Programa 689 - Down Beat Magazine: Joe Lovano, Jamie Baum Septet, Steve Wilson i Emmet Cohen, dimecres 8 de juliol de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa especial, dedicat a les produccions que comenten i publiciten els cracs especialistes de la revista Down Beat Magazine, a més de parlar-ne de les seves actuacions. Per això podrem repassar alguns temes de quatre dels discos que ells comenten, «critiquen», entre cometes, que són aquests: «Enduring Sonance» del gran saxofonista Steve Wilson; «What Times Are These» de Jamie Baum Septet, i els de Down Beat comentant-ne el seu bolo; «Universal Truth» del genial Emmet Cohen i el darrer de Joe Lovano, «Paramount Quartet» amb la possibilitat que faci una segona part de tot plegat en un altre programa, car les magnífiques músiques ben bé s’ho valen.

La particularitat del programa d’avui és que podreu escoltar la música sense cap interrupció ni comentaris, els justos per presentar els projectes que escoltareu, o sigui que de ben segur serà un gaudi estiuenc per a totes i tots vosaltres.


I començaré aquest programa especial amb el disc de Joe Lovano, «Paramount Quartet». Publicat el 29 de maig de 2026 per ECM. Enregistrat el febrer del 2025 als Studios La Buissonne, Pernes les Fontaines. Aquí tenim a Joe Lovano, saxo tenor i soprano; Julian Lage, guitarra; Asante Santi Debriano, baix i Will Calhou, bateria.

I des de DownBeat en Michaell J. West ens diu això, parlant sobre el disc i temes: «Que els músics d'aquesta nova gravació de Joe Lovano puguin mantenir una sensibilitat tan exquisida en les seves interaccions, fins i tot quan tots quatre estan pràcticament desbordats d'energia creativa, indica amb quin tipus de domini estem tractant aquí. Però no confongueu la sensibilitat amb la suavitat. Paramount Quartet està format per una colla de músics, on cap dels quals és un xiuxiuejador. La major part de l'àlbum els troba impulsors, afirmatius, ritmats, fins i tot —com a "Amsterdam" i "The Great Outdoors"— empenyent-se cap a territori lliure.

A les tres balades del disc, on els músics es posen guants de nen, encara podem sentir les idees sorgir ràpidament i amb fúria. Si la textura de la cançó inicial, titulada amb precisió "First Song", és elegant, el tenor sedós de Lovano sobre l'encaix de Lage i Debriano i el full d'or raspallat de Calhoun, el saxofonista encara aconsegueix filtrar, tenint tant a dir que ha de doblar el temps, el tempo (encara que amb tanta agudesa que gairebé no se n'adona). De la mateixa manera, a "Lady Day", Lage s'estableix amb línies de precisió microscòpica que gradualment es converteixen en puntes punxants, però fràgils i melòdiques.

La sensibilitat en qüestió, però, rau en la seva capacitat per detectar, examinar i respondre a les fineses de l'altre. "Fanfare For Unity" presenta breus esclats d'improvisació col·lectiva i polirítmica entre leitmotivs; això és tot el que necessita. Aquests músics estan tan afinats que Calhoun pot esbossar una frase rítmica ràpida; Lage i Debriano poden agafar-la i meloditzar-la, fer-la melodia, a l'uníson i sense dubtar-ho; i Lovano pot invertir-la i estendre-la abans d'haver-la acabat. A "Congregation", el tema soul i amb ritme, Calhoun sembla anticipar totes les formes en solitari de Lovano; quan el solo de Lage segueix el saxofonista, Debriano comparteix una telepatia similar amb ell. És l'escolta la que esdevé així la part primordial de «Paramount Quartet».»

I nosaltres els escoltarem en un parell de temes seguits, o sigui que a gaudir d’aquestes magnífiques músiques amb els temes:

1.6.- The Great Outdors (Joe Lovano) 6:39.
2.7.- Congregation (Joe Lovano) 5:35.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb els altres projectes comentats pels amics i amigues de Down Beat, i ara amb el disc conceptual de la flautista Jamie Baum Septet, «What Times Are These», publicat per Sunny Side Records el 5 d'abril de 2024. Amb Jamie Baum, flautes, spoken word; Jonathan Finlayson, trompeta, spoken word; Sam Sadigursky, saxo alt, clarinet, clarinet baix; Chris Komer, trompa; Brad Shepik, guitarra, bols tibetans; Luis Perdomo, piano, Fender Rhodes; Ricky Rodriguez, contrabaix, baix elèctric; Jeff Hirshfield, bateria; Theo Bleckmann, KOKAYI, Sara Serpa, Aubrey Johnson, veu; Keita Ogawa, percussió.

I en aquest enllaç al seu Bandcamp hi podem llegir uns llarguíssims comentaris, i dir-vos que els podreu llegir al blog.

On What Times Are These (Sunnyside), el cinquè enregistrament de Jamie Baum amb The Jamie Baum Septet+, el seu conjunt insígnia, l'aclamada flautista i compositora amb seu a Nova York presenta la seva primera exploració de la paraula parlada i la cançó artística. Per ser més específics, set de les deu composicions de Baum responen a obres d'un grup d'eminents poetes dels segles XX i XXI (Adrienne Rich, Marge Piercy, Tracy K. Smith, Lucille Clifton i Naomi Shihab Nye), interpretades per les reconegudes vocalistes convidades Theo Bleckmann, Sara Serpa, Aubrey Johnson i KOKAYI.

L'àlbum segueix els aclamats llançaments de Sunnyside, In This Life (2013) i Bridges (2018), en què Baum va explorar les connexions entre el qawwali del sud d'Àsia, el maqam del Pròxim Orient i les tradicions musicals sagrades jueves, incorporant les escales i els ritmes al seu viu argot harmònic i orquestral. Aquí, de nou, Baum combina múltiples influències, adaptant les seccions d'improvisació a les personalitats tonals individualistes del seu conjunt de virtuosos configurat de manera única, ella i el seu aclamat septet. Com va comentar el crític Dan Bilawsky sobre Bridges, Baum torna a "crear un món on la ressonància sonora i espiritual descansen en un pla uniforme" amb "un pronunciat sentit de propòsit il·luminant el camí".

El títol d’aquest disc, inspirat en el poema d'Adrienne Rich de 1995 "What Kinds of Times Are These", fa referència a l'entorn surrealista i caòtic que va seguir a l'esclat de Covid-19 a la primavera del 2020 quan, com diu Baum, "un per un, els concerts van caure com fitxes de dòmino i tot es va tancar". Ella continua: «Va ser bíblic, com les plagues. Anàvem endavant, i després, bum, ens aturem en sec». Aïllada amb el seu marit al seu petit apartament de Manhattan, Baum va respondre «llançant-se de cap a la composició».

El resultat final és una declaració artística magistral i polifacètica que aborda plenament la foscor existencial i la turbulència política de l'època en qüestió, però que també proporciona moments de gran bellesa, emoció i consol edificant.

I d’aquest projecte podreu escoltar aquests temes..

3.1.- In The Light of Day (Jamie Baum) 5:55.
4.3.- An Old Story (Jamie Baum) 9:22.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb el disc del saxofonista Steve Wilson, «Enduring Sonance» publicat per Smoke Sessions Records l’1 de maig del 2026. Enregistrat per Chris Allen el 9 i 10 de setembre de 2025 a Power Station, Studio A, Nova York. Mesclat per Chris Allen. Assistents de l'enregistrament: Ben Miller i Omisha Chaitanya. Masteritzat per Chris Allen, Michael Fossenkemper i Tyler McDiarmid. Produït per Paul Stache. Assistència de producció de Damon Smith. Notes del disc de Willard Jenkins. Amb Steve Wilson, saxo alt i soprano, flauta; Joe Locke, vibràfon; Renee Rosnes, piano i Fender Rhodes; Jay Anderson, contrabaix; Kendrick Scott, bateria i Kevin Newton, trompa a "Quiet Girl" i "Francisco". Tots els arranjaments són de Renee Rosnes. 

I algunes de les coses que ens diuen al Bandcamp les podreu llegir al blog, però vaja hi ha temes com «Pieces of Dreams» de Michel Legrand que són una meravella, «A Volta» de Eliane Elias; «How Long? de Bill Lee; temes amb orígens pop com el de Gino Vanelli, «The Surest Things can Change»; «The Eyes of Love» de Quincy Jones; també «Quiet Girl» del seu amic i col·laborador Billy Childs, etc, etc...

El saxofonista i flautista Steve Wilson reflexiona sobre tota una vida de records musicals inesborrables en el seu impressionant àlbum, ENDURING SONANCE, amb Renee Rosnes, Joe Locke, Jay Anderson i Kendrick Scott interpretant algunes de les cançons preferides de Wilson que abasten gèneres i dècades.

Algunes cançons tenen una manera d'insinuar-se en la nostra imaginació, deixant una impressió duradora que continua ressonant a les nostres orelles molt després de l'última vegada que les hem sentit, de vegades durant la resta de les nostres vides. En el seu impressionant nou àlbum, ENDURING SONANCE, el veterà saxofonista i flautista Steve Wilson celebra algunes de les composicions inesborrables que ha apreciat al llarg de la seva vida musical.

"Algunes de les melodies d'aquest disc m'han acompanyat, en alguns casos, durant més de 50 anys des del moment en què les vaig sentir per primera vegada", diu Wilson. "Volia treure a la llum música amb la qual la gent pogués connectar, independentment del tipus de música que els agradi".

ENDURING SONANCE es va concebre inicialment seguint la tradició del disc de balades. Però Wilson es va adonar ràpidament que la paraula «balada» era inadequada per descriure l'àlbum que tenia previst. El que ell tenia al cap tenia més a veure amb un sentit del lirisme que fa que una cançó sigui ressonant i memorable, independentment del tempo, l'estil, el gènere o el sentiment.

I també els escoltarem en dos temes seguits, sense dir-ne ni una paraula, o sigui que a gaudir d’aquests dos grans temes..

5.4.- How Long? (Bill Lee) 5:44.
6.5.- A Volta (Eliane Elias) 6:08.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja encarem el final del programa d’avui amb el darrer disc del gran Emmet Cohen, «Universal Truth» publicat per Mack Avenue Records el 29 de maig de 2026. Enregistrat per Chris Allen al Sear Sound de Nova York el 5 d'octubre de 2025. Enginyer assistent: Steven Sacco. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studios a Nova York. Amb Emmet Cohen, piano; Joe Farnsworth, bateria; Yasushi Nakamura, contrabaix (1, 5, 6, 7, 8); Ron Carter, contrabaix (2, 3, 4); Jeremy Pelt, trompeta (2, 4, 5, 6, 7, 8); George Coleman, saxo tenor (3, 8); Tivon Pennicott, saxo tenor (5, 6, 7, 8). Tots els temes estan arranjats per Emmet Cohen. Productors: Emmet Cohen, Christian Wiggs. Productor associat: Michael Ragan. Director de producció: Spencer Cole Porter.

Emmet Cohen, pianista de l'Any 2025 per la revista DownBeat i compositor i líder de banda aclamat per la crítica, ha estat molt ocupat. Ocupat de gira amb un tribut a Miles Davis i John Coltrane amb públics amb entrades exhaurides arreu del món, ocupat dirigint Live from Emmet's Place com el "programa de jazz en línia més vist del món" i ocupat gravant el seu nou àlbum, Universal Truth. Amb Joe Farnsworth, Yasushi Nakamura, Jeremy Pelt, Tivon Pennicott i els convidats Ron Carter i George Coleman, Emmet porta el seu cèlebre tribut a l'estudi, combinant clàssics atemporals ("Well You Needn't", "My Funny Valentine") amb nous temes originals que honoren la reialesa del jazz alhora que porten endavant la seva tradició.
I molta més informació sobre aquest disc i els seus temes la podreu llegir al blog, mentre n’escolteu la música.

El pianista Emmet Cohen sempre ha estat la quinta-essència de la vella ànima, submergint-se en la història de les melodies clàssiques del jazz, omplint d'adoració heroica les generacions d'artistes que el van precedir i animant la generació que el va seguir. Pel que fa a l'adoració heroica, la seva sèrie d'enregistraments Master Legacy ha inclòs Jimmy Cobb, Benny Golson i Albert "Tootie" Heath, per anomenar-ne alguns. I la llista de convidats del seu popular programa de vídeo en streaming, Live From Emmet's Place, inclou Houston Person (que també va formar part de la sèrie Master Legacy), Ken Peplowski, Kurt Elling, Sheila Jordan, Anat Cohen, Dick Oatts i Terell Stafford, entre d'altres. La llista és llarga i sorprenent. I què toquen? Estàndards, és clar, de la manera més orgànica i original possible, portant aquesta música a una nova generació de maneres que arriben a tot el món. Així doncs, no és d'estranyar que el seu últim enregistrament sigui una celebració dels centenaris de dos dels artistes més grans d'aquesta música: Miles i Coltrane, alhora que dóna amor als seus pianistes preferits. Al seu trio amb el baixista Yasushi Nakamura i el bateria Joe Farnsworth s'hi uneixen una munió d'invitats fantàstics. El trompetista Jeremy Pelt toca clar i net en una versió accelerada de "Well You Needn't" de Thelonious Monk. "My Funny Valentine" serveix com a reunió amb el baixista Ron Carter i el saxofonista tenor George Coleman, que va tocar la cançó a la banda de Miles uns 60 anys abans. Coleman i l'estrella tenor emergent Tivon Pennicott s'uneixen al trio en una versió dolça de "Blue Trane" de Coltrane. Entremig, hi ha homenatges a Bud Powell amb "Budo", que va aparèixer a The Birth Of The Cool; i a Jimmy Heath, un altre artista que celebra un centenari aquest any, amb "Gingerbread Boy". Però Cohen també és un bon compositor que escriu amb un somriure i un sospir. Està profundament immers en el present amb una afinitat pel passat. "Universal Truth", la seva suite en tres parts, ofereix una prova d'aquest abast, començant amb la vibrant interpretació grupal d'"Eternal Glimpse" fins a la balada negra de "Compassion" i impressionant amb el poder i l'ànima de "Universal Truth". Aquesta és una gravació realment excel·lent i la raó per la qual el Sr. Cohen serà a la portada del número de juliol de DownBeat. També està enmig d'una agenda de gira atapeïda. Si podeu, no dubteu a escoltar-lo en directe!

I també els escoltarem en dos temes seguits, i ja per acabar el programa especial d’avui. Som-hi doncs amb el tema de Heath i el primer tema de la Suite Universal Truth...

7.4.- Gingerbread Boy (Jimmy Heath) 4:22.
8.7.- III Universal Truth (Emmet Cohen) 6:22.

Doncs res, que espero que us hagi agradat força el programa especial d’avui, amb aquests grans músics i les seves magnífiques músiques.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 688 - Italy Jazz: Reis, Demuth, Wiltgen featu. Joshua Redman; Luca Mannutza i Dexter Gordon - Italy 1981, dimecres 1 de juliol de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ja hi tornem amb un programa dedicat al Jazz que es publica i que es fa a Itàlia. Podrem escoltar un parell de novetats i acabar el programa amb una publicació d’un concert que el grandíssim Dexter Gordon va fer a Itàlia i disc «More Than You Know». De les novetats, la primera «FREEDOM TRAIL» amb Reis - Demuth - Wiltgen & Luxembourg Philharmonic amb Vince Mendoza, featuring Joshua Redman, mentre que la segona és el «Circles» de Luca Mannutza. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem el programa amb el disc FREEDOM TRAIL. Reis - Demuth - Wiltgen & Luxembourg Philharmonic amb Vince Mendoza, featuring Joshua Redman. Publicat per Cam Jazz el 19 de juny de 2026. Enregistrat el juliol de 2022 a la Philharmonie Luxembourg. Enginyers de gravació: Tijmen Zinkhaan i Werner Pensaert. Enginyer ajudant: Marko Schneider. Mesclat a Huizen, Països Baixos, el juliol de 2025 per Tijmen Zinkhaan. Mastering: Nathan James a Vault Mastering Studios, Phoenix, Arizona, EUA. Amb Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria; Joshua Redman, saxo tenor (a les pistes 1, 3, 4). Vince Mendoza director de la Filharmònica de Luxemburg. Tota la música de Michel Reis excepte les pistes #5, 6, de Paul Wiltgen, #7, de Marc Demuth. Pistes #1, 2, 3, 7 arranjades per Vince Mendoza; #4, 5, 6, 8 arranjades per Michel Reis. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. excepte les pistes núm. 3, 8a edició Double Moon. ℗ 2026 KEPACH Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc. Produït per Michel Reis, Marc Demuth, Paul Wiltgen. Producció assistent: Brian Seeger. Producció executiva: Ermanno Basso.

I aquest és un projecte amb unes composicions allunyades del món del Jazz, sí, però imbuïdes d’una gran bellesa. El fet de sonar en el Jazz Club de Nit està motivat per diverses raons, la primera, la de recolzar la discogràfica italiana Gleam Records amb una producció jazzística important; la segona, la participació del gran Joshua Redman, a qui veurem el 4 de juliol a Can Reon, quin goig. També hi ha el motiu de les improvisacions de músics com el pianista i compositor, Michel Reis, i és clar que les de Redman, i potser d’altres, com les del baixista Marc Demuth. O sigui que situem-nos en una atmosfera amb obertura de mires i deixem-nos portar pels ritmes d’aquestes músiques. Hi ha però cançons d’una meravellosa tendresa com «Never Seen Again», amb una dolça melodia. Recordeu que al darrere hi tenim tota una orquestra filharmònica, la Luxembourg Philharmonic amb Vince Mendoza al capdavant. «Cross Country» té també uns inicis força delicats tot i pujar de to amb les cordes fregades de l’orquestra. Ben aviat el ritme ens imbuirà d’energia, tot i haver-hi Breaks com el del solo del baixista, on sembla que s’aturi tot, però no. Després tot canviarà esdevenint quasi un terratrèmol. Hi ha més temes, també diversos de ritmes i tempos, però n’hi ha un altre que és força potent i aquest és el que titula el projecte, «Freedom Trail».

Considerant que n’hi ha un parell de llargs, de més de 9 minuts, doncs res, que seran aquests dos els que podreu escoltar, ambdós arranjats per Vince Mendoza i començant pel...

1.3.- Cross Country (Michel Reis) 9:49.

Doncs què us ha semblat aquesta composició. A mi m’ha semblat increïble, la composició, però també les interpretacions dels músics, dels solistes, i és clar que tots els membres de la Luxembourg Philarmonic. Un tema que té «cinc» moments crucials, cadascun d’ells d’una bellesa força remarcable; també, cadascun amb diversitat de músiques, tot i que tot sembla girar a partir d’un motiu principal que de ben segur haureu copsat. El moment més brutal i llarg, és el darrer, potentíssim, amb el solo increïble del gran Joshua Redman, i després moments amb tota l’orquestra. I com li fot el bateria Paul Wiltgen i ja fins el brutal final que acaben de cop. El tema ha començat però delicadament amb les cordes fregades de l’orquestra, endinsant-nos ja amb el motiu principal interpretat per un fagot de l’orquestra, i ja aparèixer el quartet amb Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria; Joshua Redman, saxo tenor amb uns moments de crescendo brutals, sonor, però també d’emocions. Motiu de nou amb Joshua al tenor i desenvolupament d’aquest amb una intensitat esfereïdora i brutal final, obrint la porta al magnífic i delicat solo del contrabaix de Marc Demuth. I ja després, l’inici del darrer tram, amb motiu i crescendo de nou fins arribar al gran solo de Michel Reis al piano, brutal solo recolzat pel baixista i bateria; i ja el definitiu solo de Redman. Increïble tema per ja començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc....

2.1.- Freedom Trail (Michel Reis) 9:30.

I de nou quina barbaritat de tema, per potència, per ritme, per canvis, per solos dels músics, el llarg del pianista Michel Reig, que per cert ha estat increïble. També el potent del gran Joshua Redman, què impressionant el seu solo per ja acabar aquest increïble tema! I què important és tenir una base rítmica tan sòlida, com és la de Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria tot i acompanyant Joshua Redman, saxo tenor. I amb quina majestuositat ha començat el tema, oi? Però ja ben aviat el ritme marcat pel bateria i cops al canto de la caixa, i ja el motiu principal al voltant gir tot. Sí que és un motiu recurrent, sí. El van recuperant al llarg del programa. I és clar que Redman al saxo tenor també. I després d’aquest primer i potent tram, el solo del gran Reis al piano. Magnífic i percussiu solo, també recolzat pels de la base rítmica de Demuth, contrabaix i Paul Wiltgen, bateria. I ja encarar el llarg final d’aquest «Freedom Trail» amb el brutal solo de Joshua Redman al saxo tenor, brutal tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria; Joshua Redman, saxo tenor, Vince Mendoza, director de la Luxembourg Philarmonic i a tots els seus membres.

I després d’aquestes impressionants músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor interpretativa i musicalitat poètica, i sempre la de les músiques del programa.


I segueixo el programa fent un canvi estilístic endinsant-nos en el Jazz més ortodox, tot això entre cometes, amb el «Circles» de Luca Mannutza. Publicat per A.MA Records el 21 de novembre de 2025. Enregistrat per Enrico Furzi a La Strada Studio – Roma – març de 2024. Enginyers assistents: Francesco Bennati i Sasha Mashin. Enginyer de mescla i masterització: Sasha Mashin. Gràcies a Nevaton Microphones – Yamaha Drums – D’Addario Zildjan/VicFirth – Nino Sortino Ligatures. Amb Luca Mannutza, piano; Paolo Recchia, saxo alt; Jordan Corda, vibràfon; Daniele Sorrentino, contrabaix; Sasha Mashin, bateria. Tots els temes són de Luca Mannutza excepte el #2 de Matteo Sabattini ℗ Jordi Pujol Baulenas, editor. Tema #4 de Tony Williams ℗ Timon Music CO; tema 5 de Bobby Hutcherson ℗ Control de drets d'autor; tema 8 d'Edward Readding ℗ Duchess Music Corporation. Productor: Sasha Mashin SMASHIN PRODUCTION. Produït per A.MA Records per A.MA Edizioni ©. Pistes 3-6 Publicat per A.MA Edizioni. Pistes 1-7 Publicades per Edizioni Ishatr. https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/circles.

Doncs amb aquest projecte fem una passa endavant endinsant-nos directament en el món del Jazz, sense preàmbuls ni fusions; en un Jazz proper al més «Neo-Bopper» alhora que interpretacions contemporànies en les improvisacions dels músics. 8 temes majorment potents de ritmes i tempos, havent-hi però temes més tranquils som ara «Metamorpho» i «December». També dir-vos que alguns són llargs, de més de 9 minuts; de fet, aquests dos comentats, tenen aquesta durada.

I els començarem escoltant en el preciós tema del líder anomenat..

3.6.- December (Luca Mannutza) 9:01.

I després del potent tema d’aquells quatre monstres de la música, ja tocava escoltar un tema delicat de tempo, una baladeta, tot i tenir també uns moments molt intensos, emotius, però. El so del saxo alt ha influït molt per assolir aquestes sensacions, car, primer fent la melodia i després en la seva inversemblant improvisació, ens ha deixat clavats a la cadira per com de bé ho ha fet, increïble Paolo Recchia, per sonoritat, per llenguatge. I també s’ha lluït el jove Jordan Corda al vibràfon, per la delicadesa de la seva interpretació. I de quina manera més delicada l’han acabat. I ja heu escoltat de quina manera l’han començat, amb el vibràfon, amb el saxo alt, ells dos amb una preciosa i delicada Intro del tema. I ja la melodia amb l’alt de Paolo i la resta de companys, remarcant la profunditat del so del contrabaix de Sorrentino i les escombretes de la bateria de Sasha i sempre, sempre la pulsió delicada del piano del líder i compositor. Magnífic tema per començar-los a escoltar.

Recordeu el 2006 i l'àlbum del mestre Mario Biondi, Handful of Soul, i aquí és on ja hauríeu conegut el geni de Luca Mannutza. Membre de Blue Note Records, va publicar The High Five Project, que va aparèixer a Handful of Soul, i Luca també hi va participar com arranjador de totes les cançons de l'àlbum, inclòs l'èxit mundial «This Is What You Are». Ara, amb Circles, The Luca Mannutzi Quintet afegeix al magnífic catàleg d'A.MA Records un àlbum basat en una profunda comprensió de l'exploració harmònica i rítmica. Amb versions de l'innovador «Herzog» de Bobby Hutcherson i la consumada «The End of the Affair» de Bud Redding, aquest àlbum és imprescindible tant per als aficionats al jazz com per als col·leccionistes de música; de fet, Circles està destinat a convertir-se en un clàssic del seu gènere. La formació del Luca Mannutza Quintet al piano, aborda les composicions amb una perícia bellament lànguida, pausada i relaxada; desmentint i millorant alhora els arranjaments meravellosament complexos que es presenten aquí. Circles es va publicà en digital i CD a través d'A.MA Records i va estar disponible a la plataforma Bandcamp a partir del 21 de novembre.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I més temes interessants alhora que potents rítmicament ho són tots els restants, com per exemple «D-Isolation», aquest però de tempo mèdium i melodia encoratjadora. També és així de tempo el tema de Bobby Hutcherson, «Herzog» amb solos increïbles al vibràfon, saxo alt.

I ja els seguirem escoltant en aquest magnífic tema del gran Bobby Hutcherson..

4.5.- Herzog (Bobby Hutcherson) 8:06.

Doncs què impressionant aquest tema que Hutcherson va encabir en el seu àlbum del 1969 publicat per Blue Note i anomenat «Total Eclipse» on hi hagué Bobby Hutcherson, vibràfon; Chick Corea, piano; Harold Land, saxo tenor; Reggie Johnson, contrabaix i Joe Chambers, bateria.

I de nou una interpretació brutal d’un gran tema del bo de Bobby. I quin final més impressionant, per crescendo, per emocions a flor de pell, per intensitat de tots els tipus, i tema que han acabat de cop. Però com l’han començat, oi? Amb acords descendents del piano del líder, un bateria desfermat, i ja un saxo alt que sembla volar com els ocells, per gràcil sons, ell fent la melodia a duet amb el vibràfon. I ja el primer canvi amb el gran solo de Sorrentino al contrabaix. Potent solo per la pulsió, però també per com va amunt i avall del mànec de la «verra». I és clar que el jove vibrafonista de nou ens ha deixat clavats a la cadira per la seva inversemblant i llarga improvisació. Increïble com ha manegat les masses del seu instrument i quin solo més impressionant que n’ha tret. I de nou un canvi ara amb el solo de Paolo al saxo alt, què bé, que maco el so «Vintage», quin fraseig més interessant alhora que tècnic, quin llenguatge més modern. Magnífic Paolo Recchia. I de nou motiu principal a duet melòdic de vibràfon i saxo alt i ja acabar amb el brutal solo del bateria Sasha Mashin i acabar aquest brutal tema de cop!

Porto diversos anys sortint i col·laborant amb en Luca i puc dir amb absoluta certesa que és un dels músics més reeixits que conec; la seva capacitat per navegar pels diversos llenguatges del jazz és sorprenent. Malgrat el seu profund coneixement de la tradició, el seu univers compositiu ha canviat en els darrers anys cap a un enfocament decididament més contemporani. Des d'aquesta perspectiva, puc dir que el seu enfocament en l'escena musical contemporània, tant a Nova York com a altres llocs, és tan fort que s'ha convertit en un punt de referència i una mena de divulgador per a molts músics. Les cançons del seu nou àlbum revelen vívidament aquesta exploració, basada en una profunda comprensió de l'harmonia —particularment evident a la cançó "D-Isolation"— i del ritme, com es veu a les cançons "Circles" i l'arranjament de la cèlebre "End of a Love Affair", per anomenar-ne només algunes. L'exploració harmònica i rítmica no és mai un exercici estèril d'estil, sinó sempre funcional al desenvolupament d'un discurs melòdic complex i lluny de ser banal, com per exemple a la peça de tres quarts Vortex, una composició amb una progressió harmònica circular en la millor tradició del jazz posttonal dels anys 60. És impossible no esmentar els fantàstics músics que ho milloren tot magistralment: Paolo Recchia al saxo alt, el jove talent Jordan Corda, una estrella emergent al vibràfon, Daniele Sorrentino, amb una gran pulsió al contrabaix i Sasha Mashin, bateria, un intèrpret de ritme increïble capaç d'afrontar les vicissituds compositives del líder amb facilitat i facilitat! Notes del disc d'Enrico Bracco.


I sí que hi ha temes magnífics a tot delicat Swing, sí, com és ara «Vortex», iniciat a duet de piano i vibràfon, com també ho és «Black Comedy», aquest amb un Swing més vital. I sí que fan una recreació del estàndard de Jazz «The End of A Love Affair», amb un ritme ternari, a tot estrany vals per com va la «cosa rítmica».
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc..

5.1.- Circles (Luca Mannutza) 9:40.

I de nou un increïble tema de Luca Mannutza alhora que també gran Intro d’ell a piano sol, que per cert ha durat una bona estona. Quin gust musical, quina velocitat d’execució, quina Intro improvisada ja d’entrada, què bo el Luca. I és clar que com l’han seguit tots ells, amb quina rítmica més impressionant. I ja la melodia a càrrec del saxo alt, amb unes notes llargues que ens la identifiquen. I mentre, els de la base rítmica amb una brutalitat rítmica inversemblant, per com s’agermanen Sorrentino al contrabaix i Mashin a la bateria, amb el líder i pianista en el seu llarg i increïble solo. Mare de 10 Sr, que brutal. I quin canvi rítmic a tot delicat Swing en la improvisació de Paolo al saxo alt. Quins moments més melòdics d’aquest músic, però també amb uns de més punyents per carretada de notes descarregada. I què bé els de la base rítmica com l’han acompanyat. I de manera igual ho han fet en el solo de Jordan al vibràfon, què impressionants tots tres, i potser amb algunes notes del líder al piano. Grandíssim solo de Jordan al vibràfon per ja aparèixer les notes llargues de la melodia fetes per Paolo al saxo alt i Jordan al vibràfon, i ja acabar el tema delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Luca Mannutza, piano; Paolo Recchia, saxo alt; Jordan Corda, vibràfon; Daniele Sorrentino, contrabaix; Sasha Mashin, bateria.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja acabarem el programa d’avui amb el magnífic concert que va fer Dexter Gordon publicat per Gleam Records el 7 de novembre de 2025, enregistrat el 7 de juliol de 1981 a l'Estate Jazz 81 - Villa Imperiale (Gènova) (Itàlia). Amb Dexter Gordon, saxo tenor; Kirk Lightsey, piano; David Eubanks, contrabaix; Edward Gladden, bateria. Direcció artística "Ellington Club", Gènova. Lino Zero, Marco Travagli. Restauració i masterització a Sorriso Recording Studio - Bari (Itàlia). Enginyer de so: Tommy Cavalieri. Direcció artística: Angelo Mastronardi. Productor executiu: Angelo Mastronardi. Coproductor: Alvearium Holding (Chris Besson). Agraïments a Maxine Gordon, presidenta de la The Dexter Gordon® Society, Inc. Estate of Dexter Gordon®. www.dextergordon.com.

I aquest increïble concert que van enregistrar en directe, enregistrat el 1981 i publicat el 2025, inclou una sèrie de llargs temes, per com de llargues varen ser les improvisacions dels músics del quartet de Dexter. Una de les més llargues és la que va fer el bateria Edward Gladden d’una pila de minuts en un dels llarguíssims temes, el propi de Dexter anomenat «Back Stairs» de més de 28 minuts. Per això mateix l’han editat en un doble CD i també en quatre vinils, quina meravella. I més temes són «Hi Fly» de Randy Weston; «It’s You or No One» de Sammy Cahn & Jules Styne, i el «More Than You Know» de Youmans, Rose, Eliscu.

I com que són així de llargs, els escoltarem en dos d’aquests magnífics temes, i el primer i baladeta preciosa anomenada..
.
6.CD2.2.- More Than You Know (Youmans, Rose, Eliscu) 20:23.

Doncs ja heu pogut escoltar quin preciós tema ens acaben de fer, i sobretot de quina manera més dolça Dexter ens ha fet la melodia d’aquest tema que titula el disc. I després, quines dues llargues improvisacions ens han ofert, van oferir aquell 1981, primer el gran heroi nostre, Dexter Gordon i després el seu insigne acompanyant al piano, Kirk Lightsey. I què dir dels dos de la base rítmica, David Eubanks, al contrabaix i Edward Gladden, a la bateria, què impressionants. I és clar que podria comentar alguna cosa de la improvisació de Gordon, sí, però la veritat és que no hi ha massa paraules que puguin expressar la bellesa que hem escoltat, la d’ell al tenor, amb aquest «trémolo» que tan bé fa servir al final d’algunes notes. Un llarg solo on el mestre es va esplaiar la mar de bé per a gaudi del públic present, és clar. Quin goig poder-lo escoltar tanta estona improvisant. I què generós que fou. I després, uns magnífics moments de Kirk Lightsey ell a piano sol, en una delicada i tendra improvisació. I ja al final de la impro de Lightsey a piano sol, quin delicat Swing que han fet els dos companys, amb quin Walking més delicat del baixista i copets a plats i caixa del bateria, i ja aparèixer de nou Gordon recuperant el tema per ja anar encarant el final, cosa que encara tardaria una estona, coses dels directes que feia aquest monstre, aquest músic tan generós. I sí, perquè encara faria un final a saxo tenor ell sol, moments espaterrants, és clar, per ja arribar al final d’aquest llarguíssim tema de més de 20 minuts, que totes i tots hem pogut gaudir d’allò més.

Aquest títol inaugural presenta una gravació en directe inèdita d'una de les autèntiques llegendes de la història del jazz: The Sophisticated Giant, el mestre del saxo tenor Dexter Gordon, actuant amb el seu quartet de principis dels anys 80: Kirk Lightsey al piano, David Eubanks al baix i Edward Gladden a la bateria. El concert es va gravar a Gènova, Itàlia, el 1981, a Villa Imperiale, durant el Festival Estate Jazz 81. L'àlbum està disponible com a doble CD (Gatefold 3 Limited Edition) i en plataformes de descàrrega/streaming digital des del 7 de novembre de 2025. Distribuït per IRD International distribution Service, Galileo Music, Market Music i Believe Digital.


Un breu extracte de les notes del disc: "Aquesta gravació captura més que una simple actuació excepcional: documenta el tipus de declaració artística seriosa que es fa possible quan els músics saben que la seva obra serà escoltada i apreciada al seu veritable nivell de sofisticació. (...) La gravació de "More Than You Know" es manté com a testimoni permanent de la profunda relació entre Dexter Gordon i la devota comunitat del jazz a Itàlia. Conserva un moment en què el jazz havia aconseguit un veritable estatus internacional alhora que manté el seu caràcter essencial com a forma d'art basada en l'expressió individual dins de la interacció col·lectiva". Maxine Gordon.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el potent tema de Sammy Cahn & Jules Styne anomenat..

7.CD1.1.- It’s You or No One (S. Cahn & J. Styne) 12:42.

I quin altre brutal tema, no tant llarg com el «More Than You Know», però vaja, de quasi 13 minuts. Aquí els hem pogut escoltar fent la melodia del tema una bona estona, i és clar que mitjançant el saxo tenor del grandíssim Dexter Gordon. Abans, abans, quins moments més intensos del trio base fent una Intro marcadíssima per l’acord permanent, a mode de «Vamp» i ja aparèixer la coneguda melodia d’aquest gran tema de Sammy Cahn. Després, a volar Mr. Gordon. La seva velocitat d’execució amb el tenor és una constatació del seu passat, ell, un dels saxos tenors que va «acceptar» el BeBop en aquells anys 40 del segle XX, i el va saber desenvolupar al costat d’aquells altres monstres, Charlie Parker i Dizzy Gillespie. Quin llarg i increïble solo. Igualment dir-vos que el trio base va estar-s’hi una llarga estona fotent-li, i que el llarg solo de Kirk Lightsey va estar, ha estat també increïble. I sí que al final, amb en Dexter al tenor hem pogut escoltar a l’Edward Gladden fent un grandíssim solo a la bateria i ja tots quatre recuperar el tema, la melodia del tema, això sí, amb l’arranjament no hem escoltat aquell acord únic a mode de «Vamp», ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que moltes gràcies mestres, Kirk Lightsey, piano; David Eubanks, contrabaix; Edward Gladden, bateria i sobretot moltes gràcies Dexter Gordon.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que farem el 1er dia del 17è Festival de Jam Sessions a SvdH on comptarem amb combos d’alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra: ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu, i això serà a l’Auditori del Molí dels Frares, a partir de les 20h, i amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem, i també amb l’instrument si voleu venir a tocar o a cantar.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |