Programa 615 - Sedajazz Records: Martina Sabariego, E-Spice Project, Yuri Storione i Latino Blanco-Mark Nighttingale & friends, dimecres 20 de novembre de 2024.

0 comentaris

 Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui anirà dedicat a Sedajazz Col·lectiu de Músics, València i la seva discogràfica, Sedajazz Records, al capdavant de la qual, el gran Latino Blanco i alguns dels seus més recents projectes, enviats abans de la desgràcia de la maleïda Dana. Escoltarem doncs a Martina Sabariego, “xano xano”; el E-Spioca Project; el “Where do we Start” de Yuri Storione i el “Cool Session” de Latino Blanco – Mark Nigthtingale & Friends, i avui amb un de ben segur sentit micro conte de Carme de la Fuente. I ara més que mai, convindria ajudar-los adquirint els seus CDs entrant a la seva pàgina web:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php.


Començaré el programa amb el “xano xano” de Martina Sabariego, publicat el 2023. Mesclat per Bernat Villà i masteritzat per Álex Almirall. Amb Martina Sabariego, contrabaix, guitarres, veus, direcció artística i composicions. Joan Saus, saxo alt; José Luís Rodrigo, trompeta; Isaac Romagosa, guitarra; Pablo Rizo, teclats; Daniel Orts, piano i Josep Reillo, bateria.
 
I en aquest CD hi ha temes inversemblants com és el cas de “Inner bug /Error” amb el saxo alt de Joan Saus. I Martina canta en algun tema com és el cas del bonic “Nowhere Land” o sigui que serà el primer tema que escoltarem aquesta nit.. una cançó, un tema molt maco, que ella mateixa iniciarà dolçament amb la seva veu, piano, i demés instruments, i ja ben aviat hi haurà un canvi rítmic molt interessant a tot vals. Uns moments molt bonics amb sons del teclat i d’altres acompanyants i encara la seva delicada veu. Una vegada la presentació del tema cantat, el pianista Daniel Orts farà la seva improvisació seguida per un solo de la bateria de Josep Reillo i ves que serà ell que acabarà el tema. Escoltem-los...
 
1.3.- Nowhere Land (M. Sabariego) 5:08.
 
Doncs sí que ha estat una delícia de tema per començar-los a escoltar...havent escoltat la molt reeixida improvisació del pianista i solo final del baterista, i la seva càlida i bonica veu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem i així més o menys de càlids amb un altre molt bonic tema anomenat “Elvira” i ara amb la trompeta d’entrada de José Luís Rodrigo ell fent-ne la melodia que de ben segur us agradarà força. De nou un tempo mèdium slow ideal per gaudir amb la melodia. Ell mateix n’iniciarà les improvisacions quasi de manera ininterrompuda després de la melodia. El ritme del tema és així com trencat, cosa que notareu de ben segur. I el pianista Daniel Orts ens tornarà a impressionar per la calidesa del seu discurs en la seva improvisació, així com també farà la líder que ens en farà una també de magnífica i profunda. I la dolça trompeta de Rodrigo acabarà el tema amb una mena de “Turn Around” preciós, som-hi doncs amb...
 
2.7.- Elvira (M.Sabariego) 6:15.
 
I de nou hem gaudit d’allò més amb una altra composició de Martina Sabariego, ella també amb un solo al contrabaix, i molta maca la sonoritat de la trompeta de Rodrigo. Molt bonic aquest “Elvira”.


I Martina també canta en un tema “Anestesia” on Romagosa fa una Intro a guitarra sol, i després ells dos segueixen desenvolupant-lo amb la mateixa delicadesa. I també Romagosa comença el “Bolero Tonal” ara però amb la guitarra elèctrica i també ella el canta, i ves per on que també només són ells dos els que ens en fan tota la molt bonica música.

 
I com que tots els temes són així de delicats, els acabarem d’escoltar amb tres del temes curtets i seguits una mica més vitals...el primer “Elogi del trànsit” és encara força delicat, ideal són aquestes músiques que tenen un punt de melancolia i això ens fa recordar la pena que estan vivint els nostres germans i germanes del País Valencià. Un tema on el teclat fent el so de l’orgue és el més protagonista, seguint una cadència d’acords repetitiva i molt sentida. “Intro” té un tarannà un pèl més viu i marcat per les notes també repetitives a l’inici, les del piano de Daniel Orts. De mica en mica el tema agafarà cos amb la bateria de Reillo i sobretot amb la trompeta de Rodrigo, ell que desenvoluparà la melodia fent una delicada improvisació. També el so profund del contrabaix de la líder, de Martina ens captivarà. I finalment escoltareu “Follow, Follow” que sí té un punt de vitalitat, ja d’entrada, amb sons eteris del teclat, possibles també de la guitarra i sobretot el tarannà també repetitiu d’aquestes músiques, i tema que acabarà de cop.
 
3.1.8.- Elogi al trànsit (M. Sabariego) 3:28.
3.2.1.- Intro (Martina Sabariego) 2:53.
3.3.2.- Follow Follow (M. Sabariego) 1:19.
 
Doncs crec que amb aquests tres temes seguits hem gaudit totes i tots, i també hem copsat el tarannà global del projecte de Martina Sabariego, i amb els altres temes escoltats, o sigui que felicitats Martina Sabariego, Joan Saus, José Luís Rodrigo, Isaac Romagosa, Pablo Rizo, Daniel Orts i Josep Reillo.


I seguirem ara una mica més vitals i amb un canvi estilístic de la mà del grup i projecte anomenat “E-Spioca Project” publicat aquest 2024. Gravat, mesclat i masteritzat per Sergio Peiró a Pentasonic Studios, els dies 2 i 3 de desembre de 2023. Amb Borja Baixauli – Ewi, Jaume Pedrós – Guitarra, Oscar Cuchillo – Contrabaix i Joan Muñoz – Bateria. Borja Baixauli ha fet servir un sintetitzador DSI Evolver amb sons de John Swana, i altres programats a partir d'aquests. Borja ha compost 3 temes i Jaume 4. I l’enllaç a la pàgina web del disc és https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=253.
 
I en els temes del CD hi ha el so de l’EWI que domina els sons i balades precioses com és ara “Odai” i un pèl més viva a tot Bossa, el tema anomenat “Blava com la Mar”, ambdós de Borja Baixauli però els escoltarem amb el preciós “Vals para María” que iniciarà la guitarra de Jaume Pedrós fent una “Intro” molt maca seguint el tarannà delicat del programa, coses que canviaran ben aviat. El so del saxo electrònic EWI de Borja i el de la guitarra faran la melodia a duet, tot plegat molt maco. La base rítmica els acompanyarà suaument i Borja seguirà fent una molt reeixida improvisació amb l’EWI. Apareixerà de manera velada un Swing molt delicat amb el “Walking” del baixista Oscar Cuchillo i la bateria de Joan Muñoz. I sí que gaudireu també amb el molt bonic solo de Jaume a la guitarra. També el baixista farà una molt bona improvisació per ja recuperar la melodia a duet de guitarra i EWI. Escoltem-los doncs en aquest vals...
 
4.3.- Vals para María (Jaume Pedrós) 7:44.
 
I sí que ha estat maco, sí, ideal per començar-los a escoltar, i molt suau, però aviat canviarà tot això.
 
I més sons de l’EWI són els del preciós tema de Jaume Pedrós anomenat “Summer Song”. I el tema més llarg de quasi 10 minuts és el “Blues for Siena”, també del Jaume amb una forta presència de la base rítmica i més la del baixista.


I els seguirem escoltant en el gran tema de Borja i primer track anomenat “Criatures de l’infern”, tema amb un punt de “Funk” i on el so de l’EWI torna a ser-ne protagonista. El baix de l’ Oscar marca el ritme amb les seves notes alhora que la bateria de Joan. La melodia semblen fer-la a duet de guitarra i EWI, ells dos que són Jaume i Borja. Després es desmarcaran i cadascú anirà a la seva bola, però serà aquest darrer qui farà la primera brutal i llarga improvisació. El guitarrista li farà acords a mode de contrapunt en un tema llarg proper als 9 minuts. Jaume a la guitarra el seguirà fent una brutal improvisació en format trio de guitarra, baix i bateria. I sí perquè el so em sembla més de baix que de contrabaix. I després ells dos tornaran a recuperar el motiu principal i melodia per acabar aquest magnífic tema...escoltem-los en l’ anomenat...
 
5.1.- Criatures de l’infern (Borja Baixauli) 8:21.
 
Doncs sí que ha estat un mot bon tema, amb el qual hem crescut una mica pel que fa a tempo, tot i que encara no massa. Un tema força potent on hem pogut constatar el domini de l’EWI a les mans del compositor, Borja Baixauli.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema també de Jaume a tot Swing, i anomenat “Changes”. I aquest tema és més vital i positiu, i de nou escoltarem la melodia a càrrec de l’EWI de Borja, i a vegades els escoltarem a tots dos a duet. Serà però el guitarrista qui farà la primera i magnífica improvisació, i el Swing serà impressionant, el del “Walking” del baixista Trujillo i la bateria de Muñoz. També Borja ens enlluernarà de nou amb el so de l’EWI tot i fent una brutal improvisació. Aquest parell de músics ens han impressionat molt gratament, i això ho escoltarem de nou en aquest tema. Uns “vuits” compassos entre ells dos, guitarrista i saxofonista, amb el baterista ens aproparan al final d’aquest gran tema de Jaume Pedrós on recuperaran el motiu principal. Escoltem-los en aquest...
 
6.2.- Changes (Jaume Pedrós) 6:48.
 
I sí que la veritat és que el tema ha estat molt interessant i més encara les intervencions dels quatre magnífics músics, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Borja Baixauli, Jaume Pedrós, Oscar Cuchillo i Joan Muñoz.
 
I després d’aquest interessant projecte sembla un bon moment per escoltar a Carme de la Fuente amb el seu micro conte. Gràcies Carme per les teves sempre boniques paraules encabides en les músiques del programa.


I ara deixarem la modernitat instrumental per endinsar-nos en una de més clàssica, instrumental, i amb tota una referència a la “tradició” del Jazz ben entesa i interpretada amb tota la més recent actualitat amb el disc de Yuri Storione, “Where do we Start” publicat aquest 2024. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Hannes Kumke al Bird’s Eye de Basilea el 19 i 20 de setembre de 2023. I aquí hi tenim a Perico Sambeat, saxo alt; Yuri Storione, piano; Joan Codina, contrabaix i , Marton Juhasz, bateria. Produït per Yuri Storione ell que hi participa amb 5 temes, mentre que n’hi ha de Jimmy McHugh,  Vinicius de Moraes, McCoy Tyner i Harry Warren, completant així els 9 temes del disc.
 
I com que és un disc enregistrat en directe, doncs que els temes són més llargs, cosa de les improvisacions que tots els músics solen fer en aquests casos. I sí que els podríem escoltar en el tema “Say It” de Jimmy McHugh, sí, balada que totes i tots havíem escoltat interpretada per John Coltrane però els escoltarem en la molt bonica Bossa anomenada “Eu Sei que vou te Amar” amb la música de Jobim i lletra, que no escoltareu, de Vinícius de Moraes ...
 
7.3.- Eu Sei que vou te Amar (A.C. Jobim & Vinícius de Moraes) 9:23.
 
"Eu Sei Que Vou Te Amar" és un estàndard de jazz de bossa nova compost per Antônio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes. El primer enregistrament va ser el de la cantant brasilera Maysa, i va aparèixer en el seu LP de 33 rpm (Maysa Maysa É... É Maysa, Maysa It!) publicat el 1959. Una altra versió va ser a la 13a cançó de L'àlbum de Vinícius de Moraes de 1970 En 'la Fusa' amb Maria Creuza y Toquinho enregistrat a Buenos Aires.


I quina delícia de tema acabem d’escoltar, una preciositat de música d’un dels més genials compositors del segle XX, el més melòdic, per descomptat. La melodia ens l’ha fet el grandíssim i estimat Perico Sambeat, ell que com totes i tots els nostre amics valencians haurà patit per les pèrdues de tantes i tantes vides amigues i estimades. Una melodia que ha deixat pas a la primera improvisació a càrrec del baixista Joan Codina, ell un tros de baixista. Magnífica improvisació de Codina, amb una gran profunditat de so, afinació i gust musical de l’alçada d’un campanar. També Perico ens ha meravellat per la calidesa del seu so alhora que per com ha gestionat l’harmonia del tema en la seva improvisació. I no coneixíem les virtuts del líder i pianista Yuri Storione i ves per on que ens ha agradat força la seva delicada pulsió i el seu pianíssim, en la seva impro. I la melodia ens ha apropat al final del tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I un dels temes interessants de Yuri Storiane és el delicat “Until the End”. I més vital és el “Un sueño maravilloso” també del líder i pianista. I un que té una magnífica i delicada Intro per ja després el canvi de ritme a tot delicat Swing i també del líder és el darrer track del disc, anomenat  “El tren de las 00h45”.


I els seguirem escoltant en un tema del líder i ja amb un tarannà més potent i rítmic en l’anomenat..
 
8.6.- Día de Luz (Yuri Storione) 5:49.
 
I haureu notat que el tema que acabem d’escoltar ha seguit una estructura no gaire típica en els temes de Jazz, això però després de la Intro que ells ens han fet. Uns primers 8 compassos amb la A, quatre de la B,  quatre també amb la A i un final amb 8 i de la C del tema. Té uns aires de Blues, atípic però. I el líder ens ha acaronat de nou amb la seva improvisació, la d’un tema de la seva autoria, per cert, un molt bon tema i composició. Ens ha agradat la seva gestió en el solo, amb la mà esquerra molt present fent els acords i una dreta àgil i decidida en prémer les tecles del piano. Arpegis brillants i escales inversemblants, tot això ens ha fet. Perico de nou ha brillat amb el seu fraseig, la seva percepció solista de l’harmonia del tema, el seu càlid so, el del seu saxo alt molt vintage. I també hem escoltat un final amb uns “vuits” compassos improvisant el baterista Marton amb el líder al piano i Perico  al saxo alt. Molt bon tema de Yuri.
 
I un dels temes més vitals és el conegut “Inception” de McCoy Tyner amb una interpretació magistral del gran Perico Sambeat. I el més llarg de tots ells de quasi 11 minuts és el tema de Harry Warren i anomenat “Summer Night”.


I ja els acabarem d’escoltar amb un altre magnífic tema propi, el primer track del disc i anomenat..
 
9.1.- Portál (Yuri Storione) 7:26.
 
I sí que aquest tema propi de Storione ha estat també molt interessant, per la manera com l’ha compost. Un ritme així com trencat, coses del baterista, tot i anar a 4x4, ha estat l’adequat per a que els companys desenvolupessin l’harmonia amb sengles improvisacions. Una melodia feta pel Perico amb el seu so tan característic, i ja la primera improvisació a càrrec d’ell mateix, amb un so més directe que el de la melodia, més present i vital. No oblido no la base rítmica de Joan Codina, contrabaix i Marton Juhasz, bateria, impressionants, com també la tasca acompanyant del líder Storione al piano. Perico de nou ens ha frapat per la seva tasca solista, so personal i gust musical. I de nou Yuri al piano ha brillat per com ha executat la seva improvisació, un punt percusiva, destra, precisa i rítmica per la mà esquerra, i melòdica per la dreta que ha creat unes línies inversemblants. I al final ha aparegut una frase melòdica que ha estat la porta d’entrada per a la improvisació del baterista Martin, i ja recuperar el tema i melodia principal i acabar aquest gran tema, ideal per ja  deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois per  aquesta gravació en directe, felicitats Perico Sambeat, Yuri Storione,  Joan Codina i Marton Juhasz.


I nosaltres ja acabarem aquest programa dedicat a les nostres amigues i amics de Sedajazz Col·lectiu de Músics amb seu a València, amb el Cd del seu director Latino Blanco – Mark Nigthtingale & Friends, “Cool Session”. Publicat aquest 2024. Disc enregistrat en dues dates diferents a Millenia el 13 de novembre de 2009 i el 22 de juny de 2022 i per això amb dues bases rítmiques diferents, amb Jordi Vila, contrabaix i Jeff Jerolamanon, bateria el 2009 i Miquel Álvarez, contrabaix  i Vicente Espí, bateria, i esclar que sempre ells dos Latino Blanco, saxo baríton i Mark Nigthtingale, trombó. És per això un homenatge al quartet de Gerry Mulligan en l’època que hi hagué Bob Brookmeyer al trombó, i no tant a la de Chet Baker amb la trompeta. I aquest és el Bandcamp del disc:
https://sedajazz.bandcamp.com/album/cool-session i aquest l’enllaç a la botiga.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=250
 
Tot va començar quan era un xaval i va arribar a les meves mans un disc d'un col·leccionable de la història del jazz que vaig comprar a la botiga Amigo Disco al carrer San Vicente, al disc hi havia temes de Gerry Mulligan i directament del disc vaig començar a transcriure temes com “Festive Minor”, “North Atlantic Run”, “Carioca”....ens deia Francisco Blanco....i per això aquest final de programa el farem a tot West Coast Jazz....
 
I si que hi ha una balada preciosa com és “Stardust”, però us en posaré l’altre que hi ha al CD on hi toquen Miquel Álvarez al contrabaix i Vicente a la bateria i aquesta és la molt bonica...
 
10.6.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 5:28.
 
I sí que aquest "Darn That Dream" és una cançó popular composta per Jimmy Van Heusen amb lletra d'Eddie DeLange. Va ser publicat el 1939 i va ocupar el primer lloc el 1940 quan Benny Goodman va publicar un enregistrament en un arranjament d'Eddie Sauter amb Mildred Bailey de cantant. Altres enregistraments populars de l'any 1940 van ser els de Blue Barron & His Orchestra (veu de Russ Carlyle) (#14 a les llistes de Billboard) i de Tommy Dorsey (veu d'Anita Boyer) (#16 a les llistes de Billboard). La cançó es va presentar al musical de Broadway Swingin' the Dream, una variació d'A Midsummer Night's Dream de William Shakespeare ambientada a la Nova Orleans del 1890. El musical es va estrenar al Centre Theatre el novembre de 1939 i van cloure les representacions després de 13 actuacions. Poc èxit van tenir.
 
I quin canvi de sonoritat, oi? Aquesta és una de les balades més boniques del Jazz, esclar que n’hi ha moltes més de precioses com aquesta, quina sort que tenim. I l’ha començat Latino fent de Mulligan, fent les As de la coneguda melodia. I recordem que tenim la profunditat de so del contrabaix del jove crac Miquel Álvarez, quin goig haver-lo tingut al Jazz Club la Vicentina ja fa una mica de temps, sí. I també la suavitat de les escombretes de Vicente Espí. I el pont o la B del tema l’ha fet en Mark Nightingale el fent de Bob Brookmeyer, quin goig de sons. I després d’acabar la presentació del tema Latino, ha estat Bob qui ens ha impressionat per la brillant improvisació que ell ens ha fet, músic britànic, un dels puntals més sòlids del Jazz allà. I Latino ha improvisat el pont del tema, amb una solvència aclaparadora, com ha estat la del britànic, i ja recuperar la melodia i acabar-lo amb un “Turn Around”, preciós tema per començar-los a escoltar.


Francisco Blanco Latino està embolicat sempre en més aventures de les que sembla raonable, però d'alguna manera aconsegueix sortir-ne amb èxit, amb un optimisme a prova de bomba i una inesgotable capacitat de gaudir com a senyes d'identitat. Una d'aquestes aventures és recordar-nos de tant en tant la seva admiració per Gerry Mulligan, tant en versió de quartet sense piano com al capdavant d'una orquestra. Va fer el primer ja fa bastants anys amb David Pastor a la trompeta, gràcies a una invitació del club Jimmy Glass de València. Després, el 2006, el festival de jazz de Xàbia va produir el seu espectacle “Around Mulligan”, per a big band, que en anys successius ha pogut mostrar a nombrosos escenaris nacionals i internacionals amb diferents protagonistes. Finalment, el 2009, la bona disposició del trombonista britànic Mark Nightingale durant una fructífera estada a València li va permetre evocar el quartet de Mulligan amb Bob Brookmeyer. Van tocar en públic i fins i tot van gravar set temes, però per diferents raons la sessió va romandre inèdita. Latino se n'havia d'acordar cada vegada que entrava en un estudi, però el 2022 Nightingale va accedir encantat a una nova col·laboració per rematar la feina amb sis temes més. El resultat, estimat lector, és el que tens entre mans (o a la pantalla més propera, qualsevol sap avui dia).
 
I si hi ha un Blues, vaig i el poso, com sempre us dic, i aquest és un tema de Gerry Mulligan, com no podia ser de cap més manera on hi toquen Jordi Vilà al contrabaix i Jeff Jerolamon a la bateria ...
 
11.3.- Blues (Gerry Mulligan) 5:40.
 
I sí que de ben segur reconeixeu el so West Coast Jazz, on no hi trobarem gaire Gospel i musicalment parlant, tot és així com més contingut, no tant “heavy” com fou el BeBop i tampoc com el Hard Bop on sí n’hi hagué, de Gospel. I tot i que és un Blues típic, ha resultat ser un tema molt reeixit, sobretot com quan han doblat el tempo i afegit més Swing. I aquí Jordi Vilà fou el baixista, recordeu, dels temes del 2009. Una melodia feta a duet de saxo baríton i trombó d’aquests dos mestres, que per cert no es noten diferències de tècnica ni de so entre les dues  gravacions, o sigui que ja al 2009 tocaven com els àngels. I hem escoltat un primer solo de Latino brutal, amb les escombretes de Jeff, i “Walking” de Vilà. I també ha estat brutal el solo de Mark i què bé ho feu ja aleshores. Una mestria compartida per la resta de membres del quartet tot i ser ells dos els més cracs i líders. Solo del baixista i tema. Brutal aquest Blues de Mulligan.
 
Jordi Vilà al contrabaix i Jeff Jerolamon a la bateria van completar el quartet el 2009; Miquel Álvarez i Vicente Espí ho han fet tretze anys després. Són acompanyants diferents, és clar, però igualment excel·lents, i el conjunt desprèn un intens aire de família. El trombonista i el saxofonista baríton ja eren artistes madurs quan van iniciar aquest camí, i anys després ni el temps ni les modes semblen haver-los afectat: conserven els mateixos gustos i el mateix entusiasme. Sembla com si haguessin sortit de l'estudi a prendre l'aire i haguessin tornat en una estona, sense arribar ni tan sols a apagar els llums. Un repertori ple de clàssics de Mulligan, diversos estàndards mulliganescos i una coneguda composició de Brookmeyer són la demostració musical del que dic.


I sí que el disc comença amb un temarro de Walter Donaldson el conegut i vital “Love me or Leave me”. I segueixen amb un altre gran tema, un dels dos  de Bob Brookmeyer i també conegut “Open Country”. I el 4r és un dels grans temes de Gerry Mulligan el “Five Brothers”.
 
I per tot això seguirem escoltant-los en un clàssic de Mulligan amb en Miquel  i Vicente, el conegut...
 
11.5.- Festive Minor (Gerry Mulligan) 5:59.
 
I aquest tema tan popular de Mulligan el va encabir en el seu disc del 1959 “What is There to Say?” publicat per Columbia on hi hagué Gerry Mulligan - saxo baríton, Art Farmer - trompeta, Bill Crow - contrabaix i Dave Bailey – bateria, sense la trompeta primera de Chet Baker.
 
I sí que hem reconegut totes i tots aquesta melodia, oi? El tema l’han interpretat els dos líders com si fos una seqüència de preguntes respostes, que no ha estat ben bé això. I Latino ha estat el primer en meravellar-nos amb la seva mestria interpretativa en aquest tema gravat no fa gaire i per això amb Miquel i Vicente. El trombonista britànic l’ha seguit amb igual mestria i so profund, més metàl·lic que la fusta del baríton, però amb igual profunditat, car no s’aparten gaire del registre. I Miquel ens ha enlluernat amb la seva improvisació, cantada al mateix moment i entonada, cosa súper difícil i que pocs poden fer entre els contrabaixistes, brutal en Miquel. I de nou han acabat el tema amb un llarg i impressionant “Turn Around” on encara han improvisat una mica. Brutal tema de Mulligan i millors interpretacions de tots quatre.
 
Que el quartet de Mulligan amb Chet Baker és una de les més felices trobades de la història del jazz és indubtable. Però el grup del saxofonista baríton amb Brookmeyer, encara que menys prolífic, ha estat potser massa oblidat. Brookmeyer va ser un individualista sempre fascinant, amb el trombó de pistons, un modern entre els clàssics i un clàssic entre els moderns. La suma d'aquests dos timbres greus podria haver resultat desassossegant, però tant  Mulligan com Brookmeyer sempre van estar sobrats d'espurna.
 
I temes coneguts de Gerry Mulligan que totes i tots hem escoltat són “Walking Shoes”, amb un Swing brutal, i també el molt conegut “The Cat Walk”. Un altre de Mulligan és el vital “Bike up the Strand”. I l’altre gran tema de Bob Brookmeyer és “Whooeee”. I ja per acabar, dir-vos que fan una versió magistral amb arranjament inclòs del conegut “All The Things You Are” de Jerome Kern.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 13 de desembre amb un Ensemble Maresme amb l’Ivó Oller, trompeta; Ayna López,saxo alt i veu; Gerard Nieto, orgue Hammond i Joan Casares, bateria en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h. Aquesta vegada s’haurà de col·laborar.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema més vital del disc, tema que no comentaré que ja n’hi ha prou, i també del gran Gerry Mulligan i anomenat...
 
13.13.- Limelight (Gerry Mulligan) 5:11.
 
I què bé acabar el programa d’avui, aquest especial dedicat a les amigues i amics de Sedajazz Col·lectiu de Músics i també a la seva secció amb la qual estem molt relacionats, la de la  seva discogràfica Sedajazz Records, perquè recordeu que aquests discos me’ls van enviar a casa dies abans que la maleïda Dana destrossés una part del territori germà. I esclar que felicitar als músics d’aquests darrers temes amb Latino Blanco, Mark Nightingale, Jordi Vilà, Miquel Álvarez, Jeff Jerolamon i Vicente Espí.
 
Xispa és una cosa que tampoc els falta a Latino i Nightingale. Diguem que aquest és un dels músics més respectats i sol·licitats de l'escena britànica i europea; si entréssim en detalls acabaríem amb el paper disponible. Però Francisco Blanco és així mateix un jazzista superb, cosa que no sempre tenim present pel seu carisma com a educador i impulsor de projectes per a lluïment dels altres. La química entre tots dos és evident; i aquest disc, amb tot allò que té d'homenatge i record, es converteix en una mirada endavant gràcies a la capacitat d'aquests dos músics per seduir-nos amb les seves veus individuals. Escoltin, per posar només uns quants exemples, Latino a “Love me or leave me” i a Nightingale al “Blues”, els intercanvis de cors a “Limelight” o les improvisacions a duo amb què anticipen la reexposició a “The cat walk”. Mentre el jazz sigui això, i de moment no sembla que canviï, els aficionats trobarem motius sobrats per aplaudir la presència d'aquests talents. Jorge García.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 614: Anat Cohen, Wayne Shorter i Kevin Sun, dimecres 13 de novembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui anirà de músiques, algunes, escoltades en directe en concert, en diferents espais, com per exemple el que vam veure fa quatre dies, a l’Auditori del Conservatori del Liceu, encabit en l’actual Festival de Jazz de Barcelona, el de la virtuosa del clarinet, Anat Cohen, germana del trompetista Avishai Cohen, disc anomenat “Quartetinho”. També vam veure, ja fa més dies, al gran saxofonista asiàtic resident a Nova York, Kevin Sun, disc dedicat a Charlie Parker, i per això anomenat “<3 Bird”. I vaig poder adquirir el darrer disc, pòstum, de l’inigualable Wayne Shorter, “Celebration Volume 1”.


I començarem el programa amb el disc de Anat Cohen, “Quartetinho”. Publicat el 2022 per Anzic Records, gravat per James Farber l’octubre de 2021, mesclat el maig de 2022 al Sear Sound, NYC. i masteritzat la mateixa data per Mark Wilder als Battery Studios, NYC. Amb Anat Cohen, clarinet i clarinet baix; Vitor Gonçalves, piano, acordió i Fender Rhodes; Tal Mashiach, contrabaix i guitarra i James Shipp, vibràfon, percussions, glockenspiel i sintetitzador analògic. Temes arranjats pel quartet Quartetinho. Produït per Anat Cohen i Oded Lev-Ari. I aquesta és la pàgina web d’ella, https://www.anatcohen.com/ on ves per on hi trobareu ja el seu darrer dic, ”Bloom”. I entrant  a la pàgina web de la seva discogràfica, ens han derivat al bandcamp d’Anat Cohen on hi ha tots els seus treballs, inclòs el que avui escoltarem: https://anatcohen.bandcamp.com/.
 
I en aquest disc hi ha un dels temes de l’Antonin Dvorak encabit en la Simfonia del Nou món, i anomenat “Going Home”, del qual ells en fan una versió preciosa, una melodia van tocar en el directe que van fer al Conservatori del Liceu, però els escoltarem ja amb un ritme una mica més viu en el tema d’un dels genials compositors del segle XX, tema anomenat...
 
1.6.- O Boto (Antonio Carlos Jobim & Jararaca) 6:25.
 
I 10-n’hi-do què maco aquest tema de Jobim, encabit en el disc “Urubu” publicat per Warner Records el 1976, amb piano, veu: Antonio Carlos Jobim; Bateria: João Palma; Contrabaix: Ron Carter; Percussió: Ray Armando. S’ha de dir que en l’aspecte fonamental de la rítmica, Anat ha mantingut l’essència del tema original, tot i tenir aquest més moments amb les percussions i d’altres sonoritats encabides, i parlo del tema original de Jobim, cantant ell a duet amb una cantant que sembla ser és Miucha. Els nostres herois l’han començat ja amb el contrabaix marcant el motiu principal rítmic a partir del qual sorgirà la melodia del tema. Un break molt delicat amb el piano de Gonçalves, i ja de nou amb la B del tema, on es percep un canvi tonal. I quin clarinet més agut de la líder Anat acabant aquesta part del tema, i ja recuperar la darrera A, en un tema on la seva exposició ha durat força, i ja quasi cap el final haver pogut escoltar la improvisació magnífica de la líder i clarinetista. Un preciós tema, amb una senzilla exposició pel que fa a la part instrumental, a base de baix de Tal Mashiach i percussions de James Shipp una mica de piano i el clarinet de la líder. Cap al final hi ha hagut una curteta i  bonica improvisació de la líder i tampoc el podríem situar en l’entorn del Jazz, car, Jobim també va fer cançons com aquesta encabides en la música  folklòrica del Brasil. A mi m’ha agradat força i així els hem pogut escoltar, tema ideal per començar-los a escoltar.
 
I aquest disc té 11 preciosos temes, entre els quals hi ha el primer compost pel vibrafonista James Shipp i anomenat “Baroquen Spirit”, amb uns aires barrocs, com el títol indica i tocat a tempo slow. També és molt tranquil·let el tema propi de la líder Cohen anomenat  “Canon”. I el segon track és del gran Egberto Gismonti, “Palhaco”, tema que tot i començar delicadament de mica en mica anirà agafant una determinada trempera. I un altre de molt bonic és el tema del guitarrista Tal Mashiach, “The Old Guitar”, i també molt delicat de tempo, ell que també en va fer un al Liceu interpretat amb la guitarra, anomenat “Paco”, encabit en el següent disc. 


I també és així de delicat i del guitarrista l’anomenat “Vivi & Zaco”. I un altre tema magnífic és l’anomenat...
 
2.3.- Boa tarde povo (Mª Do Carmo Barbosa de Melo) 4:38.
 
I aquest tema el fan entre d’altres la cantant brasilera Thaïs Morell i títol tan maco com aquest “Bona tarda, gent”. I què bona l’entrada d’aquest tema, primer amb les percussions, i de nou amb un motiu principal a càrrec del baixista, Marshiach. I la melodia l’ha feta la líder Anat Cohen, tot i que a vegades sembla que hi hagi un altre so, doblant-se amb ella, i també amb uns canvis i breaks rítmics, on ella ha anat investigant fent la seva improvisació, i ara sí que el tema respira Jazz per totes bandes. I després del break del baixista ha aparegut la primera improvisació de Vitor Gonçalves amb el Fender Rhodes on ens ha mostrat la seva gran classe musical, la d’un músic que també va tocar l’acordió el dia del concert. I ja ben al final hem escoltat com ella al clarinet ha fet duet amb el sintetitzador analògic de James Shipp.  
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un altre tema propi de l’Anat Cohen, i fins i tot divertit i a tot blues, és l’anomenat..
 
3.9.- Louisiana (Anat Cohen) 3:30.
 
I de nou el baix ens dóna l’entrada del tema, amb la rítmica i tempo implícits. I la líder l’ha acompanyat amb el clarinet, i en els primers instants només ella i ells fent la melodia, que com totes les dels Blues, és força curteta tot i que ben aviat s’hi ha anat afegint la resta de companys. I ella amb el clarinat ens ha tornat a frapar amb la seva enlluernant improvisació, amb una sonoritat continguda i creativitat la que vulgueu. Com també al vibràfon, l’increïble James Shipp i també al Conservatori del Liceu. I com que aquí han improvisat tots, després hem escoltat de nou al gran pianista brasiler Vitor Gonçalves, ell amb tot un reguitzell de frases ben trobades encabides en l’univers del Blues. I també el baixista israelià Tal Mashiach ha fet la seva tasca solista, en un disc on ell té una gran importància rítmica, sobretot en els temes on Shipp toca el vibràfon. I  al final la maca melodia d’aquest blues de la líder.


I com a cirereta del pastís i ja sense comentar-lo, us proposo tornar a la calma tot i escoltant la versió que han fet ella i ells sobre una cançó de l’Antonín Dvorak sobre la “Simfonia del nou món”, amb la líder al clarinet baix on ens clava una increïble improvisació...i tema anomenat...
 
4.10- Going Home (Antonin Dvorak) 6:51.
 
I quina delícia de tema i també improvisació de James Shipp al vibràfon ideal tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Anat Cohen, Vitor Gonçalves, Tal Mashiach i James Shipp.


I seguirem ara fent un salt estilístic important, i també de ritmes, els quals no seran tan evidents com els dels “Quartetinho”. I és que estem a punt d’escoltar una primícia musical, la del disc de Wayne Shorter, “Celebration – Volume 1”, publicat per Blue Note aquest 2024. Enregistrat en directe el 18 d'octubre de 2014 per Rob Griffin i Nicolas Poitrenaud al Stockholm Concert Hall, Stockholm Jazz Festival, Estocolm, Suècia. Re-enregistrat i mesclat per Rob Griffin a AcousTech, Casco Viejo, Panamà. Masteritzat per Harold LaRue a Harold LaRue Mastering, Houston, Texas. Masterització de vinils per Chris Muth a Taloowa Corporation, Yonkers, NY. Vinil fabricat a Record Technology Inc. (Amèrica del Nord). Amb Wayne Shorter: saxo tenor i soprano, Danilo Perez: piano, John Patitucci: contrabaix i Brian Blade: bateria. Produït per Wayne Shorter i Don Was. I la pàgina web del disc és:
https://store.bluenote.com/products/wayne-shorter-celebration-volume-1.
Però també els podeu adquirir en format vinil en un doble LP magnific:
https://universalmusiconline.es/products/wayne-shorter-celebration-volume-1-vinilo-2lp.
 
“Celebration, Volume 1” és el primer d'una sèrie de publicacions d'arxiu que el llegendari saxofonista i compositor Wayne Shorter va programar que es fessin abans de morir el 2023. Aquest emocionant enregistrament en directe del 2014 va capturar l'aclamat quartet de Shorter amb el pianista Danilo Perez, el baixista John Patitucci i el bateria Brian Blade al Festival de Jazz d'Estocolm a Suècia. El set de temes intrèpids inclou alguns dels vehicles d'exploració preferits de la banda, com ara "Zero Gravity", "Smilin' Through", "Orbits", "Lotus" i "She Moves Through The Fair".


I ja els escoltarem en el molt delicat...
 
5.1.7- Edge of the World_ end title (Wayne Shorter) 6:59.
 
Quina meravella de delicat tema que hem escoltat, en l’ona del que vam escoltar en els darrers anys de l’estimadíssim Wayne Shorter, amb el seu increïble quartet i companys de tants i tants anys, amb discos com “Footprints live!” del 2002 i “Alegria” del 2003, discos adquirits a la Nova Jazz el dia del seu concert, i d’altres que varen fer amb el mateix quartet. L’ha iniciat el piano de Danilo i ja ben aviat el saxo soprano de Wayne que sembla plorar pel sentiment que se li percep. I el títol ja ho diu, “Vora del món” i el disc “Celebration” o sigui que celebrem-ho a la vora del món. El tema té poques improvisacions, in stricto sense, car tot gira al voltant de la melodia que ha fet Shorter. Sí que el trio acompanyant fa de les seves, acompanyant-lo sí, però també creant i recreant. Un tema de 7 minuts que ha passat volant per com ens ha hipnotitzat, ideal per començar-los a escoltar.
 
"A la tardor del 2022, Rob Griffin va començar a enviar molta música inèdita perquè Wayne la ordenés", escriu Carolina Shorter a les notes de l'àlbum. "Va començar a escoltar-ho tot el dia. Jo feia alguna cosa per casa, parlava per telèfon, feia feina i ell cridava ‘Carolina! has de venir a escoltar aquesta merda! Fes una ullada a què estan fent aquests nois!' Wayne va fer notes detallades: algunes d'elles es reimprimeixen en aquest àlbum".
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb una altre d’aquestes obres mestres anomenada..no per Abrera.
 
6.1.- Orbits (Wayne Shorter) 9:20.
 
I amb aquest tema sí que hem reconegut més encara l’essència d’aquest quartet i músiques atemporals que feien. Ja d’entrada amb una improvisació quasi que col·lectiva, tot i haver-lo iniciat Blade amb una mena de xiulet, D. Pérez i ja ben aviat J. Patitucci tots creant a partir del no res. I sí que el saxo tenor de Shorter ens ha situat en el context del tema, car després hem pogut escoltar-lo amb el que podria ser la melodia del tema. I mentrestant la resta de companys recreant sense parar. I ves per on que Danilo ha estat qui primer ha començat les improvisacions. Uns moments a trio brutals, amb l’energia de Brian a la bateria i les línies mestres de John, i sempre el pianista volant molt amunt. Wayne ha aparegut amb unes línies agosarades, ràpides, modernes no, més enllà. I així s’hi ha estat una bona estona, i mentre Danilo fent el motiu principal, i Patitucci i Blade en una simbiosi improvisadora brutal i després també amb el pianista panameny fent línies inversemblants. I ja ben al final el solo de Blade a la bateria, increïble, per arribar al so del soprano de Shorter. Brutal tema, brutal directe tot aquest increïble disc.
 
"Quan va escoltar el concert d'Estocolm, va dir 'aquest és l'àlbum!'", continua. “Després va començar a escoltar més coses i, amb el temps, es va adonar que havia de ser més d'un disc. Originalment volia anomenar la col·lecció Objectes voladors no identificats, pensant en les notes que tothom tocava com si fossin ovnis! El gener del 2023, quan va ser hospitalitzat per última vegada, va continuar escollint cançons i distribuint els àlbums. El seu esperit "Never Give Up", que subratlla tota la seva missió, era més fort que mai i estava emocionat de publicar més música. Va ser només en els darrers 10 dies de la seva vida que es va adonar que no s’acabaria per veure-ho ell. Va començar a sentir la urgència de celebrar la vida i va decidir canviar el nom de la col·lecció per Celebració. Vaig dir: "Sí Wayne! Celebrem-ho!!! Així s'hauria de dir. Una celebració!’”


I ja els acabarem d’escoltar en el tema que dura més de 20 minuts, del qual n’he agafat dos trossos, els més vitals, amb els quals ja us fareu una idea de què va tot plegat....
 
7.2.3.- She Moves through the Fair (Wayne Shorter) 11:19.
 
I segur que heu gaudit d’allò més amb aquest tema, tot i ser una mixtura dels dos moments més rítmics del tema que dura més de 20m i feta per qui us parla. El primer tros que dura 5m21s i crec que reconeixible, ha començat amb el piano de Danilo interpretació del qual que ja venia d’abans. Els seus moments estel·lars han estat inversemblants, amb una mà dreta increïble que ha volat lleugera i gràcil vers l’infinit, sense oblidar John Patitucci contrabaix i Brian Blade bateria, tots tres en un permanent estat de gràcia. Wayne Shorter ha aparegut a moments amb el so fosc del seu tenor, per ja cap al final d’aquest primer tros, ser-hi amb més presència, amb les seves excursions amunt i avall del registre de l’instrument, i ja decaure delicadament i darrer acord de Danilo.
 
Sense solució de continuïtat ha aparegut John amb el seu contrabaix fent una línia de baixos i improvisació marca de la casa. I també amb el so del tenor de Wayne fent trossets melòdics. La bateria de Brian i el piano de Danilo han aparegut a moments i el primer ja s’hi ha quedat marcant la rítmica del tema. No oblido el contrabaix de John i també els acords de Danilo que han aparegut fent ells tres un magnífic coixí sobre el qual Wayne ha fet les seves curtes línies. Qui més l’ha desenvolupat ha estat el trio de cracs acompanyants amb un Danilo brutal. Wayne ha agafat el soprano i els ha seguit liderant melòdicament, mentre el trio es desfeia literalment per arribar al final delicat i força aplaudit pel públic present al concert, per ja deixar-los d’escoltar, i brutal mixtura de dos moments estel·lars del tema de més de 20 minuts, o sigui que felicitats nois Danilo Perez, John Patitucci i Brian Blade i que al cel siguis estimat Wayne Shorter.


I ja acabarem el programa amb el disc que Kevin Sun em va cedir a 23 Robadors, concert on hi hagué Juanma Trujillo, Juan Pablo Balcázar i Oriol Roca, disc anomenat “<3 Bird”. Publicat el 2021 per Endectomorph. Enregistrat per Aaron Nevezie a The Bunker Studio, Brooklyn, NY els dies 26 i 27 de febrer de 2021. Mesclat per Juanma Trujillo. Masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood Underground. Produït per Kevin Sun. Amb Kevin Sun , saxo tenor i clarinet* ; Adam O'Farrill, trompeta (1, 10, 11, 12, 13); Max Light, guitarra (5, 8, 15); Christian Li, piano i Fender Rhodes (2, 3, 4, 6, 9, 13); Walter Stinson, contrabaix i Matt Honor, bateria. ​Totes les cançons compostes per Kevin Sun (The Kevin Sun Music / ASCAP) excepte les següents, arranjades per Kevin Sun: "Big Foot" i "Klacto-veereds-tene", compostes per Charlie Parker; "Salt Peanuts", composat per Dizzy Gillespie i Kenny Clarke. I aquesta és la pàgina web del músic: https://www.kevinsun.com/ i la de la seva discogràfica i disc: https://www.endectomorph.com/9825-bird.html. I on hi ha tota la producció d’aquesta discogràfica, és en aques enllaç: https://www.endectomorph.com/.
 
I sobre les cançons he pogut trobar aquests comentaris a la seva web:
“Greenlit” pren prestada la seva harmonia de la primera composició pionera de Parker "Confirmation" i afegeix una forma mètrica oscil·lant i una nova melodia. És doncs el que en diem un “Contrafact” de “Confirmation”, que també és un contrafact de “Twilight Time”.


I aquest disc té 15 temes, la qual cosa vol dir que n’hi ha alguns de curtets. També té diversitat de ritmes i tempos, essent com és un treball d’investigació sobre alguns dels temes de Charlie Parker i per això el disc en es diu “<3 Bird”. I n’hi ha cinc que estan pel minut, segons amunt, segons avall, o sigui que seran aquests cinc els que escoltareu:
 
8.1.11.- Scrapple_Intro (K. Sun) 0:44.
8.2.2.- Adroitness, Part I (Kevin Sun) 1m22.
8.3.4.- Composite (K.Sun) 1m37.
8.4.14.- Arc’s Peel (K. Sun) 1m00.
8.5.10.- Sturgis (K. Sun) 1m42.
 
I espero que hàgiu gaudit amb aquests 5 trossets i temes curtets que en Kevin ha volgut posar en aquest seu àlbum. I hem escoltat primer la càlida “Scrapple_Intro” feta pel jove Adam O'Farrill  a la trompeta. Després, al líder amb el clarinet i tema “Adroitness, Part I”, acompanyat del contrabaix de Walter Stinson i bateria de Matt Honor incidint en la melodia de “Dexterity” del gran Dexter Gordon. Amb “Composite” hem escoltat com s’han esplaiat ells, el líder al clarinet, el contrabaix i la bateria al llarg d'una xarxa creixent de melodies derivades de quatre composicions de Parker a tot blues. I sí que l’han començat el Fender Rhodes de Christian Li i el baix de Walter Stinson a duet i ja la primera melodia a càrrec del líder. I el següent “Arc's Peel” es basa en les improvisacions d'estudi de Parker del seu tema "Scrapple from the Apple", amb en Kevin al clarinet, baix i bateria, tots dos molt continguts i el líder improvisant al clarinet. I ja el darrer “Sturgis” es basa en les improvisacions gravades de Parker a "Mohawk" amb la trompeta de O’Farrill, el baix de Stinson, i la bateria de Honor, havent escoltat al líder amb el seu saxo tenor, molt interessants temes per començar-los a escoltar.
 
I més coses sobre els temes les podreu llegir al blog....
“Dovetail” és una dansa abstracta a través de les dues improvisacions d'estudi de Parker del seu "Yardbird Suite". “Cheroot” presenta el trio en un diàleg ampli sobre un mapa d'accents dibuixat del tema "She Rote". “Du Yi’s Choir” reimagina "Dewey Square" a través de la lent de la misteriosa introducció de la presa principal feta a l'estudi. “Schaaple from the Appel” és un cop d'ullet tant a Phil Schaap com a la falta d'ortografia del LP "Happy Bird". I el tema “Talck-overseed-nete” és un arranjament de 5/4 de "Klact-oveeseds-tene", que Peter Losin ha argumentat que en realitat és "Klact-oveereds-tene" basat en l'anàlisi de l'escriptura de Parker.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguirem amb un altre tema impressionant d’aquest jove que vam veure a 23 Robadors, tema anomenat...
 
9.9.- Big Foot (K.Sun) 4:41.
 
I ves per on que aquest tema conjuntament amb "Drifting on a Reed", "Air Conditioner" o "Giant Swing" és un clàssic dels blues de Parker re-visitats amb un nou groove. I 10-n’hi-do de tema que acabem d’escoltar més inversemblant per la qüestió rítmica sobretot, però també per com l’han interpretat i increïble arranjament fet pel Kevin. Una primera bona estona repassant les melodies de Parker  a tot Blues i ja la primera improvisació a càrrec del piano de Christian Li a trio amb baixista i baterista, ells dos també recreant-se en el tema. Kevin ha aparegut amb el seu saxo tenor fent una improvisació de màster com ell sap fer. Velocitat d’execució, arpegis brutals i tècnica a dojo. I quin final amb  escales inversemblants de lo més heavy, brutal tema de Kevin Sun tot i honorant, sempre, al gran Charlie Parker.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: Barcelona, https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava: Terrassa...
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts..
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres encara no sabem si podrem fer el concert del 13 de desembre.


I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits, i nosaltres també acabarem el programa d’avui, anomenats...
 
10.1.13.- Salt Peanuts (Dizzie Gillespie) 3:50.
10.2.5.- Onomatopeia (K. Sun) 3:49.
 
I ja sabíem que el primer tema “Salt Peanuts” és de Gillespie i també de Kenny Clarke, ells dos imbuïts de Bebop conjuntament amb Parker. Però no sabíem que algú hi afegeix a aquest també com a co-autor del tema. Gillespie i les seves bromes a l’escenari està més a prop que la seriositat de Parker com a autor del tema. Aquesta versió reflecteix la de l'enregistrament de l'11 de maig de 1945. Aquí hem gaudit d’allò més amb la interpretació i improvisacions de  Christian al piano, amb el líder Kevin Sun al saxo tenor, però també amb la trompeta de O’Farrill, ells tres amb una base rítmica brutal, on també el bateria Honor ha fet el seu solo ja quasi al final del tema que han acabat de cop. Mentre que el darrer “Onomatopeia” combina dues tonalitats menors, amb el "Be-Bop" de Dizzy Gillespie i el tema "Segment" de Parker. I sí que hi reconeixem la melodia del tema de Parker, tot i modificades algunes notes, feta a duet de saxo i guitarra, mentre que el Be-Bop no només era de Gillespie esclar. I aquí també hem escoltat la brutal improvisació de Max Light a la guitarra a tot Be-Bop ell molt precís. Kevin ha brillat d’allò més amb la seva més que brutal improvisació, creativitat, tècnica i velocitat d’execució increïble per un saxo tenor. També Matt Honor a la bateria i amb les escombretes ha fet un brutal solo ja a les acaballes del tema, i melodia que els dos amics han repetit acabant-lo delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Kevin Sun, Adam O'Farrill, Max Light, guitarra, Christian Li, Walter Stinson i Matt Honor.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |