Enllaç a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs el programa d’avui és la recuperació del programa 568 de la 15a temporada dedicat a una part del Jazz que es feu a Itàlia, el que editen dues discogràfiques amigues, la A.MA Records i Notami Jazz, la primera dirigida per l’Antonio Martino i la segona per Toto Cicco. I els discos de la primera són: “Beyond The Sky” de Pippo d’Ambrosio i els Opus Trio in Studio”, mentre que els altres són: “Escape” de Laviano, Martino i Scrignoli, i els DMD Trio, “Live al Vapore Jazz Club”.
I us proposo començar amb el darrer i trencador projecte de Pippo d’Ambrosio, “Beyond The Sky”, publicat el 15 de març de 2023 per A.MA Records. Enregistrat per Tullio Ciriello a A.MA Records Studio el desembre de 2022. Productor executiu, Antonio Martino. Amb Gaetano Partipilo, saxo alt; Eugenio Macchia, piano, piano elèctric i Synt; Giorgio Vendola, contrabaix i Pippo D'Ambrosio, líder i bateria. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del disc:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/beyond-the-sky-2.
I aquest és un projecte de líder, del baterista d’Ambrosio per com ha gestionat la qüestió rítmica dels temes, sense oblidar esclar la gran aportació dels companys, i potser més Partipilo al saxo alt, que realment està brutal.
Pel que fa a ritmes i tempos, dir-vos que ho podreu llegir al blog: I no n’hi ha de massa vitals, ràpids, car els que ho són més es queden en un “mèdium” no massa alt. De temes delicats n’hi clarament un parell, “Omega Nebula” i “Sirio”, mentre que “Aquarius” tot i començar molt suau amb una “Intro” de saxo i Synte, agafa posteriorment un tarannà més rítmic i funk. “Alioth” comença amb el motiu principal a càrrec del baixista i que després repetirà el saxofonista, tot plegat a un tempo mèdium. I el primer track “Milky Way” t’embolcalla en una atmosfera creada pel teclista amb la rítmica del líder ben marcada a tempo encara suau. I “Black Holes” comença amb un marcatge consistent del baixista amb el motiu principal i posterior melodia a càrrec del saxofonista. I també “Hydra” l’inicien amb uns aires evocadors per sons del Synte i percussions, i ja la melodia del saxo i marcatge rítmic del líder. I “Andromeda” el comença el baixista amb la línia de baixos i rítmica inclosa i ja la melodia a càrrec del saxo alt, i un ritme marcat i tempo un pèl més viu. I un tema amb uns inicis esotèrics és “Cassiopea” i posterior marcatge rítmic un pèl vital i tema amb multitud de canvis rítmics. I “Hale Bop”, comença amb una llarga i suau “intro” del líder a bateria solo, per ja després entrar la resta de companys a un tempo més viu i posterior i brutal impro del saxo alt.
I ja els escoltarem en el tema compost pel líder Pippo d’Ambrosio, com ho són tots, i anomenat....
1.10.- Sirio (Pippo d’Ambrosio) 5:55.
Doncs ja heu pogut escoltar amb quina melodia més maca hem començat el programa d’avui, i ha estat el saxo alt Gaetano Partipilo qui l’ha tocat amb un so preciós. Improvisacions posteriors les del profund baixista Giorgio Vendola fet amb una contundència moderada i bona pulsió rítmica, per després la del teclista Eugenio Macchia amb un so similar al Rhodes, piano elèctric mític, i bona execució solista. Hem pogut escoltar com el saxofonista recuperava el tema o melodia principal per afegir-s’hi ell tot i improvisant. M’ha impressionat per com de bé ho ha fet, pel seu fraseig agosarat i també per la sonoritat que li treu al seu instrument, que de ben segur déu ser un d’aquells saxos vintages dels anys 40s amb un so totalment americà. Un bonic tema per començar-los a escoltar.
“Beyond The Sky” de Pippo D'Ambrosio és l'àlbum del baterista que segueix al “A Peaceful Place”, del 2020, De la mateixa manera que el seu predecessor es va inspirar en el sufisme i la poesia de Rumi i Al-Jilali, “Beyond The Sky” és un àlbum temàtic i conceptual que explora l'ordre imposat de l'Univers i juxtaposa aquest ordre amb el caos creat pels humans a la Terra. Pippo ha creat un àlbum que fusiona la bateria, les tecles, el contrabaix i el saxo alt del quartet de músics en un viatge cosmològic on el jazz fonamenta el soul grooves de tots els seus deu temes.
I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
2.4.- Black Holes (Pippo d’Ambrosio) 5:17.
I quin altre tema més sorprenent que ens han fet aquest quartet italià i tema també del líder i baterista Pippo d’Ambrosio. La qüestió rítmica és fonamental i ja primer marcada pel baixista Vendola i líder a la bateria. Però és que la melodia feta per Partipilo al saxo alt ha estat molt bonica i dolça, tot i que curteta i senzilla, que no simple. I ja ell mateix s’hi ha posat amb la seva més que reeixida improvisació, molt melòdica, i amb gust musical evident. El fons rítmic s’escolta ben marcat pel líder a la bateria, ell quasi que fent el seu particular solo. I Macchia l’ha seguit amb un so eteri, el del seu teclat, barreja de Rhodes i d’altres sonoritats passades pel sedàs de l’electrònica, i amb molta delicadesa sonora. I han recuperat el motiu principal o melodia amb un rerefons potent del baterista per ja arribar al final, introduint una mena de coda on hi apareix un nou motiu melòdic, acabant-lo delicadament. Gran tema de Pippo d’Ambrosio.
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
3.5.- Cassiopea (Pippo d’Ambrosio) 8:43.
I què bo aquest tema de Pippo d’Ambrosio pels diversos canvis que ha tingut. Sempre hi ha ell fent i desfent amb la bateria, i l’han ajudat els companys, com el baixista que ha estat fent tota l’estona el motiu principal allà, als més baixos. I la melodia ha aparegut a duet de saxo i teclat, ells dos compartint els motius melòdics les moltes de les vegades d’aquests temes. I el teclista s’ha esplaiat el primer en la seva improvisació celestial per sons delicats de fons, i mà dreta melòdica a piano elèctric amb sonoritat similar a del Rhodes. La seva execució ha estat però magistral i feta amb molt bon gust musical i llenguatge jazzístic proper al de la Fusió. Una llarga improvisació del teclista on hi ha aparegut també la improvisació del líder a la bateria, ell que sembla que sempre estigui fent el seu solo, per redobles i demés virgueries que fa. I han recuperat el motiu principal per després aparèixer el baixista Vendola ell solet, fent com si fos un altre tema, i així Gaetano al saxo alt ha fet la seva brutal improvisació, amb els mateixos adjectius qualificatius i admiratius d’abans. Què bo és aquest saxofonista italià, quina tècnica i quin concepte més modern que te del Jazz que interpreta. I l’han acabat amb el que podria ser un altre i diferent motiu aplicat a un altre tema, o sigui, at infinitum. Brutal i sorprenent tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Pippo D'Ambrosio i felicitats Gaetano Partipilo, Eugenio Macchia i Giorgio Vendola.
I ara entrarem en una atmosfera jazzística més convencional, en els estàndards que fan, i no tant en els que no ho són, i sempre però, amb un plus d’originalitat i modernitat amb Laviano, Martino i Scrignoli i el seu “Escape”, editat aquest 2023 per Notami Jazz, gravat al Godfather Studio de Nàpols. I aquí hi tenim a Giulio Martino, saxos; Valerio Scrignoli, guitarra i Alfredo Laviano, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:https://www.edizioninotami.it/cd/210-laviano-martino-scrignoli-escape-8054729511424.html.
I aquest és un projecte on hi ha estàndards de Jazz com el de John Coltrane, “Naima”, els de Thelonious Monk, “Ask me Now” i “Misterioso” alhora que temes de Lennon i McCartney com “Come Together”, “Lucy in the Sky with Diamonds” i “Norwegian Wood”, però també el “Ida Lupino” de la molt estimada i tristament traspassada, Carla Bley. Un total de 8 temes on el Jazz hi és de totes, totes, alhora que amb alguns simpàtics efectes, sobretot en els temes dels dos beatles, on la manera estàndard d’interpretar Jazz queda relegada a d’altres opcions més de fusió. I és que aquest trio atípic de saxo, guitarra i bateria, sense contrabaix, han sabut conjuminar les seves sonoritats i oferir una música neta com una patena. A les improvisacions del saxofonista hi ha el guitarrista i el baterista, mentre que quan improvisa el guitarrista, aquest es queda sol amb el baterista. I els tempos no són massa vitals, no, i el Swing tampoc no hi és, però sí el suficient Groove per fer-nos bellugar el cap en alguns dels seus temes.
I podríem escoltar-lo amb els preciosos temes de Coltrane i Bley però m’ha semblat que començar escoltant-los amb la magnífica versió del tema dels dos beatles i així copsar l’altra vesant més de fusió estaria força bé...
4.5.- Lucy in the Sky with Diamonds (Lennon & McCartney) 6:56.
Doncs ja vegeu quin canvi acabem de fer, per sonoritats i per concepte, car aquí, no hi ha un marcatge permanent d’una bateria com el cas del projecte anterior. I quina revisió han fet d’aquest conegut tema, i com l’han transformat en clau de Jazz Fusió amb tota la modernitat possible. M’ha sorprès, sí, i també com el saxofonista ha passat del saxo tenor al soprano en les dues improvisacions que ha fet, i com de bé ha sabut gestionar les diferents sonoritats, alhora que ha executat ambdues improvisacions de manera extraordinària. També m’ha sobtat la gestió per sota del guitarrista i els seus delicats efectes. La coneguda melodia, les seves primeres frases, iniciada a duet per saxo i guitarra, per ja aparèixer la primera improvisació de Giulio Martino al saxo tenor. I després una altra frase. I més del conegut tema, tot i les modificacions melòdiques. I com Valerio a la guitarra a duet amb el baterista Laviano s’aparellen per deixar pas al solo de Martino al soprano. I l’han acabat després del seu solo al tenor i ho han fet de manera etèria pels efectes del guitarrista i final sobtat. Sorprenent tema d’aquest trio, ideal per començar-los a escoltar.
El percussionista Alfredo Laviano, el saxofonista Giulio Martino i el guitarrista Valerio Scrignoli publiquen el seu nou àlbum de trio “ESCAPE”. L'enfocament musical del trio es basa en la llibertat i la sorpresa. Qualsevol cosa pot passar. Una autèntica escapada de les rutes més conegudes i tranquil·litzadores per obrir-se al risc d'un viatge sense destinació aparent. Les pintures de portada (d'Alfredo Laviano) formen part d'una sèrie dedicada als planetes; aquests no són els coneguts, sinó planetes imaginaris... una mena de refugi de la realitat. A partir d'aquí ESCAPE.
I seguirem escoltant-los ara amb un altre magnífic tema i versió, la que han fet del conegut tema de Thelonious Monk....
5.2.- Ask me Now (Thelonious Monk) 6:13.
I aquesta és una balada tonalment ambigua en re♭ gravada per primera vegada el 23 de juliol de 1951 per a les sessions de “Genius of Modern Music” de Monk. També apareix al seu disc “5 by Monk by 5”, del 1959 i a ”Solo Monk” del 1965. Jon Hendricks va escriure la lletra de la melodia i la va anomenar "How I Wish"; va ser gravat amb aquesta lletra per primera vegada per Carmen McRae a “Carmen Sings Monk”. I Mark Murphy canta una versió (la lletra s'atribueix a Ben Sidran) al seu àlbum “Kerouac, Then and Now”.
I de nou ens han tornat a sorprendre aquest trio d’asos, i també per com han revisitat aquest tema donant-li la volta en alguns aspectes, sense tocar però la melodia, deixant-la reconeixible, cosa que no han fet amb el “Lucy in the Sky with Diamonds”. I l’han iniciat dolçament amb les escombretes del baterista Laviano, la melodia a càrrec del saxo tenor de Martino, acords de la guitarra i alguns efectes que potser els gestiona el baterista. I el ritme així com Latin que fa el baterista se l’hi escau la mar de bé. I la primera improvisació l’ha fet Martino i amb quina solvència l’ha feta i fraseig. I Valerio a la guitarra l’ha recolzat per sota de manera constant amb acords, notes soltes, distorsions diverses, coses que hi queden la mar de bé. I ell mateix s’ha quedat sol amb el baterista fent la seva improvisació, i amb quin gust exquisit que l’ha fet. Sonoritat passada pels efectes però de manera molt subtil, sense passar-se. I Martino ha aparegut en el pont o la B del tema de Monk, acabant-lo de cop després de recuperar-ne la primera part de la melodia. Impressionants, de nou.
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar amb el preciós tema de Sammy Fain anomenat...
6.1.- Alice in Wonderland (Sammy Fain) 5:36.
I aquesta melodia és la que va aparèixer el 1951 com a banda sonora de la pel·lícula homònima de dibuixos animats de Walt Disney, i tema que els músics de Jazz van incorporar al seu repertori, entre els quals el gran Bill Evans, però també els no menys grans Oscar Peterson i Dave Brubeck.
I els nostres herois ens n’han fet una versió preciosa, i de nou, deixant la melodia intacta, i per això l’hem reconegut. I de quina manera l’han acabat, quina delicadesa. Tema que ha començat el guitarrista a base d’arpegis per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor Martino. I les escombretes de nou del baterista han estat delicades. I el pont, què bonic i com el guitarrista s’ha convertit en baixista per tocar les notes guia. Una altra versió d’un estàndard de Jazz que ells han sabut reconduir al seu estil personal i manera d’entendre el Jazz. I Martino ens ha tornat a copsar per la improvisació que ens ha fet al tenor, molt melòdica sí, però també amb escales inversemblants per modernes i agosarades alhora amb bon fraseig i idees sorgides de la seva creativitat. I sempre el baterista acaronant la bateria amb les escombretes i fent la seva aportació solista per sota, sempre acompanyant-los. I el final, què subtil i bonic, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Giulio Martino, Valerio Scrignoli i Alfredo Laviano.
I ara farem una passa en la mateixa direcció de modernitat i irreverències del projecte anterior, i ho farem amb els DMD Trio, “Live al Vapore Jazz Club”, publicat aquest 2023 per Notami Jazz i gravat a l’octubre de 2022 a l’esmentat club per Alvise Valier. Amb Daniele Di Gregorio, Malletkat (vibràfon midi) i marimba; Massimo Manzi, bateria i Giacomo Dominici, contrabaix i com a convidat, Massimo Morganti, trombó. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.edizioninotami.it/jazz/209-dmd-trio-live-al-vapore-jazz-club-8054729511400.html.
I aquesta formació va enregistrar el concert en directe i el va editar Toto Cicco per la seva discogràfica Notami Jazz, coses que ens parlen de la valentia que això significa, alhora que de la confiança dels mateixos músics en publicar-ho sense posteriors modificacions, tal qual va sonar el dia del concert, o sigui que bravo. Hi ha 6 temes però llargs, com sol passar en els directes, tots dels 10 minuts als 14 i per tant amb més d’una hora de músiques impressionants. La majoria de temes són estàndards però revisitats, arranjats per a la ocasió i pels instruments utilitzats, alguns passats per sedassos electrònics, phaser i demés, com el trombó, sense oblidar el Malletkat, què és un vibràfon midi. O sigui que escoltarem una molt renovada versió del “Minor Blues”, sembla que de Django Reinhardt; el “Beautiful Love” de Victor Young; el “Segmenti” que és el “Segment” de Parker passat pel seu irreverent sedàs; l’”On Green Dolphin Street” de Bronislaw Kaper; el “Minoranze”de Solarino Manzi. També hi ha un tema que pot ser propi del grup, el “Tears over Me”. En fi, 6 temes on ens mostren tota la seva modernitat alhora que mestria.
I ja els escoltarem en el tema de Victor Young el força modificat...
7.2.- Beautiful Love (Victor Young) 14:16.
Doncs ja heu pogut constatar que aquesta altre formació ens ha noquejat per la seva proposta, i de nou d’una revisió a la seva manera d’un estàndard de Jazz. I sí, perquè aquest és un tema compost el 1931 per Young, Wayne King i Van Alstyne i lletra, quan hi hagué cantant, de Haven Gillespie. Bill Evans el va incloure en el seu “Explorations” del 1961, i molts altres l’han cantat com Anita O’Day el 1956 i interpretat, fins i tot una banda de Rock Metal i alternatiu, els Helmet en el seu disc “Betty” del 1994.
I en aquests més de 14 minuts, aquest trio base amb el trombonista convidat ens han acaronat a moments, com quan Daniele Di Gregorio ens ha fet la seva magnífica improvisació amb la seva marimba i amb un Swing magnífic gràcies al “walking” de Dominici al contrabaix i copets a caixa, plat i xarles de la bateria de Manzi. Un tema iniciat però amb el trombó de Morganti passat pel sedàs d’efectes diversos, en una “Intro” bastant impressionant, que res ens convidava a pensar en la melodia i tema que després escoltaríem. I sí, la coneguda melodia ha aparegut de la mà de Di Gregorio amb la marimba, on també hi ha col·laborat el trombonista, ara però amb el seu so normal, l’acústic i posterior i magnífica improvisació que ens ha fet. El Swing hi ha aparegut en el seu segon “Chorus” i ben marcat per baixista i baterista. Morganti ens ha deixat estabornits per com de bé ha improvisat, per sonoritat i fraseig increïble en el seu llarg solo, que per això era en un directe. Què bo ell, i què bo Daniele amb la seva improvisació a la marimba, a tot fusta, sense efectes, que ell sí que els usa amb el vibràfon midi, anomenat “malletkat”. Una improvisació amb un llenguatge jazzístic de primera línia, la de Daniele. I encara hem pogut escoltar al baixsita Giacomo fent la seva improvisació amb la seva “berra”. Pulsió rítmica, afinació, melodia en la seva improvisació i creativitat, la que vulgueu. I amb el final a càrrec del trombonista, han acabat aquest preciós tema escoltant els aplaudiments del públic present al Vapore Jazz Club.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I com que aquests temes són molt llargs, ja els acabarem escoltant amb aquesta altre recreació del tema de Bronislaw Kaper, el conegut...
8.6.- On Green Dolphin Street (Bronislaw Kaper) 9:23.
I aquest "On Green Dolphin Street" (titulada originalment "Green Dolphin Street") és una cançó popular de 1947 composta per Bronisław Kaper amb lletra de Ned Washington. La cançó va ser composta per a la pel·lícula Green Dolphin Street, que es va basar en una novel·la homònima de 1944 d'Elizabeth Goudge, i es va convertir en un estàndard del jazz als anys 50.
I sí que amb aquesta revisió d’aquest estàndard ens han deixat bocabadats, sobretot per com han estat els inicis, llargs inicis a càrrec d’efectes diversos que semblen venir d’aquest instrument desconegut per mi com és el “malletkat” o vibràfon midi, i per tant passat per ordinadors i d’altres estris electrònics i software, i ja al final aparèixer també el trombó, amb els seus efectes, quin inici més brutal. I sí que hem reconegut la melodia a càrrec del trombó de Morganti, menys mal, heee, i amb quin Swing que l’han fet en el pont i Latin en la A del tema, cosa habitual en el tema. I la llarga improvisació de Di Gregorio amb el Malletkat ens ha deixat de pasta de moniato. Cosa inversemblant que no havíem escoltat mai en aquest programa, i ja m’agradaria saber si en algun altre del país, car em sembla que aquest programa d’avui, és una primícia de presentació dels projectes d’aquests jazzistes italians, quin goig i honor. I després de la inversemblant improvisació de Daniele amb aquest instrument, ens ha caigut a sobre la també magnífica del trombonista Morganti i també passada per sedassos electrònics i efectes, que no amaguen però la seva gran classe com a músic, com ho són tots quatre. I ja a les acaballes hem pogut escoltar uns “vuits” compassos improvisant Manzi a la bateria, i compartint-los amb els companys solistes. I ja han recuperat la magnífica melodia amb sonoritats efectistes, i no ho oblideu, tot això en directe al Vapore Jazz Club on el públic present devia quedar estabornit, com hem quedat nosaltres. Brutal tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Daniele Di Gregorio, Massimo Manzi, Giacomo i Dominici Massimo Morganti.
I ja per acabar el programa ens endinsarem en el Jazz més ortodox, per dir-ho d’alguna manera, amb els OPUS TRIO in Studio, pubicat aquest 2023 per A.MA Records. Enregistrat per Tullio Ciriello als A.MA Records Studio el novembre de 2022. Amb Antonio Martino i Roberta Maranò com a productors executius. Amb Ralph Moore, saxo tenor; Giuseppe Bassi, contrabaix i Anthony Pinciotti, bateria. Temes 2,4,6, de Giuseppe Bassi; temes 3,7 de Ralph Moore ©&℗ A.MA Edizioni; tema 1 de Giuseppe Bassi Sorriso Edizioni Musicali; tema 5 de Lee Morgan EMI UNART CATALOG INC i tema 8 de Roy Ayers, Roy Ayers Ubiquity INC. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/in-studio.
I aquest trio d’asos, amb dos americans i un italià, que es van trobar per fer una gira i després gravar a l’estudi, ens presenten un repertori de temes propis i alguns estàndards com és “Ceora”, de Lee Morgan però també un parell de temes de Ralph Moore, “Raffaele”, a bon tempo i a tot funk i “Lunar”, el més vital i a tot Jazz i Swing, i també n’hi ha un de Roy Ayers, “Fire Weaver” a tot ritme funk, tots ells en clau de Jazz, que per això tenim un saxo tenor, un contrabaix i un bateria. Un dels temes propis de Bassi és el blues “Shoki Blues”. D’ell és també el primer track “The Loniless of Godzilla”, un dels temes més delicats d’aquest projecte. I el segon, “Tomoko”, també de Bassi iniciat amb una “intro” de plats i platerets per després ja la melodia a càrrec del saxo tenor, en un altre tema delicat tot i els canvis posteriors. I un altre tema vital és “Anthony`s Dilema” de Bassi.
I ja els començarem escoltant en el tema compost per Lee Morgan, el conegut i preciós...
9.5.- Ceora (Lee Morgan) 5:20.
I sí, hem recuperat el so ortodox dels estàndards de Jazz. I aquest tema, Lee Morgan el va enregistrar el 1965 i publicar dos anys després encabit en el disc de Blue Note “Cornbread” enregistrat per Rudy Van Gelder on hi hagué ell mateix i Jackie McLean, Hank Mobley, Herbie Hancock, Larry Ridley i Billy Higgins.
I de nou amb un trio d’asos i ara amb un so més convencional interpretant de manera més o menys ortodoxa els estàndards de Jazz, com ha estat aquest tan maco de Lee Morgan. I Ralph Moore ha estat qui ens ha fet la coneguda melodia amb el seu saxo tenor i so força brillant, potent i generós. I ell mateix ha estat qui primer ha improvisat i ho ha fet amb una destresa i lleugeresa interpretativa de primer nivell, on ha fet gala d’un llenguatge jazzístic modern i tècnica a dojo, alhora que fraseig lligat i ràpid, amb melodies creades precioses. I Giuseppe Bassi l’ha seguit improvisant fent-ho amb una contundència evident i pulsió rítmica brutal, alhora que feta amb tota la melodia del món, en un tema clàssic del Jazz Modern, on després de les improvisacions han recuperat la melodia i l’han acabat; res nou sota el sol, excepte la gestió del ritme que ha fet el baterista Anthony Pinciotti que bàsicament ha estat colpejant el canto de la caixa durant tot el tema, una intervenció nítida però. Bon tema per ja començar-los a escoltar.
Originalment concebut pel llegendari gestor de gira Nico Scotti, Opus Trio compta amb Ralph Moore, nascut a Brixton, saxo tenor amb Horace Silver, Roy Haynes, Darrel Grant, Freddie Hubbard i Gene Harris, el baterista de Nova York, Anthony Pinciotti que ha tocat amb Pat Metheny, Hush Point, Jeremy Steig, Randy Brecker i Gary Bartz, i de Puglia, l'encertadament anomenat Giuseppe Bassi al baix stand-up, contrabaix, que ha tocat amb Schema Quartet, La Banda degli Ornesti, Street Jazz Unit. Formació creada expressament per a una gira italiana prevista per al novembre de 2022, va ser durant els assajos d'aquestes dates que els membres de la banda van saber que alguna cosa especial estava passant i va néixer la idea de les sessions i l'àlbum In Studio. Els temes, com la profunditat i l'amplitud de la musicalitat de l'àlbum són els 4 originals de Giuseppe Bassi, els dos de Ralph Moore, una fantàstica reimaginació del "Fire Weaver" de Roy Ayers i de Lee Morgan el preciós "Ceora". In Studio es va publicar el 9 de juny i realment és un àlbum imprescindible a la vostra col·lecció de Jazz.
I ara els escoltarem en el magnífic blues de Bassi anomenat...
10.4.- Shoki Blues (Giuseppe Bassi) 6:54.
I què bo aquest blues del baixista Bassi, i ja ho sabeu, melodia senzilla com ho són la majoria de les dels Blues. L’altre cosa però és la improvisació, on els músics fan i desfan segons el seu criteri musical i modernitat, o manca d’ella. Un Blues com aquest, de 12 compassos, s’acaba aviat, o sigui que els músics han de tenir una gran creativitat per no repetir-se amb licks i frases, cosa que dificulta la interpretació del tema. I el tema l’han desenvolupat la mar de bé, i primer amb una improvisació de Moore al saxo tenor que ha estat magnífica, enlluernant-nos de nou pel seu fraseig i llenguatge. També ha estat impressionant Bassi al contrabaix, que ha repetit la seva contundència alhora que pulsió rítmica i solo força melòdic sense oblidar les excursions pels acords i notes guia. I Moore ha obert la porta a la improvisació del baterista fent de nou un parell de “chorus” del tema, abans que el baterista, tot i improvisant de nou. I
Anthony Pinciotti ha compartit amb ells la seva improvisació, ells dos Ralph Moore, saxo tenor i Giuseppe Bassi, contrabaix, per ja acabar el tema tot i recuperant la melodia. Un magnífic Blues, que ja ens feia falta..
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç_
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres començant el 16è Festival de Jam Sessions amb dos combos de G.S. l'un de l'Escola Superior de Música Jam Session i l'altre del Taller de Músics, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç us hi esperem com sempre a partir de les 22h a l'Auditori del Molí dels Frares.
Doncs ja els acabarem d’escoltar amb dos temes seguits, el primer del baixista Giuseppe Bassi i el segon del saxo tenor Ralph Moore, anomenats..
11.6.- Anthony’s Dilema (Giuseppe Bassi) 3:20.
12.7.- Lunar (Ralph Moore) 3:24.
I què bé haver acabat el programa amb aquests dos temes de dos components del trio, i fer-ho seguits, car són curtets. I què impressionants que han estat tots dos, i primer amb l’”Anthony’s Dilema” de Bassi i sí, perquè en aquest tema el baixista marca de manera clara el motiu principal, que no és gaire més que una o dues notes, les que fan ell i Moore al tenor. I sí que el pont o la B del tema té un canvi tonal evident i a partir del qual Moore s’ha posat a improvisar i sempre per sota la gestió del baixista i els copets als plats i caixa del baterista Pinciotti on ell mateix l’acaba fent un solo força brutal, com n’ha estat el tema de Bassi.
I seguir amb el “Lunar” de Moore ha estat també adequat per la similitud de tempo, ambdós vitals i aquest amb tot el Swing del món. Melodia que s’ha acabat aviat i ja per compartir amb el baterista Pinciotti per què aquest solegés una mica. El procediment l’han repetit unes quantes vegades, en un tema on la curta melodia ben aviat deixa pas a seqüències on la improvisació a tot tempo fast la combinen amb el baterista. Una sèries de “Chorus” on tots tres fan això; solo del saxo tenor i solo del baterista; solo del saxo tenor i solo del baterista i el tercer, el baixista Bassi fent un brutal ”Walking” que fa que tot tingui aquest Swing, també amb els copets als plats i caixa del baterista Pinciotti. I l’han acabat recuperant la curta melodia d’aquest magnífic tema de Ralph Moore ideal per ja acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
