Programa 630 - Underpool: Daniel Ferruz, Escandaloso Xposito; On Tape II i Roberto Nieva, dimecres 19 de març de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja hi som de nou amb un programa dedicat a l’altre potent discogràfica de casa nostra, Underpool, i amb alguns dels seus projectes més actuals. Escoltarem “un presente” de Daniel Ferruz; “57” de Escandaloso Expósito;  “Le temps fait toute” dels On Tape II i l’“Empirical Sounds” de Roberto Nieva;

 
Comencem doncs amb les músiques delicades de “un presente” de Daniel Ferruz. Gravat a UnderPool Studio els dies 26 i 27 de juny de 2024 per Sergi Felipe. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Foto de Nil Mujal. Obra d'art i disseny de Pepon Meneses. Produït per Daniel Ferruz. Publicat per UnderPool. amb Daniel Ferruz – piano, Joan Mas – saxo alt, David Mengual – contrabaix, Adrià Claramunt – Bateria & Eva Lago – Veu a “Sol del mediodía”. Tota la música composta per Daniel Ferruz.
https://www.underpool.org/releases/un-presente/.
 
I sí que aquest és un projecte de maduresa, tot i la seva joventut, on es deixa anar també en dos temes a piano sol a base d’improvisació lliure, tals són els “impro”, temes curtets. Un altre a piano sol, i composició escrita és el tema “Doce”. Un parell de preciosos temes són “Mr. Rossof” i “Canción” amb el so càlid del saxo alt del Joan i ja a quartet. També és així de bonic el tema on canta Eva Lago. De bonics instrumentals i delicats de tempo són “BCN”, el que titula el disc, “Un presente” i “Nublo”, aquest darrer un pèl més viu. I ja els dos més vitals són “Abuelo” i “La escuela”.
 
I ja els escoltarem, i també sense massa comentaris en el tema que titula el disc, l’anomenat....
 
1.3.- Un presente (Daniel Ferruz) 4:44.
 
Doncs ja heu escoltat de quina manera més dolça hem començat, amb la melodia a càrrec del saxo alt del Joan Mas i ja la primera improvisació a càrrec del seu amic i abans mestre, David Mengual. Hem escoltat al Dani Ferruz al piano i què bonic ho ha fet també en la seva improvisació, amb una subtil bateria amb l’Adri al seu davant, i al final, gran solo del Joan al saxo alt, en un bonic tema per començar-los a escoltar.
 
Un presente neix de la necessitat més profunda d’expressió artística d’aquest jove pianista i compositor, un reflex de la visió i el compromís de Daniel Ferruz amb la seva música. El títol ens remet a la importància de viure plenament el present, tant en la vida com en l’art. Alhora, Un presente és un acte de generositat desinteressada cap als altres, un instant musical que es converteix en una invitació vital a viure el present. Les composicions que formen part d’aquest àlbum són fruit de les vivències personals de Ferruz, d’un procés creatiu constant d’estudi i experimentació amb el piano, un treball introspectiu que ofereix una visió única de la seva personalitat musical.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguirem escoltant-los en el tema...
 
2.8.- La escuela (Daniel Ferruz) 5:56.
 
I ves quina marxeta de tema, ja d’entrada amb la bateria de l’Adri i també la melodia a saxo alt del Joan. I el motiu principal rítmic el fan piano, contrabaix i bateria, d’una manera ben marcada. Improvisacions del saxofonista de Manresa, Joan Mas brutal la que ens ha fet i amb quin so més maco. De nou Dani ha fet la seva també molt ben trenada, amb delicadesa interpretativa, joc a dues mans, i un Swing del “Walking” del David impressionant. I ja cap el final, moments solistes per l’Adri a la bateria, tema i final.
 
Aquest disc és també el resultat de la consolidació d’un quartet estable amb una trajectòria més que notable al costat del saxofonista Joan Mas, el contrabaixista David Mengual i el baterista Adrià Claramunt, amb els quals, durant els últims set anys, Ferruz ha desenvolupat un so propi i característic que es veu reflectit en els dos discs anteriors (Noctis i Miradas) i on aconsegueix un nivell especial de maduresa en aquest, el seu darrer treball.
 
Fruit d’aquesta evolució, Un presente inclou també tres peces a piano sol en què la improvisació lliure juga un paper fonamental. A més, compta amb la col·laboració de la cantant Eva Lago en el tema “Sol del Mediodía”, amb lletra del propi Daniel Ferruz.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema...
 
3.1.- Leo (Daniel Ferruz) 3:59.
 
I amb quina trempera hem acabat d’escoltar-los, en un tema a tot Latin Jazz, si més no pels ritmes trencats del baterista Adri Claramunt. Melodia i ja d’entrada la primera improvisació amb el Joan Mas que de nou ha estat magnífic, com també el líder al piano, Dani amb el seu piano potent i rítmic, tal i com és aquest tema. Bona gestió de David al contrabaix, acompanyant al líder, i ja de nou la curteta melodia, la d’un magnífic tema ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Dani, Joan, David i Adri.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguim amb un altre dels projectes d’Underpool i ara amb el “57” de Escandaloso Expósito. Enregistrat a Underpool Studio el 19 de desembre de 2019. Enregistrat Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe, Màster de Vinil Joan Hernández. Foto de portada de Valeriano Xpósito per Foto Cesar. Foto de contraportada d'Hugo Astudillo per J.G.Astudillo. Dissenyat per Pepon Meneses. Produït per Hugo Astudillo i Sergi Felipe. Publicat per Underpool. Amb Escandaloso Expósito – saxo alt, Toni Saigi – piano. Martin Leiton – contrabaix, Carlos Falanga – bateria. https://www.underpool.org/releases/57/.
 
I aquest disc te 8 temes a tot Bop, recuperant l’essència d’aquell Jazz que venia del Bebop i ja s’encarrilava cap el Hard Bop, encara amb els estàndards del The Great American Songbook. I això és que escoltarem amb temes a tot Swing i esclar que alguna balada com la preciosa “Melancholia” i també la que és el primer track, “Munglow”. I la més curteta de 2 minutets “Day Dream” és així, com també la molt bonica “Time on my hands”. I ja amb un Swing delicat i tempo més viu podrem escoltar la molt bonica “Pretty Girl”. I al mateix tempo i Swing tenim “I Get By”. I ja els dos temes restants són més vitals, “I’m through with love” i “The Best thing for you is me”.
 
I ja els escoltarem en la preciosa balada anomenada...
 
4.6.- Time is on my hands (Vincent Youmans) 6:49.
 
I aquest preciós tema amb música de Vincent Youmans i lletra de Harold Adamson i Mack Gordon, és de l'any 1930. I tot i ser el disc 57 de músiques d’aquell any, aquesta és una atemporal que els músics han tocat sempre.
 
La veritat és que és una balada preciosa i el so del saxo alt, ara de l’Hugo Astudillo ens ha acaronat durant tota l’estona que l’hem escoltat. I sí perquè després de la bonica melodia, ja l’hem escoltat a ell fent la seva més que brutal improvisació, per càlida, per sentida, per emocionant i amb quin gust musical que l’ha feta. Toni al piano ens ha deixat bocabadats per la seva delicadesa interpretativa, alhora per com l’ha gestionat, amb quina personal visió. I amb la melodia de nou han arribat al final d’aquest bonic tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
El saxofonista i MC Hugo Astudillo aka Escandaloso Xpósito, cedeix tot el protagonisme al seu saxo i mostra la seva faceta de jazzman amb l’edició de 57, un homenatge a l’any 1957, un període especialment prolífic on es van editar alguns dels discos més destacats i influents de la història del jazz admirats per Astudillo. 57 és un disc que aprofundeix en el songbook americà, descobrint-nos alguns dels seus estàndards més destacats, a vegades no prou populars, temes que Hugo Astudillo ha descobert al llarg de seva trajectòria i amb els que ha establert un fort vincle.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I un altre tema ja una mica més vital és..
 
5.7.- Pretty Girl (Billy Strayhorn) 6:26.
 
I aquesta meravella sembla que és de Billy Strayhorn i que Duke i la seva orquestra van tocar com a balada súper lenta, amb un Johnny Hodges increïble al saxo alt. La veritat és que hi ha força temes que es diuen així, crec que és el Billy. Aquí ha sonat força més viu de tempo, però de nou amb el so molt contingut del saxo alt del líder. Toni al piano ens ha acaronat però també ens ha mostrat de nou la seva personal visió de la jugada musical, fent un magnífic solo amb gust, Swing, i passejant-se per l’harmonia del tema. Hugo al saxo alt l’ha clavat també, amb moments increïbles per les coses que ha fet pujant al registre agut, per la tècnica i bon gust. I ja teníem ganes d’escoltar un solo del Martín Leiton un altre màster d’aquesta formació, del programa d’avui. Melodia i final d’aquest “Pretty Girl”.
 
Al costat d’Astudillo, Martin Leiton al contrabaix, Toni Saigi al piano i Carlos Falanga a la bateria son els protagonistes d’una sessió de gravació sense prèvies, on destaca la capacitat de construir un imaginari compartit partint de la musicalitat de cada un d’ells. 57 ens mostra l’essència d’Hugo Astudillo aka Escandaloso Xpósito, un músic fortament arrelat al món del jazz, capaç de fusionar aquesta música, dur-la més enllà i contribuir a fer perviure un llenguatge, el del jazz, que és present, passat i futur.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema...
 
6.2.-  I’m Through With Love (G. Kahn, Malneck i Livingston) 7:23.
 
I "I'm Through with Love" és un estàndard de jazz, escrit per Gus Kahn, Matty Malneck i Fud Livingston. Carmen McRae va gravar la melodia per al seu àlbum de 1957 After Glow. I què maco també aquest tema que acabem d’escoltar, per com el so càlid del saxo alt del líder. Un Swing impressionant gràcies al Walking del Martín al contrabaix i la bateria de Carlos Falanga i ja la primera improvisació a càrrec de Toni Saigi que de nou ha brillat per la manera com l’ha interpretat, amb moments assonants en l’ona Monk tot plegat encabit en la seva harmonia. I el líder ens ha deixat clavats, Hugo al saxo alt, què bé que ho ha fet, amb quines frases inversemblants l’ha fet, tècnica i gust musical. I ja al final la melodia del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Hugo, Toni, Martín i Carlos.


I seguirem amb un altre d’aquests magnífics discos publicats per Underpool, Gravat en cinta a l'estudi UnderPool el 17 de febrer de 2024. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Amb Sergi Felipe – saxo tenor, Toni Saigi – pano, Jordi Mestres – contrabaix, Christian Smith – bateria. Totes les cançons compostes per la banda excepte, “Adeu Ibiza” i “Potser” de Jordi Mestres,  “South” per Christian Smith i “Labs Blues” de Sergi Felipe.
https://www.underpool.org/releases/on-tape-ii-le-temps-fait-tout/.
 
I aquest és també un projecte amb tota l’essència del Jazz, amb temes propis, però. Resulta que també hi ha temes curtets i a tempo slow com són “Lightly Time” i “Ombrívol”. També “Pearl Nose” és així de curtet, i també amb un Groove molt lent. “Potser” és també delicat i preciós per la melodia i pel Groove suau que se’t endu i tema de 3 minutets. “South” té un puntet més de tempo i ritme marcat per la caixa suau de la bateria del seu compositor. “Adeu Ibiza” ja té una bona trempera rítmica alhora que acompanyada per una melodia força càlida del saxo tenor de Sergi. I el tema amb tot el Swing del món és el tema compost per ell, l’anomenat “Labs Blues”.
 
I ja els començarem escoltant en el tema compost pel baterista Christian Smith i anomenat...
 
7.3.- South (Christian Smith) 4:35.
 
I amb aquesta música que acabem d’escoltar hem fet un salt estilístic allunyant-nos dels estàndards de Jazz d’aquells anys. I la cançó és molt bonica i té un no sé què proper al folk. El baterista i compositor l’ha començat i ja la melodia a càrrec del duet saxo tenor i piano, de Sergi Felipe i de nou Toni Saigi. Ell mateix ha estat el primer en improvisar. Una manera de tocar per darrera del beat, que ens fa notar més el Swing arrastradet d’aquest tema. I de nou amb la seva particular interpretació de l’harmonia del tema. I Jordi Mestres ha fet la seva molt bona improvisació al contrabaix, amb pulsió rítmica, l’adequada. Melodia i final d’aquest bonic tema del Christian, ideal per començar-los a escoltar.
 
Toni Saigi, Jordi Mestres, Christian Smith i Sergi Felipe són els protagonistes d’aquesta nova edició de la sèrie On Tape, d’UnderPool Collective. A On Tape II “Le Temps Fait Tout” aquests quatre músics amb personalitat pròpia han utilitzat un llenguatge jazzístic per establir un diàleg sense ornaments i artificis on les diferents composicions originals de cada un d’ells i les seves improvisacions, aprofundeixen amb bellesa fins als límits d’aquest gènere.
 
I un altre bon tema és el compost pel baixista Jordi Mestres anomenat...
 
8.1.- Adéu Ibiza (Jordi Mestres) 6:21.
 
I amb aquest tema del Jordi de nou s’han situat en un entorn jazzístic personal per la melodia, per la composició en sí mateixa. Iniciat pels de la base rítmica i ja la dolça melodia a càrrec del saxo tenor del Sergi tema que han fet dues vegades i ja les improvisacions, i la primera la del badaloní Toni Saigi. I com de bé que ho ha fet, per com s’ha bellugat per l’harmonia del tema, pels seus silencis, per les notes tan ben posades i pel gust musical aclaparador. S’ha situat bastant en el registre del mig, trobant les notes menys òbvies. Sergi ha fet també una gran feina amb el seu saxo tenor. Bon so, bon fraseig lligat i tot plegat amb bon gust. I Carlos al final ha fet el seu solo a la bateria, amb un so força contingut, encertat en els copets als estris de la seva bateria, i ja melodia i final del tema, acabant-lo delicadament.
 
Sergi Felipe, ha estat l’encarregat de la producció d’aquest enregistrament a UnderPool Studio, un procés 100×100 analògic on la cinta magnetofònica ha estat un element destacat. La calidesa que ha aportat al so d’aquest quartet i la limitació del temps de gravació han permès captar l’espontaneïtat de les primeres preses de cada una dels originals que formen aquest disc, immortalitzant l’essència d’una música que per naturalesa és efímera.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema compost per Sergi Felipe anomenat..
 
9.7.- Labs Blues (Sergi Felipe) 5:53.
 
I amb quin Swing hem acabat l’escolta acurada dels seus temes. Un Blues amb una melodia senzilla de notes soltes ben posades també rítmicament. I ja la primera improvisació curteta, més aviat una entrada de Martín al contrabaix deixant pas a un final de melodia i primera improvisació de Sergi al saxo tenor. Primer amb notes soltes i ja després de manera més melòdica ell ens ha clavat un molt bon solo. Toni al piano de nou ha brillat amb llum pròpia. Li agrada evocar un Jazz minimalista, però també li agrada desenvolupar-lo harmònicament. Ara sí que Martín ens ha fet un brutal solo al contrabaix seguint quasi fil per randa l’harmonia del tema, però també anant amunt i avall del mànec de la seva Berra. Tema i final, també amb l’entrada del baixista a la melodia final, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Sergi, Toni, Martín i Carlos.


I ja encarem el final del programa amb el disc “Empirical Sounds” de Roberto Nieva. Enregistrat a Musigrama Studio, Madrid el 23 d'octubre de 2023 per Sergi Felipe i Pablo Martínez. Mesclat i masteritzat a l’Underpool Studio per Sergi Felipe. Disseny de la portada de Pepon Meneses. Fotos de Jaime Massieu. Produït per Roberto Nieva i Sergi Felipe. Publicat per UnderPool. Amb Roberto Nieva – saxo alt, composicions. Xan Campos – piano. Thiago Alves – contrabaix. Francesco Ciniglio – bateria. Convidat especial al tema 4: Román Filiú – saxo alt.
https://www.underpool.org/releases/empirical-sounds/.
 
I aquest projecte té també temes curtets a mode d’interludis, com és “Interludio II”, de menys d’1 minut i molt delicat de tempo. I un dels molt bonics i també delicats és “Three-dimensional”, com també ho és el més llarg de prop de 8 minuts, el preciós “El fuego diminuto”. Un pèl més viu és “La ventana de la ventana” com també ho és “Thank You For Not Coming”, aquest un punt més modern com ha composició i interpretat a un ritme força trencat. I el tema “Two dimensional” és força entremaliat i canviat de ritmes, i també ho és la seva melodia i concepció harmònica. I un altre tema força interessant per melodies i  ritmes és “Reivilo”. I finalment, l’”Interludio I” dura de 3 minutets i mig, ja és més viu de tempo.  
 
I ja els començarem escoltant en l’impressionant tema anomenat...
 
10.6.- Thank You For Not Coming (Roberto Nieva) 5:20.
 
I de nou uns temes d’autoria pròpia, tots del líder i saxo alt, Roberto Nieva. D’ell ja li he posat discos seus, però ara ja feia massa estona que no. Aquest és un tema força sorprenent, la veritat, iniciat amb un redoble del baterista italià Francesco Ciniglio i ja la melodia un tant entremaliada a duet amb el piano del músic gallec Xan Campos. Aquest ha estat qui primer ha improvisat, i de manera brillant pels sons aguts i acords immiscits. Un solo encabit en la modernitat del Jazz més actual, i també Roberto Nievav ens ha impressoinat pel seu solo al saxo alt. Melodia de nou i ja per encarar el final del tema, ideal per començar-los a escoltat.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem a  Manel Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta, un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
 
I seguirem amb un altre bon tema del Roberto, l’anomenat...
 
11.2.- Two Dimensional (Roberto Nieva) 4:41.
 
I ves per on quina trempera de tema, ja d’entrada amb la cosa rítmica. Melodies del líder mentre el baterista feia de les seves i el pianista també. Aquest ha estat el primer en llançar-se a la piscina musical tot i fent una altra brutal improvisació ben moderna, amb arpegis i escales inversemblants, tot plegat amb una musicalitat de primera línia. I sí que Roberto ens ha tornat a enlluernar per la seva musicalitat, ell amb un  so un tan més agut, més fresc potser per la modernitat de la proposta, més brillant, però amb una classe de primera categoria. I ja el final recuperant la melodia del tema, d’aquest interessant “Two Dimensional”.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema...
 
12.4.- Interludio I (Roberto Nieva) 3:28.
 
I amb aquest Interludio I els hem acabat d’escoltar, iniciat primer amb el ritme trencat mentre el líder feia la melodia curteta i ja ha començat a fer part del seu solo, car la melodia ha passat volant per curta o per inexistent. I el tema s’ha anat estirant de ritme i ves per on que mentre el pianista marcava acords lentament, el líder al saxo alt volava a tota velocitat, fent un solo brutal i també el de Roman Filiu al saxo alt, car han sonat dos saxos. I també ha volat el baixista Thiago Alves, que ha fet un “Walking” brutal, seguit pel baterista italià Francesco Ciniglio. Increïbles solos de Nieva i Filiu al saxo alt, increïbles els dos de la base que l’han seguit, i també el minimalisme del pianista gallec. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi i per això felicitats nois Roberto, Xan, Thiago i Francesco.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 629 - Origin & OA2 Records: Nanami Haruta, Rodney Whitajer i Ben Markley, dimecres 12 de març de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa: 



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja hi tornem amb un programa dedicat a la discogràfica amiga Origin Records i la seva filial OA2 Records, dirigides per l’amic John Bishop. Escoltarem a la trombonista japonesa Nanami Haruta, “The Vibe”; al baixista Rodney Whitaker, “Mosaic” (The music of Gregg Hill), d’Origin i a Ben Markley, Tell the Truth”, d’OA2, i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente, en un programa amb un sol contrabaixista, cosa única.
 
I fent una presentació sobre els tempos i ritmes de cadascun dels temes crec que serà suficient, que ja els he comentat abastament en els programes anteriors i així escoltareu més música. A veure quant aguanto sense comentar els temes, haaa.

 
Començaré el programa amb el força delicat disc de la trombonista japonesa Nanami Haruta, “The Vibe”. Enregistrat, mesclat i masteritzat per COREY DERUSHIA a Troubadour Recording, Lansing, MI. Notes de folre de WILLARD JENKINS. Concepte de portada de l'àlbum i fotografia de LYNNE BROWN. Disseny i maquetació de la portada per JOHN BISHOP. Produït per GREGG HILL i MICHAEL DEASE. Amb Nanami Haruta, trombó; Michael Dease, trombó, saxo baríton (1,3); Xavier Davis piano; Rodney Whitaker, contrabaix; Ulysses Owens Jr bateria; Chris Minami, guitarra (11). Compositors: (1) Renee Rosnes, (2,6) Gregg Hill, (3) Curtis Fuller, (4,7,10) Nanami Haruta, (5) Christian McBride, (8) Michael Dease, (9) Rodney Whitaker, (11) Alex North. Arranjadors: (1,3,5) Chris Glassman; (2,6) Michael Dease.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82911.
 
I aquí hi tenim 11 temes amb diversitat de ritmes i tempos, amb balades increïbles com és la de l’Àlex Roth on hi tenim la guitarra de Chris Minami la preciosa 11 “Unchained Melody”, com també és així de bonica la seva composició 7 “Heartstrings”. I ja comencen els dolços Swings a tot vals en el també seu tema 4 “Toshi”. I el tema de Renee Rosnes 1 “Girlie's World” té també un ritme trencat a tot vals i tempo encara delicat amb una primera impro del seu mestre al saxo baríton. I una composició d’ell, de Michael Dease és la preciosa 8 “How it goes”, delicada també pel seu Swing. I un tema del sempitern baixista del programa d’avui és el preciós 9 “Jamerson's Lullaby” delicat als inicis i que derivarà a un magnífic Swing a tempo doblat. I també a ritme trencat és el tema del baixista Christian McBride 5 “Sister Rosa” iniciat dolçament i que esdevindrà a tot delicat Swing en el final de la melodia i les improvisacions. I també hi tenim temes de Gregg Hill, un parell, i el primer ja més vital i a tot Swing és el que titula el disc de la líder, 2 “The Vibe”, tema amb canvis de ritme diversos, mentre que el segon de Hill és 6 “Easy Money” iniciat dolçament i a tot Swing posteriorment. I un altre tema de Nanami Haruta és 10 “Woodpecker”, també a tot delicat Swing i tempo encara no massa viu i a tot Blues. I ja per acabar, sí que el tema més vital és el del gran Curtis Fuller, 3 “Algonquin”.
 
I ja la començarem escoltant a ella i a ells en dos temes seguits..
 
1.4.- Toshi (Nanami Haruta) 6:01.
2.5.- Sister Rosa (Christian McBride) 6:49.
 
Macos aquests dos temes per començar-los a escoltar, el primer “Toshi” de Nanami Haruta i el segon “Sister Rosa” del bo de Christian McBride.
 
La trombonista Nanami Haruta va passar del seu Sapporo natal a Tòquio quan era adolescent i ràpidament es va establir com una intèrpret dinàmica i inspirada. El mestre trombonista Michael Dease la va escoltar en un festival quan tenia 17 anys, i més tard la va convèncer perquè fes un altre pas, per seguir la carrera amb ell i Rodney Whitaker a la Universitat Estatal de Michigan. Amb afiliacions professionals que ara inclouen el Sextet de Whitaker i la Big Band del bateria Ulysses Owens Jr, The Vibe documenta el respecte que s'ha guanyat dels seus mentors i mostra la seva important veu musical. Amb el seu quartet, que inclou Whitaker, Owens i Xavier Davis al piano, juntament amb les aparicions convidades del productor Dease i el guitarrista Chris Minami, Haruta revela una postura assertiva i un to convincent i robust en aquest conjunt de cinc originals, dues peces del coproductor/productor executiu Gregg Hill i quatre versions, inclosa la de Curtis Fuller.
 
I ja l’acabarem d’escoltar a ella i ells en dos temes seguits
 
3.10.- Woodpecker (Nanami Haruta) 5:25.
4.3.- Algonquin (Curtis Fuller) 4:53.
 
Molt interessants els temes d’aquest disc i aquests el “Woodpecker” de Nanami Haruta, i el darrer “Algonquin” de Curtis Fuller, ideals per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois Nanami Haruta, trombó; Michael Dease, trombó, saxo baríton (1,3); Xavier Davis piano; Rodney Whitaker, contrabaix; Ulysses Owens Jr., bateria; Chris Minami, guitarra (11).
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I després d’aquestes magnífiques músiques de la trombonista japonesa sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.


I seguim amb l’altre disc d’Origin, el del baixista Rodney Whitaker, “Mosaic” (The music of Gregg Hill). Enregistrat, mesclat i masteritzat per Eric Wojahn a Solid Sound Recording Co., Ann Arbor, Michigan. Enregistrat del 9 al 10 de març de 2024. Concepte de disseny de fotografia i portada de Lynne Brown. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Gregg Hill i Rodney Whitaker. Amb Terell Stattford, trompeta i fiscorn; Tim Warfield, saxo tenor i soprano; Rick Roe, piano; Rodney Whitaker, contrabaix; Dana Hall, bateria; Rockelle Whitaker, veus (2,5,7,9). Totes les composicions són de Gregg Hill, Gregg Hill Publishing LLC. Arranjat per Rodney Whitaker. Lletres de Rockelle Whitaker (5,7,9), Randy Napoleon (2).
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82912.
 
I aquest és un projecte molt interessant, per la música de Gregg Hill però també pels arranjaments dels seus temes. Afegeixo també a tots els músics que hi participen, tots ells uns cracs. Menció especial a la cantant Rockelle Whitaker segurament la filla del líder de la banda. Dels 10 temes n’hi ha 4 que tenen un tempo més o menys slow, lent. Tenen però alguns canvis rítmics que impedeixen encabir-los en les balades, alguns d’ells amb la veu de la cantant, com són  9 “Stargazer” i  2 “Unknown Ballad”; 4 “Katie's Tune” i 10 “Sunday Special”. La resta ja tenen més vitalitat de tempo, amb ritmes diversos com és 7 “Still life with tuba” de nou amb la veu de la cantant Rockelle i amb Swing posterior a la melodia. I un altre que canta amb un ritme trencat, Latin, és el 5 “Moonscape”.I ves que en tenim un a tot Latin Jazz 6 “Ray Dias”, mentre que el que titula el disc i 1 “Mosaic”, comença delicadament però aviat canviarà a un tempo vital i a tot Swing amb el líder al contrabaix marcant-ne l’entrada. I de nou es percep el so profund del contrabaix de Rodney Whitaker en el tema a tot Swing 3 “Claxilever”. I ja finalment un altre dels vitals és 8 “Sloe Gin Fizz” amb una primera brutal improvisació del líder al contrabaix.
 
Doncs ja els escoltarem en dos temes seguits
 
5.2.- Unknown Ballad (Rodnay Whitaker) 4:57.
6.5.- Moonscape (Rodnay Whitaker) 7:00.
 
Maca aquesta “balada desconeguda”, maco el “Moonscape”, ambdós del líder Rodney Whitaker.
 
"Una classe magistral molt cool... així que si el cor i l'esperit ho senten,  transcendeix totes les fronteres. Coses brutals". Midwest Record. Recentment honrat amb la incorporació a l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències pel seu historial de dècades com a baixista prolífic i preeminent educador de jazz, Rodney Whitaker també continua el seu paper d'intèrpret consumat de música original, sobretot a través d'aquesta fructífera associació amb el compositor Gregg Hill. Mosaic és la quarta col·laboració entre tots dos, i amb la seva vibrant banda, amb la vocalista Rockelle Whitaker, juntament amb el trompetista Terell Stafford, el saxofonista Tim Warfield, el pianista Rick Roe i la bateria Dana Hall, impregnen les composicions fresques i idiosincràtiques de Hill amb molt d'interacció, swing profund, sentit de l'aventura i sensació d'aventura. "La varietat és àmplia i la banda en si pot fer volar una tempesta!". WTJU.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits
 
7.1.- Mosaic (Rodnay Whitaker) 8:21.
8.8.- Sloe Gin Fizz (Rodnay Whitaker) 5:06.
 
I què potents el “Mosaic” i l’”Sloe Gin Fizz”, esclar que del líder Rodney Whitaker ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois Terell Stattford, trompeta i fiscorn; Tim Warfield, saxo tenor i soprano; Rick Roe, piano; Rodney Whitaker, contrabaix; Dana Hall, bateria; Rockelle Whitaker, veus (2,5,7,9).


I ja acabarem el programa d’avui amb el disc d’OA2 Records, amb Ben Markley, Tell the Truth”. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Greg Heimbecker a la University of Northern Colorado, Greeley, CO. Enregistrat el 27 de febrer de 2024. Foto de la banda de Marlon Rissatto. Pintura de portada de Steve Johnson. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Ben Markley. Amb Ben Markley, piano; Steve Kovalcheck,  guitarra; Wil Swindler, saxo alt; Rodney Whitaker, contrabaix; Kyle Swan,  bateria.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22237.
 
I aquest projecte té 8 temes on majorment dominen els tempos vitals si n’exceptuem un parell, el primer una preciosa baladeta a tot vals 7 “The Picture Outside My Window”. Un pèl més viu és el bonic tema 6 “It's Spoken Spokane” de més de 9 minuts i de nou amb ritmes així com trencats i posteriors moments a tot Swing. A partir d’ara, el tempo ja serà vital en tots els temes, tot i tenir també ritmes Latin, trencats i diversos com és el cas de 2 “Tuesday Morning Feeling” iniciat així i a tot Swing a la B del tema i a les improvisacions. També és així en els inicis el 3 “Don't Bring It Up”, i a tot Swing en les impros. I sí que hi ha un Blues en aquest disc, sí, i és el 4 “Snowy Range Blues”, també amb diversitat rítmica als inicis del tema i Swing posterior. I el tempo puja una mica més en els tres temes restants com és el cas del 5 “Spencer's Mood”; també el  8 “Rimshot” és així, i aquest amb una melodia amb aires un tan folklòrics, coses que canviaran en les improvisacions on el Swing serà brutal pel tempo i Walking del sempitern baixista Whitaker del programa d’avui. I així de vital és el darrer tema, el que titula l’àlbum 1 “Tell the Truth” i Swing brutal ja en la primera improvisació del saxo alt.
 
I ja els començarem escoltant en dos temes seguits...
 
9.8.- Tuesday Morning Feeling (Ben Markley) 8:03.
10.4 Snowy Range Blues (Ben Markley)  7:15.
 
I què macos “Tuesday Morning Feeling” i “Snowy Range Blues”, ambdós del líder Ben Markley.
 
"Grooves profunds, swing dolç i interacció dinàmica... Aquest àlbum és una d'aquestes joies brillants i directes que poden convertir els fans del pop en acòlits de jazz". - Downbeat. Amb els seus dos aclamats enregistraments de big band i sessions de quartet amb els saxofonistes Joel Frahm i Greg Osby, el pianista/compositor Ben Markley ha anat construint constantment una discografia important des del seu debut a OA2 el 2008. Tenint en compte els punts forts dels seus companys artistes, Markley sempre ha escrit específicament per a la sessió, i "Tell the Truth" no és diferent. Compost per ressaltar els currículums durs de la secció rítmica —amb el baixista Rodney Whitaker i el bateria Kyle Swan—, Markley ret homenatge a les sessions dels quintets de Blue Note dels anys 60, però lliura el paper habitual de trompeta al guitarrista Steve Kovalcheck, juntament amb el saxofonista alt Wil Swindler, al capdavant. "Markley, la seva composició és exemplar, els seus solos tan lírics i lògics com dels seus models a seguir, Cedar Walton i Bill Evans". All That Jazz.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits..
 
11.5.- Spencer’s Mood (Ben Markley) 5:17.
12.1.- Tell the Truth (Ben Markley) 5:39.
 
Bé, doncs amb aquests temes, hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi o sigui que felicitats nois Ben Markley, piano; Steve Kovalcheck,  guitarra; Wil Swindler, saxo alt; Rodney Whitaker, contrabaix; Kyle Swan,  bateria.  
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem a la cantant de Toulouse, Manel Chenity & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 628 - FSR: Chico Hamilton 5tet 1958-1959; Al Grey & Billy Mitchell 1962; Geni Barry 1999-2016, dimecres 5 de març 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:
 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I de nou un programa dedicat a la nostre estimada editorial, Fresh Sound Records i avui recuperant dos CDs reeditats per Jordi Pujol a més de recuperar gravacions en directe de fa algun temps del gran Geni  Barry i per això “Looking Back Again – Live Recordings!”. Els dos reeditats són els de Al Grey – Billy Mitchell, “Studio Recordings” i el magnífic doble CD del Chico Hamilton Quintet, “1958-1959 Complete Studio Sessions”.

 
Començarem amb el doble CD de Chico Hamilton Quintet, “1958-1959 Complete Studio Sessions”. I el primer CD es va gravar a Radio Recorders  Hollywood el 26 i 27 d’octubre i el 20 i 30 de desembre de 1958 on hi hagué: Eric Dolphy (as, bc), Dennis Budimir (g), Nathan Gershman (cello), Wyatt Ruther (b) i Chico Hamilton (d), String Orchestra (9 violins, 3 violes, 3 violoncels) dirigida per Fred Katz i temes del #7 a l’11.
 
https://www.freshsoundrecords.com/chico-hamilton-albums/5003-complete-studio-sessions-featuring-eric-dolphy-2-cd-set.html.
 
Chico Hamilton, un músic d'una visió i una comprensió extraordinàries, sabia els riscos que corren les petites bandes de jazz quan entren en els àmbits anomenats clàssics. Així que va solucionar el problema en gran part seleccionant els seus homes i materials amb extrema precaució i perspicàcia rara. Als talents especials del guitarrista Dennis Budimir i el violoncel·lista Nathan Gershman, el líder va afegir dues veus individuals i especialitzades, una de jazz i una altra d'orientació clàssica, però ambdues molt flexibles. I en Eric Dolphy va incloure un instrumentista notable, on el domini de tots els vents i el llenguatge musical anava des de Hodges fins a Parker. Dolphy va ser especialment destacat en aquesta tercera versió del quintet de Hamilton. Va entendre a fons els conceptes dispars de to, tot i que sovint s'oposen a aquells que tracten tant el jazz com les tècniques legítimes. Aquest conjunt és, en essència, un resum de l'evolució que havia viscut el quintet de Chico Hamilton abans d'arribar al final del seu temps com a grup de treball.
 
I ja els començarem escoltant en dos delicats i preciosos temes seguits  anomenats...
 
1.1.15.- Nature By Emerson (Fred Katz) 5:03.
2.1.1.- Pottys Ville USA (Bill Potts) 5:45.
 
I què maco aquest tema “Nature by Emerson” de Fred Katz i quina delicadesa d’interpretació del genial i irrepetible Eric Dolphy, amb un so del seu saxo alt molt melòdic, molt tendre, cosa que ha canviat en la seva més que brutal improvisació. De com improvisa Dolphy ja n’aniré parlant, que l’escoltarem abastament.  Preciosa melodia, preciós tema que han fet ell a l’alto, la guitarra de Budimir, el contrabaix de Ruther i el violoncel de Gershman, amb el líder Hamilton amb les suaus escombretes de la seva bateria, bonic tema per començar-los a escoltar.
 
I sí que “Pottys Ville USA” de Bill Potts ha estat també magnífic. Músiques aquestes molt contingudes, fetes amb molta delicadesa. Recordeu que en aquella època, el Jazz que es feia era divers, sí, però amb tralles potents a tot Bop, Hard Bop, i ja amb les primeres incursions del Jazz d’Avantguarda. I per contra, aquestes eren força delicades. Esclar que parlo de les melodies i arranjaments fets de ben segur pel líder Hamilton, car, a les improvisacions, la cosa canvia, i de nou amb un increïble solo de Dolphy. Budimir a la guitarra ens ha mostrat quin tros de guitarrista va ser, i també un bon solo amb el contrabaix fet pel Wyatt Ruther. Gran tema de nou d’aquests súper “mostrus”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguim amb aquest deliciós disc del 1958, ja veieu quin goig de músiques que varen fer tots ells, tot i escoltant-los també en dos temes seguits anomenats...
 
3.1.17.- Gongs East (Chico Hamilton) 4:53.
4.1.6.- Under Paris Skies (Giraud & Drejac) 4:33.
 
I què gran Eric Dolphy en el “Gong East” amb el clarinet baix. I quina composició més sorprenent pels diversos canvis rítmics que ha tingut, i també per com és la pròpia melodia. Iniciat amb el Gong de Chico i ja la línia de baixos amb el contrabaix de Ruther, el cello de Gershman i ja una melodia feta quasi a cops de ritme, amb un motiu principal que han repetit. I ja el Swing i el solo increïble de Dolphy al clarinet baix, ell, incommensurable. I com la bateria del líder Hamilton ha agafat les regnes rítmiques del tema. De nou el motiu principal amb el contrabaix i els cops de melodia, i de nou Swing i solo, ara amb l’excelsa guitarra de Dennis Budimir. Amb quina delicadesa que ho ha fet, i mestria, per descomptat. Uns moments increïbles els dels dos solistes, Dolphy i Budimir, i què maco el final amb el cello fent vibrar les seves cordes acabant de nou amb el Gong. Brutal.
 
I de nou Dolhpy amb el saxo alt, amb un so molt contingut i melòdic fent la bonica melodia del “Under Paris Skies”, “Sota el Cel de París”. El tema té ja un tempo més viu apareixent el Swing en la improvisació brillant del poc conegut guitarrista, el grandíssim Dennis Budimir. I el Swing gràcies al “Walking” del baixista Ruther els ha fet caminar, també amb la bateria del líder, esclar. I després, el brutal solo de Dolphy al saxo alt, ell increïble. Ara sí que s’ha esplaiat a dojo, amb velocitat increïble de fraseig, escoltant-se totes les notes, cosa súper difícil de fer. Però és que ell tenia una gran tècnica interpretativa, a l’abast de pocs. I després, uns moments molt macos de “soli” fet pels dos solistes, escombretes de Hamilton i melodia d’aquest “Under Paris Skies”.

 
I seguirem amb alguns temes del segon CD, que es va gravar a Radio Recorders  Hollywood el 6 de gener (#1, 2) i el 25 de juny (#15 a 17), i als Capitol Tower Studios  el 19 de maig (#3 a 14) de 1959 on hi hagué: Eric Dolphy (as), Dennis Budimir (g), Nathan Gershman (cello), Wyatt Ruther, Ralph Pena (b), (#13, 14) i Chico Hamilton (d),
 
I d’aquest compacte escoltarem alguns temes, també, com ara aquests dos seguits i anomenats.....
 
5.2.8.- Champs Elysees (Gerald Wiggins ) 2:31.
6.2.11.- Frou Frou (Lester Young ) 3:21.
 
I un altre molt bonic tema curtet amb una melodia molt delicada, la dels “Champs Elysees”. El canvi tonal del pont ha estat increïble. Però ai las com ha canviat la moguda sonora en el solo de l’increïble Eric Dolphy. Brutal és poc, car va ser un geni de la música, com a intèrpret, car com a compositor, no es va lluir tant. Un Swing magnífic pels de la base rítmica, contrabaix sobretot, guitarra i escombretes, han servit en safata una sòlida base per a lluïment del solista.
 
I el “Frou Frou” de Lester Young ha estat també força sorprenent, per la qüestió rítmica, bàsicament, però també per la melodia. I de nou, brutalitat de canvi rítmic a tot Swing en el més que brutal solo de Dolphy al saxo alt. Per sota una línia de cordes amb el cello, i després uns moments súper amb els mestres de les cordes, i també amb el gran solo del guitarrista Budimir. Aquí, el líder Chico Hamilton ha fet de la seva rítmica tota una obra d’art, molt delicada, per cert. Gran tema poc escoltat del gran Lester Young potser per la seva dificultat interpretativa.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I un parell de meravelles més d’aquest segon CD són aquestes, i ja per deixar-los d’escoltar..
 
7.2.16.- Newport News (Kenny Dorham) 4:36.
8.2.5.- Fat Mouth (Vance) 2:57.
 
I sí que el “Newport News” ens ha impressionat, tema poc interpretat del gran Kenny Dorham. Una melodia un tant entremaliada, un ritme canviant a Swing en el pont, mentre que ha estat a Latin en les As del tema. I sí que el Swing pel “Walking” del baixista Ruther ha estat brutal, i per això Dolphy ha volat en la seva improvisació al saxo alt. De nou increïble tècnica, gust musical, el seu propi i únic. També Budimir a la guitarra ha brillat per la seva nítida tècnica i fraseig, tocant la guitarra “pelada”, que aleshores no hi havia efectes electrònics.
 
I ja per acabar d’escoltar-los ha esta la mar de bé fer-ho en aquest curtet però molt vital tema de Vance , el “Fat Mouth”, “Morro gros”. I si la melodia del tema ha estat entremaliada, més encara ho ha estat la improvisació increïble de l’estimat Eric Dolphy. La base rítmica ha estat de nou increïble amb un suport, amb un coixí magnífic pels solistes. I també Budimir ha arribat al cel amb la seva guitarra. Quin solo més precís, quina tècnica més depurada. Moments estel·lars, tot i que curtets pel líder a la bateria, el gran Chico Hamilton, que va saber barrejar dos gran solistes amb una base rítmica sòlida per conjuminar aquestes magnífiques músiques.


I ja deixarem aquest magnífic quintet liderat per Chico Hamilton i esclar que també hem tingut el gran goig d’escoltar a l’inimitable Eric Dolphy. I ja per seguir amb l’altre CD recuperat per Jordi Pujol el de l’Al Grey – Billy Mitchell, “Studio Recordings”. Amb tots els músics que són Dave Burns, trompeta; Al Gray, trombó; Billy Mitchell, saxo tenor; Calvin Newborn, guitarra; Bobby Hutcherson, vibràfon; Floyd Morris, Earl Washington, piano; Herman Wright, contrabaix; Eddie Williams, Otis "Candy" Finch, bateria i Philip Thomas, congues. Aquesta recopilació ha estat produïda per a la publicació de CD de Jordi Pujol, © 2023 per Fresh Sound Records, estèreo · remastered digitalment de 24 bits per a Blue Moon Discogràfiques, S.L. Enregistraments originals produïts per Ralph Bass (#1-5), Esmond Edwards (#6-12), desconegut (#13). Notes originals de folre de Sid McCoy & Del Shields. Noves notes de folre escrites per Jordi Pujol.  
https://www.freshsoundrecords.com/al-grey-billy-mitchell-albums/56638-studio-recordings.html.
 
I ja els començarem escoltant en temes i Músics i Pistes #6-12: Dave Burns, trompeta; Al Gray, Trombó; Billy Mitchell, saxo tenor; Bobby Hutcherson, Vibràfon; Earl Washington, piano; Herman Wright, contrabaix; Otis “Candy” Finch, bateria; Philip Thomas,  Congues. Enregistrat a Ter Mar Recording Studio, Chicago, 1 de novembre de 1962, en els temes...
 
9.6.- Blues in The Night (H. Arlen- J. Mercer) 5:18.
10.11.- Night and Day (Cole Porter) 4:26.
 
I res que, hem passat de les músiques elaborades dels dos CDs de Chico Hamilton, 1958-1959 a aquestes a tot Mainstream, les del duet Al Grey – Billy Mitchell, 1962. I sí, quin brutal Blues el primer tema “Blues in The Night” de Harold Arlen, amb la seva la música que sí hem escoltat. Swing contingut en un tema a tempo mèdium ideal per notar aquest feeling. I la melodia l’ha fet el trombó de Gray i a moments a duet amb el saxo tenor de Mitchell, però vaja, Gray ha fet quasi tota la feina melòdica, i també en el Pont del tema. I ja les improvisacions i la primera la seva, amb tot el suport dels altres vents, trompeta i saxo tenor. I sí que es noten la mar de bé les congues de Thomas i la resta de companys de la base rítmica amb el contingut Walking de Wright al contrabaix. I també Mitchell ha fet la seva improvisació, amb un fraseig Mainstream claríssim, amb un bon so, robust, i elegància.
 
I què vital el “Night and Day” de Cole Porter, i ja amb el vibràfon del gran Bobby Hutcherson, mestre i amic de l’estimat Geni Barry que després escoltarem. I de nou les percussions en aquest tema arranjat a tot Latin Jazz amb una melodia feta pel trombó de Gray, força càlid, el seu so. Més punyent en el pont però igualment força contingut. Brillantor en el solo de Hutcherson, alhora que mestria inqüestionable la d’aquest geni del vibràfon. Moments solistes compartits amb la trompeta amb sordina de Burns, el trombó de Mitchell, ell també en el pont i la darrera A del tema. Moments del piano de Washington i ja amb un final que en un directe s’allargassaria segons públic i músics.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Els camins musicals d'Al Gray i Billy Mitchell es van creuar per primera vegada en diverses bandes liderades per destacats líders del jazz. Després de perseguir esforços musicals separats, el destí els va tornar a unir a l'emocionant Big Band de Count Basie a finals de la dècada de 1950, on es van convertir en membres clau de la banda. El seu temps amb Basie va durar fins a finals de 1960 quan van decidir traçar el seu propi rumb i co-dirigir un sextet impressionant. En aquestes dues sessions del 1962, sota el lideratge de Grey, el grup es va convertir en un septet amb el pianista Floyd Morris unint-se a la primera sessió i el pianista Earl Washington a la segona. La primera línia, el “Front Line” amb Gray i Mitchell, també incloïa el trompetista Dave Burns i l'excepcional aleshores jove vibrafonista Bobby Hutcherson. Completant la formació el fort baixista Herman Wright i el vigorós bateria Eddie Williams.

 
Pistes #1-5, cara A de l'àlbum "Snap Your Fingers" (Argo LPS 700).
Pistes #6-12, de l'àlbum "Night Song" (Argo LPS 711).
Pista #13, del single Argo 5421 Al Grey-Billy Mitchell Single 5421.
Pista #13: Al Gray, Trombone i Billy Mitchell, tenor Sax; amb Dave Burns, trompeta; Bobby Hutcherson, Vibes; Floyd Morris, piano; Calvin Newborn, guitarra; Herman Wright, contrabaix; Eddy Williams, bateria.
Enregistrat a Chicago, 1962.
 
I ja els acabarem d’escoltar amb temes i músics i pistes #1-5: Dave Burns, trompeta; Al Gray, Trombó; Billy Mitchell, saxo tenor; Bobby Hutcherson, Vibes; Floyd Morris, piano; Herman Wright, contrabaix; Eddie Williams, bateria. Enregistrat a Ter Mar Recording Studio, Chicago, el 19 de febrer de 1962, i temes anomenats..
 
11.5.- On Green Dolphin Street (Kaper-Washington) 4:20.
12.4.- R.B.Q. (Gene Kee) 4:58.
 
I què maco aquest “On Green Dolphin Street”, interpretat com tothom sol fer, amb les As a Latin i el Pont a tot Swing; i també fent les improvisacions a tot Swing. Iniciat amb un “Vamp” i notes del baix i la rítmica de la bateria de Williams, i ja la melodia en les As del vibràfon de Hutcherson, mentre que en el pont l’han fet els vents. I ja la primera improvisació a càrrec del mestre del vibràfon Hard Bop, el gran Bobby Hutcherson. Precisió, delicadesa, brillantor sonora i una gran demostració de tècnica i bon gust en un solo de llibre que ell ens ha fet. S’ha esplaiat la mar de bé fent quatre “chorus” del tema, estona suficient per gaudir-lo, per valorar-lo com qui va ser el millor vibrafonista modern del Jazz. Després un “soli” dels vents amb el vibràfon, per ja encarar el final tot i recuperant la melodia del tema, on Bobby Hutcherson n’ha estat l’indiscutible protagonista.
 
I què impressionat el “R.B.Q.” per ja deixar-los d’escoltar, en un tema allunyat una mica del bàsic “Mainstream” i tema més Hard Bop. El Swing ha estat brutal, el del baixista Wright, on de nou el gran Bobby Hutcherson ha fet de les seves. Iniciat amb la línia de baixos per Wright i ja la melodia feta pels vents líders, saxo tenor Billy Mitchell i trombó Al Gray, i de nou més melodia  amb la trompeta de Burns. I sí que el gran Hutcherson ens ha enlluernat de nou en la seva improvisació. Els vents han estat al seu darrere fent-li un coixí i després fent un “Soli” brutal. I quin canvi més delicat tot i apareixent el saxo tenor de Mitchell ell amb només el contrabaix de Wright, primer contingut, i després amb tota la trempera dels altres vents. Els altres companys, hi han estat però molt soterrats. Després han aparegut amb consistència. Bon solo de la trompeta de Burns aquest, com els altres vents, bastant desconeguts pel gran públic. Brutal solo del trombonista Gray, increïble interpretació, amb un Williams a la bateria força present, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar.
 
Les cinc primeres seleccions són de l'àlbum "Snap your Fingers". L'enfocament musical del septet emfatitzava el hard swing amb un toc d'exuberància despreocupada, humor i un retorn conscient als fonaments del swing saludable, divertit i espontani, alhora que incorporava actualitzacions. Gray estava en bona forma de fer sonar el trombó i també a través de la seva sordina, i sonant també de manera oberta i relliscosa. A l'encantadora balada “Just Waiting” de Melba Liston, Mitchell la interpreta d'una manera meravellosament relaxada i suau. La segona sessió inclou l'àlbum "Night Song", en el qual el gran tromboniste d'espatlles amples de Grey s'arrossega delicadament per totes les cançons. Mitchell, que té un paper relativament menor a l'àlbum, és provocador sempre que apareix. A la cançó “Stardust”, ofereix un vers preciós que prepara l'escenari per a un excel·lent solo de Grey, al qual segueix una brillant trompeta amb sordina de Burns. Earl Washington, per la seva banda, brilla en el seu únic solo a “Stella de Starlight”. L'últim tema, “Dirty Low Down Blues”, es va publicar només en un senzill, sense detalls de personal. Aquest conjunt demostra que Gray i Mitchell eren bons músics de jazz establerts, l'amistat i la col·laboració musical dels quals van deixar una empremta indeleble en la història del jazz. —Jordi Pujol.


I ja encarem el final del programa i ara fent una passa endavant pel que fa gravacions del disc però també amb una mirada al passat, i per això aquest disc de l’estimat  Geni Barry es diu “Looking Back Again – Live Recordings!”. Amb Geni Barry, vibràfon; John Dubuclet, trombó; Matthew Simon, Dan Posen, Lluis Figuerola, Dennis Hernandez, trompetes; Enric Mestre, Josep Tro, trombons: Sergi Vergés, trombó baix; Alfons Carrascosa, Carlos Nostro, saxo alt; Eladio Reinon, Xavi Figuerola, saxo tenor; Joan Chamorro, saxo baríton; Xavier Algans, German Kucich, Albert Bover, José Alberto Medina, piano; Dave Mitchell, guitarra; Nono Fernández, Pedro Martin, Marco Lohikari, Jordi Gaspar, contrabaix; Pau Bombardó, Carlos González, Aldo Caviglia, bateria. Masteritzat per Fosi Barry. Fotos de Victoria Ibars i Oriol Arnau (portada). Produït per Geni Barry. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació de so © 2024 de Fresh Sound Records, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/geni-barry-albums/57456-looking-back-again-live-recordings.html.
 
Aquest segon àlbum de Geni Barry, mirant enrere de nou!, continua el primer volum com a recopilació d’enregistraments en directe des del 1999 fins al 2016. Un deixeble de les llegendes del jazz com Tete Montoliu i Bobby Hutcherson, Barry mostra les seves habilitats excepcionals com a vibrafonista, actuant al llarg d’una gamma de formacions que van col·laborar amb ell en tota la seva carrera professional. L’àlbum presenta un repertori de peces de Jazz Greats, cadascun interpretat amb el toc únic de Barry. Barry ha tocat a nombrosos festivals nacionals i internacionals, guanyant aclamacions tant per part de crítics com de públics. Ell estén el cor gràcies als músics que es van unir a ell en aquests enregistraments i que van ajudar a donar vida a aquest àlbum.
 
I ves per on que en aquest CD hi tenim 11 temes magnífics, alguns dels quals a tempo de preciosa balada com és el cas del tema de Victor Young “My Foolish Heart”. També és així de delicat el tema de Michel Legrand “What Are You Doing The Rest Of Your Life?”. Una mica vitals són el “You Know I Care” de Duke Pearson, el  del seu estimat amic i mestre Bobby Hutcherson “Little B’s Poem” i la seva composició dedicada a la seva estimada “Victòria”. I ja els que queden ja van a un bon tempo com és el cas del “Bolivia” de Cedar Walton. També el tema propi de Geni Barry és així de viu, “Fuga en el Hospital”. I encara més vius són els dos temes  de Miles Davis “Seven Steps to Heaven” i “Solar”, aquest a duo amb l’Albert. I ja els que dos que queden són els que va enregistrar amb la The Big Band Jazz Terrassa “Samba Dees Codda Do It” i el primer track “Cottontail” de Duke Ellington.

 
I els Músics en #6: Geny Barry Trio: Genny Barry, vibràfon; Albert Bover, piano; Marco Lohikari, contrabaix. Enregistrat en directe a Can Deu per Semfusa, Barcelona, ​​22 d'abril de 2014. I els escoltarem en el tema propi dedicat a Victòria i amb aquesta formació.
 
13.6.- Victoria (Geni Barry) 8:00.
 
I què bé haver escoltat el vibràfon de Hutcherson i ara haver-ho fet amb el de l’estimat Geni Barry, ell que en va ser alumne, també acompanyant-lo a ell i a Tete Montoliu en una gira que van fer per Europa. I aquest “Victoria” ha estat molt maco, i també a tot Swing, i ara amb en Marko Lohikari i el pianíssim del gran Albert Bover. Melodia i ja la improvisació increïble del més fidel alumne de Hutcherson a l’estat espanyol. Les seves anades amunt i avall del vibràfon, la seva peculiar gestió de les harmonies quan ell improvisa, el fan únic en aquest instrument, aquí. Tres mestres en els seus respectius instruments, com l’Albert al piano que ens ha deixat clavats a la cadira, on ja hi érem després d’escoltar a Geni, fent Bover un magistral solo, amb moments que ha marxat una mica amb sons d’aquells que fan mal, fora de l’harmonia. Tema de nou i final, amb en Lohikari havent fet la tasca d’acompanyar-los, cosa que ha fet la mar de bé.
 
Músics en #7: Geni Barry Trio: Geni Barry, Vibràfon; Jose Alberto Medina, piano; Jordi Gaspar, contrabaix. Enregistrat a Estudio Rosazul, Barcelona, ​​el 15 de novembre de 2010.

 
Músics en #8-10: Geni Barry Duo (#10) i Quartet: Geni Barry, Vibràfon; Albert Bover, piano; Jordi Gaspar, contrabaix; Aldo Caviglia, bateria. Enregistrat en directe a Jamboree per Joan Melero, pel programa de ràdio "Homenatge A Bobby Hutcherson", Barcelona, ​​22 de novembre de 2016.
 
I seguirem amb temes on hi ha els Músics en #2-5: Geni Barry Quartet: Genny Barry, vibràfon; German Kucich, piano; Pedro Martin, contrabaix; Carlos Gonzalez, bateria. Enregistrat en directe a Galileu Galilei, programa de televisió "Jazz en España", Madrid, 18 de gener de 1999 i els temes anomenats..
 
14.2.- Bolivia (Cedar Walton) 5:43.
15.5.- Seven Steps to Heaven (Miles Davis) 4:31.
 
I "Bolivia" es va gravar per primera vegada a l'àlbum de Cedar Walton “Eastern Rebellion” publicat per Timeless el 1976 amb ell mateix al piano, George Coleman al saxo tenor, Sam Jones al contrabaix i Billy Higgins a la bateria.


I quin gran tema de Cedar Walton i quines grans interpretacions de tots quatre, un quartet que va estar tocant a Madrid i ja després enregistrar uns quants temes, com aquest “Bolivia” de Walton. Un tema reconegut sempre per la línia de baixos inicial, què és la que domina durant tot el tema. I ja la melodia, que és força entremaliada, i més encara la part B del tema, amb un canvi tonal i rítmic més que evident. I ja les improvisacions, la primera la de Geni al vibràfon. Mestria es poc, la que té Geni en els moments solistes, on brilla per les seves notes fora de context harmònic, sovint, aquelles que fan mal, diu ell. En aquest solo ha estat però més a lloc, seguint les harmonies que sovint ell ha modificat prèviament, respecte les originals. I sempre diu que Geman Kucich és el Bover de Madrid. I sí que el van acompanyar un trio de cracs, i German al capdavant d’aquest trio, havent fet un molt bon solo, com també han estat genials Pablo Martin al contrabaix i Carlos González  a la bateria.
 

I el “Seven Steps to Heaven” ha estat brutal, aquest tema de Miles Davis i diuen que també de Victor Feldman, tema encabit en l’àlbum homònim de Davis publicat per Columbia el 1963. De nou un tema on el contrabaix ens dóna la pauta de com anirà tot plegat. Una melodia a la A marcada per la rítmica Latin i ja el Swing a la B o el pont del tema. I el Swing ja no ens ha abandonat, car la primera i increïble improvisació ha estat de la mà del líder Barry, deixant-nos bocabadats per la seva velocitat d’execució alhora per la seva gran tècnica i llenguatge a tot Bobby Hutcherson. Els de la base rítmica li han donat tot el seu suport amb un Swing increïble pel Walking-Running del baixista Martin, brutal ell. També Kucich al piano ha brillat per la seva velocitat de fraseig, alhora que delicadesa interpretativa, acaronant les tecles del piano, i executant un brutal solo. I ja de nou motiu i línia de baixos per ja recuperar la melodia i acabar-lo suaument, havent escoltat els aplaudiments del públic, car va ser un enregistrament en directe a l’estudi.

 
I acabarem d’escoltar-los amb un dels dos temes enregistrats a Jazz Terrassa:
Músics en #1 i 11: Geni Barry & Big Band Jazz Terrassa: John Dubuclet, director i trombó; Matthew Simon, Dan Posen, Lluis Figuerola, Dennis Hernandez, Trompetes; Enric Mestre, Josep Tro, Trombons; Sergi Vergés, trombó baix; Alfons Carrasosa, Carlos Nostra, saxo alt; Eladio Reinon, Xavi Figuerola, saxo tenor; Joan Chamorro, saxo baríton; Dave Mitchell, guitarra; Xavier Algans, piano; Geni Barry, vibràfon; Nono Fernandez, contrabaix; Pau Bombardó, bateria. Enregistrat en directe a Jazz Cava Terrassa, el 16 d'octubre de 2004.
 
I amb el tema de Duke Ellington per ja acabar el programa d’avui, anomenat...
 
16.1.- Cottontail (Duke Ellington) 5:28.
 
I quin goig de tema per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui. Brutal Swing, gran tema de Ellington, una Intro a càrrec dels vents molt potent, i ja la melodia amb vents i vibràfon, tots plegats. Un pont amb canvi tonal i amb la trompeta de Matthew Simon, i ja el primer i brutal solo de Dave Mitchell  a la guitarra, el bo d’en Dave que va decidir tornar als EEUU, per la qual cosa el trobem a faltar. Després d’ell, de nou Geni Barry amb una brutal demostració de mestria solista, passejant-se amunt i avall pel seu vibràfon, tocant les notes més adequades, tot i que algunes estiguin fora d’òrbita. I ells dos s’han estat una bona estona compartint improvisacions, alternant-se tots dos. I hem escoltat el saxo tenor de l’Eladio Reinón i el piano d’en Xavi Algans. I després d’aquests llargs moments solistes, tota la colla de vents han fet un “Soli” increïble, en un arranjament fet pel que serà el JazzTerrasMan d’enguany, el bo de John Dubuclet qui dirigí aquesta Big Band durant una bona colla d’anys. I quin final més brutal, més impressionant per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Geni Barry i resta de companys, que en són molts, tema ideal per ja acabar el programa i com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 7 de març, on  tindrem a l’Ignasi Terraza i convidat, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |