Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Avui farem el programa 300 del nostre caminar i ves per on que n’hi hauria per celebrar-ho, oi? Segurament que sí, però com que estem en una època i moment històric on no tenim res a celebrar, doncs nosaltres tampoc celebrarem el número 300, que només és un número. I si considerem que encara hi ha presos polítics a la presó i el nostre president ha hagut de marxar a la capital Europea per guarir-se ell i d’altres membres del Govern, doncs cap ni una alegria excepte la de tenir la nostra Presidenta del Parlament a casa seva, conjuntament amb els altres membres de la Mesa.

El programa d’avui el dedicarem al Jazz vocal i ho farem amb dos projectes de gent de casa nostra com són el del Guillem Arnedo i Celeste Alias amb la música del gran lletrista Oscar Hammerstein II. Aquest és el segon treball que  dediquen a les cançons de musicals i així és que el primer ja el vam posar en aquest programa ja fa alguns mesos i per tant aquest és el “Lets Sing O. Hammestein II”. Aquest és un disc editat per Swit Records editorial que porten l’Ignasi Terraza i Míriam Guardiola. L’altre projecte vocal el vaig poder escoltar en directe a 23 Robadors no fa massa i va ser quan la cantant i professora al Conservatori de la Haya, Nàdia Basurto va venir i que va ser durant les vacances de l’estiu. Aquest és un altre projecte dedicat als estàndards anomenat “For All We Know”.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Comencem doncs amb el projecte de la cantant resident als Països Baixos, ells alts en Democràcia anomenat...


“FOR ALL WE KNOW”
Nàdia Basurto and Trio

Editat per Fresh Sound Swing Alley   sa 029
Enregistrat el 7 i 8 de juny de 2015 a l’Estudi Auditorium, Jafre de Ter, Catalunya.
Produït per Nàdia Basurto
Productor executiu Jordi Pujol

Nàdia Basurto, veu
Roger Mas, piano
Bori Albero, contrabaix
Ramon Prats, bateria

Aquesta mateixa formació, si exceptuem a Bori Albero que no va poder venir, els vam tenir al Jazz Club La Vicentina ja fa algun temps tot i presentant-nos un projecte seu anomenat Arce, aquest però amb temes propis i no com el que avui escoltareu, bàsicament dedicat als estàndards. Nàdia s’està a Holanda on viu i treballa fent concerts i donant classes de Jazz Vocal al Caonservatori de la Haya. Recordo una anècdota que em va explicar Roger Mas on m’explicava que quan Celeste Alías i Nàdia Basurto volien entrar a l’Esmuc, ell es va oferir per a preparar-les per les proves d’accés. Va resultar que Celeste sí que va entrar i Nàdia no ho va poder fer. Roger va poder ajudar a la primera i no va ser possible fer-ho amb Nàdia. Aquesta doncs, va marxar a La Haya a fer el Grau Superior, i no només el va fer sinó que a més a més s’hi va quedar donant classes.

Escoltem doncs el primer tema d’aquest projecte tan i tan delicat amb força balades, temes a mig tempo i algun de més viu, aquests darrers a tot swing. El que escoltarem serà el preciós tema de Johnny Griffin anomenat....

2.- When We Were Gone    (J. Griffin)                   5m02s

Doncs ja vegeu amb quina preciosa i molt personal veu passarem la primera mitja hora, veu delicada com la pròpia melodia. Si la veu ja ens captiva d’entrada doncs els acompanyants també. Sembla que quan ella canta no hi siguin però ja ho heu vist, i de quina manera. Més evident en Roger Mas en el seu càlid i contingut solo. I dic contingut perquè sembla que tot plegat estigui així com agafat amb pinces, unes delicades pinces. Ella que s’està a Holanda des de fa cinc anys, i que té una veu emocionant i que presenta aquest darrer projecte amb nou estàndards de l’American Song Book que prenen vida i intensitat amb el sòlid piano de Roger Mas, el baterista multidisciplinari Ramon Prats i el contrabaix vigorós de Bori Albero. Per a molts, Nadia Basurto és la cantant amb el més impressionant estil de jazz del país que ha sabut captivar l'escena europea. 

Això hem pogut traduir del web de Fresh SoundsI ara us proposo escoltar un tema que segur reconeixereu, el preciós tema de Hoagy Chamichael i sí,...

8.- Skylark          (H. Charmichael)                        4m12

Una preciosa cançó interpretada milers de vegades per tothom que digui que és cantant, sí, però convindreu amb mi que aquesta versió, tot i no haver-hi arranjaments que la modifiquin, és sí una gran versió. La cantant només s’ha limitat a cantar la melodia, el tema sencer, aquest de 16 compassos comptats de 4x4 en cada part de l’estructura del tema AABA de 64 compassos, tot i que deuen ser 32 però doblats pel tempo utilitzat. Roger ha continuat fent un magnífic solo al piano amb el swing, ara ben marcat pel “Ride” de la bateria del Ramon i el magnífic i sòlid acompanyament del Bori Albero al contrabaix. Nàdia hi ha tornat amb la melodia però al pont, a la B, per després seguir amb la darrera A i així acabar el magnífic tema amb el Ramon de final. Preciós.

Seguim però....Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb un tema amb una mica més de swing, encara però amb un tempo mig, amb el tema de Frank Loesser anomenat...

5.- Never Will I Marry            (F. Loesser)              5m32s

O sigui que diu que no es casarà mai, mira què bé. Una decisió intel·ligent, donada la situació actual. Un tema iniciat de manera suau i que ben aviat ens situa a ple swing amb la magnífica improvisació en “Scat” de la cantant, una de les que millor ho fa conjuntament amb la Clara Luna. Cert és que n’hi ha d’altres però ara em ve al cap la Clara que ves per on també va venir al JCLV. Després de la impro de la cantant el mestre de molts i gran pianista Roger Mas el qual va compartir molts escenaris amb en Roger Blàvia el qual ens va deixar la setmana passada, formant part del Carles Benavent Trio. Un gran solo d’en Roger, rítmic i vital que ha deixat pas de nou a la melodia del tema amb la líder i gran cantant, acabant el tema delicadament.

En Rafa Martínez li va fer una petita ressenya des de La Vanguàrdia que diu així....
“La barcelonina Nadia Basurto, emigrada a Holanda en l'actualitat com tants altres col·legues, va gravar aquest disc de debut el passat 2015. Ho va fer molt ben acompanyada pel trio de músics Roger Mas, Bori Albero i Ramón Prats. La selecció de les composicions arriba, de ben segur, com a resultat dels gustos que la vocalista ha anat adquirint al llarg d'aquests anys de formació. D'aquesta manera podem escoltar uns temes molt escoltats de Cole Porter (It's All Right With Me) o Richard Rodgers (It Never Entered My Mind) amb altres de Johnny Griffin (When We Were One) o Hoagy Carmichael (Skylark). Això, i la connexió entre el trio i una Basurto que es mostra al seu aire, fa d'aquest disc una petita joia per escoltar una vegada i una altra. "

Rafa Martínez (23 octubre 2016) La Vanguardia / Suplement Cultur@l.

Seguim encara amb un altre tema, un pèl més viu i sí quasi a tot swing, amb el preciós tema de Jule Styne anomenat...

1.- Make Someone Happy             (J. Styne)       4m31s

Amb els acords de Roger comença Nàdia cantant aquest tema tot i afegint-s’hi els companys a tot swing i és que aquesta música estava pensada per això, per ballar-la, per cantar-la, per gaudir-la i per fer-hi les millors improvisacions com la que ha fet l’amic Roger Mas. La base rítmica precisa de Albero i Prats fan que la màquina rítmica s’emporti al pianista als llocs més amables i agradables del swing i ell ho ha fet amb el seu gran solo. La melodia ha tornat de la mà de la cantant i dels companys, tot i situant-nos al final d’una manera com en el millor Music-Hall, al Cotton Club.

I nosaltres acabem ja aquest projecte amb el tema més viu del projecte amb un tema de Frederick Loewe anomenat...

7.- Almost Like Being In Love        (F. Loewe)     3m39s

O sigui que el tema ens diu “Com si quasi ens haguéssim enamorat”, i jo diria que sí, que ens hem enamorat d’aquesta veu, dels seus acompanyants i de les músiques que han fet plegats i que han volgut compartir amb tots nosaltres. La cantant ha iniciat el tema quasi al primer temps del primer compàs i ja ha tot swing. Després de cantar tot el tema, Roger ens ha tornat a enlluernar amb la seva mestria i digitació precisa alhora que imaginació i creativitat, la qual cosa ha fet en tots els temes que hem escoltat. Una secció rítmica que s’ha limitat a servir-los d’acompanyants sense fer cap solo, tot i fer aquí en Ramon els coneguts “quarts” amb la líder, ella improvisant en “scat” i ambdós durant tota l’estructura del tema, després del solo d’en Roger. Una magnífica demostració del què és això del Jazz, o sigui la improvisació, els solos, els quarts i demés altres particularitats que tan ens agraden. Un tema que acaben tots plegats i de cop. Gran tema per acabar el projecte de Nàdia Basurto.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb el darrer projecte de la nit amb la música d’uns quants però amb les lletres de només un, el gran lletrista Oscar Hammerstein II amb el segon projecte de Guillem Arnedo Band i Celeste Alías....anomenat.


 “LETS SING O. HAMMERSTEIN II”
Guillem Arnedo Band & Celeste Alías featu Michael Kanan

Editat per Swit Records              swit23
Enregistrat per David Casmitjana el 15, 16 i 17 d’agost de 2016 a l’Estudi de Jordi Rossy a Begues, Catalunya.
Mesclat i masteritzat per David Casmitjana el novembre de 2016 a l’Espai Sonor Montoliu, Montoliu de Segarra.

Celeste Alías, veu
Michael Kanan, piano
Jaume Llombart, guitarra
Jordi Rossy, vibràfon
Dee Jay Foster, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria

Guillem Arnedo Band & Celeste Alías presenten avui el seu segon treball després del celebrat "Let's sing again" que han vingut presentant els dos passats anys. En aquest, “Let's Sing Oscar Hammerstein II”, centren el seu repertori en cançons del lletrista Oscar Hammerstein II en les seves principals col·laboracions amb els compositors Jerome Kern, Richard Rodgers i algun més. Cançons que ens resulten familiars des de sempre sonen aquí amb tal brillantor i frescor que semblen haver estat compostes ahir mateix. Els oients, en sentir-les poden acabar cantant-les, ja que l'impuls melòdic és irresistible. Guillem i companyia han creat un meravellós paisatge sonor deliciosament variat i completament estimulant, en el qual Celeste fa gala tant d'una tendra timidesa com d'una enèrgica determinació. Celeste amb Guillem i la seva banda connecten ràpidament amb el públic practicant un Jazz pròxim de gran swing.

Som-hi doncs amb la primera baladeta a tempo mig d’aquesta formació interpretada en el musical Showboat i anomenada...

13.- Can’t Help Lovin’ Dat Man      (J. Kern & O. Hammerstein II)         5m45s

Una preciosa cançó del cançoner americà, o sigui encabida en els estàndards de Jazz que els músics van aprofitar dels compositors de temes per a musicals. El Jazz tindria després creacions pròpies, bé, de fet sempre les havia tingut, però el fet de reconvertir aquestes cançons en temes de Jazz va ser quelcom que tots els músics van fer. Aquest és un tema compost el 1936, ves per on, per a la pel·lícula Showboat a tempo de Blues, inicialment i que Billie Holiday va cantar ja el 1937. Posteriorment ho va fer Shirley Bassey en el disc homònim del musical. També, i en la pel·lícula sobre la vida del compositor de la música, Jerome Kern, va ser Lena Horne qui la va cantar. Ella Fitzgerald, i fins i tot Ava Gardner la van cantar, conjuntament amb moltes i molts altres, també de manera instrumental. Aquest tema l’han interpretat a quartet bàsic de piano, contrabaix i bateria amb la delicada veu de Celeste Alías, amb un gran solo del pianista americà i amic de tots ells, Michael Kanan. Gran, aquest músic i persona.

Seguim amb el The Great American Song Book ara amb el tema de la pel·lícula Oklahoma, composta la música per Richard Rodgers i tema anomenat..

10.- Out of my dreams         (R. Rodgers & O. Hammerstein II) 2m40s

Doncs quina altra delícia que hem escoltat, ara però Celeste s’ha vist acompanyada per un delicat trio de guitarra, contrabaix i bateria, amb amb la participació del gran guitarrista Jaume Llombart el qual podreu escoltar en el concert del desembre al Molí dels Frares. Els altres dos, Dee Jay Foster i Guillem Arnedo ves per on van venir en el concert d’abril, el dia que el Guilemm feia anys. Una suavitat a l’abast de pocs músics la que hem escoltat en el solo del Jaume i els seus dos amcs. Celeste ha acabat delicadament aquesta cançó curta però molt maca a ritme de vals. Un tema basat en el musical homònim del 1943 i que es va convertir en una pel·lícula el 1955.

I no oblideu que vam tenir al Guillem i Dee Jay acompanyats pel pianista José Carra al Molí dels Frares en el concert que vam fer l’abril i que també recordo al Guillem de públic en el concert que va fer  Gonzalo del Val amb el seu trio amb Marco Mezquida i David Mengual a la Sala Xica. Roger Mas va venir acompanyant a Víctor de Diego Quartet ja fa la tira, i també amb la Clara Luna. Nàdia, Ramon Prats, Roger Mas i Dee Jay Foster també en formació de quartet amb la cantant establerta a Holanda, el Jaume Llombart, Jordi Rossy,  en el quartet liderat pel vibrafonista, en fi, que quasi tots han vingut als concerts que organitzem des de fa  més de 8 anys al Jazz club La Vicentina, així és que si ens esteu escoltant, apunteu-vos la data i els músics que vindran en el proper. Pere Masafret Quartet, amb Pere Masafret, trombó; Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan Vilalta, bateria, el divendres 24 de novembre. No us preocupeu que us ho tornaré a recordar.


Doncs seguim amb més swing i una mica més de tempo i ara ho farem amb el tema del musical The King and I compost per Richard Rodgers i el nostre heroi, anomenat...

7.- Getting To Know You     (R. Rodgers & O. Hammerstein)               4m06s

Doncs aquest va ser el cinquè musical que van composar aquesta parella d’amics, que bé ho devien ser, estrenat el 1945 com el musical The King and I del qual i després d’onze anys es va fer la primera adaptació cinematogràfica protagonitzada per Yul Briner i Debora Kher. En aquest tema ja hem escoltat d’entrada les brillants notes del piano de Jordi Rossy, i també les del piano de Kanan, o sigui que Celeste aquí es veu acompanyada per un magnífic quartet amb la base rítmica del líder de la formació i baterista Guillem Arnedo i el contrabaixista Foster. El gran i poli-instrumentista Rossy ha iniciat els solos amb la seva sempre sorprenent i personal manera d’entendre les harmonies, i sense sortint-ne massa tot i podent seguir-lo amb una certa i molt relativa facilitat. La veu clara i prístina de Celeste l’ha presentat primer cantant-ne la melodia, deixant els solos pels instrumentistes, car n’hi ha i són dels més bons. Kanan també ens ha mostrat la seva particular visió del tema en la seva impro, i la seva compenetració amb aquesta formació és més que evident, després d’uns quants anys venint a Begues cada estiu al Begues Jazz Camp.

I seguim, seguim que estem llançats a tot swing i ara ho farem amb un altre  tema del musical Oklahoma anomenat....

9.- People Will Say We’re In Love (R. R. & O. H.)           4m47s

El swing ha anat pujant, ja ho heu notat, i la manera com estem gaudint avui també. Un tema a quintet amb la secció rítmica de piano, contrabaix i bateria però ara de nou amb la mestria a la guitarra, tot i que amb un solo molt curtet del Jaume Llombart. Kanan l’ha seguit i sempre però ha estat acompanyant la cantant durant tot el tema col·lectiu, en aquest tema tan positiu que diuen els dos enamorats, “que la gent dirà que estem enamorats”, si ens veuen tant feliços.

Òscar Hammerstein II va néixer el 12 de juliol de 1895 i va morir el 23 d'agost de 1960 amb només 65 anys. Va ser un lletrista nord-americà, productor teatral  (generalment no acreditat) i director de teatre de musicals durant gairebé quaranta anys. Hammerstein va guanyar vuit Premis Tony i dos Premis de l'Acadèmia a la Millor Cançó Original. Moltes de les seves cançons són en el repertori estàndard per a vocalistes i músics de jazz. Va escriure 850 lletres de cançons. Hammerstein era el líric i dramaturg en les seves aliances; els seus col·laboradors van escriure la música. Hammerstein va col·laborar amb nombrosos compositors, com Jerome Kern, amb qui va escriure Show Boat, Vincent Youmans, Rudolf Friml, Richard A. Whiting i Sigmund Romberg; però és més conegut per les seves col·laboracions amb Richard Rodgers, com el duo Rodgers i Hammerstein, que inclou Oklahoma, Carrusel, South Pacific, The King and I i The Sound of Music.

Seguim encara amb més marxa, ara amb una bossa a tempo viu amb un altre tema del musical The King and I anomenat...

5.- We Kiss In a Shadow     (R. Rodgers & O. Hammerstein II) 3m41

I quin tema més viu a ritme de bossa  el que hem escoltat per anar acabant el programa. Un tema on la Celeste s’ha vist acompanyada ara per un quintet amb tres veus instrumentals solistes com són les del Michael Kanan al piano, Jordi Rossy al vibràfon i la del guitarrista Jaume Llombart. Les escombretes del Guillem i la permanent pulsió del contrabaixista Foster han fet que el tema “caminés” i de quina manera. El solo del gran guitarrista després d’haver presentat el tema la cantant, és d’una delicadesa i mestria abassegadora, alhora que creativitat encabida en l’harmonia. Jordi al vibràfon ens deixa unes espurnes primer en el seu solo, i també l’hem escoltat poc o molt durant tot el tema, un magnífic tema per anar acabant el programa.

I ara sí que acabarem el programa a tot swing amb el tema del musical South Pacífic compost pel nostre heroi amb la música de Joshua Logan i el tema anomenat....

1.- Happy Talk          (J. Logan & O. Hammerstein)        2m29s

Doncs d’aquesta manera tan feliç de parlar, ens diu el tema, hem acabat el programa 300 i ja ho veieu de quina manera, a tot swing i amb dos magnífics projectes amb magnífics músics i dues grans cantants i amigues Nàdia Basurto i Celeste Alías. Un tema molt curtet en formació de trio base de piano, contrabaix i bateria, amb un Dee Jay Foster llançat a tot walking mentre les escombretes ajuden a configurar el swing permanent en tot el tema. Ben bé a la meitat, Kanan ha brillat amb delicadesa en el seu curtet solo deixant pas a la melodia cantada per Celeste Alías i així anar acabant el tema de cop tots quatre.

Doncs ja hem acabat les músiques, les cançons i melodies cantades d’aquest programa 300. Ha estat un programa més, això sí, dedicat al Jazz Vocal amb dues magnífiques veus de casa nostra i dues formacions magnífiques primer amb Nàdia Basurto, Roger Mas, Bori Albero i Ramon Prats i acabant-lo amb Celeste Alías, Jordi Rossy, Jaume Llombart, Michael Kanan, Dee Jay Foster i Guillem Arnedo, la majoria d’aquests músics havent passat pel Jazz Club La Vicentina en algun determinat moment. En fi, que espero que us hagi agradat la proposta musical d’avui, ja ho veieu si em seguiu cada setmana, diferent d’anteriors programes, i ara penso en el dedicat al Jazz-Rock-Progressiu però no tant lluny del de la setmana passada amb el swing també com a estendard amb en Pol Omedes i Carmell Jones.

No voldria acomiadar-me sense demanar una vegada més la llibertat dels dos Jordis, Sánchez i Cuixart com també la de l’Oriol Junqueras i la resta de conselleres i consellers empresonats a Madrid. Afortunadament Carme Forcadell ha pogut sortir sota fiança de molts i molts diners, i és que s’han tornat bojos aplicant les multes tan abusives i fiances que també deu ni do. I el dissabte hi vam ser, donant escalfor simbòlica als detinguts amb els nostres mòbils i les nostres veus tot i cridant llibertat, llibertat i llibertat.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa i seleccionat les músiques us desitjo molt bon nit i molt bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

D’entrada dir-vos que l’amic i gran percussionista Roger Blàvia ens va deixar aquest passat divendres. La comunitat a l’entorn del Jazz i músiques diverses estem molt tristos i és així que li dedico aquest programa. Per a tu Roger, descansa en pau, segur que serà així, car vas ser una magnífica i positiva persona alhora que un gran músic.

Doncs després de la setmana passada, on ens vam passejar pel Jazz-Rock-Progressiu de la mà de la música de l’editorial Moonjune Records, en aquesta hi tornem amb un altre programa dedicat a l’editorial Fresh Sound Records i com ja us havia dit, primer amb un projecte actual que serà el del trompetista Pol Omedes i el seu primer disc anomenat Mallorca on hi col·laboren algunes cordes fregades, i per tant Pol Omedes with Strings, i acabarem el programa amb un d’aquells vinils de 180 grams que digitalitzo en primera escolta, els de la col·lecció Jazz Workshop amb el també magnífic trompetista Carmell Jones el qual presenta, o featuring el no menys gran Harold Land.

Molt trist i emprenyat per com van les coses darrerament, amb els dos Jordis, Sánchez i Cuixart empresonats de fa força dies, com també i de manera inexplicable saltant-se o aplicant les lleis a la seva bola per part de la mal anomenada justícia espanyola amb mig Govern de la Generalitat també a la presó sense pal·liatius ni fiança de cap tipus. Des d’aquí un record molt gran per a tots ells i de manera particular al meu veí i que va ser alcalde de Sant Vicenç dels Horts, i ara vicepresident l’Oriol Junqueras.   

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb el projecte de l’amic Pol Omedes anomenat...


“MALLORCA”
Pol Omedes with Strings

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 511
Enregistrat per Jaume Figueres als Estudis Ground, Girona, i per Sixto Cámara als Estudis Rosazul, Barcelona.
So editat per Albert Fariñas
Fotografia: Francesc Marty, A. Sambeat
Produït per Pol Omedes
Productor executiu Jordi Pujol

Pol Omedes, trompeta
Lluc Casares, saxo tenor
Mátyás Gayer, piano
Mátyás Hofecker, contrabaix
Joan Terol, bateria
Kristina Trezune, veu
Jan Omedes i Pablo Kirschner, violins
Laura Bosch, viola
Guillem Vellvé, violoncel
Cosmos Quartet (# 6 i 10) amb: Bernat Prat (violí, violoncel), Helena Satué (violí), Alejandro Garrido (viola).

Totes les composicions són de Pol Omedes, excepte dos temes del Lluc Casares, un de Harry Warren, i un altre de Thelonious Monk. Tots els arranjaments són de Pol Omedes, excepte el del tema #7 què és del Lluc.

I qui és en Pol Omedes?...Fem una mica de repàs de la meva història compartida amb ell. Doncs ja fa alguns anys, quan jo era un assidu setmanal a les WTF del Jamboree, ja el veia aparèixer participant-hi, conjuntament amb els seus amics i companys d’estudis a l’Esmuc com els germans Casares, en Lluc i en Joan, també amb l’Oriol Vallès i molts d’altres. Estava estudiant però ja com li fotia. Quan el vaig tenir però de més a prop va ser quan va venir amb un magnífic combo de l’Esmuc en el Tercer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts. Un combo amb un frontline de vents amb el Lluc Casares, Albert Cosat i ell mateix, i una secció rítmica impressionant amb Xavi Torres, Pau Lligades i Joan Casares. Un sextet impressionant que va compartir escenari amb el combo del Taller de Músics amb gent com el Nil Mujal i Toni Saigi entre d’altres. Tingueu en compte que ara mateix, tots aquests xavals ja són músics professionals havent fet tots ells màsters post grau superior de les seves respectives escoles. Pol va marxar a Gratz, Àustria, a fer el seu i va tornar farcit d’experiències i amb una sòlida proposta què és aquesta de la qual n’escoltareu un pessic. Pol també és un assidu a les Jams del país, sempre que pot i hi ha alguns dels seus, molts, amics, com és el cas de la Jam de la Nova Jazz Cava on me’l vaig trobar compartint escenari amb l’Oriol Vallès, Irene Reig, Joan Casares, Xavi Castillo, etc. Forma part de molts projectes entre els quals el molt anomenat Gramophone All Stars, una magnífica Big Band amb la Judith Nederman al capdavant de les veus i amb tota una colla de magnífics músics i amics, alguns dels quals ja he mencionat. Doncs res més, tot i que n’hi ha més, però que us situï aquesta breu ressenya amb qui és el nostre heroi d’ara mateix, en Pol Omedes, trompetista i compositor

Doncs comencem ja amb la música d’aquest magnífic projecte i que primer serà el tema o millor dit la preciosa balada de Monk anomenada...

10.- Monk’s Mood                (T. Monk)                   2m50s

Thelonious Himself és un àlbum d'estudi de Thelonious Monk publicat el 1957 a través de Riverside Records, el seu quart amb aquest segell. L'àlbum és notable per la participació de Monk a piano sol gairebé exclusivament. L'únic tema que va fer acompanyat va ser aquest, "Monk's Mood", que inclou John Coltrane al saxo tenor i Wilbur Ware al contrabaix. (Monk havia gravat prèviament un àlbum de piano sol a París el juny de 1954). Pol ens sorprèn amb l’arranjament per a cordes fregades amb una preciosa intro que ens situa en aquest tema tan ben reconsiderat, amb tendresa i delicadesa, alhora que dolça sonoritat la de la seva trompeta, únic instrument del combo de Jazz. Ell amb el Cosmos Quartet ens han fet una preciosa adaptació d’aquest clàssic de Monk, trobo que ideal per a començar el programa.

I veiem què ens en diu el mateix Pol Omedes del seu treball...
Mallorca pot ser la paraula més adequada per descriure aquest àlbum. A part de la bellesa natural que té aquesta illa plena de llocs màgics, també és el lloc on es va unir espiritualment el projecte Pol Omedes with Strings. També representa el viatge que vaig fer amb la meva parella l'agost de 2015; hi ha un abans i un després, per a mi personalment, i per això també per a la meva música. Va ser un viatge inspirador que em va ajudar a recuperar la meva força i caminar endavant ple d'esperança renovada. Mallorca és el resultat honest d'aquests últims anys de la meva vida. És un reflex de qui sóc ara, però sobretot, és un àlbum fet amb amor, i espero que el gaudiu tant com ho tenim.

Seguim amb un altre gran tema d’aquest disc, i ara serà en clau de Blues amb el dedicat al seu pare, i per tant...

11.- Papa      (P. Omedes)             5m24s

Doncs aquest Blues ha estat ideal per seguir amb les músiques suaus i delicades post balada de Monk. Tema fet exclusivament pel quintet de Jazz, sense cordes fregades, amb una primera introducció del tema a càrrec pel líder i primer i magnífic solo a càrrec del gran Lluc Casares ara estudiant a la prestigiosa Juilliard School de New York, la mateixa on va estudiar Miles Davis. L’ha seguit el líder amb un altre magnífic solo, i voldria recordar que a aquests nois els vam tenir al 3er Festival de Jam Sessions, o sigui ja fa 5 anys, i com passa el temps per a ells, aprenent i creixent. Els noms no gaire fàcils de pronunciar del contrabaixista i pianista, amics del Pol en la seva estada a Gratz, Àustria on va passar una estada ampliant els seus estudis, fent amics i omplint-se d’experiències vitals. Doncs això que el Mátyás Hofecker, contrabaix, ha fet un molt bon solo quasi a soles, i posteriorment amb uns “riffs” marcats pels dos vents en un arranjament força ben aconseguit. El tema ha tornat tot i dialogant Pol i Lluc acabant-lo de cop. Magnífic el blues dedicat al seu pare, segur que n’estarà molt content.


Seguim amb aquest magnífic projecte ara tornant-hi amb la col·laboració de les cordes fregades i també amb la veu de Kristina Trezune en el primer tema del disc anomenat...

1.- Fancy Living        (P. Omedes)             5m28s

Doncs i quina veu més maca que te aquesta noia, la Kristina la qual l’ha encetat dolçament. Després però, canvi rítmic molt ben aconseguit amb un Riff repetitiu de contrabaix i piano amb un gran Joan Terol als “Drums”. I més canvis que han aparegut amb el solo del Pol a tot swing, ben marcat per la secció rítmica. I com ha evolucionat aquest jove trompetista, per descomptat que obté ara un magnífic so a la trompeta i un gran llenguatge jazzístic i molt personal. Entremig apareixen també les cordes fregades tot i recordant-nos que hi són i fins i tot també ho faran en el molt bon solo del pianista Mátyás Gayer, mostrant-nos una pulsió força rítmica alhora que creativitat. Després d’ell, hi ha tornat amb el tema principal a ritme més o menys funky i finalment amb la delicadesa de la veu i acabant amb les cordes fregades i trompeta. Gran tema també.

Seguim però....Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Doncs ara ja acabarem el projecte del Pol Omedes amb el tema més farcit de swing i vital anomenat...

2.- Could Be              (P. Omedes)             4m19s

Doncs ja heu vist de quina manera més brava l’han començat, pràcticament un tema que només te un parell de frases i ja ràpidament el líder i compositor ha encetat el seu solo a tot drap i amb molt bon registre i sonoritat alhora que imaginació i creativitat. El seu amic Lluc l’ha seguit en un altre espaterrant solo al seu estil, o sigui, sense parar de buscar en els recons més inhòspits de l’harmonia per encabir-hi allà on no és lo habitual, les seves ràpides i precises notes. Al mateix tempo imparable l’ha segui el pianista Mátyás Gayer també immens, com s’han mostrat tots ells. Uns grans mestres aquests nois com també el contrabaixista Mátyás Hofecker, on ves per on, després d’ell, hi han tornat amb les dues curtes frases i així acabar el tema i nosaltres el projecte. Felicitats Pol, el teu primer projecte és un gran projecte. Endavant noi. I també ens hem deixat de posar altres magnífics temes com el que dóna nom al disc, "Mallorca", i la resta  "Omedisme il·lustrat", "El toro", "Mama", "I Wish I Knew" "Mt's Atmosphere" i "Reina Sofía". En fi, ja sabeu el que us dic sempre, que mireu d’aconseguir els discos per ajudar als músics i a la música en general.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I com ja us havia comentat, ara ens posarem amb un altre disc de la mateixa editorial, essent aquest un dels vinils de 180 grams que us recomano adquirir els qui tingueu u bon tocadiscos a casa.

Seguim amb el magnífic treball de Carmel Jones enregistrat el 1961 i anomenat...


“The Remarkable CARMELL JONES featuring HAROLD LAND”
Camell Jones

Editat en primera edició per Pacific Jazz
Enregistrat a Los Angeles el 1961
Produït per Richard Brock
Re editat per Jazz Workshop  JW-033
Produït per Jordi Pujol

Carmell Jones, trompeta
Harold Land, saxo tenor
Frank Strazzeri, piano
Gary Peacock, contrabaix
Leon Pettis, bateria

Comencem ja amb aquesta música, que ves per on no s’allunyarà massa de la que hem escoltat amb el Pol, així és que tot i els molts anys entre un projecte i l’altre el swing evident del Hard Bop de la música que ara mateix escoltareu no està tan lluny del swing del nostre trompetista. Som-hi doncs amb el primer tema d’aquest gran disc emmarcat en el Jazz West Coast i ho farem amb el primer tall, ara sí, de la cara B, tema a ritme de marxa del líder de la formació, i ves per on què és una marxa trista, com tristos estem tots nosaltres pels nostres empresonats. Escoltem doncs el...

B1.- Sad March        (Carmell Jones)                    5m39s

Doncs ja he vist quin tros de tema per començar el projecte d’aquest trompetista no massa conegut, com tampoc massa ho va ser el gran saxofonista Harold Land el qual va acompanyar a Clifford Brown formant part del seu quintet amb el Max Roach i demés companys, o sigui que molt dolent no devia ser, oi? Doncs no se’l va reconèixer massa en aquells anys amb els tenors d’envergadura de Coltrane, Rollins i demés. El líder ens ha enlluernat d’allò més amb un solo magistral, com seran tots els que vindran, i tot amb un swing-march increïble, amb el walking del gran Gary Peacock, no oblideu que va acompanyar a Keith Jarret una bona temporada conjuntament amb Jacj deJohnnette. I quin tros de solo que fa el gran Harold Land, i és que a mi ja m’agradava força quan acompanyà al millor de tots els metalls, en Clifford Brown. En Frank Strazzeri se’ns ha descobert també magnífic al piano i després han vingut els “quarts” amb els dos vents per acabar ja amb el tema, magnífic tema per començar el projecte.

Veiem què ens deia d’aquest projecte l’Scott Yanow des de All Music:

"Dels pocs discos que el trompetista Carmell Jones va fer al llarg de la seva carrera professional, la seva primera cita va ser, amb diferència, la seva més coneguda i, en general, la més satisfactòria. Va treballar a Los Angeles amb el saxo tenor Harold Land, el pianista Frank Strazzeri, el baixista Gary Peacock i el baterista Leon Pettis. Jones es caracteritza per la música que és essencialment un cool-toned hard-bop. A més d'un parell d'originals de Jones, hi ha un tema relativament fosc del baixista Jimmy Bond i tres melodies, incloent una investigació de 11 minuts de Duke Ellington  que serà el tema que ara escoltareu. L'estil que va influenciar a Jones és ja ho escolteu el del meu estimat Clifford Brown el qual es combina bé amb Land, el qual el va acompanyar durant alguns anys, i així és que la música te un magnífic swing que escoltem durant tot el projecte".

Seguim com hem dit amb el llarg tema, investigació del gran Duke Ellington anomenat...

A1.- I’m gonna go fishing                (D. Ellington)             11m02s

Podríem dir tantes coses amb un tema tan llarg que no acabaríem mai, però l’assumpte és que només us puc dir què és un magnífic tema de Duke en estructura de Blues a tempo complex de 6x8 jo diria. Una primera exposició del tema amb les As i el pont la B i de nou la A, de manera convencional com ja hem explicat altres vegades. Ara però, la clau la tenim en aquest ritme de vals doblat que permet desenvolupar els solos als solistes mentre la secció rítmica manté una pulsió increïble amb el walking del contrabaix. El solo del líder, primer, ens el mostra en tota la seva mestria i com hem dit seguint l’ona estilística del gran Brownie. El seu company de batalletes, el gran Harold Land es mostra increïblement magistral. I que poc reconegut va estar en vida, tot i que una mica més en projectes com aquest, desconeguts pel gran públic en el moment de la seva edició. Els solos es van succeint amb el pianista Strazzeri primer per després ésser el gran Gary Peacock aleshores molt jove, com tots ells. Al final hi tornen els vents amb uns quarts i així anar acabant el tema, un llarg i gran tema de Duke interpretat magistralment per aquest gran quintet liderat per Carmell Jones.


Quan Carmell Jones, de 26 anys, va abandonar el seu Kansas natal per anar a Califòrnia l'agost de 1960, va tenir un impacte immediat i d'alt calibre en l'escena jazzística de la Costa Oest. Va estar contractat en exclusiva per Pacific Jazz amb qui va gravar el seu primer àlbum com a líder, aquest que esteu escoltant, el  The Remarkable Carmell Jones, el proper mes de juny.

I nosaltres ja haurem d’acabar el projecte i programa el d’aquest magnífic mestre de la trompeta amb un magnífic arranjament d’un tema compost per Kaye-Rachmanninoff-Mossman  en el tema anomenat...

B3.- Full Moon and Empty Arms    (K. R i M)       6m33s

Doncs amb una entrada força entremaliada, ben aviat hem reconegut la melodia que la podríem situar en un altre context musical amb el ritme adequat. El solo de Land ha sorgit amb presència i personalitat, considerant les referències que tenia en aquells moments, ell mantingué una sonoritat força personal alhora que mostrà gran mestria en els seus solos, repeteixo no gaire valorats en el seu moment pel gran públic. El líder l’ha seguit també de manera impressionant, i quina llàstima que desaparegués tan aviat i tan jove en Carmell Jones. Els sempre benvinguts “quarts” tornen a aparèixer no sigui que ens oblidem que això és una de les particularitats del Jazz. El tema principal torna a sorgir amb els dos vents alhora acabant-lo així de manera delicada. I doncs, quina gran música fotien aquests paios el 1961, pebrots.

Utilitzant la mateixa línia estilística que el famós quintet del  Harold Land-Red Mitchell, per al jove trompetista, va ser una manera estel·lar d’entrar en el circuit de la West Coast, on el to clàssic, les idees i l'estil dominant recordaven a Clifford Brown. Land va ser una altra inspiració i van fer un maridatge formidable, però Brownie va ser la referència principal de Jones, àmpliament demostrada al llarg del seu debut capdavanter, sobretot en la seva presentació, en la balada “Come Rain or Come Shine” que no hem posat, i també amb aquest tema que acabem d’ecoltar, el “Full Moon and Empty Arms”. Ha estat bop amb un accent alegre, West Coast, basat en la garantia lírica de Jones, la maduresa i les virtuts sòlides del pianista Frank Strazzeri, el baixista Gary Peacock i el baterista Leon Petties.

Doncs ara sí que hem acabat el programa i avui sí, hem tornat al swing en els dos temes, ves per on. Amb el primer acabat de sortir del forn, el del jover Pol Omedes and Strings ben acompanyat ell pel Lluc Casares i la resta de formació rítmica, la veu i les cordes fregades. Finalment hem acabat amb el projecte del Carmell Jones tan ben acompanyat de Harold Land i evidentment la resta de cracs Strazzery, Peacock i Pettis.

Doncs res, tornar-vos a recordar que tenim a mig Govern a la presó i que evidentment no ens agrada, o sigui que anirem sortint al carrer per demostrar el nostre desacord. Llibertat presos polítics.

Ara sí que ho deixem aquí, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat i seleccionat les músiques d’aquest programa dedicat a Fresh Sound Records, gràcies de nou Jordi Pujol, us desitjo molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

El 27 d’octubre vam celebrar la declaració d’independència per esdevenir República Catalana, pendents ara del què ha de venir i preocupats per les conseqüències judicials i penals que els puguin caure als nostres qualificats dirigents. Que persones tan vàlides i honestes hagin de ser condemnades per fiscals al servei del gobierno més corrupte de la història d’aquesta pell de brau, és quelcom que supera el raciocini de la lògica.

Doncs aquest programa serà un especial de la discogràfica Moonjune Records. Resulta que aquesta editorial amb seu a NY la dirigeix el Leonardo Pavkovic, i aquest, ja des de fa alguns anys m’envia les seves novetats des de la ciutat  dels gratacels, novetats encabides en el món del Jazz-Rock-Progressiu per situar-vos en els estils. La revista DownBeat en la 82ena enquesta anual dels seus lectors va publicar els resultats relacionats amb les millors discogràfiques on es va poder constatar la valoració feta pels lectors pel treball d’aquesta editorial car ha estat guardonada amb el quart lloc essent primera Blue Note,  segona ECM i tercera Mack Avenue. Per aquest motiu he decidit dedicar-li aquest programa especial, tot i recordar-vos que en anteriors programes he fet d’altres programes especials dedicats a la seva música. Aquest és un més, però amb el reconeixement internacional expressat abans.

La proposta musical tindrà per una part el nom de Jimi Hendrix i el projecte de Machine Mass que li ret homenatge i per l’altra, el nom del guitarrista serbi establert a casa nostra Dusan Jevtovic anomenat No Answer. Ambdós són dues creacions del Leonardo Pavkovic i la seva editorial Moonjune Records i són també dos projectes enregistrats en directe als estudis de so corresponents, per tant sense posteriors preses alternatives ni modificacions. El so que es va enregistrar, serà el que escoltareu.

I posats a recordar una altra editorial, aquesta de casa nostra i que treballa bàsicament en format digital...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Som-hi doncs amb el primer projecte de la nit, tot i situant-vos en el context musical que no serà res del que darrerament esteu escoltant, i per tant avisar-vos que el que ara mateix escoltareu està encabit en el Jazz-Rock-Progressiu.

Escoltem doncs el primer projecte de la nit que serà el del gran guitarrista Dusan Jevtociv anomenat....


“NO ANSWER”
Dusan Jevtovic

Editat per Moonjune Records   MJR085
Enregistrat en directe a l'estudi de Jesús Rovira els dies 22 i 23 de febrer de 2016 a l'estudi La Casa Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Mesclat i maasteritzat per Juan Pablo Alcaro, Buenos Aires, Argentina.
Produït per Dusan Jevtovic.
Producció executiva de Leonardo Pavkovic.

DUSAN JEVTOVIC - guitarra
VASIL HADZIMANOV - piano acústic, Fender Rhodes, Mini Moog
ASAF SIRKIS – bateria

Totes les cançons compostes i arranjades per Dusan Jevtovic.

Escoltem doncs el primer tema d’aquesta nit temàtica dedicada a les guitarres i a la editorial Moonjune Records amb el tema anomenat...

2.- Frusci       (D. Jevtovic)              8m47s

Doncs ja vegeu com ha anat derivant aquest tema, iniciat delicadament per la guitarra de l’amic Dusan. Aviat ja ens hem situat en el context del tema amb la incorporació dels dos companys de viatge, els magnífics Vasil i Asaf. Un Groove impressionant ha anat apareguent el qual ha recolzat el magnífic solo del líder. Jazz-Rock-Progressiu és, per etiquetar-lo com se sol fer per identificar-ne l’estil, és la música que esteu escoltant, i així és que ens hem situat en el gran solo del teclista i gran pianista Hadzimanov ara en clau sonora de l’orgue més progressiu alhora que ell mateix s’ha acompanyat amb el baix fet pel Mini Moog. Al final d’aquest, motiu principal del tema amb el canvi harmònic del pont inclòs i amb una potència sonora ben palesa per arribar al final, delicadament com l’han començat. Magnífic tema per començar el programa Moonjune Records.

La vinculació inspirada del guitarrista Dusan Jevtovic i el pianista Vasil Hadzimanov, mobilitzada per la manera convincent d'Asaf Sirkis tocant el kit de bateria, ha donat lloc a un so que pol·linitza els aspectes més avançats del pensament de la música progressiva amb l'emoció del post-jazz. L'elecció de treballar sense baix obre noves possibilitats dinàmiques i permet que la veu de la guitarra i el teclat ballin en un ballet de textures sonores i rítmiques. El bell piano arrugat de Vasil és un contrapunt delicat per a la reproducció de textures crues de Dusan. Asaf alterna entre la delicadesa de Jon Christensen i el poder impulsor de la verema de Billy Cobham. El baix, fet amb el Mini Moog aporta un potent final de fons per a l'acrobàcia ascendent de Jevtovic i reforça el Groove del bateria Sirkis. Com passa amb la millor música instrumental, hi ha molta acurada atenció, compacta i creativa, i es construeix l'energia dels altres intèrprets, resultant una música que alhora és confiada, inspirada i original. El segon llançament internacional de Dusan Jevtovic (el seu tercer) en el segell jazzístic progressista de Nova York, MoonJune, podria ser el seu treball més innovador i que intrigarà als fans de guitarristes com John Abercrombie, John Frusciante, Terje Rypdal, David Torn, Nels Cline i Jimi Hendrix.

Seguim amb el següent tema del projecte de Dusan anomemat.....

8.- El Oro       (D. Jevtovic)              6m56s

Un altre tema on el baix fet amb el Mini Moog és cabdal, iniciat també de manera suau amb la guitarra oriental del líder, en aquets inicis només sonant guitarra, mini moog i bateria. El solo del líder, ara amb un so més nítid i jazzístic tot i recordant-nos a John Abercrombie, i també a molts altres. Magnífic solo i amb quina màquina rítmica al darrera inclosos els breaks rítmics que són la gràcia de tot plegat. Valid inicia ell al piano amb el baterista el seu solo, primer delicadament alhora que amb sons del jazz més contemporani. La potència sonora ha anat en crescendo i el break rítmic ha donat pas al sol so del baix del mini moog i la intervenció del baterista Asaf Sirkis amb un solo controlat i impressionant que a mica a mica s’ha anat desfermant, arribant al motiu principal del tema amb aires orientals i així acabar-lo de cop.


Dusan Jevtovic és un guitarrista serbi amb seu a Barcelona, des del 2003 on ha publicat dos àlbums en solitari: On The Edge (2009, L'Indi, Espanya) i Am I Walking Wrong? (MoonJune, 2013), i ha gravat i tocat amb una gran varietat d'artistes internacionals com Xavi Reija, Tony Levin, Gary Husband, Asaf Sirkis, Vasil Hadzimanov, Marko Djordjevic, Xavi Reija, Bernat Hernández, Markus Reuter, Rafa Pons, Rim Banna.

Seguim amb un altre tema canyero, car el programa d’avui te aquest tarannà del Jazz-Rock-Progressiu, i ho farem amb el tema, primer delicat anomenat...

1.- Al aire/Soko Bira            (D. Jevtovic)              5m04s

I de quina manera ha començat el tema ara amb el piano de cua que tenen a La Casa Murada, amb el Vasil interpretant una melodia recurrent que serà el motiu principal del tema. Mentrestant, Dusan s’hi ha anat ficant amb les distorsions més impactants i també l’Asaf a la bateria. I com ha aparegut de cop i volta la potència rítmica i sonora amb tots tres a la vegada i amb els sons estratosfèrics del solista i líder a la guitarra, i tots plegats a tot drap per tornar als inicis i acabar-lo de la manera que l’han començat.

Vasil Hadzimanov és un pianista/teclista serbi amb seu a Belgrad, fill de dos cantants pop icònics dels anys 60 i 70, que encara estan actius: la llegenda macedonia Zafir Hadzimanov i Senka Velentalic. Alumne del Berklee College of Music de Boston, Vasil ha gravat i interpretat amb Theodossi Spassov, Marko Djordjevic, Dusan Jevtovic, Toni Kitanovski, David Binney, Antonio Sánchez, Matt Garrison, Vlatko Stefanovski, Nigel Kennedy, Vlatko Stefanovski i David Gilmore.

Doncs nosaltres acabem el projecte de l’amic Dusan amb el magnífic tema anomenat....

6.- Lifetime    (D. Jevtovic)              6m18s

I de quina manera més potent han començat aquest tema, perquè aquesta és la idea, començar suau per anar incrementant ritmes i volums sobretot avui que el programa ho reclama. Aquest tema n’és una clara mostra, i tot i haver entremig espais per a la calma relativa com és el cas del magnífic solo del líder a la guitarra, recolzat per un Groove potentíssim gràcies al baix, i baterista amb el suport del teclista. Quasi que es podria parlar de Swing en aquest tema perquè hi és de manera evident. Dusan desenvolupa aquí un espatarrant solo amb la seva guitarra distorsionada després del qual hi han tornat tots tres amb el motiu principal. Vasil també ha iniciat el seu solo a plena calma sonora que no rítmica, aquesta impressionant però suau, per anar-lo desenvolupant amb un crescendo sonor evident car el rítmic hi ha estat de manera sempiterna. Els sons espacials del teclista ens han envoltat i sempre, sempre per sota un ritme espaterrant, i ja, amb el motiu principal han tornat als orígens amb la melodia del guitarrista, acabant-lo de cop.

Asaf Sirkis és un dels bateristes europeus més actius, amb més de 200 espectacles a l'any. Amb seu a Londres, va néixer a Israel, i ha enregistrat i tocat amb Tim Garland, Jacob Collier, Larry Coryell, Gwilym Simcock, John Abercrombie, Jeff Berlin, Kenny Wheeler, Gary Husband, Gilad Atzmon, Andy Sheppard, Bob Sheppard, Mark Egan, John Etheridge, Mark Wingfield, Nicolas Meier, Dwiki Dharmawan, Dewa Budjana, Kamal Musallam, David Binney, Billy Sherwood, Carles Benavent, Nguyên Lê, Jimmy Haslip, Beledo, Mauro Pagani, Soft Machine Legacy i molts més.

I ara toca parlar de la propaganda d’aquesta editorial amb la falca típica que solem posar i avui encara amb més motiu.....

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I nosaltres acabarem el programa d’avui amb el projecte de Machine Mass dedicat a la música de Hendrix anomenat evidentment.....


“MACHINE MASS plays HENDRIX”

Editat per Moonjune Records  MJR084
Enregistrat en directe per Maxime Wathieu sense edició ni overdubs a l’Studio5, Liège, Bégica el 18 de març de 2016per Machine Mass
Produït per Machine Mass
Productor executiu, Leonardo Pavkovic

MICHEL DELVILLE, guitarra, Roland GR90, loops, stylophone, electrònica i samples
TONY BIANCO, bateries i percussions
ANTOINE GUENET, teclats, sinthys i piano acústic

Tota la música d’aquest projecte és de Jimi Hendrix.

Els temes es poden escoltar seqüencialment en el disc de la mateixa manera que es van enregistrar i nosaltres així ho farem excepte en un tema que no posarem per fer-ho més d’acord al tempo persistent dels temes que us proposo escoltar.

Començarem amb el primer tall del disc si fos un vinil amb el tema anomenat...

1.- Third Stone From The Sun        (J. Hendrix)                7m54s

Aquest és un tema del disc “Are you Experienced?” del trio liderat per Jimi Hendrix,  The Jimi Hendrix Experience. Un tema del 1967 que per la època va ser al·lucinant en el camí de la psicodèlica que el portaria a experimentar musicalment sota els efectes de LSD i que finalment acabaria amb la seva curta vida, als 27 anys, com d’altres icones de la música com  Janis Joplin, Jim Morrison i alguns més. La versió que ens en fan els Machine Mass segueix fil per randa la pulsió rítmica del baix, i potser amb més precisió que a l’original. La permanent base rítmica del baix del teclat o sinthy amb la bateria, més jazzística que rocker, i sí, amb la magnífica guitarra homenatjant Hendrix, la guitarra de Delville.

Aquest és un projecte on l'addició dels diversos talents del jove mestre i teclista, Antoine Guenet (The Wrong Object, Sh.TG.N; Univers Zero), enforteix als companys d’aventures sòniques i fundadors de Machine Mass, el guitarrista Michel Delville (The Wrong Object; douBt Alex Maguire Sextet) i el baterista Anthony Bianco (Elton Dean, Dave Liebman). Tots tres combinen les seves forces per fer un repàs refrescant d'alguns dels clàssics del rock psicodèlic més influents dels anys 60 que van canviar la cara de la música. Tot i que els marcs de referència de les cançons són coneguts per la majoria dels aficionats al rock clàssic, les comparacions acaben aquí: el trio segueix plans de vol que són únics, aconseguint moments increïblement frescos, instintius, profunds i emocionants. La incorporació de piano i teclats a les pistes proporciona un enfocament de benvinguda, implorant reconeixements, així com revisions completes que molts hipsters, tant joves com antics, podran descobrir. En la típica imatge de Machine Mass, la música pren el nas a la convenció i es desinflama en el seu lliurament. El grup empeny els límits a tots els fronts, produint un registre tan fascinant des d'una perspectiva tonal / textual com en el "repensar harmònic" i la massa de llibertats corporatives que es prenen dins de les estructures de la cançó, respectivament. Machine Mass "Plays Hendrix" és un replantejament brillantment concebut com a repesca d’alguns dels moments clàssics del rock més aventurer; un àlbum per a fans del rock, psicodèlic i progressiu, per igual i on algunes espurnes del Jazz-Rock-Progressiu també hi podreu trovar.

Seguirem amb el conegut tema de Hendrix anomenat...

2.- Purple Haze         (J. Hendrix)                3m47s

Aquest tema de Hendrix estava dedicat a una varietat de marihuana, homònima, on ell mateix cantava coses com aquesta:
Purple Haze, all in my brain
Lately things they don't seem the same 
Actin' funny, but I don't know why 
Excuse me while I kiss the sky…
O sigui..
Purple Haze, tot al meu cap
Darrerament les coses no semblen les mateixes
Actuant content, però sense saber el perquè
Perdona’m mentre faig petons al cel....etc.
Un tema que Jimi Hendrix Experience va fer al Festival de Woodstock el 1969 i que els nostres herois l’inicien als teclats de manera molt personal, però que després amb la irrupció del ritme i guitarra, ben bé ens situa en aquella època, amb una magnífica interpretació de Melville a la guitarra recolzat pels seus dos magnífics companys.


Michel Delville és un músic, escriptor i professor nascut a Lieja, Bèlgica.  Els seus últims projectes musicals, la majoria signats amb el segell MoonJune Records amb seu a Nova York, inclouen The Wrong Object, Machine Mass feat. Dave Liebman, DouBt, Comicoperando, The Gödel Codex, Ensemble Mosae, Tranp Zappa Grappa a Varese i 48CamerasHa tocat i enregistratt amb Elton Dean, Dave Liebman, Annie Whitehead, Harry Beckett, Chris Cutler, Tony Levin, Robin Verheyen, Richard Sinclair, Ed Mann, Tony Bianco, Alex Maguire, Dagmar Krause, Benoît Moerlen, Karen Mantler, Geoff Leigh , Robin Rimbaud, The Philharmonic de Brussel·les, John Edwards, Stanley Zappa, Bobby Martin, Gilad Atzmon i moltes lluminàries del jazz i del rock. Els molts enregistraments i les gires que ha realitzat, l’han portat a molts països diferents, incloent Japó, Estats Units, Canadà, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Gal·les, República Txeca, Suïssa, Àustria, Luxemburg, Eslovàquia i Grècia. A Delville el podem trobar regularment a Downbeat, Guitar Player, Jazzwise, All About Jazz, Jazzitalia, Musica Jazz i a altres revistes internacionals d'alt perfil. Va ser triat com un dels 10 millors guitarristes elèctrics de l'any 2010 per l'Enquesta Anual de Jazz Station d'Arnaldo DeSouteiro. Delville imparteix literatura i literatura comparada a la Universitat de Lieja. És l'autor o editor d'una vintena de llibres i més d'un centenar d'articles relacionats amb poètica comparativa i estudis interdisciplinaris. Els seus premis i distincions inclouen el “Premi SAMLA Book”, el “Premi a l'Elecció del Llibre”, el “Premi Wernaers per a la promoció de la recerca i difusió del coneixement científic” i el “Premi Alumni de la Fundació Educativa d'Amèrica i Bégica”.

Seguim amb el tema anomenat...

4.- Spanish Castle Magic               (J. Hendrix)                6m45s

Aquest és un tema escrit per Jimi Hendrix el 1967 i el tercer tema del disc Axis: Bold as Love. La lletra parla sobre un dels primers clubs proper  a la ciutat de Seatle on Hendrix va tocar. Machine Mass ja ens ha acostumat a presentar el tema a la seva manera per després iniciar-lo amb el record ja més acurat i proper a la música d’aquest genial guitarrista. Així és que també ens ho han fet, ara amb una guitarra encara més psicodèlica i sempre amb els teclats, inclòs el baix, i una bateria que no és tan contundent com la original.

Tony Bianco resideix a Londres, Anglaterra a partir dels anys 90, el qual va aconseguir una formidable reputació dins del Jazz avant-gard . Va tocar amb el quartet del trompetista Loz Speyer el 1998, va recórrer el Regne Unit i va gravar Two Kinds of Blue. Bianco també ha tocat a duo amb el compositor i saxofonista Paul Dunmall.

Ell i Dunmall, juntament amb el saxofonista Simon Picard, també van formar el Trio Utoma. Bianco va treballar en un trio bastant més ortodox però encara decididament contemporani amb el baixista Tony Marino i el multi instrumentista Dave Liebman. En el seu propi quartet ha inclòs el saxofonista Carlos López-Real, el pianista Zoe Rahman i el baixista Oli Hayhurst. L'any 2001, Bianco realitzava Freebeat, un concepte original amb patrons de baix pre-gravats contra els quals ell va tocar. Fent créixer el segell, aquests “backgrounds” no són tant inflexibles com els  fons rítmics pre-gravats de la música popular contemporània, permetent per tant el desenvolupament d'improvisacions variades. Abastant des del Hard-bop, post-bop i el Free Jazz, Bianco escriu gran part de la seva pròpia música, en alguns casos declaracions generals que deixen un marge ampli per a les improvisacions dels seus col·laboradors. Aquest és un músic fluid, de gran reflexió amb gran talent i autoritat, i així és que Bianco es va establir a principis del 2000, com a membre líder del jazz contemporani i de la lliure improvisació a Londres.

A acabarem el projecte i programa amb una altra joia de Hendrix anomenada..

5.- Fire           (J. Hendrix)                6m20s

Doncs hem acabat amb un tema que els nostres herois ens l’han ofert amb més punch que l’original, amb una secció rítmica súper potent. De fet, el mateix Hendrix en devia fer diverses versions a tempos diferents, però aquesta la trobo magnífic pel punch resident a la secció rítmica que ha estat incansable en tot el projecte permetent que el solista s’esplaiés a les seves anches, la qual cosa ha fet. Bé, doncs espero que hàgiu gaudit amb aquest record actual a la música de Hendrix i a l’editorial Moonjune Records i al seu productor, persona incansable que potencia aquest tipus de música on el Jazz i el Rock-Progressiu es donen la mà. I així ha estat aquest programa, un programa amb Jazz-Rock amb el Dusan Jevtovic i el Rock-Progressiu amb aquests magnífics i canyeros Machine Mass.

Antoine Guenet, curiosament insaciable, insaciablement curiós, és un músic cada vegada més versàtil. Al llarg de l'última dècada, ha publicat un grapat d'àlbums i ha treballat en molts projectes, cadascun  diferent de l'altre. Aquesta curiositat l'ha convertit en un pianista / multi instrumentista i compositor únic amb un vocabulari que s'estén a tot tipus de música.

Els projectes on hi participa són Univers Zero, una banda formada el 1974 per Daniel Dennis els quals i durant un temps varen formar part del moviment “Rock in Opposition” amb influències de la música de Bartok i Stravinsky, però també tocant la música de compositors menys coneguts com el belga Albert Huybrechts. Els primer àlbums foren totalment acústics tot i que posteriorment varen ser elèctrics. Un altre dels grups on Antoine en va formar part varen ser els The Wrong Object els quals interpretarien músiques influenciades pel  Rock Progressiu Canterbury a la Soft Machine, amb grups mítics com Gong, la música de Bela Bartok, Aka Moon, Charles Mingus i Frank Zappa. Tot i que el seu repertori era de temes propis, en els concerts tocaven temes de Zappa si els hi demanaven. Un grup que va col·laborar amb músics com Elton Dean, Harry Beckett, Ed Mann i molts altres. Antoine Guenet, tot i la seva joventut ha participat amb d’altres projectes com són, SH. TG. GN, AG8tet, i alguns altres més.

I ens han quedat per escoltar “Little Wing”, “Voodoo Chile”, “Burning of the midnight lamp”, “You got me floatin`” i “The Wind cries Mary”, i això ha estat fet amb la sana intenció que, tan aquest disc com el primer, el del Dusan Jevtovic els mireu d’adquirir entrant al web de moonjunerecords.com i els adquiriu per a mantenir viva la flama de la música i ajudar als músics en els seus projectes.

Doncs res més, espero que us hagi agradat la proposta d’avui dedicada al Jazz-Rock-Progressiu més Jazz-Rock amb el projecte de Dusan Jevtovic i més Rock-Progressiu en la dels Machine-Mass. L’assumpte però era fer-vos conèixer la música de l’editorial Moonjune Records cosa que potser farem en algun altre programa al llarg d’aquesta temporada.

Finalment, recordar que encara hi ha en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó i que el 27 d’octubre es va declarar la República Catalana i que la fiscalia voldrà empresonar el nostre President i a tot el Govern així com a tres dels membres de la mesa del Parlament. Trist que persones vàlides, honrades i competents puguin perdre la llibertat mentre hi ha tants incompetents, imputats per corrupció pertanyents al partit dels qui encausaran als membres del Govern de la Generalitat.

Bé, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat i seleccionat les músiques, diferents aquesta vegada, us espero la setmana vinent amb un programa que serà totalment diferent del d’avui. Aquesta és una de les gràcies de Jazz Club de Nit. Us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |