PRIMERA PART: JAZZ CONTEMPORANI, TANGO-JAZZ, I GROOVE.
“STRIPES”
LAURENT BRONNER TRIO
Editat per Fresh Sound Records el 2011. FSNT 387
Enregistrat per David Casamitjana al Moulin d’Andé, França el febrer de 2007
Coproduït per Lauren Bronner i Jordi Pujol Baulenas.
Tots els temes del disc són composicions del mateix Laurent.
Laurent Bronner, piano
Gerard Prevost, contrabaix
Jean Christophe Nopel, bateria
Laurent és un pianista de Jazz de formació clàssica, graduat al Conservatori Nacional Superior de Paris, on va fer també estudis de Jazz. Music impregnat de la música impressionista i contemporània, te un toc molt delicat al piano i és admirador de Ahmad Jamal, Claude Debussy i John Cage, entre d’altres. Ha estat al capdavant de diverses formacions en format trio i col·labora en formació de quintet amb el grup catalano-francés Five in Orbit, acompanyant al trombonista català Ramon Fosati. Grup que tindrem la sort de poder escoltar en directe al Jazz Club La Vicentina el 16 de març, en una mini gira que faran per Catalunya.
3.- L’arbre à Escabe 3m54s
4.- Valseur Jaune 5m05s
7.- Ligus 4m00s
Ara escoltarem un estil bastant diferent, encara que no tant. Sí pel fet d’afegir-hi el tango i fer el que podríem dir tango jazz, i no tant pel concepte de Jazz modern, Jazz contemporani que tant el Laurent com l’Emilio Solla que ara escoltareu, ambdós fan.
“BIEN SUR!”
EMILIO SOLLA & THE TANGO CONSPIRACY
Editat per Fresh Sound Records en la seva secció World Jazz, FSWJ 042
Enregistrat el 25 de june de 2005 per David Kowalski als Estudis Bennet, NJ
Produït per Emilio Solla
Productor Executiu, Jordi Pujol Baulenas
Chris Cheek, saxos soprano, tenor i baríton
Victor Prieto, acordió
Emilio Solla, piano
Jorge Roeder, contrabaix
Richie Barshay, bateria
I d’altres col·laboradors en alguns dels temes del disc.
Tots els temes són composicions de l’Emilio Solla, excepte Malena, composada per Manzi i Demare.
Emilio Solla es va graduar el 1986 en piano clàssic al Conservatorio Nacional de Música de Buenos Aires. Va estudiar composició a Buenos Aires, Barcelona i New York amb Susana Kasakof, Gabriel Senanes, Miquel Ortega i Bruce Barth. El seu treball inclou la música tradicional Argentina, la fusió entre el rock i el jazz, música per a teatre i dansa, a més a més de col·laborar amb grans tanguistes. Des del 1983 que composa les seves pròpies peces, i després d’haver enregistrat sis compactes amb Fresh Sound Records i actuar per tot arreu. Va arribar a Barcelona el 1996 i a New York el 2006, sempre a la recerca del creixement personal i artístic, havent tocat amb Paquito d’Rivera, i en el seu disc, Emilio Solla i afines, també posat en aquest programa, amb músics com Gorka Benítez i d’altres.
1.- Remain Alert 7m46s
3.- Hartbeat 8m50s
4.- Malena 8m05s
“LINED WITH A GROOVE” A TRIBUTE TO RAY BROWN
MANUEL ALVAREZ TRIO
MANUEL ALVAREZ TRIO
Editat per Temps Records
Enregistrat a l’Estudio decai a Vallgorguina els dies 16 i 17 de juny de 2010 per Kiko Caballero i Pep Roig.
Producció artística, Manuel alvarez
Manuel Alvarez, piano
Gerard Nieto, piano
Jean Pierre Derouard, bateria
Manuel Alvarez, contrabaixista nascut a Barcelona el 1967. Va estudiar al Taller de Músics i l’ESMUC, amb Pierre Boussaget, Javier Colina, etc..Està establert a Londres de fa uns mesos, tot i això, el vàrem poder escoltar al Jazz Club La Vicentina aquest darrer 18 de novembre, en un gran concert. El disc que us presento i que ja ens va presentar en aquest concert és un homenatge a qui per ell, és un dels contrabaixistes de referència, Ray Brown. Manel, te un currículum llarguíssim, i que contempla noms com Nicholas Payton, Jesse Davis, Frank Weiss, Phil Woods, aquests darrers col·laborant amb la Barcelona Jazz Orquestra, on ell toca el contrabaix. També ens va visitar amb l’Ignasi Terraza i la Susana Sheiman al Jazz Club La Vcientina en un gran concert. Aquest és el seu primer disc liderant una formació, però ha enregistrat molts altres discos amb l’Ignasi Terraza, BJO, Toni Solà, Big Mama, i d’altres.
1.- Lined with a groove (Ray Brown) 3m33s
8.- The days of wine and roses (H.Mancini) 5m21s
9.- Time after Time (Cahn-Styne) 4m28s
SEGONA PART: HARD BOP, alguns temes en directe i algun altra que no.
“WHISPER NOT”
BENNY GOLSON
Tema enregistrat en directe al Japó el 1987 amb Freddy Hubbard a la trompeta, Ron Carter al contrabaix, Benny Golson al saxo tenor, Mulgrew Miller al piano i Marvin Smitty Smith a la bateria. Aquest magnífic tema del compositor de tants i tants temes, entre els quals una de les millors balades “I remember Cliford”, es pot escoltar en moltes altres actuacions mitjançant el You Tube o bé escoltant discos com el Lee Morgan Sextet, amb el Hank Mobley al tenor i és clar Lee Morgan a la trompeta, però he escollit aquesta versió pel gran i llarg solo que fa el sr. Benny Golson amb el seu tenor.
Whisper Not (Benny Golson) 9m56s
“WALKIN’”
MILES DAVIS ALL STARS
Editat per JVC Victor
Enregistrat el 3 d’abril de 1954
L’innegable força i convicció present en l’execució de Walkin’ per Miles Davis, sobrepassa la urgència i passió amb les quals ell voldria reclamar de ple dret el seu estatus com a primer arquitecte del Bop. Davis està recolzat pel els seus ALL STARS amb la seva primera secció rítmica: Horace Silver al piano, Percy Heath al contrabaix i Kenny Clarke a la bateria. Per omplir el sextet hi tenim també el J.J. Johnson al trombó i Lucky Thompson al saxo tenor, que seran els qui tocaran el magnífic Walkin’
Walkin’ (Carpenter) 13m28s
LOUIS ARMSTRONG & DUKE ELLINGTON the masters take
L.Armstrong, trompeta i vocal; Duke Elligton, piano;
Trummy Young, trombó; Barney Bigard, clarinet;
Mort Herbert, baix; Danny Barcelona, bateria.
Sessió produïda per Bob Thiele en N.Yortk city, el 3 d´abril de 1961
DUKE´S PLACE
I´M JUST A LUCKY SO AND SO
COTTONTAIL
MOOD INDIGO
THE BEAUTIFUL AMERICAN
BLACK AND TAN FANTASY
THE MOOCHE
STAN GETZ & BILL EVANS
Stan Getz, saxo tenor; Bill Evans, piano;
Ron Carter, baix; Elvin Jones,bateria
Enregistrat als estudis de Rudy Van Gelder, el 5 de maig de 1964
NIGHT AND DAY
BUT BEAUTIFUL
FUNKALLERO
MY HEART STOOD STILL
SARAH VAUGHAN WITH CLIFFORD BROWN
Sarah Vaughan veu; Clifford Brown, trompeta;
Herbie Mann, flauta;Paul Quinichette, saxo tenor;
Koe Benjamin, baix; Roy Haynes, bateria.
Gravació, desembre de 1954, en Fine Sound, New York City
LULLABY OF BIRDLAND
APRIL IN PARIS
JIM
JIM
IT´S CRAZY
Bona nit de nou amigues i amics de Jazz Club de Nit. Avui em torna a tocar a mi, Miquel Tuset, fer el programa que alternem amb el Carles Guillem cada quinze dies. El Carles ens sorprèn a cada programa amb uns discos molt ben trobats, però haig de felicitar-lo per tal i com va fer i presentar el darrer. Va ser un programa didàctic, molt ben explicat i amb una molt bona música. A veure si ho faig jo tan bé.
Avui hi tornem amb la discogràfica Fresh Sound Records en el seu segell de novetats el New Talent, presentant-vos tres propostes diferenciades, amb músics d’aquí i de fora d’aquí. Ho sigui que els tres discos que escoltareu estan editats per Fresh Sound Records.
El primer treball que us presento és el
BARITONE RHAPSODY JOAN CHAMORRO FSNT 385
Plays de nusic of Pepper Adams, Gerry Mulligan, Serge Chalof i Harry Carney FEATURING SCOTT ROBINSON
amb la col·laboració del Taller de Músics.
Produït per Joan Chamorro i Jordi Pujol
Enregistrat als estudis Laietana, Barcelona, per Nacho Nogueras i Jordi Vidal
Parlar de Joan Chamorro és una tasca fàcil però pot ser molt llarga, ja que aquest home atresora una llarga història com a músic, com a docent, un dels primers teòrics del Taller de Músics, i ara, darrerament al capdavant de la Sant Andreu Jazz Band, una Big Band de nens, nenes, nois i noies, músics tots, que a més d’un ens varen sorprendre la primera vegada que els vàrem veure. Si parlem que és la Big Band que va fer més concerts el darrer 2010, doncs ja us podeu imaginar el valor que això representa. També el podem trobar al capdavant d’una formació més reduïda, presentant a la jove revelació Andrea Motis, cantant, saxofonista i trompetista. Tota una troballa, treballada d’ençà una desena d’anys. Bé, tot això i més és el Joan Chamorro, o sigui que quan pugueu, aneu-lo a veure amb la formació que sigui. Comencem doncs amb els temes d’aquest treball liderat per ell.
En els dos primers temes que escoltarem tenim a
Joan Chamorro, saxo baríton
Enrique Oliver, saxo tenor
Toni Belenguer, trombó
David Mengual, contrabaix
David Xirgu, bateria
1. Love or leave me (Walter Donaldson) 4m42s
3. Bossa Nouveau (P. Adams) 3m42s
i en el següent, la col·laboració especial de
Sergi Vergés, trombó i arranjaments
Víctor de Diego, saxo alt i tenor
Jon Robles, saxo tenor
Julián Sánchez, trompeta
5. Elevation (G. Mulligan) 4m17s
Ara la formació és la següent:
Joan Chamorro, saxo baríton i saxo baix
Scott Robinson, saxo tenor, baríton i saxo baix i trompeta
Joan Monné, piano
David Mengual, contrabaix
David Xirgu, bateria
9. Baritone Rhapsody (J. Chamorro) 7m03s
l’ordre dels solos en el darrer d’aquest disc tema és el següent:
Joan Chamorro, saxo baríton: Joan Monné, piano
Scott Robinson, saxo baríton: David Mengual, contrabaix
Joan Chamorro, saxo baix: Scott Robinson, trompeta
11. Blues peleón (J. Chamorro) 6m34s
Canviem d’estil i ens anem a temes més reposats, que a més són composicions pròpies, en aquest cas de Toni Mena, guitarrista.
QUADERN
TONI MENA FSNT 392
Enregistrat el 12 i 13 de gener de 2010 a l’estudi 44.1 de Girona per Toni Paris.
Produït i mesclat per Toni París i Toni Mena
Productor executiu, Jordi Pujol
Disc dedicat a l’Elena per estar al meu costat, diu el Toni.
Julián Sánchez, trompeta
Toni Mena, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
S’ha de dir que tots els temes són composicions del Toni Mena.
Toni Mena, de la plana de Vic, va formar part del grup Buhos, essent-ne el seu guitarrista a partir del març de 2009, donant-li al grup aires molt més jazzístics fins el 2010. Any en que el disc “Radio Buhos” del grup Buhos va estar entre els 5 més venuts de l’any, a part de fer una de les gires més multitudinàries que mai havia tingut el grup. També va formar part d’altres projectes com són Urban Activity i Audiomental. El Toni Mena amb la formació d’aquest disc va presentar el seu projecte el 15 i 16 de febrer de 2008 al Jamboree, amb molt èxit de públic i crítica especialitzada.
Escoltarem uns quants temes d’aquest treball, començant pel primer
1. Sinopsis 6m00s
2. Diagnòstic 3m40s
4. Incoherent 5m35s
7. Dr. Gull 3m50s
8. Fràgil 6m00s
I tornem a endinsant-nos en músiques actuals, contemporànies de la mà d’una formació de luxe, si parlem només de Mark Turner i Aruan Ortiz, dos dels sis músics que ens acompanyaran la resta del programa. El líder de la formació és però el trompetista
Christoph Siegrist presentant el seu treball
WELCOME TO THE BLUE WORLD FSNT 389
Enregistrat l’11 i 12 de maig de 2009 als estudis de gravació Hotel Samurai, a Brooklyn, NY.
Produït per Christoph Siegrist
Productor executiu, Jordi Pujol
Christoph Siegrist, trompeta
Mark Turner, saxo tenor
Aruan Ortiz, piano i fender rhodes
Massimo Bolcati, contrabaix
Richie Barshay, bateria
I Joshua Kwassman en els temes 2 i 7
Anem a escoltar quina música ens presenta aquest jove trompetista suec, ja que hem de dir que tots els temes són composicions d’ell, excepte el tema Half Nelson que és de Miles Davis.
Comentaris sobre aquest jove músic els tenim i són aquests:
Diu el Chris Potter del Christoph que és un prometedor trompetista que ha posat en un àlbum tota una sèrie de potents i forts temes originals, a més a més de comptar amb la col·laboració d’un dels saxofonistes que més m’agraden, Mark Turner.
També ens diu en Wallace Roney, escolteu a Christoph, és un gran trompetista.
Podeu llegir, en anglès, una crítica molt ben parida sobre aquest àlbum al web de All About Jazz, feta pel Dan Bilawsky el 30 de juliol de 2011.
Començarem pel primer tema del disc
1. Columbus 9m33s
2. Welcom to the blue world 6m18s
6. Third Ear 6m40s
6. Third Ear 6m40s
I ja per acabar, fem-ho amb el tema de Miles, en el seu estil més bopper amb un tema ple de swing i blues, un tema Hard Bop d’allò més guapu. Tema inclòs en l’àlbum “Workin’ with The Miles Davis Quintet” enregistrat el 26 d’octubre.
Hi van haver dues sessions enregistrades l’11 de maig i el 26 d’octubre de 1956 les quals varen donar per fer quatre àlbums amb el quintet de Miles Davis, àlbums que es varen dir Relaxin’, Steamin’, Cookin’ i Workin’ with The Miles Davis Quintet. El quintet ja sabeu que estava format per Miles Davis, John Coltrane, Red Garland, Paul Chambers i Philly Joe Jones, la millor formació de l’època, el seu primer quintet.
8. Half Nelson (M. Davis) 6m07s
Amigues i amics de Jazz Club de Nit. Una altra manera d'accedir als àudios dels programes és entrant en la web de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i si cliqueu a l'enllaç que us poso tot seguit:
http://radio.santvidigital.cat/radio-online/radio-a-la-carta/jazz-club-de-nit
ART BLAKEY, BATERIA AMB ELS JAZZ MESSENGERS
ANY 1955
Freddie Hubbard, trompeta
Curtis Fuller, trombó
Wayne Shorter, saxo tenor
Cedar Walton, piano
Moani´n 9,34m
The drum thunder 7,30m
ART BLAKEY
ANY 1956
Bill Hardmann, trompeta
Jackie Mc Lain, saxo alt
Sam Dockery, piano
Spansky de Brest, baix
A night in Tunisia 12,50m
STEPHANE GRAPELLY, violi
PHIL WOODS, saxo tenor I alt
Ohio 1987
All of me 4,54m
Star eyes 4,20m
Anything goes 4,32m
Don´t blame me 5,03m
LAMBERT, HENDRICKS & BAVAN
New-York 1962
Gildo Mahones, piano
George Tucker, baix
Jimmie Smith, bateria
Clark Terry, trompeta
Coleman Hawkins, saxo
One O´Clock jump 2,38m
Cousin Mary 3,32m
Dis Hyunh 3,22m
Watermelon man 5,08m
Walkin´ 7,53m
Programa amb poca lletra i molta música dedicat a tres músics que fan la seva música, amb estils diferents, però amb el denominador comú de la creativitat actual, moderna, i una gran qualitat interpretativa. De vegades aquest terme final ja se suposa, ja que són professionals i per tant fan el que han aprés a fer després de llargs anys d’estudis, tal i com passa amb d’altres professions. Bé, és cert, però no està de més recordar-ho; aquests joves músics de Jazz toquen de collons.
En els tres músics que avui ens acompanyen hi ha algunes diferències, ja no d’estil i sí de producció. El primer que escoltarem, el treball de Josep Tutusaus, està editat per Fresh Sound Records, mentre que el segon, treball de l’Iván Rojas, està editat per K music amb el patrocini del Gobierno de Canarias, i finalment el darrer que posarem, el treball de l’Elisabet Raspall te tota la pinta de ser una autoproducció. Comencem doncs amb el trombonista Tutusaus, al qual el podem veure en diferents formats des de la gran Big Band fins el petit quartet del seu treball discogràfic.
JOSEP TUTUSAUS
CHAMPAGNE SPARKLE
Editat per FRESH SOUND RECORDS FSNT 393
Produït per Josep Tutusaus
Productor Executiu, Jordi Pujol
Enregistrat i masteritzat el dies 8, 9, 10 i 11 de novembre de 2010 a Barcelona a The Room BCN pel Gorka Dresbaj
Josep Tutusaus, trombó
Hugo Astudillo, saxo alt
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Josep Tutusaus, trombonista / compositor que ha liderat diversos projectes en els últims anys. Recentment ha sortit editat el primer treball discogràfic d'aquesta formació de la mà de Fresh Sound New Talent. En aquesta ocasió Tutusaus ens presenta el seu univers sonor a través d'una sèrie de composicions dotades de subtilesa, enginy i sempre tenint en compte la vessant melòdica com a columna vertebral. Els altres membres de la banda, Astudillo, Lohikari i Falanga, músics de contrastada solvència, s'encarreguen d'unificar la sonoritat de la banda.
Practiquen un Jazz on qüestions com els ritmes d'amalgama, composicions amb estructures complexes o afinacions de quarts de to típiques de l'Índia es presenten amb mesura i queden integrades dins de les composicions, que tot i fer l'ullet en alguna ocasió al cool jazz dels 50 esdevenen fresques i originals.
1. NO VA INTERNET 4m43s
2. CARALLIBRE 5m44s
3. CAVA HANGOVER 8m16s
5. HAM 4m11s
6. BASIE LYRD 4m48s
Canviem d’estil, deixem el trombó per endinsar-nos en la guitarra de l’Iván Rojas, canari i gran guitarrista, el qual ens oferirà, en aquest el seu primer treball, músiques exquisides, gràcies a la col·laboració de la resta de grans músics i amics.
IVÁN ROJAS QUARTET
I’M PURE SOUL
Editat per K_music i patrocinat pel Gobierno de Canarias
Enregistrat als estudis 44.1 de Girona l’octubre de 2009
Mesclat per Toni Paris i Iván Rojas
Iván Rojas, guitarra
Guillermo Caliero, trompeta
Marko Lohikari, contrabaix
André Sumelius, bateria
1. En la oscuridad 6m32s
3. I’m pure soul 8m08s
4. Jazzvier 6m37s
6. Epilectic Blues 8m01s
Tornem a canviar d’estil i ara ens endinsem en la Bossanova de la mà d’Elisabet Raspall i el seu treball Bossanova i la Geltrú.
BOSSANOVA I LA GELTRÚ
RASPALL ROSSI STEIMBERG WARBURTON
Editat per Raspall Records
Enregistrat i mesclat als estudis Nómada 57
per Pere Aguilar els dies 2 i 3 de gener de 2010
Masteritzat per Tom Warburton
Elisabet Raspall, piano
Anna Rossi, veu
Tom Warburton, contrabaix
Mariano Steimberg, bateria
1. Chovendo na Roseira (Tom Jobim/ arren. E. Raspall) 3m32s
2. Qui s’ha begut la lluna? (E. Raspall/ Mercè Rojals) 5m51s
3. É com esse que eu vou (Pedro Caetano) 7m45s
5. Modinha (Tom Jobim/Vinicius de Moraes) 5m10s
7. Dinorah dinorah (Ivan Lins) 4m20s
Joe Henderson és la prova que el jazz es pot vendre sense haver de fer baixar el nivell de la música; això deixem-ho pels creatius i el marketing. Tot i que el seu so i estil virtualment no va canviar des de la meitat dels 60s, Joe Henderson, que va signar amb Verve el 1992, va ser tractat com un dels grans esdeveniments per la marca (havent enregistrat però moltes sessions memorables amb altres companyies). Els enregistraments amb Verve varen estar dedicats a diversos monstres del Jazz, fent tributs a Miles Davis, Billy Strayhorn, Antonio Carlos Jobim, etc) a resultes d’això, va esdevenir una celebritat nacional i un constant punt de referència tant si el seu so estigues sonant igual o com quan va entrar en una mena d’obscuritat en els anys 70s.
El primer treball discogràfic que posaré aquesta nit serà.
MODE FOR JOE
JOE HENDERSON
Editat per Blue Note
Enregistrat el 27 de gener de 1966 als Van Gelder Studios
Cinquè i últim àlbum dels que va fer amb Blue Note del saxofonista Joe Henderson, aquest però amb una formació potent i superior al típic quintet. Henderson dóna la benvinguda a tota una banda d'estrelles (el trompetista Lee Morgan, el trombonista Curtis Fuller, el vibrafonista Bobby Hutcherson, el pianista Cedar Walton, el baixista Ron Carter i el bateria Joe Chambers) i junts porten a terme originals de Henderson (incloent "A shade of Jade"), Walton i Morgan ("Free wheelin"). La música avançada que hi ha en aquest disc té un munt de moments emocionants i tots els talents joves toquen al nivell que es podia esperar. [Originalment publicat en LP el 1966, Mode for Joe ha estat reeditat en diverses ocasions en CD, la reedició de 2004 de Blue Note remasteritzada per Rudy Van Gelder és molt recomanable, encara que la diferència de so és mínima i la versió bonus de "Negre" ha estat col·locada al mig dels títols en comptes de posada al final.]
Joe Henderson, saxo tenor
Lee Morgan, trompeta
Curtis Fuller, trombó
Bobby Hutcherson, vibràfon
Cedar Walton, piano
Ron Carter, contrabaix
Joe Chambers, bateria
Després d’estudiar al Kentucky State College i la Universitat de l’estat de Wayne, Joe Henderson va tocar primer a Detroit per després complir amb els deures militars del 1960 al 1962. Va tocar poc temps amb el Jack McDuff, per després guanyar reconeixement amb el Kenny Dorham des del 1962 fins el 1963, ell, el Kenny, un vetarà trompetista de Bop, qui el va catapultar i ajudar a signar per Blue Note. Henderson va aparèixer en multitud de sessions de Blue Note com a líder i com acompanyant, estant amb l’Horace Silver Quintet des del 1964 al 1966 i amb la Banda del Herbie Hanckok del des 1960 fins el 1970.
Mode for Joe (Cedar Walton) 8m02s
A Shade for Jade (J. Henderson) 7m07s
Des de l’inici va tenir un so distintiu i un estil propi, tot i haver escoltat i après dels dos grans mestres del saxo tenor, John Coltrane i Sonny Rollins, va desenvolupar noves idees i frases que el varen diferenciar de la resta de saxofonistes. Henderson va ser capaç d’improvisar en les dues direccions, cap a l’interior i cap a l’exterior, des del Hard Bop cap a formes més lliures, més free. Durant els anys 70s va enregistrar per Milestone i va viure a San Francisco però es va prendre com si fos un final d’etapa. La segona meitat dels 80s va continuar tocant com a freelance, dedicat a l’ensenyament i de tant en tant enregistrant amb Blue Note, però va ser quan va tornar amb Verve que va esdevenir famós. Virtualment tots els seus enregistraments anteriors es varen editar en format compacte incloses les sessions amb Milestones. El 30 de juny de 2001, Joe Henderson va morir a causa d’una insuficiència cardíaca després d’una llarga batalla contra l’Emfisema.
Free Wheeling (Lee Morgan) 6m39s
Black (Cedar Walton) 6m51s
Ara farem un salt en el temps i ens situarem a l’època més gloriosa del Joe Henderson i ja més propera a l’actual. Entrarem en el mon de Verve, on va fer una sèrie d’homenatges, com he dit abans.
LUSH LIFE The music of Billy Strayhorn
JOE HENDERSON
Editat per Verve
Enregistrat digitalment, mesclat i masteritzat per Rudy Van Gelder
Enregistrat el 3,6 i 8 de setembre de 1991 als Van Gelder Studios
Amb l’enregistrament d’aquest disc, els executius i publicistes de Verve varen veure que sí, que el Jazz també podia vendre, i jazz de qualitat. El veterà saxofonista Joe Henderson, posseïdor d’un estil propi i inconfusible des que va entrar a formar part de les lligues dels grans músics de Jazz, va passar llargs períodes en plena obscuritat, abans de tornar a reeixir com a super estrella del Jazz. Així com la música de la seva “tornada” que és mereixedora de tots els qualificatius. Henderson toca deu dels temes més significatius de Billy Strayhorn, mà dreta de Duke Ellington, en una gran varietat de registres instrumentistes, des del quintet amb el Wynton Marsalis fins els duets amb el pianista Stephen Scott, el baixista Christian McBride i el bateria Gregory Hutchinson, fins a fer el tema estrella, el “Lush Life” a mode de solo a saxofon. Disc que ha assolit gran èxit artísticament i comercialment, és per tant, totalment recomanable.
Joe Henderson, saxo tenor
Wynton Marsalis, trompeta
Stephen Scott, piano
Chrstian MacBride, contrabaix
Gregory Hutchinson, bateria
1.- Isfahan 6m00s
En formació de duet: J. Henderson, saxo tenor i Christian MacBride, contrabaix.
Tema escrit inicialment per a Johnny Hodges, aquest preciós tema es va inspirar en la bellesa d’aquesta ciutat Persa i va ser escrit per Billy Strayhorn en tornar de la gira que varen fer per l’Iran amb la Big Band del Duke Ellington l’any 1963. Aquest tema també es coneix per Elf i l’enregistrament original no es va fer fins el 20 de desembre de 1966 per la RCA Víctor com una part de la suite “Far East Suite” de Duke Ellington.
6.- A flower is a lovesome thing 6m58s
En formació de quintet, aquest preciós i rar tema del Billy Strayhorn va ser enregistrat per primera vegada per la petita banda de Johnny Hodges per Sunrise Records el 1949. Brilla amb llum pròpia el lirisme de la trompeta de Wynton Marsalis.
8.- Drawing Room Blues 7m33s
En formació de trio, per saxo, piano i contrabaix, tema creat per Duke i Billy en un entremig de les sessions d’enregistrament del “Esquire Jazz Album” per RCA Víctor el 10 de gener de 1949. Ambdós mestres estaven matant el temps fent alguna mena d’improvisacions, la qual cosa va excitar els músics presents, i els va encoratjar a enregistrar-lo. Strayhorn es va asseure al piano i va tocar 12 compassos, llavors s’hi va posar Duke al teclat i ambdós varen continuar els 12 compassos següents. Es varen alternar així 5 cors fins arribar al final.
9.- Upper Manhattan Medical Group 5m00s
En formació de quintet, originàriament el va enregistrar l’orquestra de Duke Ellington per donar a conèixer el trompetista Willie Cook el febrer de 1956. Aquesta composició està dedicada al metge i amic de Duke anomenat Arthur Logan.
SO NEAR, SO FAR
JOE HENDERSON
Editat per Verve
Enregistrat amb sistemes digitals el 12, 13 i 14 d’octubre de 1992 al Power Studio
Continuant amb l’èxit de l’anterior disc “Lush Life”, Joe Henderson ens presenta un altre treball conceptual, aquesta vegada amb deu temes associats a Miles, incloent-hi alguns de poc coneguts. Henderson només va tocar amb Miles alguns caps de setmana al voltant del 1967, però va demostrar comprendre a Miles i a la potencialment difícil música que realitzava. Gràcies a la participació del guitarrista John Scofield, el baixista Dave Holland, i al bateria Al Foster, Henderson reviu alguns temes oblidats com són ara “Teo”, “Swing Spring” i “Side Car” a més a més d’interpretar de manera actual, amb una visió més fresca temes emblemàtics com ara “Miles Ahead”, “Milestones” i “No Blues”. Li agraïm el fet de no haver utilitzat d’altres temes més “senzills” d’èpoques anteriors de Miles.
Joe Henderson, saxo tenor
John Scofield, guitarra
Dave Holland, contrabaix
Al Foster, bateria
Miles Davis a l’habitació. Tu podies sentir el seu “feeling” planant sobre el procés del swing del “Josua”, l’exuberant “Miles Ahead”, l’astut i bluesy “PFrancing”. Però aquesta sessió musical va arribar al seu pic més dramàtic amb “Flamenco Sketches”, la delicada peça del “Kind Of Blue”, amb reminiscències Zen. Un silenci va caure sobre la sala de control alhora que Dave Holland introduí les dues seves ressonants notes per començar el tema i John Scofield i Al Foster varen sumar-s’hi sensiblement. Al Foster sacsejà suaument les escombretes sobre la caixa i quan Joe Henderson va posar-se el saxo als llavis per bufar aquest familiar tema, la invocació va ser completa. Un calfred ens va recórrer el cos i se’ns va posar la pell de gallina. Hi havia molt de Miles a l’estudi de gravació. Tant a prop, tant lluny.
Això va ser un tribut personal. Tots els músics de la sessió havien compartit escenari amb Miles Dewey Davis durant la seva llarga i extraordinària carrera.
Holland va pujar a bord del vaixell de Miles l’agost de 1968 i va ser-hi com a part integral de la banda fins la tardor de 1971. Henderson va ser-hi de passada amb el Miles i Wayne Shorter el 1967. L’estada de Scofield amb Miles va anar des de 1982 fins el 1985 i va abastar quatre àlbums. Foster, qui es va ajuntar a la banda al final de 1971 i va rodar amb Miles a través del seu període més psicodèlic, el seu retir temporal i la tornada a la banda els primers 80s, és el que ha estat més proper a Miles i durant més temps. El sentiment de pèrdua que ell sent no es pot ni mesurar ni expressar en paraules. Abans que comencessin les gravacions, Al va penjar una foto de miles a sobre d’un dels seus timbals. El productor Richard Seidel va dir “Ha tocat tota la sessió de gravació mirant-se al Miles”, i “Va ser molt emocionant per ell”.
Tal i com va dir Miles a la seva autobiografia, “Al Foster va ser la persona més pròxima a mi en la meva nova banda, ja que abans, havia estat amb mi força temps. Era realment una persona molt espiritual, i era molt maco està prop d’ell. Va ser Al qui va mantenir-me en contacte amb l’escena musical quan jo vaig estar retirat aquells anys. Jo hi intentava parlar cada dia quan estava retirat i realment vaig confiar amb ell tot aquell temps”.
Per tant, va ser amb els sentiments genuïns d’amor i respecte que aquestes sessions es varen realitzar. “Aquesta era una manera de posar alguna cosa nova dins el compacte”, va dir Joe. “Pel camí del reconeixement a un dels més grans músics que ha estat en aquest planeta durant la nostra vida”.
Aquesta és una música honesta i inspirada. Hi ha màgica en cada tema.
Bill Milkowski.
1. Miles Ahead (Miles Davis/Gil Evans) 4m31s
L’enregistrament original va ser el 10 de maig de 1957 per “Miles Ahead” amb Columbia, amb 19 temes arranjats per orquestra i dirigida per Gil Evans. No s’ha de confondre amb l’enregistrament de Prestige fet el 1953 de “Miles Ahead” on Miles improvisa sobre una progressió d’acords en el “Milestones” de 1947.
3. Pfracing (no blues) (Miles Davis) 8m18s
Enregistrat originalment el 7 de març de 1961 per “Some Day My Prince Will Come” per Columbia, amb Hank Mobbley al saxo tenor, Wynton Kelly al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria. En posteriors gravacions aquest tema es diria “No blues”.
5.- Milestones (Miles Davis) 5m57s
Va ser la primera composició enregistrada per Miles, la primera sessió com a líder, “Miles Davis All Stars”, enregistrat el 14 d’agost de 1947 per Savoy. No s’ha de confondre amb “Milestones” del 1958 i del àlbum de Columbia amb el mateix nom. En aquesta sessió, la primer com a lúder, hi havia Max Roach a la bateria, Charlie Parker al saxo tenor, john Lewis al piano i Nelson Boyd al contrabaix. (També va ser el primer tema que es va enregistrar en les sessions d’aquest àlbum).
Swing spring (Miles Davis)
L’enregistrament original va se el 24 de desembre de 1954 per “Miles Davis and the Modern Jazz Giants” i amb Prestige, amb Milt Jakson al vibràfon, Thelonious Monk al piano, Peercy Heath al contrabaix i Kenny Clarke a la bateria.
Flamenco Sketches (Miles Davis)
Enregistrat originalment el 22 d’abril de 1959 pel gran “Kind Of Blue”, àlbum de Columbia, amb Cannonball Adderley al saxo alt, John Coltrane al saxo tenor, Bill Evans al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria.
Teo (Miles Davis)
Enregistrament original el 21 de març de 1961 per “Some Day My Prince Will Come” per Columbia, amb John Coltrane al saxo tenor, Wynton Kelly al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria.
So near, so far (Tony Crombie/Benny Green)
Enregistrament original el 14 de maig de 1963 per “Seven Steps To Heaven” per Columbia amb George Coleman al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.
Joshua (Victorr Feldman/Miles Davis)
Enregistrament original el 14 de maig de 1963 per “Seven Steps To Heaven” per Columbia amb George Coleman al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.
Circle (Miles Davis)
Enregistrament original el 24 d’octubre de 1966 per “Miles Smiles” per Columbia, amb Wayne Shorter al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.
Side Car (Miles Davis)
Enregistrament original el 13 de febrer de 1968, amb Wayne Shorter al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix, Toni Williams a la bateria i George Benson a la guitarra. La primera realització va ser el 1979 com a “Circle In The Round” per Columbia.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
