Jazz Club de Nit us recomana sempre....  FRESH SOUND RECORDS
Avui li fem un homenatge a l’Horace Silver, creador d’un estil propi dintre del hard bop, barrejat  de ritmes llatins, molt de swing i amb un groove funky, que va ser propietat de la casa. 
Sempre tindrem l’Horace Silver al piano i composicions i tots els comentaris que sentireu han estat extrets del web de música per excel·lència:    allmusic.com

1.- HORACE SILVER AND THE JAZZ MESSENGERS  
BLUE NOTE                 1955 
Un dels clàssics treballs de funky i estàndards que van ajudar a llançar el funky hard bop, i també el quintet dels Jazz Messengers i el de l'Horace Silver.

DOODLIN   (H.S.) 
Art Blakey on drums
Hank Mobley on tenor
Kenny Dorham on trumpet
Doug Watkins on bass

2.- SIX PIECES OF SILVER
BLUE NOTE                 1956
El primer àlbum clàssic del quintet de Horace Silver.
El quintet de l'Horace, a l'inici va ser essencialment el dels Jazz Messengers l'any anterior (amb el trompetista Donald Byrd, mentre que el bateria Louis Hayes es trobava en el lloc de Blakey), però ja el grup estava començant a desenvolupar un so de la seva pròpia factoria.
'Senyor Blues' va posar oficialment  l'Horace Silver al mapa.

SEÑOR BLUES  (H.S.)                 
Hank Mobley on tenor
Donald Byrd on trumpet
Doug Watkins on bass
Louis Hayes on drums


3.- SILVER`S BLUES
BLUE NOTE                 1956
Dues sessions de gravació a mitjans dels anys 50 van produir el material per a aquest àlbum. L’estil de l'Horace Silver és groovy i funky jazz.

HANK’S TUNE  (H.M.)            
Hank Mobley on tenor
Donald Byrd on trumpet
Doug Watkins and Art Taylor on bass
Kenny Clarke on drums

4.- THE STYLINGS OF SILVER
BLUE NOTE                           1957
Tots els enregistraments de l'Horace Silver Quintet per Blue Note són consistents, superlatius i plens de swing. Aquest treball, tot i no ésser considerat essencial, aconsegueix un resultat envejable.

NO SMOKIN    (H.S.)                  
Hank Mobley on tenor
Art Farmer on trumpet
Doug Watkins on bass
Louis Hayes on drums
 
5.- HORACE- SCOPE
BLUE NOTE                           1960
Horace-Scope és el tercer àlbum del clàssic quintet de l'Horace Silver.
Horace-Scope continua l’estreta i sofisticada empremta de swing pel hard bop, que va iniciar  en els seus dos predecessors àlbums.
En realitat, cada tall està ple de groove, perfeccionat per la interacció del grup, la qualitat del qual, potser el va fer el millor quintet de hard bop dels anys 60.

HORACE-SCOPE  (H.S.)                         
Hank Mobley on tenor
Art Farmer on trumpet
Doug Watkins on bass
Roy Brooks on drums

6.- THE TOKYO BLUES
BLUE NOTE                           1962
Després d’una sèrie de concerts a Tokio a finals de 1961 amb el seu quintet, Horace Silver va tornar als EEUU amb el cap ple de melodies japoneses que va escoltar durant la seva visita, i que va utilitzar com un trampolí amb les quals va escriure quatre noves peces.
Un podria de manera natural assumir que el treball resultant tindria un feeling Japonès, però aquest no va ser el cas.
L’ús dels ritmes llatins i el blues com a base, va fer que les composicions de Silver després de l’estada a Tokio encaixessin perfectament amb l’encreuament cultural, que el hard bop americà havia estat fent al llarg del temps.
Les composicions de l’Horace Silver tenen un aire lleuger, ple d’espai, i ningú millor que el Junior Cook per utilitzar-lo en aquestes sessions.
Les línies de saxo tenor són senzillament meravellosos, afegint una sòlida brillantor a tot el treball.
Els temes centrals són els dos blues, el "Sayonara Blues" i "Tokio Blues", els quals tenen un fluir deliciosament natural. Escoltarem però..

TOO MUCH SAKE     (H.S.)                      
Junior Cook on tenor
Blue Mitchell on trumpet
Gene Taylor on bass
Joe Harris on drums

7.- SILVER’S SERENADE
BLUE NOTE                           1963
És el darrer enregistrament que va fer amb el seu quintet més famós. La banda havia fet cinc enregistraments anteriors per Blue Note, tots ells amb molt d’èxit. El programa aquí es compon de composicions de l’Horace Silver. El so és una fusió de relax, soul i un hard bop ple de swing, com s’evidencia en el tema que dona títol a l’àlbum. Escoltarem però..

LETS GET TO THE NITTY GRITTY (H.S.)
Junior Cook on tenor
Blue Mitchell on trumpet
Gene Taylor on bass
Roy Brooks on drums

8.- SONG FOR MY FATHER
BLUE NOTE                           1964
Avui repetirem aquest tema que ja van posar la setmana passada el Sergi i el Joaquim, tot i que avui, ja que el programa està dedicat a l’Horace silver, doncs serà en la seva versió, o sigui, versió original.
Una de les grans fites del Hard Bop aconseguida per Blue Note, Song for my father, signada per l'Horace Silver's arriba al sostre d'una discografia considerada  ja clàssica.
Horace Silver sempre va ser un mestre barrejant ritmes saltirons amb harmonies complexes per a obtenir una barreja única d’allò que és terrenal i del que és sofisticació , i Song for My Father, potser te l’aire més sofisticat de tots els seus treballs.
L’explicació de tot això és el to lleugerament exòtic que prové de la fascinació que tenia Silver pels ritmes i les maneres d’ultramar; la bossa nova, ritme del tema Song for My Father, n’és un exemple.
El tema que dóna títol a l’àlbum es va convertir en el més conegut de Silver, en part també perquè va proporcionar la base musical pel tema Rikki Don't Lose That Number del grup de jazz-rock Steely Dan.

SONG FOR MY FATHER    (H.S.)               
Junior Cook on tenor
Blue Mitchell on trumpet
Gene Taylor on bass
Roy Brooks on dru

9.- THE JODY GRIND
BLUE NOTE 1966
Arran de la tendència subtilment moderna de The Cape Verdean Blues, Horace Silver va reiterar-se a si mateix la seva marca registrada de funky jazz pel so de The Jody Grind. Així doncs, de tots els treballs de l’Horace silver centrats en el groove, els aires de The Jody Grind són possiblement els de major repte. És també un dels més subestimats.
La manera de tocar el piano de l’Horace Silver es rítmica, el millor funky, ple de confiança i bon ànim, i evocant els records del feeling clàssic del seu quintet de principis dels anys 60. El tema que dóna títol a l’àlbum, s’ha convertit en la cara funky del hard bop.
Silver comença amb un saborós groove, donant a la resta de músics la oportunitat d’acompanyar-lo.
Per als que han digerit clàssics com Song for my father, Blowin the Blues Away, i Finger Poppin , The Jody Grind és un dels millors temes  per escoltar després.

THE JODY GRIND        (H.S.)                       
Tyrone Washington on tenor
Woody Shaw on trumpet
James Spaulding alto sax and flute
Larry Ridley on bass
Roger Hump on drums

Espero que us hagi agradat aquesta selecció d'alguns dels temes més significatius de l'Horace Silver.
 

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |