “canyero” i és una mostra d’alguns dels treballs que la editorial americana Moonjune Records es dedica a produir. Haig de dir que, després d’haver posat el disc de l’amic Xavi Reija, “Resolution”, el responsable de l’editorial es va posar en contacte amb mi, el Leonardo Pavkovic, i em va fer arribar un paquet amb cinc discos de la seva editorial. La veritat és que ha estat molt amable en Leo, però em sap molt greu no poder posar els altres quatre discos, donat l’estil més aviat dirigit cap el Rock progressiu amb sí, algunes espurnes de jazz....La veritat és que l’únic que podré utilitzar és el que escoltareu avui i és el disc de la formació Machine Mass i el seu disc “INTI”, amb la col·laboració estel·lar de David Liebman.

Anem doncs amb el primer treball, el dedicat a Chick Corea....que tot i ser el Jazz Master, el poso a l’inici per la menor consistència sonora de la seva proposta a piano, contrabaix i bateria, vers la proposta de saxos i flauta, guitarra elèctrica i bateria....força més canyera que deixaré pel final.

D’aquet doble L.P. només escoltareu les cares 1 i 2.... Un disc on clarament es diferencien les sessions d’enregistrament, on la primera cara es va fer el 1968 amb una formació i la de la cara 2 del 1970 amb una formació diguem-ne força més eclèctica i moderna. Així seran també les músiques, més tranquil·les a la cara 1 i més agosarades a la cara 2.



The Blue Note Re-issue series
“CIRCLING IN”
Chick Corea

Editat per Blue Note el 1970 BST 84  555 XCT

SIDE 1, enregistrada el maig de 1968 a New York
Chick Corea, piano
Miroslav Vitous, contrabaix
Roy Haynes, bateria

Escoltem el primer tall del disc, el delicat Bossa, tema de Chick Corea a ritme súper delicat de bossa i on amb només 27 anys podreu escoltar quin nivellàs tenia ja pel que fa al domini de les 88 tecles. En la seva concepció rítmica de l’instrument es veu clarament el fet d’haver estudiat la bateria i haver-la tocat i que la toca la mar de bé.

1.- Bossa       (C. Corea)                 4m45s

Per saber una mica qui és Chick Corea, us diré d’entrada que avui ha fet 73 anys i que està en plena forma....Encara recordo el bon regust d’orella i visual de la seva participació en l‘anterior edició del ViJazz Festival de Vilafranca del Penedès.....però ara ens centrarem en la època de la seva vida dels anys 60s que és quan es va fer aquest disc....una informació extreta del magnífic llibre “Guia Universal del Jazz Moderno” de Juan Giner, Joan Sardà i Enric Vázquez.

Chelsea, Massachussets, el 12 de juny de 1941...de família italiana, porta més 40 anys de carrera com a pianista i ha aconseguit un reconeixement públic i projecció comercial que va més enllà del què és habitual en el món del jazz. Millor compositor que pianista (això diuen ells) Corea te un sentit innat de la melodia i d’un original pols rítmic, sovint expressat en breu cèl·lules que han fet d’ell un músic apreciat tan en el món del jazz com en el del pop i la música contemporània de concert.

Anem ara amb un tema força delicat inicialment, a piano solo i que ja veureu com canviarà l’assumpte després d’aquesta primera intro, tema també del senyor Corea.

2.- Gemini      (C. Corea)                 4m20s

Ja heu escoltat com tan Chick com Miroslav a solo d’instrument tots dos, han lluït abastament amb ja una clara tendència a la improvisació lliure, concepte aquest de plena avantguarda jazzística.

Al llarg dels anys, Corea s’ha bellugat en contextos molt variats. Els seus inicis en el Latin Jazz marcaran la seva obra, la qual transitarà des d’unes primeres gravacions amb influència de la música experimental fins una pionera fusió elèctrica que desembocarà en la banalització, per després passar pels solos a piano, la revisió del trio, piano, contrabaix i bateria, les obres orquestrades o les incursions en la música seria.

Escoltem ara un estàndard, una preciosa balada, reconvertida a la modernitat gràcies a les virtuts d’aquest mestre i a un magnífic arranjament...que per més avantguarda que fos hi devia ser....

3.- My one and only love      (Mellin/Wood/Sherwin)        3m34s

Després de la presentació inicial, el swing hi és força present tan en la pulsió del líder com també amb el dels acompanyants.



Va descobrir el piano als 4 anys i el 1962 va ingressar en la prestigiosa Juilliard School i va debutar amb Mongo Santamaria. Més tard va tocar amb Willie Bobo, Montego Joe i d’altres també en l’òrbita del Latin Jazz.  El 1964 es va incorporar al grup de Blue Mitchell en un parell de discos de Blue Note. Dos anys després i recolzat pel Herbie Mann amb el qual tocava aleshores, Corea va enregistrar el seu primer disc com a líder, el “Tones for Joan’s Bones”. 

Entrem ara amb el 4rt tall de la cara 1, tema força avantgarde de concepció i d’interpretació.

4.- Fragments           (C. Corea)     4m02s

Tema total d’improvisació lliure, és tot el que sembla. Magnífic treball de recerca sonora i rítmica amb un trio de mestres....i això que Mr. Roy Haynes no era ben bé d’aquesta corda, ell que era el més ganàpia de tots tres.

El quintet que va gravar aquest disc estava format per Joe Farrell, Woody Shaw, Steve Swallow i Joe Chambers, la qual cosa ja va confirmar l’habilitat de Corea de fer-se acompanyar de grans músics. Algunes de les peces del Tones a més d’afegir-hi temes inèdits i dos temes de Hubert Laws veuran la llum com a “Inner Space” a nom d’aquest darrer. El 1967 Chick Corea participarà en una sessió liderada pel bateria Pete La Rocca, amb John Gilmore i Walter Brooker que s’editarà com “Turkish women at the bath”, publicat posteriorment a nom de Corea i com a “Bliss”.

Escoltem ara el darrer tall de la cara 1, un tema preciós, allunyat de l’anterior, amb una melodia embolcallada per la rítmica potent al darrera.

5.- Windows              (C. Corea)     3m10s

Ja vegeu quina preciositat de tema....
Jo no sé si vosaltres hi noteu o heu pogut escoltar algunes notes identificatives del què serien temes com Spain o Crystal Silence, però a mi m’ha semblat escoltar-ne algunes..Anem ja amb la cara 2 del 1970.


SIDE 2, enregistrada el 7 d’abril de 1970 a New York
Chick Corea, piano
Dave Holland, contrabaix
Barry Altschul, bateria

Escoltem ara el segon tall de la cara 2, el magnífic I don’t know, tema que de manera velada l’inicien amb una suavitat que aviat es veurà sobrepassada pel canvi rítmic...

2.- I don’t know          (C. Corea)     2m40s

Ja ho heu pogut notar....inici suau i canvi brutal i un magnífic tema amb un Corea impressionant sense oblidar gens a un Miroslav que formaria part de la primera fornada de baixistes de Weather Report i  el gran Roy Haynes que està també pletòric.
El 1967, Chick Corea enregistrà amb Stan Getz el “Sweet Rain” i el 1968, va acompanyar a Sarah Vaughan. Aquest mateix any enregistrarà un dels seus discos fonamentals “He sings, now he sobs” per Blue Note. Corea va convocar a Miroslav Vitous i a Roy Haynes per a un brillant exercici d’improvisació que marcarà època. La cara 1 del disc que avui us presento, el “Circling In”, el va fer amb aquests dos monstres. Blue Note en va fer aquesta reedició el 1970, d’un disc que no surt ni en la pàgina web de Chick Corea.

Anem ara amb un tema de Monk, el que li va dedicar a la seva i de molts músics de l’època, la Baronesa Pannonica de koenigswarter. Una obra mestre que en Chick es dedica a reconfigurar a la seva manera..

3.- Pannonica           (T. Monk)       2m59s

Una melodia inicial que l’identifica, i també després el pont per tornar al tema, i aquí s’acaba l’estàndard i comença el desconegut...Un Haynes immens a les escombretes i un Miroslav potent, marcant a mode de walkin el tempo, i mentre, Mr Corea, gaudint en el registre mig alt, que és on ell sembla trobar-se millor.
Escoltem ara el rítmicament més potent primer tall de la cara 1, el Samba Yanta de Corea....On l’inici de la curta melodia es veu ja marcada per la potència rítmica de Vitous i Haynes...



1.- Samba Yanta      (C. Corea)     2m40s

Corea després dels inicis, s’ha embrancat en un tour de force amb els companys per mantenir la maquinaria a tope....Un gran tema de Corea...

Les influencies de Corea van des de Bud Powell a McCoy Tiner, passant per Bill Evans i Paul Bley i es conjuguen finalment en us estil propi. Després de formar part del quintet de Miles Davis el 1970, Corea Va formar un trio amb Dave Holland i Barry Altschul, els quals van enregistrar el disc “The song of singing” per Blue Note amb tota una colla de temes inclos el d’Ornette coleman, “Blues Connotation”, que està inclòs en la cara B de la reedició que avui us presento i amb la mateixa formació, i que ara mateix sonarà...per a tots vosaltres.....un tema de més de 7 minuts on la melodia de Coleman deixarà pas ràpidament a la improvisació de Corea....

4.- Blues connotation           (O. Coleman)            7m17s

Quin magnífic tema, en clau de Blues la qual cosa li agradava força al més Free de tots, Ornette Coleman...

Després va incorporar a Anthony Braxton i el grup va passar a ser “Circle”, amb el qual van enregistrar “Early Circle” el 1970 per Blue Note i el doble LP en directe, “Circle Paris-concerts”, el 1971 per ECM. La música que feia Chick Corea en aquella època es basava en la improvisació lliure i era d’una gran intensitat, tal i com es demostra en les gravacions anteriors en l’àlbum “Is” (The Complete Is Sessions) del 1969 de Solid State/Blue Note, amb Shaw, Lwas, Holland, Bennie Maupin i Jack deJohnette. En la mateixa línia, Corea participà com a sideman en l’excel·lent disc de Marion Brown, “Afternoon of A Georgia Faun” del 1970 i per ECM.

Deixem-ho com hem dit abans aquí ja que és l’etapa que ens ocupa en aquest disc amb sessions del 1968 i 1970.

Deixeu-me que us digui quatre paraules sobre el concepte d’improvisació lliure....

La improvisació lliure es fa en un context atonal on el focus es desplaça de l'harmonia a d’altres dimensions de la música: timbre, intervals melòdics, rítmics i de la interacció espontània entre músics. Tot i que els artistes poden triar tocar en un determinat estil o una clau, o en cert tempo, les cançons convencionals són molt poc freqüents en la improvisació lliure; s’emfatitza més generalment  l'estat d'ànim, la textura o, més senzillament, en gest performatiu que en les formes preestablertes de la melodia, l'harmonia o el ritme. Aquests elements són improvisats a voluntat mentre la música avança....A veure si això s’assembla al que escoltareu ara...

5.- Duet for Bass and piano nº 1    (D. Holland/C.Corea)           3m28s
6.- Duet for Bass and piano nº 2    (D. Holland/C.Corea)           1m40s

Doncs potser sí que això que hem escoltat el Improvisació Lliure, oi? I tant lliure....

Ara estem en predisposició per escoltar els Machine Mass....que ja veureu i escoltareu que hi haurà un canvi sonor important i el concepte musical és força més ampli i també lliure...
Aquest disc em va arribar de New York conjuntament amb 4 més i enviats pel Leonardo Pavkovic, editor, productor i director de la discogràfica Moonjune Records, i quasi juraria que serà la primera vegada que l’escoltareu, ja que em consta que no ha sonat en cap emissora del nostre país....Una Primícia a Ràdio Sant Vicenç 90.2 en el seu programa Jazz Club de Nit...
Aquest disc, no sé jo si el podreu trobar a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26 a Sarrià, on hi ha tot i més de Fresh Sound Records i tampoc a Quadrant Produccions....però ja sabeu que en aquests llocs hi podeu trobar de quasi tot i més....Anem-hi doncs i aneu en compte amb les pujades, baixades i corbes d’aquest tobogan...



“INTI”
Machine Mass.....
Tony Bianco & Michel Delville feat. Dave Liebman

Editat per Moonjune Records   MJR 060
Enregistrat  el 10 d’octubre de 2012 als Red Rock Recording Studios, Saylorsburg, PA (USA) per Kent Heckman.
Produït per Machine Mass.
Productor executiu Leonardo Pavkovic..

Michel Delville, guitarra, Roland GR09, electrònica
Tony Bianco, bateria, loops, percussió
Dave Liebman, saxos tenor i soprano, flauta dolça.

Els temes són bàsicament de Bianco i Delville tot i que hi ha el “In a silent way” de Joe Zawinul i col·laboracions en dos temes de Dave Liebman.

Vegem qui és el Tony Bianco, drummer potentíssim..

Tony Bianco és un bateria de jazz i compositor de la ciutat de New York que es va traslladar a Europa a principis dels 90s. Es descriu com "un veritable mestre de la bateria", això diuen els de Ayler Records. Ha tocat i gravat amb molts músics de jazz prominents incloent Elton Dean, Alex Von Schlippenbach, Dave Liebman, Paul Dunmall, i Evan Parker. El 2008 va reunir a Dave Liebman i Evan Parker per a una gravació de la BBC que es va convertir en el CD "Relevance".

Tony, ha tocat amb molts dels improvisadors europeus i també va enregistrar un disc de jazz contemporani anomenat “In a Western Sense” amb Zoe Rahman. Va tocar amb Elton Dean en el seu projecte concepteual anomenat "Freebeat", del qual en va resultar dos CD amb Dean a "Northern Lights" i amb Liebman en Monkey Dance.

El 2009 va gravar  “Never Pet a Burning Dog", amb la banda douBT amb el guitarrista Michel Delville i el pianista Alex Maguire, obra reconeguda i aclamada amb 4 estrelles en el Downbeat Jazz Magazine.

El primer tema que escoltarem és l’emblemàtic “In a silent way”, de Joe Zawinul....que crec jo que enllaça perfectament amb l’anterior de Corea...i l’escoltareu enllaçat també amb el primer tema del compacte, el que dóna nom a l’àbum, INTI de Bianco/Leibman

4.- In a silent way      (J. Zawinul)                6m30s
1.- INTI                       (Bianco/Leibman)    7m29s

Carall, quina entrada oi? Primer amb el carismàtic In a Silent Way que va sortir en el disc homònim de Miles Davis...i després aquest INTI, que s’enllaça a la perfecció per després esdevenir quelcom de majestuós amb el Michel distorsionat a la guitarra i després un Liebman força més líric i acabar amb una seqüència rítmica brutal de Bianco....



Potser que parlem una mica del Mr. Dave Liebman.... nascut el 1946, saxo tenor i soprano...Lennie Tristano li va donar classes particulars i Charles Lloyd de saxo i flauta. La seva primera i més gran influència li va venir de John Coltrane. Va ser cofundador de ka Free Life Communication Association, grup amb seu al Space for Innovative Development de New York. Actualment, a part de compartir la seva saviesa amb gent jove com és el cas del disc d’avui, Liebman es passeja pel món donant classes magistrals, trepitjant escenaris i enregistrant projectes. Allà pels primers anys 70s, formava part del grup d’Elvin Jones, amb el qual va enregistrar un parell de discos per Blue Note. Després Miles el va cridar i amb ell s’hi va estar fins 1974 havent enregistrat un disc cada any per Columbia....com per exemple el “On the Corner” del 1972.
Tot i que s’estava amb Davis va fundar el seu grup anomenat “Lookout Farm” amb el músic indi Badal Roy que tocava la tabla.....

Seguim ara amb un tema de Bianco suposadament dedicat a Charles Lloyd i que es diu així....

3.- Lloyd         (Tony Bianco)           6m25s
  
Tema iniciat per un patró rítmic de marcat contratemps i entretallat i per sobre notes llargues de saxo i guitarra....per després esdevenir un excels treball amb el solo inicial del mestre Liebman del qual en seguim parlant..

I seguint amb el Liebman....Sense estendre’ns massa dir-vos que les seves col·laboracions en treballs editats  per ECM són moltes i amb diversos músics, com Richard Beirach, John Abercrombie, Frank Tusa, Steve Swallow, Steve Khun, Bob Moses, etc...
Posteriorment va fer una gira amb el Chick Corea, mentre que pel seu propi grup hi passava gent com John Scofield, Randy Brecker, Adam Nussbaum, etc...A principis dels 80s forma un grup amb Beirach, George Mraz i Al Foster a la recerca de l’emoció controlada. Quan ja s’acaben els 80s va fundar el grup “Quest” amb Beirach i d’altres més. Amb el temps ha anat canviant i el músic eclèctic inicial ha madurat i ara li preocupen més les textures sonores i el fraseig i es dedica més al soprano, tot i que també toca el tenor en aquesta col·laboració.

Anem-hi ara amb el tema cinquè del disc...amb un inici similar i que magnifica el projecte i la idea global del disc....tema del guitarrista belga Michel Delville.

5.- A Sight     (M. Delville)               6m39s

Quin magnífic so el del soprano del Liebman....i sempre uns baixos fantàstics presumiblement  programats electrònicament pel Tony Bianco i un so i solo del Michel impressionants...parlem doncs ara d’aquest músic...
   
Michel Delville és un músic, escriptor i professor nascut a Lille, Bèlgica, el 1969.
Ha estat actuant i component música alternativa des de mitjans de la dècada de 1980. Els seus projectes més recents inclouen el quintet The Wrong Object (que va fundar el 2002 i per al qual ha escrit gairebé totes les cançons que s'han publicat fins ara, DouBT, Machine Mass feat Dave Liebman etc...Ha tocat i enregistrat amb Dave Liebman, Elton Dean, Annie Whitehead, Harry Beckett, Richard Sinclair, Ed Mann, Alex Maguire, Dagmar Krause, Benoît Moerlen,Tony Bianco, Karen Mantler, Geoff Leigh, Markus Stauss, Guy Segers, Klaus Blasquiz, Gilad Atzmon, Dirk Wachtelear i altres. Els últims anys han estat un període productiu, amb enregistraments i gires de Delville a molts països diferents (entre ells Japó, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Gal·les, la República Txeca, Eslovàquia, Grècia, Luxemburg i Bèlgica). Els programes de ràdio sobre les seves obres musicals - i sobre la música que ha escrit per a The Wrong Object des de l'any 2002 - s'han transmès per la RTBF, RAI3, RTC, VPRO, i molts altres canals de televisió i ràdio independents i ha rebut crítiques positives de publicacions com Jazzwise, DownBeat, Guitar Player, Signal to Noise, Allmusic, MusicaJazz, Jazz Review, altres revistes independents, revistes electròniques i blocs.

Acabem ja amb aquest magnífic treball amb el segon tema del disc de Tony Bianco i Michel Delville que és el

2.- Centipede            (T.Bianco/M. Delville)          4m43s

Doncs res, això ha estat tot....com sempre que podem acabem a bon ritme i avui no ha estat una excepció...Espero que hàgiu gaudit del programa, un pel agosarat ho reconec, però sempre donant sortida a nous projectes de músics del país o no, de projectes en clau estàndard o no com el d’avui, enviat pel Leonardo Pavkovic des de New York al qual li agraeixo el detall...
La primera part l’hem passada amb el gran Chick Corea que avui ha fet 73 anys, per molts anys Chick, amb un treball reeditat per Blue Note el 1970 d’un vinil, un doble LP digitalitzat i que ha sonat la mar de bé, així com les músiques que hem escoltat....
Ja dir-vos que tot just demà tenim un gran concert de Jazz amb el Gorka Garay Quintet amb Marco Mezquida, Pau Domènech, Pau Sala i Carlos Falanga. Gorka presenta el disc “El Cazador de luz”.....

Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.



0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |