Programa 637: Joe Webb Trio, Tarek Yamani, Franck Amsallem - Peacock-Stewart i Bruno Raberg Tentet, dimecres 7 de maig de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Bé, i avui faré un programa força interessant pels músics que escoltarem i les seves músiques. Tindrem trios i un tentet, o sigui una formació amb 10 músics. Dels trios tindrem el de Tarek Yamani – “Ashur”; Joe Webb Trio – “Harmstrings and Hurricanes” i el de Franck Amsallem – “Out a Day”  mentre que el darrer és el de Bruno Raberg Tentet – “Evolver”.

 
I començarem amb aquest magnífic àlbum, la música del qual vam poder escoltar al Jamboree, la del Joe Webb Trio – “Harmstrings and Hurricanes”. Publicat per Edition Records el 25 d'octubre de 2024. Enregistrat per Alex Killpartrick del 10 al 12 de novembre de 2023. Mesclat i masteritzat per Alex Bonney als estudis Earconnector. Portada de l'àlbum per Oli Bentley, Split. Amb Joe Webb, piano; Will Sach, contrabaix i Sam Jesson, bateria. Música composta per Joe Webb excepte "Squeeze Me", composta per Fats Waller. Produït per Joe Webb. Productor executiu Dave Stapleton. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://joewebb5.bandcamp.com/album/hamstrings-hurricanes.
https://jamboreejazz.com/esdeveniments/joe-webb-trio/.
 
I ves per on que aquesta música la va presentar i publicà en un vinil que vam comprar el dia del concert al Jamboree. Jo el vaig digitalitzar en primera escolta, i així ho escoltareu, perfecte, sense cap sorollet de l’agulla barallant-se amb els solcs. Si entreu al bandcamp i us fixeu una mica com va tot, us adonareu que la música flueix de manera continua, seguida, sense interrupcions. I així la vam escoltar al Jamboree, tot i que només alguns primers temes. Els tempos i ritmes són delicats, la majoria, havent-n’hi també de vitals, tot i que no massa. Els començarem escoltant en dos temes seguits a tempo slow, el primer a tot Blues i en directe, i anomenats..
 
1.1.A3.- 28-50 (Joe Webb) 1:24.
1.2.A4.- 100 years of Bill and Lil (Joe Webb) 3:35.
 
I què maco aquest curtet Blues que acaben de fer el trio de Joe Webb i enregistrat en un directe de ves a saber on. Es percep, es palpa l’essència del Club de Jazz amb el so directe al local. I ves que sense solució de continuïtat van seguir en el següent tema, el dels 100 anys de Bill i Lil, i encara amb més delicadesa la d’aquest jove i brillant pianista. També la calidesa de les notes del contrabaix de Will Sach ells dos i després amb el suport del baterista fent ell un darrer solo. Bonics temes per començar-los a escoltar.
 
Hi ha temes més delicats com és el primer track de la cara B, “Breuddwyd Cariad”, amb una entonació a tot piano clàssic. També és així i a tot Blues el “Newcasttle Full Feel”. I el darrer de la cara B “Hiraeth” és un tema que gira al voltant d’un tema d’Oasis, i versió més relaxada del “Shakermaker” d’aquest grup anglès. I és preciós també el curtet “Waiting in Eb”, tot i que una mica més viu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Després del llançament dels aclamats EPs Collblanc i SET a principis del 2024, Joe Webb publica el seu esperat àlbum de llarga durada Hamstrings & Hurricanes, amb els formidables talents de Will Sach al contrabaix i Sam Jesson a la bateria. Aquest àlbum confirma amb escreix la promesa inicial del trio i els eleva a una ubicació única en el panorama del jazz modern.
 
I ell toca alguns temes a piano sol i alguns d’aquestes temes un pèl més vitals són aquests..
 
2.1.B6.- Squeeze Me (Fats Waller) 2:12.
2.2.- B2.- Harmstrings and Hurricanes (Joe Webb) 4:32.
 
I quin primer tema a piano sol amb tots els aires de la música que feu Fats Waller i abans Scott Joplin, aquella del “The Entertainment”, música de la pel·lícula “El Cop”. I resulta que Joe Webb el que ens està dient és això, que puc tocar la música de Jazz a piano de l’època que sigui. I així mateix ho acaba de fer en el primer “Squeeze Me”. I esclar que amb el tema que titula el disc, “Harmstrings and Hurricanes” ha seguit l’esperit de l’anterior, i de nou a piano sol en una primera part, ell que se les ha apanyat amb la melodia i la qüestió rítmica a dues mans, com feien els pianistes d’aquelles èpoques. Posteriorment se li han afegit els dos companys Will Sach al contrabaix i Sam Jesson a la bateria per acabar d’omplir els espais musicals amb les seves intervencions.
 
«Per a la cançó final, “Hiraeth” (“Nostàlgia de casa” en gal·lès), volia una versió més relaxada del “Shakermaker” d'Oasis. Aquella època va ser el punt de partida del meu amor per la música. M'encantava com em feia sentir. Vaig començar a tenir aquesta mateixa sensació escoltant Duke Ellington, Franz Liszt, Billie Holiday, Oscar Peterson, Blur, Art Tatum i la llista continua... A més, he d'afegir que la lletra a mà de la portada de l'àlbum es va inspirar en la portada de l'àlbum d'Oasis “Definitely Maybe”.»
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital, anomenat..
 
3.A2.- P.I.P. (Joe Webb) 3:42.
 
I de nou Joe Webb ens ha sorprès per la seva personalitat musical tan brillant, tan diversa, alhora que mostrant-nos la seva gran classe interpretativa. Una tècnica fora de mida, unes maneres improvisadores inversemblants, una musicalitat extrema alhora que vitalitat rítmica en aquest brutal “P.I.P.”. Esclar que els dos de la base rítmica li han donat tot el seu suport, amb un baixista implacable, en Will Sach amb el seu “Walking” i per això el Swing que hem viscut de manera vibrant. També hem gaudit de la gran feina del baterista, Sam Jesson, que ha estat brutal. Un Joe Webb improvisador excel·lent, captivador, enèrgic, vital i brillant i així el vam veure al Jamboree i encara més, car els directes tenen això, que ens captiven, com ha fet ell en aquest darrer tema i per això felicitats nois Joe Webb, Will Sach i Sam Jesson.
 
Joe Webb és un pianista i improvisador extraordinàriament dotat que, inspirant-se en el sabor del Brit-pop dels 90 i afegint referències de les seves arrels culturals gal·leses, combina perfectament el jazz tradicional amb un toc contemporani. El seu enfocament innovador insufla nova vida als idiomes clàssics del jazz, creant un so familiar i refrescantment original alhora. La capacitat del Joe Webb Trio per fusionar el vell i el nou els ha donat una merescuda reputació per empènyer els límits del jazz respectant alhora el seu ric patrimoni.
 
Hamstrings & Hurricanes, publicat per Edition Records, continua aquesta exploració audaç. L'àlbum és un paisatge sonor continu, que teixeix elements en directe, absorbeix improvisacions de trio i moments espontanis de creativitat. Amb súpers fans com Jools Holland, Jamie Cullum i Gilles Peterson, Joe Webb està perfectament posicionat per irrompre a l'escena internacional com un dels músics més respectats de la seva generació.


I ara seguiré amb la música del Tarek Yamani Trio – “Ashur”. Es va publicar el 30 d'abril de 2012. Enregistrat a Fattoria Musica, Osnabrück. Mesclat per Chris Weeda, Amsterdam. Masteritzat per Peter Brussee, Hilversum. Amb Tarek Yamani, piano; Goran Krmac, tuba i Kristijan Krajncan, bateria. Produït per Tarek Yamani.
https://tarekyamani.bandcamp.com/album/ashur.
 
I aquest és un disc sense massa concessions a la calma, car dels 10 temes que hi ha, només un en podríem dir que va així com una mica delicat de tempo, tot i que els arpegis del pianista ens el fan viure més vital del que realment és. I aquest és el que ara mateix escoltarem, l’anomenat...
 
4.6.- Everybody’s Got to Learn Sometime (Tarek Yamani) 6:22.
 
I ves per on que el 15 de març de 2024 vam anar al Jamboree a veure a aquest pianista i seu trio. El disc que hi hagué a la barra era del 2012, però tan se val, ens ha enlluernat tant com el concert que va fer. I sí que hem notat un canvi d’estil en això de fer Jazz si pensem en Joe Webb. Un tema amb uns primers aires envoltats de classicisme, melodia un tan popular, i posterior desenvolupament del tema amb la cosa rítmica ben remarcada. I aquí sí que notem la sonoritat diferent de la tuba de Goran Krmac vers la del contrabaix. Encara amb uns primers moments a duet d’ells dos, per ja aparèixer la bateria de Kristijan Krajncan en la improvisació del líder Tarek Yamani al piano, que l’ha fet brutal. I què maca la melodia a tuba ja a les acaballes, i després amb el piano també, i les escombretes del baterista i ja acabar aquest molt bonic tema ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I sí que n’hi ha un altre que comença suau, tot i que entremig tindrà un canvi rítmic més vital, i aquest és el “Sama’i Yamani”. I el tema més llarg de més de 9 minuts és el primer track del disc “Passegiatta”. I també hi ha una meravella amb tot el regust del piano clàssic, el del tema “Prelude N II in C Minor”, ja més vital. Però els escoltarem en el tema que titula el disc...
 
5.7.- Ashur (Tarek Yamani) 4:06. 
I 10-n’hi-C de gran tema “Ashur” i com l’han començat amb quina trempera rítmica més impressionant. Aquí el baterista es desmarca clarament, volent dir que té més protagonisme, que fa una gran tasca. I també el tubista acompanya amb els més greus les notes de la mà esquerra del pianista. I brutal és la melodia feta per la seva mà dreta, i més encara quan ha improvisat, què inversemblant. Un impressionant tema que ha girat més al voltant del concepte rítmic, on no hi hem notat massa canvis harmònics, que n’hi ha, però més important ha estat la cosa rítmica. De fet la improvisació l’ha fet el líder tocant sobre un “pedal”, acord o nota guia, amb poca varietat harmònica d’acords, la qual cosa no treu importància al tema, en tot cas el magnifica. Brutalitat en els arpegis, acords i sobretot amb la insistència rítmica.

I també podrem escoltar, si l’adquiriu des del Bandcamp, el magnífic “Dexterity”, tema de Charlie Parker del qual en fan una magnífica versió i arranjament, allunyat del bàsic Swing, introduint unes línies rítmiques així com trencades. I també un tema vital i brutal arranjament de l’increïble tema de John Coltrane, el “26-2”. I Brutal és també la versió que fan del conegut “East of the Sun (West of the Moon). I un darrer tema amb aires orientals vitals és el “Dabke in Eb Nakriz”.

 
I ja per deixar-los d’escoltar i sí que el tema més vital és també el dedicat a John Coltrane i anomenat...
 
6.5.- Giant Trane (Tarek Yamani) 5:22.
 
I si el tema “Ashur” ens ha impactat, aquest encara ho ha fet més, primer per la magnífica Intro a piano sol que ens ha fet aquest grandíssim pianista Tarek Yamani. I ja les passes gegants dels “Giant Steps”de Coltrane passats pel sedàs del líder pianista. Què brutal el ”Walking” del tubista que no déu ser gens fàcil esbufegar la tuba a aquest tempo. Impressionant també el baterista, ells dos una base rítmica potent i magnífica de suport a la creativitat del pianista, ell que ens ha enlluernat tot i escoltant-lo improvisar. I si la primera part del tema ha estat a càrrec de pianista i tubista, la darrera ha estat el baterista qui s’ha lluït la mar de bé i ja acabant el tema amb el motiu principal tot i recordant el “Giant Steps” de John Coltrane ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Tarek Yamani, piano; Goran Krmac, tuba i Kristijan Krajncan, bateria.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguiré amb el darrer projecte a trio, el de Franck Amsallem – “Out a Day”. Aquesta és una versió remasteritzada el 2025 del clàssic àlbum de 1992 "Out a Day". Es va publicar el 15 d'abril de 2025. Amb Franck Amsallem, piano; Gary Peacock, contrabaix i Bill Stewart, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://amsallem.bandcamp.com/album/out-a-day-remastered-2025-2.
 
I aquesta meravella de disc que Franck ha volgut tornar a posar a primera fila, del 1992, té uns temes delicats preciosos, com són “Dee”, “A Time for Love”, “On your Own”, de més de 9 minuts. I també comença així de delicat i amb una Intro a piano sol el conegut “How Deep is The Ocean” però canviarà posteriorment amb un dolç swing, i així és que els començarem escoltant en aquest preciós tema del 1932 i de l’Irving Berlin, el conegut...
 
7.3.- How Deep is The Ocean (Irving Berlin) 8:27.
 
I aquesta meravella de tema el va fer Irving Berlin el 1932 a partir d’una primera aproximació de cançó dedicada a la seva mare, sembla ser. I el tema ha anat agafant una trempera a tot Swing a causa del “Walking” del gran Gary Peacock, i esclar que amb la gran tasca als plats i caixa del no menys gran Bill Stewart. Ha començat però amb una Intro molt delicada a piano sol del líder i/o ànima de tot plegat, en Franck Amsallem, qui ha volgut reeditar de nou aquest magnífic treball que van fer el 1992. Una molt bonica melodia ha aparegut després de la Intro, i ben aviat la seva més que brutal improvisació en aquest altre projecte a trio de piano, baixos de contrabaix, i bateria. Franck ens ha acaronat amb el seu solo interpretat amb una gran elegància i Swing de tots tres, amb afluència d’acords, de “blocks d’acords” alhora que amb una mà dreta lleugera i gràcil. Impressionant la manera com ha desenvolupat la seva improvisació. I després, què brutal en Gary Peacock al contrabaix, quin gran solo ha fet, va fer el 1992, ell i tots tres. Una profunditat de so remarcable alhora que execució exemplar la del baixista i ja melodia i delicat final, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
"Out A Day" és fascinant en els seus girs i voltes.
(Shaukat Husain, Coda Magazine).
 
Amsallem té el toc cristal·lí, el geni harmònic, el romanticisme apassionat i la claredat de línies que associaríeu amb els pianistes Keith Jarrett, Michel Petrucciani i Brad Mehldau. Afegiu-hi Gary Peacock al baix i Bill Stewart a la bateria i no només teniu un talent extraordinari, sinó també un gran àlbum en trio. Franck Amsallem és un gran artista nou el proper projecte del qual espero amb il·lusió. (Paul DeBarros, The Seattle Times).
 
Aquest enregistrament de debut es va publicar originalment el 1992 a OMD com a “Out A Day” (si teniu una còpia, confieu en nosaltres: serà de col·lecció). L'escriptura és exquisida "...”I Keep This Place In Mind For a Better One is Hard To Find" i les dues cançons següents, "Running After Eternity" i "Dee" es troben entre les millors per a trio amb piano que hem escoltat en molt de temps. Els que segueixen, "On Your Own" i "Affreusement Votre (Horribly Yours)", són gairebé igual de bones. El so imponent de Peacock s'estén i abraça les melodies, mentre que Stewart, era poc conegut el 1990 quan es va fer la gravació, però era dels grans bateristes... Correm el perill d'exaltar-nos i avergonyir-nos. Proveu aquest meravellós disc a tota costa. (1998 PENGUIN GUIDE TO JAZZ ON CDS, 4a edició).
 
I un tema iniciat pel líder quasi a piano sol és un de títol força llarg i que és el 4rt de la llista de temes, “And Keep This Place in Mind for a Better One is Hard To Find”. I hi ha també un tema on el gran Bill Stewart fa una llarga Intro tot i colpejant les timbales, goliat i caixa de la seva bateria, tot amb un so ben amortit, i ja seguir el gran baixista Gary Peacock al contrabaix, i ja la melodia del piano del líder, en el tema anomenat “For the Record”. I sí que els escoltarem en un tema magnífic també iniciat per Bill Stewart i anomenat..
 
8.8.- Afreussement votre (Franck Amsallem) 7:33.
 
I quina trempera de tema, aquest propi del Franck ,”Afreussement votre”, “Afectuosament vostre”. Una rítmica força colpidora la que ha aconseguit Bill Stewart  per com a colpejat timbales, caixa i el seu canto. Gary al contrabaix ha fet la seva tasca amb els més baixos, en un tema on el pianista n’ha fet melodia i improvisació, ja a les primeres de canvi. Intervencions potents les de tots tres, més sí la del baterista qui ha estat força protagonista, com també el pianista, amb en Gary un tan postergat a la darreria. I fixeu-vos com de nou el baterista ha crescut encara més en el seu més que brutal solo ja a les acaballes del tema, amb el líder recuperant de nou la melodia principal d’aquest tema, més rítmic que melòdic.

 
Un començament fort amb composicions líriques. Revela un estil pensatiu i reflexiu, genuïnament interessat en desenvolupar improvisacions musicals. Hi ha moltes raons per esperar excel·lència d'aquest jove pianista... La promesa de bones coses per venir es basa en l'atractiu considerable d'aquest CD recomanat. (Carl Baugher, Cadence Magazine).
 
I els podríem escoltar en un altre dels temes més llargs, el que titula el disc, “Out a Day”, però ja els deixarem d’escoltar en el més vital tema anomenat...
 
9.5.- Running after Eternity (Franck Amsallem) 6:05.
 
I sí que ens han tornat a impressionar amb aquest tema també del pianista, el “Running after Eternity”. I ja amb quin Swing d’entrada i tempo viu, per “Walking” del baixista Gary Peacock i la trempera vital de la bateria de Bill Stewart. I esclar que en Franck de nou ha brillat abastament, amb tota la seva generositat, amb tota la seva musicalitat. I és que el tema ha “caminat” d’una manera increïble ja des dels primers inicis. S’ha calmat una mica per sonoritats en la inversemblant improvisació del baixista Peacock i amb els altres dos a base de recolzament a la reraguarda. Impressionant solo del baixista que ha permès a Franck continuar amb el desenvolupament del tema, i ja per  acabar al final i fer-ho delicadament, en aquest darrer tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats màsters Franck Amsallem, piano; Gary Peacock, contrabaix i Bill Stewart, bateria.

 
I ara ja encarem el final del programa amb el de Bruno Raberg Tentet – “Evolver” que es va publicar el 2 de juny de 2024. Enregistrat i mesclat per Rob Jaczko. Amb: Fernando Brandāo, flautes; Allan Chase, saxòfons; Stephen Byth, saxòfon/clarinet; Pete Kenagy, trompeta; Randall Dean Pingrey, trombó; Charlotte Lang, clarinet baix; Nate Radley, guitarra; Anastassiya Petrova, piano/teclats; Bruno Råberg, contrabaix, composició; Gen Yoshimura, bateria amb els convidats especials Kris Davis, piano i Walter Smith III, saxo tenor. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp: https://brunoraberg.bandcamp.com/album/evolver.
 
I ara farem un saltironet estilístic endinsant-nos en un format més ampli, quasi de Big Band amb 10 excel·lents músics i composicions elaborades i súper ben arranjades. 10 músics i 10 temes, i per això grandària de projecte i generositat del líder Bruno Råberg la de regalar-nos tanta estona de bona música. Els tempos i ritmes són diversos, i n’he escoltarem de delicats com el molt bonic “Stilje”, 3r track del disc, tot i això si adquiriu el disc des del seu Bandcamp. D’altres de delicats són: “Elegy”, “Erebus”, els dos primers de la Suite “Echos”, “Echos 1” i “Echos 2” i el primer track “Peripeteia”, un pèl més viu. I nosaltres ja els començarem escoltant en el tema un tant inquietant i anomenat...
 
10.2.- Mode Natakapriya (Bruno Raberg) 7:37.
 
I sí que ara escoltarem unes músiques una mica més elaborades, car hi tenim una formació amb 10 músics, i també pels arranjaments fets pel líder i baixista Bruno Raberg. Els ritmes seran també diferents, no havent-hi massa estones a tot Swing. Bé, ja n’hem pogut escoltar una bona estona fins ara. El tema té una aurèola de més calma, tot i haver-hi també una tasca rítmica del baterista un tant present. Si la melodia ja ens ha frapat per gens trillada, més ho ha fet la improvisació del saxo alt que podria ser Allan Chase. Un tema amb canvis rítmics, amb Breaks melòdics on la colla de vents ha intervingut abastament, amb Riffs, amb Solis, mentre el baterista feia de les seves, el bo d’en Gen Yoshimura. I quin final més calmat, més càlid, ideal tema per començar-los a escoltar.


El baixista i compositor Bruno Råberg reuneix un impressionant i versàtil Tentet per al seu nou àlbum de gran abast, “Evolver”, que mostra l'evolució de Råberg amb un conjunt talentós acompanyat pels convidats especials Kris Davis i Walter Smith III. "Evolver presenta la millor hora de Bruno Raberg mai registrada. Escoltar el baixista i compositor en un entorn gairebé de big band, presentant música perfectament arranjada i interpretada, i extraordinàriament bella, és una delícia especial." – Dan McClenaghan, All About Jazz.

 
I també hi ha un altre tema, “Sunday”,  molt elaborat i delicat de tempos iniciat amb una llarga intro a piano sol, però la resta de temes ja tenen una trempera més evident com és el cas del tema...
 
11.9.- Echos III (Bruno Raberg) 8:56.
 
Eps, doncs en aquest tema ens han captivat encara més per la seva més que evident modernitat, quasi contemporaneïtat. La qüestió rítmica trencada, coses que ens ha mostrat el baterista, sembla la mare dels ous del tema. Les incursions sonores del saxo baríton de Chase, de nou ens ha captivat. També els sons del clarinet baix de Charlotte Lang. I sempre la “cosa” rítmica que de nou és la mare dels ous del tema. I de nou un “Break” sonor, on hem pogut escoltar a un dels convidats al saxo tenor, el gran Walter Smith III, i també haver escoltat el piano de l’altre convidat Kris Davis. El que més captiva d’aquests temes és la pròpia composició, els seus arranjaments, els recursos sonors diversos com ha estat el cas amb el brutal solo del guitarrista Nate Radley ell a tot Jazz-Rock, a tota Fusió elèctrica. I mentrestant quina trempera de la base rítmica que no s’ha aturat en cap moment. I els vents, sempre, sempre fent melodies, càlides les més de les vegades, i sobretot ja a les acaballes d’aquest increïble tema de Bruno Raberg “Echos III”.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins, el 20 de juny que tindrem a Pineda-Carreras-Coca-Font Quartet al Molí dels Frares en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.

I ara sí que ja els deixarem d’escoltar i nosaltres acabarem el programa d’avui amb el tema anomenat...
 
12.10.- Echos IV (Bruno Raberg) 5:37.
 
I tot i haver començat amb una certa delicadesa, aquest “Echos IV” l’han desenvolupat de mica en mica a base de posar-li energies diverses, cadascun dels intèrprets d’aquesta quasi Big Band de 10 músics. I sí per què la tasca solista del pianista convidat Kris Davis ha estat increïble, per com ha volat en la seva improvisació. I esclar que també ho ha fet el saxo tenor Walter Smith III fent ell un brutal solo, marca de la casa. I sempre, sempre, una potent secció rítmica al darrera de tots ells portant-los a bon port en aquest tema també força vital, tot i haver arribat al final amb una determinada calidesa i tendresa melòdica i rítmica, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noies i nois, que en sou molts i per això concretar les felicitacions en el líder i baixista Bruno Raberg i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol. 

 

Programa 636 - FSNT: Baptiste Castets, Andrew Pereira i Nicole McCabe, dimecres 30 d'abril de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja hi torno amb un programa dedicat a Fresh Sound Records en la seva vessant més contemporània, la dels Fresh Sound New Talent. Així és que tindrem el “Patience” de Baptiste Castets; “Lost in Plain Sight” de Andrew Pereira i a Nicole McCabe i el seu “Live at Jamboree” i amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Per a tots aquests discos, el productor executiu és Jordi Pujol. Aquests sons estan gravats © 2024 per Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.


Comencem doncs amb el disc “Patience” de Baptiste Castets. Enregistrat per Julien Reyboz al Mix & Rec Studio, París, l'1, 2 i 3 de desembre de 2022. Mesclat i masteritzat per David Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Produït per Baptiste Castets. Amb Baptiste Castets (bateria i percussió), Frédéric Borey (saxo tenor i soprano), Sébastien Llado (trombó), Edouard Monnin (piano), Gabriel Midon (contrabaix). Totes les composicions són de Baptiste Castets.
https://www.freshsoundrecords.com/baptiste-castets-albums/57400-patience.html.
 
I dir-vos que aquest disc és una delícia per les seves músiques, car, està envoltat d’una aurèola de sensibilitat, la dels seus temes, on set dels quals ens omplen d’una tendra musicalitat. Els tempos d’aquests temes són lents, a tempo de balada, vaja.  Són així el tema 3. “Histoire de mélancolie”; el darrer track 10. “Adiós”; el tema que titula el disc 5. “Patience”; 9. “Cloé” i també 2. “Blake”. I per això us posaré el també molt preciós i delicat.....
 
1.6.- Mille nuits (Baptiste Castets) 4:34.
 
Doncs la veritat és que aquest tema m’ha semblat preciós. La melodia és entranyable, feta pel saxo tenor de Borey, la cadència dels acords, la qüestió rítmica, tot plegat se t’emporta a un espai on la calma i la introspecció es donen la mà. Poder gaudir d’una música amb tant sentiment és quelcom que hem de valorar. I què maca la improvisació del pianista Edouard Monnin, de quina càlid manera l’ha fet, ell acaronant-nos amb la seva dolçor. I com sempre el baixista Gabriel Midon ha mantingut les notes bàsiques, les que donen sentit al tema, les del motiu principal i inicial. També la sonoritat càlida del saxo tenor de Frédéric Borey fent la dolça melodia amb un fons del trombó de Sébastien Llado. Una delícia de tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els tres que queden tenen una determinada trempera, com és el cas del..
 
2.7.-  Á la derniére minute (Baptiste Castets) 3:46.
 
I sí que hem tingut un bon canvi rítmic amb aquest tema, sobretot per com el baterista i líder colpeja els estris de la seva bateria, i amb copets als cantos de caixa i timbales, també. I aquí el gran Frédéric Borey ens ha enlluernat amb el so del seu saxo soprano tot i fent melodia i improvisació, inversemblants ambdues. El tema l’han començat el trio de la base rítmica amb el piano de Monnin fent una “Intro” impressionant, la d’aquest gran tema i ja la melodia amb el soprano de Borey. El pas cap a la improvisació ha estat imperceptible, coses del tema, que per altre banda no és gaire llarg. Un so preciós el del saxo soprano de Borey alhora que grandíssima la seva improvisació, i a moments doblant-se amb el trombó de Llado. I què impressionant la rítmica d’aquest  “Darrer minute”.
 
Patience, un àlbum que resisteix la prova del temps.
En primer lloc, el temps de confinament, un temps suspès durant el qual em vaig permetre buscar, experimentar, treballar en una identitat sonora en una sala d'estar transformada en un estudi. Les melodies de Patience van néixer d'aquesta investigació paral·lela sobre tots els instruments que tenia al meu voltant: guitarra, baix, piano, bateria.


I més vital és el...
 
3.1.- Rue de Paris (Baptiste Castets) 5:08.
 
I de nou el líder a la bateria marcant la qüestió rítmica, sobretot en la presentació de la melodia feta pel saxo tenor de Borey. Al pont, ell i el trombó de Llado han compartit espais musicals. Després, amb la improvisació inversemblant de Borey al saxo temor, la cosa rítmica ha continuat, i de mica en mica, agafant encara més trempera. Una gran tasca solista la d’aquest gran saxofonista del qual ja li he posat alguns dels seus anteriors discos, i sí, que ara ja feia massa que no l’escoltàvem. També Monnin al piano ha fet una gran feina, i sempre, sempre, amb la brutal empenta del líder Baptiste Castets a la bateria i la feina brutal del baixista Midon en aquest interessant “Rue de Paris”.
 
Patience s'inspira en diferents estils que m'han impulsat en diferents moments de la meva vida: música folk, música pop (Gabriel Kahane, Nick Drake o Blake Mills), però també jazz contemporani (Gerald Clayton o Joel Ross). Volia crear un diàleg entre aquestes diverses inspiracions i oferir un àlbum fet d'infinites capes musicals i històriques. Patience es va construir, doncs, sobre aquesta cohabitació entre, d'una banda, un temps curt i un material melòdic escrit detallat, i de l'altra, un temps més flexible, transformat en improvisació, sorpresa, espontaneïtat encarnada personalment per cada músic.
 
I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el tema més vital i anomenat...
 
4.8.- Flamingo (Baptiste Castets)  5:02.
 
I sí que aquest tema és el més vital del disc, i de nou amb les particulars maneres del líder a la bateria, per com la colpeja, picant al canto de la caixa. Una melodia iniciada pel saxo tenor de Borey amb el suport del líder i el del baixista Midon. Tema amb un Swing brutal sobretot en la improvisació del trombonista Llado. Gran tasca solista d’aquest gran trombonista que s’ha lluït abastament per so i per recursos estilístics. Borey al tenor també ha brillat amb un fraseig inversemblant, llenguatge i història explicada, farcida de missatge. Encara hem tingut uns moments de “vuits” compassos compartint improvisació el baixista Midon amb el líder Castets a la bateria, i ja per retrobar el motiu melòdic i acabar aquest gran tema, per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Baptiste Castets (bateria i percussió), Frédéric Borey (saxo tenor i soprano), Sébastien Llado (trombó), Edouard Monnin (piano), Gabriel Midon (contrabaix).
 
Per a aquest primer àlbum com a líder, vaig triar col·laborar amb Frédéric Borey, Sébastien Llado, Edouard Monnin i Gabriel Midon. Vaig admirar la seva creativitat, la seva personalitat i la manera com abordaven la música amb sinceritat, de vegades pacífica i continguda, de vegades més inesperada i inquieta. Havent sempre prestat especial atenció a la signatura sonora que defineix cada músic, em plau dir que van aportar plenament a Patience la seva empremta sonora singular. —Baptiste Castets.
 
I després d’aquestes elaborades i boniques músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme i contents de retrobar-te de nou amb els teus delicats contes musicals.


I seguiré amb el “Lost in Plain Sight” de Andrew Pereira. Enregistrat per David Stoller als Samurai Hotel Studios, Queens, l'11 de novembre de 2022. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Andrew Pereira (saxo alt), Neta Raanan (saxo tenor), Paul Janoschka (piano), Simon Willson (contrabaix), Jonas Esser (bateria). Produït per Andrew Pereira. Totes les composicions són d'Andrew Pereira.
https://www.freshsoundrecords.com/andrew-pereira-albums/57118-lost-in-plain-sight.html.
 
I aquest disc també té diversitat de ritmes i tempos, havent-hi temes lents i preciosos com són 04. “Falcon On the Balcony” i 03. “Already There”. Però els escoltarem amb un tema un pèl més vital força interessant, l’anomenat...
 
5.5. Out of Focus (Andrew Pereira) 8:17.
 
I quina rítmica més interessant que té aquest tema. I la melodia, què maca, i feta pels dos vents a l’uníson, a mode de duet del saxo alt i tenor, el primer el del líder Pereira i el segon d’en Neta Raanan. El compositor i líder ha estat qui primer ha improvisat, i ja heu pogut constatar de quina magistral manera ho ha fet amb tot de recursos d’estil de lo més Jazzero, en un llarg i inversemblant solo. Melodies obtingudes boniques, fraseig elegant i pulcre com el que ens ha fet Raanan al saxo tenor. Bellesa en les seves improvisacions i sempre amb una base rítmica consistent, la del Paul Janoschka (piano), Simón Willson (contrabaix), Jonas Esser (bateria). Pianista i saxos han compartit uns moments tot i improvisant que han estat d’una gran bellesa. I sí que el baixista i baterista han estat consistents. Melodia a duet i final d’aquest bonic tema ideal per començar-los a escoltar.
 
El 2018, vaig seguir un impuls espontani i em vaig traslladar de Filadèlfia al vibrant caos de la ciutat de Nova York. Aquest àlbum representa la culminació de gairebé cinc anys dedicats a cultivar belles connexions musicals i a navegar pels reptes de ser un artista nou en aquesta ciutat implacable. Malgrat alguns contratemps, inclosa la força disruptiva de la COVID, trobo una immensa satisfacció en el moment d'aquesta gravació tan esperada. Dins d'aquestes cançons, trobareu una barreja d'idees musicals antigues i noves. Composicions com "Moon Burn" i "Curbside Dash" han viatjat amb mi per múltiples ciutats, evolucionant a mesura que les meves habilitats com a líder de banda es refinaven al llarg dels anys. Mentrestant, debuten melodies noves com la cançó principal, "Lost In Plain Sight".

 
També té una bona trempera el 07. “Moon Burn” amb un Swing brutal en les improvisacions.
 
6.7.- Moon Burn (Andrew Pereira) 8:55.
 
De nou hem escoltat una gran composició del líder Andrew Pereira i he de dir que també ha estat força interessant. El concepte rítmic té una importància cabdal, coses que hem pogut constatar abastament. Una melodia un tant entremaliada, sobretot en la B del tema, o el pont, que han fet els dos vents a duet, després de la “Intro” feta pel trio base, amb preponderància de les notes greus, les del contrabaix de Willson. I sí que Pereira ha estat qui primer ha improvisat, i de quina manera que ho ha fet, brutal. Delicades maneres, pel llenguatge i fraseig emprat, marcat per motius rítmics, els que ha fet el líder. Hem descobert a un gran saxo alt, que ves per on ha desenvolupat un llarg solo en aquest tema, també amb un gust exquisit. I ja cap al final de la seva improvisació, el Swing del baixista, el d’un tema on el màster Andrew Pereira  quasi que ha estat l’únic protagonista, i sí pel que fa a vents. També el pianista ha fet una gran tasca, cap al final, i també amb el Swing magistral, el del “Walking” de Simon Willson.
 
Aquesta barreja d'originals provats i noves creacions va semblar perfecta per al conjunt excepcional de músics que vaig reunir per a aquest llançament debut. Si bé la combinació de saxòfon alt/tenor pot ser poc convencional per a un quintet, el so resultant posseeix una "borrositat" captivadora que complementa la complexitat animada de les meves composicions alhora que conserva una qualitat sonora més fosca. La manera de tocar de Neta, que vaig trobar sovint després de mudar-me a Brooklyn, s'alinea estilísticament amb la meva en certs aspectes, però ofereix un contrast refrescant amb les meves idees.

 
I un altre tema impressionant és “Alpaca” amb un Swing brutal en les improvisacions, tot i començar de manera més tranquil·la. Però els escoltarem en el magnífic..
 
7.1.- Lost In Plain Sight (Andrew Pereira) 7:49.
 
I tot i que aquest tema ha començat delicadament amb el piano de Janoschka  i ja amb el saxo alt del líder, fent melodia a duet amb el saxo tenor de Rannan, aviat Pereira s’ha posat a improvisar en un tema força entremaliat, per melodies i harmonies. Un contingut rítmic precís i ben marcat pel baixista i baterista, amb els acords del piano de Janoschka, i la brutal i llarga improvisació del  líder al saxo alt i uns moments de Swing gràcies al “Walking” del baixista Willson. I també Rannan al saxo tenor ha brillat per fraseig, per idees modernes elaborades amb precisió. Fraseig ràpid i precís el d’aquest gran saxofonista, Neta Raanan. Swing també en alguns moments, gràcies als tres de la base rítmica. Melodia de nou i final d’aquest “Lost in Plain Sight”, tema que titula el disc de l’Andrew Pereira.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic i vital..
 
8.6.- Curbside Dash (Andrew Pereira) 6:06.
 
I sí que aquest “Curbside Dash” ha estat el més ràpid, tot i que no gaire més que els altres temes que avui hem escoltat. Sí que les melodies, les músiques m’han  semblat molt elaborades. I de nou el líder ha brillat abastament fent la seva improvisació, que ves per on que l’han compartit amb el saxo tenor, ells dos a mode de duet de saxos tot i improvisant genialment. I sí que a la meitat del tema aparegué la delicadesa del pianista Janoschka ell partint d’un Break, per ja situar-se tot i improvisant. De nou duet melòdic dels dos vents fent-ho de manera brutal, fent la melodia que de nou ens ha copsat, pel fet de ser tan entremaliada, la d’aquest “Curbside Dash” de l’Andrew Pereira, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Andrew Pereira (saxo alt), Neta Raanan (saxo tenor), Paul Janoschka (piano), Simón Willson (contrabaix), Jonas Esser (bateria).
 
Vaig conèixer Jonas i Paul durant la meva època al City College, i les seves veus musicals úniques van destacar immediatament. Simón, un altre talent extraordinari, em va cridar l'atenció com a sideman a Brooklyn, conegut per la seva capacitat de tallar amb cada nota mantenint un to de baix ric. Reunir-lo a ell i a Jonas, tots dos col·laboradors experimentats, va afegir una dimensió especial a aquesta gravació. Finalment, l'espai de gravació va tenir un paper crucial en la configuració d'aquest àlbum. Personalment, he experimentat estudis que van des de soterranis de primera categoria fins a soterranis desordenats, i he treballat amb enginyers de so de diversa experiència. Per al meu debut, vaig apuntar al cim. David, el nostre enginyer de gravació i mescla, no només va proporcionar un entorn de gravació impressionant, sinó que també va demostrar els seus coneixements musicals i la seva delicadesa durant tot el procés d'edició. —Andrew Pereira.


I ja encarem el final del programa i per això escoltarem el “Live at Jamboree” de Nicole McCabe. Enregistrat en directe per Sergi Felipe al Jamboree, Barcelona, ​​24 de febrer de 2023. Mesclat per Sergi Felipe i master de Pieter De Wagter. Fotos: Joan Carlos Abelenda. Produït per Jordi Pujol. Amb Nicole McCabe (saxo alt), Iannis Obiols (piano), Logan Kane (contrabaix), Ramon Prats (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/nicole-mccabe-albums/57277-live-at-jamboree.html
 
I esclar que un disc enregistrat en directe en un club de Jazz com el Jamboree fa que els temes siguin llargs per les improvisacions de tots els músics com és el cas. També que per a aquesta ocasió on es van trobar ella i Logan amb Iannis i Ramon, el repertori estigué dedicat a magnífics estàndards de Jazz, com ben aviat escoltareu.  Els temes varen ser vitals, la majoria, havent-hi però balades com la preciosa “Stardust” i també una altre pròpia de la líder i que ara mateix escoltarem...
 
9.5.- Finding Beauty in an Unexpected Place (Nicole McCabe) 7:48.
 
I de nou un saxo alt acaronant-nos i ara el de Nicole McCabe amb aquesta preciosa balada que ens acaben de fer. Una melodia presentada per la líder amb tota la profunditat possible, la del seu missatge, amb tota la seva calidesa interpretativa, i ja en Iannis desenvolupant la seva improvisació a tot “pianíssim”, per com n’ha acaronat les tecles del piano del Jamboree. Ell que brillà en la seva exposició solista en aquest preciós tema de la líder. I sempre les escombretes d’en Ramon, dolçament fregades.  Nicole l’ha seguit amb un gran mestria, solo melòdic i farcit de sentiment alhora que amb un so preciós, el del seu saxo alt. També Logan ha fet la seva tasca solista, amb profunditat de so i tendresa, en aquest preciós tema de Nicole McCabe ideal per començar-los a escoltar.

 
I sí que hi ha un altre tema maco com el 04. “Instinct” de Nicole McCabe  i també el 1. “East of the Sun (and West of the Moon)  de Brooks Bowman però escoltarem el gran tema de Benny Golson...
 
10.2. Stablemates (Benny Golson) 13:08.
 
Quin genial tema va fer Benny Golson i amb paraules de Miles Davis després d’escoltar-lo o llegir-lo, li va dir que quina droga s’havia pres per a poder fer-lo. La versió que ens n’han fet ella i ells ha estat magistral també, seguint més o menys les qüestions rítmiques del tema, alhora que ampliant-lo amb demés virgueries. La improvisació llarga de la líder ens ha deixat estabornits per la seva gran mestria. Una velocitat d’execució increïble, bopper, una mestria interpretativa fora de tota mida, una modernitat esfereïdora. Iannis al piano ha fet la seva particular interpretació del tema de Golson i amb alguns moments de Swing coses del Logan i Ramon. Gran feina solista del jove músic que s’ha passat temps llarg a Basilea al seu Campus, amb mestres com Jordi Rossy, Brad Meldhau i d’altres súper cracs de l’escena del Jazz actual. Esclar que Ramon a la bateria va estar fent i desfent sense parar, ell acompanyant a Logan Kane al contrabaix. Aquest l’ha seguit amb un solo impressionant, per com es va passejar pel mànec de la seva Berra, per la velocitat d’execució. I ja per arrodonir-ho, el solo del Ramon que va estar brutal, magistral, com sempre ell ens ho fa, i més en aquest tema i concert al Jamboree.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 2 de maig a les 22h i de nou a l’Auditori del Molí dels Frares, que tindrem a l’Anton Jarl Quartet presentant el seu homenatge a John Coltrane en el seu 60 aniversari de l’enregistrament del “A Love Supreme” amb Vicent Macià, saxo tenor; Albert Bover, piano; Tom Warburton, contrabaix i el mateix  Anton, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.

 
I ja la deixarem d’escoltar a ella i a ells en el gran tema de Monk i nosaltres acabarem el programa d’avui...
 
11.6.- I Mean You (Thelonious Monk) 9:26.
 
I què brutal aquest tema de Monk i de quina manera més vital l’han interpretat. Si el tema ja se las té, doncs tocar-lo a aquest tempo encara el fa més potent, més difícil, més entremaliat. I després de la coneguda melodia, ja la primera i brutal improvisació del jove crac Iannis Obiols. De nou s’ha esplaiat la mar de bé seguint l’harmonia del tema, executant unes línies inversemblants, veloces, i interpretades magistralment. I entremig, quin “break” de la líder a saxo alt i ella sola, tot i improvisant genialment. Brutal la seva tècnica, el seu so, la seva classe com a músic, la d’aquesta saxo alt del Regne Unit  de la Gran Bretanya. I després, l’entrada dels de la base rítmica a tot Swing, gràcies al Walking de Logan Kane, acords del piano d’Obiols i sempre la mestria de Prats a la bateria. Gran i llarg solo de la líder per ja deixar pas al del baixista, que de nou ens ha deixat bocabadats per la seva pulsió rítmica, per la seva velocitat d’execució i afinació, impressionant. I encara un solo del Ramon a la bateria, i ja per encarar el final del tema, ideal per ja deixar-os d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
En el meu primer viatge a Espanya i a la ciutat de Barcelona, ​​vaig tenir la sort de tocar amb el pianista Iannis Obiols, el baterista Ramon Prats i el baixista de Los Angeles, Logan Kane. No havia conegut mai a Iannis ni a Ramon, i només vam fer una breu prova de so/assaig a la sala abans d'aquestes actuacions. Vaig sentir molta alegria de crear amb aquesta banda, vaig sentir que cap idea que toqués quedava sense escoltar i que la diversió i la connexió eren la nostra prioritat número u. Estic molt agraïda a Jordi i Fresh Sound New Talent per portar-me a mi i a Logan al Jamboree i per tenir l'oportunitat de connectar i comunicar-nos amb Ramon, Iannis i l'increïble públic que va venir i escoltar. —Nicole McCabe.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |