PROGRAMA 123 dedicat a Charlie Byrd, Swing Set i
Songbook
Bona nit, benvinguts al programa 123 de Jazz Club de Nit...
Avui ens passejarem per les músiques més clàssiques del Jazz de
la mà d’una formació de casa nostra, derivada de La Locomotora Negra, el
grup Swing Set que fan això mateix, SWING en majúscules, amb molt de
gust musical i bones interpretacions gràcies als bons solistes que hi inclou.
El disc és diu:
“ONE WAY”
SWING SET
Enregistrat a l’estudi Laietana de Barcelona el 10 de
febrer, 8 de març i 15 d’abril de 2008 per Jordi Vidal.
Editat per Fresh Sound Records en la secció Swing
Alley sa 013
Produït per Jordi Pujol
Disseny gràfic per Pep Rius
La formació la inclouen :
Àngel Molas, saxo baríton i soprano
Miquel Donat, trompeta
Sergio Fructuoso, saxo alt
Víctor González, trombó
Octavi Bañuls, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
4.- Sentimental Journey(Brown, HomerGreen arr. V.Conzález)) 4m10s
8.- The Blues made me feel this way
(Edgard Sampson arr A.Molas) 3m53s
El Cd que teniu a les mans vol recollir l’esperit que sempre impregna
les actuacions de SwingSetn, les emocions que sorgeixen de la sincronia
entre els membres i que donen vida pròpia al grup. El resultat d’aquesta
interacció s’ha pogut gaudir durant els darrers 10 anys a festivals de Jazz,
sales de concerts, places públiques, caves de Jazz, festes privades, i a
algunes ràdios i televisions.
9.- June’s Jumpin (J.Hodges
arrang. Victor. González) 4m50s
10.- Loungin at the Waldorf (Fats Waller arrang A. Molas) 3m58s
Els arranjaments són obra de Víctor González, l’Àngel Molas, Miquel
Donat i Pep Rius, i serveixen per donar a la banda la seva empremta
particular, un so que beu de les “Big Bands” dels anys 40 i 50 i dels combos
que en varen sorgir. La banda pren com a referència els grups creats per
components de les orquestres de Duke Ellington i Count Basie (J. Hodges,
Buck clayton, Clark Terry, Lester Young...), i inclou en el seu repertori
temes de Gerry Mulligan, Miles Davis, Herbie Hancock, Joe Zawinul i fins
i tot dixieland, tot recolzat per la forta personalitat del grup.
3.- Bei mi bist du Schön (Jacob Jacobs arra
A.Molas) 4m04s
Condensar 10 anys en12 temes no
és fàcil, però creiem que hem aconseguit un retrat fidedigne de la nostra
trajectòria. Després de 10 anys ja tocava....
SwingSet.
2.- Rumble (Sy
Oliver arran V.González) 4m42s
1.- All the cats join in (Benny Goodman arrr
V.González) 4m18s
“For Louis”
Charlie Byrd
Enregistrat als Clinton Studios, New York City, el 10
i 11 de setembre de 1999 per Josiah Cluck.
Produït per Gregg Field
Productor executiu Glen Barros
Charlie Byrd, guitarra
Robert Redd, piano
Dennis Irwin, contrabaix
Chuck Redd, bateria
I la col·laboració de Joe
Wilder, trompeta i Steve Wilson, saxos en la majoria de temes.
6.- The Roof Blues (Paul
Mares, Melrose Walter, etc..) 5m03s
3.- A Kiss to build a dream on (Hammerstein II) 5m03s
Charlie Byrd, guitarrista americà nascut a Suffolk, Virginia
el 16-9-1925 i traspassat el 30-11-1999 a Annapolis, Maryland. Tenia 10
anys quan el seu pare, que tocava una pila d’instruments de cordes, li va fer
aprendre la guitarra. Es va trobar immers en la segona guerra, i a Europa
va descobrir Django Reinhardt. Una vegada desmilitaritzat el 1947,
s’instal·la a Nova York i treballa amb el clarinetista Sol Yaged
i després amb Joe Marsala. El
1949 ho fa amb la pianista Barbara Carroll i després ho fa amb el
pianista Freddie Slack. El guitarrista Bill Harris li parla de Sophocles
Papas mestre que ensenya a prop de Washington. Byrd abandona
la guitarra elèctrica per seguir els seus cursos i treballa l’harmonia amb el musicòleg Thomas
Simmons.
10.- Indian summer (Al
dublin i Victor Herbert ) 4m03s
9.- Struttin With Some Barbecue (Lillian Armstrong) 4m47s
El 1954 va marxar a Sienna per estudiar amb Andrés Segovia
i fins i tot pensa en abandonar el Jazz. Desprès, des de 1957 a 1959,
apareix regularment en les emissions de Televisió tocant al Showboat Lounge de Washington amb Ketter Betts
(contrabaix) i Berstell Knox (bateria). El seu repertori era un hàbil
compromis entre el Jazz i la música clàssica. L’èxit aconseguit li va permetre
compondre i interpretar la música de “The purification” de Tennesse
Williams amb Woody Herman
(clarinetista i líder i director de la seva Big Band) a la primavera de
1959. Ho van fer al Roundtable a Nova York tot just abans de
sortir de gira per la Gran Bretanya i Arabia Saudita. Va fer també una
gira amb el seu trio per Amèrica del Sud el 1961, esdeveniment
subvencionat pel “Departament d’Estat Americà”.
11.- Rosetta (Earl
Hines, Henri Woode) 4m38s
Va ser després d’aquest viatge que va enregistrar el seu disc “Jazz/Samba”
en una església de Washington acompanyat de Stan Getz. Malgrat
l’anticipació en aquesta àrea de Laurindo Almeida i Bud Shank, aquesta
fórmula va iniciar la moda de la “Bossa-Nova” als Estats Units. Byrd
va tornar a Europa amb Les
Mc Cann i Zoot Sims i enregistra diversos discos de Jazz, Clàssica i de
Bossa-Nova. El 1965 el conviden a tocar a la Casa Blanca. Durant la
dècada dels anys 70s, fidel a la seva recepta i catapultat per la seva
reputació forma, amb Barney Kessel i Herb Ellis el “The Great Guitars”. El 1985 es torna a troba per tercera vegada
amb Laurindo Almeida per enregistrar un disc al voltant del tango.
Contractat per Concord enregistra diversos discos en formats diversos,
solo, quartet i fins i tot amb quintet de cordes. Eclèctic per elecció i
posseïdor d’una excel·lent tècnica, Charlie Byrd és un “tocador” delicat
que tendeix però al manierisme.
1.- Petite fleur (Sidney
Bechet) 5m07s
Ell va ser l’introductor de tocar la guitarra de Jazz amb els quatre
dits de la mà dreta, que després esdevindria en el “Finger Style” amb
guitarristes com Martin Taylor que la va desenvolupar fins l’extrem
màxim i després l’altra innovador que va ser Stanley Jordan. Malgrat un
interessant joc d’acords en una guitarra clàssica amb cordes de niló, Byrd fa una música intimista, molt
agradable d’escoltar, però sovint, molt marcada per l’esperit del Jazz. Alguns
el consideren com un avantpassat llunyà de l’actual Ralph Towner, tot i
estar emmarcat aquest darrer molt i molt per l’ona de l’ECM.
Traduït del Dictionnaire du Jazz de Carles, Clergeat i
Comolli.
“FASCINATING RHYTHM”
SONGBOOK
Gravat als KB studios de Gavà els dies 28 i 29 de
març de 2009
Produït per Songbook
Piero Cozzi, saxos alt, tenor i baríton
Kike Angulo, guitarra
Pep Rius, contrabaix
2.- The Man I Love (G.Gershwin) 3m44s
4.- The Surrey with the fringe on top (R. Rodgers) 4m14s
Songbook, tal i com el nom suggereix, neix de la passió comuna que sentien els
seus components per Jazz i per la gran cançó d’autor. La cançó nord-americana,
la de Cole Porter, Jerome Kern, George Gershwin, etc...ha estat i
segueix sent font d’inspiració per a tots els músics de Jazz, que la utilitzen
com a material inesgotable per a llurs interpretacions.
7.- Here’s that rainy day (J. Van Heusen) 3m37s
8.- Won’t dance (Jerome
Kern) 5m30s
Música immortal, d’indiscutible qualitat i que, justament per això,
encara manté intactes tot el seu encant i frescor. Així doncs, el desig de
tenir versions pròpies, amb arranjaments originals d’alguns dels clàssics del “Tin
Pan Alley” popularitzats per Sinatra, Nat King Cole i d’altres grans
intèrprets, fou el punt de partida que dóna vida a aquest treball, fet amb l’única
finalitat de proposar, un cop més, una música que, per la seva bellesa i
elegància, mai deixa de resultar moderna.
1.- Fascinating Rhythm (G.Gershwin) 3m38s
3.- Just one of these things(Cole Porter) 5m10s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
