Programa 606: Jan Sturiale - Electric Water, Two Roads, Roadmaps i In The Life, dimecres 20 de setembre de 2024.
0 comentarisÀudio del Programa:
Molt bona nit a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a amigues i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les editorials amigues i dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.
El programa d’avui li dedico a la memòria del meu estimat Jesús Getan, que ens va deixar el divendres passat a l’edat de 74 anys. Gran aficionat al Jazz, s’escoltava aquest programa i venia sempre, sempre, amb la meva cosina Teresa Tuset als concerts del Jazz Club la Vicentina, ja des del principi allà pel 2009 i també cada any, al Festival de Jam Sessions. Ell i ella, ella i ell, varen formar part del grup d’amics i col·laboradors gràcies als quals el club va poder subsistir fins als temps on ja ens va ajudar l’Ajuntament de SVdH. Descansa en pau, Jesús i que al cel siguis. Sempre et recordarem i estimarem.
Doncs avui, i tot i
ser només el segon programa de la temporada toca fer un programa especial
dedicat a un gran guitarrista italià que vam poder veure al Jamboree, on, malauradament aquell dia
érem ben pocs, coses que passen, i que no haurien de passar, car la gent
aficionada hauria de cercar informació del músic si és que no el coneix. També
és convenient fer confiança a qui programa, que per això està on està, perquè
hi entén. Parlo de Jan Sturiale.
Aquell dia em vaig presentar abans de començar el concert tot i explicant-li la
meva tasca radiofònica en aquest programa. Com que tenia uns quants discos
sobre el taulell del bar, va voler donar-me’n un, el darrer que presentava, “In The Life”, del 2022, però al final
me’n va donar un de cada dels seus anteriors, l’”Electric Water”, del 2014; “Two
Roads”, del 2016 i “Roadmaps”,
del 2017. O sigui que el programa anirà d’això, de la progressió musical
d’aquest músic iconoclasta, quasi un virtuós de la guitarra i que sembla vol
tothom per enregistrar, vaja, que és també un cotitzat músic de sessió. Per
cert, tots aquests discos els ha publicat DTL
Records.
Començarem pel principi, per l’”Electric Water” publicat el 15 de setembre de 2014. Enregistrat els dies 17 i 18 de juliol de 2013 per Talley Sherwood als Tritone Studios, Los Angeles, CA. Mesclat per John Davis. Masteritzat per Nathan James a The Vault. Fotos i vídeos d'estudi de Valentina De Palo. Portada de l'àlbum i disseny gràfic de David Miklus. Amb Jan Sturiale - guitarra, Bob Reynolds – saxo tenor, Vardan Ovsepian - piano, Damian Erskine – baix, Chaun Duprè Horton - bateria i Tatiana Parra - veu. Tota la música composta, arranjada i produïda per Jan Sturiale (Jan Sturiale Music, BMI). I ja sabeu que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://jansturiale.bandcamp.com/album/electric-water.
I tot i que hi ha un tema què també és molt maco, el “Dark Grey”, els començarem escoltant amb un altre delicat tema que té dues parts i on canta Tatiana Parra amb la seva delicada veu, i anomenat....
2.5.- Do Sonho Azul, Pt II (J. Sturiale) 6:05.
Jan Sturiale va tornar a l'estudi amb una nova formació de quintet. Enregistrat als Tritone Studios, a Los Angeles, aquest és el treball més internacional de Sturiale, tant pels llocs de gravació com pels músics (i la vocalista destacada) que configuren el seu quintet. En aquest disc, Electric Water (Drawtheline Records, 2014), segueix desenvolupant el seu llenguatge compositiu en un de més acurat. Aquesta “Aigua Elèctrica” atrau per la seva senzillesa captivadora, lleugera però plena de sensació de moviment. Hi ha una energia constant irradiada sobretot per la convergència entre la guitarra i el saxo tenor de Reynolds, una personalitat robusta en aquest disc. Tot encaixa aquí de manera natural, des de les estructures musicals fins a les improvisacions mesurades, permetent a Jan Stuariale ser fidel al seu propòsit musical. Marta Ramon va dir això a All About Jazz.
I seguim amb un altre tema, ara ja més potent i anomenat...
I encara els escoltarem en el tema que titula el disc i anomenat...
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem escoltant en el magnífic tema anomenat...
I nosaltres seguim amb el següent treball de Jan Sturiale anomenat “Two Roads” i publicat el 28 de juny de 2016. Enregistrat per David Stoller al Samurai Hotel Studos, Astoria, N.Y. l’abril del 2015. Mesclat per John Davis a Bunker Studios, Brooklyn, N.Y. el març del 2016. Masteritzat per Alex DeTurc a Strange Weather Studios, Brooklyn, N.Y. el març del 2016. Amb Jan Sturiale - guitarra, Marko Churnchetz - piano i Fender Rhodes, Audun Waage - trompeta, Joe Sanders - contrabaix i Ziv Ravitz - bateria. Tota la música composta, arranjada i produïda per Jan Sturiale (Jan Sturiale Music, BMI). I com sempre, al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc: https://jansturiale.bandcamp.com/album/two-roads.
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
I encara els escoltarem en un altre tema d’aquest projecte i anomenat...
I ara toca repassar una mica de la música del seu “Roadmaps”, publicat el 23 de desembre de 2017. Enregistrat per John Davis a Bunker Studios, Brooklyn, Nova York, el març de 2017. Mesclat per John Davis a Bunker Studios, Brooklyn, Nova York, el novembre de 2017. Masteritzat per Alex DeTurc a Strange Weather Studios, Brooklyn, Nova York, el novembre de 2017 Amb Jan Sturiale - guitarra, Jure Pukl – saxo tenor, Marko Churnchetz - piano i Fender Rhodes, Miha Koren - contrabaix i Klemens Marktl - bateria. Tota la música composta, arranjada i produïda per Jan Sturiale (Jan Sturiale Music, BMI) excepte dos temes. I sí que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp d’aquest disc: https://jansturiale.bandcamp.com/album/roadmaps.
https://www.jazzimpressions.co.uk/frank-zappa-and-the-mothers-blessed-relief/.
“Com a concertista i instructor de música al Musicians Institute (MI/GIT) durant més de trenta anys, veig molts músics talentosos d'arreu del món. Poques vegades he vist un músic amb la seva barreja de talent i experiència en la música moderna. Els seus coneixements, experiència i originalitat fan que la seva obra sigui excepcional, entén tant la música americana com europea i ha desenvolupat una estètica combinant les dues tradicions.” – Sid Jacobs, guitarrista.
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
14.6.- Major Suspension (J. Sturiale)
I ja acabarem aquest especial dedicat a Jan Sturiale amb el disc més recent, el que va presentar al Jamboree aquest juliol passat, l’”In The Life”, publicat el 2022, enregistrat per Matej Gobec a Cosmosonic Studios, Ljubljana, SLO, l’octubre de 2021. Mesclat per John Davis a Bunker Studios, Brooklyn, NY, el desembre de 2021. Masteritzat per Alex De Turk a Bunker Studios, Brooklyn, NY, el desembre de 2021. Portada de Corinne Sturiale. Produït per Jan Sturiale. Aquest disc està dedicat a la memòria amorosa del meu pare Salvatore Sturiale "nonno bubu". Amb Jan Sturiale - guitarra, Francesco Bearzatti – saxo tenor, Francesco De Luisa - piano, Alessandro Turchet - baix, Luca Colussi - bateria. Tota la música composta i arranjada per Jan Sturiale excepte "Black Hole Sun", "A Day In The Life", "Live To Tell", "Fee Fi Fo Fum", "Goodbye Pork Pie Hat" composta per ordre per C.Cornell. , Lennon & McCartney, Madonna & P.Leonard, W.Shorter, C.Mingus. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://jansturiale.bandcamp.com/album/in-the-life.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins l’octubre, que tindrem al Ramón Díaz Quartet en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
Programa 605 - FSNT: Jonny Wickman, Tom Ollendorf i Simon Moulier Trio, dimecres 11 de setembre de 2024.
0 comentarisÀudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom, benvinguts de nou a la ja 16a temporada del Jazz Club de Nit la corresponent al 2024-2025 aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a amigues
i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel
Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i
per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb
les novetats de les editorials amigues i
dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus
treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i
internacional anomenada “Esfera Jazz”.
I seguirem amb aquestes músiques d’arrels brasileres, i ara amb un altre tema interessant per les rítmiques implicades com és l’”Uncanny Valley” primer amb una “Intro” delicada per després aparèixer ja el tema...
2.2.5.- Uncanny Valley (Jonny Wickham) 6:44.
I segueix explicant-nos unes coses molt interessants....
La unificació conceptual de la música de l'àlbum es va derivar del concepte estètic japonès de Wabi-Sabi. En l'estètica tradicional japonesa, Wabi-Sabi és una visió del món centrada en l'acceptació de la fugacitat i la imperfecció i l'apreciació de la integritat ingènua dels objectes i processos naturals. Així ho exemplifica Enso, un cercle que es dibuixa a mà amb una o dues pinzellades sense inhibició amb tinta per expressar un moment en què la ment és lliure de deixar que el cos creï. Aquestes set dimensions de Wabi-Sabi, Fukinsei (asimetria; irregularitat), Kanso (simplicitat), Koko (bàsic; resistent), Shizen (sense pretensió; natural), Yugen (gràcia subtilment profunda), Datsuzoku (llibertat) i Seijaku (tranquil·litat), em van donar una idea d'equilibri a l'hora de compondre els set temes d'estudi [...] —Jonny Wickham (Fragment de les notes interiors).
I ja els acabarem
d’escoltar en el magnífic tema anomenat “Millennium
Seagall”
3.8.- Millennium
Seagall (Jonny Wickham) 7:25.
10 n’hi do de tema
que acabem d’escoltar on la rítmica ha estat de nou la mare dels ous de tot
plegat, primer amb uns moments impressionants, i ja després de manera més
calmada tot i acompanyant la veu d’Irini
ella de nou cantant-ne la melodia. Quin goig haver escoltar el càlid so del
flugel i improvisació feta per James
Copus, el qual ens ha deixat clavats a la cadira per com de bé l’ha feta. I
esclar que el suport de la resta de companys ha estat imprescindible havent
escoltat a: Jonny Wickham (baix elèctric,
guitarra, percussió, mandolina), Ben Brown (bateria, percussió), Greg Sanders
(guitarres, cavaco), Lyle Barton (teclats), Irini Arabatzi (veu), Tom Barford
(saxo tenor), James Copus (flugelhorn), Rosie Bergonzi (handpan), Jonny
Mansfield (vibràfon) i quin final més brutal amb les percussions de, Jeremy Shaverin i Tom Hutchison i ja per Irini
recuperar la melodia amb canvi tonal inclòs, com a pas previ a un llarg motiu i
repetitiu final, nou amb els sons del
flugel de Copus, i guitarra de Greg Sanders amb el qual arriben al sí
definitiu final acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un
directe s’allargassaria segons públic i músics. Magnífic i potent tema per ja
deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Jonny Wickham i resta de companys, que en són una bona colla.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem amb el disc de Tom Ellendorf, “Open House”. I tornem a tenir a l’Alex Killpartrick enregistrant-lo als estudis Livingstone, Londres, el 26 i 27 de novembre de 2022. Imatge de portada: Lee Madgwick. Produït per Tom Ollendorff. Amb: Tom Ollendorff (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix), Marc Michel (bateria) i Ben Wendel (saxo tenor als números 1, 3, 6 i 7). Totes les composicions són de Tom Ollendorff, excepte on s'indica.
I l'enllaç a la pàgina web és:
https://www.freshsoundrecords.com/tom-ollendorff-albums/56564-open-house.html.
I sí que són molt
boniques les balades, però també ho és el seu....
4.4.- Carnival (Tom
Ollendorff) 4:53.
I vet aquí que la
majoria de temes són del líder, quasi tots ells baladetes precioses com són
“Istanbul Coda”, “Hollywood”, “Passing Ships” i una mica més viva de tempo
aquest “Carnival” que acabem d’escoltar. Hi ha més balades com la preciosa “My
Foolish Heath” de Victor Young. O
sigui que dels 9 temes, 5 són a tempo dolç i suau, cosa que ens parla de la
seva sensibilitat. Dels quatre temes més vius del disc, 2 són d’ell, “Three
Bridges” i “Istanbul”, mentre que els altres dos són de Charlie Parker, “Bongo Beep” i l’”Airegin” de Sonny Rollins.
I aquest “Carnival”
ha començat molt delicadament amb ell a la guitarra fent-ne la melodia, amb
unes escombretes quasi imperceptibles de Marc
Michel i els més greus del
contrabaix d’en Conor Chaplin, i
esclar que la guitarra de Tom. Ja
ben aviat ha aparegut el solo del contrabaixista Chaplin ell només subtilment acompanyat per la delicadesa de Michel. El tema ha agafat embranzida en
la improvisació de Tom. El seu
discurs melòdic ha estat molt reeixit, aconseguint transportar-nos al seu
univers musical, a les seves maneres estilístiques on hi ha barreja de tradició
i la seva modernitat. Uns moments solistes que s’han vist engrandits per la
consistència rítmica dels dos companys l’un al contrabaix i l’altre a la
bateria. Recuperació de tema i final feliç i delicat. Una delícia per
començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
I ara escoltarem un altre tema propi on hi participa Ben Wendel al saxo tenor i tema anomenat...
I decidir quin tema posar per ja deixar-los d’escoltar ha estat una tasca difícil, i parlo de si l’”Airegin” o si el “Bongo Beep”. I tot i que el conegut tema de Rollins és brutal, m’he decidit pel no tan conegut de Parker i també perquè va força viu de tempo i així podrem esbrinar lo bé que s’ho remena el bo de Tom Ollendorf, o sigui que escoltem-los per darrera vegada amb el súper vital tema de Charlie Parker, a trio, com també fa amb el de Rollins...
I ja per acabar el primer programa de la 16a temporada del Jazz Club de Nit, escoltarem el trio d’un dels joves portents, talents del vibràfon modern, en Simon Moulier Trio i el seu “Inception”. Enregistrat per Jeremy Loucas al Sear Sound Recording Studio, Nova York, els dies 11 i 12 d'octubre de 2022. Mesclat per Jeremy Loucas. Masteritzat per David Darlington. Fotògraf: Adrien H. Tillmann. Fotos de Polaroid a l'interior: Anna Yatskevich. Produït per Simon Moullier. Amb Simon Moullier (vibràfon), Luca Alemanno (contrabaix), Jongkuk Kim (bateria). I ja ho sabeu que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/simon-moullier-albums/56944-inception-digipack.html.
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I com que m’agrada molt el cascarràbies que va ser, totalment justificades les ràbies de Charles Mingus, els escoltarem en el seu tema anomenat...
I sí que són fantàstics els temes restants, els més vitals, sí, però els acabarem escoltant i nosaltres també el primer programa d’aquesta 16a temporada, en el tema del líder anomenat...
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres començarem la 16a temporada també del Jazz Club la Vicentina el 13 de setembre amb el Martí Carrasco Trio, amb Martí Carrasco, saxo tenor; David Mengual, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h.
Subscribe to:
Missatges (Atom)