Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva perquè som unes quantes pirades i pirats pel Jazz. 

Doncs sembla que la cosa comença a rutllar, tot i que de manera reduïda. A veure si ho podem mantenir així per anar-ho ampliant, però sempre amb la responsabilitat per part de tothom, o sigui que en compte. Cuideu-vos molt. 

El programa d’avui anirà de veus femenines, considerant que no fa gaire va ser el dia contra la violència de gènere. Escoltarem tres projectes de característiques diferents i estils, amb l’únic nexe comú de la veu femenina i que seran aquests: “Fang i Núvols”, de Magalí Sare · Manel Fortià, editat per Segell Microscopi: , i a tot swing, el d’Eva Romero, “Victor Young, Tribute” amb Manuel Hamerlinck, de SedaJazz Records i el “Begin”, de Irati Bilbao, d’Errabal Jazz. I avui hi haurà un bonus track de......i el micro conte serà de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Comencem doncs amb les músiques del programa d’avui, i ho farem amb el projecte a duet de Magalí i Manel.. 

“FANG I NÚVOLS”

Magalí Sare i Manel Fortià 

Editat el 2020 per Segell Microscopi

Enregistrat i mesclat per Adrià Vidana durant el 2019 a Sotrack Studios, Barcelona.

Produït per Magalí Sare i Manel Fortià 

Magalí Sare, veu

Manel Fortià, contrabaix 

Doncs aquí tenim un projecte íntim i a voltes vital de dos músics que han decidit presentar-se a duet amb aquest treball tan divers. 9 temes i prop de 40 minuts de músiques diverses i estils, tot plegat fet a mode d’homenatge a la veu, a la paraula i als seus ritmes. El disc comença i acaba amb temes seus, el primer “Desplegar-se”, de tots dos i Sonia Moya i el darrer “Havanera Lila” de la cantant i Blai Bonet. Entremig temes com Vestida de Nit” i “El testament d’Amèlia”, les quatre en català, i la resta “Angelitos Negros”, “Oro Santo”, “La Negra Atília”, “Tonada del Cabestrero” i “Óleo de una mujer con sombrero”, cantades en castellà i cadascuna d’elles amb ritmes, tempos i estils diversos. Tot i els títols, cap d’ells un estàndard de Jazz, aquest el trobarem en algunes peces i intervencions del  Manel, sobretot en les seves improvisacions. La veu de Magalí és molt consistent, potent quan cal, i sobretot perfectament afinada. Canta els temes amb molt bon gust i amb intenció, segons el tema. Una veu primeta, coses de l’edat, i molt bonica, que segur us agradarà. I els de Segell Microscopi ens diuen que: Les fortes arrels jazzístiques que uneixen Magalí i Manel abracen, en aquest treball, un repertori de cançons tradicionals catalanes i iberoamericanes i dues cançons pròpies, fetes a partir de poesies, que obren i tanquen l'àlbum. La proposta d'aquest duet consisteix en reformular les melodies, les formes i les claus rítmiques d'aquestes cançons mitjançant la frescor i el risc de la improvisació. 

Com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.microscopi.cat/product-page/magal%C3%AD-sare-manel-forti%C3%A0-fang-i-n%C3%BAvols 

I proposo que comencem amb la cançó que va popularitzar el gran Antonio Machín, música de Manuel Álvarez Maciste d’un poema de Andrés Eloy Blasco..... 

2.- Angelitos Negros         (M. Á. Maciste & A. E. Blasco)    4m25s 

I així hem començat el programa d’avui, donant veu a un projecte d’un duet força interessant. Segurament moltes de vosaltres coneixereu al Manel Fortià, però potser no tant a Magalí Sare. Però per això hi estem nosaltres, per ajudar-los a tirar endavant en aquest món de la música, ara mateix tant enfonsat. Magalí ens ha sorprès per la manera com ha enfocat aquesta cançó, fent-ho a moments amb una característica entonació. La seva potent veu també ens ha copsat i l’afinació ha estat perfecte. I també heu pogut escoltar que amb qualsevol cançó hi cap el Jazz, i en aquesta tan coneguda i força lluny del Jazz l’hem pogut copsar ja des del primer moment que hem escoltat la pulsió del Manel al contrabaix. En els moments que ha fet d’acompanyant també ha fet la seva particular versió de la cançó, amb el seu contrabaix i molt més encara en la seva magnífica improvisació, on ens ha acabat de convèncer que el Jazz pot aparèixer en qualsevol música: només cal la intencionalitat adequada. 

I encara ens diuen que: El títol FANG I NÚVOLS defineix a la perfecció la sonoritat tan característica del duet Magalí Sare i Manel Fortià. La seva música és crua i despullada, ja que el contrabaix i la veu conformen els extrems d'una harmonia imaginària. Es tracta d'un joc de rols constant: si un dels dos sedimenta la part rítmica de la música (com el fang), l'altre podrà flotar lliurament (com els núvols) i a l’inrevés. 

Seguirem escoltant-los ara amb el poema de Blai Bonet musicat per Magalí Sare... 

9.- Havanera Lila    (M. Sare i Blai Bonet)        3m46s 

I aquest poema de Blai Bonet, mallorquí com heu pogut escoltar, ha estat musicat per la cantant alhora que cantat de manera molt peculiar. Una cançó molt bonica amb un marcatge rítmic del Manel al contrabaix on apareixen ben aviat notes, ritmes i maneres de tocar-lo gens habituals, alhora que la veu de la cantant ens ha acaronat en aquesta cançó tan bonica. La seva pronuncia del català-balear és perfecta, la qual cosa afegeix autenticitat a la seva interpretació. També ens ha agradat la seva música, car ha fet una creació preciosa, sobretot en el canvi tonal i posterior break. El llarg final sobre el motiu melòdic principal ha estat també molt bonic, acabant la cançó molt delicadament. 

Magalí Sare (Barcelona), artista inclassificable pel que fa a gènere musical i registre de veu, és la nova veu de l'anunci d'estiu d'Estrella Damm. Va editar el seu primer disc en solitari anomenat “Cançons d’amor i dimonis” l’any 2018 i el va presentar oficialment al 50è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. L'any 2020 treu un nou disc titulat "A boy and a girl" juntament amb Sebastià Gris, un àlbum d’experimentació electrònica i peces de música de cambra i folklòriques mallorquines, considerat entre els 20 millors discos de músiques del món, la World Music per la WMCE. També se la coneix per la soprano del Quartet Mèlt (guanyadors de la 3era edició del programa de TV3 Oh Happy Day) i per ser la cantant del disc "Estómac" de la pianista i compositora Clara Peya. L’any 2019 va estar nominada com a Talent Emergent als premis Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música, com a artista revelació als premis ARC,  finalista del concurs Terra i Cultura juntament amb Manel Fortià i guanyadora del primer premi internacional del Festival SUNS EUROPE d’Itàlia. 

Escoltarem també la cançó de F. Javier López Limón i Concha Buika 

4.- Oro Santo         (F.J. L. Limón & C. Buika)           3m35s 

Doncs i quin tema més maco ens han fet tots dos, el Manel tot i fregant la berra i Magalí cantant amb una magnífica modulació allà dalt, als més aguts. Han fet un parell de chorus del tema amb la veu de Magalí que en aquest tema és impressionant, certament, per després el contrabaixista fer-nos de nou un altre magnífic solo, ara ja amb tota la pulsió rítmica i llenguatge jazzístic. Ella s’hi ha posat de nou cantant, i jo diria que ho ha fet en el que en podríem dir el “pont” del tema. De fet, la versió que ells ens han fet, crec que té una intenció rítmica més propera al tango que la de l’original. L’acompanyament del Manel fregant la berra mentre la cantant ha fet una bona part del tema ha estat increïble, per després puntejar-la de nou en una altra passejada pel tema, per després fer el solo. Un solo consistent, marcat rítmicament i amb fort contingut melòdic. 

Manel Fortià (Cassà de la Selva, Girona) està establert Barcelona després de passar una bona temporada a Nova York on tornarà segurament quan passi tota aquesta desgràcia. Té una llarga trajectòria com a intèrpret, improvisador i compositor dins del jazz i la música moderna que l’ha portat a tocar amb grans figures com Dave Liebman, Chris Cheek, Bill McHenry, Eliot Zigmund, Ari Hoeenig, Arturo O'Farrill, Chano Dominguez, Stephane Belmondo, Antonio Serrano, Emilio Solla, Albert Bover, Marc Miralta, Antonio Lizana, entre d'altres. També ha liderat els seus propis projectes, com per exemple, el duo amb el pianista Marco Mezquida. Ha tocat en multitud de prestigiosos festivals internacionals de jazz i ha enregistrat més d'una quarentena de discos com a líder i sideman, entre els quals destaca “My old flame” amb Marco Mezquida, “Bulería Brooklyniana" amb Marquès/Fortià/Pannier, “Beige” amb Sergi Sirvent Smooth Trio i “Les Crisàlides” amb Sabina Witt. Llicenciat a l'ESMUC, ha guanyat diferents concursos com el Sona9, el Jazz Fringe, el Festival de Jazz de Girona, el Jazz Fusion d'A Corunya, i en dues ocasions el concurs de Jazz de Castelló. 

I acabarem el seu projecte amb la cançó de Simón Díaz... 

7.- Tonada del cabestrero (Simón Díaz)                    5m04s 

I amb quin tema més sorprenent hem acabat el seu projecte, una cançó que ens situaria a La Pampa argentina, més o menys, o això m’ha semblat. Tot i ser una cançó amb fort tarannà folklòric, la pulsió rítmica del Manel al contrabaix i les seves notes, fan de tot plegat alguna cosa més. Magalí ens sorprèn de nou per com és de diversa la seva postura, la seva posició vers la música i tota la seva diversitat. Si la escoltàvem cantant en català balear, ara l’hem escoltat amb una vocalització d’aquelles terres. Manel ens ha tornat a “frapar” per com ha gestionat melodia i ritme amb el seu contrabaix tot i acompanyant Magalí,  de nou ens ha impressionat per la seva interpretació solista. La implicació d’ambdós músics en cadascuna de les diferents cançons i estils és total, la qual cosa fa que l’autenticitat del projecte sigui total. Veu i contrabaix, contrabaix i veu, ells dos són com una unitat rítmico melòdica totalment compenetrada, i amb aquest projecte ben bé que ens ho han demostrat. 

Bé, doncs hem fet una immersió en unes músiques que si bé, no encabides en el món del Jazz, sí que hem pogut notar una pulsió i improvisacions que ens hi han situat de ple, que per això Magalí i Manel, i Manel i Magalí. I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.........

Gràcies Carme per reconfortar-nos amb la teva càlida veu, i sempre amb unes curtes històries al voltant de les músiques del programa. 

I ara seguirem amb l’altre projecte a duet, i ja encabits en el Jazz de ple dret, el dedicat al compositor americà... 

“VICTOR YOUNG TRIBUTE”

Eva Romero amb Manuel Hamerlinck 

Editat el 2020 per SedaJazz Records            SJ101

Enregistrat per Jorge Pérez Sória el 29 i 30 de juny de 2020 al Moma Music Estudio (Montcada), Sant Isidre de Benaxeive, València.

I el tema “Delilah”...

Enregistrat per Ramon Cardo, el 16 de juliol de 2020 a El Local Estudis, Girona. 

Eva Romero, veu

Manuel Hamerlinck, guitarra 

Ja heu escoltat que aquest projecte li dediquen a la música de Victor Young qui va fer parella amb diversos lletristes que ja mencionaré més endavant, si s’escau. És aquest un altre treball delicat a duet que consta de 13 temes i prop d’una hora de música. I tot i ser un duet, hi ha temes relativament llargs la qual cosa ens indica que alguna cosa déu passar, com per exemple que ambdós improvisin entremig de les dues passades pel tema, com és el cas de “I don’t stand a ghost of a chance with you”, on primer ho fa un i després l’altre, en un tema a tot Swing i tempo mèdium slow. I una bonica balada és “Beautiful Love” iniciada a intro de guitarrista per després afegir-s’hi la cantant i iniciar el tema amb un Groove molt delicat, en un altre tema on improvisaran, primer ell i després ella a tot “Scat”. I una altra preciosa balada és “You’re the one” iniciada a “intro” curteta de guitarra per després Eva cantar la melodia del tema, la qual ens situa com moltes altres en els anys 30s del segle XX. La improvisació del guitarrista donarà pas de nou a la melodia. I una altra balada és “When I Fall In Love” iniciada per una preciosa “intro” del guitarrista per després Eva cantar la preciosa melodia, que com totes o la majoria, sona a musical de Broadway. I la “intro” que han fet de “Stella by Starlight” ha estat preciosa, cosa que no sol passar quan la gent la interpreta. El tempo és mèdium slow i amb un preciós Groove que ens acompanyarà des de la melodia cantada, fins el final, passant per la improvisació en “Scat” d’Eva, passant pel solo de Manuel. Amb “A hundred years from today”, recuperem el Swing a tempo mèdium, en un altre bonic tema del compositor americà on Eva farà uns “quatres” a “Scat” amb el Manuel. I a un tempo mèdium high tenim el “Street of Dreams”, ja amb un Swing implícit en la melodia cantada ja d’entrada per la cantant en un tema curtet, típic de l’època, amb minut de melodia, minut de solo i minut de melodia final, més que menys. Un altre tema conegut és el “Golden Earrings” tot i que tampoc massa interpretat en Jam Sessions i encabit en el set list dels grups, tema que escoltarem a tot Swing després de la “intro” feta per tots dos. I un dels temes vius és el “I oughta know more about you“ ja iniciat a tot Swing, estàndard no massa interpretat, segons la meva opinió. Un primer solo del guitarrista deixarà pas al de la cantant, de nou a tot “Scat” per després recuperar la melodia pujant de to. I després d’aquesta repassada pel que fa a tempos i ritmes, i només parlant dels temes que no posaré.... 

....com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=209 

I què complicat és haver de decidir entre quins temes posar, car tots estan interpretats i cantats de meravella, però m’acabo decidint per com de bé ho fa Eva en aquesta preciosa balada amb lletra de Ned Washington i música de Victor Young... 

3.- My Foolish Heart         (Young & Washington)      4m20s 

Una balada del 1949 que va estrenar Martha Mears a la pel·lícula del mateix nom i que han cantat i interpretat milers de músics. Jo la recordo cantada per l’amic Xavi Casellas quan va venir amb el seu quartet al Molí dels Frares en un concert del Jazz Club La Vicentina, i evidentment per moltes i molts més. Però em quedo amb els de casa. Amb aquest “My Foolish Heart”, la calidesa de la veu d’Eva se li escau la mar de bé per escoltar-la acaronar-nos, ara si a tempo de balada i ara improvisant només el guitarrista i amic. I no només té calidesa i profunditat la veu d’Eva, més plena també que per això no és tan joveneta com Magalí, i sí també potència, per quan puja al registre més agut. Una veu molt maca la d’Eva alhora que amb una afinació perfecte i molt gust a l’hora d’interpretar i fer-ho amb tot el sentiment. Manuel a la guitarra, l’ha acompanyat delicadament i també ha executat un bonic solo. Els arpegis sempre amb l’harmonia per deixar espais a la melodia feta també amb dolçor. Un bon guitarrista i parella perfecte per aquest projecte de la cantant Eva Romero, ella que havia començat en això del Jazz tocant el saxo alto. 

Des de mitjans de 2019 em rondava la idea de gravar un disc com a líder, el meu primer disc propi. Després de pensar què volia fer realment i no tenir-ho massa clar, el desembre, vaig arribar a un punt d’inflexió en la meua vida personal i, de sobte, em vaig imaginar gravant el meu desitjat disc a duet amb Manuel Hamerlinck, un guitarrista espectacular que sempre he sentit com el guant que li va a la meua mà, des de la primera vegada que tocàrem junts, el 2016. Necessitava fer una cosa molt personal, molt de tu a tu, una cosa molt senzilla però amb molt d’impacte… i res com una veu i una guitarra, totes soles, per aconseguir aquest efecte, i més encara amb dues persones que s’intueixen perfectament. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I si podem escoltar el tema de Young, Evans i  Livingstone, el conegut tema que Clifford Brown ens va donar a conèixer, ell a tot Bop, on hi col·labora el mestre Ramon Cardo amb el saxo soprano i solo espaterrant i magnífic so tot plegat a un tempo mèdium slow i Groove delicat. 

11.- Delilah   (Young, Evans i Livingstone)       6m02s 

Doncs què voleu que us digui d’aquest tema que han fet els nostres herois, dos ells i ella cantant. Un tema que sempre el recordarem sota el segell del millor quintet abans de la mort del seu líder Clifford Brown el 1956. Crec que va ser el darrer treball que van editar el Clifford Brown & Max Roach Quintet, amb gent com Harold Land, Richie Powell i George Morrow. Ja sabeu que en l’accident de cotxe van morir Clifford, Richie i la dona d’aquest, que era qui conduïa. Eva, Ramon i Manuel han fet una preciosa interpretació, a un  tempo menys viu del quintet esmentat, adequat a la manera com la veu d’Eva l’ha interpretat amb la seva característica i càlida veu. I quina sort poder comptar amb el Ramon Cardo en aquest preciós tema. La sonoritat del seu soprano ha estat increïblement melosa, delicada també a moments, i més brillant en d’altres moments de la seva improvisació. Un solo d’un altíssim nivell, iniciat melòdicament, per créixer a base d’arpegis i escales inversemblants, i sempre amb la melodia al cap, tot i que la seva creació melòdica ha esdevingut quelcom més, havent creat unes línies precioses d’una calidesa i emotivitat espaterrants. Quin gran solo d’en Ramon Cardo, mare de 10 sr. Eva hi ha tornat amb la melodia i Ramon ja no l’ha deixat, i sempre Manuel els ha acompanyat a tots dos amb el ritme i els acords adequats, i així han pogut brillar tot tres en aquest preciós tema de Victor Young...i quin final més dolç. 

Pel tema Delilah vam demanar-li a Ramon Cardo que hi participara de manera especial: amb el saxo soprano. El 16 de juliol de 2020 va gravar a Girona, a El Local Estudis, una meravellosa col·laboració que augmenta en molt el valor de la nostra versió. Com a nota curiosa, el tema Stella by Starlight conté l’estrena d’un vocalese sobre el solo de John Coltrane el 1958 Miles. El CD va eixir a finals d’agost sota el segell Sedajazz Records i es pot aconseguir des de setembre a través de Sedajazz (València), de l’AMMA (Alacant) o posant-vos en contacte amb mi mateixa. 

I encara escoltarem un tema una mica més vital, el compost per Young i Hilliard, bonic i no massa conegut tema iniciat per guitarra i ja amb la veu i a tot Swing per seguir amb melodia, solo de guitarrista, “Scat” de la cantant i tema de nou... 

10.- Alone at last    (Young & Hilliard)    3m42s 

I aquesta va ser la banda sonora de la pel·lícula del 1952, ”Something to live for” que va composar la parela Victor i Hilliard. Doncs amb aquest tema han pujat de tempo i el Swing ha aparegut ja d’entrada, amb la melodia cantada per Eva en una altra magnífica composició de Victor Young en un tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma ABAC, i que ells han iniciat amb una bonica intro. Aquesta és una melodia no massa escoltada en concerts i Jams, al menys per a mi. Una melodia maca i millor harmonia, la qual cosa et va portant pels seus diversos i canviants camins pujant mica a mica de to a l’inici en les A del tema. El canvi final en la darrera part del tema té uns aires positius que ens encoratgen. El solo del guitarrista ha estat també preciós, ell seguint la seva particular manera de fer-lo, sempre amb els acords i arpegis, i és que si no els fa ell, qui els farà. La seva línia melòdica obtinguda però ha estat preciosa. I aquí Eva ens ha sorprès per com ha improvisat en “Scat”, amb quina solvència ho ha fet, i quina rica creativitat, seguint la melodia i encabida la seva línia en l’harmonia del tema. Un altre bonic tema i magnífica interpretació. 

Com que els dos som tant d’ordenar les idees, li vaig proposar un monogràfic sobre la música de Victor Young, un compositor que, principalment, es dedicava a fer música per a pel·lícules i que ha creat un bon grapat de temes meravellosos, dels quals alguns s’han convertit en estàndards ben coneguts: Stella by Starlight, When I fall in love, Delilah, My Foolish Heart, Street of Dreams… i molts més! La resposta va ser immediata i afirmativa, així és que, Verkami mediant, quan la pandèmia ens ho va permetre, els dies 29 i 30 de juny de 2020 gravàrem aquest preciós disc a Moma Music Estudio sota el comandament tècnic de l’enginyer Jorge Pérez Soria. La portada és del meu estimat José Luis Calvo i la maquetació ha estat cosa de Joanra Estellés. 

I acabarem aquest projecte amb el vital i reconvertit tema amb lletra de Elliot,  “Weaver of Dreams”, originalment una balada interpretada i cantada com a tal per tants músics, on aquí el tempo i Swing és força vital, fent ambdós una magnífica improvisació a duet i a l’uníson. 

2.- A weaver of Dreams    (Young & Elliot)       4m01s 

D’aquest tema n’hem escoltat moltes versions i maneres d’interpretar-lo, a aquest tempo, a tempo de balada. Però Kenny Burrell en va fer un  disc el 1961 titulat “Weaver of Dreams”, i tocant el tema també. Una de les balades que m’impressionen és la que va fer Sonny Rollins a trio de saxo, contrabaix i bateria. Una meravella la de Rollins com ha estat també una meravella la versió que ens ha fet aquest magnífic duet Eva Romero & Manuel Hamerlinck. El tempo viu ens ha anat ideal per acabar el seu projecte. En aquest tema hem pogut escoltar-los a ells dos a l’uníson cantant Eva la improvisació del guitarrista. O fent-ho ell en la d’ella. Després encara ens han impressionat més fent una sèrie de “dos” compassos alternant-se ells dos en la improvisació. Una mostra més de les maneres de fer d’Eva i Manuel en aquest projecte que ha estat un magnífic homenatge a Victor Young alhora que també la millor manera de conèixer la tasca d’ambdós músics, sobretot de la cantant Eva Romero a qui se li devia acudir fer-lo. Molt bé a tots dos. 

I deixem aquest magnífic repàs a duet de veu i guitarra sobre l’obre de Victor Young, per ja acabar amb els projectes que no amb les músiques, i ara és el moment d’escoltar un projecte a quintet amb una altra veu, projecte parit al País Basc....però abans... 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es


 
“BEGIN”

Irati Bilbao 

Editat el 2020 per Errabal Jazz     ER121

Enregistrat als Mecca Recording Studios, Oiartzun.

Produït per Irati Bilbao 

Irati Bilbao, veu

Jorge Fernández, piano

Eva Alcaide, guitarra

Carlos Montull, baix elècric

Aitor Bravo, bateria 

I aquest treball de Irati amb cinc temes i mitja hora de música, és tota una delícia. Comença i acaba amb temes propis i entremig quatre temes, alguns d’ells encabits en els estàndards de Jazz. Els tempos són diversos, havent-hi temes delicats i precioses cançons a tempo mèdium slow, i també temes més vitals. El més dolç de tempo és el 4rt de Brian Blade, “Stoner Hill”, cançó un tant melancòlica en una ona “pop”, on Bilbao hi ha aportat el text, i amb uns canvis preciosos com quan la guitarrista Alcaide inicia el seu solo, esdevenint quelcom més majestuós. I el 6èt compost per ella “Hopfuly my prince won’t come”, o sigui, “Tant de bo el meu príncep no vingui”, maco el títol, i trencador, què carall. Aquesta és una composició pròpia però que per melodies i harmonies ens acostaria a un tema d’un musical dels anys 30s, també pel Swing del tema i per com ella improvisa en “scat”. I del 2nt “Beatrice” de Sam Rivers, esdevingut estàndard per valor propi, en fan un magnífic arranjament i versió. El tema l’inicia amb una deliciosa i delicada “intro” Montull al baix elèctric, per entrar dolçament el ritme ja amb la melodia i veu de la líder i cantant. Tot i això, el tema es desenvoluparà amb més intensitat posteriorment en el solo del pianista Fernández. I l’altre tema propi, el 1ert “Anxious”, ens apropa a la composició més contemporània per la manera trencadora dels seus ritmes, i per com ella gestiona el fet de cantar. Els canvis rítmics també hi són, i els diferents nivells d’intensitat emocional, com quan Fenández fa el seu solo al piano. El final és delicat i quasi silenciós, com ha estat l’inici, en una mostra més de la seva diversitat. I tot i començar dolç durant una bona estona, el 2nt “The first time I heard Ella/My baby likes the Bebop”, esdevindrà quelcom més a tot Swing, fent-li el seu particular homenatge per com quan Irati fa d’Ella iniciant primer el tema cantant i després amb un altre magnífic “Scat”. El Swing seguirà amb el solo del piano i posteriors “quatres” amb Ella/Irati, solo de baterista i retrobament dolç de nou amb l’inici, cosa sorprenent. I   finalment, el 5èt “I’m Hip”, tema popularitzat per la cantant Blossom Dearie, l’inicien amb uns talls del ritme en la primera part de la melodia cosa que derivarà en un Swing brutal i també en el “pont”. On sí que ens torna a fer gaudir la líder és en la seva improvisació i de nou a tot “Scat”, mostrant-nos dues coses, la primera, que li agrada molt fer-ho, i la segona, que ho fa molt bé. El tema seguirà amb la impro de la guitarrista madrilenya, els “quatres” amb ella, baterista i cantant. Magnífic tema per acabar l’exposició des del punt de vista rítmic a mode també de presentació del seu projecte. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.iratibilbao.com/    

Comencem doncs amb les músiques d’aquest “Begin” de Irati Bilbao, i ho farem amb el seu  tema..... 

6.- Hopefuly my prince won’t come        (Irati Bilbao)            4m30s 

I ja haureu notat que hem començat amb un tema a duet, i ves per on també de guitarra i veu, ara una mica més prima, coses aquestes de l’edat. La maduresa la fa més plena, com hem escoltat abans amb l’Eva. I déu n’hi do el tema que ha compost Irati Bilbao, encabit ben bé aquesta cançó en un musical d’aquells dels anys 30s, per com van harmonia i melodia. Una cançó molt bonica i també ben cantada per aquesta dona molt jove que tot just ha acabat la seva llicenciatura de Jazz al prestigiós Musikene. També ha fet la seva improvisació a tot “Scat” i molt bé, per cert. Ha mostrat una bona tècnica i creativitat alhora que bon gust en les seves noves línies melòdiques. I quasi com Manuel, abans amb Eva, la guitarrista madrilenya Alcaide ens ha acaronat amb la seva improvisació, i per com en tota l’exposició del tema, el seu so ha estat així de delicat amb els arpegis. Un bonic tema per començar aquest projecte de Irati Bilbao. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Aquesta setmana ha començat el seu Festival Bassement amb uns magnífics concerts. Serà qüestió que feu una ullada a la seva programació. 

I seguirem amb el magnífic arranjament que ha fet del tema de Sam Rivers.. 

2.- Beatrice   (Sam Rivers)                    5m35s 

I d’aquest preciós tema també se n’han fet milers de versions. Sam Rivers va ser un músic que si no va arribar a ser reconegut com un gran mestre, sí que va tenir el seu propi discurs. Va tocar els vents de canyes i també la flauta travessera, i va enregistrar com a líder i també va ser un bon sideman. Aquesta crec jo que és la composició per la qual se’l recordarà sempre, i que tot i fer-se a mitjans dels 60s del segle XX, ha esdevingut un estàndard de Jazz tocat sobretot per saxos tenors, com el mateix Joe Henderson. De fet l’àlbum de Rivers,  “Fuchsia Swing Song“ va ser el seu primer editat com a líder, el 1964 i amb Blue Note, i amb Jaki Byard, Ron Carter i de només 20 anyets Tony Williams. 

Irati i els seus companys, ara amb tot el quintet, ens n’han fet una preciosa versió, primer però amb una llarga i deliciosa “intro” a càrrec de Montull al baix elèctric. La melodia apareix amb la veu de la cantant, exposant tot el tema per després iniciar de nou una improvisació en “Scat”, la qual cosa és tota una declaració d’intencions, la d’una cantant que també sap utilitzar la veu a mode d’instrument. La seva improvisació ha tornat a tenir una qualitat remarcable, i ha seguit el seu nivell la del pianista Fernández, i ja tota la base amb una bona empenta rítmica. La suavitat tornarà a recuperar-se amb la melodia de nou, tot i acabar-la amb un “vamp” que es va diluint, coses que un directe ens dirien que el tema s’allargassaria segons públic i músics. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja s’hi tornen a fer concerts, i els dijous també amb les Jam Sessions. Mireu-ne la seva programació.


 I encara l’escoltarem en el seu homenatge particular a Ella Fitgerald...compost per Shaefer, Larimer & W. Bishop Jr.... 

3.- The first time I heard Ella/      (Shaefer, Larimer & W.Bishopjr.) 6m00s 

I aquest tema que ella li sembla dedicar a Ella Fitzgerald te una connotació molt particular, la del propi tema, i és la de tenir dues parts àmpliament diferenciades, la primera i final a tempo molt delicat on la cantant desgrana la melodia, i la que hi ha entremig a tot Swing i tempo prou fast, on els músics poden improvisar. I el tema té un títol prou llarg...”la primera vegada que vaig sentir a Ella, al meu noi, a la meva noia li va agradar el Bebop”...però en aquest tema això haurà estat en el moment de les improvisacions, a tot Bop, sí. 

I és que ha començat i acabat a tempo de preciosa balada, dolçament cantat per Irati. I és que no només hi ha hagut les improvisacions a la segona part del tema, i també la líder ha fet una part de la melodia. I les improvisacions les han fet el pianista Fernández i després la mateixa Irati fent uns “quatres” amb el pianista, per després desmarcar-se ella i fer-la sola, de nou a tot “Scat”. També hem pogut escoltar una mica al baterista Aitor Bravo en la seva reeixida improvisació, i ja per recuperar de nou la càlida i dolça melodia del tema a tempo de balada, i acabar-lo delicadament. Sorprenent tema i bona interpretació de tots plegats. 

I acabarem amb el tema més vital compost per Dorough, Frishberg & Parrot, i anomenat... 

5.- I’m Hip    (Dorough, Frishberg & Parrot)     3m56s 

I ja us he dit, i si no ho tindreu al blog, que aquest tema el va fer famós la magnífica cantant Blossom Dearie i això va ser el 1966.. De fet,  l’original va a un tempo més tranquil i sí a tot Swing. Laura Coyle Quartet fan una altra versió al mateix tempo del compositor Frishberg. De fet Blossom el va cantar més o menys al mateix tempo. Un tema amb una lletra que és tot una conya de divertida, i així és com de bé s’ho passa el públic. També el gran guitarrista John Pizzarelli en fa una versió, cantant i tocant la guitarra en un directe remarcable. 

I ja heu pogut escoltar quina trempera de tema i tempo a tot Swing. Vital, i divertit, la qual cosa ara és el que més necessitem. Un tema amb melodia curta i d’estructura totalment atípica de 44 compassos i de la forma AABA, les As de 12 compassos i la B o el pont de 8 compassos, a 4x4. La líder ha tornat a improvisar a tot “Scat” i de nou amb frescor i desinhibició, i fent-ho amb bona tècnica i creativitat. La veritat que se li dóna força bé, i això que és molt jove. La guitarrista madrilenya Eva Alcaide l’ha seguit també amb molt bones maneres en la seva improvisació i so de la seva Gibson amb el seu so fosc tan característic i tan jazzero. Després s’hi ha afegit el baterista Bravo i amb la guitarrista i cantant han fet de nou uns magnífics “quatres”, fins recuperar de nou la divertida i ràpida melodia per així apropar-nos al final del tema, i dels tres projectes amb la veu femenina com a protagonista. 

Dir-vos que he posat a Irati al final dels tres projectes pel fet dels temes més vitals, però també pel fet de ser una formació a quintet, mentre que les dues primeres han estat a duet. He posat dues veus molt joves, la de Magalí i Irati envoltant la veu de la més veterana, Eva tot i ser també una dona jove. Aquesta porta més temps en aquest món musical, i crec que s’haurà trobat molt a gust envoltada per les més jovenetes.


I com que ja hem acabat els tres projectes, ara és el moment de posar-vos un tema dels discos del Jordi Lliuret que serà també el de la veu d’una dona, i aquesta serà la gran Betty Carter i que a més anirà acompanyada per una altre gran, Geri Allen, piano, amb més músics com: Craig Handy, saxo tenor; Freddie Hubbard, trompeta; Tarus Mateen, contrabaix i Gregory Hutchinson, bateria en el tema propi que titula el disc que es va enregistrar entre el maig i juny de 1990 a Nova York: 

13.- Droppin’ Things          (Betty Carter)         5m57s 

Doncs ara sí que hem acabat amb totes les músiques del programa d’avui, on la dona ha tingut la màxima preponderància, com heu pogut escoltar. I us recordo que hem començat amb “Fang i Núvols”, de Magalí Sare · Manel Fortià, editat per Segell Microscopi: seguit a tot swing amb el d’Eva Romero, “Victor Young, Tribute” amb Manuel Hamerlinck, de SedaJazz Records i finalment el “Begin”, de Irati Bilbao, d’Errabal Jazz, havent acabat amb Betty Carter i entremig el micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz ideada per l’Àlex García Giménez, company que porta també el Jazztk digital ràdio. 

Doncs sembla que la pandèmia no ens abandona tot i que semblen disminuir els casos. Els ensurts que ens arriben des del Govern no és el que més ens convé, no. Ara sí, la Cultura, ara no, la Cultura...eps, perdoneu que algú s’ha equivocat...homeeee, una mica de tacte, que en aquests moments és important. Ho és més el que no fan, què és ajudar al sector Cultural que no són només els locals i empleats, i sí que és ajudar als artistes, músics, i demés persones relacionades amb el món cultural, i no només els autònoms. Perquè, què passa amb els molts artistes que es donen d’alta puntualment per un bolo, o per una temporada teatral, quan això passava? Doncs res, que per l’administració totes elles i ells semblen no comptar. Una barbaritat, relacionada també amb la manca de liquiditat, manca de pressupostos, però també per com els gestionen. No anàvem bé, no, i ara, encara anem pitjor. Dilluns sembla que ja podrem fer algun concert, no sé jo si també el farem el dissabte 28 a Sant Vicenç dels Horts. A veure què decideixen. 

Bé i parlant de les músiques del programa, dir-vos que estaran dedicades a tres projectes a quintet, en un, i a quintet+1, en dos d’aquests. I són aquests: el de l'Alba Careta Group, "Alades"; el "Looking at the Surrondings" del Fèlix Rossy Quintet Live; el "The Leap" del Raphael Chevalier Duflot Rebop Quintet+1, músiques encabides més o menys en un post-Bop o neo-Bop, mentre que el bonus track serà del Donald Byrd, a tot Hard Bop, i el micro conte de Teresa Tuset. 

Comencem ja amb les músiques del programa d’avui, i ho farem amb el projecte...


 “ALADES”

Alba Careta Group 

Editat el 2020 per Segell Microscopi

Enregistrat per Lex Tanger el 30 i 31 d’octubre de 2019 al Studio-2 Conservatorium van Amsterdam

Editat per Alba Careta

Mesclat i masteritzat per Francisco Duque a l'estudi Camaleao.eu de Lisboa

Produït per Alba Careta

Producció executiva: Segell Microscopi 

Alba Careta, trompeta

Egor Doubay, saxo tenor

Adrián Moncada, piano

Jort Terwijn, contrabaix

João Guerra, bateria 

Tots els temes són de l’Alba Careta, excepte “Corrandes d’exili” que és de Lluís Llach i Pere Quart. 

Doncs estem davant un projecte de 8 temes i prop de 45 minuts d’unes músiques molt personals a tot Bop, post o neo. Els ritmes i tempos també són variats havent-hi temes que comencen delicadament per després desenvolupar-los a tot Swing i tempo doblat, en alguns casos. Un dels més delicats és el “Brown Candles” comença delicadament a contrabaix i piano, per després fer la melodia afegint-s’hi en duet els dos vents. Un altre és la preciosa versió que en fan de les “Corrandes d’Exili”, sobre un text de Pere Quart que Lluís Llach es va encarregar de musicar, i que Alba ha volgut també cantar i Egor solejar amb el seu tenor. Una mica més viu és el tema més curtet “Apology”, a duet de trompeta i piano d’en Moncada. Terwijn comença a contrabaix sol i de moment delicat també “The End of It”; tot i aixó i ja amb la melodia a càrrec de la líder i posterior del saxo tenor, el tempo ja s’intueix farcit d’un delicat Groove, el qual es veurà desenvolupat en els moments següents i més encara en els solos. Amb el dolç piano d’en Moncada comença el “Tell me the sad part of the story”, cantant la líder la maca i curta tonada. Ben aviat canviarà tot plegat pel que fa a tempo i ritme, esdevenint càlid per situar-nos d’alguna manera en aigües caribenyes. I amb “Saber” en João Guerra inicia el tema ja amb una curta intro de bateria amb el ritme i tempo del tema, una mica més viu que els anteriors. La melodia la fan de nou els dos vents, marcada aquesta també per qüestions rítmiques. I el “Guille’s calm” comença delicat també a duet de piano i trompeta, afegint-s’hi ben aviat el tenor i la resta de companys. El tema té però canvis de ritme i de la pròpia melodia en la part B del tema. Tot i així, la líder tornarà a la delicadesa de la primera part en el seu solo. I Dubay ho farà en la segona part, més potent. I ja finalment, el tema més vital és el “Oceans”, ja començat a tot tempo amb la melodia feta a duet, per després iniciar una sèrie de “quatres” entre Careta i Doubay, amb la resta de la base rítmica amb tot el suport. Tot i això, hi haurà també diversos breaks posteriors, cosa aquesta, la de canviar la dinàmica rítmica del tema que sembla “marca de la casa” de la líder, Alba Careta. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de l’Alba i Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/alba-careta 

I per començar crec que serà una bona idea fer-ho amb el delicat tema... 

8.- Brown Candles  (Alba Careta)          4m09s 

Doncs ja veieu amb quina maca balada hem començat el projecte de l’Alba Careta i el seu grup internacional, de companys estudiants de màster al Conservatorium van Àmsterdam. Una composició delicada, amb un so força càlid de la seva trompeta. També és així el del saxo tenor de l’ Egor Doubay. Ells dos l’han començat fet la melodia a duet i amb acords del piano enriquint-ne la melodia. Els solos els han compartit Careta i Doubay a mode de repartiment de compassos, primer fent-ne 12, i després menys per finalment fer-ho ells dos junts tot i recolzant-se mútuament per arribar a la dolça melodia i acabar el tema delicadament. Preciós tema per començar a gaudir de les músiques del projecte de la jove trompetista d’Avinyó. 

I dir-vos que al blog us posaré la biografia de l’Alba Careta.....

L’Alba Careta, alada, vola lliure i elegant amb la seva música sincera i fresca. Alba Careta Arnaus (Avinyó, 1995) amb només 25 anys presenta “Alades”, el seu segon disc com a líder. Dos anys després d’irrompre amb força a l’escena jazzística, no tan sols catalana, sinó a l’àmbit europeu, amb “Orígens”, un àlbum molt alabat pel públic i la crítica que li va valer el Premi Enderrock 2018 a millor àlbum de jazz. Després de cursar el Màster en Trompeta Jazz al Conservatorium van Amsterdam, la líder de l’Alba Careta Group torna a casa per continuar el seu  projecte enèrgic, trencador i proper acompanyada dels músics més prometedors de l’escena catalana del jazz. 

I dir-vos que al blog us posaré més informació relacionada amb aquest projecte.....

Aquest nou projecte d’Alba Careta Group, “Alades”, és el recull de les últimes composicions de la trompetista avinyonenca inspirades en les vivències dels seus anys a Holanda, i que ara prenen forma en aquest nou treball a través del llenguatge del jazz més sincer, orgànic i emocional. En certa manera, “Alades” és una mena de continuació de “Orígens” (Blue Asteroid Records, 2018) i tanca la seva etapa d’inspiració holandesa. “L’enyor de viure lluny de casa, la curiositat per saber on ens portarà la vida, i les ganes d’estar al costat de les persones que més m’estimo, són alguns dels sentiments que podeu trobar al nou disc”. 

I seguim amb un altre magnífic tema de la líder.... 

2.- The End of It     (Alba Careta)          6m58s 

Doncs Alba ens ha tornat a corprendre amb aquest altre delicat tema, ja però amb una mica més de tempo. Un tema que s’ha anat desenvolupant més enèrgicament a partir d’uns inicis molt dolços amb la melodia a càrrec dels dos vents, fins arribar de nou a una calma tot just a l’inici del solo del saxo tenor Egor Doubay. El contrabaixista ha estat marcant una línia potent per pulsió, mentre el baterista primer al canto de la caixa i després obertament sobre els parxes i diferents estris, han fet córrer la màquina rítmica alhora que el saxofonista ha volat vers les altures amb ells tres, amb també el pianista recolzant-lo amb acords puntuals. Magnífic solo d’aquest jove tenor, amb un so un tant Joe Henderson i fraseig i llenguatge força personals i plenament jazzístics. El trio base, comandat pel pianista, ha seguit recorrent el tema. L’ Adrián Moncada al piano, ha començat el seu solo amb una insistència percutiva molt notòria. De fet aquesta motivació en la manera de prémer les tecles del piano el sembla caracteritzar. Tot i això, l’hem pogut escoltar també amb unes línies melòdiques més lligades i delicades. Un altre bon descobriment d’aquest projecte que ens aporta tanta fe en el futur del Jazz. I el final, delicat, ha estat preciós. 

Actualment Alba Careta forma part de diversos projectes, a part d'Alba Careta Group, com Balkan Paradise Orchestra, Alba Careta i Santi Careta (Projecte Sons d'un país), Alba Careta & Ferran Jaumira Duo, Las Albitas... entre altres. Des que va començar a estudiar fins al dia d'avui ha participat en diverses formacions com “A la Big Bom Band” de Sallent, Cardona Jazz Quartet, Mamihlapinatapai, STOKA Ensemble, NSJO (Jove Orquestra de Jazz d’Estudiants Holandesa, 2015) JM Jazz World Orchestra (2016), MB Big Band, Ping-En Hung Quintet... 

Un enregistrament tan sorprenent, fresc i motivador com el seu àlbum debut, però més madur, més atrevit i més rodó. Recull algunes de les composicions inspirades a partir d’impressions i experiències que li han quedat, de tots aquest anys lluny de casa, una època vital tan important per a l’Alba i tan fructífera creativament. Totes les composicions són originals de la trompetista, menys la inspiradíssima i preciosa versió de les “Corrandes d’exili” de Pere Quart. Temes molt diversos, però tots molt interessants, amb els denominadors comuns de la frescor, l’energia i la intensitat amb què es toquen: “toco i composo a partir de les meves experiències intentant arribar a les persones que m’envolten”.


I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I encara proposo que escoltem el tema.... 

3.- Oceans   (Alba Careta)          5m19s 

I quin altre tema més impactant, sobretot pels canvis rítmics que hi encabeix. Això ens mostra el tarannà de la compositora, gens clàssica en l’aspecte compositiu dels temes pel que fa a l’estructura clàssica, la de mantenir un ritme durant tot el tema. El tema ha començat amb una potència increïble, de ritme i a un tempo força viu, amb melodia a càrrec dels dos vents i un suport impressionant de la base. Després de la melodia del tema, els dos vents han tornat a compartir compassos en els seus solos, i també al final, s’han ajuntat a mode de solo col·lectiu de dos. Després de desenvolupar tot el tema a aquest tempo hem tingut el primer “break”, després que tot el quintet hagi anat frenant la màquina fins arribar-hi. Els primers instants han estat a duet de piano i trompeta, però ben aviat ella s’ha quedat sola, desenvolupant la seva càlida aportació solista. La potència inicial ha tornat a aparèixer de manera contundent, tot i que només ha estat una curta repassada del tema per ja ben aviat donar pas al solo del pianista Adrián Moncada. L’hem escoltat de nou amb una altra magnífica intervenció, i amb la base de bateria i contrabaix amb una contundència brutal, tot i recolzant-lo en la seva interpretació. I el tema l’han acabat de cop, després d’haver fet unes notes rítmicament potents, com ha estat el tema. 

I per tirar endavant aquest nou projecte, l’Alba ha format un grup inèdit, amb la incorporació de quatre músics nous, joves emprenedors musicals amb forta projecció de futur, com ella mateixa, amb els quals s'entén a la perfecció: Egor Doubay al saxo tenor, esplèndid i en plena forma durant tot el disc; el pianista Adrián Moncada, exquisit puntal entre els solistes i la rítmica; infal·lible i punyent Jort Terwijn al contrabaix; i fantàstica feina del bateria João Guerra sempre empenyent i motivant a la resta amb gran varietat de registres. L’Alba sent admiració i té plena confiança en els seus companys de viatge, “Simplement he ajuntat amics amb qui em sento bé tocant; això és el que fa que després ens sentim bé a l’escenari i a fora”. Aquesta amistat, aquesta connexió, queden absolutament paleses en el nou disc “Alades”. 

L’anterior disc d’Alba Careta Group va recórrer sales i festivals com: Bimhuis d’Àmsterdam, Summertime Festival de l’Haia,  Jamboree Jazz Club, La Bóveda de Saragossa, La Nova Jazz Cava de Terrassa, Festival de Jazz del Soberao (Sevilla), Nits d’estiu de la Pedrera, Teatre Kursaal de Manresa, Sunset Jazz Club de Girona… entre d’altres. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ja acabarem aquest projecte amb el tema.. 

1.- A saber   (Alba Careta)          5m17s 

I amb aquest altre gran tema de l’Alba Careta hem acabat el seu repàs al seu projecte. Ja heu pogut escoltar quina  trempera de tema, i en general de projecte. Quins bons i joves instrumentistes hem pogut escoltar, i quines músiques, les de la líder i trompetista. Tema aquest començat ja amb una consistència rítmica d’aspectes ternaris, per com hem escoltat bateria i contrabaix, el primer, situant-nos en ambients percutius de ritmes caribenys. El tema l’ha començat João Guerra amb la força comentada, i ben aviat els dos vents fent la melodia, també marcada per notes repetitives i rítmica inclosa. La segona part del tema, la B, també m’ha semblat magnífica, pel canvi tonal i per com l’han desenvolupat els dos vents, en un tema que comparteixen per l’estructura i forma, amb el pianista. Aquest ha estat qui primer ha desenvolupat el seu solo, i ai las, suau que l’ha fet, i compartit amb el contrabaixista qui sembla haver-lo desenvolupat més. Seguint aquesta seqüència s’hi ha afegit la líder a la trompeta amb una clara sonoritat, identificativa, amb un so personal, el qual ja ens hem fet nostre, dient-nos que aquest és el seu so. El final ha estat molt dolç, tot i haver passat per moments d’improvisació col·lectiva, al menys dels dos vents, cosa habitual en aquest projecte. Magnífic Alba Careta. Magnífics i elaborats temes, alhora que molt ben interpretats i amb un pulsió rítmica imponent i variada. 

Per la seva part, la líder del grup es mostra aquí molt segura amb la trompeta, amb alguns apunts tècnics certament difícils, i captiva amb un so ben particular que beu de fonts d'inspiració ben diverses (les sonoritats folks balcàniques i la seva admiració per Ambrose Akinmusire hi són ben presents) però que ella assimila amb tota naturalitat per tocar de forma original i personal. “La música va més enllà de les paraules, ens connecta a través de les emocions i els sentiments, ens remou sense necessitat de ser traduïda a cap idioma”. En aquest nou disc ens ho demostra: música engrescadora que ens fa vibrar, ens emociona, ens posa contents, ens fa ballar, en definitiva, toca a les emocions i als sentiments. 

I després d’aquest molt bon projecte d’Alba Careta, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset......................

Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva empenta i vitalitat narrativa, alhora que magnífica inventiva. 

I nosaltres seguim amb el següent projecte a quintet, però ara ja amb una convidada....


 “LOOKING AT THE SURROUNDINGS”

Fèlix Rossy Quintet Live 

Editat el 2020 per Underpool     UNDP-046

Enregistrat en viu al Nota 79 el 17 de juliol de 2019, excepte el #6 a la Pedrera, el 27 de juliol de 2018.

Mesclat i masteritzat per Antonio Crevani

Disseny portada, d’Ana Golobart

Produït per Fèlix Rossy i Underpool 

Fèlix Rossy, trompeta

Tomeu Garcias, trombó

Davis Whitfield, piano

Ben Tiberio, contrabaix

Andreu Pitarch, bateria

I la col·laboració de

Rita Payès, trombó #4, veu #5 

Tots els temes són de Fèlix Rossy excepte #1 d’Andreu Pitarch, #3 de Wayne Shorter i #7 de Davis Whitfield. 

I aquest és un projecte enregistrat en viu, com ja he comentat, i per això la llargària dels 7 temes i la durada del disc, de quasi una hora de magnífics temes del líder, l’estàndard de Shorter, alhora que els dos temes de Pitarch i Whitfield. I tot i ser un directe, dels 7 temes n’hi ha 4 que estan encabits en les balades o similars per tempo i melodies, com per exemple el que li ha dedicat a la seva mare, Ana Golobart, “One for Ana”, iniciat dolçament pel Davis al piano amb una “intro” preciosa per després afegir-s’hi el líder a la trompeta. I és així de delicat el tema de Shorter “Infant Eyes” iniciat a “intro” de trombó d’en Tomeu per després afegir-s’hi la resta, ja amb la coneguda melodia. I el tema del líder que titula el disc “Looking at the Surroundings” és també delicat de tempo, essent una recurrent frase que va pujant tonalment a cada passada, cosa que canviarà en les improvisacions, la única d’aquest tema, la del jove pianista americà Whitfield. I l’”Incandescent” és un altre tema del jove líder i trompetista, iniciat ja amb la melodia a duet de trompeta i trombó, amb una base rítmica recolzant als solistes en un tema on l’aspecte rítmic és força important i interessant, amb Tiberio al contrabaix essent qui primer executi els solos. I el Blues del projecte és també un tema del Fèlix, i aquest és també un dels tres temes que varen durar més de 9 minuts, coses aquestes que solen passar en els directes. El tema està dedicat al Kike, ara per ara no sabem qui és aquest “Kike’s Blues”, amb tot el Swing del món i a un tempo mèdium, iniciada la curta melodia també a duet de trompeta i trombó. Pitarch a la bateria els segueix amb un magnífic solo, cosa que repetirà dues vegades amb la resta de companys. I ja més viu és el “Changes”, de l’Andreu Pitarch iniciat per notes de contrabaix i piano, ben marcades, per després, amb tots els aires del Hard Bop iniciar la melodia a duet dels dos vents i seguidament i a tot Swing també el primer solo del pianista americà. I ja finalment, el “Back & Forth”, tema de Davis Whitfield és també força viu de tempo, alhora que darrer track del disc. De fet l’anterior tema comentat és el primer track, essent primer i darrer els més ràpids del disc. I ja sabeu la varietat que hi ha entremig. En aquest darrer track, el “walking” del contrabaix ens fa viure el Swing d’una manera increïble entremig del solo de líder a la trompeta. 

I dir-vos que al blog del programa us posaré l’enllaç a la pàgina web del bandcamp del disc d’Underpool i Fèlix Rossy:

https://underpool.bandcamp.com/album/looking-at-the-surroundings 

I proposo que comencem amb el tema del líder... 

5.- Incandescent     (Fèlix Rossy)          9m16s 

Doncs amb aquest llarg tema hem començat el projecte del Fèlix Rossy a quintet, i en aquest tema havent escoltat la veu de Rita Payés, seguint la melodia amb els vents. Això va ser al Nota 79 on la van convidar a pujar a l’escenari a fer aquest i un altre tema. La melodia l’han iniciat veu, trompeta i trombó, ja però amb un tarannà rítmic inclòs, i amb tot el recolzament de la base rítmica. El contrabaixista Ben Tiberio ha estat qui primer ha iniciat els solos, fent-lo amb una força rítmica i pulsió un tant percutiva també. L’hem escoltat també desenvolupant l’aspecte harmònic amb una clara relació, tot i situar-se sovint més enllà de les notes de l’acord. Fèlix s’ha llençat a la piscina ben aviat, per com ell s’immisceix en el tema i l’estira més enllà del que està escrit. Les seves escales són força inversemblants, la seva creativitat, sembla no tenir fronteres. Més acadèmic ha estat el solo del pianista Whitfield, amb qui l’uneix, com amb tots ells, una gran amistat. Amb ell, i alguns més, van venir ja fa alguns anys al Jazz Club La Vicentina, on ens van fer una magnífic concert. Un pianista súper reconegut a l’àrea de New York posseïdor d’una exquisida tècnica, el qual ha fet un llarg i sòlid solo farcit de Swing. La seva pulsió és d’un estil diferent de l’anterior pianista, no tant percutiu. El seu solo ha estat ple de recursos i força melòdic, alhora que amb una mà esquerra recolzant amb l’harmonia les línies solistes de la dreta. El retorn a la melodia del tema ens l’ha apropat al final, al qual hi ha arribat delicadament. Abans però, l’Andreu a la bateria ha fet la seva aportació solista, molt reeixida, la d’aquest jove baterista carregat d’un delicat Groove. 

I Roger Roca ens parla del disc i diu que: “Looking At The Surroundings”, és la seva manera d’oposar-se a l’individualisme del món d’avui, de reivindicar la col·lectivitat. De mirar més enllà d’un mateix. La peça dóna títol al primer disc del Fèlix Rossy Quintet, gravat en directe al Nota 79 de Barcelona després de dues gires tots junts. Perquè aquesta música surti bé, perquè voli com vola a “Changes” i a “Back And Forth”, perquè t’acaroni com a “One For Ana”, perquè t’envolti, majestuosa, com t’envolta a “Looking At The Surroundings”, la complicitat ho és tot.


I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I seguirem ara amb el Blues del projecte... 

4.- Kike’s Blues       (Fèlix Rossy)          9m12s 

I com sempre us dic, si hi ha un Blues en el projecte, Blues que poso. I aquest dedicat al Kike doncs us haig de dir que ha estat magnífic. Els Blues no tenen cap misteri. Solen tenir 12 compassos i inicialment tenien només tres acords; sort que Parker i d’altres més els van enriquir afegint-hi acords i seqüències II-V-I diverses, convertint-los en quelcom més, molt més, que l’estructura bàsica inicial. Sempre parlem del Blues en el Jazz, aquest, farcit d’harmonia on la improvisació ja no sols és la de fer-ho amb una escala pentatònica menor o escala de Blues. Ja heu pogut escoltar que després del primer chorus del tema, l’Andreu a la bateria ja s’hi ha posat fent-ne també un chorus solista, així com molt delicat. Un següent chorus de melodia a dos vents, trompeta i trombó, ha permès al baterista tornar-hi. Davis al piano és qui primer s’hi ha posat, desenvolupant un magistral solo. Sovint l’hi hem escoltat algunes notes d’aquelles que diu l’amic Geni Barry “que fan mal” pel fet d’estar fora dels acords, però que són les que més ens sorprenen. Ha estat en tota la seva interpretació increïble, sense oblidar el Swing que ha vingut també de la magnífica base de dos, Tiberio i Pitarch, aquest amb un solo delicat deixant pas al solo dels trombons. Jo diria que els solos posteriors, a trombó, han seguit aquesta lògica...primer el de Rita Payés i posterior el de Tomeu Garcias, perquè m’ha semblat escoltar-ne dos, no sé què us ha semblat a vosaltres. Pitarch a la bateria ha fet de nou un solo magistral, delicat i d’un chorus, a mode d’introducció al solo del líder a la trompeta. Fèlix ha estat de nou impredictible, per creatiu, i de nou amb l’estil més agosarat i autodidacta per com improvisa, ell sempre a la seva bola fent-ne tres increïbles chorus al seu estil farcit de modernitat i molt personal. I el tema l’han acabat de cop, tot i  recuperant la melodia després que el baterista fes un altre chorus en pla solista. 

I segueix en Roger Roca dient que:  en aquest quintet, el Fèlix, a més de bons músics, hi té còmplices. Amb el bateria Andreu Pitarch son amics des dels deu anys. Amb el pianista Davis Whitfield, un d’aquests músics extraordinaris que el Fèlix porta de tant en tant dels Estats Units quan aquí encara no els coneix ningú, es van fer amics d’adolescents. El mallorquí Tomeu Garcias, un dels secrets per descobrir del jazz local, el va conèixer quan aquest va aterrar a Barcelona per estudiar. Ben Tiberio, un contrabaixista en alça a l’escena de Nova York, tanca el cercle d’un quintet que s’estrena en disc amb una convidada, Rita Payés, que posa veu i trombó en dues peces. El Fèlix diu que tot plegat va ser un concert “íntim, misteriós i potent”. Tant de bo haver-hi sigut. Quina sort que n’han fet un disc. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Doncs acabarem aquest projecte amb el tema de l’Andreu Pitarch.. 

1.- Changes           (Andreu Pitarch)     6m39s 

I els dos temes més ràpids del projecte són aquest, 1er track i el “Back & Forth”, tema del pianista Davis. Crec que tots dos són magnífics però jo he optat pel de l’Andreu. El tempo és impressionant, el Swing hi és per descomptat, i ja heu pogut escoltar que el “Walking” que sempre diem, en aquest ha estat més un “Running” per com anava a tot tren el contrabaixista Tiberio. Un tema iniciat per notes rítmiques de contrabaix i piano a mode de curta “intro” però també notes de motiu importants. La melodia a càrrec dels dos vents, l’hem pogut escoltar també per com de rítmica és escoltant-los en algunes frases característiques del tema. La base rítmica, en recolzar-los en aquests moments, ens els fan entendre i copsar molt més. Davis ha estat qui s’ha desfermat en una interpretació magnífica desenvolupant la seva particular visió de l’harmonia del tema, creant unes línies melòdiques precioses, i tot això a un magnífic tempo fast. Com gestiona ambdues mans, amb una esquerra harmoniosa recolzant la dreta lleugera i gràcil a la cerca i captura de noves melodies. El líder l’ha seguit amb un altre esclatant solo, per com es lliure, s’entrega, es deixa anar i els desenvolupa. Fèlix ha fet de nou una intervenció potent, sòlida, i farcida de recursos estilístics i tècnics, on hi hem copsat de nou el seu bon gust interpretatiu. Tiberio al contrabaix ens ha mostrat de nou la seva molt bona tècnica i manera percutiva de polsar les cordes de la “berra”, alhora que la manera com crea les noves línies melòdiques. Han recuperat el tema, i l’han acabat d’aquella manera que sempre dic, que en un directe s’allargaria segons públic i músics. Doncs res, que amb aquest tema dono per finiquitat aquest projecte del Fèlix Rossy Quintet i Rita Payés, a qui hem escoltat també. 

I després d’aquest projecte, acabarem amb el tercer que ens queda, també de quintet i aquesta vegada amb un de més, o sigui, quintet+1 anomenat...


“THE LEAP”

Raphael Chevalier Duflot – Rebop Quintet + 1 

Editat per rebop.fr

Enregistrat per Julien Basséres el 8 i 9 d’abril de 2019

Mesclat i masteritzat perJulien Basséres el 10 de maig i 4 de juny de 2019

Produït per Raphael Chevalier Duflot 

Gabriel Levasseur, trompeta

Pablo Arias, saxo alto

Arnaud Desfrez, saxo tenor

Jean Kapsa, piano

Emmanuel Forster, contrabaix

Raphael Chevalier Duflot, bateria 

Les composicions d’aquest projecte les comparteixen més o menys equitativament els membres del grup. 

I aquí tenim 10 temes i prop d’una hora de magnífiques músiques encabides en l’ona més Bopper. I bàsicament, el projecte té un tarannà vital per tempos i ritmes, havent-hi però una preciosa balada, composta per Forster “5:30 am”, l’ha iniciat el trompetista Levasseur fent la delicada melodia afegint-s’hi el Pablo a l’alto i posterior preciós solo. I tot i començar delicadament, a tempo mèdium i a tot Swing, “The Taste of White”, tema del trompetista Levasseur, esdevindrà quelcom més vital a mida que es vagi desenvolupant el tema, ell primer en les improvisacions. I un tema de Pablo Arias, “Brave Paul”, també comença delicadament fent melodia amb el trompetista que per majestuosa sembla una “intro”, mentre el líder i baterista desenvolupa tota una línia solista a la bateria. I el canvi vindrà de la mà de la pulsió del contrabaixista Forster i les seves rítmiques notes. I el tema del líder i baterista Chevalier Duflot “Conversation with a CockRoach”, ja comença amb una delicada pulsió rítmica, tot i aparèixer el Swing en el que seria la part B del tema, tot plegat a tempo mèdium high i primer solo de Arias. I un altre tema compost pel contrabaixista és “Callin Miss..”, iniciat ja amb una pulsió força funk, per com el piano i resta de la base desenvolupen la línia mestra del tema, amb una melodia de vents i solo primer de l’alto del Pablo, tot encara a tempo mèdium potser una mica més vital on tindrem tot el Groove del món. I l’altre tema del saxo alto amic nostre, “Indestructible Cocotte”, (de fet va ser Pablo Arias qui es va interessar en el nostre programa i va fer mans i mànigues perquè algú m’enviés el disc) té encara més tempo ja marcat pel baterista pels cops al canto de la caixa, posterior entrada de baixista amb la seva línia, acords del piano, per ja afegir-s’hi tota la secció de vents a la vegada fent la melodia, encara amb aires funk, també i tot el Groove del món. I el tema del saxo tenor Desprez, “Transitions”, comença a un tempo vital per notes base de la mà esquerra del pianista, afegint-s’hi la resta de la base rítmica, per després fer-ho els vents en la melodia, en un tema a ritme ternari i primer solo del compositor, a un plus més de tempo i Groove brutal. I el tema del pianista Kapsa “Grand Concourse” el comença ell marcant tempo i ritme ja d’entrada amb una “intro” repetitiva que també faran els vents, per després i en un canvi exquisit en la primera passada per la melodia i posterior solo del compositor i aparèixer ja el Swing amb un “walking” immens del contrabaixista. I un altre tema del contrabaixista Forster, “Allégresse”, el comencen els vents amb una melodia entretallada també per la pulsió de la base rítmica, apareixent el Swing en lo que seria el pont del tema. Amb aquest swing iniciarà els solos el trompetista Levasseur tot plegat a un tempo viu magnífic. I ja finalment, tenim el tema més vital del projecte a tot blues, “Maceda Blues”, tema del saxo tenor Desprez, el qual serà qui primer encetarà la tanda de solos amb un Swing brutal amb un més que “walking” del baixista, o sigui a tot “running” l’Emmanuel. Magnífic tema per així acabar la presentació del projecte en l’aspecte rítmic, i sempre de menys a més, coses de la casa, del nostre programa.

 I com sempre, dir-vos que al blog del programa us posaré l’enllaç a la pàgina del bandcamp d’aquest disc:

https://raphaelchevalierduflotrebopquintet1.bandcamp.com/album/the-leap 

I per començar aquest projecte crec que podem escoltar el tema del trompetista.. 

7.- The taste of White       (Gabriel Levasseur)                    5m15s 

Doncs seguim el programa i ara ho fem amb aquest molt bon projecte que m’ha arribat des del país veí, França. I vet aquí que ens trobem ja d’entrada amb un altre tema on el trompetista hi és força present, car, n’és el compositor i ha estat el primer solista. Un bon tema aquest “The taste of White” d’aquest quintet+1 francès liderat pel baterista Chevalier. Magnífic i delicat Swing el d’aquest tema alhora que bona composició i bones les intervencions solistes del trompetista, pianista i contrabaixista, aquest darrer tot just abans de recuperar tots plegats la melodia i acabar-lo de la mateixa manera que l’han començat. Una melodia que semblen haver fet els tres vents alhora a l’inici i al final. El solo del trompetista ha començat amb el tema més pausat i el seu so és un pèl més brillant, fent però recorreguts per la zona aguda de l’instrument amb escales inversemblants, i ens ha impressionat també el bon gust alhora de confeccionar les noves línies melòdiques. El pianista Jean Kapsa, ha acaronat les tecles del seu piano amb la mà dreta, alhora que també l’esquerra ho ha fet acompanyant-se amb els acords adequats. La seva pulsió és lleugerament percutiva, amb un bon llenguatge, també, i aquest també fa referència als altres dos pianistes ja escoltats. El swing permanent del tema va a càrrec del “walking” del contrabaixista Forster i el “Ride” de la bateria del líder. Exquisidesa de solo al piano que ha donat pas al del contrabaixista, també amb el tema més aturat pel break inclòs, on només ell, piano i bateria han seguit el tema. I ja heu escoltat com l’han acabat, recuperant la melodia i fent-ho molt dolçament. Un preciós tema per començar aquest molt bon projecte anomenat “The Leap”. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I seguim amb un altre magnífic tema d’aquest projecte, ara del nostre amic...

1.- Indestructible cocotte   (Pablo Arias)          6m01s 

Abrera. I un bon tema per començar aquest projecte de la formació resident a París.

I aquest és un bon tema de l’amic Pablo Arias i ja heu pogut escoltar què “funky” ha estat. Un tempo molt maco i una rítmica a moments delicada i les més de les estones, força consistent. I el tema ha acabat, i ja sabeu què dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. I el tema ha començat ja amb la base rítmica, primer bateria, després contrabaix i finalment piano, marcant-nos el camí per on anirà tot plegat. Els vents han fet la melodia alhora en un tema d’estructura de 32 compassos i de la forma AABA, notant-se perfectament el canvi tonal alhora que canvi rítmic en el pont. El compositor i saxo alto és qui primer ha començat els solos, fent-ne un de “llibre”, per com l’ha trenat, però també pel preciós so, americà i modern, que li treu del seu alto. I és que ha quallat una magnífica improvisació amb tot un reguitzell de frases lligades de gran factura, alhora que arpegis inversemblants i motius repetitius molt interessants i efectistes. Si us hi heu fixat, a la darrera A del solo, s’hi afegeixen la resta de vents tot i acompanyant-lo fins el final, cosa que faran en totes les intervencions solistes. Desprez al saxo tenor ha fet una altra reeixida improvisació amb un so força brillant a moments, ple, musculós que en diem i en l’ona Michael Brecker, i també pels sons metal·litzats. El pianista Kapsa els ha seguit  amb un bon solo delicat alhora que un tant percutiu. Ha fet gal·la de recursos i frases repetitives i sempre ha estat totalment recolzat per contrabaix i bateria, l’un marcant un ritme persistent i l’altre fent una línia de baixos que sona a motiu principal. I el tema ha acabat com si d’un directe es tractés, ja ho heu escoltat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I encara podrem escoltar un altre tema, ara del saxo tenor... 

3.- Transitions        (Arnaud Desprez)             5m16s 

I de quina manera més persistent ha començat aquest tema, amb la mà esquerra del pianista marcant la línia a seguir. I és que l’han acabat de la mateixa manera, recuperant la melodia del tema, però primer sempre hi ha la mà esquerra del pianista Kapsa, en un tema de lo més ternari possible. Després d’aquesta mà del pianista ha aparegut la curta melodia a càrrec dels vents, melodia de dues parts acabades ambdues per la línia pianística comentada a l’inici. Hi ha però una mena de “pick-up” dels vents que semblen donar-li l’entrada al saxo tenor i compositor del tema Desprez el qual es llença al buit en un altre solo força potent per so un pel estripat, alhora per com desgrana un torrent de notes a una velocitat esfereïdora a lo més Brecker possible. Demostra tenir una tècnica força impressionant alhora que creativitat a dojo i energia desbordant. Cosa més tranquil·la és la feina del pianista Kapsa ell en un altre solo sòlid, ara potser un pèl més percutiu sobretot en la part baixa del registre. Igualment es mostra sobri i elegant en les seves intervencions, i sempre amb els altres dos de la base rítmica al seu darrera, i tots tres, sempre al darrere dels corresponents solistes. I com ho ha fet també el trompetista Levasseur, iniciant-lo delicadament amb una línia repetitiva que ens ha situat en el tema. Ell l’ha desenvolupat pujant com li agrada al registre agut, que no als súper aguts, tot i que també. Demostra tenir una molt bona tècnica i la seva sonoritat i tècnica tenen un gran nivell, com la resta de companys. 

I per acabar aquest projecte, crec que quedarà força bé el magnífic  tema del pianista.... 

5.- Grand Concourse        (Jean Kapsa)          5m14s 

I aquest tema del pianista que han acabat de cop, l’han començat de nou amb una gran persistència rítmica. De fet ha estat ell qui ho ha fet matxucant les tecles del piano com heu escoltat que ha fet en l’inici del tema a mode d’intro. La melodia l’han fet de nou els vents en un tema amb una estructura i forma un pèl més complexa pels canvis encabits. Haureu notat com ell mateix ha fet una sèrie de compassos després de la intervenció dels vents, seguint ells tot just abans de començar els solos a tot Swing. Un tema elaborat tot i deixar la part dels solos més tranquil·la, sense massa canvis, i d’aquesta manera hem pogut escoltar el llarg i magnífic solo del pianista, iniciat amb un curtet “pick-up”. Més marcat, més percutiu sobretot a l’inici del solo, i també sembla que li agrada circular per la part baixa del piano. De fet li agrada anar amunt i avall, al llarg del teclat, de les 88 tecles. Magnífic pianista que ens ha mostrat de nou el seu bon gust interpretatiu alhora que tècnica. Després d’ell, els dos saxos han fet tot un seguit de preguntes-resposta, fent-ho en el mateix canal, el dret, cosa que hauria quedat de conya si un ho hagués en un canal i l’altre en l’altre. Tot i això, ells dos han quallat una magnífica intervenció solista que ha reblat el clau del tema i projecte. Al final però, han estat tots dos junts acabant la seva intervenció. I encara tota la formació ha recuperat el complex tema, i abans d’acabar-lo, el baterista i líder del projecte Chevalier ha fet una magnífica intervenció. I després, el brutal final i acabat de cop, que per acabar aquest projecte i els tres projectes a base de quintets més convidats d’avui, ha estat la cirereta del pastís. 


I després d’haver escoltat ja els tres projectes estel·lars del programa d’avui, ara ens toca escoltar el que serà el darrer tema del doble CD Blue Note Explosion disc del Jordi Lliuret, i ho farem amb un tema del disc “A New Perspective” de Donald Byrd, amb més músics com són Hank Mobley, Donald Best, Herbie Hancock, Kenny Burrell, Butch Warren, Lex Humphries, amb arranjaments de Duke Pearson, en el tema que ja no comentaré anomenat... 

CD2. 4.- The Black Disciple         (Donald Byrd)         8m09s 

Ara sí doncs que ja hem acabat les músiques del programa d’avui, i dir-vos que hem escoltat primer el projecte de la jove i gran trompetista Alba Careta Group, “Alades” per seguir amb el d’un altre excel·lent trompetista Fèlix Rossy Quintet Live “Looking at the Surroundings”, acabar els projectes amb el del baterista francès Raphael Chevalier Duflot – Rebop Quintet +1, “The Leap”, i acabar com acabem de fer escoltant aquest tema de Donald Byrd, haven escoltat entremig un micro conte de Teresa Tuset.

I res, que espero que estigueu la mar de bé, que us cuideu molt, i sempre amb les mans a la butxaca, la boca tancada que no hi entrin mosques i respirant lo just, no sigui que us ennuegueu, ja sabeu que sempre amb tot l’humor del món, que ara ens fa falta més que mai, tot i no baixar la “guàrdia” pel que fa als nostres drets individuals, i de nou, aprofito per demanar que la Cultura es torni a recuperar del fons del pantà on qui mana, l’ha enfonsat. No hi ha dret, no. 

Doncs res, que quan s’acabi aquest mal son, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |