Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a
Jazz Club de Nit i darrer programa de la 16a temporada, aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i ja per acabar la temporada, de nou recuperant un programa de la 15a temporada. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui escoltareu el programa que vaig fer dedicat a dues editorials americanes gestionades per John Bishop, que són Origin Records i OA2 Records. I aquests seran els seus projectes:  “Anchor Points” amb Rusell Kranes i demés i Jun Lida, “Evergreen” d’OA2 Records, mentre que els d’Origin Records són Gabriel Guerrero & Quantum, “Equilibrio” i el de Bill Anschell, “Improbable Solutions”.

 
I començaré amb el disc “Anchor Points” amb Rusell Kranes i demés que després comentaré, publicat per OA2 Records. Enregistrat del 18 al 19 de febrer de 2022 i mesclat per Bennett Paster al Benny's Wash & Dry, Brooklyn, Nova York. Masteritzat per Eivind Opsvik al Greenwood Underground. Fotos de JC Cancelda Fotografia. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Russell Kranes, Alex Levine, Sam Weber, Jay Sawyer. I ells són: Russell Kranes, piano; Alex Levine, guitarra; Sam Weber, contrabaix i Jay Sawyer, bateria (1,3,4,7). Producció executiva de John Bishop. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22219.
 
I aquest és un projecte molt delicat, per les composicions, però també pel fet que dels 8 temes, quatre els toquen a trio de piano, guitarra i contrabaix. I també pel fet que cinc dels temes van a tempo de balada o similar. I aquests són el track 8 “And so it goes” (Billy Joel, arranjat per Weber), el 4rt “Old Folks” (Robison & Hill, arranjat per Levine), el 5è “Two Sleepy People” (Carmichael and Loesser, arranjat per Levine), el 6è “I'll Get By” (Ahlert & Turk, arranjat per Levine) i el 2n “Vivo Sonhando” (A. C. Jobim, arranjat per Kranes). I m’ha semblat que podríem començar amb el 3r track, composició de l’Alex Levine, tema que titula el disc..
 
I aquest és un tema molt maco on podreu comprovar que avui ho farem sense començar amb una balada, com faig sempre. I és que avui el programa serà més o menys així, ja començant amb temes a mig tempo. I el tema el començaran amb una Intro marcada pels acords del pianista. I aquí el compositor i guitarrista en serà el protagonista, pel fet d’iniciar el tema amb la melodia i per la seva posterior improvisació. Però qui primer les iniciarà serà el líder i pianista Russell Kranes el qual ens l’ha farà amb un gust delicat, digitació prístina i pura i una excel·lència interpretativa farcida de llenguatge jazzístic. Alex Levine a la guitarra el seguirà al mateix nivell interpretatiu amb el so característic de la guitarra de Jazz, so net i llenguatge ple de tradició executat amb una tècnica brutal. La mateixa que mostrarà el baixista Sam Weber ell també fent una magnífica improvisació, en un tema on escoltarem 6 trams musicals, melodia, solo del pianista, solo del guitarrista, solo del baixista, melodia i un final a mode de Turn Around o similar a base del marcatge inicial del pianista. Que el gaudiu.
 
1.3.- Anchor points (Alex Levine) 7:42.
 
Carall, i quin bonic tema per començar-los a escoltar. No fa falta dir res més, no. Segur que l’heu gaudit com jo.
 
El col·lectiu novaiorquès celebra 10 anys de construcció d’una bona química alhora que ret homenatge als seus mentors, que inclouen Geri Allen, Henry Grimes, Fred Hersch, Rodney Jones i Billy Hart. Des que tots quatre es van conèixer a l'escena del jazz de Nova York ara fa una dècada, han actuat junts durant milers d'hores en multitud de contextos musicals, desenvolupant la química i un profund gust musical col·lectiu i identitat. Amb el seu enregistrament debut “Anchor Points”, ofereixen una barreja d'originals i estàndards en dues iteracions del grup: a través d'un trio de piano/baix/guitarra, fent un cop d'ull als trios d'Oscar Peterson i Nat King Cole, així com la instrumentació que inicialment els va reunir a quartet, on Jay Sawyer afegeix el seu magnífc swing amb la seva bateria. A més de capturar i celebrar anys de companyonia i connexió musical, el quartet ret homenatge als mestres i es basa en la manera com ells recuperen les maneres de tocar envoltats de tradició.
 
I seguirem amb el primer track del disc, composició de Sam Weber i anomenada “Feint”. Tema que iniciaran amb una Intro amb els acords de piano i guitarra, per ja aparèixer la melodia a càrrec del guitarrista Levine, en un tema on l’estructura no és la típica de 32 compassos i on repetiran la melodia dues vegades, o sigui, Intro, melodia, melodia i Final. El pianista Kranes serà el primer en improvisar i de nou ens captivarà per les seves maneres. I entremig del seu solo apareixerà el “Walking” del baixista Weber i també el Swing. Escolteu amb atenció també la tasca del baterista que val la pena. I seguirà Levine a la guitarra amb tota una demostració de qualitat, llenguatge, amb el seu so un tan sec, el de la seva guitarra pelada, sense cap efecte, i de nou ens farà un gran solo. Com també ho farà el baixista Weber  que de nou ens deixarà bocabadats. I Levine recuperarà la melodia per acabar-lo delicadament, o sigui que som-hi amb el “Feint”.
 
2.1.- Feint (Sam Weber) 5:57.
 
I mare de 10 Sr. amb quin altre tema hem seguit, a tot Swing, sobretot en les improvisacions, brutal tema del baixista Sam Weber.
 
I ja acabarem d’escoltar-los en el tema compost per Russell Kranes, 7é track del disc i anomenat “Everyone else But You”, “Qualsevol que no siguis tu” i de nou el Swing ens omplirà de joia en un tema i composició ara del líder i pianista la qual cosa ens fa veure lo bons compositors que són aquests músics. Un tema a tot BeBop que començarà amb una melodia un tan entremaliada a càrrec de pianista i guitarrista. El líder Kranes serà el primer en improvisar i de nou podrem escoltar com de lleugera i gràcil li va la seva mà dreta, mentre l’esquerra va fent els acords de suport harmònic. Gaudirem amb la seva gran interpretació, com també, i seguint la mateixa seqüència de solos, farem amb el del guitarrista Levine. De nou ens captivarà pel seu fraseig alhora que per la seva digitació precisa. I després d’ell, el pianista obrirà una seqüència de “vuits” compassos improvisats amb el baterista Jay Sawyer on ell ens mostrarà el seu bon gust colpejant la seva bateria. Levine també s’hi afegirà amb Sawyer cosa que repetiran dues vegades cadascun, o sigui pianista, baterista; guitarrista, baterista, dues vegades i ja per acabar el tema recuperant la melodia a duet de guitarra i pianista. Som-hi doncs i a gaudir-los per darrera vegada amb el “Everyone else But You”.
 
3.7.- Everyone else but you (Russell Kranes) 6:28.
 
I quin brutal tema del líder i què bons tots quatre. Aquest és un gran CD que per descomptat us recomano cercar a la pàgina web del disc que us he posat al blog, o sigui que felicitats nois Russell Kranes, Alex Levine, Sam Weber, i Jay Sawyer.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


 I seguirem amb el CD de Jun Iida, “Evergreen” publicat per OA2 Records. Enregistrat per Talley Sherwood a Tritone Recording, Los Angeles, CA el 22-23 de novembre de 2022. Mesclat i masteritzat per Rich Breen, Burbank, CA. Notes de folre de Gary Fukushima. Foto de portada de Steve Korn. Foto de la banda per Elaine Tantra. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jun Iida. Coproduït per Josh Nelson. Amb Jun Iida, trompeta; Aubrey Johnson, veu; Masami Kuroki, guitarra; Josh Nelson, piano i Rhodes; Jonathan Richards, contrabaix i Xavier Lecouturier, bateria. Producció executiva de John Bishop. I com sempre, al blog hi trobareu l’enllaç per si el voleu adquirir:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22221.
 
El to càlid i acollidor del trompetista Jun Iida, l’astuta selecció dels temes i el seu sublim sentit de la melodia lideren el seu enregistrament debut. Després de cinc anys a Los Angeles i tres a Seattle, ”Evergreen” recorda l'enfocament musical i el desenvolupament que va transcórrer durant aquests anys, mentre ara passa a viure noves aventures a Nova York. Enregistrat a Los Angeles, Jun va reunir els amics de L.A. que l’acompanyen en aquest projecte amb la vocalista de Nova York, Aubrey Johnson, que s’afegeix de manera brillant a les melodies elevades de Jun amb la seva veu sovint sense paraules, cantant en “scat”, cantant una cançó en el japonès de la infància de Jun, "Akatombo", i una cançó d'anime J-pop "Shiki no Uta", ambdues, ànimes de l'herència familiar de Jun. Entre el "Gooey Butter Cake" i "Bellarosa" fins a l'inquietant "Theme from Spartacus" o l'àmplia cançó del títol, “Evergreen”, Jun comparteix un missatge brillant i convincent que segur que ressonarà.
 
I ja els escoltarem en el primer track del disc i tema anomenat “Gooey Better Cake”, nom d’un pastís molt tradicional que es fa a l’àrea de St. Louis, Missouri, tema que començarà a mode d’Intro el pianista Nelson per ja aparèixer la melodia a càrrec del líder i trompetista Jun Iida. Aubrey Johnson s’hi afegirà en el segon “chorus” del tema i ja la primera improvisació de Nelson al piano. Un altre crac al piano que ens captivarà per les seves delicades maneres, com també la guitarra de Masami Kuroki, aquest però ho farà amb un so de la seva guitarra que ens recorda velles glòries de l’instrument. I el que ens colpirà força serà el líder i la seva trompeta, el qual farà el seu primer “Chorus” només acompanyat pel baixista, per després efegir-s’hi la resta. La calidesa del so de la seva trompeta de ben segur que la gaudireu, com jo he fet cada vegada que l’he escoltat tot i preparant el programa. El Swing en aquests moments solistes finals del líder és brutal i la tasca del baterista també la escoltareu, amb un solo seu final. I després tema i final. Som-hi doncs amb aquest “Gooey Better Cake” de Jun Iida...
 
4.1.- Gooey Better Cake (Jun Iida) 4:46.
 
Increïble tema d’aquest trompetista d’origen japonès com també n’és el guitarrista, ideal per començar-los a escoltar.
 
I dic jo que una de les precioses balades d’aquest disc és la dolça “Song For Luke”, tema on Audrey canta a duet amb el líder en un tema sense lletra i primer i delicat solo del baixista. I un altre deliciós tema és “Forgotten Memories” on de nou escoltarem la veu de la cantant, interpretant de nou una melodia on tampoc hi ha lletra, i tema amb una improvisació càlida del líder a la trompeta. I “Holding On the Autumn” és també molt bonic com ho és la seva melodia on de nou la cantant ens impressiona per les seves dolces cantarelles, tema amb un punt més de tempo.
 
I els seguirem escoltant en el tema que titula el disc i 3r track anomenat “Evergreen” ja amb un tempo una mica més vital on ens captivarà de nou la veu de la cantant Aubrey Johnson ella a duet amb el líder Jun a la trompeta, que ens faran la molt bonica melodia, sense lletra, però farcida de dificultats interpretatives. Qui primer improvisarà serà el guitarrista japonès Kuroki i de nou ho farà amb el seu so un tan fosc, bones maneres i tècnica. I la calidesa apareixerà de nou amb el so de la trompeta del líder Jun el qual ens captivarà per la seva interpretació. Notareu el “Groove” que té el tema, coses de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria que se’ns emportarà sense remissió. Una improvisació magnífica del líder i trompetista que us deixarà bocabadats de ben segur. I de nou recuperaran la melodia a duet de veu i trompeta per ja fer un final amb els membres de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, essent aquest darrer el protagonista pel seu magnífic solo final. Escoltem-los i gaudim totes i tots amb aquest “Evergreen” de Jun Iida...
 
5.3.- Evergreen (Jun Iida) 6:08.
 
I què bo aquest tema del líder i com ens han captivat tots ells i ella en aquest tema que titula el disc, “Evergreen”, jo diria que sí, “I per sempre tot Verd”.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el 5è track i tema anomenat “Bellarossa” on de nou veu i trompeta fan la melodia essent aquesta un tan entremaliada, i sobretot en el pont o la B del tema. Podreu comprovar-ho ben aviat. El tempo és viu amb un Swing marcat pel “Walking” del baixista i els copets al plat i xarles del baterista. I de nou, la primera improvisació la farà Kuroki a la guitarra amb el seu so fosc a voluntat. El fraseig segueix també la tradició dels grans de la guitarra. El gaudireu de ben segur per com es passeja per l’harmonia del tema amb una gran qualitat. El líder Jun el seguirà amb la calidesa de la seva trompeta alhora que interpretació de gran nivell, com també farà el pianista Nelson el qual ens impressionarà gratament per la seva sobrietat i solvència, amb una mà dreta vital i una esquerra plena d’acords. I el tema l’acabaran de nou Aubrey Johnson i Jun Iida a duet. Escoltem-los ja per darrera vegada en el tema “Bellarossa”..
 
6.5.- Bellarossa (Jun Iida) 4:10.
 
I quin altre gran tema d’aquest disc del trompetista Jun Iida, “Evergreen” que espero que us hagi agradat i per això us recordo que el podeu adquirir entrant al blog. Bé, felicitats Jun Iida, Aubrey Johnson, Masami Kuroki, Josh Nelson, Jonathan Richards i Xavier Lecouturier.


I deixant-los a ella i a ells, seguirem amb un altre d’aquests magnífics projectes el de Gabriel Guerrero & Quantum, “Equilibrio”, publicat per Origin Records. Gravat el 23 de setembre de 2019 per Tom Tedesco a Tedesco Studios, Paramus NJ. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Portada de David Guerrero. Produït per Gabriel Guerrero. Productora associada: Sandra López-Monsalve. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Amb Gabriel Guerrero, piano; Seth Trachy, saxo tenor; Will Slater, contrabaix; Fèlix Lecaros, bateria; Fung Chern Hwei, cordes (9) i Guillermo Barrón, percussió (10). Totes els temes són de Gabriel Guerrero. Publicades per Gabriel Guerrero Music ASCAP. Producció executiva de John Bishop. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82881.
 
I ara ens endinsarem en un canvi d’estil, si ho puc definir així. I sí, perquè aquest pianista cercador d’eteris espais amb temes delicats com és el “Nunu”, la única balada del disc, s’esplaia anant més enllà descobrint-nos el seu univers musical farcit de ritmes diversos i músiques inversemblants com és el cas del tema “No Return”, que tot i no ser viu de tempo, és on hi ha un espai on el baterista s’esplaia a gust quasi ja des de l’inici amb els acords i arpegis repetitius del pianista. El tempo és un pèl més viu en “Opal” ja amb la melodia a duet de saxo i piano. Tema gens trillat melòdicament parlant amb un bon Groove pel baixista on el saxo tenor improvisa en una ona força moderna. Un punt més vital és “Expectation” que comença amb un solo del baterista a base d’una Intro que ben aviat desenvoluparan amb la melodia i improvisacions. I ja com a final i cirereta del pastís, Gabriel ens ha fet un tema a piano sol on el descobrim en tot el seu esplendor i modernitat, tema anomenat “Encrucijada” que també és el més curtet.
 
I proposo que els escoltem en el llarg i magnífic tema i primer track del disc anomenat...
 
7.1.- Present Moment (Gabriel Guerrero) 9:47.
 
I déu-n’hi-do de canvi estilístic musical respecte als dos projectes anteriors, aquells, farcits de tradició i modernitat de les seves interpretacions. Aquí estem en una ona on la contemporaneïtat brilla sense cap mena de dubtes, la del líder, compositor i pianista. Un tema “Present Moment”, “Moment Present” on ens mostra la seva particular visió del Jazz que ara mateix li passa pel cap. Un tema llarg proper als 10 minuts amb una estructura de 5 trams musicals, melodia, solo del pianista, solo del saxo tenor, ells dos amb dos “chorus”, solo del baixista amb un “chorus” i de nou el tema i melodia. I escoltem un altre líder al piano, en Gabriel Guerrero ell amb un so més contingut alhora que amb més marcatge rítmic en la seva reeixida improvisació on l’hem pogut gaudir per la seva contundència interpretativa amb una digitació un tant percusiva. I potent ha estat el baterista durant tot el tema, el bo d’en Fèlix Lecaros. I Seth Trachy al saxo tenor ens ha captivat pel seu melòdic i lligat fraseig alhora que maneres modernes de fer la seva improvisació. Llarg solo d’aquest altre tros de músic, com ho són tots els que avui descobrim, vosaltres, i jo vaig fer els dies previs a muntar el programa, i tot gràcies al bon fer de John Bishop, el director d’Origin Records i d’OA2 Records qui em cedeix tot aquest material. I Will Slater al contrabaix ens ha captivat també per la seva pulsió i interpretació solvent i potent. I tos ells han recuperat el tema per deixar pas al brutal solo del baterista Lecaros i ja acabar aquest brutal tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
Un pirotècnic enlluernador i un compositor consumat, un dels debuts amb piano més sorprenents i gratificants des de "Discovery: Live at Montreux" de Gonzalo Rubalcaba. Això va dir Bill Milkowski de JAZZTIMES, sobre el nostre pianista Gabriel Guerrero. Originari de Colòmbia, el pianista i compositor de Nova York, Gabriel Guerrero, navega sense por per l'amplitud de la música moderna, impregnant les seves actuacions amb influències rítmiques i harmòniques des d'Amèrica del Sud fins a l'avantguarda i les riques extensions del jazz. Guerrero exalta la seva música amb una gran comprensió de les seves arrels, aportant la seva estètica i un pes emocional a cada frase. Amb la banda inspirada que l’acompanya, Quantum, destil·la el poder de les seves improvisacions col·lectives a través de les intrigants composicions de Guerrero, donant llum a una cascada de moments únics.
 
I el seguirem escoltant a ell i a ells en el sisè track, també llarg de prop de 9 minuts i tema anomenat..
 
8.6.- It Belong’s to (Gabriel Guerrero) 8:50.
 
I ja heu pogut comprovar quin altre tros de tema acabem d’escoltar farcit de modernitat i iniciat amb el motiu principal per les notes del baixista Slater el qual segueix fent-les durant tot el tema, i les notes soltes del líder al piano. I la contemporània melodia ens recorda les que féu el bo de l’Ornette Coleman i l’han feta saxo tenor i piano a duet, la qual cosa ens situa en el Jazz més contemporani. I sí que hi estem immersos, sí, i Seth Trachy al saxo tenor ens ho ha tornat a demostrar. Brutal improvisació que ens ha fet ell, i sempre amb el suport de la base rítmica de tres, amb piano, baix i baterista, aquest darrer fent i desfent durant tot el tema. I el líder Gabriel Guerrero al piano ens ha tornat a captivar per la seva elegància, sobrietat, tècnica, i modernitat en el seu llenguatge. La seva mà dreta ha volat lleugera i gràcil i l’esquerra recolzant-la amb els seus acords. Estem escoltant uns pianistes increïbles, de fet, tots els instrumentistes que estem escoltant avui són uns mestres, com també la cantant Audrey. Quin plaer de llargs temes els del Gabriel Guerrero i què bé que ho estan fent.
 
"...un intel·lecte musical magistral... magnífiques idees melòdiques que aparentment apareixen del no-res per captivar el cor i la ment de l'oient... resplendents en melodia i harmonia, i riques en el ritme de les seves místiques arrels colombianes". Xarxa de LatinJazz.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema i 7é track anomenat...
 
9.7.- Retrogression (Gabriel Guerrero) 8:25.
 
I bé, quin gran tema i disc el de Gabriel Guerrero i de nou amb tota la contemporaneïtat del món. El tempo no és molt vital però tan se val, car el Groove és brutal i la contundència del tema, immensa. I un altre llarg tema de prop de 9 minuts que hem gaudit d’allò més, oi? I l’ha iniciat el baixista amb les notes del motiu principal i ja ben aviat amb l’entremaliada melodia feta a duet de saxo tenor i piano, què increïble. I quin Groove el baixista. I ja ben aviat el solo del saxo tenor Seth Trachy i de nou impactant. I els acords que ha fet el líder al piano tot i recolzant-lo. Una improvisació que ens ha deixat clavats a la cadira, per com de collonuda l’ha feta. Tècnica, esclar, però el que els identifica és la seva personal visió de l’harmonia del tema i com ells l’interpreten tot i improvisant. I el líder Gabriel Guerrero al piano ha estat súper brutal, quina imaginació, tècnica i maneres súper modernes, contemporànies que te aquest pianista colombià, brutals, i esclar que també les seves composicions. I al final, quin goig de nou amb el saxofonista, també amb el pianista, tot i encarant el final d’aquest altre increïble tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Gabriel Guerrero, Seth Trachy, Will Slater, Fèlix Lecaros que són els que hem escoltat tot i haver-hi també Fung Chern Hwei, cordes (9) i Guillermo Barrón, percussió (10).
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja acabarem projectes i programa d’avui amb un altre canvi d’estil jazzístic amb en Bill Anschell, “Improbable Solutions”, publicat per Origin Records. Piano acústic, baix, bateria gravat per Reed Ruddy a Avast Studios, Seattle, WA de l'1 al 2 de març de 2023. Enginyer ajudant: Jay Follette. Guitarra, Percussió, Electrònica, gravada per Bill Anschell als Bill Anschell Studios, Seattle, WA 12 de juny de 2023, 7 de juliol de 2023. Mesclat per Bill Anschell als Bill Anschell Studios. Masteritzat per Ross Nyberg a Nyberg Mastering, Issaquah, WA. Foto de portada: ESA, Copernicus Sentinel data 2019. Foto de Bill Anschell de Jim Levitt. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. I ells són: Bill Anschell, piano, electrònica; Chris Symer, contrabaix, baix elèctric (5,9); José Martínez, bateria; Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió (2,4,8); KJ Sawka,  bateria (9). Totes les composicions de Bill Anschell. Publicat per Blow Hard Music (BMI). Produït per Bill Anschell. Producció executiva de John Bishop. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82886.
 
I aquest és un projecte sorprenent, per com la diversitat musical i d’estils s’agermana amb els diferents formats i combinació d’instruments. I sí, perquè hi ha temes com la balada i 3r track “Gentle Persuasion” on el trio de piano, contrabaix i bateria ens acaronen durant tot el tema i només s’escolten ecos llunyans dels arpegis de la guitarra en un tema preciós. I hi ha dos temes que tenen la característica comuna de començar delicadament per ben aviat iniciar un camí envoltat d’una rítmica continguda i delicada, alhora que amb boniques melodies, i aquests són “Naked Truth”, aquest amb un pont preciós, i en el “Hidden Mobility” també ens agraden els seus canvis melòdics i harmònics, temes amb un tarannà un tant “pop”, això sí, plens del Jazz improvisat, el dels seus solistes. “The Following Week” té uns inicis rítmics per les notes i motiu repetitiu del baixista, i també la guitarra hi apareix de manera velada amb efectes inversemblants i esotèrics. També “Nimbus” comença esotèricament i ja ben aviat apareix una rítmica persistent a càrrec de bateria i percussions, tot plegat bastant delicat melòdicament.
 
I ja els escoltarem en el tema que comença delicadament amb arpegis de piano i melodia senzilla per després aparèixer la delicada rítmica, darrer track del disc i anomenat...
 
10.8.- Abandoned (Bill Anschell) 5:56.
 
I ja heu pogut escoltar quin altre gran projecte estem començant a escoltar, i la prova ha estat aquest primer tema compost com tots pel líder i pianista Bill Anschell. I en aquest tema hi hem escoltat les percussions de Jeff Busch i el quartet bàsic. I quin Groove ha aparegut ben aviat amb percussions i bateria ja amb la melodia a càrrec del piano del líder. I de quina manera el baixista Chris Symer ens fa la línia de baixos. I ben aviat el líder s’ha endinsat en la seva improvisació de moment amb notes soltes i poc després amb línies melòdiques més elaborades. Tot i així, el missatge és eloqüent i força comprensible. Una tasca solista la del líder, molt sòbria i gens entremaliada. A remarcar la qüestió rítmica del tema, amb el baixista Symer persistent, el baterista José Martínez, i les percussions de Busch, ells fent córrer la màquina rítmica a un tempo mèdium, tema ideal per començar-los a escoltar.
 
Bill Anschell és i seria un gran paio allà on visqués... És un pianista impecable i distintiu amb una obra valuosa...JAZZTIMES. Al llarg de la seva àmplia i variada carrera de 40 anys, Bill Anschell ha publicat sis enregistraments sota el seu propi nom, tots ells projectes de jazz que el presenten únicament al piano acústic. “Improbable Solutions” canvia tot això a mesura que Anschell combina els sons del seu trio de jazz acústic amb l'electrònica en capes, creant paisatges sonors únics i espaiosos. Les seves nou composicions originals tenen una sensibilitat oberta, impulsada per melodies memorables i grooves evocadors. Juntament amb els seus companys de trio de llarga data, el baixista Chris Symer i el bateria Jose Martinez, Anschell afegeix creacions electròniques per acompanyar el seu piano acústic amb el guitarrista estel·lar i abrasador Brian Monroney, el percussionista Jeff Busch i l'aparició de convidats plens d'adrenalina amb el baterista KJ Sawka  en el darrer tema. "No importa on toqui el teclat, Anschell sona com cap altre pianista". JazzTimes.
 
I seguirem amb un altre magnífic tema i primer track, vertadera declaració d’intencions on Brian Monroney hi col·labora a la guitarra i anomenat...
 
11.1.- Ambulator (Bill Anschell) 5:43.
 
Doncs ja heu pogut escoltar de nou quin Groove més potent que té aquesta penya. I això ho hem constatat per com les notes del baixista Symer ens omplen l’espai i el baterista Martínez va creant constantment la cosa rítmica. Aquest és però més aviat un projecte on la rítmica és la mare dels ous i on els solistes no destaquen massa, o sigui que m’ha semblat un projecte col·lectiu allunyat de les altres músiques escoltades, i us l’he posat amb la intenció de fer-vos conèixer els diferents estils de Jazz que hi podeu trobar en aquesta magnífica editorial, Origen Records. Evidentment hi ha solos en els temes però no tenen tanta durada com en els projectes anteriors. I en aquest tema ha estat el líder Bill Anschell qui l’ha fet i amb un so contundent. Les seves mans van i venen però no amb cap velocitat desmesurada. Les seves línies evolucionen harmònicament cosa que es nota més en el pont o la B del tema. Repeteixo la importància de la tasca col·lectiva d’aquest projecte liderat pel pianista Bill Anschell i també la qüestió rítmica.
 
I ja els acabarem i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
 
12.5.- Is This Thing Even On? (Bill Anschell) 3:39.
 
Doncs i quin altre tros de tema acabem d’escoltar. Aquí sonen efectes electrònics alguns a càrrec del líder Anschell ell que a la vegada fa sonar el piano, instrument que a vegades sona passat per sedassos electrònics. El Groove és també brutal, el tema camina la mar de bé, i ja des de l’inici. Hi ha un motiu principal i recurrent que el líder ha interpretat en molts moments del tema, el qual ha acabat més o menys de la mateixa manera que l’han començat, si considerem que qui primer ha sonat ha estat el baix elèctric de Symer. I potser fins i tot és possible que els sons estranys vinguin del baix electronificat. I sí perquè el solo al bell mig del tema, ben bé podria ser el del baixista. I un tema amb motiu recurrent i rítmic que ens els permet escoltar en aquesta ona més heavy, rítmicament parlant i on no hi ha hagut improvisacions, tal i com les entenem. Igualment un brutal tema ideal per acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa divers d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I per això gràcies nois, Bill Anschell, Chris Symer, José Martínez, Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió (2,4,8) i KJ Sawka,  bateria (9).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 19 de setembre que començarem la 17a temporada i ja com a Associació subvencionada per l’Ajuntament amb Anggie Obin Trio (i convidats) a partir de les 22h a l’Auditori del Molí dels Frares.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us desitjo que tingueu un molt bon estiu i vacances i ja fins el setembre, i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
 

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i de nou amb un programa recuperat de la 15a temporada, el 569 dedicat a l’editorial The Changes. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I ja parlant del programa d’avui, el 569 de la 15a temporada, dir-vos que el vaig dedicar a projectes de la discogràfica muntada, inventada, parida i demés qualificatius tots admiratius, per una colla d’amics, noies i nois de la mateixa generació, més o menys, com són Oriol Vallés, Joan Casares, Lluc Casares, Héctor Floría, Irene Reig, Alba Pujals i de ben segur algun més, anomenada The Changes, Els Canvis que venen, devien voler dir.
 
Escoltarem els darrers projectes que han editat com són: “Introducing”, de Pablo Castillo; “Phanerozoic”, de l’Héctor Floría, el “Supertralla” dels Smack Dab i dels TRO, “Segueix l’instint”, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Tots aquests discos publicats per The Changes aquest 2023, i també, genèricament, al blog us posaré l’enllaç al Bandcamp d’aquesta discogràfica amiga.


I començarem amb el primer CD de Pablo Castillo al seu nom, com a líder, l”Introducing Pablo Castillo”. Publicat el 21 d'April 2023 i gravat per Juan Antonio Mateos i Ernie McGomma a l'estudi “Grabacions Submergides” els dies 29 i 30 d'agost de 2022. Mesclat i masteritzat per Curro Ureba de “Trafalgar Estudios”. Disseny del disc: Ricky Sainz. Foto de portada i de la sessió d'enregistrament: Bjørk Delcroix. Fotos de l'artista (portraits): Amanda Malia. Amb Pablo Castillo - Trompeta. Manolo Perfumo - Guitarra. Alejandro Tamayo - Contrabaix i Carlos Ayuso - Bateria. I la col·laboració de Joan Codina – Trombó (tracks 1, 3 & 6) i Carlos Ligero – Saxo Alt (tracks 1 & 6). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/introducing-pablo-castillo.
 
I aquest és un projecte d’estàndards tocats en clau de Hard Bop o Neo Hard Bop, car sovint ja no sabem com etiquetar l’estil de Jazz que toca una formació. I sí que parlant de ritmes i tempos, dir-vos que pràcticament tots van a 4x4, mentre que el tempo és més divers havent-hi un parell de delicioses baladetes, “Solitude” la que més, i “The Night We Called it a Day”. I ja amb un puntet més de tempo i Swing delicat han inclòs la preciosa “Where or When”. També dolça de tempo és el “Off Monk”. I ja a tempo Fast i a tot Swing tenim el vital i magnífic “Vignette”. I més vital és encara el “Big Foot” i també el “Tea For Two”.
 
I els començarem escoltant en el preciós tema compost per Rodgers & Hart, quan hi ha lletra, que no és el cas i anomenat....
 
1.2.- Where or When (Richard Rodgers & Lorentz Hart) 7:01.
 
I amb quin tema més maco hem començat el programa d’avui. Una cançó composta per aquesta gran parella de compositors que van fer el 1937 per el musical “Babes in Arms”, i que tantes i tants han cantat i tocat de manera instrumental, com han fet els nostres joves herois. El Swing és brutal i ja d’entrada i l’han fet a quartet de trompeta, guitarra, contrabaix i bateria. I la primera part de la melodia, en les dues As, l’ha feta el líder a la trompeta, ell que és Pablo Castillo, que ens l’ha feta amb un so ple alhora que càlid. I el pont o la B, l’ha fet Manolo Perfumo en un tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA on el líder ha recuperat la melodia en la darrera part del tema. I les improvisacions les han fet el líder a la trompeta i el guitarrista, ambdós de manera magistral, el primer amb un so robust també i bon fraseig, i el segon amb un so profund i càlid, alhora que amb una digitació precisa, i tots dos, amb la melodia per davant. I no oblidem no, la base rítmica de dos, amb l’Alejandro Tamayo contrabaix i Carlos Ayuso, bateria. Un preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I els seguirem escoltant en el tema compost per Barry Harris en el disc publicat per Prestige el 1968 “Bull’s Eyes” on hi hagué Barry Harris, piano; Kenny Dorham, trompeta; Charles McPherson, saxo tenor; Pepper Adams, saxo baríton; Paul Chambers, contrabaix i Billy Higgins, bateria i tema anomenat...
 
2.6.- Off Monk (Barry Harris) 7:14.
 
I què bonic ha estat també aquest tema de Barry Harris. Un tema no massa conegut pel gran públic i que ells han fet la mar de bé, fent-lo clavat a l’original pel que fa a tempo i Swing, amb la única diferència del piano del líder Harris i la guitarra Perfumo. I aquí hi col·labora Joan Codina al trombó, què és qui ha fet el primer solo. Joan ens ha fet una molt bona improvisació amb tots els aires de mestres com Curtis Fuller, ell que ha manegat la vara amunt i avall amb destresa, bon fraseig i llenguatge jazzístic. L’altre col·laborador ha estat Carlos Ligero al saxo alt. I quin so més maco i fraseig lligat lleuger i gràcil que li hem escoltat alhora que el so magnífic del seu alto vintage. I encara s’hi ha posat el líder Castillo a la trompeta amb aquest so robust i ple que té, i que tan ens ha agradat, com també el de la guitarra de Perfumo. Un tema prou llarg de 7 minuts i una mica, coses que diuen molt de la generositat d’aquests músics, i sobretot del líder. I encara hem pogut escoltar un tros de solo a càrrec de Tamayo al contrabaix en una A del tema. Magnífic tema que ens han fet el sextet liderat per Pablo Castillo.
 
I coses sobre aquest projecte les podreu llegir al blog...
En la trajectòria de tot solista arriba l'esperat i decisiu moment de gestar un primer àlbum, amb el qual un es troba amb la necessitat de confiar en les pròpies idees, transmetre-les als altres músics i materialitzar-les, tractant que el resultat sigui un reflex tan concís com sigui possible dels seus propis propòsits. Un primer treball, més que no pas una carta de presentació, és una declaració d'intencions. Entre els trompetistes, Miles Davis va liderar la seva primera sessió als 19, Booker Little als 20, Clifford Brown i Freddie Hubbard als 22, Chet Baker als 23, Louis Armstrong als 24, Roy Eldridge i Dizzy Gillespie als 25... i als vint-i-sis anys li ha arribat l'hora al trompetista barbatenc, de Barbate, Pablo Castillo. Per a l'ocasió Pablo ha reunit cinc dels seus aliats habituals, procedents tant de terres andaluses com catalanes, per gravar a l'antiga usança: tots plegats, sense cascos i fins i tot sense faristols. I amb l'elecció d'un repertori comú, fet que no és accidental, ja que permet als seus companys tocar de memòria, obrint-se a la interacció i afavorint en gran manera l'espontaneïtat.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema compost per Charlie Parker i anomenat..
 
3.1.- Big Foot (Charlie Parker) 5:43.
 
I què bé acabar a tot Bebop amb aquest tema del genial Parker. I de nou ho hem fet amb el sextet, què bé. Remarcable ha estat l’arranjament que ha fet el líder sobre el tema de Parker, coses que s’han notat sobretot en el tram musical previ a la improvisació del líder, on els vents amics han fet unes frases curtes mentre ell es preparava, agafava aire per iniciar la seva posterior i veloç improvisació. I quina bona tasca ha fet Pablo en la seva improvisació a tot Blues, que aquest tema de Parker és això, un  magnífic Blues. I posterior al líder ha aparegut el saxo alto de Carlos i què bé ho ha fet de nou, a tot Bebop com el seu immortal creador. Tot un gust descobrir aquests joves músics, desconeguts per mi, si exceptuem a Codina i Tamayo que sí són vells coneguts i amics, aquests joves músics. I Joan l’ha seguit d’entrada amb més calma, coses que han canviat posteriorment per fraseig i més notes lligades, oferint un molt bon discurs, ple per sonoritat. I just a les acaballes, encara hem escoltat el curtet solo del baterista el qual ens ha fet 2 Chorus del tema. I ja l’han acabat de cop després de recuperar la curta melodia d’aquest “Big Foot” de Charlie Parker. Felicitats Pablo Castillo, Manolo Perfumo, Alejandro Tamayo, Carlos Ayuso, Joan Codina i Carlos Ligero.
 

I seguiré amb aquests projectes de la nostra jove i estimada discogràfica The Changes, i ara amb el “Phanerozoic” de l’Héctor Floría. Publicat el 31 d’octubre d’enguany. I enregistrat per Marc Piña al Local Estudi. Mescla i masterització a càrrec de Jan Valls. Disseny de coberta per Héctor Floría. Foto de Pawel Czerwinski. Amb Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta; Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. Totes les cançons compostes per Héctor Floría, excepte "Divendres vespre" per Irene Reig. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/phanerozoic.
 
“Phanerozoic”, que deriva del grec i significa "vida visible", és l'àlbum debut del saxofonista Héctor Floría. “Phanerozoic” és l’Eó de la Terra on els organismes vius comencen a agafar formes complexes, evolucionen i es diversifiquen. I és així com veu el seu primer treball el saxofonista, una selecció de temes que van des de les seves primeres composicions fins a les més recents, mostrant la seva evolució com a músic i persona.
 
I aquest és un disc generós per la quantitat de música i molt bona que hi ha. 11 temes on sí que n’hi ha de curtets, 3 de al voltant dels 2 minuts, mentre que la resta van dels 4 als més de 7, o sigui que es podrà gaudir una molt bona estona. I pel que fa a tempos i ritmes, l’Héctor se’ns ha revelat com un compositor que gaudeix més en els tempos mèdiums i baladetes que no pas en els molt vitals, tot hi haver-n’hi també. I de balades en tenim diverses com són ara “Kleine”, “Dear Irene” on hi ha també una presa alternativa. I molt delicat i a tot Swing és el preciós “Cambrian”.  I també així de tempo és el tema d’Irene Reig, “Divendres vespre” fent melodia a duet de saxo tenor i trompeta i posterior Swing. I quasi al mateix tempo hi ha “Entre places” i també a tot Swing. I a un ritme ternari, sembla, és el que titula el disc “Phanerozoic”. I ja a partir d’aquí els tempos són francament més vitals com és el “Dr. No” i esclar, a tot Swing a moments i a Latin uns altres. I un altre així també és “Let’s Freddie my Friend” amb una melodia a ritme així com trencat. I els dos més vitals són els dos més curtets, “Neogene” i “Jurassic” que no arriba als 2 minuts i d’una trempera brutal.
 
Doncs ja els escoltarem en el preciós tema compost per Irene Reig i anomenat...
 
4.2.- Divendres vespre (Irene Reig) 7:03.
 
I quin tema més ple de calidesa aquest “Divendres vespre” de la gran Irene Reig, des d’aquí un petonet, Irene. La vam tenir a trio al Jazz Club la Vicentina l’octubre passat en un concert extraordinari. I el tema d’ella l’han interpretat aquest quintet de mestres, el que més, en Joan Monné que els va tenir d’alumnes a l’Esmuc a tots menys a Giuseppe. Un tema realitzat a base de diversos trams musicals, el primer amb la presentació del tema i melodia. L’han acabat però delicadament, d’aquella manera que dic sempre, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. La melodia és molt maca, poques notes i molt ben posades. I què bo el pont o la B del tema que l’han fet a tot Swing, en un tema on l’estructura s’aparta de les típiques. I Joan Mar, que també vam tenir a trio al setembre, ha estat qui primer ha improvisat i ja heu pogut constatar amb quin so més brillant per registre d’aguts i també en el registre del mig, alhora que magnífic discurs i fraseig. I el líder l’ha seguit amb un so ple i robust també, i grans idees creades alhora que escales inversemblants. Monné al piano els ha seguit amb una mà dreta lleugera i gràcil i digitació prístina i pura, creant unes precioses línies melòdiques. Un molt bonic tema d’Irene Reig i que ells han executat la mar de bé, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I un altre d’aquests magnífics temes és el compost per Héctor Floría i anomenat....
 
5.7.- Entre places (Héctor Floría) 5:17.
 
I amb aquest Swing tan bonic els hem continuat escoltant, ara amb aquest tema del líder Floría. I ell mateix ens ha fet la maca i delicada melodia, i n’ha iniciat les improvisacions. Un seu so ple i profund i tot plegat vestit amb un fraseig veloç, notes a cabassos, i totes molt ben posades. Ja fa temps que l’escolto a l’Héctor i dia a dia he constatat el seu creixement personal i musical, cosa que estem escoltant en aquest el seu primer treball discogràfic al seu nom. Un tema que han fet a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria. I no oblidem, no, que al contrabaix hi tenim a Giuseppe i a la bateria al Joan. I és que la bateria del Joan ja no la deixarem d’escoltar fins al final del programa. I la improvisació de Monné al piano ha estat de nou precisa, delicada la seva digitació alhora que feta amb un gust exquisit. I ja han recuperat la melodia del tema d’estructura atípica de 40 compassos i de la forma AABCA, amb un pont de 16 compassos, la B i la C del tema, amb un canvi tonal preciós. Bravo per aquesta composició de l’Héctor Floría.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema compost per l’Héctor Floría i anomenat...
 
6.1.- Dr. No (Héctor Floría) 4:39.
 
I quin gust de tema. I sí, i ara penso que el “Leitmotiv” d’aquesta discogràfica, vaja, el d’elles i ells, és el de fer un Jazz Modern, actual i per tant contemporani, però seguint la “tradició”, la música d’aquells músics que van sorgir als anys 40, 50 i 60 del segle passat, o sigui a tot BeBop o Hard Bop, però fet ara. I aquest és un dels temes, el sisè en la versió completa del programa, que segueix aquest tarannà. Un gran tema de l’Héctor a tot això que acabo de dir, a tot Hard Bop d’ara. El ritme és Latin en la presentació del tema, o sigui en el primer tram musical, i també en les improvisacions, en la primera a càrrec del líder Floría al saxo tenor, el qual ens ha deixat bocabadats per com ben trenada l’ha fet. Un so força personal i llenguatge propi que ja li reconeixem. I què brillant en Joan Mar amb la seva trompeta a tot Clifford Brown, i esclar, Fats Navarro del qual aquest any celebrem el centenari del seu naixement. Joan ha crescut també d’una manera que només gent com Matthew Simon sabrien veure fins a quin nivell ho ha fet. I encara hem escoltat la digitació precisa i improvisació del pianíssim de Joan Monné, amb una gran tasca solista, conjuminant perfectament ambdues mans i així enriquir el seu discurs. I ja, retorn al tema i acabar-lo magistralment, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Héctor Floría, Joan Mar Sauqué, Joan Monné, Giuseppe Campisi i Joan Casares.


I seguim amb un altre d’aquests magnífics discos i ara serà el dels Smack Dab, “Supertralla”. Publicat el 29 de setembre i gravat per Ferran Donatelli i Guim Cifré a Vertigo Estudi el 7 de maig de 2023 i al Milano Jazz Club el 6 de maig de 2023. Mescla i màster a càrrec de Jan Valls. Fotografies: Clara Conill i disseny gràfic: Joan Casares. Amb Oriol Vallès, trompeta; Lluc Casares, saxo tenor; João Pedro Coelho, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. Les composicions dels temes van així: L'1, 2 i 7 de l'Oriol Vallès, els 3 i 6 del Joan Casares, el 5 del Lluc Casares, el 4 de George Gershwin i el 8 de Cedar Walton. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/supertralla.
 
I aquest és un altre treball generós per la quantitat de música que es podrà escoltar, amb 8 temes llargs, tres superant els 8 minuts i quasi arribant als 9 en el directe al Milano del “C’s Delight”. I pel que fa a ritmes i tempos, dir-vos que balada, balada com a tal no n’hi ha, i el tema més aproximat per tempo mèdium és “Smack@Night”. I a un tempo també mèdium i ritme així com trencat és el directe al Milano “Precious Mountain”. I a tot vals i també tempo similar és el tema de Cedar Walton, “Jo C’s Delight”. I ves per on que el ritme beat apareix en el “XXX” i tempo més vital, que el Swing ja apareixerà en les improvisacions. I a tot Swing i similar tempo és el tema “Love Walked In”, un estàndard derivat d’un musical de l’època. I ja més viu de tempo és “Gran Basar” amb la melodia feta a duet de saxo tenor i trompeta, com passa en d’altres temes. I més vital és el “Va, què?” a ritme barreja de ternari i 4x4 en moments de les improvisacions. I ja per acabar i encara més viu de tempo i a tot Swing és el tema que titula el disc “Supertralla”.
 
I començarem delicadament amb el preciós tema de Lluc Casares anomenat...
 
7.5.- Smack@Night (Lluc Casares) 8:35.
 
I ja hi tornem a ser, i ara amb el primer tema dels Smack Dab de l’Oriol Vallès i Joan Casares, ell que hi tornarà a ser en el darrer projecte, els TRO. I aquest tema no és una balada, no, però és un tema força maco i càlid per melodia i també per les improvisacions. Iniciat amb el so del Rhodes pel teclista João Pedro Coelho, per ja aparèixer la melodia feta pel líder a la trompeta, tot i que  al final s’hi ha afegit el saxo tenor de Lluc. Un tema força entremaliat de melodia, qüestions rítmiques i canvis, que n’hi ha força. Lluc ha estat el primer en improvisar, i ja heu vist de quina brutal manera ho ha fet, Una gran destresa en el ràpid fraseig, la qual cosa implica una gran tècnica. Quin gran solo que ens ha fet el bo d’en Lluc també amb un llenguatge que ja li reconeixem, per frases i per la manera com les fa. I l’Oriol ha aparegut amb la seva trompeta, també força brillant, tot i situar-se en el registre del mig, més càlid. També ha volat cap al registre més agut, tot i que no massa. El seu discurs ha estat molt melòdic i també sovint entremaliades les seves frases, i amb un punt de Funk al final, just abans d’aparèixer el teclista Pedro Coelho amb el Rhodes o similar. Un so que se li escau la mar de bé, per com de suau queda tot plegat. Un gran tema del Lluc per començar-los a escoltar.
 
I com va anar al malauradament desaparegut Milano Jazz Club ho podreu llegir al blog: “Supertralla!”. Van ser les primeres paraules d'una assistent al concert d'Smack Dab al Milano Jazz Club el 6 de maig del 2023. Aquell dia els micròfons estaven preparats, la cinta rodava, els instruments brunzien. En un estat d’èxtasi, els oients movien les parpelles catatònics. Miríades de formes musicals brollaven a dalt de l’escenari, precipitant-se sobre el públic. Els més despistats no se’n sabien avenir i els que ja sabien a què venien van veure els seus desigs fets ordres. La barra va servir copes amb escreix i els peixos grossos van beure llurs gintònics amb gran eufòria. En una sola frase: tothom hi va guanyar. Per si aquesta crònica pot semblar tendenciosament exagerada, dos dels peixos d'aquell directe han estat inclosos a l'ítem que tens entre les grapes. Si s'afina l'orella es pot escoltar, entre els brams i els aplaudiments en acabar els temes, la multitud corejant la consigna: "Supertralla, supertralla!"
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara els escoltarem en el tema compost per Joan Casares  i anomenat...
 
8.6.- XXX – Late Night Alter Ego (Joan Casares) 5:47.
 
I déu n’hi do quina trempera de tema, i com es nota que ha estat compost pel baterista i co-lider d’aquesta banda, en Joan Casares. I el Swing que ha aparegut en les improvisacions, no hi era, no, als inicis del tema, car ha començat a tot Beat marcat per la bateria del jove compositor. La melodia l’han feta els dos vents, saxo tenor i trompeta, a duet, amb un so perfectament complementari. I el tema és molt interessant per com els trams musicals han anat apareixent, el primer, presentació i melodia i el segon la brutal improvisació de l’Oriol a la trompeta, i ja a tot Swing. I sí, ens ha tornat a frapar per com de brillant l’ha fet, alhora que per les seves frases ràpides i fraseig inversemblant, alhora que afinació perfecte allà dalt del registre agut. I el so complementari del saxo tenor de Lluc ha aparegut després, i com ha trenat la seva brutal  improvisació. So, llenguatge, tècnica i bon gust, tot això és el que implica en el que fa. I encara Monné al piano ha acabat quallant una altre magistral improvisació, que per això va ésser el mestre de tots ells, exceptuant-ne Giuseppe, ell que és sicilià i català, car, va amb espardenyes a tocar i parla i escriu el català perfectament, un bravo per a ell. I després tema i final d’aquest gran tema de Joan Casares.
 
I també podreu llegir al blog el què ens expliquen ells dels seus temes i com va anar tot plegat a l’estudi... L'endemà de la gesta del concert al Milano Jazz Club, es va repetir la gesta a l'ambient estèril, de laboratori, dels estudis Vertigo. La banda comptava amb el pianista João Coelho, consagrat científic del beat. Amb el seu impuls van abordar les seves noves i intricades composicions: “Gran Basar”, on no hi falta res; “Jo C's Delight”, retrat naturalista; “Smack@Night”, paisatge nocturn, evocant l’ambient habitual de la posada en escena; “XXX”, representació de l’alter ego d’una criatura bondadosa a partir de mitjanit; “Va, què?”, escena d’una resolució de conflictes quotidians. I per descomptat, sense necessitat de descriure aquesta composició a hores d´ara, Supertralla! Per tancar el disc hi ha dos homenatges. No podia faltar un “standard” del repertori de musical nord-americà com “Love Walked In”, arranjat per l'Oriol Vallès. I per concloure, una versió d'un referent com és Cedar Walton, “Precious Mountain”, que hem volgut traduir lliurement com a “Muntanya Regalada”.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc, compost per l’Oriol Vallès...l’anomenat...
 
9.2.- Supertralla (Oriol Vallès) 5:29.
 
I amb quin brutal solo de bateria quasi que han acabat aquest tema a tot Hard Bop dels Supertralla i compost per l’Oriol Vallès. Esclar que després del solo, sí que l’han acabat, el tema, i tal i com l’han començat. Una melodia feta a duet dels dos vents i amb una base rítmica impressionant i tema a tot tempo viu i amb un Swing brutal per Walking del baixista i copets als plats i xarles del baterista. I el tema té trams amb diversitat de ritmes, tot plegat molt interessant. I ja ben aviat i de pressa, que tenim tard, la brutal i altre cop brillant improvisació de l’Oriol a la trompeta. I quin gran solo i ràpid que ens ha clavat, alhora amb una magnífica sonoritat i fraseig inversemblant per veloç i fet amb un gust exquisit. I esclar, després d’ell el bo d’en Lluc ens ha tornat a frapar per la velocitat del seu fraseig alhora que per la manera com l’ha exposat. Un so característic, un tant fosc, a voluntat però, la del seu instrument, un Balanced Action de Selmer, d’aquells vintages tan impressionants i autèntics. I la seqüència de solos s’ha repetit, car després del tenor l’ha fet      Joao Pedro Coelho al piano el qual ens ha tornat a noquejar per la seva clarividència en ambdues mans, una dreta lleugera i gràcil i una esquerra recolzant la dreta amb acords puntuals. I tal i com he dit a l’inici, després el brutal solo del Joan, recuperació del tema i melodia i ja per arribar a un final que ha estat de cop. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats Oriol Vallès, Lluc Casares, João Pedro Coelho, Pau Sala i Joan Casares.
 
I després d’aquest magnífic projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Ostres, i amb quina dolçor ens ho diu Carme i sempre parlant-nos de la música dels nostres herois.


I ja per acabar el programa escoltarem els TRO i els seu “Segueix l’instint”, publicat el 23 de juny i enregistrat i mesclat a Medusa Studio per Roger Rodés l'abril de 2023. Disseny gràfic: Pere Miró i Joan Casares. Amb Pere Miró, saxo baríton i composició (1, 4, 8); Xavi Castillo, contrabaix i composició (3, 5, 7) i Joan Casares, bateria i composició (2, 6). “Segueix l’Instint” és el tercer disc de TRO des de la seva formació l’any 2015. Amb aquest nou treball la banda segueix fidel al seu so i al seu compromís amb el Jazz instrumental a Barcelona. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/segueix-linstint.
 
I sí, perquè la seva identitat musical és també rítmica, car aquest és un trio que no cedeix concessions i la seva “tralla” és força característica. Per això dels 8 temes, només el darrer es podria definir com una mena de balada, l’anomenat “Com un mussol”, i així ens ho acaben dient cantant ells al final del tema, amb els ulls ben oberts encara que sigui ben fosc i sempre amatent, com els mussols fan. Els temes no són massa llargs, des dels 3 i escaig fins els 4 i mig, però considerant l’energia desplegada, ja us dic que en quedareu ben servits, i per això tenim a mèdium tempo i a tot Swing el “SCP”. I a partir d’aquí tot esdevindrà més vital a tot Swing com en el tema “The One and Only Night With The Devil”. I més vital i molt marcat de ritme per ja la pròpia melodia és el tema anomenat “Onvas tan baix” que no, no és del baixista, no. I tampoc ho és  “Castillo que te pillo”, que es déu n’hi do de vital i sí que va a tot ritme càlid, a tot Latin i a Swing en les improvisacions. Força vital i també a tot ritme Latin és el “Samba da Tempestade”. Més viu i a tot Swing és el tema “He Will Always Give You The Blues”. I el més vitals és el tema que titula el disc “Segueix l’instint” que va a tota tralla i Swing pel “walking” del baixista.
 
I com que aquests temes són curtets en posaré un de més, i per això podrem començar amb el més tranquilet compost per Pere Miró i anomenat...
 
10.8.- Com un mussol (Pere Miró) 4:08.
 
I ara hem passat dels saxos tenors de Floría i Casares al baríton d’en Pere Miró, ell en un registre més baix i característic so un tan metàl·lic, típic del baríton. I aquest tema suau i tranquil marcat per les notes guia del contrabaix de Castillo l’han iniciat fent la melodia en els primers trams, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’han acabat, cantant ells “Som com un Mussol”, sempre amatent i benplantat. I després de la melodia del tema, Pere ha aparegut fent la seva improvisació marcada per l’aspecte rítmic i no només. La melodia hi ha aparegut, cantarina com ella és, i que per cert, han recuperat ben a prop del final, tot just abans del “Som com un Mussol”. Curiós tema per ja començar-los a escoltar.
 
I un altre d’aquests temes i ja ara més potent és el compost per Xavi Cas tillo i anomenat..
 
11.7.- The One and Only Night With The Devil (Xavi Castillo) 3:55.
 
I aquest és el tarannà vital de la resta de temes, amb el típic so pelat de saxo, contrabaix i bateria. La manca d’instrument harmònic fa que tot sigui així de net, i algú dirà, desangelat, si se’m permet. Un tema on sí que hem pogut escoltar un molt bon solo del Joan a la bateria, ell més sol que la una, a les acaballes del tema. I l’ha començat Pere fent-ne la melodia, en el seu primer tram musical, amb el seu magnífic so i millor improvisació passejant-se per acords i escales de manera molt brillant, i parlo per com ha sabut trobar unes línies melòdiques tan apropiades als canvis harmònics. I Sala ha estat també brillant en la seva exposició solista a contrabaix solo, acompanyant-lo per darrera del tot Joan amb les escombretes. I amb el solo de Joan i recuperació de la melodia, han arribat al final d’aquest sorprenent tema de Castillo.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79, Barcelona: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava, Terrassa:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç, Sant Vicenç dels Horts:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i ja encarant el darrer dia del 16è Festival de Jam Sessions a SVdH on tindrem el combo d’alumnes i professors d’El Musical de Bellaterra amb l’Eladio Reinón entre ells, i sempre amb el Geni Barry Septet un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç us hi esperem a partir de les 20h al pati-jardí de Can Comamala en plena Festa Major d’Estiu.
 
I més temes així de potents són els altres, com aquest, més vital i a tota samba el compost per Joan Casares i anomenat..
 
12.6.- Samba da Tempestade (Joan Casares) 3:00.
 
Doncs m’ha agradat aquesta incursió del trio en terrenys pantanosos, aquests de les bosses i demés, com aquest que acabem d’escoltar. I esclar, amb una melodia curta i senzilla, que no simple”, i després sí que hem escoltat un llarg solo del compositor a la bateria. I no oblidem no que ha estat ell que l’ha començat amb una curta “Intro” que ha deixat pas a la melodia a càrrec del saxo baríton de Pere Miro. I sí que Joan s’ha esplaiat en el seu solo, primer picant de mans les timbales i caixa, per després fer-ho amb les baquetes i sense tocar massa els plats. I el saxo baríton de Miró ha brillat de nou per la seva exposició solista, pel seu llenguatge jazzístic i les frases trobades. I després ell mateix ha recuperat la melodia divertida i una mica entremaliada, per ja acabar el tema.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui dedicat a projectes de la discogràfica The Changes amb el tema compost per Pere Miró el que titula el disc i anomenat...
 
13.1.- Segueix l’instint (Pere Miró) 3:31.
 
I aquest ha estat un altre tema, senyal d’identitat d’aquesta formació a trio, els TRO. Aquí l’essència és més bopper per velocitat d’execució. Abans del Swing per “Walking” brutal de Castillo en la improvisació de Miró, hem escoltat uns primers moments de presentació del tema a mode d’”Intro”, per ja aparèixer la melodia a càrrec de Pere al baríton. I crec que sense poder respirar, ell mateix s’ha embrancat en la improvisació que m’ha tornat a frapar per potència, seguretat, decisió i creativitat. I també Xavi Castillo ens ha “clavat” una brutal improvisació al contrabaix com també ho ha estat la curteta del Joan i tema que han acabat poc després de tornar a recuperar el motiu principal/melodia i acabant-lo de cop, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Pere Miró, Xavi Castillo i Joan Csaares. I amb aquest tema hem acabat el programa d’avui dedicat a projectes de la discogràfica The Changes, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
 

 

blogger templates |