Programa 651 - Big Bands: Jove Big Band - Sedajazz; Fredi's Jazz Band i IntoKables Big Band, dimecres 1 d'octubre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I pel programa d’avui, dir-vos que anirà de Joves Big Bands, dues d’elles del País Valencià, i situades al voltant del col·lectiu SedaJazz, Jove Big Band – Sedajazz, “In Bloom” i “A Ferro!” de la IntoKables Big Band. I de casa nostra, la Fredi’s Jazz Band dirigida pel gran Enric Alegre i com sempre amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 
I començaré el programa amb el disc de la Jove Big Band – Sedajazz, “In Bloom”, publicat per Sedajazz Records i disc enregistrat en directe en concert el 22 de juliol de 2024. Hi ha tota una colla de músics que ara us posaré i que veureu al blog, si no m’escolteu a mi aquí, també a una de les caràtules del CD, però vaja, dir-vos que la dirigeix l’ànima matter de tot plegat, en Francisco Ángel Blanco, “Latino” o “Latino Blanco” i que hi ha la col·laboració especial de Joan Saus, saxo alt disc del qual es va fer un enregistrament en vídeo i que el va dirigir Víctor Suárez. I que podeu col·laborar si el compreu entrant a la seva pàgina web:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=256.
 
Elles i ells són: Ximo Reillo i Samu Gil: Saxo Alt; Selamawit Giner: Saxo i Clarinet; Luis Coronat: Saxo Tenor; Aurora Blanco: Saxo Baritono i Veu; Josep Peiro, Oscar Lujan, Guillermo Cotanda, Pablo Martinez i Hugo Coronado: Trompetes; Hadriel Benedito, Angel Ballester, Joan Fernandez i David Marti: Trombons; Martina Sabariego: Contrabaix; Pau Montalt: Bateria; Miquel Alcaina: Percussió Llatina; Pau Baena i Nur Elmanchoud: Piano; Venus Benedito i Naila Ferrandis: Veu; Raquel Marti, Alba Gimeno, Aleksandra Bester: Violins; Nehir Acansu i Marc Vidal: Violes; Irene Simbor: Violoncel; Fco. Angel Blanco “Latino”: Direcció.
 
Aquest és un CD amb 14 temes tots en clau de Jazz tot i venir originalment d’altres estils musicals com puguin ser el pop, boleros, música brasilera, bossa, i esclar també del Jazz. Tots els temes estan arranjats per diversos músics, entre els quals i els de casa nostra: Latino Blanco, Toni Vaquer, Sergi Vergés i Joan Monné. N’hi ha un arranjat per l’estimat i enyorat Toni Belenguer i Latino.
 
I dels temes a tempo de balada hi ha la preciosa cançó de Pixinguinha arranjada per Edson Alvez i anomenada..
 
1.9.- Carinhoso (Pixinguinha) 6:35.
 
Doncs de quina preciosa manera hem començat el programa d’avui, amb la bonica i càlida veu de Venus Benedito. Hi ha hagut tot el suport de la Big Band mentre ella ha cantat fent-li un background magnífic, coses de l’arranjador. I després de la veu, hem escoltat com els companys han fet uns moments de “soli” tot i preparant l’entrada del pianista Pau Baena el qual ha fet un preciós i curtet solo al piano. I ves per on que després d’ell, hem escoltat un bonic solo de la flautista, Nayla Ferrandis, ella que també canta en algun tema. Bonic tema per començar-los a escoltar.

 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem escoltant-los ara a tot Swing en el tema de Cole Porter i arranjat per Buddy Bergman anomenat...
 
2.7.- Too Darn Hot (Cole Porter) 4:23.
 
I ja ens hem situat a tot Jazz en aquest magnífic tema del gran Cole Porter i també amb la veu de Venus Benedito. I què bé que ho ha fet, va fer en aquest concert enregistrat en directe. I després d’ella, un parell de “Solis”, primer amb tots els vents i després amb els trombons, magnífics tots dos. Uns moments solistes a la trompeta de Martí García i ja de nou la veu de la cantant arribant ja al final, on encara hem escoltat a Martí amb la trompeta solista, ell, que ens ha acaronat, en aquest gran tema de Porter que elles i ells han fet tan bé.

 
I ja els acabarem d’escoltar en el potent tema de Lucía Fumero i arranjament de Toni Vaquer i tema anomenat..
 
3.5.- La muerte despierta (Lucía Fumero) 7:45.
 
I què maco aquest tema de Lucía fet amb un ritme ternari així com trencat, que se l’hi escau la mar de bé, amb també un bon tempo. Tema que ha cantat de nou Venus la mar de bé, i ves que també hem escoltat la veu de Nayla en aquest tema, per després d’ella aparèixer el convidat al saxo alt, el bo d’en Joan Saus el qual ens ha clavat un magnífic solo amb un so d’allò més “vintage”, quina meravella. I encara, amb el fons de la base rítmica amb les percussions latines, baix i bateria, hem escoltat un espaterrant solo al saxo baríton el que va fer la filla de Latino, Aurora Blanco tot i que en un directe, ben bé podria haver estat ell mateix, el gran Latino Blanco. I quin final més increïble amb les percussions latines i bateria, ells que han estat Pau Montal, bateria i Miquel Alcaina, percussió llatina acabant-lo de cop, gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats a totes elles i ells i sobretot a l’ànima de tot plegat Francisco Ángel Blanco “Latino”.
 
I després d’aquestes magnífiques músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme, tu sempre amb la teva dolçor poètica que ens acarona cada vegada que t’escoltem.

 
I segueixo amb el programa de Joves Big Bands, i ara amb un dels dos CDS de la Fredi’s Jazz Band el “Vocal Jazz and Swing”, publicat per Temps Record i enregistrat per David Casamitjana al Casal de Cultura de Matadepera els dies 1, 2 i 3 de març de 2024. Mesclat pel David i l’Enric Alegre a l’Espai Sonor  Montoliu i masteritzat per Josep Roig a Temps Record. Producció musical d’Enric Alegre. Esclar que elles i ells són tota una gran colla, i com que no us la puc comentar, ja sabreu qui són si entreu al blog, on ho tindreu com a foto del llibret interior.
 
I en aquest primer CD hi ha 9 temes, la majoria estàndards de Jazz amb arranjaments de gent diversa, i de casa en Sergi Vergés que ha fet tres arranjaments, “El Cant dels Ocells”, popular catalana; “L’home dibuixat” de Jaume Sisa i un tema de Leonard Bernstein, “I Can Cook Too”, però els escoltarem en el tema d’Ann Ronell arranjat per Matt Harris i anomenat..
 
4.1.6.- Willow Weep For Me (Ann Ronell) 4:12.
 
I quin magnífic tema ens han fet i què ben cantat per una de les tres cantants d’aquesta magnífica Big Band, per Mireia Trapman. Una veu fineta però molt maca, la d’aquesta jove cantant. El tema té un delicat Swing i tempo mèdium slow ideal per aquest tema. Després d’ella hem escoltat uns moments de “Soli” de vents tot i preparant el terreny al molt bon solo al trombó de Guerau Orus qui ens ha clavat una magnífica improvisació, amb un Swing brutal gràcies també a la base rítmica de Gerard Casulleras, piano; Pol Candela, guitarra; Marcel Botines, contrabaix i Oriol Ventura bateria.  El jove trombonista ens ha captivat pel so obtingut, potent, metàl·lic però també pel gust i llenguatge. I amb la veu de Mireia l’han acabat, què bé que ho han fet i al final amb un solo de saxo tenor curtet, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ara escoltarem un dels temes arranjats per l’estimat Sergi Vergés i tema de Jaume Sisa i ja sabeu quin és, i ves per on que ara amb la veu del director i saxo alt de la Fredi’s Jazz Band el magnífic Enric Alegre...
 
5.1.5.- L’Home dibuixat (Jaume Sisa) 4:22.
 
I amb quin Swing han fet aquest tema de Sisa. I ves per on que l’Enric ens ha sorprès per com de bé ha cantat i amb quina maca veu. Bravo per ell. I el tema té un Swing molt marcat pels acords de la guitarra de Joan Casellas. I després d’ell, de l’Enric, i gràcies als arranjaments de Vergés, hem pogut escoltar un gran “Soli” a càrrec de tots els vents i després un preciós solo a càrrec del saxo tenor de Jan Julià, molt bonic solo i melòdic. I encara un altre de magnífic amb la brillant  trompeta de l’Alberto Pérez i ja recuperar la melodia del tema amb les veus a cor de Carla Castellà, Ona Martínez i Roc Badia, i amb ell l’Enric  encara fent uns momentets a tot Scat per ja acabar el tema de cop. Brutal!

 
I ja els acabarem d’escoltar a elles i ells, en aquest primer CD, en el magnífic tema de Leonard Bernstein arranjat també pel Sergi Vergés i ara amb les veus de Laia Porta, Marian Barahona i Laura Simó, quin luxe...i tema anomenat..
 
6.1.9.- I Can Cook Too (Leonard Bernstein) 5:00.
 
I quina trempera de tema que acabem d’escoltar, i ara amb aquestes tres magnífiques cantants que van col·laborar en aquest gran tema de Bernstein. I després de la curteta Intro, ja han aparegut els saxos fent 8 compassos obrint la porta a les tres cantants, les quals han anat canviat cada 4 compassos, i què bé que ho han fet, cadascuna amb la seva característica i personal veu, totalment reconeixibles. I després de la primera part cantada, uns moments de “Soli” de metalls i posterior canvi amb les veus de nou, en el pont o la B del tema. I ja de nou hi ha tornat amb la melodia del tema, i amb uns moments cantant les tres alhora, què impressionant. I esclar que la base rítmica ha estat impecable amb un quartet de luxe de Gerard Casulleras, piano; Joan Casellas, guitarra; Jordi Herrera, contrabaix i Oriol Ventura, bateria i final impactant d’aquest tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar, bàsicament a elles, car ara mateix  escoltarem el segon CD, de Jazz conceptual i creatiu, instrumental.

 
I segueixo el programa amb el segon CD de la Fredi’s Jazz Band, CD2 “Conceptual and Creative Jazz”, i sí que és conceptual i creatiu, car està bàsicament dedicat a la música de l’Oliver Nelson i Charles Mingus tot i haver-hi un altre popular català “Els Tres Tambors” i també arranjat per Sergi Vergés. I per això, ja els escoltarem en aquest preciós arranjament i tema...
 
7.2.3.- Els Tres Tambors (popular català) 4:37.
 
I quina entrada més bonica amb els arpegis de la guitarra de Joan Casellas i ja la melodia feta pels vents, primer pocs i després més i canvis rítmics, coses del genial Vergés. La melodia és recurrent, però ai las, quin canvi de to que hi ha hagut, per després tornar als orígens, i inicis, amb els arpegis de la guitarra de Joan. I què bonic el piano de Gerard Casulleras en la seva bonica improvisació, tot dolçor i tendresa. I més melodia, i més tendresa, i la dels vents que li han fet un preciós background, coses del Sergi. I quin altre canvi, amb el “Soli” melòdic dels vents i canvis rítmics, i ja de nou amb la recurrent melodia i canvi de to, i ja acabar aquesta preciosa cançó i millor arranjament, bonic tema per començar-los a escoltar de manera instrumental.


I seguirem escoltant-los en el tema de Mingus dedicat a Jelly Roll Morton i esclar que anomenat...
 
8.2.6.- Jelly Roll (Charles Mingus) 4:37.
 
I quin gran tema va fer Mingus, ell, un dels creadors i iconoclasta dels Màsters del Jazz. Aquest tema el va incloure en el seu magnífic “Mingus Ah Um” publicat per Columbia el 1959 on hi hagué John Handy i Shafi Hadi – saxo alt, Booker Ervin – saxo tenor, – Jimmy Knepper – trombó, Horace Parlan – piano, Charles Mingus – contrabaix, Dannie Richmond – bateria.
 
I què maco el tema i el ritme, a tot delicat Swing. Maca la melodia, tot i recordant aquelles primeres músiques que ja els hi van dir Jas, amb essa. I en la  versió original, s’alternen solos amb l’esperit antic dels anys 20 amb solos actuals per modernitat. I ves per on que aquí també ho hem escoltat, al menys en el primer solista a saxo alt, que ha estat l’Enric Alegre, que ha fet una primera part més clàssica que la segona. I després, el solo del trompetista Alberto Pérez, més ens ha noquejat per la seva modernitat. I ja després ha aparegut de nou la coneguda melodia interpretada dues vegades per instruments principals diferents. I quin final més impressionat amb el qual han acabat el tema de Mingus ideal per seguir-los escoltant, ara de manera instrumental.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema també de Mingus i que va encabir en el “Blues & Roots” també del 1959, i anomenat..
 
9.2.2.- Moanin (Charles Mingus) 7:44.
 
Dir-vos que el primer so que hem escoltat ha estat el del saxo baríton de Diego Escolà. I Mingus va crear aquesta increïble composició amb tota la seva energia i potència, la d’un dels més grans genis del Jazz. Ell que en els seus concerts no parava de parlar, de cridar, de cantar, d’encoratjar als seus músics i públic, no parava d’animar-los a fer-se forts front les barbaritats que patien d’alguna part de la societat i per part dels sistemes policials. El que han hagut de patir, elles i ells, està quasi tot escrit, i el que no ho està, ha de ser inimaginable. Gran tema amb tota la Fredi’s a tope. I quin canvi a la B del tema, al pont, més impressionant que va parir Mingus. I esclar que després han intervingut els molt bons solistes, primer Jan Julià al saxo tenor, i després Quim Anglada al saxo alt. I després de nou el tema amb el saxo baríton d’Escolà i de nou tota la Fredi’s a tope per acabar aquest gran tema de Mingus que elles i ells han fet tan bé, per ja deixar-los d’escoltar i per això felicitats noies i nois i sobretot a l’ànima de tot plegat, el gran músic i entranyable persona, l’Enric Alegre. Gràcies Enric.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja acabarem el programa d’avui amb l’altre Big Bang del País Valencià, la IntoKables Big Band dirigida per Carlos Ferri “Patilla”, tot i fent un canvi estilístic per situar-nos de ple en el Latin Jazz, el del seu disc anomenat “A Ferro!”. Publicat per Sedajazz Records i enregistrat per Sergi Peiró als Pentasonic Estudis els dies 1, 2 i 3 de març de 2024. Edició d’ell, de Carlos Ferri i alguns més. Mesclat i masteritzat per Sergi Peiró.
 
I sí que hi ha bolerets macos, sí, com és “Algo contigo”, però ja començarem amb una mica de marxeta, la del magnífic tema de Bill Cunliffe anomenat..
 
10.2.- Havana (Bill Cunliffe) 7:55.
 
Sabooor, oi? I aquesta és l’ona que va agafar aquesta Big Band, com podreu llegir al blog, si no ho dic tot aquí. Un tema amb un ritme caribeny controlat i tempo mèdium magnífic que seguir-ne les cadències. I quins magnífics solos hem escoltat, el primer amb les congues d’en Xexu Obrer, ell que ha sabut acaronar-nos amb elles. Després d’ell, un increïble solo al saxo alt de l’Ivan Albuixech que realment ens ha impressionat per la molt bona sonoritat vintage del seu alto. Més hem gaudit amb la precisió i delicadesa solista de Carlos Botella al piano, amb línies que ens han recordat a Carlos Santana i el “Oye como va”, m’ha semblat. I quin so més maco el del trombó de Mont i amb quina trempera ha fet la seva impro; i mentrestant, el background de la resta de companys. I encara amb un “Soli” dels vents, fent una impro melòdica, amb les trompetes allà a dalt de tot. I més coses i al final les percussions d’en Xexu, Gustau i Saul i ja recuperar la melodia del tema i acabar-lo, ideal tema per començar-los a escoltar.


El 2007, coincidint amb el desè aniversari de la fundació de l'Agrupació Musical Ontinyent, neix a Ontinyent per iniciativa de diversos dels seus membres la big band anomenada Intokables Big Band Ontinyent. Aquesta formació musical sorgeix pel desig de diversos components de l'Agrupació que van formar part fa uns anys d'algunes Big Band de la comarca, de poder expandir els seus coneixements musicals cap a altres estils musicals. El nom és degut al grup musical Els Intokables, embrió de l'actual societat i del qual hereta l'esperit d'aquells joves músics. Intocables Big Band està dirigida pel saxofonista i clarinetista Carlos Ferri Reig “Patilla”, músic fundador del grup musical Els Intokables i de l'actual Societat i un dels músics pioners d'Ontinyent a la introducció del jazz. Després d'uns inicis una mica dubitatius pel que fa al repertori, esvaïments pel swing i altres estàndards per a big band, Intokables comença a encaminar-se cap al Latin-Jazz, estil on sembla que els seus músics es troben més còmodes. Per tancar el cercle s'incorpora una base rítmica d'acord amb els arranjaments que comencen a interpretar-se unint-se al projecte dos percussionistes, guitarra i piano, formant al costat de bateria i baix  una potent base on recolzar el nombrós grup de vents del que compta l'agrupació.


I els seguirem escoltant i amb més marxeta en el tema compost per Djalma Ferrerira i arranjat per l’estimat Alfons Carrascosa i anomenat...
 
11.8.- Recaos (Djalma Ferreira) 6:40.
 
I aquí l’Alfons ha fet un gran arranjament adequat a la moguda Latin de la Big Band, tot i ser-ho ja el tema originàriament. L’ha vestit però de gal·la, embolcallant-lo amb molt de gust. Canvis rítmics com el que hi ha hagut en la primera i magnífica impro a càrrec del gran Latino Blanco al saxo tenor. Després amb uns moments repetitius de trombó i trompeta amb una trempera de la base increïble, i uns moderns teclats de la mà de Mario Coloma que han donat un color diferent i encara més festiu, i posteriorment també amb la trompeta de Kike Suay qui ens ha servit la seva calidesa en safata. Sense oblidar la base rítmica de Gustau a la bateria, Ruben Martí al baix elèctric; la guitarra de Oscar Albuixech; el piano de Mario i les percussions d’en Xexu, Gustau i Saul. I ja tots plegats recuperar la melodia i anar-lo acabant, aquest gran tema de Djalma Ferreira i tan ben arranjat per l’amic Alfons Carrascosa.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 3 d’octubre on tindrem un concert de Jazz encabit en el 35è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu. Tindrem a l’Edu Cabello Quartet, qui ens presentarà el seu projecte “el bosque” amb Eddie Mejía, guitarra; David Muñoz, contrabaix i Adrià Claramunt, bateria a partir de les 22h i al Molí dels Frares.


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema de Michael Philipp Mossman i anomenat...
 
12.1.- Paz Profundo (M. Ph. Mossman) 4:27.
 
I per com ha començat poc ens podíem imaginar que les coses anirien com han anat, a tot Sabooor del carib. I sí que la qüestió rítmica ens hi ha situat de ple, primer amb les percussions i ja després amb baix i guitarra, i ja la melodia amb tots els vents, els potents metalls d’aquesta IntoKable. I quina meravella de chorus improvisant saxo tenor i saxo alt, ells dos que han estat Marc Puertas i Ivan Albuixech, fent ells una colla de chorus que ens han enlluernat per la trempera amb la qual ho han fet. I ves que per sota d’ells, el background de la resta de companys. I després ho han fet el trombó de Miki García i el saxo baríton de Latino Blanco i de nou ens han “frapat” d’allò més. I ja cap el final un punt de les percussions i final sobtat, brutal, per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noia, Eva Romero a qui no hem escoltat, nois dels instruments i sobretot al seu director Carlos Ferri “Patilla”.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 650: Cristina Amils, Dave Grusin Trio i Oriol Vallès Quartet, dimecres 24 de setembre de 2025.

0 comentaris

Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.

Enllaç a l'àudio del programa:
https://www.ivoox.com/programa-650-cristina-amils-dave-grusin-trio-i-audios-mp3_rf_158979742_1.html.
 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja amb el segon programa d’aquesta temporada 2025-2026 i amb tres produccions diverses de discogràfiques de casa nostra. Tindrem a Cristina Amils i el seu “Nobady Else”, de Segell Microscopi; el Dave Grusin Trio, “A Jazz Version of the Broadway Hit – Subways Are For Sleeping” de Fresh Sound Records i el darrer de The Changes el de l’Oriol Vallès Quartet – “Manteca Abstracta”.


I començaré el programa amb el magnífic disc de Cristina Amils, “Nobady Else”. Enregistrat el juliol de 2024 a Sol de Sants Studios de Barcelona. Alberto Pérez, enregistrament i mescla. Matteo Olivero, màster. Amb Cristina Amils (veu), Èlia Lucas (piano), Héctor Tejedo (contrabaix), Pau Planas (bateria). https://www.microscopi.cat/product-page/nobodyelse.
 
I sí que aquest disc és una mixtura d’estàndards de Jazz i d’altres músiques, aquestes en clau totalment jazzística, amb uns arranjaments magnífics. I d’estàndards a tempo slow tenim els coneguts “I Loves You Porgy” i “Autumn in New York”. I dels arranjaments en clau de Jazz i a un pèl més vius de tempo tenim  “Pavana” cantat en català i el preciós “Estate”, cantat en italià. I així de tranquil·let tenim el magnífic RH&B “Lonely Avenue”, amb un marcatge rítmic contingut. I també més o menys igual de tempo i a tot blues, tenim el “Ahmad's Blues”. I un altre tema reconvertit al Jazz i cantat en francès és “La Javanaise”, mostrant-nos a una cantant que pronuncia perfectament en les quatre llengües emprades. Més vitals són els coneguts dos estàndards, tot i que “Angel Eyes” normalment l’interpreten com a balada; aquí no és el cas. I el Swing el recuperem amb el conegut “Nobody Else But Me”, que quasi titula el disc de Cristina Amils. I ja finalment, i com a tema més vital el cantat en català amb música de Frederic Mompou i lletra de la líder i anomenat “La Barca”.
 
I com que m’agrada molt, com també a vosaltres, començaré amb la preciosa cançó composta per Bruno Martino i Bruno Briguetti anomenada.
 
1.5.- Estate (Bruno Martino, Bruno Briguetti) 6:31.
 
I sí que cada vegada que escolto aquesta cançó se’m posa la pell de gallina. N’he escoltat moltes, de versions, cantades, instrumentals, sempre m’han agradat totes. Roberta Gambarini, tota una veuarra; Chet Baker tot sensibilitat i tendresa amb la trompeta, etc, etc. D’aquesta versió m’ha agradat, d’entrada, el concepte rítmic proposat, allunyat una mica del tempo de la balada. Esclar que també,  i molt, la veu de la líder Cristina Amils, veu desconeguda fins ara per mi. Una veu molt agradable, dolça, potent en el canvi, perfectament afinada, (cosa evident en una cantant, hauria de ser, ja ho sé). També la seva feina improvisant en “Scat”, mostra de la seva clara intenció, que ens diu, això és Jazz. Aquí l’Èlia Lucas ha fet també una bonica improvisació, carregada de tendresa, en aquest primer tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
“Nobody Else”, una finestra sonora al món a través del jazz. Cristina Amils 4et és una formació amb ànima, que connecta amb el públic des del primer acord i que confirma que el jazz, quan es fa amb veritat, no entén de fronteres.
Després d’una llarga i sòlida trajectòria musical, la cantant de jazz Cristina Amils fa un pas endavant i publica el seu primer disc al capdavant del seu quartet de confiança: Èlia Lucas, Héctor Tejedo i Pau Planas. Amb el títol 'Nobody Else', l’àlbum es presenta com un viatge musical íntim i vibrant, fidel reflex de la versatilitat artística i lingüística que defineix Cristina Amils i el seu grup. Les deu peces del disc combinen l’elegància del jazz clàssic —amb estàndards de referents com 'Gershwin' o 'Kern/Hammerstein'— amb incursions en el blues, la bossa nova i la chanson francesa.

 
I canviant bastant de moguda musical us proposo escoltar el magnífic blues de Doc Pomus tema no situat en els estàndards de Jazz però que Cristina ha sabut incorporar i adequar perfectament, l’anomenat...
 
2.10.- Lonely Avenue (Doc Pomus) 3:40.
 
Doncs aquest tema que va cantar el gran Ray Charles, ella i ells l’han clavat de quasi tot; sí de ritme i amb un tempo un pel més lent, havent-hi també un canvi de to a la baixa, evident pel fet de cantar-lo Cristina. No és ben bé un tema de Jazz i sí encabit en el Rh&B i derivats. És un tema potent que en un directe ha de fer “trempar” al personal, coses a causa del marcatge fet a la bateria per Pau Planas. La veu en anglès de Cristina sona autèntica, sona negre. I si aquí ella no ha improvisat, sí que ho ha fet el jove baixista Héctor Tejedo. El coneixem perfectament, a aquest ja gran contrabaixista crescut a l’entorn i empara del Taller de Músics, com també Èlia Lucas i probablement en Pau. Consistent solo de l’Héctor amb un so potent i present, car per sota hi hagué el piano d’Èlia i la bateria de Pau. Cristina ha volat ben amunt en aquest tema, per la força i consistència de la seva veu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I encara els escoltarem a tot Swing en el magnífic tema de Jerome Kern – Hammerstein II anomenat...
 
3.2.- Nobody Else But Me (Jerome Kern, Hammerstein II) 4:57.
 
I ara sí que ens hem situat en un estàndard de Jazz, d’aquells tan magnífics dels anys 30s del segle XX. Un tema interpretat per tothom, instrumentistes i cantants com per exemple en Lou Bennet, ell amb la seva gran veu. Cristina i companys l’han interpretat un pèl més viu de tempo que el que va fer Bennet en un disc memorable seu, “When Lights are Low”. Ella l’ha cantat perfectament, com també ha fet una magnífca improvisació a tot “Scat” al final de les improvisacions dels companys, Èlia al piano i Hèctor al contrabaix. El Swing marcat pel “Walking” de Tejedo ha aparegut precisament en la reeixida tasca solista de la pianista Lucas, que ens ha marcat un parell de “chorus” perfectament executats. I esclar que després d’ella, el baixista que també ha improvisat fet un “Chorus” marcat pel so profund del seu contrabaix alhora que pel fraseig i llenguatge emprats.
 
Cristina Amils debuta també com a lletrista, posant paraules a dues joies de la música del segle XX: la delicada 'Pavana per a una infanta difunta' de Maurice Ravel i la introspectiva 'La barca' de Frederic Mompou, en una fusió de poesia i melodia que acaricia els sentits. Enregistrat a Barcelona, ciutat que ha estat punt de trobada per als membres del quartet, ”Nobody Else” és un disc càlid, evocador i honest. Una proposta fresca dins l’escena jazzística catalana, que convida a tancar els ulls i deixar-se portar per paisatges llunyans, emocions universals i una sensibilitat musical profunda.


I ja l’acabarem d’escoltar a ella i a ells en el tema amb música de Frederic Mompou i lletra de Cristina Amils anomenat..
 
4.3.- La barca (Frederic Mompou, Cristina Amils) 4:17.
 
I és evident que d’aquesta cançó de Mompou ella i ells n’han fet una versió, un arranjament que de ben segur mai ningú havia fet fins ara, també per la lletra creada per Cristina. Iniciat per una Intro rítmica a càrrec del baterista Pau, per ja aparèixer els altres dos companys, i ja la veu de Cristina i ara cantant en català. Quin goig. Un tema a ritme ternari complex, un 5x4 i també a tot Swing en la improvisació de l’Èlia també pel “Walking” de l’Héctor després del primer “Chorus”. Uns moments impressionants, a trio, amb aquestes tres joves cracs. Encara amb el tema de nou i veu de la líder, per ja acabar-lo fent un magnífic i rítmic “Scat”, gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Cristina Amils, Èlia Lucas, Héctor Tejedo i Pau Planas.

 
I ara seguirem fent un canvi musical tot i passant del món de la veu femenina al món instrumental amb el disc de Dave Grusin Trio, “A Jazz Version of the Broadway Hit – Subways Are For Sleeping”, publicat per FSR el 2024. Publicat originalment en LP de 12 polzades com a “A Jazz Version of the Broadway Hit – Subways Are For Sleeping”, (Epic BN 622). Notes originals de contraportada de Billy James. Enregistrat a la ciutat de Nova York, el 8 de novembre (#1, 2, 3, 7, 8) i el 9 (# 4, 5, 6, 9) de 1961. Amb Dave Grusin (piano), Milt Hinton (contrabaix), Don Lamond (bateria). Notes de la contraportada actual de Jordi Pujol. Produït per Robert Mersey. Aquest CD és una versió estèreo digitalment remasteritzada a 24-Bit, publicació produïda per Jordi Pujol © 2024 de Fresh Sound Records, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/dave-grusin-albums/57280-subways-are-for-sleeping.html.
 
I ves per on que en aquest disc i música tota del gran Jules Styne, recuperat de l’oblit per l’estimat Jordi Pujol, hi tenim tres precioses balades com són “I Said It and I'm Glad”, “Now I Have Someone” i “How Can You Describe a Face?”, de ben segur que amb unes precioses lletres, és de suposar, mentre que a tot delicat Swing tenim el tema “I'm Just Taking My Time”. I més vital i amb més Swing hi tenim “Who Knows What Might Have Been?” i “Ride Through the Night”. I ja els tres temes que queden “Getting Married”, “When You Help a Friend Out” i “Comes Once in a Lifetime” van a una més trempera rítmica i esclar que a tot Swing. I Jordi Pujol ens diu algunes coses molt enlluernadores de la figura d’aquest gens conegut pianista, en Dave Grusin.
 
I sí que els podríem escoltar en una de les tres balades, sí, però ho farem en el tema a tot delicat Swing anomenat..
 
5.1.- I'm Just Taking My Time (Jules Styne) 4:29.
 
I ves per on quin canvi estilístic que acabem de fer. Entre el líder i gran pianista, i el compositor Jules Styne gran pianista també, i amb els dos de la base rítmica, han quallat un gran tema a tot Swing pel contingut “Walking” del baixista Milt Hinton i el delicat control de plats i xarles de la bateria de Don Lammond. El líder al piano ha estat precís, amb una mà dreta un tant percusiva i una esquerra amb acords puntuals. En la seva improvisació hi ha tota la tradició del Jazz, alhora que espurnes d’una determinada modernitat per la seva exposició solista. Hinton al contrabaix ha estat també mil·limètric en la seva improvisació, d’aquest gran tema de Styne ideal per començar-los a escoltar.
 
A la tardor de 1961, Dave Grusin de 27 anys, talentós pianista, acompanyant i arranjador del cantant Andy Williams, va signar amb Columbia Records. Ràpidament va debutar com a líder amb un àlbum a trio, interpretant una versió de jazz de l'èxit de Broadway de Jules Styne "Subways Are for Sleeping", publicat pel segell filial de Columbia, Epic. Amb un toc que recorda a Andre Previn i acompanyat pel baixista Milt Hinton i el baterista Don Lamond, navega hàbilment per nou de les melodies de Styne, proporcionant les seves pròpies interpretacions en aquest tractament de jazz enèrgic i eficaç de la partitura de l'espectacle de Broadway.


I seguirem amb un pèl més de tempo en el tema anomenat...
 
6.7.- Who Knows What Might Have Been? (Jules Styne) 3:25.
 
I amb aquest tema han pujat una mica el tempo, i esclar que amb tot el Swing del món. Un tema amb una melodia un tant carrinclona, coses derivades de la lletra, car no oblidem que totes aquestes músiques formaven part d’un musical de Broadway. Ara bé, les tornes han canviat en la brutal improvisació del líder al piano, qui ens ha demostrat el perquè Jordi Pujol el va voler recuperar del calaix dels oblidats. Un tema curtet de menys de 4 minuts que ens ha mostrat la cara més amable tant de l’un, Grusin com de l’altre, Styne.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I encara els escoltarem amb el Swingant tema anomenat...
 
7.2.- Ride Through the Night (Jules Styne) 4:33.
 
I el  tema ja ens ho ha dit, “Cavalca a través de la nit”, i per això el ritme ternari simple, a tot vals, se l’hi escau la mar de bé. I si en la melodia el baixista ha seguit una línia rítmica, en la impro del líder s’ha situat a tot Swing pel “Walking” que ell mateix ha fet. I és que ara, la mestria de Dave Grusin s’ha fet encara més evident. El seu solo ha estat vibrant, vital i carregat d’energies positives. La tasca del precís baterista Lamond ha estat remarcable, tot i no aparèixer fent cap solo. I és que en aquesta formació de piano, contrabaix i bateria, tenim bàsicament un màster, el que més de tots tres, i líder del grup i pianista, en Dave Grusin, incommensurable improvisant en aquest altre gran tema de Jules Styne.
 
Impressionat per la considerable intel·ligència musical de Grusin juntament amb la seva capacitat per al swing, Quincy Jones, una de les ments més grans de la música pop i jazz, va dir: "Dave és fantàstic, té una ment musical completa i un tacte fabulós que li permet posar-se funky quan cal". En Dave et demostra que pots tocar amb integritat musical sense que soni com una cosa normal.’ Aquest àlbum de Dave Grusin va ser el primer d’una llarga i reeixida carrera com a músic i productor. Per sobre de tot, ha deixat una empremta indeleble com a compositor de cinema i televisió consumat. —Jordi Pujol.

 
I ja els acabarem d’escoltar en el vital tema a tot Swing i anomenat...
 
8.5.- Getting Married (Jules Styne) 6:36.
 
I què bé aquest ràpid tema, també un 3x4 vital i llarg de 6m i mig, que per a un trio vol dir força temps per improvisar. I sí que l’han començat amb la melodia, força continguda, i més potent en el pont. Una base rítmica amb un baixista tocant les notes justes, una per compàs, mentre que el baterista ha brillat per com ha fet anar les escombretes, per la seva suavitat. I si tot això ha passat durant l’exposició de la melodia del tema, les coses han canviat en la improvisació del pianista, llarga, magnífica, car llavors el baixista ha desgranat un magnífic “Walking” tocant una nota cada temps, mantenint-se però el baterista en la seva delicada feina i pulsió rítmica amb les escombretes. Dave Grusin ha tornat a demostrar que la seva creativitat semblà no tenir límits, car hagués pogut seguir improvisant i creant “ad infinittum”. Quin tros de crac, gens conegut pel gran públic aquest  gran pianista, en aquest gran tema d’un altre dels grans compositors, en Jules Styne, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que moltes gràcies màsters, Styne, Dave Grusin, Milt Hinton i Don Lamond.


I després d’aquest magnífic disc, acabarem el programa d’avui fent un altre canvi substancial per músiques i seguint en el món instrumental tot i escoltant alguns temes del darrer disc de l’Oriol Vallès Quartet – “Manteca Abstracta” tot just acabat de publicar per The Changes el 12 de septiembre de 2025. Enregistrat a El Tercero Studios (Carlos Manzanares) i Magneti Studio. Amb Oriol Vallès (trompeta), Xavi Torres (piano i Rhodes), Giuseppe Campisi (contrabaix), Andreu Pitarch (bateria). 
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/manteca-abstracta.
 
I amb aquest darrer treball, l’Oriol fa una passa endavant vers la confirmació d’un seu univers ben propi. La calidesa de la seva trompeta la podrem escoltar en la única balada del disc, la preciosa “Slit”. Hi ha també dos temes curtets de menys de 3m, l’un una “Intro” i primer tema del disc, i l’altre un “Interludi”, tema previ al més potent “Margins” que comença després del solo de l’Andreu en l’”Interludi”. El segon track és un tema força tranquil·let, “Hilma’s 14th Swan”, amb la qüestió rítmica marcada, tot i que no massa, pels de la base rítmica. El darrer track també és força tranquil, en els seus inicis, tot i desenvolupar-se posteriorment ja amb la improvisació de l’Oriol i tema anomenat “A-symptotos”. I amb “heh” podrem escoltar el  so del Rhodes a les mans de Xavi Torres. I el tema que titula el disc “Manteca Abstracta” és un dels més llargs proper als 8m. El comença Vallès ja amb una melodia força maca, amb uns moments de diàleg amb el piano de Torres i ja les improvisacions, la primera la del líder. I “Margins” comença partint de la rítmica de Pitarch i tema previ, l’”Interlude”, com us havia dit. El tema s’estirarà ja amb la vital impro del líder i us puc dir que és el més vital de tots, i també el més potent . En definitiva un molt bon projecte de l’Oriol Vallès a tot Hard Bop en la majoria de casos.
 
I els començarem escoltant el el tema anomenat..
 
9.2.- Hilma's 14th Swan (Oriol Vallès) 7:27.
 
I de nou un canvi d’estil, car ens hem situat en un món jazzístic de màxima actualitat. Tot i això, el grup de músics, dones i homes del col·lectiu The Changes es caracteritzen per seguir els “conceptes” i estils del que en diem “Tradició”, que no vol dir Jazz tradicional. Aquest tema m’ha agradat força pel seu aspecte rítmic, contingut i tranquil, esclar que també per la seva melodia, per com la toca l’Oriol, per com l’han acompanyat els de la base rítmica amb en Xavi Torres al piano com a capdavanter. Amb ell hi tenim a Giuseppe Campisi i Andreu Pitarch, dos puntals imprescindibles. En aquest tema de 7m i mig, hem gaudit força de la improvisació del líder, Vallès, com també amb la de Torres al piano, ells dos grans màsters en això d’improvisar. De fet m’ha agradat molt el so força càlid tot i ser el d’una trompeta, la de l’Oriol. Torres al piano, ha fet també un gran solo on ens ha mostrat el perquè ara per ara és un dels pianistes europeus més sol·licitats, ell que resideix bàsicament a Amsterdam tot i anar amunt i avall pel continent. Ideal tema per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
 
10.7.- heh (Oriol Vallès) 5:55.
 
I sí que de nou ens ha impressionat la capacitat de compondre grans temes, la que té l’Oriol Vallès. Un tema iniciat per una “Intro” a càrrec dels de la base rítmica i després amb en Xavi amb el Rhodes i el seu so tan maco. I el tema té una rítmica a tot Swing en el que podríem dir la B o el pont, mentre que a la A té un ritme un tant trencat. El so contingut que de nou ha emprat l’Oriol m’agrada força, fent de la trompeta un instrument càlid a voluntat; coses que han canviat un pèl en la seva més que brutal improvisació. Un projecte a tot Hard Bop, sobretot en les improvisacions dels músics, i la primera i molt reeixida la del líder. I quins moments aguantant la nota allà a dalt de tot dels aguts, que no dels súper aguts. I després d’ell, Xavi amb el Rhodes i com el fa sonar, com l’acarona. I quines línies melòdiques ha creat més boniques, per sonoritat també. I a trio, els dos de la base, Giuseppe i Andreu han estat sublims, en tot el tema.
 
I ara encara els escoltarem en el tema que titula el disc.....
 
11.3.- Manteca Abstracta (Oriol Vallès) 7:34
 
I acabem d’escoltar un tros de tema, que per això titula el disc, i també el més llarg proper als 8m. Un tema que és força entremaliat rítmicament parlant, havent-hi Swing i alguns canvis rítmics. És un pèl complex de creació, res de “cosa trillada”, que per això l’ha parit l’Oriol; és “Manteca Abstracta”, 10-n’hi-C. De fet no és gaire clara la transició d’una part del tema a l’altre, al menys per a mi. I ves per on, que tot i la complexitat harmònica del tema, aquest flueix de manera clara, sense dificultat, primer amb la transició de tema a improvisació a càrrec del líder Vallès, i després la del pianista Torres. Increïble el nivell assolit per aquests encara joves músics, i que dia a dia augmenta clarament. Ves a saber on podran arribar; de ben segur a les cotes més altes d’interpretació, lloc on ja quasi hi són. Gran tema, grans interpretacions dels dos solistes i magnífic recolzament dels dos de la base rítmica.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
I nosaltres ves per on que el dissabte 27 de setembre farem el concert del 2n dia de Festival de Jam Sessions que havíem d’haver fet el 12 de juliol, i que no vam poder a causa del mal temps que va assolar Catalunya. Tindrem doncs dos combos d’alumnes de G. S. del Conservatori del Liceu i ESMUC. Començarem a les 20h i fins les 23h si encara ens acompanyeu, a l’Auditori del Molí dels Frares. Us hi esperem.
 
I nosaltres acabarem el projecte de l’Oriol Vallès Quartet, “Manteca Abstracta” i programa d’avui amb el tema més vital del disc, anomenat...
 
12.6.- Margins (Oriol Vallès) 4:58.
 
I sí que aquest tema parteix de l’anterior “Interlude” on Pitarch  l’ha acabat fent una impro a la bateria, i així l’han empalmat amb l’entrada d’aquest. És el tema més vital de tempo, cosa que hem pogut constatar sobretot en la improvisació increïble feta pel líder; s’ha notat més pel fet d’haver-hi el “Walking” de Giuseppe a tot tren. Vallès amb la trompeta ha tornat a brillar pel fet de demostrar la seva tècnica d’altíssim nivell. Fraseig inversemblant, un llenguatge a tot Jazz d’alta volada. També en Xavi Torres vola molt alt, molt alt. Línies creades d’una dificultat interpretativa evident. Després dels solos individuals, encara han fet una sèrie de 8 compassos ells dos, compartint-ne els espais. És evident que sense una base rítmica sòlida com la de Giuseppe Campisi i Andreu Pitarch això no hauria estat possible. Temarro per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, i per això felicitats nois, Oriol Vallès, Xavi Torres, Giuseppe Campisi, Andreu Pitarch.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |