PROGRAMA 137
Bona nit, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit¸ aquí Miquel
Tuset qui us parla, qui fa el programa i qui fa de tècnic de taula.....ah i
a l’hora de plegar, apago els llums i tanco amb clau i forrellat....
Avui tenim un programa farcit de novetats, amb un primer treball dels
amics “Qué Pasa Contigo Trio?”, i un parell de treballs de l’editorial
de casa nostra, Fresh Sound Records New Talent.....
“TIME WITH
PEOPLE”
Jamie Reynolds Trio
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 405
Enregistrat per Michael Marciano als Systems Two,
Brooklyn, New York el 23 de març de 2011
Produït per Jamie Reynolds
Productor executiu, Jordi Pujol
Jamie Reynolds, piano
Gary Wang, contrabaix
Eric Doob,
bateria
Totes les composicions són de Jamie Reynolds excepte el tema “The
Feeling Of Jazz” què és de Duke Ellington.
12.- The Feeling of Jazz (D.E.) 1m49s
Jamie Reynolds és una pianista canadenc, teclista i compositor que
ha viscut a Nova York des de 2005. Es va graduar amb honors a la Universitat
de Toronto el 2004, on va estudiar amb David Braid, Mike Murley, Phil
Nimmons, i molts altres. Jamie es va mudar a Nova York el
2005, quan se li va concedir una subvenció del Canada Council per
estudiar amb Fred Hersch, i va rebre una segona beca en 2007 per fer-ho amb
Craig Taborn.
3.- Singing School (J.R.) 6m52s
Jamie ha tocat amb alguns dels millors músics de Nova York, incloent Billy
Hart, Cameron Brown, Rodney Green, Rob Scheps, Greg Gisbert, Jamie Baum, Joel
Frahm, Branford Marsalis, Ike Sturm, i va treballar amb el productor Jason
Olaine. Ha tocat en gairebé tots els millors clubs de jazz de Nova York
i ha realitzat nombroses gires pel Canadà, els EUA i Europa,
incloent una actuació al Festival de Jazz de Newport.
2.- Locks (part one) (J.R.) 3m17s
Jamie va fer el seu àlbum debut en format trio i piano acústic, amb música
original, a la primavera de 2011, i va ser llançat el 2012. També col·labora
amb el productor Emilio Reis Leblanc en un projecte elèctric que combina
música original, improvisació, i els efectes experimentals d'estudi.
6.- Locks (part two) (J.R.) 1m16s
“Time with people” és el debut com a líder de Reynolds i
presenta un trio de piano que valora el diàleg de grup, el flux, el lirisme i
la flexibilitat en la musculatura i vistositat. Reynolds i el seu trio
de companys, el baixista Gary Wang i el bateria Eric Doob, tenen una
relació d’empatia i excel·lents habilitats de comunicació, les quals beneficien
a la música en tot moment. Els tres homes se senten còmodes en la seva pròpia
pell, i mostren un nivell de confiança compartida que permet que la música
pugui créixer i florir.
10,. Locks (part three (J.R.) 2m29s
Mentre què Reynolds va començar a escriure algunes d'aquestes
peces cap el 2006, cap dels temes es pot
considerat vell, o antiquat. Va decidir deixar que les seves idees evolucionessin
amb el temps i va donar els seus fruits. La seva música té un sentit de
maduresa i profunditat que només es pot escoltar amb una acurada consideració.
Línies ondulades, declaracions contemplatives, "Improvisation
(View)" i la brillantor amb un sentit de la moderació, "Morning
sun", totes conviuen pacíficament en el món de Reynolds.
1.- Ideas of North (J.R.) 5m49s
“Time with people” és el tipus d'àlbum que millora cada vegada que l’escoltes,
com una nova arruga que es desplega. Aquest és un treball a trio reflexiu en
tot el sentit de la idea ".
Donen Bilawski-All About Jazz (25 de juny del 2012)
7.- Cold Spring (j.R.) 6m09s
Seguirem ara amb un treball de tres molt bons músics, vinculats d’alguna
manera amb l’Escola Jam Session dirigida des de fa prop de 13 anys per
l’inesgotable Luís Blanco, compositor i cantant a més a més d’altres i
diverses activitats...
Els components hi tenen vinculacions ja que hi treballen com a professors,
alguns, essent el Jeroni Pagan director musical de la secció dedicada al
grau superior.
“Qué Pasa Contigo Trio?”
Editat per Jam Session Records
Enregistrat i mesclat en dues sessions a Capital
Sounds Studios per Enric Català.
Produït per QPCT
Productor executiu Luis Blanco
Jeroni Pagan, piano
Àngel Blanch, fretless bass
Miquel Garcés, bateria
Escoltarem tota una colla de temes, d’estàndards, tocats amb especial
delicadesa però amb la força immaterial que dóna ser el primer treball
enregistrat. De fet, la majoria de temes enlluernen per aquesta mateixa
delicadesa, bàsicament per la pulsió nítida sobre el piano i un acompanyament
suau de baix elèctric i bateria, els quals, en cap moment agafen un
protagonisme irresponsable. Un disc on tot està mil·limètricament quadrat, i on
hi ha un projecte unitari al voltant d’aquestes precioses melodies, essent-ne
elles les vertaderes protagonistes. Projecte dedicat a tots nosaltres, els
oïdors, però també dedicat a ells mateixos, com a millor manera d’agrair-nos el
poder tocar junts, diuen ells. Anem
doncs a fer-ne una repassada....
2.- Nigerian Marketplace (O.Peterson) 5m21s
El text següent està extret de la pàgina web de Jam Session Records
i traduït.
La fórmula musical del trio, és una de les més funcionals i
característiques. I encara que les possibilitats de reducció d'orquestra a grup
són molt diverses (des de duos a ensembles), el trio no només atorga una excel·lent
claredat en la redistribució de les funcions musicals, sinó que permet als
músics desenvolupar-se a fons dins dels seus papers. La història ens ha deixat
clars exemples. Amb l'arribada del Jazz, grans mestres des de Bill Evans a
Chick Corea, ens van delectar amb les seves lliçons magistrals basades en
la fórmula del trio en infinitat de solcs de vinil. La més
"estàndard" és la formada per piano, contrabaix i bateria, però ja el
1937 innovadors com Nat King Cole, van explorar en formacions
alternatives com piano, guitarra i baix, fins que amb la incursió de l'òrgan
hammond, el gran Jimy Smith, o el guitarrista West Montgomery,
van treballar amb distribució d'òrgan, bateria i guitarra.
4.- Night and Day (C.Porter) 4m58s
Amb l'arribada del Rock, la fórmula del trio va seguir mostrant
el seu clar avantatge sobre altres formats, passant-se a denominar "Power
Trio". Des de The Cream, Jimi Hendrix Experience, Emerson Lake
& Palmer, Rush, Police, fins Motörhead, van demostrar que les
possibilitats musicals d'un bon trio, són pràcticament infal·libles.
"Què Pasa Contigo Trio?", És una formació de trio de jazz, composta
per tres grans músics, Jeroni Pagan (piano), Àngel Blanch (baix fretless) i
Miquel Garcés (bateria), veterans músics del nostre segell, que ja van aparèixer
en l'àlbum de Black Jack en formació d'octet, i que ara tornen a
delectar-nos amb un altre excel·lent àlbum més madur. QPCT?, és una
clara aposta en el desenvolupament musical dels seus integrants. Excel·lent
banda si vols gaudir del format trio de jazz, i una tornada no només als
orígens, sinó a la recerca musical intrínseca de cadascun dels seus membres
units per l'agraïment mutu de poder tocar junts.
Seguim ara amb un altre estàndard, súper conegut i interpretat a la
majoria de Jam Sessions...
7.- Alone together (Arthur
Schwartz) 5m15s
Després d’aquest primer tast amb els “Qué Passa Contigo Trio?” i ja per acabar la selecció de treballs discogràfics, us presentem el
darrer del gran saxofonista Frederic Borey...
“THE OPTION”
Frederic Borey
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 416
Enregistrat el 12, 13 i 14 de març de 2012
Produït per Frederic Borey
Productor executiu, Jordi Pujol
Frederic Borey, saxos tenor, soprano i alt
Inbar Fridman, guitarra
Camelia BenNaceur, piano i Fender Rhodes
Florent Nisse, contrabaix
Stefano Lucchini, bateria
Convidats especials: Yoann Loustalot, fiscorn
Michael Ballue, trombó en els temes “My Home” i “Earth Complains”
Totes les composicions composades i arranjades per Frederic Borey
Un magnífic disc , que cada dia que passa que me l’escolto, m’agrada
més. Es fa difícil fer-ne una selecció sense perdre alguna joia, o sigui que el
millor que podeu fer és comprar-lo a la botiga Blue Sounds al carrer Benet
i Mateu nº 26 al barri de Sarrià....
"Frédéric Borey no és un estrany, l’havia descobert en el seu anterior àlbum, Lines,
i vaig quedar totalment captivada pel so que treia del seu tenor com no podia
ser d'altra manera. Le Bordelais no és el seu primer intent, però és el
seu cinquè àlbum (el tercer en l'etiqueta Fresh Sound.) El títol, La
opció és singular ja que és la causa del seu pas decisiu del saxofonista
per París el setembre de 2012 per viure una certa emulació i ser: "va ser
allà i va passar allò".
8.- Still Raining (F.B) 5m52s
De totes maneres la seva formació també ha canviat: la pianista Camelia
Ben Naceur, qui també toca el Fender Rhodes amb gran talent, va
romandre vivint al sud-oest, i va aconsellar a la guitarrista Inbar Fridman
que viu a Israel, però el projecte, per raons de disponibilitat i
mobilitat geogràfica, es converteix en un equip parisenc; si s’escau amb els guitarristes
Peter Perchaud i Michael Felberbaum i el pianista Paul Lay i Vincent
Bourgeyx.
1.- My Home (F.B) 7m21s
Borey té moltes experiències en el seu haver, incloent que era part d'una
orquestra de dotze saxòfons (des del sopranino al saxo baix) tocant
transcripcions de Bach, però també li agrada tocar en trio (Unitrio
Saxx, per exemple) amb l'òrgan Hammond i bateria perquè li agrada la fusió
de colors. No obstant això, el tenor, que es va entendre a la perfecció el to
de cada nota, és el seu preferit. A més, el descobriment de Jerry Bergonzi i
Joe Henderson va ser crucial per a ell.
La prova? L'última peça, "Olinka" balada d'amor,
felicitat autèntica per als amants. Que de fet es troben en el cor del món del
jazz, un món que sempre ha encantat. En les referències primerenques del joc,
ens perdem amb certesa, ja que el saxofonista és clarament un apassionat de
l'instrument i ha après la lliçó dels seus mestres. Borey té un poder gairebé
hipnòtic, no perquè toca melodies no escoltades, sinó precisament perquè
desperta en nosaltres la nostàlgia aguda i deliciosa, tot el que et fa estimar
el saxofon. I això, sobretot perquè la relació entre la melodia i l'harmonia és
una de les seves principals preocupacions. Toca el soprano a "The Option",
i torna a l'alt (el seu instrument durant els seus estudis clàssics), a
"Still Raining" (que apareixia en el tema de "Blues Cruise"
de Chris Cheek en l'àlbum del mateix nom a Fresh Sound New Talent.
3.- Lo Zio (F.B) 6m57s
Convidats en els temes "My Home" i "Earth complains"
balada lànguida si escau, el Yoann Loustallot, trompeta baixa i Mickael
Ballue amb el trombó ocupen un lloc important en la formació i l’amplien.
Tots estan al servei de composicions amb rigor clàssic, establint una
coreografia entre bufadors formidables, ritmes fogosos (el baterista Stefano
Lucchini, discretament efectiu) i la guitarrista de traça delicada i
subtil. S'entendrà, que l'orquestració és el resultat net d’una formació d'aliatges
preciosos els quals se’ns emporten des del primer tema, però sobretot amb el
tema "Lo Zio", on la banda es desferma impulsada per la pianista Camelia
Ben Naceur.
5.- The Tightrope Walker (F.B) 8m6s
Les veus s’eleven amb alegria i complicitat, harmonitzant la fàcil
lectura d'un conjunt mixta i delicat. Aquest àlbum de jazz, d’una aparent
simplicitat, sense buscar efectes virtuosos, és una autèntica declaració d’amor
vers aquesta música, i no en podem
romandre indiferents. Aquestes grans qualitats,
treballen a favor d'un àlbum decididament convincent .
Sophie Chambon – Elu Citizen Jazz (març de 2013)
7.- Mr. J.H. (F.B) 6m52s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
