Programa 659: Ramona Horvath Trio, Stan Getz Live in Buenos Aires i Clifford Brown, dimecres 26 de novembre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquesta setmana, amb un programa on podrem gaudir de la música del darrer projecte de Ramona Horvath, “Absinthe” (FSR), ella pianista de Bucarest però resident a Paris. Després gaudirem amb dos saxos tenors i discos recuperats quasi de l’oblit, un amb el gran Stan Getz, “Live in Concert – Jazz in Buenos Aires” i el darrer amb en Clifford Jordan, “Dr. Chicago” (Bee Wee Records).

 
I sí que començarem el programa amb el darrer disc de Ramona Horvath, “Absinthe” publicat per Fresh Sound Records – Swing Alley aquest 2025. Enregistrat per Timothée Gumy a l'estudi Midilive de París, França, els dies 8 i 9 de juny de 2024. Mesclat i masteritzat per Julien Bassères, a l'estudi Meudon. Amb Ramona Horvath (piano), André Villéger (saxo tenor), Nicolas Rageau (contrabaix), Antoine Paganotti (bateria). Tots els arranjaments de Ramona Horvath. Produït per Ramona Horvath. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquest enregistrament sonor © 2025 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/ramona-horvath-albums/57585-absinthe-digipack.html.
 
I ja ens dirà l’Ignasi Terraza que el disc té dues parts, i més coses que dirà, però jo, i parlant de tempos i ritmes, dir-vos que dels 9 temes una majoria estan situats en els tempos delicats havent-hi balades magnífiques com és 6.- “Ballad for Very Tired and Very Trist Loto Eaters” (Billy Strayhorn).
 
I per això ja la començarem a escoltar a ella i a ells en la magnífica balada de Billy Strayhorn anomenada...
 
1.6.- “Ballad for Very Tired and Very Sad Lotus Eaters” (Billy Strayhorn) 5:38.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quin gran tema de Billy Strayhorn que ens acaben de fer, què bonic, i quin so més profund ens ha regalat aquest gran saxo tenor francès André Villeger. Melodia que ens ha acaronat per la dolçor de la sonoritat del tenor, però també per la pròpia melodia. I Ramona n’ha iniciat les improvisacions, ella que l’ha fet amb una gran calidesa mostrant-nos els seus recursos estilístics on s’albiren les seves diverses fonts a partir de les quals ella s’immiscí en el món del Jazz. El seu discurs solista ha estat marcat per com la seva mà esquerra n’ha fet els acords, i esclar per la seva dreta que ha desenvolupat unes línies molt maques i interessants. També Villeger ens ha enlluernat per la seva mestria interpretativa en el seu molt reeixit solo a saxo tenor, amb tot el so d’un dels mestres que avui escoltarem tot després d’aquest disc de Ramona, i aquest és Stan Getz. Preciós tema per començar-los a escoltar.
 
Ramona ens acarona amb un tema preciós a piano sol, 9.- “The Early on the Hill” (Frederick Loewe). D’altres temes són 11.- “I Know Why” (Harry Warren) amb el saxo tenor André Villeger com en el 6è track. I també amb ell, i amb un pèl més de marcatge rítmic hi tenim 3.- “Lament for an Orchid”  [Absinthe] (Billy Strayhorn) amb una melodia que et posa els pèls de punta. I un pelet més viu és 7.- “Just the Way You Are” (Billy Joel) un dels temes pop que ella va escoltar de joveneta i que ara els ha volgut reharmonitzar en clau de Jazz, i tema fet a trio de piano, contrabaix i bateria.

 
"Quan escoltes un gran músic de jazz, el primer que t'emociona és el seu so i ritme. Ramona Horvath és una gran pianista i música de jazz amb ànima, swing i una veu distintiva que mereix ser escoltada i seguida de prop." —Albert Bover.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I sí que un dels temes a quartet i a tot delicat swing és un altre dels temes de Billy Strayhorn 8.- “Your Love Has Faded”. També hi ha tres més dels temes pop que ella va escoltar, un dels Bee Gees, el de l’Stevie Wonder i conegut 2.- “You Are the Sunshine of My Life” com també un parell de Michael Jackson dels quals ja us en parlaré, o sigui que la escoltarem ara a trio amb el tema dels Bee Gees en clau de Jazz..
 
2.4.- How Deep is Your Love (Bee Gees) 4:52.
 
I ves per on quina meravella de tema que ella ha sabut re-crear, fer-lo quasi nou. Sí que en reconeixem la melodia, però el ritme a 3x4 a tot vals i l’arranjament, en general, ens el fan escoltar com si fos un altre tema. El Jazz hi és de totes, totes, i més encara quan Ramona s’ha posat a fer la primera improvisació. La seva digitació precisa, nítida de la mà dreta, és d’una subtilesa aclaparadora, alhora que melòdica la seva improvisació. I esclar que el seu baixista, l’amic Nicolas Rageau ha fet també una gran tasca solista, amb un so que ens ha omplert el cor, per profund, per intens, per tan ben construït i tan ben interpretat. I la líder ha recuperat la melodia i motiu principal i ves per on que ja cap al final ens ha recordat la melodia d’un altre gran tema a tot vals, aquell que va crear en Fats Waller, el “Jitterbug Waltz”.


La primera vegada que vaig sentir Ramona Horvath em va impactar el seu estil i so. A causa de la influència de les escoles, gairebé tots els joves pianistes actuals sonen propers a Evans, Hancock, Corea, Jarrett, com si tota la història del piano de jazz es pogués resumir en aquests músics. En sentir Ramona, un s'adona ràpidament que les seves influències són força diferents. Coneix molt bé la tradició del piano de jazz, i juntament amb un domini consumat de l'instrument i una sòlida formació del piano impressionista romàntic, presenta un còctel molt singular de referències sobre el qual construeix el seu llenguatge. En la seva interpretació també es pot sentir el llegat de la seva mestra Jancy Korossy, una jazzwoman de gran talla que hauria merescut una difusió molt més gran en vida. Ignasi Terraza.


I els dos temes que Ramona ha rearmonitzat en clau de Jazz de Jackson són 1.- “Heal the World” i el 12.- “Saving All My Love for You”, temes que no us posaré i així tindreu ganes d’escoltar-los adquirint el disc, cosa que tant necessiten els músics. I hi ha també el magnífic i vital tema de Kurt Weill 5.- “Here I'll Stay” però ja l’acabarem d’escoltar a ella i a ells en el tema propi a quartet i anomenat...
 
3.10.- JFK (Ramona Horvath) 3:44.
 
I esclar que si ella té temes propis i són tan bons com aquest que acabem d’escoltar, l’havia de posar o si, o sí. També pel fet d’haver-lo fet a quartet amb aquest gran mestre francès del tenor André Villeger i el seu gran so, ell ja d’entrada amb la melodia d’aquest tema de la líder, “JFK”, o sigui un record per a John Fitzgerald Kennedy. Un tema curtet on els hem pogut escoltar a Ramona i André fent improvisacions remarcables però el que més m’ha agradat han estat els trossets improvisats recordant a d’altres temes, fins i tot bolerets, temes de Parker, i de d’altres músics, trossos que de ben segur els haureu reconegut, en aquest gran tema de la líder. Hem escoltat també a l’Antoine Paganotti fent uns quants “quatres” improvisant a la bateria, i ja per recuperar el tema i acabar-lo delicadament, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Ramona Horvath, André Villéger, Nicolas Rageau, Antoine Paganotti i abraçades Ramona i Nicolas.
 

A la gravació, Ramona està recolzada per un trio sòlidament entrellaçat amb Nicolas Rageau al contrabaix i Antoine Paganotti a la bateria, que aborden molt bé les diferents atmosferes musicals que proporciona Ramona. El disc presenta un repertori atrevit, en què es combinen dues sessions: una ofereix una aproximació a les melodies pop que van marcar la infància de Ramona, però interpretades en el seu propi llenguatge jazzístic; a la segona sessió, el trio es beneficia del lirisme i el gust impecable del gran saxofonista André Villéger, i presenta melodies poc conegudes signades per grans com Billy Strayhorn, Kurt Weill o Harry Warren. Sens dubte, un disc de jazz de principi a fi que segur que escoltareu més d'una vegada. —Ignasi Terraza.
 

I res, que després d’aquests preciosos temes que ens ha fet Ramona i els seus, ara seguirem amb la meravella recuperada del calaix de l’oblit pels amics de Club del Disco, editorial discogràfica argentina i catalana, amb Diego Lenger a Buenos Aires i amb Jan-Erik Grothe a Vilassar de Mar i disc publicat aquest 2025 en doble LP, el de l’Stan Getz, “Live in Concert – Jazz in Buenos Aires enregistrat en directe per Carlos Melero el 22 de setembre de 1980 al Teatro Municipal General San Martín de Buenos Aires. Amb Stan Getz, saxo tenor; Chuck Loeb, guitarra; Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria.
 
I a l’interior del disc hi ha un llarg comentari fet per Sergio Pujol on comença repassant la vida i  miracles de Getz alhora que ens situa en els anys 80s del segle XX on hi hagué una transició cap al Jazz Fusió, tot i haver-hi músics que encara seguien la tradició. A partir d’aquí comença a comentar per sobre els temes que van tocar, i diu això:
 
“El concert de 1980 a Buenos Aires va ser una barreja entre la Fusió i la tradició del Jazz Mainstream.  Mentre que el tema modal a tempo de balada, “Chappaqua” (de Andy LaVerne, antic teclista de Getz), ens permet situar-nos en el context actual, l’estàndard “My Foolish Heart” (amb un brillant fraseig de Getz) i l’original de Wayne Shorter dedicat a la memòria de Lester Young, “Lester Left Town”, sonen atemporals. Això mateix passa amb la interpretació “Lush Life”, aquest clàssic de Billy Strayhorn on per Stan Getz representà tot un “Tour de Force”. I més coses que us explicaré, però ara els escoltarem en una de las quatre balades, tres de les quals ja les hem comentat, tot i faltar la darrera i anomenada “Be There Then” tema del guitarrista Chuck Loeb tema de més de 8 minuts amb Getz al saxo soprano.
 
I difícil selecció d’aquestes quatre balades, però m’ha agradat molt la versió que Getz i companys van fer d’una de les més boniques balades del Jazz, de Billy Strayhorn i aquesta és la increïble Lush Life, un pèl més viva que les altres...
 
4.D2.- Lush Life (Billy Strayhorn) 4:53.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quina magnífica versió que ens han fet, que ens ha fet el gran Stan Getz, del qual el mateix John Coltrane va dir que a tots els saxofonistes ens hauria agradat tocar com ell. I és que Coltrane va ser un dels primers en tocar aquest gran tema, una de les més boniques balades del Jazz en paraules de l’amic Toni Solà i ho va fer en el seu disc homònim que segur ja coneixeu. I ells l’han tocat un pèl més viu que Coltrane va fer, i que també Joe Henderson va fer. I quin Swing més delicat ens han fet el trio base, amb Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria. I Getz ha recreat la melodia afegint notes de pas, escales inversemblants, tot plegat omplint l’espai sonor de notes meravelloses. I el delicat Swing ha aparegut a la part B del tema que és on s’improvisa i esclar que Getz ens ha deixat clavats a la cadira per com ell ho ha fet, improvisació curteta i ja el preciós final on es va pujant de mig to en mig to fins al final clamorós. Brutal! I esclar que tothom va aplaudir d’allò més.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I esclar que no podien faltar les Bossa-Noves, car ja sabeu que ell va ser un dels grans del Jazz en abraçar-la, a la Bossa i a l’Astrud Gilberto, i amb qui van fer aquella “Chica de Ipanema” que van fer tan popular, en fi, coses de la vida. I en aquest concert en van fer un parell, “Wave” i “Desafinado” de Jobim aquest un geni com a compositor. I resulta que a “Desfinado” Getz i els seus hi van encabir un altre tema de Jobim i aquest és el “Chega de Saudade”. I com que “Wave” és un tema preciós, els seguirem escoltant en aquest gran tema de Jobim...
 
5.C1.- Wave (Antonio Carlos Jobim) 9:17.
 
I ves per on que aquest tema, Jobim el va incloure en el seu disc homònim Wave i cinquè àlbum d'estudi, produït per Creed Taylor i publicat a l'octubre de 1967 per A&M Records. Enregistrat als Estats Units juntament amb músics nord-americans, l'àlbum va assolir el lloc #114 al Billboard 200. Wave presenta la col·laboració de músics de jazz d'elit, incloent els famosos trombonistes Urbie Green i Jimmy Cleveland, el flautista Jerome Richardson i el baixista Ron Carter.
 
I quina gran interpretació ens han fet d’aquesta Bossa clàssica de Jobim. I ja també amb un Stan Getz en estat de gràcia fent melodia però modificada amb notes de pas i mitjos tons. I esclar que la seva improvisació ha estat súper magistral, gràcies també al trio base que li ha donat tot el suport del món, Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria, sense oblidar al guitarrista Chuck Loeb. Ell mateix ha improvisat amb una gran mestria després de Getz, mostrant-nos la seva qualitat interpretativa que ja aleshores era moltíssima, com els tres de la base. Quina velocitat de fraseig més inversemblant i gust musical. I esclar que en els directes tots els músics improvisen les més de les vegades, i en aquest concert també ho feu el pianista Mitch Forman i de quina brutal manera també ho va fer aquell 1980, fa quants anys? 45...10-n’hi-C. I amb una altra increïble improvisació amb Getz al capdavant, ha recuperat la coneguda melodia d’aquest gran tema del genial Antonio Carlos Jobim i després, esclar que tothom aplaudint.
 
I dels tres temes que queden, dir-vos que són els més llargs alhora que més vitals, tals com són: “Bittersweet” del guitarrista Chuck Loeb; “Hospitality Creek” del pianista Mitch Forman i el tema de Wayne Shorter dedicat a Lester Young “Lester Left Town”.

 
I com a sirereta del pastís i per aquest programa us en posaré dos d’aquests, i el primer sense comentar el del pianista i anomenat....
 
6.B1.- Hospitality Creek (Michel Forman) 10:45.
 
Doncs res, que un es queda de pedra després d’escoltar un tema així i per com l’han interpretat, i tema del pianista del grup i de la gira, el bo de Mitch Forman.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja els deixarem d’escoltar en el tema de Shorter...
 
7.D1.- Lester Left Town (Wayne Shorter) 11:20.
 
I ves per on que aquest tema Art Blakey el va incloure en un disc enregistrat el 1980 amb Wayne Shorter estrenant-se com a saxofonista d’aquell increïble quintet, Art Blakey & The Jazz Messengers on hi hagué Wayne Shorter, saxo tenor; Lee Morgan, trompeta i fliscorn; Bobby Timmons, piano; Jymie Merritt, contrabaix, i Art Blakey, bateria.
 
I si amb l’anterior tema hem gaudit, ara ho hem fet més encara, si això és possible. Un tema de Shorter és un “tros de tema”, esclar que sí, i a tot Swing i tempo viu, sobretot en les improvisacions on el Walking del baixista Coolman  s’ha fet evident. I sí que Getz n’ha fet la melodia però ja ben aviat s’ha posat a improvisar d’una única manera, la d’un gran mestre del saxo tenor, i músic com va ser ell. Una llarga i increïble improvisació que va fer en aquell Buenos Aires querido del 1980. En un tema de més d’11 minuts, tampoc es tracta de comentar tots els solos; ja  hem gaudit d’allò més havent-los escoltat, però vaja sí que comentar la gran interpretació feta per Chuck Loeb a la guitarra; inversemblant improvisació. També el pianista ha fet una brillant tasca, amb ambdues mans lleugeres i gràcils, esclar que molt més la dreta, que ha volat. Les aigües s’han calmat amb la improvisació del baixista Coolman, que d’”home fred” no en devia ser gens. Gran solo del baixista, contundent, precís i amb un gran llenguatge jazzístic. I esclar que faltava el baterista, el qual ha fet uns “quatres” amb el baixista i després amb Stan Getz i ja per recuperar la melodia del tema amb Getz al capdavant, acabant aquest brutal tema del molt enyorat Wayne Shorter ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que moltes gràcies mestre Stan Getz i resta de companys Chuck Loeb, guitarra; Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria.

 
I després d’haver gaudit amb aquesta meravella de música, encarem ja el final del programa amb el disc de Clifford Brown, “Dr. Chicago” publicat per Bee Wee Records (Bee Hive BH7018). Enregistrat a Vanguard Studios, Nova York, 3 d'agost de 1984. Amb Clifford Jordan (saxo tenor) Red Rodney (trompeta, fliscorn) Jaki Byard (piano) Ed Howard (contrabaix) Vernel Fournier (bateria).
 
I l’Scott Yanow havia dit això:
Aquest excel·lent LP de Bee Hive presenta el saxo tenor Clifford Jordan en tres temes de quartet amb el pianista Jaki Byard, el baixista Ed Howard i el bateria Vernel Fournier, donant la benvinguda al trompetista Red Rodney a dues altres seleccions i fent "If I Had You" a duet amb el molt versàtil Byard. El repertori és colorit i divers (tres estàndards de jazz, una obscuritat, el tall bluesy del títol del disc, de Jordan i l'intrigant "Zombie" de Fournier), on el molt consistent Jordan està a l'altura del seu alt nivell habitual. ~ Scott Yanow.
 
I jo us disc que, parlant de ritmes i tempos, hi ha dues balades precioses, estàndards de Jazz com “If I Had You” de Campbell, Connelly i Saphiro, i la preciosa i llarga balada de Billy Strayhorn/Duke Ellington anomenada “Something To Live For”. Un pèl més viu és el tema del baterista Fournier “Zombie” a tot Blues i a 5x4, o sigui que els començarem escoltant en aquest tema del baterista Fournier...
 
7. A3.- Zombie (Vernel Forunier) 5:23.
 
Doncs he deixat les balades per començar amb aquest tema a 5x4. He de dir que m’ha agradat força, pel motiu principal que ha fet el baixista, per la qüestió rítmica, per com ha partir de la senzillesa es pot desenvolupar un tema i reeixir per sobre de la seva aparent simplicitat. I així ha passat, sobretot pel fet que hi tenim a Clifford Jordan al saxo tenor. Pels qui no el coneixeu encara, dir-vos que va formar part del sextet de Charles Mingus on hi hagué al seu costat el gran i estimat Eric Dolphy. Tocar al costat de Dolphy havia de ser una experiència reveladora, tot i que cadascú desenvolupava el seu propi discurs. Grandíssim solo de Jordan qui ja creava en aquells anys 60s unes línies melòdiques de factura pròpia, com acabem d’escoltar. I esclar que en el sextet de Mingus també hi era el bo de Jaki Byard al piano. I ell mateix ha seguit fent també una delicada improvisació per so, no gens fort, alhora que increïbles les seves maneres en això d’improvisar, en Byard. I Jordan recupera el motiu principal per acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I encara els escoltarem en el tema de Alonzo Levister anomenat...
 
8.B1.- Touch Love (Alonzo Levister) 5:44.
 
I carall de gran tema de Levister i ves per on que em sona a West Coast i no tant a Hard Bop. Una melodia llarga feta amb un rerefons rítmic un tant trencat, per ja aparèixer el Swing en la magnífica improvisació de Jaki Byard, un tant percussiva, amb una mà dreta vital i viva, alhora que creativa. I en aquest tema hem pogut escoltar a la súper estrella convidada, qui va poder tocar amb Charlie Parker quan era un xavalet pèl roig, el gran Red Rodney, el qual ens acaba de fer un molt bon solo, ben trenat i configurat amb un so brillant, el de la seva trompeta. I esclar que després hem gaudit d’allò més amb el solo del líder, el gran Clifford Jordan al saxo tenor, del qual ja li vaig posar un vinil recuperat per Jordi Pujol, aquells de 180 grams de la sèrie Workshop de FSR. I tema, i final d’aquest “Touch Love” de l’Alonzo Levister.


I ja els deixarem d’escoltar a ells i nosaltres acabarem el programa d’avui amb el Blues del líder Clifford Jordan a un tempo força vital i tema que titula el disc...
 
9.A1.- Dr. Chicago (Clifford Jordan) 5:55.
 
I carall de gran i vital tema de Clifford Jordan a tot Blues i Swing brutal gràcies al Walking del baixista Ed Howard i els copets a plats del baterista Vernel Fournier. I esclar que el líder s’ha esplaiat la mar de bé improvisant, tot després d’haver presentat la melodia del tema, la curteta melodia d’aquest Blues i tema que titula el disc, “Dr. Chicago”. Gran solo amb un fraseig ràpid el d’un dels saxos tenors no gens reconeguts pel gran públic. Mestria també la del pianista Jaki Byard, màster a les tecles d’aquell sextet de Mingus on també hi hagué el gran Danny Richmond a la bateria. I ves per on que després del solo del pianista, ha estat el baterista Vernel Fournier qui ha fet uns “quatres” compassos improvisant amb el líder Jordan i ja al final fer ell sol un curtet solo a la bateria, i ja acabar-lo recuperant-ne Clifford Jordan la melodia principal i curteta la d’aquest Blues que titula el seu disc, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que grans vosaltres que ja esteu al cel, no sé si tots, el líder i pianista de ben segur, vosaltres mestres que sou Clifford Jordan (saxo tenor) Red Rodney (trompeta, fliscorn) Jaki Byard (piano) Ed Howard (contrabaix) Vernel Fournier (bateria).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 12 de desembre on tornarem a la Sala Xica on tindrem al Garry Fimister, contrabaix; Toni Solà, saxo tenor; Kike Angulo, guitarra concert que trobareu a Entrapolis en el següent enllaç a  partir de les 22h. Us hi esperem!.
https://www.entrapolis.com/entrades/fimister-sola-angulo.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 658: Edu Cabello Quartet, Sebastián Domínguez i Eddie Mejía Quartet, dimecres 19 de novembre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquesta setmana de nou un programa temàtic amb projectes conceptuals de tres músics que d’alguna manera tenen una cosa en comú, què és, haver estat alumnes de G.S. del Conservatori del Liceu dos d’ells Edu Cabello i Eddie Mejía i l’altre Sebastian Domínguez a l’Esmuc. Així que escoltarem "El Bosque" de l'Edu Cabello Quartet; "Paréntesis del miedo" de l'Eddie Mejía Quartet (Fresh Sound Records) i "Síntesis" de Sebastian Domínguez, dos dels quals autoproduïts, i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 
I començaré el programa amb el molt sentit, de sentiment, disc molt personal, tots tres ho són d’alguna manera però, aquest ho és una mica més, coses que ja anireu copsant i que us diré, el de l’Edu Cabello Quartet, ”El Bosque” disc autoproduït amb tot l’esforç que això significa. Publicat el 2022 i enregistrat per Alberto Pérez i Theo Monteillet a Sol de Sants Studios. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla, abraçada Ferran. Amb Edu Cabello, saxo alt, flauta travessera i composicions; Eddie Mejía, guitarra; David Muñoz, contrabaix i Adrià Claramunt, bateria.
 
Aquest és un projecte que partí de la problemàtica relacionada amb trastorns mentals que pateix un familiar molt directe de l’Edu. El 2020 va decidir que havia de fer alguna cosa relacionada amb això i va començar a crear El Bosque. Va escriure una història inspirada en aquesta situació a partir de la qual va compondre 7 temes musicals. Posteriorment es va unir amb l’artista plàstica Irene Solé que el va ajudar a finalitzar, configurar i dimensionar el projecte. Així va néixer El Bosque, explicada mitjançant el Jazz i pintures fetes en viu. I diu encara ell que, “aquesta música, està influenciada per la música que he tocat i he escoltat al llarg de la meva vida, i per això hi trobaràs influències del flamenc, música clàssica, rock i pop, tot això mesclat amb una gran llibertat per a la improvisació, que fa que cada interpretació de El Bosque sigui diferent de les altres.
 
Escoltem-los doncs en un d’aquests increïbles temes, amb aires de Jazz Contemporani i anomenat...
 
1.7.- Canto (Edu Cabello) 6:37.
 
Doncs ja heu pogut escoltar aquesta primera peça, primer amb la llarga i molt reeixida Intro a saxo alt, i ja després la melodia que s’emmarca en el Jazz més contemporani. Els moments de solo de Muñoz al contrabaix han estat brillants alhora que profunds, i han obert la porta a la delicada rítmica de l’Adrià picant el plat, i més melodia, ara a duet de saxo alt i contrabaix. I sempre els arpegis de la guitarra de l’Eddie. Un tema melancòlic, fins i tot un tan tristot, car les coses, les emocions aparegudes en sentir la música, ja sabem de quin rerefons  han sorgit, de les seves emocions, les de l’Edu en conviure amb una persona de la seva família que té, encara, problemes mentals. Sentit, de sentiment, tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I us haig de dir que vam tenir la sort de tenir-los al Jazz Club Sant Vicenç el 3 d’octubre en un concert encabit en el 35è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, essent aquest el tercer que organitzem conjuntament amb l’AMJM, ells que en són els creadors d’aquest Festival des de fa ja 35 anys. I esclar que el seu directe va ser de lo més impactant, alhora que ens va colpir molt la història mental relacionada amb El Bosque, cosa que l’Edu ens va explicar tot just abans de començar el concert.

 
I els seguirem escoltant en un altre d’aquests magnífics temes, l’anomenat...
 
2.6.- La puerta (Edu Cabello) 4:56.
 
I quina altre meravella de tema que acabem d’escoltar de l’Edu. Tot i ser majorment potent rítmicament parlant durant quasi tot el tema, ha tingut un inici també a saxo alt solo. Com que tot parteix de les seves emocions sorgides a partir de les seves experiències, trobà ell que la millor manera de començar els temes, alguns temes, doncs és així, amb ell sol improvisant i encarant el que serà la melodia. Així ho ha fet una bona estona, fins aparèixer la subtil bateria de l’Adrià. Ben aviat ha aparegut el motiu principal rítmic-melòdic que han fet baix i guitarra, ja doblant el tempo inicial. Un motiu recurrent, insistent, amb un so fosc a voluntat, els dels dos músics. Mentre, Edu ha desenvolupat una magnífica improvisació, també amb aires de Jazz Contemporani, brillant per la seva interpretació. I ves quin final sorprenent, primer amb la bateria de l’Adrià i ja amb els altres, per acabar el tema de cop.
 
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema amb aires rockers pel beat del baterista, i anomenat....
 
3.2.- Juego (Edu Cabello) 6:01.
 
I sí que el ritme del tema ha estat força “beat”; també m’ha semblat el tema més positiu. La melodia és curteta i recurrent. I l’Eddie l’ha començat a desenvolupar amb una evident subtilesa alhora que llenguatge personal, propi, veu pròpia, que ja sabem que la te. Esclar que l’Edu la te encara més evident, pel concepte del disc, pel missatge, i també pel seu so i històries explicades en les seves improvisacions, com en aquest tema que ens ha colpit. La cosa rítmica ja heu vist com ha anat; Eddie fent tres acords de manera repetitiva; Muñoz al contrabaix, fent les mateixes notes; Adrià amb un marcatge potent durant molta part del tema, a tot Beat, i Edu, estirant-se cada vegada més fins i tot amb un so cridaner i escridassant, i amb un final amb bateria l’han acabat, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Edu Cabello, Eddie Mejía, David Muñoz, Adrià Claramunt i moltes abraçades.
 
I després d’aquest molt interessant projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com sempre ens acarones amb la teva veu.


I seguirem amb el disc de Sebastian Domínguez, “Síntesis”.  Publicat el 27 d'abril de 2025. Enregistrat a Cubetta Records per Juan Fridman a la Ciutat de Mèxic, Mastering per Adria Vidanya. Amb Sebastián Domínguez, guitarra i composicions; Federico Hülsz, saxo tenor; Alonso López Valdés, contrabaix; Pedro Cervera, bateria. Al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp: https://sebastiandominguez.bandcamp.com/album/s-ntesis.
 
Aquest és un disc llarg de prop de 56 minuts amb ritmes i tempos diversos, on però, no hi ha cap balada o tema a tempo slow, lent. Un dels que més s’hi aproxima és el del 4r track anomenat “Pléyades”. De fet la majoria dels temes tenen canvis de ritmes o si més no, alguns breaks on ens situem en un altre entorn rítmic. “A la deriva” té un tarannà un tan melancòlic potser per la tonalitat menor del tema i per la pròpia melodia, que en el canvi s’hi albira un bri d’esperança i tema també molt tranquilet. D’un tarannà similar hi tenim “Transition” iniciat pel saxo tenor de Federico. Sempre hi ha els arpegis i acords del líder Sebastián Domínguez amb la seva guitarra i sovint fent duets melòdics amb el saxofonista. També “El Molino” té aquests aires per la pròpia melodia feta també a duet de saxo i guitarra, en un tema a ritme trencat, coses que copsem per la feina del baterista, tema amb un pont a solo de contrabaix.
 
Doncs ja els començarem escoltant en el tema...
 
4.4.- Pléyades (Sebastián Domínguez) 06:11.
 
Doncs què maca la melodia feta a duet per guitarra i saxo tenor, la d’aquest primer tema “Pléyades” del Sebas. També ha estat molt maco el canvi tonal en el pont del tema. I ja la primera improvisació a càrrec del líder a la guitarra, i de quina subtil manera l’ha fet. S’han quedat a trio de guitarra, contrabaix amb l’Alonso López Valdés i bateria, amb un so molt contingut. Uns moments en els quals el baterista Pedro Cervera ha fet de les seves, amb redobles diversos tot plegat molt controlat. Sebastián ha fet una molt bonica improvisació, melòdica sí, però també amb arpegis subtils i un so on s’albiren els seus mestres, els guitarristes de Jazz amb tota la tradició. I després d’ell han recuperat el tema de nou per ja escoltar la improvisació del saxo tenor  Federico Hülsz en un llarg “Turn Around”, ideal per cloure aquest bonic tema del Sebas, car així es feia dir o li dèiem quan el teníem per cas nostra, quan estudiava a l’Esmuc de Barcelona.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I hi ha d’altres temes molt interessants com són “Ibirapuera”, “El Necio” i  “Síntesis”, o sigui que encara els escoltarem en aquest darrer...
 
5.8.- Síntesis (Sebastián Domínguez) 5:43.
 
I ves per on que aquest tema ha tingut un tarannà vital, per tempo, però també positiu, per la seva melodia. Iniciat amb una curta Intro a saxo tenor sol, ell fent-ne el  motiu principal del tema. El ritme és així com trencat, ternari complex, per com el baterista i baixista ens ensinistren. I ja Sebas afegint-n’hi més notes a la melodia. I quin canvi tonal en el pont del tema, i sempre amb el motiu recurrent per sota, de la mà del saxo tenor de Federico. I esclar que el líder amb la seva interpretació brillant, pel so de la seva guitarra i per la seva destresa, ja desenvolupant la seva improvisació. I seguint la vitalitat amb el solo de Federico al saxo tenor, havent endegat ells dos uns compassos alternant les seves magnífiques improvisacions. Grans moments solistes d’ells dos, que s’han agermanat improvisant. I sempre la tasca dels dos de la base, Alonso López al contrabaix i Pedro Cervera a la bateria portant la màquina rítmica a bon port. I quin final, amb els dos solistes a duet i ja encarant el final d’aquest gran tema del Sebas.
 
I ja l’acabarem d’escoltar a ell i a ells en el tema més vital i anomenat...
 
6.7.- Marzo (Sebastián Domínguez)  06:14.
 
I de nou un gran tema del Sebas i primer amb una Intro a contrabaix de l’Alonso López  fent el motiu principal i acompanyat del baterista Pedro Cervera, amb una melodia recurrent en les As i canvi tonal en el pont i final de tema, amb una estructura i forma AABC de 16 compassos cadascuna. Tema vital amb un Walking del baixista increïble i esclar que a tot Swing. I ja la primera improvisació del líder a la guitarra, ell que de nou ens ha sorprès per la seva personal digitació i llenguatge a tot Jazz. Gran feina del líder en el seu solo, bona tècnica i fraseig com també el del saxo tenor de Federico Hülsz el qual de nou ens ha frepat! Un molt bon so, alhora que magnífica la seva història explicada. I el tema va a tot tren per la feina dels dos de la base rítmica, ells dos que són Alonso López Valdés, contrabaix; Pedro Cervera, bateria. Llarg i impressionant solo del saxo tenor per ja aparèixer de nou la melodia a duet de guitarra i tenor, la d’aquest magnífic “Marzo” de Sebastián Domínguez brillant alumni de l’ESMUC per mestres que va tenir com Dani Pérez i Joan Sanmartí, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Sebastián Domínguez, guitarra i composicions; Federico Hülsz, saxo tenor; Alonso López Valdés, contrabaix; Pedro Cervera, bateria.


I ja encarem el final del programa d’avui, temàtic i conceptual, amb el disc del també guitarrista, amic i company de batalletes de l’Edu Cabello, l’Eddie Mejía Quartet, “Paréntesis del miedo”. Publicat per FSR, Fresh Sound New Talent aquest 2025. Enregistrar per Dani Val el 25 de juny de 2024 al Medusa Studio, Barcelona. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla. Produït per Eddie Mejía. Productor executiu, Jordi Pujol. Amb Eddie Mejía, guitarra i composicions; Bill McHenry, saxo tenor; Masa Kamaguchi, contrabaix; Ramon Prats, bateria i la col·laboració de Magda Garre a “Danza“ i la del seu amic Edu Cabello, saxo alt a “Ways”. Al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/eddie-mejia-albums/57639-parentesis-del-miedo-digipack.html.
 
I dels 9 temes del disc n’hi ha ben bé quatre que respiren el tempo de balada, o si més no, s’hi aproximen. Tals són: “How Could I Understand”, tema preciós a guitarra sol amb tot d’arpegis que ens acaronaran. També és així de bonic “Danza” on escoltarem la càlida veu de Magda Garre. El tema que titula el disc també té aquest tarannà delicat i melodia dolça feta pel saxo tenor de McHenry.  I el quart que va a balada és “Ways” on podrem escoltar el saxo alt de l’Edu Cabello, amb una melodia lenta i feta amb notes llargues del convidat al saxo alt, i ja després volarà fent la seva improvisació. Hi ha un tema, el més curtet, “Conversations”, que no arriba als dos minuts, a duet de saxo tenor i bateria amb aires de Jazz Contemporani de gran volada. I ja la resta tenen una determinada trempera com és per exemple el segon track del disc, “Laguna Seca”. I ves per on que amb aquest tema els començarem escoltant...
 
7.2.- Laguna Seca (Eddie Mejía) 6:53.
 
I us haig de dir que el passat divendres 14 de novembre, dia que aquest projecte va veure per primera vegada la llum, el va presentar al Jamboree, en una sala plena de gom a gom i allà que hi vam ser. I esclar que aquest tema hi va sonar, com també la resta, això sí, entre els dos passis. I quina delicadesa de tema que acabem d’escoltar. El tempo és viu, però tot i així, manté una sonoritat molt continguda. Els arpegis de la seva guitarra, el so del saxo tenor de Bill, el dels dos de la base rítmica, Masa i Ramon, tots quatre formant un conjunt súper compenetrat. La melodia creada pel líder i feta per McHenry , preciosa. Molt ben trobada, i amb uns canvis molt encertats, com el que fan en el pont o la B del tema. I esclar que les improvisacions que hem escoltat han estat magnífiques, la primera la de Masa Kamaguchi, a ell que te’l pots imaginar abraçat a la Berra, seguint amb el seu cos les evolucions de les seves mans. Bill amb el tenor havent executat una improvisació melòdica, sí, però amb moments on els acords també hi han estat. I esclar que la subtilesa sonora de la guitarra de l’Eddie ha omplert l’espai sonor, ell, amb el seu personal llenguatge, una veu pròpia en això de tocar la guitarra a casa nostra, en aquest el primer tema, ideal per començar-los a escoltar.

 
I un tema força positiu i fins i tot un tan divertit és “Liz”, El tempo és prou viu i la melodia em recorda a alguna creada per la combinació de Jan Garbarek i Keith Jarrett, allà pels 70s del segle passat. Però els escoltarem en el més vital i també encabit en el Jazz Avant-Garde i Contemporani per melodies i demés, tot i recordant-nos al bo de l’Ornette Coleman en el tema anomenat...
 
8.3.- Moan (Eddie Mejía) 6:47.
 
Doncs sí que haureu notat aquest tarannà molt contemporani, quasi que Free Jazz en aquest “Moan”. La melodia ha estat curteta i també entremaliada, feta a duet de saxo tenor i guitarra. I ja la llarga i molt més que reeixida improvisació de Bill al saxo tenor. L’hem pogut escoltar abastament com ha desenvolupat la seva improvisació amb l’esperit que sorgí de l’Ornette Coleman ell però amb un tarannà més melòdic. I ves que ens hem quedat a trio de saxo, contrabaix i bateria i tots tres fent una improvisació col·lectiva del més alt nivell en aquest increïble tema de l’Eddie. Ell mateix s’hi ha afegit, fent la seva, amb el seu so tan personal. Arpegis, llenguatge contemporani, so brillant, i de quina manera més subtil l’ha seguit, ell que s’ha quedat sol acaronant-nos amb la seva guitarra. Ramon ha aprofitat l’avinentesa per fer ell la seva particular brillant interpretació solista, ell avesat en aquestes situacions. I ja la melodia a tot Ornette, brutal tema de l’Eddie Mejía.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
Aquest segon àlbum arriba en un moment de por, por per mi mateix, per la meva família, per la humanitat, per la Terra, per la guerra, per les malalties, per les llavors que veig sembrades per algunes persones i de les quals en temo la collita. Hi ha tantes coses a témer. I, tanmateix, decideixo creure que la música pot ser un refugi sagrat, un lloc on la por es dissol en alguna cosa més bella. Espero que aquesta música us doni aquesta sensació, encara que només sigui per un moment. Crec que l'amor és un parèntesi que ens protegeix, mantenint la foscor a fora. Gràcies a tots els que em mostren el seu amor i em permeten estimar-los. Gràcies a les meves famílies, a la Magda i a tots els que han participat en aquest segon treball. I això té escrit a All About Jazz.

 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el també sorprenent tema on Ramon Prats ens clavarà un brutal solo de bateria a les acaballes d’aquest, i on en Bill McHenry ens farà també una brutal improvisació a saxo tenor solo i tema anomenat...
 
9.7.- Pànic (Eddie Mejía) 7:24.
 
I també aquest tema té un tarannà a lo Ornette per la melodia també entremaliada. I més encara per com ha seguit, amb una llarga intervenció solista de Bill McHenry a saxo tenor, ell sol, on l’hem pogut escoltar com s’ha esplaiat la mar de bé desenvolupant el tema. Mestre de mestres, Bill domina el llenguatge del Jazz en cadascuna de les seves particularitats, estils, vaja. I després s’hi ha afegit la resta de companys en una mena de desenfrenada orgia musical amb un Walking brutal de Masa al contrabaix, cops rapidíssims al plat del Ramon i acords inversemblants del líder a la guitarra. Brutals moments. I el líder ha seguit fent ell la seva interpretació solista, bàsicament amb poques notes, comparades amb les de Masa que va a tota hòstia, però molt ben posades. Sonoritat de l’Eddie amb tots els aires de John Abercrombie en aquest tema, i potser en d’altres també, sense oblidar a Pat Metheny, referents d’ell, entre molts d’altres. I al final del seu solo, quasi que silenci, un break que Ramon ha sabut emprar per fer ell la seva llarga i brutal improvisació, baterista dels més punters en això de fer-ho a tot Jazz Contemporani, ell que coordinà les Jam Sessions de Free Jazz que es van fer a 23 Robadors durant tants anys a les quals hi assistia jo cada dijous. I després d’ell, melodia entremaliada a lo Ornette i final del tema a tot Swing, ves quins collons, ideal tema per deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Eddie Mejía, Bill McHenry, Masa Kamaguchi, Ramon Prats i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 21 de novembre on tornarem a la Sala Xica amb un magnífic concert del Lluís Coloma Trio a tot Blues i Boogie-Woogie, a partir de les 22h i adquirint les entrades per entrapolis.com. Us hi esperem!.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |