Programa 676 - FSNT: Alessandro Iachini, Giuseppe Cucchiara i Álvaro Torres Trio, dimecres 8 d'abril de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Dirigents mundials, atureu totes les guerres d’una vegada».

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ja tocava fer un programa dedicat a la nostra estimada editorial Fresh Sound Records i la seva vessant més contemporània, FSNT, i per això escoltareu projectes seus de joves cracs i tot el seu Jazz Contemporani que fan com són l’Alessandro Iachini, «Here and Now», Giuseppe Cucchiara, «First Book Done» i l’Álvaro Torres Trio «Mairena». Tots els discos tenen com a Productor executiu a Jordi Pujol i els enregistraments sonors són © Ⓟ 2025 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Producciòns Discogràfiques, S.L.


I començarem el programa d’avui amb el disc debut a Fresh Sound i esotèric, el del guitarrista Iachini amb set composicions originals i un estàndard de jazz. Alessandro Iachini, «Here and Now» publicat el 2025. Enregistrat a Extrabeat Studio, Roma, Itàlia, el 29 de març de 2024. Enginyer de so: Clive Simpson. Mesclat per Domenico Sanna i Alessandro Iachini. Masteritzat per Pieter deWagter. Amb Alessandro Iachini (guitarra), Logan Richardson (saxo alt), Domenico Sanna (piano, Fender Rhodes, Korg Synth), Giulio Scarpato (contrabaix), Luca Gallo (bateria). Fotografia: Francesco Principini (estudi), Antonio Cavalieri (retrat). Produït per Alessandro Iachini.

I aquest sorprenent disc de 8 temes, comença amb una «Intro» curteta on ja escoltem les esotèriques sonoritats situant-nos en un entorn especial on el Jazz-Fusió ens enlluernarà de totes, totes. I sí que hi ha temes delicats a tempo de balada com és el tema homònim «Ballad» amb melodia feta pel saxo alt Logan Richardson tot i haver-hi canvis diversos. I sí que fan una revisió del preciós tema de Strayhorn & Ellington «Isfahan», tristament recordat aquests dies de guerra a l’Iran. I ves que el darrer tema es diu «War», qui ens ho havia de dir, disc premonitori del que ara està passant. Tema aquest amb un tarannà un pèl més vital i amb moments de molta calma i moments més vitals.

Doncs ja els començarem escoltant en el tema de Billy i Duke..

1.5.- Isfahan (Billy Strayhorn & Duke Ellington) 7:30.

I sí que l’Alessandro ens ha fet una meravella de versió d’aquest preciós tema de Billy Strayhorn amb col·laboració d’Ellington, sí.

"Isfahan" és un tema de jazz acreditat a Billy Strayhorn i Duke Ellington i publicat a l'àlbum d'Ellington de 1967, The Far East Suite; Isfahan és una ciutat de l'Iran actualment tristament famosa. Hi participa el solista d'Ellington Johnny Hodges, al saxo alt. Originalment es deia "Elf" quan Strayhorn la va compondre, mesos abans de la gira mundial de l'orquestra d’Ellington de 1963, durant la qual van viatjar a l'Iran.

I què maca la melodia que es va inventar Strayhorn i posteriors arranjaments que devia fer el seu «jefe» Ellington. La guitarra esotèrica del líder Iachini ens ha acaronat amb la primera part de la melodia, mentre Logan ha fet la darrera. Ell, en aquest tema, fa de Johnny Hodges amb el seu saxo alt, tot i fer-ho amb una improvisació més moderna, càlida sí, però amb uns aires molt diferents de com la va fer Hodges. I què interessant la que ha fet el líder amb la seva guitarra, amb aquest so tan bonic i delicat, tot i passar per sedassos electrònics diversos. També hem gaudit molt amb el solo a contrabaix de Giulio, ell sonant quasi com ho fa Masa, pel llenguatge i pulsació. I sí que el bateria Luca ha fet una magnífica feina amb un acompanyament quasi que improvisant, tema fet a quartet, car al pianista poc l’hem escoltat. I quin final més estratosfèric i ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha també més temes amb un tarannà delicat com és «Tapeworm» a ritme de vals amb un solo inversemblant de Logan al saxo alt, i esclar que el del líder amb la seva estratosfèrica guitarra, Alessandro Iachini. També «Summer Hit» té un tarannà similar, aquest amb un marcatge subtil del bateria Luca Gallo i duet melòdic de notes soltes de saxo i guitarra. 


Però ja els escoltarem en un tema un pèl més vital i anomenat..

2.3.- Nu Story (Alessandro Iachini) 8:45.

I ves quin final més potent, res a veure amb com l’han començat, que ha estat molt delicadament amb un crescendo inquietant, acords i inici rítmic amb la permanent feina de Luca a la bateria. També el baixista Scarpato s’hi ha posat amb el motiu principal, i també el líder fent-lo a duet amb ell. Intro feta per la guitarra del líder i melodia feta també a duet de saxo alt i guitarra, i posteriors inversemblants improvisacions. De nou la feina de la base rítmica ha estat remarcable, baix i bateria i acords subtils del piano de Sanna. I quina estratosfèrica improvisació que ens ha fet l’Alessandro i so increïble de la seva guitarra. I quins subtils moments al seu final, amb el baixista i bateria. I de nou Logan al saxo alt ha estat súper modern, súper contemporani, amb un so força clar, un tan brillant. El que més sobta és la seva compenetració de missatges expressats amb el líder i guitarrista. Gran tema de l’Alessandro Iachini i brutal final.

Des d'un punt de vista tècnic i estilístic, aquest disc representa una fusió innovadora d'harmonies de jazz modern i sons extrets del món de la música electrònica i progressiva. És el resultat d'una recerca sonora contínua, un viatge destinat a explorar nous territoris, on les estructures de jazz contemporani s'entrellacen amb textures electròniques inesperades. Basant-se en aquesta base, Alessandro Iachini ha desenvolupat un paisatge sonor dinàmic, caracteritzat per un equilibri entre el rigor formal i una vibrant llibertat d'improvisació. La força d'aquest projecte rau en la interacció del grup, que, gràcies a l'extraordinària afinitat entre els seus membres, ha creat una experiència musical en constant evolució.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el potent tema anomenat...

3.4. Gin Tonic (Alessandro Iachini) 5:24.

I sí que aquest darrer tema ha acabat també subtilment, sí, tot i haver començat amb el motiu principal a càrrec del baixista, sempre ben recolzat per la bateria de Luca Gallo. Esclar que en aquest tema hem escoltat les bones maneres del teclista Domenico Sanna ara amb el Fender Rhodes. I ves que després de la presentació del tema, el líder ens ha deixat bocabadats per la modernitat i Fusió emprada en la seva improvisació i sonoritats de la seva guitarra, a tot Wah-Wah. La Fusió és l’essència d’aquest projecte, això ja ho hem comprovat en els temes anteriors, sí, però en aquest tema encara s’ha lluït més. I quines maneres de Sanna amb el Fender Rhodes que tot i fer-ho amb una certa discreció, ha estat igualment sublim. I esclar que Logan ens impressiona en cadascuna de les seves intervencions, i en aquest tema també ens ho ha tornat a mostrar. Grandíssim músic, grandíssims músics tots ells, en tots els temes, i en aquest el darrer i ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Logan Richardson (saxo alt), Domenico Sanna (piano, Fender Rhodes, Korg Synth), Giulio Scarpato (contrabaix), Luca Gallo (bateria).

La filosofia de "Here and Now" està arrelada en la màgia que la música crea quan es comparteix i es toca juntament amb els altres. En aquest context, la capacitat d'escoltar i respectar les visions estètiques, musicals i personals dels altres, superant qualsevol forma de jerarquia, ha estat clau per generar el so i la interacció que es va desenvolupar entre els músics durant la gravació. «La música és compartir i unitat: si la respectem pel que realment és, té el poder d'enriquir l'individu, oferint oportunitats de creixement tant humà com tècnic.»
–Alessandro Iachini. ---


I seguirem amb el disc del baixista Giuseppe Cucchione, «First Book Done». Publicat el 2025. Enregistrat al Bunker Studios, Brooklyn, Nova York, febrer de 2024. Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas al Sear Sound Studios, Nova York. Amb Giuseppe Cucchiara (contrabaix), Ben Solomon (saxo tenor), Chris McCarthy (piano), Simon Moullier (vibràfon), Adam Arruda (bateria). Totes les composicions són de Giuseppe Cucchiara, excepte on s'indiqui. Arranjaments de Giuseppe Cucchiara. Disseny gràfic de Kassandra Charalampi. Fotos de Jimmy Katz. Notes del disc de Michele Caniato. Produït per Giuseppe Cucchiara. 

I també hi tenim 8 temes en aquest disc, ara bé, aquí les músiques són més «convencionals» i ho poso entre cometes, esclar. Sí que hi ha temes delicats tot i no haver-n’hi cap en termes de la típica balada. N’hi ha de bonics amb un tempo un pèl més viu que les balades com és «Nem un talvez». I n’hi ha un altre, a tot delicat Swing, i del mateix tarannà de tempo i molt bonica melodia feta pel saxo tenor de Solomon i anomenat «Song for Benjamin».

Doncs proposo que els comencem escoltant aquest magnífic tema..

4.2.- Song for Benjamin (Giuseppe Cucchiara) 6:23.

I sí que escoltarem aquestes precioses músiques, totes elles encabides en una més ortodòxia jazzera, al menys si la comparem amb la manca d’ortodòxia del projecte anterior. Hem escoltat com el magnífic Swing gràcies al Walking del líder i baixista Cucchiara ens ha embolcallat de totes, totes. També les improvisacions segueixen el tarannà més proper a la «Tradició», com ha estat el casa de la que ha fet l’amic Ben Solomon al saxo tenor, el qual s’ha passejat per l’harmonia del tema, i aparentment, sense allunyar-se’n gaire. La seva tècnica i bon gust és de totes i tots prou conegudes. I ves per on que en aquest CD hi ha un dels més grans vibrafonistes actuals, en Simon Moullier, ell, un súper crack també molt reconegut, i per això ens ha clavat la seva inversemblant improvisació. També el pianista Chris McCarthy ha fet la seva, molt reeixida, també. Tot i recuperant la melodia, encara hem pogut escoltar com de delicadament l’han acabat, amb el bateria Adam Arruda fent uns quants compassos improvisant subtilment, ideal tema per començar-los a escoltar.

First Book Done fa referència a la melodia final d'un llibre de melodies en què Giuseppe ha estat treballant. No és el seu primer llibre de melodies, de cap manera, ja que ha estat perfeccionant les seves habilitats d'escriptura des dels seus dies d'estudiant i modelant-les a través del foc refinador de centenars de concerts a Nova York i internacionals. Aquest CD és una magnífica gravació d'estudi de l'obra d'un líder emergent i un grup excepcional que ha estat treballant junts durant uns quants anys. No cal llançar referències elevades als llinatges d'aquests músics: tots tenen veus individuals poderoses que es basen en el millor de la tradició del jazz. Una ràpida lectura d'Outer net proporcionarà una visió del seu treball i de la companyia que mantenen.

I més temes amb delicat Swing n’hi ha, sí, com és el «Linear Thought» amb una Intro de piano i ja amb la melodia, tema iniciat a trio base i a tempo mèdium. I així és també el tema «7/4 Thing» amb melodia iniciada a càrrec del saxo alt de Logan i ja ell mateix improvisant la mar de bé. També «Context» té aquest tarannà mèdium i també iniciat pel saxo alt de Logan i ja la primera improvisació de l’increïble Simon Moullier. I un pèl més vital de tempo és « In Full Disclosure» a duet melòdic de piano i saxo alt i ja les impros amb el vibràfon de Moullier i ritme així com una mica trencat.

Doncs ja els seguirem escoltant en aquest tema...

5.6.- In Full Disclosure (Giuseppe Cucchiara) 5:28.

I sí que en aquest tema és molt important l’aspecte rítmic, tal i com hem pogut escoltar en la «Intro» que han fet els tres de la base rítmica. I ja la melodia, entremaliada i gens trillada, a càrrec de Ben Solomon al saxo tenor. I qui primer s’ha posat a improvisar ha estat Simon Moullier al vibràfon, fent-ho com ell sap fer, amb una velocitat d’execució i fraseig inversemblant, anant amunt i avall de les làmines del seu instrument, que és tan brillant. També el pianista McCarthy s’ha lluït per la història explicada, fent-ho de manera molt elegant i subtil, amb un pianíssim preciós i pulsió delicada. Un solo llarg on s’ha pogut esplaiar la mar de bé i desenvolupar la seva interpretació de l’harmonia del tema. I ves que els de la base rítmica, baixista i líder, Giuseppe i l’Adam a la bateria, ho han clavat durant tot el tema. I sí que recuperen el motiu i melodia principal a càrrec de Ben, que no ha improvisat, amb aquell aspecte rítmic quasi ternari comentat. Gran tema de Cucchiara.

La música es presenta com a impulsiva, elegant i impecablement interpretada. Des de la melodia principal fins a la cançó final «The River», la interacció és efervescent i ajustada. Els solos, duets i improvisacions de grup inspirats es mantenen essencials al servei d'un projecte ben equilibrat, donant espai a cada veu i a l'escriptura.

Les set melodies originals i una versió ofereixen molts girs elegants en la seva estructura, melodia i harmonia per mantenir les orelles alerta [...] Aquesta és una gravació per mantenir-se en alerta. Si teniu l'oportunitat, feu-vos un favor i escolteu també el grup en directe. Aneu a Ornithology Jazz Club, Smalls, The Jazz Gallery o altres locals. Prepareu-vos per a sorpreses, material nou i l'emocionant estirament que aquest grup és conegut per perseguir en situacions en directe. Amb una gravació tan assertiva (la segona, després de «Music for Your Soul»), només puc esperar que no hàgim d'esperar massa perquè aquest grup ens delecti amb una altra recompensa musical a «Second Book: Done!!».
—Michele Caniato (Extret de les notes interiors del llibret del CD).

I dels dos temes restants, ambdós vitals, se’m fa difícil la selecció, car ambdós tenen una molt bona trempera i magnífica estructura. Hi ha «The River» que és el darrer track del disc, iniciat pel saxo tenor i piano a mode d’Intro, per ja fer la melodia més o menys compartida; tema amb aparença de ritme així com trencat amb un Solomon impressionant en el seu inicial solo. Ara bé, el tema més potent és el que titula el CD i primer track, «First Book Done!» amb el tenor de Ben a tot drap, ja d’entrada i Swing brutal pel Walking del baixista.

O sigui que ja els acabarem d’escoltar en aquest potent tema...

6.1.- First Book Done (Giuseppe Cucchiara) 5:54.

I què brutal aquest primer track del disc. Quin Swing més impressionant pel més que «Walking» del líder i baixista Giuseppe Cucchiara. Quin tempo més viu i impressionant. I ves que el tema l’ha començat Ben al saxo tenor amb una «Intro» i melodia interconnectades, i ja la primera i inversemblant improvisació de Chris al piano, qui de nou ha brillat amb total solvència per com l’ha fet. Tècnica a dojo, missatge, llenguatge, fraseig i pulsió rítmica, seguint l’ona del baixista que no ha parat amb la seva al contrabaix. I sí que Ben Solomon l’ha seguit amb la seva magnífica improvisació, ell que n’és un crack amb el saxo tenor. El so no és que sigui molt potent, i més aviat sembla que hi passi de passada, però no, res de res. Sembla haver begut de Joe Henderson entre molts altres, esclar. I de nou Simon Moullier ha volat amb les seves masses, amunt i avall colpejant les làmines del seu vibràfon. I esclar que ell, sempre, sempre, amb una creativitat que sembla no tenir límits, alhora que recreant les noves melodies seguint l’harmonia del tema, tot i sembla que sovint en marxi visitant les superestructures, coses que solen fer totes i tots els músics que improvisen. I ja amb el curtet tema han arribat al final d’aquest magnífic «Firts Book Done», ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Ben Solomon (saxo tenor), Chris McCarthy (piano), Simon Moullier (vibràfon), Adam Arruda (bateria).


I ja acabarem el programa d’avui dedicat a Fresh Sound New Talent amb el disc de l’amic i pianista Álvaro Torres, «Mairena». Temes #1,2 i 5 enregistrats en directe al Café Berlin el 7 d’agost de 2025, i la resta de temes enregistrats a Assejazz, Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla el 12 d’agost del mateix any. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Produït per Álvaro Torres. Totes les composicions d'Álvaro Torres excepte "Everything I love" de Cole Porter.

Aquest trio amb Massa Kamaguchi, Kresten Osgood i servidor va començar a rodar el 2023 i, a l'estiu del 2025, va fer una gira de nou concerts per Espanya. El meu agraïment a Jordi Pujol pel seu suport durant tots aquests anys, i a les sales i festivals que creuen a la nostra música.

I ves que dels dos concerts fets i enregistrats, van escollir aquests sis temes, tres de cada concert, havent-hi de cada concert temes delicats i temes vitals. Un dels més delicats és «Lisbon Mood» i d’una sensibilitat extrema per part de tots tres. I també enregistrat al Café Berlin a Madrid hi ha «Mairena», aquest però tema amb caràcter de Jazz Contemporani per les a-melodies i a-ritmes encabits. I ja a Assejaz, Sevilla van tocar «Calabosito» delicat però un pèl més viu que el tema dedicat a Lisboa, tema que esdevindrà més potent pels canvis immiscits.


I ves que d’aquests tres, proposo que escoltem aquest «Calabosito», inspirat en Camarón de la Isla....

7.3.- Calabosito (Álvaro Torres) 7:35.

I de quina impressionant manera han acabat aquest preciós tema, amb un cop fort a la bateria de Kresten. Però esclar que ha començat delicadament amb el piano de l’Álvaro. I pel que queda de programa farem un salt estilístic, endinsant-nos en conceptes de Jazz d’Avantguarda, tot i ser els inicis i aquest tema força melòdic i amb aires flamencs per la influència de Camarón. Els aspectes melòdics no amaguen els aspectes de la modernitat intrínseca del projecte, coses que he escoltat per com Álvaro ha desenvolupat la seva improvisació, i també per com l’han acompanyat Masa al contrabaix i Kresten a la bateria. Álvaro ha estat sublim treballant de manera melòdica alhora que amb modernitat de llenguatge, i amb un aspecte rítmic també força interessant. Un tema on pràcticament ell sol l’ha estat desenvolupant, gràcies esclar als dos companys de la base rítmica, súper compenetrats, amb un Masa consistent i un Kresten potent i contundent, i ja arribant al final d’aquest magnífic tema enregistrat en directe com tots els d’aquest disc, ideal per començar-los a escoltar.


El tema que dóna nom al disc, «Mairena», fa referència a Juan de Mairena, personatge apòcrif creat pel poeta espanyol Antonio Machado. A través d'aquest àlter ego, Machado reflexiona sobre política, filosofia i, sobretot, sobre la complexitat d'assumir la cultura i el folklore espanyol amb totes les contradiccions, des d'una mirada crítica i amb grans dosis d'humor. Gairebé un segle després, la seva visió em segueix resultant especialment lúcida i ressona amb els meus propis dilemes com a artista que intenta reconnectar-se amb el folklore a la seva manera. Altres temes del disc són «Lisbon Mood», dedicat a Aaron Parks; i «Llum Verda», «The Good Life» i «Everything I Love», que reflecteixen la nostra passió per la improvisació.

Molts artistes que venim a Nova York ens enfrontem a certs dilemes relacionats amb el nostre propi folklore: la relació amb les nostres arrels i amb les diferents músiques que hem anat absorbint al llarg dels anys. Per mi és evident que la identitat es pot transformar amb el temps. En el meu cas, sento una atracció per les músiques flamenques i altres folklores d'una manera diferent de la que sento per la música clàssica europea —la meva arrel—, i també diferent del meu amor pel jazz i la música improvisada, que han estat la meva passió més gran des de l'adolescència. Entre aquests tres mons vaig trobant cada cop millor el meu lloc, intentant ser honest i barrejant sense por camins on no sempre hi ha referents clars.


I ja un pèl més vital és un altre dels temes fets a l’Assejaz de Sevilla tema amb aires de Jazz Contemporani i de Cole Porter amb un arranjament que ens el fa quasi irreconeixible i anomenat...

8.4.- Everything I love (Cole Porter) 9:16.

I "Ev'rything I Love" és una cançó romàntica clàssica composta per Cole Porter per al musical de 1941 Let's Face It!. Coneguda per la seva melodia sofisticada i la seva lletra sincera, la cançó compara tot allò que el cantant estima —com una "badia amb vent" o un "dia de primavera"— amb la persona estimada, concloent que la persona, és molt millor que totes aquestes coses que ell s’estima.

I sí que la melodia d’aquest tema romàntic és d’allò més maco, sí. Ara bé, la melodia feta per l’Álvaro depassa de llarg el concepte romàntic clàssicament entès. Ell ha creat melodies envoltades d’avantguardisme, car aquesta és la seva ona de fa una colla d’anys. De fet, té una gran facilitat de crear seguint aquestes premisses, i així ens ho ha mostrat de nou, crec que més que en el tema «Mairena». I ves que Masa amb el seu contrabaix és un altre artífex d’aquesta musicalitat innovadora. L’hem vist en directe moltes vegades, i sempre ens ha deixat aquesta sensació d’avantguarda, de portar la directa posada pel que fa a creativitat al contrabaix, ell sempre abraçat a la seva «verra». I Álvaro encara ha fet un altre trosset improvisant de manera inversemblant tot i deixant pas al solo de Kresten a la bateria. Aquest músic del nord d’Europa s’ha lluït també per la seva capacitat innovadora i fent-ho sense massa escarafalls, amb gust rítmic i magnífica pulsió, alhora que redobles increïbles i copets a plats i xarles. I vés que l’Álvaro encara l’ha volgut acabar i de nou sense haver reconegut ni gens ni mica la melodia de Porter, si obviem els inicis, on sí una mica ens l’ha recordat.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

El pianista i compositor Álvaro Torres és una veu emergent a l'escena del jazz creatiu de Nova York. La seva vida ha estat marcada per una trajectòria internacional que l'ha portat a residir a llocs tan diversos com Kathmandu, Barcelona, ​​Copenhaguen i Berlín, experiències que han exercit una profunda influència en la seva música. Des del seu primer àlbum el 2019, "Specious Present", Álvaro n’ha publicat tres més com a líder per a segells discogràfics com Sunnyside Records i Fresh Sound New Talent, incloent-hi col·laboracions destacades amb músics com Barry Altschul, Francisco Mela, Nasheet Waits, Tony Malaby, John Hébert. La seva música combina el post-bop i la improvisació, nodrint-se d'elements del folklore espanyol i la seva sòlida formació en música clàssica. Entre les seves influències hi ha Ornette Coleman, Paul Bley, Brahms i Albéniz.

Nascut a Madrid, Álvaro va començar a estudiar piano clàssic des de ben petit. El 2012, es va traslladar al Nepal per ensenyar al Kathmandu Jazz Conservatory, on va col·laborar amb músics hindustans. Posteriorment, va rebre beques per estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona i va participar a un programa d'intercanvi amb la University of North Texas. El 2018, va gravar "A Peaceful Place", un trio col·laboratiu amb Ines Kolleritsch i Santiago Sandoval, amb el qual va realitzar una gira per Colòmbia amb Antonio Arnedo.


I els dos temes que queden vitals, ja d’entrada comencen amb les respectives melodies, tot i haver-hi canvis diversos, encabits també en el Jazz Contemporani. O sigui que l’elecció és prou difícil per com d’interessants són tots dos. Al final he optat pel tema que van tocar al Café Berlin de Madrid i darrer tema del programa d’avui, i anomenat, en català......

9.1. Llum Verda (Álvaro Torres) 7:02.

I sí que aquest tema ha tingut una pulsió rítmica potent, tempo vital, sobretot més evident en els inicis per com la melodia ha fluït del piano. Tema amb un Break rítmic al bell mig amb Masa fent de nou una gran improvisació, i amb un final de solo amb Kresten a la bateria, solos brutals. I el que deia, gran trempera inicial melòdica de Torres al piano, coses que ell ha anat canviant, que la qüestió rítmica en el Jazz d’Avantguarda no és una «cosa» lineal. La creativitat dels músics també es basa en la modificació rítmica, alhora que en la creació i desenvolupament del tema i harmonies seguint l’ona contemporània del Jazz. I per això Álvaro ens ha tornat a «noquejar» per com de creatiu ha estat en la seva més que inversemblant improvisació, esclar que també gràcies als dos altres «mostrus» Masa i Kresten, parella fonamental acompanyants del jove líder Torres. I el que deia, gran solo de Masa al contrabaix, i de nou amb el tarannà moderníssim de la seva exposició solista; i què bé el suport de Kresten amb la seva bateria picant cantos de caixa, plats, xarles, brutal, brutals tots dos. I de nou una intervenció solista del líder al piano tot i obrint-li la porta al solo del bateria Osgood. I amb quina delicadesa i contundència que l’ha fet, barrejant els moments subtils amb els més potents, i creant un solo força atípic per com l’ha fet. I recuperant la melodia principal l’han acabat, el van acabar aquell dia a AsseJazz. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Álvaro Torres, Masa Kamaguchi i Kresten Osgood.





El 2019 va començar un Màster en Jazz Europeu al Rhythmic Music Conservatory, que el va portar a Copenhaguen i Berlín. Durant aquest temps, va col·laborar amb figures del panorama europeu, destacant el seu quartet "Cadencia" amb Philipp Gropper, encàrrec de L'Auditori a Barcelona, ​​així com el seu trio amb Kresten Osgood i Joel Illerhag. Ja el 2020, va rebre una beca completa per estudiar a la Manhattan School of Music, cursant un Màster a Jazz Studies amb Aaron Parks. Va ser a Nova York on va formar un trio amb el llegendari Barry Altschul i John Hébert, presentant-se a les principals sales de la ciutat com The Jazz Gallery i Mezzrow, i gravant el disc "Iris" (Sunnyside 2024). Paral·lelament, va iniciar un nou projecte amb Tony Malaby, Massa Kamaguchi i Kresten Osgood registrat a "Álvaro Torres Quartet - Live in Barcelona" (Fresh Sound 2024).

Actualment, Álvaro exerceix com a professor al Brooklyn Conservatory of Music i compagina la seva activitat docent amb concerts als Estats Units i Europa.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 24 d’abril en plena setmana de Sant Jordi on tindrem a Samuel Marthe Organ Trio. Entrades a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 675: Marcel Vallès & Steve Shehan, Hugo Fernández, Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza i The Standards Trio, dimecres 1 d'abril de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Dirigents mundials, atureu les guerres d’una vegada». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ves per on que el programa d’avui el dedicaré a la guitarra com a instrument principal, solista i melòdic, car la podreu escoltar en els discos que avui us posaré, com són: «Boas Lembranças», Marcel Vallès with Steve Shehan; «Rivermind», Hugo Fernández; «El instante azul», Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza; «From Time to Time», The Standards Trio i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Doncs començarem el programa amb el disc «Boas Lembranças», Marcel Vallès with Steve Shehan. Enregistrat a Studio Des Dahlias (Espanya) i Studio des Dahlias (França). Mesclat i masteritzat per Ricardo Camera. Il·lustració de la portada de Steve Shehan. Amb Marcel Vallès, guitarra; Steve Shehan, percussió. Totes les composicions escrites per Marcel Vallès.

Durant un llarg viatge per Sud-amèrica, portant només la motxilla i la guitarra, vaig trobar la inspiració per a aquestes cançons. Tocar al carrer, en petits espais i compartir música amb innombrables músics em va confirmar que aquest era el meu camí. Aquest àlbum neix d’una etapa que va canviar la meva vida, i espero que aquestes peces et permetin viatjar amb mi a través d’una part d’aquella experiència. Gràcies a Steve, per la seva calidesa, el seu art i per acompanyar-me en aquest camí amb el cor obert; a Samuel, per la seva dedicació durant tot el procés d’enregistrament; a Ricardo, per la llum que va aportar amb la mescla i la masterització; a totes les persones meravelloses amb qui em vaig creuar, que van inspirar aquestes composicions; i a tu, per aturar-te un moment a escoltar.

I aquest disc és una delícia per com de delicats són els temes, i sí que els aires del Brasil els escoltarem, sí, amb el Jazz ben a prop en les seves improvisacions amb caires brasilers. Temes bonics n’hi ha, com és el que titula el disc i interpretat a guitarra sol, «Boas Lembranças». També és a guitar-solo el «Choro pra ti» i igualment de delicat. La resta de temes tenen ja un tarannà més vital, alguns amb Marcel sol a la guitarra i més amb les percussions del seu amic Steve Shehan com és el cas d’«Enigma» ja un pèl més vital.

Doncs ja els escoltarem en aquest preciós tema a guitarra elèctrica...

1.4.- Enigma (Marcel Vallès) 5:26.

I ves de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb una molt bonica guitarra, la d’en Marcel Vallès, amb una Intro a guitarra elèctrica sol d’una remarcable bellesa. I ja la maca melodia amb les subtils percussions del seu company Steve Shehan. Els aires del Brasil els hem pogut copsar, capturar en tota la seva profunditat. Un tema ideal per anar-nos preparant musicalment i introduir-nos en el so de la guitarra, de la seva, però també de les que vindran posteriorment. I la seva improvisació, envoltada de calidesa, què ben trenada l’ha fet, seguint la melodia del tema, ideal per començar-los a escoltar.

Marcel Vallès presenta Boas Lembranças, el seu àlbum debut com a solista, nascut d’un viatge d’immersió musical de tres anys per Sud-amèrica. Guitarrista originari dels Guiamets (Priorat), Vallès transforma aquella experiència vital en un conjunt de composicions que beuen directament de les vivències i aprenentatges d’aquell període, especialment al Brasil. La majoria de les peces neixen d’aquells anys de convivència amb músics locals, descobriments rítmics i experiències personals que van marcar profundament la seva manera d’entendre la música. El disc no parteix d’una idea teòrica, sinó d’un procés vital real que es converteix en so. El títol, Boas Lembranças (“bons records” en portuguès), fa referència a aquesta etapa decisiva. És una manera de donar forma musical a tot el que aquell viatge va deixar....

I sí que aquests temes s’allunyen de les estructures i melodies jazzístiques, però no pas en els moments de les improvisacions on sí que el Jazz el vivim, i també per les grans interpretacions de tots dos. 

Però ara escoltareu un tema preciós en aquesta ona però a guitar solo...

2.8.- Xarnego (Marcel Vallès) 4:29.

I ves que el títol és força significatiu, i ens situa en les primeres èpoques de la immigració a casa nostra, on aquest terme era despectiu. Oblidem però aquells foscos dies i centrem-nos en la música d’aquest bonic tema, que ell ha fet doblant-se amb la guitarra. I sí perquè hi ha un background rítmic on hem pogut escoltar també les notes més greus alhora que la part harmònica amb els acords i arpegis. I ell per sobre, brillant amb solvència fent primer la melodia i ja després endinsar-se en la improvisació, la qual ha estat remarcablement brillant, per com l’ha executat, per la brillantor de les seves idees expressades musicalment. Tema a guitarra clàssica i el so característic. I no oblidem que un dels mestres en això va ser Baden Powell, qui vestí la música del Brasil plena de Jazz amb guitarres acústiques. Molt bonic aquest «Xarnego» d’en Marcel.


...La trobada amb el percussionista Steve Shehan acaba de definir el so del projecte. Es coneixen en un festival al Marroc, on coincideixen i connecten immediatament. Vallès li proposa participar en el disc, i Shehan aporta una dimensió rítmica àmplia a través de percussions de diferents tradicions del món, ampliant el marc sonor del projecte i aportant una perspectiva global. El resultat és un treball que es mou entre la música brasilera contemporània, el jazz i una sensibilitat oberta a influències diverses, amb la guitarra com a eix central i el ritme com a motor. “Boas Lembranças és la manera de donar forma musical a tot el que vaig viure durant aquells anys.”

I ja els acabarem d’escoltar en dos temes curtets i anomenats, i ves per on que el darrer dedicat a Baden Powell.

3.3.- Viagem (Marcel Vallès) 3:12.
4.1.- Outra pra Baden (Marcel Vallès) 3:39.

i què vitals aquests dos temes amb tots els aires del Brasil també gràcies a les percussions de l’Steve i el darrer dedicat a Powell. Quin fons de percussions més potents, i com les fa anar l’Steve. Esclar que la guitarra de Marcel vola lleugera i gràcil, brillant, belles les seves evolucions, les seves melodies. Dos temes curtets i vitals on hem acabat de copsar tota la mestria del líder a la guitarra i però també la tasca de Shehan a les diverses percussions brasileres. I en el primer «Viagem» doblant-se amb les guitarres, fent la qüestió rítmica amb la guitarra clàssica i la melodia i improvisacions amb la guitarra elèctrica; quina magnífica combinació de sons. I un pèl més vital ha estat el tema dedicat a Baden Powell, aquest a guitarra clàssica estrictament, més o menys com ho va fer el genial músic i guitarrista brasiler. Gran tema també d’en Marcel el qual, alhora que gran guitarrista se’ns ha descobert com a molt bon compositor. Doncs sí, ideals aquests dos temes per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Marcel Vallès i Steve Shehan.


I seguirem amb el disc «Rivermind» de l’Hugo Fernández. Publicat el 4 de març de 2026. Mesclat i masteritzat per Peer Triebler. Edició addicional: Marcus Rust. Fet el Maig de 2025 als Tune in Studio (Berlín). Amb: Daniel Stawinski, piano; Giacomo Tagliavia, contrabaix; Mathias Ruppnig, bateria; Hugo Fernandez, guitarra i composicions. Rivermind és un àlbum de jazz contemporani gravat a Berlín. Conté 7 noves composicions que barregen jazz amb pop i folk. https://hugofernandez.bandcamp.com/album/rivermind

I aquest és un disc parit a Berlin on resideix l’Hugo Fernández. Els tempos dels temes no difereixen gaire, els uns als altres. O sigui, que no hi ha balades súper lentes i temes súper ràpids. Tot i això, hi ha temes delicats com és el 4rt track i anomenat «Brighsteps» amb un primer solo a contrabaix magnífic. Potser però la més tranquileta, rítmicament parlant és la que titula el disc «Rivermind», al menys en els seus inicis, car posteriorment, i en les improvisacions el tema s’estirarà amb energies renovades.

Doncs per això mateix els començarem escoltant en el preciós tema anomenat....

5.4.- Brightsteps (Hugo Fernández) 04:56.

i sí que hem fet un canvi d’estil musical, i també de tempo, en aquest tema força delicat i situat en el context del Jazz Contemporani, no tant com a estil i sí per la rabiosa actualitat de la seva realització. Aquí hem escoltat i escoltarem la guitarra elèctrica amb un so fosc, modern, la del líder i compositor Hugo Fernández. Els primers sons han estat els del piano de Daniel, els del baixista Giacomo i els de la guitarra del líder Hugo, el piano fent-ne la curteta melodia i ja la primera improvisació del baixista Tagliavia. Bon solo del baixista, per la seva profunditat, per la seva contundència controlada, pel seu llenguatge. I què maco el so fosc de la guitarra de l’Hugo en la seva molt maca improvisació. Gust, exquisidesa, tot plegat farcit d’una molt maca història explicada, per ja recuperar la melodia i acabar el tema delicadament sense oblidar les delicadeses a les escombretes del bateria Mathias, ideal tema per començar-los a escoltar.

I de la resta de temes, en tenim una bona colla que destaquen per la seva bellesa melòdica, i esclar que alhora per les seves improvisacions. Hi ha temes interessants com és el 1er track «Babaob» amb una melodia feta pel líder a la guitarra i primera improvisació també del baixista Giacomo Tagliavia. I n’hi ha un que, pels sons del piano tot i improvisant, sembla que escoltem músiques de les més clàssiques i més «bacchianes» alhora que més de «latin Jazz», i aquest és «Playing Chase».


I els seguirem escoltant en un tema amb uns moments a tot Latin Jazz i anomenat....

6.6.- La Sonaja (Hugo Fernández) 05:25.

I quin tema més interessant que acabem d’escoltar, per com ha estat la seva estructura harmònica, per com la seva melodia. Iniciat amb els darrers acords del tema per ja aparèixer la melodia a càrrec del pianista primer i després a duet amb el líder a la guitarra i ja la B del tema amb el canvi tonal i rítmic, tema AAB i ja la improvisació del líder. I de nou Hugo ens ha captivat per la seva musicalitat i delicadeses sonores amb el seu so magnífic, profund i un tant fosc, alhora que pel seu llenguatge. I el Latin l’hem notat més en la improvisació del pianista Stawinski per com les seves frases i ritmes de la mà esquerra ens han situat en aquest context, sense obviar la dreta, solista Latin, lleugera i gràcil, havent flipat per la seva inversemblant improvisació, farcida de tècnica i bon gust. I ja la melodia a duet de piano i guitarra ens ha apropat al final del tema, abans però amb uns moments solistes del bateria Mathias i tema acabat quasi que en suspensió. Brutal.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que el darrer tema «Dancing Leafs» té uns aires melòdics complexos i gens trillats, alhora que també els rítmics. Té diversitat de ritmes i tempos encabits en ell, i destaca l’entremat rítmic, a moments «beat» coses que fa el bateria Mathias Ruppnig.

Però ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital...

7.5.- Big Hope (Hugo Fernández) 05:35.

Doncs de nou ens han captivat amb un gran tema. Aquí el que més m’ha impressionat és l’aspecte rítmic del tema, coses que hem pogut escoltar durant la presentació de la melodia a càrrec del baixista Tagliavia ell fent-nos el motiu principal. El líder ha fet la melodia en les dues As per després fer el pont o la B del tema, força complex, i ja la primera improvisació a càrrec del pianista Stawinski que de nou ens ha impressionat. Pulsió rítmica, digitació prístina i pura, mà dreta lleugera i gràcil, viva, subtil també i creativa. I ja la improvisació del líder a la guitarra, ara amb un so un tan modificat, no tan fosc. Potser per haver-lo fet en el registre agut, un solo farcit de bon gust, de llenguatge jazzístic subtil, i tècnica, la que vulgueu, la de l’Hugo. I quin final de solo per obrir-li la porta al baixista i motiu principal, amb el líder recuperar la melodia i acabar el tema també en suspensió, magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Daniel Stawinski, piano; Giacomo Tagliavia, contrabaix; Mathias Ruppnig, bateria; Hugo Fernandez, guitarra i composicions.


I encara seguim amb més temes d’aquests discos i ara amb el disc «El instante azul», amb Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza. Publicat el 2 de febrer de 2026. Gravat a Rezzonante Estudio. Ajijic, Jalisco, Mèxic. 2026. Disseny i Art: Amaia Hernández / Bravas Agency. Amb Eleazar Soto, saxofon tenor i composició; Sebastián Domínguez, guitarra i composició; Lucas Martínez, saxofon tenor; Gilberto Ríos, contrabaix i composició; Pablo Loaiza, bateria i composició.

I aquest és un disc de 5 temes llargs, composicions de cadascun dels músics mexicans. Balades n’hi ha un parell, com a tal, tot i haver-hi d’altres temes que comencen delicadament però que després tenen diversos canvis. Una de les balades amb un caire molt sentimental és «Mérope», melodia iniciada pel saxo tenor Soto per després fer-ho també al tenor, Martínez i seguir ells dos amb les improvisacions, i entremig la del guitarrista Sebas. També és així el primer track «Triste Mangolancolía» amb un pelet més de tempo i mateix tarannà, melodies dels saxos i solos respectius. Hi ha temes sorprenents com és el 4rt track, iniciat de manera esotèrica per sons diversos, tot i haver-hi canvis que ens el faran evolucionar cap a d’altres espais, i aquest és «Natki», també amb breaks rítmics immiscits en el tema i delicadeses diverses. I dir-vos el següent pel que fa als dos saxos tenors, que Lucas Martínez s'escolta a la dreta i Eleazar Soto a l'esquerra.

Doncs ja els començarem escoltant en aquest tema...

8.4.- Natki (Gilberto Ríos) 5:57.

I sí que hem tornat a fer un canvi subtil d’estils de Jazz, oi? Aquesta formació destaca per l’ús de dos saxos tenors, cosa no massa habitual. I l’instrument harmònic és per descomptat la guitarra del Sebas que va ser qui me’l va enviar, projecte parit a Mèxic. I sapigueu que el nostre jove amic Lucas Martínez és un músic molt estimat a aquest país, i per això la seva col·laboració en aquest projecte. I aquest primer tema ens ha semblat força interessant, per melodia, per concepció, per la seva estructura, pels seu canvis i demès vicissituds. Iniciat pel baixista i compositor del tema, i ja la melodia a triplet de saxos i guitarra. El tema té després un pont o B del tema que deixa pas a les improvisacions, la primera la de Soto pel canal esquerra; la segona la de Lucas pel canal dret, i la tercera la de Sebas pel canal central. I així han seguit alguns de «chorus» de l’estructura. I sempre, sempre, la base rítmica de dos, baix de Ríos i la bateria de Loaiza. I cap al final la cosa de tempo s’ha anat potenciant, fins recuperar el motiu principal i acabar el tema delicadament.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I a un tempo, un dels més vitals del disc, és el segon track que serà amb el qual els acabarem d’escoltar...

9.2.- Todo pasa por algo (Sebastián Domínguez) 8:04.

I amb aquest tema de més de 8 minuts els hem acabat d’escoltar. M’ha semblat també magnífic aquest tema del Sebas iniciat per ell mateix amb una subtil «Intro». La melodia l’han feta els dos saxos a duet en la primera part o la A del tema, car després dels moments del baix i guitarra, hi han tornat per fer-ne la part B del tema, igualment a duet, i de nou amb una melodia un pèl entremaliada, i què maca aquesta melodia del tema del Sebas. I sí que el primer solo de saxo tenor l’ha fet Cèsar Martínez pel canal dret i ja heu pogut constatar de quina brutal manera l’ha fet. Cèsar s’ha anat consolidant de mica en mica a l’escena europea, car ell ha passat temporades a Amsterdam tot i ara haver tornat al seu Blanes natal. Llarg i interessant solo de Lucas que ha deixat pas al del guitarrista i compositor Sebas Domínguez que igualment ens ha deixat bocabadats per com de precís ha estat el seu so i llenguatge. Delicadeses totes, les que fa Sebas amb la seva guitarra. Finalment ha estat Eleazar Soto qui ha fet el seu inversemblant solo amb el saxo tenor pel canal esquerra. Amb un so un pèl més clar, ens ha fet alguns chorus brutals. I de nou, tots dos fent el tema, amb els dos trossos de melodia i el pont magnífic, brutal tema acabat de cop per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Eleazar Soto, saxofon tenor i composició; Sebastián Domínguez, guitarra i composició; Lucas Martínez, saxofon tenor; Gilberto Ríos, contrabaix i composició; Pablo Loaiza, bateria i composició.

I després d’aquests músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre la teva dolça recitació poètica i musical, la del programa.

I ja acabarem el programa temàtic d’avui amb el darrer projecte «From Time to Time», The Standards Trio publicat per Jazz Granollers Records el 2025. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Donatelli el 2 i 3 de gener de 2025 als Vertigo Studios, Llinars del Vallès. Produït per Alfons Bertran, Fèlix Serra i Aleix de Gispert per a Jazz Granollers. Amb Aleix de Gispert, guitarra; Fèlix Serra, contrabaix i Alfons Bertran, bateria.

I aquest és un disc d’estàndards però no ben bé els que entenem nosaltres, car són els «seus» estàndards, els temes que ells han escoltat i els hi han agradat tant i tant que s’han convertit en estàndards per a ells. I sí perquè hi ha estàndards de Jazz però també temes de Paul Simon, Joni Mitchell, Johnny Alf, David Schwartz i Mihanovich. Entre els estàndards de Jazz, temes de Duke Ellington, Wayne Shorter, Ornette Coleman, Paul Motian, Jerome Kern de diferents tempos i ritmes tots ells, els uns i els altres. Hi ha balades precioses com és el tema que titula el disc, «From Time to Time» de Motian. També és així de bonic el tema «Tenderness» de Simon. I una altre balada és el primer track d’Ellington i anomenat «Warm Valley». I un pèl més vital és el el tema de Joni Mitchell «I Had a King» i també preciós. I finalment bonic és també l’inversemblant tema de Coleman «Broken Shadows».


Però els escoltarem un pèl més vitals de tempo en el tema de Wayne Shorter i anomenat..

10.2.- Lady Day (Wayne Shorter) 4:49.

I sí que aquest tema Shorter el va encabir en el seu àlbum del 1979 publicat per Blue Note on hi hagué monstres com ell com són: James Spaulding, Freddie Hubbard, McCoy Tyner, Ron Carter i Tony Williams.

I ves que amb aquestes músiques sembla que ens hàgim endinsat en estàndards de Jazz, per l’estil jazzero del trio, i també pel propi tema de Shorter que tot i no ser un tema massa conegut no deixa de ser «un Shorter». El tema és d’una gran bellesa, per la melodia, però també pel so nítid i clar de la guitarra de l’Aleix de Gispert. Esclar que hem flipat per la subtilesa de la seva improvisació alhora que creativitat sense límits, ell, que s’hi ha posat just després d’haver presentat la melodia. I haureu notat el magnífic Swing dels de la base rítmica, amb Fèlix Serra i l’Alfons Bertran. El mateix baixista l’ha seguit pel canal dret, amb un gran so, magnífic fraseig i pulsió rítmica alhora que llenguatge. I ves per on que guitarrista i bateria Bertran han fet uns «quatres» compassos compartint improvisacions i així acabar de copsar el talent d’aquests tres músics, ideal tema per començar-los a escoltar.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I d’un tarannà similar a «Lady Day» és el tema de Johnny Alf anomenat «Eu a Brisa». I encara els escoltarem en el tema de Sergio Mijanovich i anomenat...

11.8.- Sometime Ago (Sergio Mijanovich) 3:41.

i sí que han reconvertit el tema original del pianista Mijanovich en una altre cosa, car l’original és una baladeta, també a tot vals, com la que ells ens acaben de fer. El tempo emprat pels nostres herois ha estat però més viu, quasi que recreant un altre tema. I de nou la melodia l’ha fet la guitarra de l’Aleix i el seu nítid i clar so, i també l’hem gaudit amb la seva brillant improvisació. I sí perquè s’hi ha estat una bona estona desenvolupant-la i amb una gran creativitat i encert melòdic emprat. I quasi que ha estat imperceptible el pas de melodia a improvisació, mostra de la seva subtilesa. Molt bonica improvisació de l’Aleix que de nou ens ha captivat. I ves que l’entrada a improvisar del baixista Fèlix l’ha feta amb una curteta frase tot i recordant a un altre tema, i seguir ell amb la seva pulsió rítmica i magnífiques melodies creades amb la seva «verra» i seu so profund, per ja Aleix recuperar la melodia del tema i acabar-lo delicadament.


I també hi ha un tema potent i un tant divertit, «Northern Exposure» de David Schwartz, però ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el darrer tema d’aquest magnífic trio i anomenat...

12.10.- Pick Up Yourself (Jerome Kern) 3:17.

I "Pick Yourself Up" és una cançó popular composta el 1936 per Jerome Kern, amb lletra de Dorothy Fields. La cançó va ser escrita per a la pel·lícula Swing Time (1936), on va ser presentada per Fred Astaire i Ginger Rogers. Va ser gravada per Nat King Cole el 1944 i per George Shearing el 1950, a més de molts altres músics, la majoria cantants com Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Anita O’Day, etc...

I sí que aquest tema és un estàndard, esclar, interpretat per cantants, homes i dones, i amb algunes excepcions, la de George Shearing pianista ell, i de ben segur que d’altres. I sí que els nostres herois han estat una altra de les excepcions de grup instrumental. I què viu és el tema i alhora farcit de Swing pel «Walking» del baixista Fèlix i la subtilesa de les escombretes de l’Alfons. I després de la curteta melodia, per vital, l’Aleix ens ha tornat a copsar per la seva subtilesa sonora, la de la seva magnífica guitarra. Un llenguatge elaborat i ric en matisos jazzístics, una digitació ràpida i tècnica, que ha brillat a les seves mans, les de l’Aleix. I ja després de la seva improvisació, ell mateix n’ha recuperat la melodia per arribar ja fins el final d’aquest gran tema amb un Swing brutal, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Aleix de Gispert, Fèlix Serra i Alfons Bertran.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 24 d’abril amb el Samuel Marthe Organ Trio a la Sala Xica.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |