Programa 621 - FSNT i Segell Microscopi: Josep Suquet, Noè Sécula, Giuseppe Campisi & friends i Gregori Hollis, dimecres 15 de gener de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui anirà de projectes de dues editorials de casa nostra, Fresh Sound New Talent i Segell Microscopi. D’aquesta darrera tindrem a Josep Suquet, “Supervival” i el “Now I Know” de Gregori Hollis, mentre que de l’editorial de Jordi Pujol Baulenas el “Introducing” de Noè Sécula  i de Campisi, Arcarazo, Perramón el “Somewhere” amb en Jordi Rossy, i de nou un micro conte de Carme de la Fuente.
 
I dir-vos que provaré un nou format i que consistirà en una primera part on hi haurà alguns temes comentats dels projectes del programa. El programa continuarà amb la major part de la informació escrita i que només tindreu al blog, i la resta dels temes programats, però sense comentar, només amb la música doncs.


Comencem doncs amb el disc de Josep Suquet, “Supervival”.  Enregistrat als estudis Sol de Sants, per Alberto Pérez els dies 18 i 19 de juliol de 2024. Masteritzat a l'estudi Kadifornia per Mario G. Alberni. Amb Josep Suquet, piano; Ot Granados, contrabaix, Rubén Bueno, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç al disc: https://www.microscopi.cat/product-page/supervival.
 
I aquest és un projecte força íntim, per melodies, per ritmes i tempos, no havent-hi cap tema d’aquells que en diem vitals, ràpids. La majoria dels tempos dels temes se situen entre el mèdium slow i el mèdium up, de fet el més vital és el tema que titula el disc, “Supervival”, aquest una mica vital. Un dels temes més lents és el “28”, a tempo de balada. Un pèl més vital és el “Impressions íntimes” i també ho és “Dreams”, com també “The Day of the Broken Mirror”,  havent-hi però el preciós “Alfonsina y el mar” amb un arranjament molt ben aconseguit i tema proper als 6 minuts. La majoria de temes no són massa llargs, al voltant dels 4 minuts, tot i això el “A Thousand and One Nights” i el “8 d’abril” quasi arriben als 5 minuts, aquest darrer amb un punt de “beat” a la bateria. I sí que per acabar hi ha un tema a tot “Bossa” anomenat “Bossa pra vocé”.
 
I ja els escoltarem en el preciós tema anomenat...
 
1.3.- Dreams (Josep Suquet) 3:46.
 
Doncs sí, acabem d’escoltar una nova veu al piano, un tema amb un tarannà positiu, a un ritme de 5*4, ideal per a expressar les seves emocions. Josep Suquet ens ha acaronat amb aquesta composició i molt ben acompanyat per l’Ot Granados al contrabaix i per Rubén Bueno a la bateria. Primer els hem escoltat amb la melodia presentada pel líder amb la rítmica inclosa, per després gaudir amb les improvisacions, la primera la del jove de La Bisbal, de La Roqueta, on hi vam veure al Jose Alberto Medina Trio a tot Bill Evans, concert organitzat a casa seva, la del Joan i muller, i també amb el Pere Pons com a ideòleg col·laborador. A Suquet també l’hem pogut escoltar improvisant i ens ha agradat el seu “pianíssim”, la seva vital interpretació, bonic tema per començar-los a escoltar.
 
“Supervival”, el nou disc de Josep Suquet, és una obra que destil·la originalitat i un talent inconfusible. Aquest àlbum és un viatge sonor que travessa els paisatges del jazz modern i el jazz fusió, amb incursions en la música post romàntica i modernista. Amb la formació clàssica del jazz, un trio de piano amb Ot Granados al contrabaix, Rubén Bueno a la bateria i Josep Suquet al piano, aquest trio s’uneix en una rica intersecció i complicitat i mostren un so contemporani que captiva. Tanmateix, el fil conductor són unes melodies úniques i evocadores, que transporten a indrets llunyans i reflecteixen una multitud de colors, oferint una experiència auditiva que transcendeix el temps. El títol del disc, “Supervival”, és una paraula ideada que simbolitza la resiliència humana davant l’adversitat. “Supervival” és una celebració de l’energia creativa, aquella que ens empeny a superar els nostres obstacles. No deixis escapar l’oportunitat de submergir-te en aquesta obra que és tan innovadora com emotiva, que et farà vibrar l’ànima i et transportarà a un univers de sons i emocions.


Josep Suquet és un pianista i compositor nascut a Palafrugell (Girona) que resideix actualment a Barcelona. Graduat superior en piano jazz pel Conservatori del Liceu de Barcelona. Des del 2015 fins al 2019 va residir a Berlín, Alemanya, on va participar en diversos projectes musicals i artístics. Ha tocat en diverses formacions de jazz, tant a la capital alemanya com a Catalunya. Juntament amb l'empordanès Ot Granados al contrabaix i el bateria canari Rubén Bueno, ambdós talentosos músics de l’actual escena barcelonina, han presentat en els darrers mesos aquest projecte en algunes de les millors sales de Catalunya (Robadors 23, Velvet, Jazzman, Casa Astor, entre d’altres) i han participat en diversos cicles de jazz de Catalunya (Cicle de Clàssica i Jazz a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Cicle de jazz a l’Espai Cuixart de Palafrugell).
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc i també el més vital...
 
2.1.- Supervival (Josep Suquet)  3:46.
 
I què bo aquest tema i com l’ha iniciat Ot amb una “intro” al contrabaix per ja el motiu principal a càrrec del pianista i líder Josep Suquet. I de nou les improvisacions han brillat per sons, per delicadeses interpretatives, per qualitats, les de tots tres. El líder ha pogut gaudir en la seva improvisació pel gran suport dels dos companys, ha pogut volar i desenvolupar la seva creativitat fent un solo vibrant, com n’és el tema. També Ot ha mostrat la seva qualitat improvisant al contrabaix, ell que també l’hem tingut al Festival de Jam Sessions a SVdH, però el del juliol del 2023. En definitiva, aquest és un projecte d’un músic que ja porta una llarga trajectòria tot i la seva joventut, essent però el seu primer CD publicat per Segell Microscopi, o sigui que felicitats nois, Josep, Ot i Rubèn i gràcies Carles Moreno de Segell Microscopi per fer-me arribar aquest i tants altres projectes de  gent de casa nostra.
 
Suquet també ha publicat l'àlbum Impressions, (2021) que compta amb la participació de Curro Gálvez al contrabaix i Pablo Gómez al caixò. Aquest disc recull cinc cançons originals i dues versions amb arranjaments propis de l’autor. També ha publicat l'EP End of Summer, sota el pseudònim de Jovyn, juntament amb el productor britànic Kelvyn Hallifax. Aquest àlbum es va concebre i produir a la ciutat de Berlín i inclou composicions pròpies a l'àmbit de la música jazz, pop i electrònica. Josep Suquet també ha composat música per al sector audiovisual així com per un curtmetratge d'animació de Melinda Szabó-Nyulász, coneguda artista hongaresa. Aquesta composició la va executar ell mateix en directe, al piano al Festival Interfilm de 2018 a l'icònic teatre Volksbühne de la capital alemanya.


I seguirem amb un projecte i formació més àmplia i disc de FSNT, el de Noè Sécula, l“Introducing”. Enregistrat per Carolina Müller al JazzCampus Studio, Basilea, Suïssa, els dies 13 i 14 de maig de 2023. Mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiller a Idee un Klang Studio. Produït per Noé Sécula. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Noé Sécula (piano), Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley (bateria). Convidat: Gerard Chumilla (saxo tenor al #8). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al disc:
https://www.freshsoundrecords.com/noe-secula-albums/57273-introducing.html.
 
I aquest és un projecte força generós pel fet d’haver-hi 10 temes i una hora de música, que per això hi ha dos temes que superen els 8 minuts i un que supera els 9. Dels 10, la meitat són del líder pianista i compositor, Noé Sécula. També hi ha diversitat de ritmes i tempos havent-hi baladetes com la preciosa de Melba Liston, “Just Waiting”, com també ho és “When I Fall in Love“ de Victor Young. També és així de preciosa “I Got It Bad” de Duke Ellington interpretada a piano sol. I també hi ha un magnífic Blues a tempo mèdium slow del gran Milt Jackson anomenat “Blues Legacy” i ja amb la guitarra de Eliott Knuets. I ja amb una mica més de tempo i a tot Swing hi ha el tema propi “Purple” a trio. I el més llarg de més de 9 minuts és també de Noè i s’anomena “A Dream of Nubia”, tranquilet en els inicis, i també amb el guitarrista, però que creixerà d’intensitats sonores en les improvisacions i també a tot Swing en la impro del líder al piano. I a partir d’ara els temes ja tenen més consistència rítmica com és el cas de “Talks I” d’ell també, tema a quartet, fent ells dos la melodia inicial, piano i guitarra. I un tema a tot “beat” del baterista és “The Little Things”, també del líder. I els dos més vitals són “Hawks” a quartet i també del líder i a tot Swing en les improvisacions. I un tema brutal, el que queda per comentar és “Angola” del gran i enyorat Wayne Shorter ara amb Gerard Chumilla al saxo tenor i també amb el guitarrista Eliott Knuets.
 
I sí que els escoltarem només en el tema de Wayne Shorter on hi tenim al Gerard i l’Eliott, saxo tenor i guitarra acompanyant al trio base...
 
3.8.- Angola (Wayne Shorter) 8:38.
 
Què brutal aquest “Angola” de Wayne Shorter, tema inclòs a The Soothsayer, el seu setè àlbum, disc que es va gravar el 1965, però que no es va publicar a Blue Note fins al 1979. L'àlbum inclou cinc originals de Shorter i un arranjament de "Valse Triste" de Jean Sibelius. El van acompanyar músics com són el trompetista Freddie Hubbard, el saxofonista alt James Spaulding, el pianista McCoy Tyner, el baixista Ron Carter i el bateria Tony Williams.
 
I si el tema és acollonant, més ho han estat les seves interpretacions i fer especial menció a la del jove i ja gran crac al saxo tenor, el bo de Gerard Chumilla, el qual ha fet la darrera, llarga i brutal improvisació amb una tralla de la base rítmica impressionant. I sí que la melodia del tema és curta i repetitiva, cosa que no li treu cap de les seves gràcies. I la cosa està en com les improvisacions s’han desenvolupat, la primera la del líder, i a considerar la seva mà esquerra marcant un motiu i ritme. Ben aviat ha aparegut el brutal “Swing” de la mà del baixista Codina, què brutal tot plegat. Gran solo del líder al piano, impressionant la seva velocitat d’execució i les seves brillants idees. I la base rítmica, súper potent i acompanyant-lo en un caminar vers les estrelles. De nou el guitarrista ha volat vers les altures també, el bo del Knuets, el qual s’ha esplaiat a gust desenvolupant el seu solo amb una gran elegància i per  descomptat que llenguatge. I el final de les improvisacions l’ha feta el crac Gerard Chumilla, del qual ja li he posat el seu disc debut a FSNT en el meu programa. Què dir d’aquest “mostru” del tenor que no sapigueu si ja el coneixeu, i sinó, ja heu vist com les gasta. Velocitat increïble en el seu fraseig tot farcit d’un llenguatge de lo més modern, i em ve al cap el d’un un pèl més crac que ell, per edat també, i parlo del gran Santi de la Rubia. Brutal solo de Gerard que ha deixat pas de nou al motiu i melodia d’aquest “Angola” del molt enyorat Wayne Shorter, que per cert, dir-vos que l’han interpretat al mateix tempo que els seus mestres, o sigui que felicitats nois Noé Sécula (piano), Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley (bateria). Convidat: Gerard Chumilla (saxo tenor).


I seguirem amb FSNT i el “Somewhere” de Campisi, Arcarazo, Perramón amb en Jordi Rossy. Enregistrat per Alberto Pérez al Sol de Sants Estudi, Barcelona, ​​6 i 7 de setembre de 2023. Enginyeria i mescles per ell mateix. Masterització: Sam Barnett. Produït per Giuseppe Campisi. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Giuseppe Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra), Jorge Rossy (bateria). Convidat: Sunil López (piano 5, 8, 9). I sí que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-campisi-albums/57385-somewhere.html.
 
I ens trobem front un projecte força delicat en una primera part, la de 5 dels seus 10 temes, tots ells marcats per la seva dolçor i temes com el conegut “Alfie” de Burt Bacharach, aquest el més balada d’aquests 5. També és així de bonic el de Giuseppe, “What a New Day Could Bring”. Tot i la delicadesa de les músiques, els tempos són mèdium slow, com és el de Harry Barris i a delicat Swing, amb el piano de Sunil. També és molt bonic el “Prisoner of Love” de Columbo & Gaskill al mateix tempo i dolç Swing. I a tot vals tenim el tema que titula el projecte “Somewhere”, cançó que Leonard Bernstein encabí en West Side Story.  A partir d’ara tenim 3 temes vitals com són “Pure Imagination”, aquest a tots vals i el més tranquilet, i tema de Bricusse & Newley i amb el piano de Sunil. Amb una mica més de tempo i a ritme així com trencat, un punt Latin,  és el tema de Camil “Magical Summer”. I un altre de Giuseppe és també així de tempo i anomenat “First Thought” i ja amb el Swing en les improvisacions la primera de Marçal. I sí que els 2 que queden per comentar són força vitals, el primer “Deep Down Raval” amb Sunil al piano i tema de Giuseppe Campisi, una mica “ànima mater” del projecte i aparentment el seu líder. I més vital és el tema de Miles Davis “Sippin’ at Bells” a tot Bebop i Swing brutal pel “Walking” de Giuseppe.
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-campisi-albums/57385-somewhere.html.
 
I els podríem començar escoltant en el preciós tema “Alfie”, però ho farem amb  el molt bonic de Giuseppe..
 
4.6.- What a New Day Could Bring (Giuseppe Campisi) 5:04.
 
I sí que ens ha agradat aquesta composició de l’amic Giuseppe, Giuseppet ja li diem, per com ha sabut integrar-se a la nostra comunitat, a la nostra terra, ja la seva, per com s’expressa amb total naturalitat en català i gaudeix fent-ho. Una melodia molt maca feta pel saxo tenor d’en Marçal. I el compositor i gran baixista ha estat qui primer ha executat la primera improvisació, i amb quina solvència l’ha feta. S’ha passejat al llarg del mànec de la seva “Berra” fent-ho amb mestria, amb afinació, amb velocitat alhora que amb tot el Jazz del món. Una impro que també ha estat melòdica, com també la feta per l’altre crac de la guitarra, el molt crac Camil Arcarazo, que també ho és del contrabaix, per acabar-ho d’adobar. El so de la seva guitarra ha estat més present del de l’anterior guitarrista, crec jo. Camil ens ha mostrat la seva habilitat interpretativa, que és molta, alhora que la seva creativitat improvisant, farcida de llenguatge i bon gust. Marçal ha tancat la tanda de solos amb una improvisació molt dolça, la del seu saxo tenor amb un so molt proper al de l’Stan Getz, a ell que el situaríem en l’ona West Coast per com s’ho manega. Preciós solos, preciós tema de Giuseppe per començar-los a escoltar.
 
El panorama artístic de Barcelona és reconegut per la seva qualitat, diversitat i energia creativa, i el món del jazz i la música improvisada no és una excepció. Un artista que sens dubte ha posat la nostra ciutat al mapa internacional d'aquest gènere és Jordi Rossy. Amb la seva impressionant carrera com a bateria i vibrafonista, Rossy és reconegut com una figura destacada en el seu camp i ha participat en molts enregistraments fonamentals que ens han influït i donat forma.
 
I els acabarem d’escoltar  en el vital tema de Miles Davis i anomenat...
 
5.7.- Sippin’ at Bells (Miles Davis) 5:05.
 
I va ser el 14 d'agost de 1947 que el van enregistrar, al Harris Smith Studio, Nova York, amb The Miles Davis All-Stars: Miles Davis (tpt); Charlie Parker (ts); John Lewis (p); Nelson Boyd (b); Max Roach (d) i sí, amb Parker al saxo tenor, en una de les poques vegades que el va tocar, si no anem errats.
 
I ves per on que els nostres herois encara l’han tocat més ràpid que els seus i nostres Màsters. I la melodia l’han feta a duet saxo tenor i guitarra, amb Marçal Perramón i Camil Arcarazo. Un tema força entremaliat de melodia i així doncs que més difícil de tocar per fer-ho més de pressa. I ha estat Camil qui n’ha iniciat les improvisacions, i de nou amb quina classe que l’ha fet, brutal, per llenguatge per tècnica, per musicalitat i bon gust. Marçal l’ha seguit amb el seu exquisit so i fraseig, molt delicat, amb el “so” com a estendard, com va fer el seu gran mestre, el gran Stan Getz. Un tema prou difícil que ens els ha mostrat com el que són, uns mestres tot i la seva joventut. Un “Swing” impressionant gràcies a Giuseppe i sense oblidar la tasca del més mestre de tots, en Jordi Rossy el qual els ha portat a tots al millor port, i sempre amb una presència fonamental. I Giuseppe al contrabaix els ha seguit i amb quina trempera n’ha fet la seva. Pulsió rítmica, Swing, fraseig, passejant-se amunt i avall pel mànec de la seva “Berra” amb total impunitat. Un solo magistral per com ha perseguit les harmonies encabides en els acords tot i tocant les notes més adequades. I encara hem pogut escoltar al mestre Rossy en uns compassos compartint improvisacions amb ells, i ja recuperar la melodia a duet  de saxo i guitarra i acabar el brutal tema de cop, o sigui que felicitats nois Giuseppe Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra), Jorge Rossy (bateria). Convidat: Sunil López (piano).
 
Per concloure, estem especialment emocionats que aquest disc, que busca equilibrar tradició i modernitat, sigui publicat per Fresh Sound New Talent. Aquest segell, representat per Jordi Pujol Baulenas —figura clau de l'escena jazzística europea— és reconegut pel seu suport a nous projectes i és un dels grans tresors de Barcelona. Estem profundament agraïts pel seu suport. —Giuseppe Campisi.
 
I després d’aquestes bones músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente, a qui donem la benvinguda al seu primer programa del 2025. Gràcies Carme per com de dolces són sempre les teves paraules i per la calidesa com ens les dius envoltades de musicalitat, la del programa.

 
I ara ja encarem el final del programa amb el disc de Gregori Hollis, “Now I Know” de Segell Microscopi. Enregistrat a El Tercero Studios. Calle O - estudi de gravació a "Dedicatoria". Mesclat a El Tercero Studios per Carlos Manzanarez i a The Sound Of Wood per Aniol Bestit. Masteritzat a El Tercero Studios per Carlos Manzanarez. Amb Gregori Hollis, trompeta i fiscorn; Kevin Díaz, piano; Ferran Rico, baix elèctric; Christian Delgado, bateria. Manuel Masaedo, veu i lletra a "Lo Que Me Llevo"; Chano Domínguez, piano i Ismael Alcina, baix elèctric a "Dedicatoria"  i Rita Payés, veu a "Futur".  Lluís Borrell, producció musical.
 
I de nou els nostres músics opten pels temes delicats i així ho he pogut escoltar en el disc del Gregori. Hi tenim 8 temes i en tornem a tenir uns quants a tempo de balada, més o menys, com és el cas del molt bonic “I Know Nothing”, ell amb la trompeta amb sordina. I també és així de bonic el tema “Nosaltres”, ara amb la plenitud total del so de la seva trompeta. I “Dedicatòria” va un pèl més viu de tempo on hi tenim el piano del gran Chano Domínguez i aires aflamencats. Hi ha un parell de temes on la modernitat del líder la passa per sedassos electrònics d’efectes diversos, alhora que marcatge del baterista tot i la calidesa de la veu de Rita Payés en “Futur” i d’altres veus. Un altre com aquest és “Lo que me llevo” ara amb la veu de Manuel Masaedo i també ritme marcat pel baterista i moments a tot Rap, els del cantant - rapsoda. Més vital i a totes palmes i aires flamencs és “On Tour” també amb gran feina del baixista i baterista per les coses del ritme. I sí que els dos restants són força vitals com ho és el que titula el disc, “Now I Know”, que té una melodia llarga i un tan entremaliada a tempo vital, i ves per on que en les improvisacions, la primera la del líder, el tempo es reduirà a la meitat com si fos un altre tema. I finalment,  “Stamina”, on el líder gestiona una melodia entremaliada amb la seva trompeta i baix i baterista marquen ritme i tempo com si res.
 
I ja els escoltarem amb un punt de nervi amb el tema on hi tenim a Chano Domíguez al piano i Ismael Alcina baix elèctric, i anomenat...
 
6.7.- Dedicatòria (Gregori Hollis) 5:23.
 
I 10 n’hi C quin canvi d’estil de nou amb aquest projecte amb aires Latins, aires de flamenc, aires calents. La trompeta de Gregori irromp amb una altra sonoritat, un tan més fresca, també pel context de les seves músiques i els seus ritmes. El seu so és potent, present, un so a metall daurat. I si el tema ha començat amb una “Intro” amb el motiu principal, en el segon “chorus” ja hi ha aparegut la secció rítmica. En el tema li hem reconegut una part B, el pont, que en diem, amb un canvi de tonalitat ben evident. I ja les melodies, i la darrera i  molt bonica la que ha donat pas a les que formen part de les improvisacions i la primera la del líder. Gran feina de la base mentre ell ha improvisat, Chano, Ismael i el baterista Christian. Vull remarcar el so ple de la seva trompeta, que més aviat em sona a fiscorn per com sona. Bon control sobre l’instrument, què és un dels més físics per músculs utilitzats a la cara. Bon fraseig emprat, per escales i construcció de línies melòdiques amb els acords emprats. Chano l’ha seguit i primer amb molta calidesa i delicadesa, per ja de mica en mica incrementar el contingut emotiu, el contingut rítmic, fer un “crescendo”, vaja. I de nou amb la melodia del tema a càrrec del metall del líder, i amb un final a base d’un “Vamp” on els músics s’han esplaiat, pianista, baterista, líder, baixista ell però marcant els més greus i amb consistència rítmica, bon tema per començar-los a escoltar.
 
“Now I Know” és el segon àlbum i quart treball discogràfic de Gregori Hollis. Un disc que neix d'un parèntesi entre la recerca de la seva identitat i l’elecció del seu nou destí. Enregistrat en directe en format quartet i produït posteriorment, el disc és una proposta artística atrevida, que fusiona una base sòlida de Jazz Modern amb Música Urbana i producció electrònica, acompanyat d'influències mediterrànies com el Flamenc, música Afro-Cubana i fins i tot de Música Clàssica. "Podem experimentar un procés de maduresa i un viatge de la complexitat a la senzillesa. Representa el cicle infinit de l'aprenentatge, on el procés d'adquirir coneixement revela, amb humilitat, la ignorància de la immensitat de la creació". Gregori Hollis (Barcelona, 1994).
 
Nascut en una família de músics, ha crescut i s'ha educat principalment en un entorn de música clàssica. El trompetista destaca per la seva extraordinària versatilitat, la seva habilitat va més enllà de ser simplement un intèrpret i solista; Gregori Hollis es revela també com a compositor i arranjador. La seva destacada carrera acadèmica es reflecteix en la seva graduació amb honors a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) en Trompeta Jazz el 2018. Durant la seva formació, ha tingut el privilegi de complementar els seus estudis amb reconeguts músics i intèrprets internacionals com Mireia Farrés, Greg Gisbert, Michael Rodríguez i Llibert Fortuny, que han contribuït a modelar el seu so i la seva música fins al dia d'avui.
 
I per si hi voleu anar, el seu concert de presentació és el 16 de gener de 2025 a El Molino de Barcelona.
 
I els escoltarem en aquest tema que tot i potent majorment, té algun canvi de ritme i de tempo, l’anomenat...
 
7.4.- Stamina (Gregori Hollis) 5:57.
 
I de nou acabem d’escoltar un magnífic tema, on de nou hem gaudit d’allò més amb les melodies inventades del líder amb la  seva trompeta, i això només parlant de la pròpia melodia del tema, que ha esta força entremaliada, sí. I després de l’exposició del tema, en Kevin al piano n’ha iniciat les improvisacions i també amb una baixada de la consistència rítmica i de tempo. I de nou en Kevin va agafant embranzida i també els companys, sobretot un contundent baterista, en Delgado. I de nou calma amb la intervenció del líder Hollis  a la trompeta i seva improvisació. Els seus recursos i tècnica estan de nou posades sobre la taula perquè tothom les vegi, i escolti, com acabem de fer nosaltres. Calidesa quan convé, i més marxeta quan també. I per això el tema ha tornat a créixer en intensitats sonores, en tempo, com quan els moments solistes del baterista Delgado i “Riff” repetitiu del pianista Kevin, i baixista Rico. I recuperant la melodia  i tremperes inicials, el tema ja arribarà al final, o sigui que felicitats nois, Gregori Hollis, Kevin Díaz, Ferran Rico, Christian Delgado, Manuel Masaedo, Chano Domínguez, Ismael Alcina  i Rita Payès.  
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el 31 de gener en plena Festa Major, que tindrem al Bernard Van Rossum Quartetn amb ell mateix saxos tenor i soprano; Xavi Torres, piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta havent de fer però reserva.


I seguim amb l’Extensió del programa i sense comentar els temes, amb un tema del disc de Josep Suquet, “Supervival”. Amb Josep Suquet, piano; Ot Granados, contrabaix, Rubén Bueno, bateria, com és el que va a tota delicada Bossa...
 
8.7.- Bossa pra vocé (Josep Suquet) 3:47.
 
I sí que els temes són curtets, que no arriben als 4 minuts. Això però no quita, car hem tingut temps suficient per comprovar-ne les seves aptituds i gaudir amb la seva música. I dir-vos que el tema ha estat molt bonic iniciat amb una “Intro” a piano sol pel líder, i ja la molt maca melodia a tot Bossa. I sí que a Rubén Bueno el vam tenir el juliol a la Sala Xica encabit ell en el “combo” d’alumnes del Conservatori del Liceu, en el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH. Bon baterista que també hem vist al Jamboree en el quintet BCN-Gran Canaria connection. I el tema té un cert encant, i més encara quan el líder l’ha desenvolupat amb la seva improvisació, que ha estat molt equilibrada. Maco, el tema.


I ara un parell de temes del disc de Noè Sécula, l“Introducing”. Amb Noé Sécula (piano), Eliott Knuets (guitarra), Joan Codina (contrabaix), Genius Lee Wesley (bateria) i el primer un magnífic blues de Milt Jackson...
 
9.6.- Blues Legacy (Milt Jackson) 6:06.
 
Doncs i quin canvi estilístic que acabem de  fer, oi? Hem passat d’escoltar temes propis fets amb encant, a encantar-nos amb aquest tema clàssic a tot blues i també per les interpretacions de tots ells. Aquí la guitarra de l’Eliott Knuets ha estat la protagonista, però. Ell mateix l’ha iniciat amb la coneguda i senzilla melodia de Milt Jackson. Ha estat però el líder qui n’ha iniciat les improvisacions, i què bé ho ha fet també. Un solo que no s’ha pogut allunar massa del concepte del blues, de les seves harmonies i acords, fent gal·la però d’una bona versatilitat i creativitat. També s’ha esplaiat el guitarrista Knuets amb el seu magnífic solo a la guitarra, farcit de tradició també. Bon so, bones maneres, calidesa interpretativa, bon gust i creativitat basada amb un bon llenguatge. Preciós Blues per començar-los a escotar.
 
I els acabarem d’escoltar en el tema més llarg i propi del líder Noè Sécula i anomenat...
 
10.1.- A Dream of Nubia (Noé Sécula) 9:12.
 
I sí que amb aquest llarg tema ens han captivat molt, i molt. Res a veure amb el blues de Jackson, i sí que molta inventiva compositiva, molta modernitat en la composició. El baix fent a moments un perpetuum i repetitiu motiu, quasi que com a motiu principal del tema, tal és la seva insistència i persistència. I després de la presentació del tema, gran solo a la guitarra de l’Eliott, on de nou ens ha impressionat, i ara més per com l’ha desenvolupat partint d’unes harmonies més elaborades. Gran guitarrista aquest noi, interpretant amb delicadesa i gust exquisit. I el líder ha volat ara a tot Swing gràcies al “Walking” de Joan Codina, contrabaixista valencià que hem vist algunes vegades al Jamboree. I què bé, què bona la interpretació del líder Noè Sécula al piano. Llarga improvisació també, car, el tema ha tornat de nou de la mà del guitarrista i també la persistència del baixista, cosa que ha aprofitat el baterista Lee Wesley per quasi acabar el tema amb un molt bon solo, car el final definitiu ha arribat amb un record curtet al motiu del tema. Brutal aquest llarg “A Dream of Nubia” de Noè Sécula.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un tema del “Somewhere” amb Giuseppe Campisi (contrabaix), Marçal Perramon (saxo tenor), Camil Arcarazo (guitarra), Jorge Rossy (bateria).
 
11.3.- First Thought (Giuseppe Campisi) 5:29.
 
I sí que aquest tema té una entrada un tant potent en la “Intro”, sí, tot i que posteriorment agafa un tarannà més calmat en la pròpia melodia feta pel Marçal i saxo tenor. Potser és pel delicat so del saxo tenor de Marçal ell que ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions. El tempo és prou viu també i el Swing brutal ha aparegut en les seves improvisacions, que per això el “Walking” de Giuseppe al contrabaix. Un tema que té una exposició llarga, i ja a partir de la qual, les improvisacions. Bon solo d’en Marçal i ell de nou amb aquest so contingut per càlid i per fraseig delicat. Camil a la guitarra ha canviat el missatge fent-lo un pèl més agressiu per contingència, i ves per on que el seu és un discurs atrevit, també. I ja després d’ell, de nou el tema a càrrec d’en  Marçal i amb un final allargassat que l’ha fet més maco i tot, car ell s’ha esplaiat amb un darrer “Vamp” ideal per acabar aquest bonic tema de Giuseppe.
 
Per això ens fa especial il·lusió tenir-lo com a convidat en aquest projecte. El destí va reunir els nostres camins aquí a Barcelona el setembre de 2023, donant lloc a dos dies màgics a l'estudi, dies que ens quedaran per sempre. El resultat és aquest àlbum ara a les vostres mans. “Somewhere” —anomenat així per la composició de Leonard Bernstein, a la qual hem homenatjat en aquest enregistrament— representa l'esforç col·lectiu, la imaginació i la creativitat de Camil Arcarazo (guitarra), Marçal Perramon (saxo) i jo mateix, Giuseppe Campisi (contrabaix), potenciat per l'aportació del mestre Jordi Rossy a la bateria —que, amb la seva habilitat, experiència i visió, ha afegit un toc de màgia a la música. També agraïm l'excepcional sensibilitat del pianista Sunil López, que va protagonitzar tres temes, "Deep Down Raval", "I Surrender Dear" i "Pure Imagination".


I ara el darrer tema del programa i de Gregori Hollis, “Now I Know” amb Gregori Hollis, trompeta i fiscorn; Kevin Díaz, piano; Ferran Rico, baix elèctric; Christian Delgado, bateria el que titula el disc.
 
12.1.- Now I Know (Gregori Hollis) 6:32.
 
I ves per on quin altre tema més interessant d’en Gregori. Ell mateix n’ha fet la presentació amb la melodia ara amb la trompeta, i sempre una base rítmica molt potent, i per això la sonoritat del baix elèctric, ara en Ferran Rico. Un tema marcat pel motiu principal que ha repetit el líder amb la trompeta. I si el tema ha començat contundent, de mica en mica s’ha anat calmant, fins arribar al moment de les improvisacions, on el beat del baterista marcat a meitat de tempo, ens ha situat en una nova dimensió. A partit de llavors hem estat en un altre context musical. Gregori ha fet una molt bonica i càlida improvisació marcada pel seu  contingut melòdic. Al final del seu discurs, s’han situat de nou al tempo inicial, cosa que ha durat mentre recuperaven la melodia inicial i ja ser en Kevin Díaz l’encarregat d’improvisar al piano, i què bé que ho ha fet. Ha passat el mateix que amb el líder, primer delicadament, i de mica en mica s’ha anat estirant de nou amb energies renovades. Un bon solo d’en Kevin que ha brillat per la seva elegància i fraseig tot plegat amb un llenguatge jazzístic de primera. I recuperant la melodia han arribat al final d’aquest bon tema de Gregori amb un “Vamp” on el líder s’ha esplaiat la mar de bé amb la seva improvisació.
 
Ha acumulat experiències significatives, entre elles la seva participació en la gira internacional de C. Tangana al llarg de l'any 2022, essent el primer trompeta, compositor i arranjador del directe, on ha tingut l'oportunitat de tocar en alguns dels escenaris més prestigiosos de tot el món. Ha arranjat, compost i enregistrat pel brillant músic català Vic Mirallas en diverses de les seves produccions musicals destacant el senzill “Mi Condena” amb la reconeguda cantant portuguesa Maro.
 
Gregori Hollis va publicar l'EP "Kontimba" l'any 2020. El 2021 va llançar el seu primer àlbum, "Landing", amb el qual va aconseguir un impacte significatiu en assolir més de trenta mil reproduccions a Spotify en només uns mesos. Abans de publicar “Lo Que Me Llevo” el passat 23 de gener (el que va ser el primer avançament del seu segon disc) va publicar una versió de l'standard de jazz "I Fall In Love Too Easily", un single "Live" acompanyat d'un videoclip de la gravació en directe, on Gregori Hollis mostra les seves habilitats com a cantant. Des de 2021 és membre fundador del conjunt de metalls "Hip Horns Brass Collective", una formació que ha arribat en pocs mesos a figurar en el cartell de nombrosos festivals de jazz i música urbana a la península, consolidant així la seva presència en l'escena musical espanyola.
 
Espero que us hagi agradat aquest canvi d’estil, amb una extensió del programa i sense comentar-ne els temes, tot i que els comentaris els podreu trobar al blog amb la resta de la informació.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 620 - Italy Jazz: Giacinto Piracci, Fabio Tullio, Vitantonio Gasparro i The Freestones, dimecres 8 de gener de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, i molt bon any 2025 per a totes i tots vosaltres.  Benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I tot i desitjant que aquest 2025 ens sigui molt més favorable, faré el primer programa de l’any i el dedicaré de nou al Jazz que es fa a Itàlia, tot i repassant projectes acabats de sortir del forn d’alguna de les seves discogràfiques. I sí perquè de Docicilune tindrem a Giacinto Piracci Septet, “Seven Tales of Guilt”; de Gleam Records l’“Introducing” de Vitantonio Gasparro; de A.MA Records, Fabio Tullio amb el seu “Entanglements” i de Notami Jazz, The Freestones i el seu “Our Experience, Remembering Jimi Hendrix”.


I el programa començarà amb l’editorial de Docicilune amb Giacinto Piracci Septet, “Seven Tales of Guilt”; Enregistrat el 2 d'abril de 2023 per Carlo Gentiletti a Elios Registrazioni Audiovisive, Castellammare di Stabia (Na), Itàlia. Mesclat per Umberto Lepore el Novembre de 2023 a Malgiani Studio, Nàpols, Itàlia. Masteritzat el desembre de 2023 per Giovanni Roma a L'Arte dei Rumori, Marano di Napoli (Na), Itàlia. Produït per Giacinto Piracci i Maurizio Bizzochetti, Dodicilune. Amb Giacinto Piracci, guitarra; Umberto Muselli, saxo tenor; Giulio Martino, saxo soprano (1, 6), saxo tenor (2, 3, 4, 7); Francesco Desiato, flauta (1, 6), flauta alt (5), flauta baix (2, 3, 7), saxo baríton (4); Ergio Valente, piano; Umberto Lepore, contrabaix i Leonardo De Lorenzo, bateria. Totes les composicions són de Giacinto Piracci excepte el tema 7 de Duke Ellington. I al blog hi trobareu l’enllaç al compacte:
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/giacinto-piracci-septet-seven-tales-of-guilt/.
 
I sí que aquest projecte és majorment tranquil pel que fa a ritmes i tempos, i per això començarem amb “Ospedale delle Bambole", que és un tema breu i melancòlic que em va recordar una botiga màgica que vaig veure de nen al baix Decumano de Nàpols. Les actuacions en solitari de piano i flauta sempre s'acompanyen de textures temàtiques interpretades a l'instant per la resta d'instruments, ens ha dit el líder Giacinto Piracci..Escoltem-los doncs...
 
1.5.- Ospedale delle Bambole (Giacinto Piracci) 6:36.
 
I sí que ens ha agradat força aquesta bonica cançó per començar el programa d’avui. Melodia feta per la flauta alta de Francesco Desiato i ja aparèixer les improvisacions, la primera la del pianista Valente, preciosa i delicada com ho ha estat la Desiato a la flauta alta, com també havent escoltat el saxo tenor de l’Umberto Muselli  de fons, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I ell ens diu que “Seven tales of guilt” comença amb “I darkly bright, are bright in dark directed”, una breu peça introductòria inspirada en un passatge evocador i sonor del Sonet 43 de Shakespeare, fet de llums i contrastos. "Haiku in eight bars" és un tema de vuit compassos inspirat en el famós gènere de poemes japonesos que pot descriure cicles naturals sencers en poques línies. Passa idealment de la primavera a l'hivern, amb la reiteració dels últims quatre compassos en ostinato i l'engrossiment de les intervencions col·lectives i solos.
 
I encara els escoltarem en el tema anomenat "Finzioni" que és una altra composició basada en només dos acords, aquesta vegada majors i de to ascendent, inspirada en la famosa col·lecció de contes fantàstics de Borges. El tempo és estrany i coixejant, i hi ha dues cel·les temàtiques que es repeteixen dues vegades, una només al començament i l'altra al final de la secció solista, on els fons dels instruments de vent són totalment extemporanis. El saxo baríton toca un drone ostinato semblant al contrabaix durant tota la durada de la peça. Escoltem-los doncs...
 
2.4.- Finzioni (Giacinto Piracci) 5:46.
 
I què impressionant aquest tema, i com l’han començat amb el baix fent el motiu principal i ja amb la melodia feta a duet de guitarra i saxo tenor, ells que han estat Giacinto i Umberto, i ja d’entrada la improvisació del líder a la guitarra. I el fons rítmic, què potent, com se’ns emporta. Llarga improvisació del líder que ens ha mostrat com domina el seu instrument. Duet de nou de guitarra i saxo tenor recuperant motiu i ampliant-lo. I que maco és el pont del tema, com canvia el to. Magnífic tema del líder...


I ell mateix ens acaba d’explicar com van els altres temes.... "Bartleby", doncs, és un vals inspirat en la famosa i misteriosa història de Melville "Bartleby the Scribe". Es fa una “intro” basada en la secció final en una mena d'imitació entre els dos saxos, seguida del tema, incomplet, coronat la primera vegada, i completat la segona. Després dels solos, la mateixa secció tocada al principi acaba amb una repetició indefinida, amb intervencions temàtiques col·lectives i en solitari. Finalment, “Heaven” de Duke Ellington, extret del “Second Sacred Concert”, amb la seva llum celestial, «em va semblar el tancament ideal d'un viatge que començava amb les suaus llums de “Darkly bright”. Cada cor està dividit en quatre seccions de vuit compassos on tots els instruments improvisen el seu solo al seu torn, excepte la flauta, que està perpètuament ocupada cosint un fons improvisat en pianissimo”, i tot això ens ho ha dit el líder Giacinto Piracci.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema “Minor Figure” que és una peça basada en només dos acords menors que descendeixen un to, amb un ostinato de piano i baix i un tema intricat, que en els solos desemboca progressivament en una improvisació col·lectiva arranjada de manera extemporània per tothom, fins a un especial solo protagonitzat pel baterista.  Som-hi doncs amb aquest...
 
3.2.- Minor Figure (Giacinto Piracci) 6:06.
 
I un altre tema la mar d’interessant, aquest “Minor Figure”, i com de nou hi ha un fons rítmic amb motiu principal, ara de baix i piano, mentre la melodia sona amb la guitarra del líder. I com el saxo tenor ha aparegut i ens ha clavat una brutal improvisació, primer sol i després amb els companys a mode d’improvisació col·lectiva amb tota la modernitat que això implica. El líder també ha sonat amb la seva guitarra, i sempre, sempre, la base rítmica de fons portant-los a bon port. I esclar que el baterista ens ha fet uns quants compassos improvisant, i compartint-los amb els companys i ja recuperar el tema, el motiu melòdic principal, i acabar-lo de cop, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Giacinto Piracci, Umberto Muselli,  Giulio Martino, Francesco Desiato, Ergio Valente, Umberto Lepore, i Leonardo De Lorenzo.


I seguirem amb el disc de l’amic Antonio Martino, A.MA Records amb Fabio Tullio i el seu “Entanglements” publicat l’1 de novembre de 2024. No hi ha dades de l’enregistrament. Amb Fabio Tullio, saxos tenor, alto, soprano i composicions; Alessandro Gwis, piano, piano elèctric, teclats; Andrea Colella, contrabaix, baix elèctric; Massimiliano De Lucia, Valerio Vantaggio, bateria; Andrea Gomellini, guitarra; Marta Capponi, veu; Claudio Corvini, trompeta, fiscorn i Simone "Federicuccio" Talone, percussions. I al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/entanglements.
 
I aquest també és un projecte força càlid des del punt de vista musical, inclosos els ritmes i tempos, que no són gens potents. El tarannà és força tranquil, cosa que podem constatar en dos dels seus temes, a tempo de balada, anomenats “Oda” i “Dont’ Forget”. El sisè track també té aquest tarannà i s’anomena “Elements”. El tercer i que titula el CD “Entanglements” el comença el baterista a tot beat a canto de la caixa, i ja la melodia a duet de saxo i guitarra tot plegat a un tempo força contingut. El segon “The Balance” comença a piano sol i arpegis i ja el baix elèctric amb el motiu principal, tema que tindrà un tempo més viu i consistència en les improvisacions. El cinquè “The Return of Mr. Crown” l’inicia el baix elèctric amb el motiu principal i ritme incorporat, i ja la melodia a càrrec del líder al saxo tenor. El tema és llarg i es desenvoluparà amb les improvisacions i la primera la del líder. El darrer i setè “Untitled Spiritual”, tot i començar delicadament, aviat agafarà una trempera important.
 
I ja els començarem escoltant en el bonic tema anomenat...
 
4.6.- Elements (Fabio Tullio) 5:27.
 
I sí que aquest “Elements” del líder Fabio Tullio ens ha agradat força sí. Un tema iniciat amb una “Intro” pel líder al saxo tenor i ja la bonica melodia interpretada quasi de manera col·lectiva amb els vents del líder, la trompeta de Corvini i la guitarra de Gomellini i ja les improvisacions, la primera la del pianista Alessandro, seguida de la del guitarrista Gomellini, la trompeta de Corvini i finalment la del líder al saxo tenor, el bo de Fabio Tullio. Una seqüència que ha acabat amb la recuperació de la melodia per tots ells i ja acabar-lo delicadament.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Entanglements, el segon àlbum de Fabio Tullio a A.MA Records, segueix el seu aclamat llançament del 2018 al segell, Tales From Within i ofereix una vegada més una invitació per unir-se al saxofonista tenor i soprano en una exploració de les qualitats espirituals i d'improvisació de Jazz. Inspirat en les relacions quàntiques i els enllaços d'enllaç entre partícules, Entanglements és un àlbum que reflecteix l'experiència d'unir músics per generar alguna cosa que mai havia existit. Això no s'expressa millor que en els dos temes principals d'aquest àlbum de set temes; el número d'obertura, “Don't Forget” i l'obra de cloenda “Untitled Spiritual”. El primer és una mena de zeitgeist que captura moments musicals amb sensibilitats folk-jazz i la veu sorprenent de Marta Capponi.


I encara els escoltarem en el magnífic...
 
5.5.- The Return of Mr. Crown (Fabio Tullio) 8:37.
 
Impressionant de nou, el tema, les interpretacions de tots ells, els arranjaments i canvis rítmics encabits, a moments. Un tema llarg on hem gaudit abastament de magnífics i llargs solos, els que ens han fet Fabio Tullio, al saxo tenor; Andrea Gomellini  a la guitarra; Alessandro Gwis al piano, i ja per acabar el d’un dels bateristes, Massimiliano De Lucia o Valerio Vantaggio. Una melodia feta pel líder al tenor primer de manera tranqui-la i després ja amb més trempera, en el pont del tema, on hem percebut diversos canvis, els d’un tema llarg de melodia, d’estructura. I ja, les magnífiques improvisacions, i sorprenent el so del líder al tenor, brutal!
 
L’últim tema és quelcom que té un enfocament d’un Jazz més espiritual amb la interpretació del saxo de Fabio que porta el conjunt a una barreja melòdica d'una conclusió on el saxo i la veu interaccionen amb els ritmes que se superposen. Potser el mateix Fabio resumeix millor el concepte del disc quan afirma que, “al cap i a la fi, la música i les matemàtiques han anat de la mà des dels seus orígens. Aquí, l'entrellaçament, com a procés bàsic de fer música (sobretot el jazz) i, per tant, de temes complexos, amb línies melòdiques que es mouen d'un instrument a un altre, se superposen, se separen i després es reuneixen, conviden a la improvisació, cadascú buscant l'altre, d'una manera creativa però amb entrellaçament estructurat.


I  els acabarem d’escoltar en el darrer
 
6.7.- Untitled Spiritual (Fabio Tullio) 7:07.
 
I sí que el tema ha començat dolçament amb els instruments i ara amb la veu de Marta Capponi. Però ja ben aviat el tema s’ha estirat, s’ha convertit en quelcom diferent, amb més trempera, i encara amb la veu de Marta. I l’han seguit desenvolupant, car també en el pont hi hem vist canvis diversos, i de nou amb una estructura gens típica i sí que molt elaborada. I Claudio Corvini n’ha encetat les improvisacions, i amb quina gràcia melòdica l’ha feta alhora que so preciós el de la seva trompeta. La base rítmica els ha recolzat la mar de bé, ells que han estat Alessandro al piano; Andrea Colella al baix elèctric, un dels dos bateristes i el percussionista Talone que ens ha deixat una mostra del seu saber després del solo del trompetista. També Gomellini a la guitarra ha brillat per les seves melodies creades i els sons electrificats i amb efectes que ens han acaronat. I esclar que el líder, després d’ells, ens ha enlluernat de nou per la seva consistència, potència, so estripat a voluntat i ja quin final i canvi de ritme més brutal, ideal aquest tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Fabio Tullio, Alessandro Gwis, Andrea Colella, Massimiliano De Lucia, Valerio Vantaggio, Andrea Gomellini, Marta Capponi, Claudio Corvini, i Simone "Federicuccio" Talone.


I seguirem amb aquests músics italians i les seves discogràfiques i ara amb Gleam Records l’“Introducing” de Vitantonio Gasparro. Publicat el 29 de setembre de 2023. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Francesco Altieri a LabSonic Recording Studio, Matera (Itàlia).  Produït per GleAM Records i Rosetta Jazz Club. Imprès a Itàlia 2023. Amb Vitantonio Gasparro, vibràfon; Giuseppe Venezia, contrabaix i Giovanni Scasciamacchia, bateria.
I el seu bandcamp el trobareu al blog:
https://gleamrecords1.bandcamp.com/album/introducing-vitantonio-gasparro.
 
I aquest és un altre projecte on la majoria de temes tenen un tarannà força delicat, i per això d’un total de 10 temes, el que es destaca per tempo viu és el “Night and Day” de Cole Porter, car els altres són força continguts i suaus, resultant una escolta la mar de bonica, com m’ha passat a mi, amb el tema a vibràfon solo anomenat “Nobady’s Lullaby”. Preciós és també el tema propi anomenat “Without a Sun” com també ho és el de Jimmy Van Heusen, “Darn That Dream”, iniciat per ell mateix amb una “Intro” de vibràfon sol preciosa. I els començarem escoltant  en aquest tema preciós tema....
 
7.9.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 7:32.
 
I quin canvi de sonoritat,  ara amb un trio de vibràfon, contrabaix i bateria, els de Vitantonio Gasparro, Giuseppe Venezia i Giovanni Scasciamacchia, bateria. I començar-los a escoltar en aquesta preciosa melodia ha estat tot un goig. I és que "Darn That Dream" és una cançó popular composta per Jimmy Van Heusen amb lletra d'Eddie DeLange  publicada el 1939 i va ocupar el primer lloc el 1940 quan Benny Goodman va publicar un enregistrament en un arranjament d'Eddie Sauter amb Mildred Bailey a la veu. Interpretada per milers de músics, instrumentistes i cantants, és una de les més boniques balades del The Great American Songbook.
 
I quina versió hem escoltat més maca, amb un vibràfon que ens ha acaronat, com també el contrabaix i les escombretes del baterista. Tema iniciat amb una “Intro” melòdica a vibràfon sol, per ja aparèixer el delicat ritme amb els altres dos companys, i ja desenvolupar la melodia en el segon chorus. El pont o la B del tema ha seguit la segona A, per ja recuperar el tema i darrera A, en un tema on l’estructura és la típica de 32 compassos i de la forma AABA, que ara feia dies que no us ho deia. El líder Gasparro ha seguit amb la seva improvisació, i dir-vos que ens ha agradat força. Ha mostrat llenguatge jazzístic alhora que bon gust musical, tècnica i ha sabut bellugar-se per l’harmonia del tema, com és normal amb músics d’aquest nivell, com el del líder. També Venezia al contrabaix ens ha agradat, per com de melòdic ha estat el seu solo. I ja de nou, tema i final d’aquest preciós “Darn That Dream” ideal per començar-los a escoltar.
 
“Introducing" és la materialització sonora del camí i l'essència artística del jove Vitantonio Gasparro, que fixa el moment i l'espontaneïtat en l'esdeveniment musical a través de la seva visió del jazz. El trio demostra ser la formació ideal per generar un espai on s'atreveix i experimenta amb solucions d'interacció rítmica i melòdica, que ve de manera natural gràcies a l'aportació de Giuseppe Venezia al contrabaix i Giovanni Scasciamacchia a la bateria: dos músics de jazz amb molts anys de experiència i un toc únic. El disc consta de set melodies compostes per Vitantonio Gasparro, cadascuna amb les seves peculiaritats, a les quals s'afegeixen dos estàndards. Els estàndards inclosos representen la referència més explícita a l'estudi de la música jazz que l'autor ha dut a terme en els darrers anys. Les dues composicions per a vibràfon solista recorden una estètica diferent, no estrictament jazzística, fent que el projecte sigui variat. Totes les melodies originals tenen un caràcter propi, una història per explicar: cadascuna destaca les diverses facetes, així com els tres temes a vibràfon sol de Vitantonio Gasparro com a compositor. El resultat és una imatge calidoscòpica d'una personalitat artística i musical emergent, plena de passió i revelant camins sonors convincents.

 
I seguirem escoltant-los en el tema propi primer tranquilet i ja ben aviat a tot Swing i anomenat...
 
8.2.- Groove it in your Bag (Vitantonio Gasparro) 5:50.
 
I amb aquest tema propi del líder Vitantonio Gasparro ens han tornat a copsar, i més pel canvi aparegut després de la presentació del tema. I sí perquè el tema ha començat amb una certa potència fent ell la melodia un tant repetitiva, i ha canviat una mica en la B del tema. I ja les improvisacions del líder, i primer molt delicada la seva intervenció. Un altre canvi l’hem tingut en un altre dels chorus i ja pel Swing aparegut gràcies al “Walking” de Venezio, brutal. I de nou gran improvisació d’aquest jove vibrafonista, farcida de llenguatge i bon gust. I si el líder ens ha captivat per la seva improvisació també ho ha fet el baixista, el qual l’ha seguit desenvolupant i fent de nou un brutal solo. I esclar que en acabar-lo hem escoltat uns “quatres” compassos improvisant el baterista Giovanni Scasciamacchia amb els companys. Gran tema i millors interpretacions de tots tres, bravo.
 
I un altre dels temes interessants és el “Interferenze” propi també i interpretat a vibràfon solo, on ens mostra el seu domini de l’instrument i gust musical tan exquisit. I el tema “Pigro” té un marcatge rítmic persistent tot i no ser gaire consistent, fet amb força calidesa. I el “Dancing Wonderers” comença amb un sorprenent motiu principal interpretat pel líder tot i que seguirà més delicadament. I el “Rob’s Trouble” comença amb una “Intro” delicada i té també un tarannà força contingut de tempo derivant però a un delicat Swing en les improvisacions, la primera la del líder.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital, el compost per Cole Porter, i anomenat...
 
9.4.- Night and Day (Cole Porter) 4:48.
 
I què brutal aquest tema de Cole Porter, pel tempo, per l’arranjament, pel Swing gràcies al “Walking” increïble del baixista Venezio. I sí perquè aquest "Night and Day" és una cançó popular de Cole Porter que va ser escrita per al musical Gay Divorce de 1932. És potser la contribució més popular de Porter al Great American Songbook i ha estat gravada per milers de músics.
 
Impressionant arranjament d’aquest clàssic entre els clàssics. I ja es percep per com va la melodia, amb aportació personal del líder Vitantonio. I després de la coneguda melodia, ja l’hem pogut escoltar improvisant, i de nou, de quina manera més brutal ho ha fet. Crec que estem davant d’un vibrafonista que arribarà a cotes altes de popularitat, car, pel seu bon fer, tècnica i bon gust, de ben segur s’ho mereixeria. Els dos companys el recolzen la mar de bé, formant doncs un trio molt ben conjuntat, agermanat, diria jo. I ves per on que el baterista ens ha clavat un llarg i brutal solo per acabar-ho d’adobar, o sigui, què bé nois. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i felicitats nois Vitantonio Gasparro, Giuseppe Venezia i Giovanni Scasciamacchia.


I ara farem un salt estilístic amb el darrer projecte dedicat a la música de Jimi Hendrix i per això es diu “Our Experience, Remembering Jimi Hemdrix”, disc publicat per l’amico Toto Cicco de Notami Jazz i grup anomenat The Freestons. Enregistrat per Andrea Mei entre setembre de 2023 i gener de 2024 a "Studio Potemkin" Macerata. Mescla i masterització a "Studio Potemkin". Produït per NOTAMI JAZZ, Stefano Conforti, Tonino Monachesi, Giuseppe Barabucci, Marco Brandi. Amb Stefano Conforti, saxo soprano, alt i tenor; Tonino Monachesi, guitarra; Giuseppe Barabucci, contrabaix, baix elèctric; Marco Brandi, bateria. Andrea Canzonetta, trompeta, (fiscorn a 1,5,6,9); Antonio Ciccotelli, trompa a 1,5,6,9. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.edizioninotami.it/cd/232-the-freestones-our-experience-8054729511608.html.
 
I aquí tenim un projecte sorprenent amb la música de Jimi Hendix i un tema de Buddy Miles. Interpretar a Jimi Hendrix amb instruments de vent, els saxos de Stefano Conforti, i la trompeta d’Andrea Canzonetta és una variant que d’entrada ens copsa. Tonino Monachesi farà de Hendrix amb la seva guitarra i la resta de companys del quintet base faran la resta. En quatre temes escoltarem el fiscorn d’Andrea i la trompa de l’Antonio Ciccotelli. Tot i la proposta agosarada, s’ha de dir que la majoria de temes no són tampoc massa vitals pel que fa a tempos, havent-hi el que en podríem dir balades com són “Angel”, “Little Wing” i “Hey Joe”, aquest darrer un pèl irreconeixible per l’arranjament. Temes amb més tempo són “Third Stone from the Sun” amb el saxo soprano de Stefano i encara força delicat. Hi ha un tema fet a tot Bossa i aquest és el “Have You Ever Been”, i també força contingut de potències sonores. I el ”so” Hendrix per guitarra apareixerà amb el tema “The Wind Cries Mary” amb el tenor primer i la guitarra potent ara de Tonino, amb el tempo encara força contingut. I ves per on que el Swing apareixerà en les improvisacions del “Gipsy Eyes” després de la introducció al tema i primera impro la del saxo tenor de Stefano i posterior la de la guitarra de Tonino. I sí que les energies es desboquen també per sonoritats més heavys amb el magnífic “Purple Haze” on hi participen el fiscorn de l’Andrea i la trompa de Ciccotelli, i esclar que la guitarra ara distorsionada de Tonino. També serà més o menys així el tema de Miles i ara sí que més vital de tempo, el magnífic “Them Changes”.
 
I podríem començar amb els temes més tranquilets, però per acabar el programa ho farem amb el molt bonic “Third stone from the Sun”, on, abandonant les atmosferes psicodèliques de l'original, el presenten com un viatge que s'obre amb el tema del baix i l'ostinato de la bateria i després continua implicant la resta d'instruments, som-hi doncs amb...
 
10.3.-  Third stone from the Sun (Jimi Hendrix) 6:51.
 
I sí que hem notat el canvi estilístic, sí. I així serà fins el final del programa. I ves per on que aquest "Third Stone from the Sun" (o "3rd Stone from the Sun") és una composició majoritàriament instrumental del músic nord-americà Jimi Hendrix. Incorpora diversos enfocaments musicals, incloent el jazz i el rock psicodèlic, amb breus passatges parlats. El títol reflecteix l'interès d'Hendrix per la ciència ficció i és una referència a la Terra en la seva posició com el tercer planeta més enllà del sol del nostre sistema solar. Tema encabit en el disc del 1967 “Are You Experienced” enregistrat a Londres l’abril i maig del mateix any.
 
I la coneguda melodia del tema l’ha feta primer el baixista Barabucci i ja després amb el preciós so del saxo alto de Conforti. Ell mateix s’ha posat a improvisar, i de quina brutal manera ho ha fet, i amb quina bellesa. Els acords de la guitarra de Monachesi l’han acompanyat com també les escombretes del baterista Brandi i sempre les notes del baixista. Impressionant solo de Conforti. I esclar que Monachesi ha fet de Hendrix a la guitarra, fent però un solo on no hi ha hagut efectes psicodèlics que ell emprà tants vegades ni cap “Wha-Wha”. Ha fet un solo amb tots els aires del Jazz i esclar que amb un punt de Fusió. Un tema on aquests dos solistes han estat els dos creadors melòdics, i ja per recuperar la melodia i acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.
 
I hi ha temes tan bonics com “Angel”, que s'ha convertit en una peça instrumental on una nova melodia de saxo es desplega sobre la introducció original que exposa el tema i després deixa espai per a un solo de guitarra. També el “Little Wing”, on ens proposen una nova introducció que juga amb l'ambigüitat mètric-rítmica i noves harmonies i el tema, després del primer cor de guitarra, dóna pas a improvisacions melòdiques sobre una estructura recentment harmonitzada. I el “Hey Joe”, conserva l'estil de balada però la melodia s'ha harmonitzat de manera jazzística utilitzant una cadència dominant alternant que condueix al característic acord menor.
 
I també els escoltarem a tot Swing en les improvisacions en el “Gipsy Eyes”,  peça de jazz modal, amb el tema en forma responsorial, després de la introducció de bateria. Escoltem-los doncs..
 
11.1.- Gipsy Eyes (Jimi Hendrix) 5:05.
 
I aquest tema Hendrix el va incloure en el disc enregistrat a Nova York el 1968 i anomenat “Electric LadyLand” amb el seu The Jimi Hendrix Experience. La potència d’ells tres és impossible transcriure-la en un format electro-acústic com el dels nostres herois, tot i això, l’arranjament que ens n’han fet ha estat brutal, a l’inici del tema i sobretot pels moments de Swing apareguts en les improvisacions. I sí que hem escoltat el primer solo a càrrec del saxo tenor de Conforti, que per cert ha estat molt ben encertat, fet amb molta musicalitat, llenguatge jazzero per descomptat. I amb quina delicadesa el baterista els ha acompanyat, amb copets al xarles tancat i molt discret. I el solo del guitarrista Monachesi  de nou ha estat a tot Jazz, gran tècnica i sonoritat neta sense cap efecte dels emprats per Hendrix. També el baixista ha brillat amb el seu baix elèctric, en uns moments ell amb el baterista, i ja per deixar pas al solo d’aquest darrer, en Marco Brandi, i ja el motiu principal i final d’aquest gran tema de Jimi Hendrix.
 
I d’altres temes són “Have you ever been”, on l'arranjament perd la matriu de blues original per convertir-se en una cançó amb un toc de jazz llatí. I el conegut “Purple Haze” pretén ser un homenatge al gran David Sanborn. La versió recorda la gravada pel saxofonista nord-americà fa uns anys, amb el tema deixat al baix, però amb una connotació més funky. I finalment el “The wind cries Mary” on l’arranjament potencia l'aspecte funk, transportant l'oient cap a un ritme que ja parteix, de manera explosiva, del riff inicial.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja encarant la Festa Major d’Hivern i pel 31 de gener que podrem gaudir amb el Bernard Van Rossum Quartet organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h del vespre.
 
I sí que acabarem aquest primer programa de la temporada estable amb el tema més potent, el de Buddy Miles, la versió, en estil funk amb breaks i harmonització de vents que s'ajusta al tema original amb una cita musical del “Strange Brew” de Cream i tema anomenat...
 
12.9.- Them Changes (Buddy Miles) 5:13.
 
I escoltant els temes originals, un pensa que aquests joves músics han tingut una gosadia i valentia volent arranjar-los en clau de Jazz. La veritat és que els hi ha quedat molt bé aquest gran homenatge que li han volgut fer a l’inimitable Jimi Hendrix i en aquest tema a Buddy Miles.
 
I aquest tema és el que titula l’àlbum de Buddy Miles aparegut el juny de 1970 i amb tota una Big Band al darrere entre els quals Billy Cox i Phil Woods per només parlar d’aquests dos.
 
I els nostres herois han fet una versió, ara sí, molt propera a la original de Miles. Potser es nota un punt de diferent pel fet de no cantar-la ningú. I sí que els vents i la guitarra semblen fer-la tots plegats fent un “Riff” impressionant. I sí perquè en aquest tema tenim el fiscorn de Andrea Canzonetta i la trompa de Antonio Ciccotelli. I ves per on que els solos els ha començat Stefano Conforti al saxo tenor, i jo diria que el so l’han passat per sedassos electrònics d’efectes diversos, per la sonoritat obtinguda, què potent. I Canzonetta a la trompa l’ha seguit fent una molt bona improvisació, també. Motiu recorrent i solo del baterista Brandi. I encara l’ha seguit Tonino Monachesi fent de Jimi  Hendrix a la guitarra, i ara sí que li ha afegit algun que altre efecte tot per aproximar-se al nostre estimat i enyorat geni, Jimi Hendrix. I el tema brutal, l’ha acabat de cop, impressionant i ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa primer del 2025 i avui dedicat a discogràfiques italianes, i a músics de Jazz italians. O sigui que felicitar als darrers Stefano Conforti, Tonino Monachesi, Giuseppe Barabucci, Marco Brandi, Andrea Canzonetta i Antonio Ciccotelli.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |