“BRISA”
JAVIER MORENO new york ensemble
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-382
Enregistrat per Joe Marciano al
Systems Two Studios, NYC el 2009
Produït per Javier Moreno
Productor executiu Jordi Pujol
Tots els temes són de Javier
Moreno.
Javier Moreno, contrabaix i
composicions
George Dulin, piano i fender
rhodes
Tony Moreno, bateria
I la col·laboració especial de
George Garzone, saxo soprano
(2) i saxo tenor (6 i 8)
En el seu blog i te escrit això ....
Tristeza en el asfalto.
Te encuentro y tu me
encuentras, bebes de mis adentros,
de la hiel amarga, del pasado, y del pozo de azul profundo.
Casi negras son mis lágrimas al
enfrentarme
con tu inconfundible hálito de
soledad...
Y sin embargo, por momentos te
busco y te vislumbro a lo lejos...
graciosa figura de escarcha
oscura, estás allí, al borde del abismo;
Una luna morada te alumbra, y
me haces sentir dichoso de mi alegría,
porque sin ti, ella se
convierte en el polvo eterno del cuál se alimenta el
infinito ...
2.- Menilmontant (J.M.) 6m56s
Javier Moreno és un contrabaixista nascut a Madrid i amb residència més o menys
estable a Nova York, on és molt
actiu dins l’escena jazzística de la ciutat com a “sideman” o com a líder de
diverses formacions la qual cosa li permet enriquir la seva sensibilitat
musical i creativitat.
A nivell internacional, Javier
ha tingut la oportunitat de treballar amb artistes com són George Garzone, Gerald Clever, Abbasy Rez, Tony Moreno, Badal Roy,
Didier Ithursarry, Mat Maneri, Craig Taborn, Joe Morris, Ralph Lalama i Tony
Malaby.
3.- Brisa (J.M.) 8m04s
En l’escena jazzística de l’estat espanyol, Javier ha col·laborat amb reconeguts artistes com són Federico Lechner i Albert Bover entre
molts altres, mentre que en l’ambient Flamenc
ho ha fet amb artistes com són ara Carmen
Linares, Agustín Carbonell "El Bola", Javier Ruibal, David Dorantes i
Esperanza Fernandez.
Com a director musical i compositor, està treballant en projectes de
teatre multidisciplinaris inspirat pel llibre de Federico Garcia Lorca “Poeta en Nova York” anomenat “Wearing
Lorca’s”. Obra que es podrà veure el desembre de 2012 en el Duke Theatre de Broadway (Manhattan).
6.- Igor’s doubt (J.M.) 7m24s
Javier va estudiar contrabaix clàssic al Conservatori de Música al carrer Ferraz de Madrid. Posteriorment va
marxar al Real Conservatori de Música de
La Haia per a obtenir el seu graduat en Jazz. Finalment va ser admès a la Universitat de Nova York per seguir el Master en Jazz Performance i Composició.
Javier ha estudiat amb mestres com: Kenny Werner, Ralph Alessi, Ron McClure, Hein Van De geyn, Larry
Grenadier, Eric Revis i Ben Street. Ha participat en seminaris com els del Banff Centre de Canadà dirigit per Dave Douglas.
Entre les beques i premis rebuts en
suport de la seva carrera tenim: Beca completa
atorgada per la Fundació Caja Madrid, Beca "Tete Montoliu" atorgada per l'IEA i el d'una entitat privada
atorgada pel "Centre Banff de les Arts Creatives" al Canadà.
Entre 2011 i 2012 Javier ha
realitzat tres àlbums com a líder. “Brisa” (Fresh
Sound New Talent), "Kunveno" "From the other side"
amb Clara
Luna, Albert Bover i Xavi Maureta, i
"Bajo Cero" amb Eva
Novoa i Ramón Prats (New Mood Jazz)
i actualment està preparant el seu nou projecte que es farà el 2013.
8.- Duessertation (J.M.) 7m53s
“UNCLE JUNE” BE IT
AS I SEE IT
GERALD CLEVER
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-375
Produït per Gerald Clever
Productor Executiu Jordi Pujol
Enregistrat als estudis
Scrootable Labs, el 21 d’octubre de 2009 per andy Taub. Mesclat i masteritzat
per ell mateix i Ben Liscio als Brooklyn Recording
Totes les composicions són de Gerald
Clever.
Gerald Cleaver (bateria, percussió,
veus), Andrew Bishop (flauta, saxo soprano, clarinet baix, saxo tenor), Tony
Malaby (saxo soprano, saxo tenor), Craig Taborn (piano), Drew Gress (contrabaix),
Mat Maneri (viola). Ryan MacStaller (guitarra a #1 & 8), Andy Taub (banjo a
#11), Jean Carla Rodea (veu a #8 & 11) i John Cleaver (veu a #8).
El disc es composa de dues parts, To Love i He Said. Posaré integrament la segona part on comença recitant un
poema que diu.....
HE SAID
“He
Said
I
See
The
eyes see
Craters
Filling
up
With
good things falling down
Just
because you said it
Doesn’t
mean you mean it
Unless
of course
You
you said it
And
you mean it
Now
as I see it
Now
as eyes see it
All
that is left
Truth
Telling Truth.”
08.- He Said (G.C.) 1m54s
Gerald Clever, Detroit,
4 de maig de 1963. Gerald és un
producte de la rica tradició musical de la ciutat. Inspirat pel seu pare, el
bateria John Cleaver, va començar a
tocar la bateria de molt petit. També va tocar el violí a l’escola elemental i
la trompeta ja de jove a la Junior High
School i posteriorment a la High
School. A l’època d’adolescent va adquirir una incalculable experiència
tocant amb els mestres de Jazz de Detroit,
com són ara Ali Muhammad Jackson, Lamont
Hamilton, Earl Van Riper, i Pancho
Hagood.
09.- Gremmy (G.C.) 6m33s
Mentre esperava per entrar a la Universitat
de Michigan per estudiar música principalment, li van concedir una
subvenció per estudiar Jazz des del
National Endowment for the Arts amb el bateria Victor Lewis. Es va graduar el 1992 i va començar a donar classes
en el mateix Detroit on va poder
treballar amb en Rodney Whitaker, A.
Spencer Barefield, Marcus Belgrave, Donald Walden, Wendell Harrison, i amb
músics que els varen visitar com són ara Hank
Jones, Tommy Flanagan, Barry Harris, Kenny Burrell, Frank Foster, Cecil
Bridgewater, Ray Bryant, Eddie Harris, Dennis Rowland, Howard Johnson, Diana Krall
i Don Byron.
10.- Charles street quotidian (G.C.) 6m20s
El 1995 va acceptar feina com a professor assitent dels Estudis de Jazz de la Universitat de
Michigan, i el 1998 també es va ajuntar al grup de professors de la Facultat de Jazz de la Universitat de
l’estat de Michigan. Se’n va anar a New
York el 2002.
11.- 22 minutes (the wedding song) (G.C.) 4m56s
Ha tocat o enregistrat amb músics com, Franck Amsallem, Tim Ries, Henry Threadgill, Roscoe Mitchell, Lotte
Anker, Reggie Workman, Marilyn Crispell, Matt Shipp, William Parker, Craig
Taborn, Kevin Mahogany, Charles Gayle, Mario Pavone, Ralph Alessi, Jacky
Terrasson, Jimmy Scott, Muhal Richard Abrams, Dave Douglas, Tim Berne, Jeremy
Pelt, Ellery Eskelin, David Torn i Miroslav Vitous, entre d’altres.
El seu disc “Adjust” enregistrat el 2001 per Fresh Sound New Talent, va ser nominat en la categoria del millor
disc debutant per la Jazz Journalists
Association. L’altre disc, "Gerald Cleaver's Detroit",
també de Fresh Sound New Talent, és
un homenatge a la seva ciutat i finalment als grans bateries de Detroit, Roy Brooks, Lawrence Williams,
George Goldsmith i Richard "Pistol" Allen. Cleaver lidera els grups Violet
Hour, NiMbNl, Uncle June i Farmers
By Nature.
12.- From A Life Of The Same Name (G.C.) 6m14s
“PERSONAL
TONAL”
RUSS LOSSING
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT- 365
Enregistrat el 4 de març de 2009 per Joe Marciano al
Systems II, Brooklyn, Nova York.
Produït per Russ Lossing
Productor Executiu Jordi Pujol
Russ Lossing, piano
Loren Stillman, saxo alt
John Hebert, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Dels 10 talls del
disc, 7 són composicions pròpies...
Russ
Lossing ha
penetrat el món del Jazz
Modern, de la improvisació i composició d’avui i dia i podem trobar-hi un
dels artistes més estimulants i innovadors. Russ Lossing està cridant
l'atenció a tot el món per la seva visió única,
de profunda integritat i pensativa veu humanista. És conegut per la seva musicalitat examinadora. És
un líder provocatiu creant alternatives a les concepcions musicals enquistades.
La seva veu individual, com a intèrpret i compositor, sobresurt dels camps del Jazz i de l’Avant-Garde emergents en la música que es fa avui dia.
1.- Personal
Tonal (Russ Lossing) 6m27s
Participar en els treballs de Lossing és poder conversar de manera
elegant: un contrapunt que implica oient, músic i compositor de la mateixa
manera. Posseïdor d’un inherent sentit de la forma, ell fa que els elements
estructurats de la música siguin creatius. Russ
va començar a articular aquesta perspectiva a través de la composició, fen
força gires i concerts al final de l’adolescència i a l’inici de la vintena. Ha realitzat el
fet del plaer de tocar; encara més, incrementant el sentit refinat i el desig
madurat que li demanava la seva pròpia veu. Una gran, única i personal veu del
jazz improvisat ha aparegut. Russ
Lossing ha composat més de 400 obres i és particularment sol·licitat per
tot el món com a pianista de jazz i compositor. Ha fet 12 discos com a líder i
ha participat en més de 30 treballs com a acompanyant, “sideman”,
col·laborant amb els músics més aclamats
mundialment com són Paul Motian, Dave Liebman, John Abercrombie, Mat Maneri i Mark
Dresser. Lossing
ha fet 4 discos com a líder sota el prestigiós segell discogràfic Suís de
l’avant-garde, el HatHut Records.
2.- School Days (Örnette Coleman) 6m49s
Ha composat 21 banda
sonora per a pel·lícules, des de curts avant-garde fins a llargs documentals
per a la PBS, BBC, així com per a
pel·lícules dramàtiques pel mercat americà i per la resta del món. Manté una
agenda bastant carregada per fer actuacions en clubs i festivals arreu del món.
La seva manera innovadora, dinàmica i arriscada com a compositor i executant en
viu, el fa aparèixer en molts diferents tipus de concerts. Ha estat una figura
en molts dels millors festivals de Jazz d’arreu. Ha tocat en els millors locals
de Nova York, com el Village Vanguard, on ho va fer integrat
en el quintet del desaparegut Paul
Motian. Russ Lossing s’ha refermat
com a un mestre innovador. La seva experiència com a pianista clàssic i de Jazz
li ve de dècades d’esforç i treball seriós en ambdós disciplines. Aquestes
riques experiències les trasllada directament als seus estudiants Ha dirigit
multitud de classes de treball i master classes dins els Estats Units i per Europa.
Tenint des de sempre una passió per la teoria de la música i el seu anàlisi, Russ Lossing ha desenvolupat la seva
pròpia sintaxi per improvisar i compondre: una perspectiva que
li permet la capacitat de barrejar la música escrita
i improvisada a les
obres amb molta facilitat.
3.- Turn (Russ Lossing) 5m58s
Donada la seva capacitat
evolvent de la sempre inquisitiva ment, Russ
busca nous projectes en els quals poder explorar la seva visió creativa, tan si
és el líder de la seva formació com si va de “sideman”. Ha desenvolupat les
seves pròpies estructures a través del so, fent que les percepcions auditives
tinguin referències psicològiques relacionades amb la melodia, des de la complexa fins la simple, amb construccions
formals d’harmonia i ritme. Manté una “fe” formal en la necessitat del què ell
diu que és la “intuïtiva forma de la teoria”. Una creença en la restauració del
pensament intuïtiu del discerniment i la participació amb la música. En una era
on la música contemporània s’ha convertit en una habilitat especialitzada, Russ encara dóna un valor excepcional a
les orelles i al cor. La ment segueix la complexitat de les seves composicions.
No obstant això, hi ha una qualitat suau enervant,
una expressió profunda i apassionada que
sorgeix d'aquest única auto-exploració
de l’artista.
-Barbara Droubay, N.Y.C.
10.- Scrapple
From The Apple (Charlie Parker) 5m51s 27m
El tonal és
una illa. I en aquesta illa hi ha de tot. Hi ha un tonal personal per a cadascú
de nosaltres, i n’hi ha un de col·lectiu per a tots nosaltres per un temps
determinat que li podem dir el tonal dels temps.
Hi ha, parlant
de manera planera, dues cares per a cada tonal. Una és la part de fora, la
franja, la superfície de l’illa. Aquesta és la part relacionada amb l’acció i
l’actuació, el costat més aspre. L’altre part és la decisió i el judici, el
tonal interior, més delicat i més complex.
El tonal
adequat, correcte, és un tonal on els dos nivells estan en perfecta harmonia i
equilibri. Al principi, un ha de parlar-li al tonal. És el tonal qui ha de
cedir el control. Però això s’ha de fer amb satisfacció. En altres paraules, el
tonal es fa per renunciar a coses innecessàries
com l'auto importància i la auto indulgència, cosa que només
ens enfonsa en l'avorriment.
El problema més gros és què el tonal s’aferri a aquestes
coses quan hauria d’estar content d’alliberar-se d’aquesta porqueria. La feina
consisteix en convèncer el tonal per
esdevenir lliure i fluid. Això és el que el bruixot necessita abans que res
més, un tonal lliure i fort.
Don
Juan
Contes
de Poder , Carlos Castaneda
Subscribe to:
Missatges (Atom)
