Programa 667 - FSNT: Martín Díaz, Sperrazza-Sacks-Kamaguchi i Iannis Obiols, dimecres 4 de febrer de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'audio del Programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja tocava fer un Programa dedicat als darrers projectes publicats per l’estimada editorial discogràfica de casa nostra anomenada Fresh Sound Records en la seva vessant més contemporània, la de Fresh Sound New Talent. O sigui que us presentaré tres d’aquestes produccions com són: Sperrazza, Sacks, Kamaguchi, “Play Elmo Hope”; “Metal Flexible”, Iannis Obiols, i el del Martín Díaz, “El goze” i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. Per a tots aquests discos, el productor executiu és Jordi Pujol. I tots els enregistraments sonors són © 2025 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Programa dedicat a tres projectes fets fora, sí, però amb músics de casa nostra.

 
Començaré el programa amb el disc de Martín Díaz, “El goze”. Enregistrat per Alessandro Mazzieri als estudis Wisseloord, Hilversum, Països Baixos, els dies 4 i 5 de juny de 2024, i mesclat per ell mateix. Masterització: Pieter de Wagter. Amb Martín Díaz (saxo alt), Evan van der Feen (piano), Ton Felices (contrabaix), David Puime (bateria) i de convidat Reinier Baas (guitarra). Tots els temes estan composts i arranjats per Martín Díaz, excepte on s'indiqui. Produït per Martín Díaz.
https://www.freshsoundrecords.com/martin-diaz-albums/57620-el-goce.html
 
I ves per on que vam poder escoltar molts d’aquests temes en el concert que va fer al Jamboree l’octubre del 2025, amb la mateixa formació, dia amb qui vaig poder comentar amb ell alguns aspectes dels seus magnífics i sorprenents temes. Aquest és un projecte amb algunes de les seves dolces músiques,  adequades per situar-nos en una determinada contemplació, meditació. N’hi ha també de més punyents, i totes estan relacionades amb el món de la psicoanàlisi, com després podreu escoltar o llegir al blog, i també per situacions i emocions viscudes arran de les seves pròpies sessions amb el psicoanalista, coses aquestes que ell mateix ens va explicar a la presentació del projecte, i també presentant cada tema.
 
I dels temes delicats de tempo destaquen el darrer track “Triphasic” amb melodia feta pel contrabaix fregat amb l’arc i posterior i dolça incursió amb el saxo alt de Martín. També “Lo simbólico Pt.1” és així de delicada, ara amb la melodia feta pel líder al saxo alt. I “Blue Hour” és un pèl més vital, però s’allunya per com és de conceptual a tot Jazz d’Avantguarda en una primera part, per ja després esdevenir més melòdica. I “El goce” comença dolçament amb el contrabaix de Ton Felices i espurnes de piano, tot així com molt delicat per ja després aparèixer la melodia a càrrec del saxo alt i un pèl més de ritme amb les escombretes de David Puime. I hi ha un tema de Joni Mitchell iniciat de manera puntillista pel guitarrista convidat Reinier Baas...i ja els escoltarem en el tema propi anomenat..
 
1.6. Part 3: Lo Imaginario (Martín Díaz) 7:47.
 
Doncs ja heu pogut constatar de quina molt bonica manera hem començat, per la melodia i harmonies, i també pel concepte rítmic del tema. M’agrada molt el so del seu saxo alt, un Selmer Mark VI, esclar que és ell qui l’hi extreu, car cada músic té el seu so. I quin final més delicat, com també ha estat l’inici, ja amb la melodia del tema i la base rítmica acompanyant-lo. La profunditat de so del contrabaix de Ton Felices és corprenedora. I com pica la primera nota del motiu principal el nostre heroi, en Martín. I la seva improvisació ha començat delicadament, però de mica en mica, ell mateix l’ha anat estirant, potenciant, amb l’ajuda dels companys de la base rítmica. Gran solo de Martín farcit de sentiments, d’emocions, car aquest projecte va d’això. També amb una gran tècnica i gust interpretatiu. I quin break més dolç amb la improvisació d’Evan van der Feen al piano, i què maco que ho ha fet, alhora que amb demostració tècnica. I al final, motiu melòdic del tema i dolç final, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Aquest projecte sorgeix de la continuació del quintet de Martín Díaz, aquesta vegada convertint-se en un quartet on es posiciona com a líder d'una gran banda formada per alguns dels millors músics de l'escena del jazz espanyol i holandès. La música d'aquest àlbum està directament influenciada i connectada amb diversos conceptes del món de la psicoanàlisi. El títol de l'àlbum, com a tema central, presenta El Goce, un terme de Jacques Lacan traduït de la paraula francesa jouissance, que es refereix a una satisfacció repetida que es transforma en quelcom més semblant al disgust.
 
I els seguirem escoltant en el més vital i anomenat..
 
2.2.- El Fantasma (Martín Díaz) 6:01.
 
I 10-n’hi-C de quina manera ha començat el tema, amb acords persistents del pianista Evan van der Feen. I ves per on que ben aviat ha aparegut la curta  melodia a càrrec del saxo alt de Martín, i ja, de manera continuada, la seva inversemblant improvisació. De nou, quin so, i sobretot quina tècnica més depurada per aconseguir el fraseig tan ràpid, tan veloç, amb la carretada de notes que l’ha fet. Ben bé que “el fantasma” haurà marxat corrent, ben acollonit, per la persistència i potència de la seva improvisació. I just abans de la meitat del tema i break, quin duet hem escoltat, diria jo que del saxo alt i la guitarra? I de nou la dolçor de la improvisació del pianista Evan van der Feen i també el seu bon gust interpretatiu. Gran solo que de mica en mica va agafant més trempera i ja per arribar al final d’aquest altre gran tema de Martín Díaz.
 
I segueixen dient-nos... Amb aquests conceptes com a base, la psicoanàlisi va servir a Martín com a marc per a la seva escriptura i composició, donant forma tant a l'estructura com a la profunditat emocional de la música. Un marc profundament arrelat a la seva pròpia vida, ja que el seu entorn familiar proper està dedicat a aquest camp i continua sent una part integral d'ell. La interacció entre el desig, la repetició i els límits del plaer cobra vida en el so de la banda a través de la seva visió, ja que reuneix aquests termes per donar forma a una experiència sonora que reflecteix la tensió entre la satisfacció —o Wunscherfüllung, com la va anomenar Sigmund Freud— i la frustració. En abraçar aquests temes psicoanalítics, l'àlbum ofereix un viatge complex i immersiu que desafia els oients a interactuar amb la música tant a nivell mental com visceral.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més potent del disc i anomenat...
 
3.5. Part 2: Lo Real (Martín Díaz) 5:08.
 
I ja heu pogut escoltar quin tros de tema que acabem d’escoltar, primer havent començat amb un tarannà tranquilet, però noies i nois, quina trempera i Swing de tema a partir de la improvisació del pianista Evan van der Feen. Què brutal ho ha fet, què brutals ho han fet els dos de la base rítmica, Ton Felices contrabaix i David Puime bateria. I seguint el tarannà tan bèstia, també Martín s’hi ha afegit fent també una improvisació inversemblant, vital, amb un fraseig que ens ha tornat a deixar bocabadats, què bo el Martín. Un tema que ha iniciat el pianista, per ja aparèixer la inversemblant melodia feta a duet de saxo alt i guitarra, què bèsties els seus inicis. Calma posterior fins arribar a la bogeria de tempo i Swing amb el pianista improvisant. I ja de cara al final, hem pogut escoltar uns moments de lluïment per a David Puime ell fent una intervenció solista a la bateria sense massa escarafalls, però brillant, amb la resta fent-li un “vamp” repetitiu per a gaudi d’ell, i ja arribar al final, que ves per on ha estat força tranquil, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Martín Díaz, Evan van der Feen, Ton Felices i David Puime.
 
I després d’aquestes sorprenents músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor poètica amb la musicalitat sempre relacionada amb la del programa.

 
I segueixo amb un altre d’aquets magnífics discos, i que serà el dels cracks Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks, Masa Kamaguchi, “Play Elmo Hope”.  Enregistrat per Michael Brorby a Acoustic Recording Studio, Brooklyn, Nova York, el 20 de setembre de 2024. Enginyer de masterització: Eivind Opsvik. Amb Vinnie Sperrazza (bateria), Jacob Sacks (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix). Tots els temes composts per Elmo Hope. Disseny: Jacob Sacks. Productors: The Trio i Chet Doxas.
https://www.freshsoundrecords.com/vinnie-sperrazza-jacob-sacks-masa-kamaguchi-albums/57623-play-elmo-hope.html

 
I aquest és un dels ja molts discos que aquest trio de cracs i amics fan, reten un homenatge a un músic. Lallista és llarga i tots aquests discos els podreu trobar a la pàgina web de FSNT. Jo els hi he posat tots, i aquest darrer dedicat a un pianista maleït, entre cometes, per la seva addicció a les drogues, però també per haver estat a l’ombra de Monk i Powell. Més reconegut com a compositor, jo diria, que com a pianista, i avui aquest trio d’asos ens ho mostrarà una mica. Dir-vos que dels 10 temes de Hope, 5 són a tempo de balada, i tals són: “Barfly”, “Three Silver Quarters”, “Tranquility”, “Eyes so Beautiful as Yours” i “Eejah”.

 
I ja els començarem escoltant en aquest preciós..
 
4.8.- Eejah (Elmo Hope) 5:44.
 
Doncs sí que potser necessitàvem una mica de tranquil·litat amb un tema delicat com aquest, a trio pelat de piano, contrabaix i bateria. I quina llarga intro que ens ha fet el bo de Jacob Sacks. En un preciós tema d’Elmo Hope. I ja el contingut i delicat Swing a base de les escombretes d’Sperrazza i les notes profundes de l’estimat Masa. I ja Sacks ha seguit amb la seva més que brillant improvisació, alhora que delicada i brillant pels acords i arpegis inversemblants. I esclar que ens ha deixat clavats a la cadira la mestria de Masa Kamaguchi a qui ens l’hem imaginat abraçant la “Berra” i bellugant el seu cos seguin les seves mans al llarc del mànec del seu contrabaix. I Sacks recuperant la melodia del tema i ja acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Elmo Hope. Eclipsat durant tota la seva vida pels seus amics Bud Powell i Thelonious Monk, Elmo Hope va ser un pianista i compositor talentós la vida del qual es va veure truncada per les drogues. El seu primer concert important va ser amb la banda de R&B de Joe Morris (1948-1951). Va gravar a Nova York com a líder (a partir del 1953) i amb Sonny Rollins, Lou Donaldson, Clifford Brown i Jackie McLean, però la pèrdua del seu carnet de cabaret (a causa del seu consum de drogues) li va dificultar molt guanyar-se la vida a Nova York. Després de fer una gira amb Chet Baker el 1957, Hope es va traslladar a Los Angeles. Va actuar amb Lionel Hampton el 1959, va gravar amb Harold Land i Curtis Counce, i va tornar a Nova York el 1961. Una curta condemna de presó va fer poc per ajudar amb el seu problema de drogues i, tot i que sonà bé a les seves actuacions en trio del 1966, va morir poc més d'un any després. Les sessions d'Elmo Hope com a líder van ser gravades per a Blue Note, Prestige, Pacific Jazz, Hi Fi Jazz, Riverside, Celebrity, Beacon i Audio Fidelity; els seus últims àlbums van ser publicats inicialment per Inner City. Hope també va ser un bon compositor, tot i que cap de les seves cançons es va convertir en estàndards de Jazz.. Scott Yanow - All Music Guide.

 
I temes amb Swing n’hi ha, i alguns força sorprenents com és el cas del darrer track anomenat “Low Tide”, per com són els inicis. També el primer track “De-Dah” és així de rítmic per tal i com l’ha començat el baterista Sperrazza.
 
I per això els seguirem escoltant en aquest gran tema d’Elmo Hope.
 
5.1.- Dee Dah (Elmo Hope) 6:22.
 
Doncs ves per on que aquest tema és potser un dels més coneguts d’Elmo Hope, i també perquè la melodia és força assequible i te l’acabes fent teva ben aviat. Té un punt de classicisme en un tema que no ho és gaire, per harmonies i/o cadència dels acords. I el tema ha acabat de cop, havent-lo començat Sperrazza amb uns copets a la seva bateria, i ja la melodia del tema. El Swing ha aparegut de la mà del Walking de Masa i ja amb la improvisació de nou inversemblant per contemporània de Jacob. Aquest pianista s’esplaia improvisant fora dels acords, allà a la superestructura, i així sonen les seves noves melodies creades, inversemblants i súper creatives i modernes, esclar que amb una tècnica evident. Masa l’ha seguit amb la seva personal pulsió, abraçat al mànec de la seva Berra, i bellugant el cos tot i seguint l’evolució dels seus braços. I també Vinnie ha fet la seva brutal intervenció, sí que força continguda, amb molt gust i sensibilitat i sense fotre massa trompades a la seva bateria, un goig vaja, de tots tres.
 
Un altre tema iniciat de sorprenent manera és el “Mo is On”, el qual va a un tempo força valent i amb un tarannà de Jazz Contemporani força evident. I molt més en aquest context i estil de Jazz, Elmo Hope va fer aquesta meravella contemporània anomenada “B’s A Plenty”. I amb un Swing espaterrant hi ha el magnífic tema iniciat a solo de bateria per Sperrazza i anomenat “Roll On”.


Així doncs que ja els acabarem d’escoltar en aquest tema...
 
6.5.- Roll On (Elmo Hope) 7:06.
 
I quin tema acabem d’escoltar, i amb quin Swing més impressionant que ens l’han fet. Tema començat però amb una Intro a càrrec de Vinie Sperrazza a la bateria. Melodia i ja la inversemblant improvisació de Jacob Sacks i amb quin Walking brutal de Masa Kamaguchi. Tot plegat camina d’una manera increïble, quin goig. Pels treballs que porten fets, i diversos, jo diria que aquest trio és un dels més solvents i compenetrats del moment. La mestria interpretativa de cadascun d’ells és evident. De nou Masa ens ha endinsat en les profunditats del seu so, de la seva magistral pulsió i llenguatge jazzístic. I sí que al final, encara amb uns redobles subtils i solo d’Sperrazza i ja per recuperar el tema i acabar-lo delicadament, aquest magnífic tema “Roll On” d’Elmo Hope, ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks i l’estimat Masa Kamaguchi.

 
I  ja encarem el final del programa amb el darrer d’aquests increïbles discos, el del pianista Iannis Obiols  i disc anomenat “Metal Flexible”.  Enregistrat per Sam Barnett al Jazzcampus, Basilea, Suïssa, els dies 21 i 22 de novembre de 2024. Mesclat per ell mateix. Masteritzat per Pieter De Wagter. Iannis Obiols, piano; amb la participació a #1 a #7 i #9 d’Òscar Latorre (trompeta), Josh Schofield (saxo alt), Nadav Erlich (contrabaix), Genius Wesley (bateria). Fernando Brox (flauta) afegida al tema #7. Actuacions a duo amb Sara El Hachimi (veu) a #8 i amb Sam Barnett (saxo alt) a #10. Totes les composicions són de Iannis Obiols. Produït per Iannis Obiols.
https://www.freshsoundrecords.com/iannis-obiols-albums/57654-metal-flexible.html
 
I al Iannis ja l’he vist algunes vegades al Jamboree formant part de projectes d’amics seus, i  jo diria que aquest no l’ha presentat a la nostra estimada cova-cava. També té 10 temes, dels quals n’hi ha dos a duet, com he dit abans, i ambdós són dues delicades composicions, “History”, a duet de piano i veu amb Sara El Hachimi, i “Iceland” amb el saxo alt de Sam Barnett. I el tercer tema a tempo lent, de balada és “Aisha”, amb melodia a duet dels dos vents Òscar Latorre i Josh Schofield. I un tema un pèl més vital i força sorprenent és “Head and Tail” amb un Swing ben controlat i inici a duet dels dos vents. I encara un altre, allunyat del concepte de balada és “Trapsody”. I ves per on que els començarem a escoltar en aquest magnífic tema, i ja amb una determinada trempera....
 
7. 3.- Trapsody (Iannis Obiols) 4:43.
 
Doncs no us he posat dos dels temes de Jazz Contemporani del projecte anterior, perquè us he reservat aquest tipus de Jazz per aquest projecte. I ja heu pogut escoltar que amb aquest “Trapsody” ens hi hem situat. Tema amb un ritme així com trencat, allunyat del Swing dels temes d’Elmo Hope i també melodia gens trillada i complexa feta pel piano del líder, amb el suport dels dos de la base rítmica, Nadav Erlich contrabaix i  Genius Wesley bateria. I la melodia, quasi improvisació de Iannis s’ha anat desenvolupant sense notar-ho nosaltres, esdevenint una seva primera improvisació. Sí que han aparegut els vents, primer Josh al saxo alt, després Óscar a la trompeta i també Iannis al piano, fent ells uns quants compassos compartint improvisacions, i de quina manera més de Jazz Contemporani ho han fet. I sempre, sempre, aquest ritme trencat marcat pel bateria i pel baixista. I ja cap al final del tema, amb una melodia feta a duet dels dos vents, acabant el tema de cop, brutal tema per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
Aquest àlbum condensa el que vaig aprendre i treballar fins al dia de la gravació, i inclou fortes influències de Charlie Parker, Bud Powell, Thelonious Monk, Miles Davis, John Coltrane, Wayne Shorter, Herbie Hancock, James Brown i molts altres artistes de principis i mitjans del segle XX fins a artistes més joves com Ambrose Akinmusire, Gerald Clayton, Roy Hargrove, Aaron Parks, D'Angelo, Kendrick Lamar, entre molts més. També hi ha influències de tota la resta de música que ha tingut un impacte en la meva perspectiva, molts gèneres i estètiques diferents, ja que aquesta ha estat la meva manera orgànica de desenvolupament conceptual. Altres influències són les persones que he conegut i amb qui he col·laborat estretament al llarg de la meva vida, en particular els músics d'aquest àlbum, que tenia en ment quan escrivia la música.
 
I queden 5 increïbles temes compostos pel jove crac Iannis Obiols, i alguns també a tot Jazz Contemporani com és “Fonkt” també amb un ritme un tant trencat i ben marcat pel baterista i tempo mèdium alt. I també “Space Race” segueix aquest tarannà rítmic, això però, després de la Intro a piano sol de Iannis i inversemblant melodia a duet de flauta i saxo alt. I també en aquest context de rítmica trencada hi tenim el tema “Hasta la Vista”, on els duets de saxo alt i trompeta brillen per la seva sonoritat. I dels dos temes restants proposo que els escoltem en l’anomenat..
 
8.6.- Turquesa (Iannis Obiols) 5:13.
 
I quin altre brutal tema acabat amb una gran improvisació de l’Òscar Latorre i recuperada curteta melodia, en un tema iniciat a duet de trompeta i piano i ja amb un Walking soterrat increïble del baixista, el qual s’ha mantingut així de vital durant tot el tema, el bo de Nadav. I ves que ja en Iannis s’ha posat a improvisar amb una gran solvència estilística per la seva modernitat expositiva, expressiva a tot Jazz Contemporani. I quina destresa i tècnica que demostra el nostre jove pianista. Igual mestria hem escoltat pel Josh al saxo alt, també seguint el tarannà modern del líder. Amb el saxo és més difícil fer salts bruscos i grans de notes amb intervals amplis, com sí es pot fer amb el piano i vibràfon, i per això el resultat sempre resulta ser més melòdic, amb permís de l’Eric Dolphy, esclar. Gran discurs i història explicada de Josh Schofield. També Óscar Latorre s’ha esplaiat en el mateix context, ell un grandíssim improvisador i jove crac conegut per qui us parla des que era un adolescent, i ja tocant la trompeta amb categoria. Gran solo de Latorre també per gust interpretatiu, classe i modernitat, en aquest altre gran tema de Iannis Obiols, “Turquesa”.
 
La idea era compondre melodies prou senzilles per ser ajuntades ràpidament, permetent a tothom expressar el seu jo més veritable. "Metal Flexible" representa la idea de desenvolupar un sentit estètic fort i informat, alhora que es manté i es protegeix una flexibilitat/obertura infantil. Vull agrair profundament a Genius, Josh, Nadav, Òscar, Sara i Sam pels seus bells sons, professionalitat i amistat, als meus amics i familiars pel seu amor i suport i a Jordi Pujol pel seu entusiasme i la meravellosa oportunitat. Espero que trobeu alguna cosa per gaudir! —Iannis Obiols.
 
I ara ja els acabarem d’escoltar i nosaltres acabarem el programa d’avui i ho farem amb la mateixa trempera i brutal Swing, el del tema anomenat..
 
9.5.- Badman (Iannis Obiols) 4:40.
 
I sí que de nou hem escoltat un altre brutal tema de Iannis Obiols i ves per on que iniciat amb melodia a duet de saxo i trompeta, i també gens trillada, la melodia. De nou el Walking del baixista l’hem sentit ben aviat, i ja amb la primera i inversemblant improvisació del líder Iannis Obiols al piano. De nou, sorprenent solo d’ell, per idees expressades, per creativitat i tècnica, amb una dosis ben gran de modernitat. I esclar que Óscar a la trompeta l’ha seguit amb igual mestria i modernitat, la mateixa que ha emprat Josh al saxo alt, quin parell de cracs als vents. I per sota, sempre el trio base, cadascun d’ells fent una determinada feina, amb el  líder marcant uns acords inversemblants, el baixista amb el seu Walking i el bateria creant línies rítmiques sense parar, en aquest altre gran tema de Iannis Obiols, “Badman”, amb “d”, que no amb “t”, o sigui que “mal home”, que n’hi ha, com per exemple Trump i Netanyayu. Gran tema i interpretacions de tots cinc, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois, Iannis Obiols, Òscar Latorre, Josh Schofield, Nadav Erlich, Genius Wesley i també, tot i no haver escoltat a Fernando Brox, Sara El Hachimi i Sam Barnett.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres pel 20 de febrer amb un concert de Blues i la formació Sirjo Cocchi & Balta Bordaoy – The Blues Way, concert que farem a la Sala Xica, entrades a taquilla i a Entrapolis a partir de les 22h. Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 666 - ECM: Ralph Towner, 1972 - 2005, dimecres 28 de gener de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i avui amb un programa especial dedicat a Towner. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I la setmana passada ens vam assabentar del traspàs del molt estimat Ralph Towner a qui jo havia seguit molt en aquells anys 70s del segle XX i que, la veritat, darrerament no tant. Igualment, i pel greu que em sap la seva partida, havent fet ja els 86 anys, i vivint a Roma, on va morir, li vull fer el meu particular programa homenatge a la seva figura, a la seva música. Pels qui no el coneixeu, dir-vos que va ser també cofundador amb Colin Wallcott del grup de World Jazz, Oregon. I sí, a la seva música la podríem situar en aquest context, però també en el del Jazz Contemporani, subtil, afegiria jo, a partir dels molts enregistraments que va fer per la editorial alemanya i molt estimada ECM del visionari Manfred Eicher. O sigui que el programa anirà d’aquests enregistraments i no dels que va fer amb Oregon, i per tant, tots els discos que escoltareu han estat produïts per Manfred Eicher. I tot i tenir els discos en vinil, aquesta vegada he optat per enregistrar-los en HiRes mitjançant TIDAL, per a millor gaudi acústic de tothom. I com que hi haurà molta música, no comentaré els temes llargament com sempre faig i serà només una miqueta. Molt sovint no caldria, car la música parla sempre per ella mateixa. Dir-vos que també que l’escolta de la seva música serà cronològica, començant pel 1972 i acabant el 2005, anys dels enregistraments.
https://downbeat.com/news/detail/in-memoriam-ralph-towner-19402026

 
El primer disc que tinc d’ell el vaig comprar a la immensa, aleshores, botiga de discos HMV de Londres i dir-vos que em va costar 3,85 Lliures esterlines. Aquest és Ralph Towner with Glenn Moore, Trios / Solos, tot i que realment ja hi ha els quatre membres de Oregon. Publicat per ECM el 1973, ECM 1025 ST. Enregistrat per George Klabin el 27 i 28 de novembre de 1972 al Sound Ideas Studio, New York. Masteritzat per Martin Wieland. Amb Ralph Towner, guitarra, piano; Glen Moore, contrabaix; Paul McCandless, oboè; Collin Walcott, tabla. https://en.wikipedia.org/wiki/Trios_/_Solos
 
I tot i que el disc es titula Trios / Solos, de fet hi ha temes també a duet i esclar que cap tema amb el quartet sencer. I ja els escoltarem en el primer track de la cara B i tema de Bill Evans a duet de Towner, Moore i tema anomenat..
 
1.B1.- Re: Person I Knew (Bill Evans) 6:18.
 
Doncs només dir-vos que en molts temes, com aquest, el nostre estimat heroi Ralph Towner es va doblar amb el piano i la guitarra, que quan sona així sembla que sigui la de 12 cordes, tota ella farcida d’harmònics. I aquí hi ha els quatre membres del que ja era el grup Oregon. I sí que són dos músics, sí, però tocant tres instruments. Preciós tema per començar-lo a escoltar a ell, a Towner i a tota la colla d’il·lustres convidats que l’acompanyaran durant tot el programa.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I ja deixarem aquest disc amb el primer track del disc, a trio de Towner, Moore, Wallcott i tema compost per Towner i anomenat...
 
2.A1.- Brujo (Ralph Towner) 5:34.
 
I aquí ja hem escoltat les percussions de tabla i demés estris que emprà el gran Collin Walcott. De nou la guitarra de 12 cordes de Towner ens ha enriquit l’espai sonor amb totes les seves vibracions i per contra, la profunditat de so del contrabaix de Glen Moore, i aquí el líder sense doblar-se al piano. Quina meravella de composicions i interpretacions del malauradament desaparegut mestre!
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I sí que ens agradarà molt escoltar la dolça veu de Carme de la Fuente en el seu micro conte dedicat a l’estimat Ralph Towner. Gràcies Carme per la teva implicació poètico-musical, sempre, i també per com ens ho dius.

 
I Ralph Towner va fer molts discos ell sol, a guitarra, clàssica i de 12 cordes, piano, gongs, com és “Diary”, disc que vaig comprar a Comando Import, d’Andorra la Vella. Publicat per ECM el 1974, ECM 1032 ST. Enregistrat per Peter Rapp i Martin Wieland el 4 i 5 d’abril de 1973. Amb Ralph Towner tocant aquests instruments, i doblant-se en alguns temes a piano i guitarra de 12 cordes, plena d’harmònics, com per exemple en el primer track de la cara A i tema anomenat...
 
3.A1.- Dark Spirit (Ralph Towner) 7:18.
 
I amb aquesta Intro l’hem pogut escoltar amb la guitarra clàssica, de 6 cordes esclar, amb un so més net. Però també ell, doblant-se amb el piano, car aquest “Diary” el va fer ell sol. I sempre en els seus temes hi ha un determinat Groove, una rítmica, que tot i ser delicada a vegades, se’ns emporta irremissiblement. Fixeu-vos que el tema ha durat més de 7 minuts i tocant ell sol; i mai, mai, la seva música es fa pesada, apalancada. Sempre és vital.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I un altre increïble i molt bonic tema és el darrer de la cara A, on també es dobla a guitarra de 12 cordes i piano i anomenat...
 
4.A4.- Icarus (Ralph Towner) 6:13.
 
I sí que d’entrada ja hem notat els harmònics de la guitarra de 12 cordes, sí. I ja la molt bonica melodia al piano, d’una gran bellesa. I com creix, com s’amplien les seves sonoritats. Quina riquesa de sons, quina brillantor, la de la seva ànima. Un tema amb un pont preciós pels canvis que hi incorpora, com puja tot d’energies, de vitalitat. I els moments subtils, emocionants. I quin final més increïble!
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I Ralph Towner va fer un disc a duet amb el gran Gary Burton i anomenat “Match Book”. Publicat per ECM el 1975, ECM 1056 ST. Enregistrat per Martin Wieland el 26 i 27 de juliol del 1974 al Studio Bauer, Ludwigsburg. Amb Ralph Towner, guitarra clàssica i de 12 cordes; Gary Burton, vibràfon. I els escoltarem en la preciosa composició de Towner i primer track de la cara A, í el segon de la cara B, anomenats..
 
5.A1.- Drifting Petals (Ralph Towner) 5:15.


6.B2.- Match Book (Ralph Towner) 4:30.
 
I ara amb el so del vibràfon de Gary Burton, ell que  en aquells anys va aparèixer fent discos amb l’estimat i molt enyorat Chick Corea, i em ve al cap el “Cristal Silence” també publicat per Manfred Eicher a ECM. Aquesta col·laboració d’ells dos crec que va ser la primera que van fer, o una de les primeres. El “Drifting Petals” ha estat preciós, amb la combinació del vibràfon i la guitarra de 12 cordes, plena de matisos. I ves per on que el “Match Book” comença amb unes percussions fetes per Ralph picant la caixa de la seva guitarra i primer amb Burton però després doblant-se Towner amb percussions i guitarra, m’ha semblat. Dos increïbles temes de Ralph Towner.


I un altre disc comprat a Andorra va ser el magnífic “Solstice” de Ralph Towner. Publicat per ECM el 1975, ECM 1060 ST i enregistrat el desembre de 1974 per Jan Erik Kongshaugh al Arne Bendiksen Studio, Oslo. Amb Ralph Towner, guitarra clàssica i de 12 cordes, piano; Jan Garbarek, saxo tenor, soprano i flauta; Eberhard Webber, contrabaix i violoncel; Jon Christensen, bateria i percussions.
 
D’aquest disc només els escoltarem en el llarg i també primer track de la cara A i anomenat...
 
7.A1.- Oceanus (Ralph Towner) 10:58.


I aquest llarg tema és un dels més potents d’aquest increïble disc, “Solstice” , una obra d’art de lo més sublim. I aquí va ser una de les primeres trobades amb els músics nòrdics, amb aquests tres cracs del Jazz Europeu Contemporani, Jan Garbarek, Eberhard Webber i Jon Christensen. La diferent sonoritat dels quatre instruments es conjumina la mar de bé, creant unes atmosferes sublims, amb una rítmica molt vital, la de Jon, so profund del contrabaix de Webber i el saxo tenor de Garbarek. A tots quatre vaig seguir en aquells anys 70s comprant discos de tots ells. I de nou Towner amb la guitarra de 12 cordes. Increïbles improvisacions de tots tres, i Jon sempre mantenint la pulsió rítmica. De lo millor que es pot escoltar.

 
El següent disc va ser el que va fer Ralph Towner amb el també malauradament marxat al cel dels músics, John Abercrombie, “Sargasso Sea”. Publicat per ECM el 1976 i enregistrat el maig del mateix any per Jan Erik Kongshaugh al Talent Studios, Oslo. Amb John Abercrombie, guitarra acústica i elèctrica; Ralph Towner, guitarra clàssica i de 12 cordes, piano.
 
I ja els escoltarem en el gran tema, segon track de la cara B i anomenat..
 
8.B2.- Staircase (Ralph Towner) 6:20.
 
I amb quina delicadesa han començat aquest tema, ells dos, l’un amb la guitarra elèctrica i l’altre amb la de 12 cordes, tots dos molt enyorats, John Abercrombie i Ralph Towner. I si la subtilesa del tema ens ha colpit, més ho han fet les seves interpretacions, a més a més, amb una total compenetració. Llarg solo de John i més curtet el de Ralph però igualment brillant. Preciós també aquest “Staircase” de Towner.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 
I ja deixarem aquest disc amb el primer track de la cara B i tema compost per ells dos, anomenat....
 
9.B1.- Elbow Room (J. Abercrombie, R. Towner) 5:10.
 
I si era subtil “Staircase” aquest ha tingut més trempera, començant amb un acord potent elèctric, tot i seguir de manera delicada amb els sons eteris de les seves dues guitarres. La “cosa” s’ha enlairat en la improvisació elèctrica de John, de quina brutal manera ho ha fet. I sempre Ralph fent acords de suports també creatius. I els efectes emprats d’echos, reverbs, i demés estris emprats per John Abercrombie ens han deixat bocabadats, en un tema que pinta ser una improvisació total. Brutal aquest “Elbow Room” de tots dos.


I seguint amb els vinils, el darrer que vaig comprar de Ralph Towner en aquells anys 70s del segle XX va ser “Batik”. Publicat per ECM el 1978, ECM 1121. Enregistrat el gener de 1978 per Jan Erik Kongshaugh al Talent Studios, Oslo. Amb Ralph Towner, guitarra clàssica i de 12 cordes, piano; Eddie Gómez, contrabaix; Jack DeJohnette, bateria.
 
I ja els escoltarem en el primer track de la cara A i anomenat...
 
10.A1.- Waterwheel (Ralph Towner) 9:20.
 
Doncs dir-vos que aquest tema també el vaig posar en l’homenatge fet a Jack DeJohnette i Programa 656. Car, ja heu pogut escoltar amb quina trempera rítmica va aquest tema, gràcies a ell. I quin goig haver escoltat també al gran contrabaixista Eddie Gomez, ell, baixista que va substituir a Scott Lafaro en el trio de l’immens Bill Evans. I sí que el tema és vital, també per com el motiu recurrent fet pel nostre heroi Ralph Towner s’escolta durant quasi tot el llarg  tema de més de 9 minuts. El canvi en el pont o la B del tema és interessant. Gran solo posterior del gran baixista Gomez i amb quina pulsió rítmica que l’ha fet per després, també uns moments solistes del líder. Gran tema de Towner.

 
I finalment els escoltarem en el tema que titula el disc, de més de 16 minuts i primer track de la cara B...
 
11.B1.- Batik (Ralph Towner) 16:17.
 
I aquí hem escoltat a Eddie Gomez com ens ha fet la melodia fregant la Berra amb l’arc, què bonic. I com que ha estat molt llarg, res més a dir-vos, només que tots tres han estat genials, i de nou amb un DeJohnette brutal i un immens Towner; quin trio de luxe i quin altre gran tema i disc de Ralph Towner.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de febrer, on tornarem a la Sala Xica amb un concert de Blues amb el Balta Bordoy Quartet. Entrades a taquilla o per Entrapolis. Us hi esperem.


I ara els escoltarem en alguns temes d’un parell de CDs i ja d’èpoques posteriors. I per això escoltarem un tema del “If You Look Far Enough” amb Ralph Towner, Naná Vasconcelos, Arild Andersen. Publicat el 1993 per ECM 1493. Enregistrat el juliol de 1991 i febrer de 1992 al Rainbow Studio, Oslo. Amb Ralph Towner, guitarra clàssica i de 12 cordes; Arild Andersen, contrabaix; Naná Vasconcelos, percussions i Audun Kleive, snare drums.
 
I d’aquest disc els escoltarem en el preciós 4rt track, i també amb el més vital i segon track compostos pel baixista Andersen i anomenats...
 
12.4.- Backé (Arild Andersen) 5:46.
13.2.- Svev (Arild Andersen) 5:25.
 
I quina delícia de primer tema “Backé” amb un regust delicat i puntet Latin. Quin so més profund el del contrabaix del baixista nòrdic Arild Andersen. I aquí el nostre heroi amb la guitarra clàssica i so més nítid, i esclar que sempre amb els seus arpegis i acords inversemblants. I què delicades les percussions de Naná Vasconcelos. I sí que el segon “Svev” ha estat força més vital, i ja d’entrada per com Naná ens ha captivat pel seu ritme i tempo vital, també amb la seva veus. I els altres dos fent la inversemblant melodia a duet de baix i guitarra. Brutals aquests dos temes del disc aparentment liderat pel baixista nòrdic, tot i que surten tots tres noms a la portada del  disc.


I ja per acabar aquest especial dedicat al gran i estimat Ralph Towner l’escoltarem en el disc anomenat “Time Line”, Ralph Towner. Publicat per ECM el 2006, ECM 1968 i enregistrat el setembre de 2005 a Propstei St. Gerold. Ralph Towner, guitarra clàssica i de 12 cordes.
 
D’aquest disc els escoltarem en un parell de temes, el primer i 16è track del CD, és el compost pels germans d’or, Ira & George Gershwin, pertanyent a l’òpera Porgy and Bess i s’anomena...
 
13.16.- My Man’s Gone Now (Gerorge & Ira, Gershwin) 5:27.
 
I quina delicada composició van fer els germans d’or, i quina millor interpretació que ens ha fet el nostre heroi Ralph Towner. M’ha semblat que la guitarra ha estat la de 12 cordes per com els harmònics ens han omplert l’espai sonor. Ell, mestre que fou de totes aquestes cordes, i amb sons passats també per una mica de reverberació, segurament. La seva música sempre ens acaronarà.
 
I ara sí que acabarem aquest curtet programa dedicat a la immensa figura de la guitarra, del piano, de la música en general amb el segon tema d’aquest CD compost per Harold Arlen anomenat...
 
14.14.- Come Rain or Come Shine (Harold Arlen) 4:14.
 
I ja per acabar aquest curtet programa dedicat a la immensa figura musical que fou la de Ralph Towner, he volgut acabar amb aquest preciós estàndard de Jazz de l’Harold Arlen, tema molt conegut i del qual, Towner en fa una increïble versió ell sol a guitarra clàssica, amb una sonoritat aclaparadora, amb un gust i delicadesa de mestre, com ell va ser, el molt estimat Ralph Towner, a qui vaig escoltar molt i molt en aquells anys 70s del segle XX. I ves per on que fent-li aquest homenatge l’he tornat a escoltar molt, aquests discos, però també d’altres més actuals. En fi, espero que si no el coneixíeu i us ha agradat, l’escolteu recuperant aquests vells discos i també l’escolteu amb els seus posteriors i darrers discos, tal i com jo he fet, i que no el deixeu d’escoltar, car la seva és una música que va directe al cor.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 665: Elisabet Raspall, Ramiro Zayas & BJO i Marçal Perramon, dimecres 21 de gener de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I avui amb un programa força especial per la novetat i diversitat dels projectes que escoltareu, amb el darrer de l’Elisabet Raspall, “Aletheia” (Raspall Records); el de Ramiro Zayas, “Família” amb la Basel Jazz Orquestra (Club del Disco) i el del Marçal Perramón, “Waiting“ (FSNT).

 
I començarem amb la darrera meravella de l’Elisabet Raspall, “Aletheia” publicat per la seva mateixa editorial discogràfica, Raspall Records el 2025. Enregistrat per Sergi Felipe a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe a Underpool Studios. Amb Elisabet Raspall, piano i composicions; Dani Pérez, guitarra; Pepi Izquierdo, viola; Gilbert Bernadó, violoncel. Producció musical de Jordi Mestres i Elisabet Raspall. Piano Steinway de Carles Horváth – Jorquera Pianos. Producció de Elisabet Raspall.
 
I aquest és un projecte que gira al voltant de diferents estadis, situacions, moments de creació tals com la Suite Aletheia composta de 6 moviments, tot i començar amb una primera improvisació, la “Impro 1”, per seguir, després de la Suite amb 14 composicions més on hi ha 7 improvisacions, 6 de curtes i una de quasi 11 minuts i 7 temes més llargs on ella desgrana tota la seva capacitat creativa, i esclar que totes les Impros són a piano sol. Les músiques van des del món clàssic al contemporani on el Jazz sempre hi és per les improvisacions bàsicament d’ella mateixa i de Dani a la guitarra, però també per la llibertat expositiva, expressiva de les seves composicions. I ja els començarem escoltant en un dels 14 temes posteriors a la Suite on Dani a la guitarra el comença fent una llarga i molt bonica Introducció i tema anomenat..
 
1.10.- El bucle (Elisabet Raspall) 5:45.
 
Doncs ja heu pogut escoltar de quina delicada manera hem començat, amb els sons de la guitarra de l’amic Dani Pérez,  per ja després afegir-s’hi ella, la líder Elisabet Raspall tot i acompanyant-lo i després ella mateixa improvisant llargament amb unes línies melòdiques molt maques i més endavant embolcallada per les dues cordes amigues, i després amb solos, primer al  violoncel de Gilbert Bernadó  i després amb la viola de Pepi Izquierdo, què bonic tot plegat. I encarant el final del tema han retrobat el motiu principal d’acords descendents del qual n’han repetit alguns compassos, acabant-lo delicadament. Preciós tema per començar-los a escoltar.

 
I seguirem amb alguns temes de la Suite Aletheia.
 
2.2.- Obertura (Alegria) (Elisabet Raspall) 4:07.
 
Doncs amb aquesta meravella de música ens han tornat a emocionar. “Obertura” és el primer moviment de la Suite i sí que va bé que tingui aquest tarannà tan vital i alegre, sí, considerant els temps que vivim, tan convulsos, tan tristos per les guerres i morts de tanta gent, de tantes nenes i nens. Amb una Intro a piano sol d’Elisabet l’han començat i ja la melodia a càrrec de la viola de Pepi, i el violoncel fent les notes més greus, tot plegat amb un tempo força viu. I ja la improvisació de Dani Pérez a la guitarra, ell que destil·la saviesa interpretativa. Amb quina gràcia s’ha passejat per l’harmonia del tema, amb quines línies melòdiques ho ha fet, més maques. També Elisabet ha volat per sobre la melodia amb el rerefons de les dues cordes i ella brillant per com ho ha fet, per la calidesa, per la sensibilitat. Un molt bonic tema, aquesta “Obertura”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els deixarem d’escoltar a elles i a ells en el darrer moviment de la Suite Aletheia anomenat ..
 
3.6.- Bar Itàlia (Festa) (Elisabet Raspall) 5:02.
 
I què impressionant aquest tema i com Dani Pérez ha brillat per la seva interpretació, per la seva improvisació ja cap al final d’aquest tema intens que ves per on ha acabat delicadament. Elisabet l’ha inciat fent-ne la melodia primer a piano sol, per ja afegir-s’hi les dues cordes. I sí que m’ha semblat molt maco el pont o la B del tema, el qual té un canvi tonal i melodia preciosa, com tot el tema és. I la contundència rítmica del tema no ha davallat en tot el tema, i més n’hi ha afegit Dani amb la seva més que brutal improvisació, allunyada dels tòpics jazzístics, com hem notat en els temes escoltats, car ja sabem que el Jazz és l’univers de les músiques improvisades. Per altre banda, Elisabet i Dani són músics i amics, de Jazz. I tot i ser de 5 minuts, el tema ens ha passat volant per com ens ha impressionat, per com ens ha agradat, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Elsabet, Pepi, Dani i Gilbert.

 
I després d’aquestes boniques composicions de l’Elisabet seguiré amb el darrer disc del pianista i compositor argentí Ramiro Zayas fet a Basilea on ell sembla que fa un Máster o quelcom de similar. El disc es diu “Família” publicat aquest 2026, enregistrat, mesclat i masteritzat per Patrik Zosso. Amb tota una llarga colla de músics com són: Francesca Gaza: directora (de LILAC FOR PEOPLE, Katom, Orquestra de Jazz de Basilea); Baptiste Stanek: saxo tenor, clarinet baix, (de Chris Wiesendanger, Song Yi Jeon); Joshua Schofield: saxo alt lead (de Paulo Almeida, Ensemble Infinity, The Collective Abroad); Sara El Hachimi: saxo alt, flauta; Charlotte Lang: saxo baríton, flauta (de Swiss Jazz Orchestra, SWR Big Band, Miss C Line); Charley Rose: saxo tenor (de Charley Rose Trio, Perceptions Trio, Song Yi Jeon); Sebastian Greschuk: trompeta i fiscorn (de Ensemble Infinity, Chris Wiesendanger); Bastien Rieser: trompeta lead; Alvaro Ocón Ocón: trompeta (de Barcelona Art Orquestra); Tobias Schneider: trompeta; Lukas Reinert: trombó lead (de l'Orquestra de Jazz de Zuric, Belinda Bones); Yossi Itskovich: trombó (de Sebastián de Urquiza, Basel Jazz Orchestra, Eric Ewazen, Orquestra Sinfónica de las Palmas de Gran Canaria, Song Yi Jeon); Fernando Brox: trombó, flauta (de Sarah Chaksad Large Ensemble, Alessio Cazzetta, Yuri Storione); Lukas Wirz: trombó baix (de Lucerne Jazz Orchestra, Sarah Chaksad Orchestra); Michał Skwierczyński: guitarra; Gianni Narduzzi: contrabaix (de Vazio e o Octaedro, Yuri Storione); Marton Juhasz: bateria (de Christian Muthspiel, Jorge Rossy, Yuri Storione); Ramiro Zayas: piano i composició (d'Anonimus Big Band, Ramiro Zayas Ensemble, Mingunos, Collector, Narat) i la veu de la cantant brasilera Joyce Bastos a #6.
https://www.clubdeldisco.net/products/familia-ramiro-zayas.
 
I aquest és un treball per a Big Band que va fer Ramiro Zayas tot i cursant el seu Màster a Basilea esdevenint el seu segon disc al seu nom. Per això mateix, els arranjaments estan fets per aquest context i les composicions segueixen un determinat fil conductor que les conjunta. No he escoltat temes súper vitals, o sigui que tot gira al voltant de tempos força delicats, la qual cosa no vol dir que les composicions no tinguin la força melòdica i rítmica adequada. I de temes delicats de tempo n’hi ha alguns i de molt macos com són: “Mares”, el darrer tema “The Early Hours” i algun altre tema on hi ha canvis diversos com és “La cosecha” i “An Open Question”. Però com que hi ha una preciosa Bossa cantada per Joyce Bastos, cantant brasilera, els començarem escoltant en aquest tema anomenat..
 
4.6.- Autopsicografia (Gianni Gagliardi) 4:58.
 
I què maco aquest tema amb els aires del Brasil  a tota delicada Bossa. I Ramiro ens diu això d’aquest tema: Aquesta composició del saxofonista català Gianni Gagliardi es basa en un poema de Fernando Pessoa. Gianni em va demanar al seu moment que l'hi fes un arranjament i em va agradar tant que vaig decidir gravar-la. És lleugera, memorable, d'aquelles cançons que no pots deixar de taral·lejar després d'escoltar-la. Amb la veu de la cantant brasilera Joyce Bastos i un solo del trompetista espanyol Álvaro Ocón Ocón. I sí que és maca la melodia d’aquesta “Autopsicografia” de l’amic Gianni. I de l’Álvaro Ocón dir-vos que el vam tenir en un Festival de Jam Sessions a SVdH quan era estudiant de l’ESMUC. Ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I els seguirem escoltant en el tema anomenat...
 
5.7.- Argento (Ramiro Zayas) 7:19.
 
I de nou ens han corprès i ara amb una composició de Ramiro. I ell mateix ens diu això d’aquest tema: “Argento” és una forma col·loquial de dir argentí, però també apunta a una actitud, una energia, una manera de viure que és difícil de posar en paraules: cal ser-hi per entendre-ho. La melodia em va portar de tornada a cançons de la meva infància, potser Atahualpa Yupanqui o alguna milonga, però filtrades a través de Billy Strayhorn i Duke. Amb solos del flautista Fernando Brox, de Màlaga, i del guitarrista polonès Michał Skwierczyński. I si la melodia ha estat bonica, més ho ha estat la delicada improvisació de Fernando a la flauta, ell també, un vell conegut de qui us parla i del qual li he posat alguns dels seus projectes. Gran solo del guitarrista polonès i magnífic “Soli” dels vents després d’aquest. Un solo col·lectiu escrit abans, això és un “Soli”. I ja de cap al final amb moments solistes del saxo alt. I dir-vos que m’ha semblat molt interessant l’aspecte rítmic del tema, amb gran tasca dels de la base rítmica, Gianni Narduzzi: contrabaix, Marton Juhasz: bateria amb Ramiro Zayas: piano.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el més potent tema d’aquesta ”Família” anomenat...
 
6.4.- Feed the Cat (Ramiro Zayas) 4:50.
 
I què potent aquest tema de Ramiro Zayas. I ell mateix ens diu això del tema: "Dues melodies, un groove, un pols inquiet. Un patró rítmic corre per sota i una línia ombrívola s'escolta al fons. Ramiro Zayas obre els solos, seguit d'un esclat voraç del baríton de Charlotte Lang. Cap gat va ser alimentat durant l'enregistrament”. I és que el tema vol dir això: alimenta el gat.
 
El que sorprèn és la qüestió rítmica del tema, com està marcada pel bombo de la bateria de Marton alhora que per la pulsió del contrabaix de Gianni Narduzzi. El Groove és brutal, de la manera com se’ns emporta de manera irremissible. I a l’inici ja hem pogut escoltar el curtet motiu principal per després una ampliació de la melodia del tema i ja la improvisació delicada del líder i compositor al piano, en Ramiro Zayas. Una improvisació brillant per nítida sense massa escarafalls a l’inici, i més aportacions posteriors. Sorprenent és l’arranjament on Ramiro ha fet que hi hagués moments sublims d’improvisació col·lectiva previs a la gran tasca solista de Charlotte al saxo baríton, i què brutal que ella ho ha fet. Potent tema amb tots els membres de la Basel Jazz Orchestra fotent-li amb una intensitat esfereïdora, i finalment acabant el tema de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, i sobretot felicitats Ramiro Zayas i moltes gràcies per enviar-me aquest treball tan impressionant.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 
I ja encarem el final del programa amb el darrer treball del jove Marçal Perramón, “Waiting” publicat per Fresh Sound New Talent el 2025 i també enregistrat a JazzCampus Studio, Basilea, Suïssa el 29 de gener de 2024, mesclat i masteritzat per Sam Barnett. Amb Marçal Perramón, saxo tenor; Vlad Hrudnitskyi, piano; Joan Codina, contrabaix; Iago Fernández; bateria. Chris Cheek, saxo soprano (#1, 2, 4); Álvaro Ocón, trompeta (#1, 4, 5, 8); Camil Arcarazo, guitarra (#2, 7, 8). Tots els temes composts i arranjats per Marçal Perramon. Produït per Marçal Perramón. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació de so © 2025 per Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/marcal-perramon-albums/57655-waiting.html.
 
I si majorment aquest és un disc on la majoria dels temes tenen una determinada trempera, n’hi ha de delicats, dolços i bonics com és la curteta balada anomenada “Cel”, tot i que ara mateix els començarem escoltant amb una mica més de trempera amb el preciós tema anomenat..
 
7.5.- Reiniciar (Marçal Perramon) 4:02.
 
I què maca m’ha semblat aquesta melodia d’aquest “Reiniciar” de Marçal Perramon i sobretot el canvi tonal en el pont o la B del tema. I de nou tenim un projecte parit a Basilea i també amb la trompeta de l’Álvaro Ocón. Una melodia compartida per ells dos, saxo tenor del líder i trompeta d’Ocón. Quins moments més dolços posteriors a la melodia on ells dos han estat compartint les seves improvisacions. I sempre, sempre, una base rítmica que els ha embolcallat amb el piano de Vlad Hrudnitskyi, el contrabaix de Joan Codina i la bateria de Iago Fernández. I ja recuperant la molt bonica melodia, ara compartint-la en la A i a duet en la B o el pont del tema, l’han acabat molt delicadament, molt bonic tema per començar-los a escoltar.

 
Les composicions d'aquest àlbum van ser concebudes a Basilea, Suïssa, modelades per moments de connexió, reflexió i el desig de capturar un capítol únic de la meva vida. La música es mou entre la llum i l'ombra, els alts i baixos, apuntant cap a un camí que es sent viu i imaginatiu. L'espera captura una sensació de calma i presència, un estat arrelat que permet que la ment vagi lentament cap a la imaginació. L'àlbum es desenvolupa d'una manera personal i reflexiva, amb un ritme pensatiu i canvis subtils. Convida a l'escolta tranquil·la, donant espai per a la introspecció mentre manté un flux líric i matisat. Cada moment està elaborat per fomentar la reflexió, l'equilibri i una sensació de connexió amb la música, especialment quan les coses semblen incertes però plenes de potencial. En aquest espai, també hi ha una sensació d'esperança, un toc d'il·lusió i una energia suau que empeny les coses cap endavant. —Marçal Perramon.


I els seguirem escoltant amb un magnífic tema a tot Swing sobretot en les improvisacions i tema anomenat...
 
8.6.- Still Waiting (Marçal Perramon) 6:12.
 
I en aquest tema a mig tempo ens han enlluernat per la calidesa melòdica però també per com ha aparegut el Swing en el pont o la B del tema, i ja les improvisacions, i la primera la del líder al saxo tenor. Marçal ha crescut el suficient per presentar-nos aquest treball amb tot de temes propis, molt interessants, però també per poder-nos mostrar la seva capacitat creativa tot i improvisant, alhora que poder-ho fer a un gran nivell, com acabem d’escoltar, ell crescut mitjançant l’aixoplug de Joan Chamorro i la SAJB. I sí que el pianista Vlad Hrudnitskyi ha fet també una gran tasca solista en aquest “Still Waiting”, i ja cap al final, també amb en Iago a la bateria.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 23 de Festa Major d’Hivern on tindrem a Santi de la Rubia, saxo tenor; Oriol Roca, bateria i convidat al baix a l’Auditori del Molí dels Frares a partir de les 22h i amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem.
 
I encara els escoltarem en el tema a tot Bossa on hi tindrem a Chris Cheek i a Camil Arcarazo i anomenat...

 

9.2.- Not Yet (Marçal Perramon) 4:47.
 
I sí que hem gaudit molt amb aquest tema a tot Bossa, i ja amb la melodia feta a duet de saxo tenor del líder i saxo soprano del màster Chris Cheek, ell com l’estimat Jordi Rossy, mestre al Jazz Campus de Basilea, Basel en diuen allà. I ja el líder Marçal ha desenvolupat amb molt de gust interpretatiu i so força càlid el del seu tenor la seva molt reeixida improvisació. I quin contrast sonor quan ha aparegut el soprano i improvisació del màster Cheek, i amb quina mestria que ho ha fet, potència sonora també i registre agut. I sempre, sempre, per sota la base rítmica portant-los a bon port, ells que han estat Vlad Hrudnitskyi, piano; Joan Codina, contrabaix; Iago Fernández, bateria. I què maca la guitarra del jove crac i molt estimat nostre, en Camil Arcarazo, ell que dia que passa dia que ens sorprèn més i més. Tan domina la guitarra com el contrabaix, ell, tros de crac. I en el seu solo ens ho ha mostrat, per gust i tècnica alhora que fraseig. Pel meu gust, la seva guitarra no ha sonat massa forta, més aviat al contrari, però vaja, un molt bon solo. I el tema ha acabat amb una mena de Turn Around després d’haver recuperat el motiu principal, acabant-lo delicadament.

 

I com a cirereta del pastís, els acabarem d’escoltar en un darrer tema potent,  vital, amb un Swing espaterrant i tema anomenat...
 
10.3.- Last & Lost (Marçal Perramon) 4:47.
 
I sí que ha estat brutal i potent aquest tema, a un tempo esfereïdor i Swing impressionant pel Walking de Joan Codina al contrabaix i la feina a les escombretes de Iago Fernández. I la melodia o motiu principal ja ha aparegut d’entrada, en un tema amb el ritme trencat a moments i un gran i brutal Swing. Marçal ha estat qui primer ha improvisat en un tema a quartet pelat, ell i el trio base. De nou ens ha frapat la seva tasca solista, on l’hem pogut escoltar a un tempo brutal de viu i com de bé que s’ha bellugat per l’harmonia del tema amb fraseig, línies melòdiques inversemblants i gust musical a tot Jazz, esclar. També s’hi ha afegit a les improvisacions el pianista Vlad Hrudnitskyi, i després Joan Codina al contrabaix, i amb un Iago Fernández brutal durant tot el tema, aquest increïble “Last & Lost” de Marçal Perramon, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois: Marçal Perramón, saxo tenor; Vlad Hrudnitskyi, piano; Joan Codina, contrabaix; Iago Fernández; bateria. Chris Cheek, saxo soprano (#1, 2, 4); Álvaro Ocón, trompeta (#1, 4, 5, 8); Camil Arcarazo, guitarra (#2, 7, 8).
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |