skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Abans de començar res
sobre el programa, deixeu que us digui que el concert del passat divendres amb
els N.E.C. Organ Trio va ser
extraordinari. Óscar, Gilles i Robert
ens van fer tremolar i vibrar amb el seu Organ Jazz amb una trempera
incommensurable. Gràcies nois, Ajuntament de SVdH i al públic assistent.
I avui el programa
anirà de músics i discos que han passat pel Jamboree de Barcelona, la
Nova Jazz Cava de Terrassa i la
Jazz Cava de Vic. Un s’ha enregistrat al Jamboree, com és el cas del “Live
in Jamboree” de l’Álvaro Torres
Quartet, de FSNT. També al Jamboree vam poder veure a Jérémy Dumont Quintet – featu. Goodwin
Louis que presentà el seu disc “ERETZ”,
de Jazz4you, el qual em va cedir. I a
les dues caves vam poder veure a Mathias
Van den Brande Trio, “Three Sides of Coin”, disc que em va cedir a Terrassa.
I us proposo començar
el programa amb el disc del Mathias Van
den Brande Trio, “Three Sides of Coin”. Dades completes de l’enregistrament
a la caràtula interior del disc que trobareu al blog. I aquí tenim a Mathias Van den Brande, saxos tenor i
soprano; Tus Klaassen, contrabaix i Wouter Kühne, bateria. Tots els temes
són de Mathias Van den Brande
excepte “Chelsea Bridge” què és de Billy
Strayhorn. I com sempre dir-vos que en podeu saber més coses d’ell, d’ells,
entrant a la seva pàgina web, enllaç que trobareu al blog: https://matthiasvandenbrande.be.
El seu és un trio que
segueix les línies directrius que va aconsellar el grandíssim Sonny Rollins, el de saxo, contrabaix i
bateria, sense instrument harmònic, ni piano ni guitarra. Inclou un tema
enregistrat en viu, la preciosa balada “Chelsea Bridge” gravada al Roode Bioscoop, (Amsterdam); la resta
de temes gravats a l’estudi. I sí que aquesta és una versió increïble iniciada
amb el contrabaix fregat amb l’arc i a continuació el saxo del líder, etc, etc,
però us proposo escoltar el tema propi a tot vals i anomenat..
1.7.- Le Bohémien (Matthias
Van den Brande) 7:43.
Doncs què maco aquest
tema a tot vals. Molt tendre, melòdicament parlant i amb una rítmica
controlada, suau, per les notes i línia de baixos alhora que la subtilesa del
baterista, ells dos Tus Klaassen i Wouter Kühne. El líder ens ha acaronat
amb el so del seu tenor, també molt controlat i fet amb delicadesa. Un tema que
ha començat el baixista amb una “Intro” i motiu principal on ja hi ha la
rítmica incorporada. La melodia primer i després la seva improvisació, la del
líder i saxo tenor Mathias Van den
Brande. Una tasca solista farcida de sentiment, calidesa, i un so profund,
alhora que fraseig magnífic amb anades amunt i avall del registre del seu
instrument. El baixista Klaassen
l’ha seguit en la seva improvisació que ha estat també molt melòdica, feta amb
una afinació clavada i una molt bona tècnica, mostra de la qual ha estat el
recorregut per tot el mànec de la seva “Berra”, preciosos solos, els de tots
dos. I en Wouter els ha portat a bon
port amb la seva rítmica i tempo. Preciós tema propi del líder per començar-los
a escoltar.
I sí que vam tenir el
goig de veure’ls a la Nova Jazz Cava on
els vam descobrir. Allà hi vam ser amb el Joan
Recolons conjuntament amb la Rosa
Galbany, Josep Mestres, Jordi Pujol i esclar que la Susanna Carmona i més que n’érem. Vam flipar, per descomptat i en
acabar el concert vaig anar a felicitar al líder, primer, i als dos companys. A
ell li vaig explicar què feia i em va cedir el seu disc. Tant ens va agradar
que a l’endemà vam anar-los a veure a la Jazz
Cava de Vic on vaig poder filmar
tot el concert. Alguns dels vídeos els podeu trobar al meu canal, el del Jazz Club la Vicentina al Youtube.
https://www.youtube.com/channel/UCal3PtuEE19CnB4EmIN1xXA.
I hi ha més temes
delicats com és l’anomenat “Try It”, i també l’”Approaching the Present”,
aquest una mica més viu. I un de sorprenent és el que ara mateix escoltareu i
anomenat...
2.9.- The Sailor
(Matthias Van den Brande) 5:38.
I us he volgut posar
aquest tema, car, és el que s’allunya més dels altres i ortodoxes jazzeros. Una
seqüència repetitiva marcada pel baixista, la qual ens ha acompanyat des del
principi del tema. I en aquest tema toca el baix elèctric. També sembla
haver-se doblat, car hem escoltat com també ha fregat la “Berra”. El líder al
soprano també ho ha fet, car sonen sons de soprano en diversos moments i l’un
sobre l’altre. El baterista Wouter
sembla haver acaronat la caixa de la seva bateria amb les mans. I la creació i
improvisació del líder amb el soprano ha estat brutal. I com només partint
d’una frase i motiu principal prou simple, desenvolupen ells tota una palestra
de colors musicals. Un tema que ens mostra també les seves mires musicals,
obertes a qualsevulla de les vessants estilístiques. Això ens fa pensar que els
seus posteriors projectes puguin anar en direccions semblants. Bravo per ells.
Matthias
Van den Brande és un jove saxofonista, compositor i arranjador amb una
història ja interessant. Després d'haver viscut i estudiat a diversos racons
del món, des del seu país natal Bèlgica
fins als Països Baixos (Amsterdam) i
els Estats Units (Filadelfia), va
desenvolupar una forta veu i personalitat en el llenguatge del jazz i més
enllà. Recentment, Matthias ha tocat
i gravat com a solista amb la Brussels
Jazz Orchestra per al projecte ‘The
Future Is Now’. El 2018, va publicar el seu àlbum debut com a líder
anomenat 'Opus #1', combinant un
quintet de vents clàssic i un quartet de jazz a través de les seves pròpies
composicions i arranjaments originals. Actualment, Matthias actua amb el seu trio premiat diverses vegades, amb alguns
dels músics més prolífics d'Europa.
I hi ha més temes
sorprenents com és “On The Edge” iniciat delicadament amb aires molt
contemporanis i que a la meitat canvien les tornes esdevenint quelcom més, ara
amb la màxima potència. A “Nostalgia” li passa més o menys el mateix, essent a
tempo mèdium una gran part del tema amb un gran solo del contrabaixista pujant
de nivell emocional amb el del saxo líder a saxo tenor. I per això els
escoltarem en el tema anomenat...
3.2.- Heads or Tails
(Matthias Van den Brande) 4:19.
Eps, i quin tros de
tema ens acaben de fer aquest trio d’asos. Jazz Contemporani d’alta volada per
com n’ha estat la melodia i les improvisacions. El ritme és així com trencat,
força indefinit. Coses aquestes de la modernitat i de la feina magnífica del
baterista Wouter, sense oblidar al
seu company en això de les tasques de la base rítmica, el baixista Tus. I què podem dir de la feina feta
pel líder al saxo tenor, primer amb la melodia força entremaliada, gens
trillada, i després per la seva brutal improvisació. La seva tasca solista ha
estat “de traca i mocador”. Potent, inversemblant, creativa, amb un canvi de ritme
i tempo entremig acollonant. La del baixista també ha estat brutal. Tots tres
ens van impressionar els dos dies que els vàrem veure, l’un darrere de l’altre,
a Terrassa i a Vic. En Tus té un
control absolut sobre la seva “Berra”, per l’afinació però també pel seu
llenguatge jazzero al 100%, com tots tres tenen. Brutal tema de nou.
Matthias també és un
col·laborador freqüent en diversos grups com el Tijs Klaassen Quintet, Mo van der Does Motet, Saxkartel, Marit van der
Lei Nextet, Basile Rahola Quartet, ... Llocs on potser l'hauràs vist tocar
inclouen el Bimhuis (NL), Bozar (BE),
Lantarenvenster (NL), North Sea Jazz Festival (NL), Gent Jazz Festival (BE),
deSingel (BE), Jazz Middelheim (BE), ... Premis per a Matthias Van den Brande Trio - 'Grand Prix
Du Jury' - Tremplin Jazz 'Concours Européen' Avignon (2022), 'Premi al millor
instrumentista' - Tremplin Jazz 'Concours Européen' Avignon (2022) i B-Jazz
Contest 'Grand Albert Premi Michiels'
(2022).
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema prou evident i Blues anomenat..
4.5.- Covid Blues
(Matthias Van den Brande) 5:40.
I he volgut acabar
amb aquest tema per diversos motius. El primer de tots és que si és un Blues,
vaig i el poso. El segon és el relatiu al títol, i esclar tema o temes del disc
que va composar en aquella època de clausura imposada per la classe dominant,
que també quasi que obligà a vacunar-se a la gent. Avui parles amb gent i ja et
diuen que, cap més vacuna si us plau, que ja en porto 3, o 4. El tema no és ben
bé un Blues d’aquells típics, ni per melodies ni per Swing en la melodia i sí
en les improvisacions, i tampoc m’ho ha semblat per l’estructura. Una altre
demostració de les seves mires contemporànies. I ves per on que quan ens ha
semblat un Blues ha estat en les improvisacions, la primera i de nou brutal, la
del líder al tenor. Matthias ha
tornat a mostrar-nos la seva qualitat interpretativa, la seva creativitat, la
seva modernitat, i tot això bastit amb un gust exquisit. El mateix gust musical
ha tingut el baterista Wouter en el
seu solo. Contingut, sense escarafalls, sense picar massa fort, i això ho dic
pel fet d’haver-lo vist dues vegades i seguides. És un paio que fot quasi 2
metres, 1m90, 1m80, tan és. Podria tocar molt i molt fort, i res de res.
Tècnic, precís, contingut, controlador de les dinàmiques, en fi un crac, com ho
són tots tres, en aquest gran tema que ha estat ideal per ja deixar-los
d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Mathias
Van den Brande, Tus klaassen i Wouter Kühne.
El Matthias Van den Brande Trio va ser
creat pel seu líder i saxofonista el 2021 i compta amb dos dels seus músics
preferits: Tijs Klaassen (contrabaix) i
Wouter Kühne (bateria). Aquest entorn íntim del trio els ofereix la
llibertat d'explorar el material acabat de compondre pel Matthias mateix. La seva amistat mútua i la seva forta connexió musical
són la veritable base d'aquest sensacional trio.
I seguim ara amb els
projectes que tenen al Jamboree com
a referència, i el primer el de l’amic Álvaro
Torres Quartet, “Live at Jamboree” acabat de publicar ara mateix per FSNT. Enregistrat en directe al Jamboree, Barcelona, el 25 d'agost de
2023. Enginyeria de so i mescles de Sergi
Felipe. Masteritzat per Pieter de
Wagter. Fotos: Hal Masonberg.
Produït per Álvaro Torres. Productor
executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació
de so © 2024 per Fresh Sound Records.
Blue Moon Produccions Discograficas, S.L. Amb Álvaro Torres (piano), Tony Malaby (saxo tenor), Masa Kamaguchi
(contrabaix), Kresten Osgood (bateria). Totes les composicions d'Álvaro Torres. I com sempre, dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/alvaro-torres-albums/57332-live-in-barcelona.html.
I com que aquest és
un directe, doncs els temes són llargs, coses habituals amb solos llargs, etc.
També hi tocaren baladetes, un parell, i una amb aires clàssics, dedicada a la
seva estimada profe Fe del Campo
anomenada “Echoes”. L’altra amb un pèl més de bit i ritme arrossegat preciós és
el tema que ara mateix escoltareu, i esclar que compost per l’Álvaro, i anomenat...
5.6.- Lullaby (Álvaro
Torres) 8:46.
Doncs quina preciosa
baladeta a tempo mèdium slow ens acaben de fer aquest magnífic quartet. Un
ritme arrastradet preciós. Un concert que vam poder veure, com no podia ser d’una
altra manera. Quin luxe pel jove i ja molt reconegut pianista i músic, l’Álvaro Torres, haver pogut fer aquest
bolo, concert i disc al Jamboree
rodejat d’aquests cracs, en Tony Malaby
i Masa Kamaguchi, car en Kresten Osgood és un baterista amb el
qual hi col·labora de fa temps. Un tema molt maco on ens ha sorprès la seva
capacitat melòdica, la de la pròpia melodia feta pel tenor, però també per la
seva molt bonica improvisació, farcida de calidesa, de sentiments, de bon gust,
alhora que amb una digitació prístina i pura, un preciós “pianíssim” que en
diem. La seva evolució com a músic, com a pianista no para de créixer. Quin
goig, molt content per ell, que s’està fent un “nom” internacional ja força
reconegut. La improvisació de Malaby
ha estat també preciosa, càlida la seva sonoritat. Les seves evolucions
melòdiques han seguit un tarannà modern, seguint però fil per randa l’harmonia
del tema i volant més enllà; la seva tècnica és de totis reconeguda, la
d’aquest crac americà, un dels millors exponents del saxo tenor a nivell mundial. Preciós tema de l’Álvaro per començar-los a escoltar.
I l’Álvaro ens diu això: Reunir en un
escenari Tony Malaby, Kresten Osgood i
Massa Kamaguchi era una cosa amb què venia somiant des de fa temps. L'agost
del 2023 aquest quartet va tocar cinc concerts a Espanya, per als quals jo havia preparat temes diversos: alguns amb
una forma flexible i orientats a la improvisació, i d'altres més estructurats.
Aquestes noves composicions m'han acostat a parts del meu passat que havien
estat oblidades i amb les quals m'estic reconciliant des de la meva arribada a Nova York. Una és la meva relació amb
la música clàssica. El tema “Echoes” indaga en aquesta direcció i està dedicat
a la meva professora de piano Fe del
Campo, en agraïment per tants anys cuidant-me i creient en mi. Un altre
aspecte és la meva interpretació del folklore espanyol, inspirat en alguns
cantaors flamencs i que humilment intento plasmar en el tema “Calabosito”. Tony, Masa i Kresten han donat suport a
aquesta visió i el somni ha arribat molt més lluny gràcies a ells. La seva
creativitat i el respecte per la música són una inspiració. Només calia
deixar-se portar mentre els temes evolucionaven i prenien forma a cada concert.
Gràcies al Festival Mas i Mas per
fer-ho possible i a Fresh Sound Records pel
suport. Ha estat un regal poder ajuntar aquests referents i presentar aquesta
música a casa.
I després d’aquesta
preciosa baladeta proposo que els escoltem en un dels temes de Jazz Contemporani
que van tocar, coses aquestes que li agraden força a l’Álvaro Torres, tema anomenat...
6.2.- Siresmi (Álvaro
Torres) 5:05.
I carall quin canvi
més substancial. Aquí la contemporaneïtat hi és ja d’entrada amb la curteta
melodia, que quasi sigui un trosset o frase improvisada. Sembla ben bé que tot
plegat sigui una improvisació amb les mires musicals més avançades, les de tots
quatre, i esclar que més les del compositor, pianista i líder de la banda. Si Malaby ha volat més enllà, ell també ho
ha fet. El suport imprescindible dels dos de la base, contrabaix Masa i baterista Kresten és fonamental. Un tema amb tots els aires de l’Ornette Coleman, tot i que aquest obvià
els instruments harmònics, piano i guitarra. Els aplaudiments dels públic i
exclamacions admiratives evidencien la qualitat del tema, del concert, de les
seves interpretacions. He trobat magnífica la precisió d’ambdues mans i la
digitació tan clara. El seu fraseig en aquest tema és avançat i tècnicament
d’un alt nivell. Recuperació de la melodia, diríem que “amelodia” i final del
brutal tema.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
Encara els escoltarem
amb les seves músiques i interpretacions tan singulars, les d’un directe al Jamboree quin goig poder-lo gravar, i
tema que comença delicadament amb una “Intro” a piano sol a càrrec del líder
però que després tindrà els corresponents canvis interessants tot plegat a un
tempo més o menys viu, amb els aires del flamenc passat pel seu sedàs i
anomenat...
7.3.- Calabosito
(Álvaro Torres) 10:33.
I ja ens ha dit ell
que ha volgut retre un homenatge al folklore flamenc, als seus cantaors i demés
perles, i per això va fer aquet tema. Els aires hi són però tot plegat està
embolcallat per la modernitat de la proposta. Els ritmes hi són, sí. També es
reconeixen els moments per l’escala emprada en el flamenc, concretament la
Frígia. Un tema llarg de més de 10 minuts, que per això va ser un directe.
Potent, per la rítmica, pel tempo vital. Tota la gent del Jamboree vam flipar de valent per les evolucions dels músics,
primer amb la improvisació de l’Álvaro
i després per la de Tony al tenor.
Iniciat amb una llarga i delicada “Intro” a piano sol per l’Álvaro, i ja ben aviat el motiu
principal i rítmic a tempo prou viu, i la melodia a duet de piano i saxo tenor.
Una melodia amb un final on es percep un “break” rítmic i ja les
improvisacions. Álvaro ha estat de
nou brutal, precís en la digitació. Percussiu, car la insistència, la
persistència en el fet de prémer les tecles del piano, així ens l’han mostrat.
Creatiu, ràpid en el fraseig, i també amb una bona feina de la mà esquerra. La
dreta, magistral. Malaby l’ha seguit
i de nou amb la seva genialitat. Quin canvi rítmic fet pels dos de la base en
la seva improvisació. Què brutal la improvisació d’aquest màster del tenor.
Vitalitat, velocitat, tècnica, modernitat a dojo, i tot plegat amb un suport
dels dos de la base rítmica, en Masa
i Kresten. Brutal tema de l’Álvaro Torres.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: Barcelona.
https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina: Sant Vicenç dels Horts.
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 14 de juny on tindrem el projecte anomenat “TRONIK” amb el Toni Saigi
Quartet, amb ell mateix piano i composicions, Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga,
bateria. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar en un dels temes més vitals envoltat també de modernitat, la més
contemporània i tema anomenat...
8.5.- You Dig (Álvaro
Torres) 10:03.
I quina brutalitat de
tema per ja deixar-los d’escoltar. Tema encabit en el Jazz Contemporani amb una
melodia força curteta interpretada a duet de piano i tenor i també amb un pont
i canvi tonal, i ja les improvisacions, la primera la del líder , compositor i
pianista Álvaro Torres.
Inversemblant solo del jove pianista que va fer el seu Grau Superior de piano
Jazz al Conservatori Superior del Liceu,
època on ens els trobàvem a tot arreu on hi havia un piano i una Jam. Qui ens
havia de dir llavors que ara estaríem davant d’un Súper crac. Què bé. Quina
improvisació ens ha fet i amb força moments a duet melòdic de les dues mans,
inversemblants moments. I ja tocava escoltar un solo de l’estimat Masa Kamaguchi. I ell ens l’ha fet amb
la seva particular i única manera de fer-lo, com ningú més fa. Abraçant la
“Berra”, anant amunt i avall del seu mànec, tocant unes notes que sembla només
escolta ell. I per la manera percussiva que les toca. En Masa és únic. Quin goig haver-lo tingut al Jazz Club la Vicentina. I només falta en Kresten per fer un solo, car en Tony Malaby l’ha fet i de nou de manera magistral. El ritme és
brutal, un Swing pel “Walking” de Masa
que és tan viu que més aviat “corren” que “caminen”. Increïble solo de Malaby en un altre llarg tema de 10
minuts. I sí que hem escoltat al final uns “quatres” compassos improvisant el
baterista Kresten tot i que no gens
massa, en un tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats
nois, Álvaro Torres, Tony Malaby, Masa
Kamaguchi i Kresten Osgood.
I ja encarem el final
del programa amb el darrer projecte de la nit, el del pianista belga,
compositor i líder de banda Jérémy
Dumont Quintet – featu. Goodwin Louis i projecte anomenat “ERETZ” publicat per Jazz4you en seu a Bèlgica. Enregistrat per Angelica
Roca al Jet Studio de Brussel·les. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington, al Bass Hit de Nova York. I aquí hi tenim a Goodwin
Louis, saxo alt; Jean-Paul Estiévenart, trompeta; Jérémy Dumont, piano; Damien
Varaillon, contrabaix i Armando Luongo, bateria. Tots els temes són del
líder Dumont excepte “Darn that
Dream”, de Jimmy Van-Heusen i el
bonus track “Tenderly”, enregistrat en viu al Studio Microclimat de Epinal,
França, compost per Walter Gross.
I en aquest projecte
hi ha balades, estàndards de Jazz, ja ho acabeu d’escoltar, i dues de molt
maques. Però també n’hi ha un parell compostes pel líder, una força delicada i
anomenada “Aaron” i una altra un pèl més viva de tempo anomenada “Through Your
Eyes”, “A través dels teus ulls”. Quatre temes lents, dolços, cosa que ens
parla també del tarannà del músic. Hi ha també un tema a tempo mèdium slow i
ritme així com trencat anomenat “Even You”, tema força interessant que serà el
que us proposo escoltar..
9.2.- Even You
(Jérémy Dumont) 9:14.
I vet aquí que ara
estem amb un quintet. Hem començat amb un trio, seguit amb un quartet i ara el
quintet, això però en el programa complet que podeu trobar al blog del
programa. Vaig tenir la sort de poder-los veure al Jamboree on el líder Jérémy
Dumont em va cedir aquest disc després de gaudir força escoltant-los. I és
que ja heu escoltat que hi ha dos solistes de vents de primer nivell, l’americà
Goodwin Louis, saxo alt i Jean-Paul Estiévenart, trompeta. El trio base liderat pel líder és
força consistent, amb el baixista Varaillon
dibuixant la línia de baixos i el baterista marcant el ritme i tempo amb els
seus copets al canto de la caixa i demés, l’Armando Luongo. Una melodia feta a duet pels dos vents amb la qual
han acabat el tema, igualment com l’han començat després d’uns primers compassos
d’Intro de la base rítmica. Tema llarg de més de 9 minuts on els hem gaudit d’allò
més. Una primera improvisació a càrrec del líder i pianista i també amb una
digitació força precisa, segura, persistent i percussiva, alhora amb una magnífica història explicada.
Idees li’n sobren i la tècnica ja ens l’ha mostrat. El trompetista Jean-Paul ha seguit amb les
improvisacions i igualment ens ha captivat per la seva velocitat de fraseig i
de llenguatge jazzero. Goodwin Louis
ens ha noquejat com va fer al Jamboree
el dia del concert. Un magistral solo al saxo alt amb un so “vintage” del seu
instrument i llenguatge de lo més jazzero. Ideal tema per ja començar-los a
escoltar.
I hi ha força temes
interessants com l’”Eretz Tzion” iniciat a piano solo, d’entrada sembla que
vagi delicat però no, té un tarannà rítmic interessant i melodies un tant
israelianes, folklòriques, passades pel sedàs del Jazz. Després de la seva presentació,
el líder iniciarà una improvisació marcada per l’aspecte rítmic.
I els seguirem
escoltant en el tema iniciat delicadament però que ben aviat esdevindrà quelcom
més, l’anomenat...
10.4.- Strange
Feeling (Jérémy Dumont) 7:23.
I déu n’hi do de tema
d’aquest pianista belga. Si la formació és compacte i potent, els temes són el
camí per on van tots ells, un camí ideal, on desenvolupar la seva imaginació en
les improvisacions. Aquest “Sentiment estrany” l’ha iniciat el líder i base
rítmica a mode d’Intro, per ja aparèixer la melodia amb tots els seus canvis
haguts a l’estructura. Un tema llarg, la seva melodia, a partir de la qual hem
escoltat ja la primera improvisació a càrrec del líder al piano. De nou una
digitació prístina i pura, força present i llenguatge jazzero. Línies
melòdiques riques en imaginació. Es nota ben bé com es passeja per l’harmonia
del tema, ajudant-se per la mà esquerra i
acords. El trompetista Jean-Paul
l’ha seguit amb una mestria sense cap mena de dubtes. Un so net, un fraseig
segur, ràpid i lligat, més o menys com el del saxo alt americà, ell, tot un
crac, així és que el líder el presenta al costat del seu nom i quintet featu. Goodwin Louis. Una tècnica abassegadora
que també en directe vam poder constatar. Improvisació inversemblant d’ell, per
després seguir els dos vents fent una mena de diàleg, també improvisant, per ja
recuperar la melodia del tema. Brutal.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I un altre tema força
potent és el que ara mateix escoltarem i anomenat...
11.6.- Nieuwport Day
(Jérémy Dumont) 5:45.
I tot i ser el tema
més curtet, o un dels més curtets, també ens ha captivat i ara pels seus
moments a tot Swing, una mica velat en els inicis, sí, o sigui que ho podem
deixar en un Groove aquest sí més evident, car el tema camina abastament. El
Swing ha aparegut posteriorment en les improvisacions, això sí. Una melodia de
nou interpretada pel front line dels dos vents i ja aparèixer les
improvisacions a càrrec del líder Dumont.
Un altre tema on el líder brilla en diversos àmbits, en el de la composició i
també en el de la improvisació. Quin “Soli” que fan els dos vents, un solo
escrit brutal que ha deixat pas al trompetista enlairar-se vers el registre
agut i brillar a dalt de tot. De fet brilla on sigui, com el saxo alt americà,
que en aquest cas i amb un so força dolç, ha seguit amb unes evolucions
solistes del més alt nivell, amb un gust exquisit. Quins cracs, els dos vents,
i esclar que els tres de la base rítmica. I quin final més xulo que ens han
fet.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital, l’anomenat...
12.1.- Tough But Fair
(Jérémy Dumont) 6:01.
I per descomptat que
amb aquest magnífic tema ha estat ideal acabar el programa d’avui. El més vital
i amb un Swing increïble ja des de l’inici, tot i haver alguns canvis rítmics
entremig. Aquest Swing sí ha fet volar a Goodwin
Louis en la seva improvisació brutal, amb unes frases d’una carretada de
notes tocades a una velocitat inversemblant, alhora que amb un llenguatge
jazzero de lo més increïble. Jean-Paul
a la trompeta ha seguit l’estela de l’americà a un nivell similar. De fet, el programa
d’avui ens ha fet descobrir uns músics increïbles, primer amb els holandesos
liderats per Matthias Van den Brande
i ara amb aquest quintet liderat pel pianista belga Jérémy Dumont. I ell s’ha embrancat en una altre inversemblant improvisació
per com ha remenat ambdues mans, l’una solista i l’altre fent tasques d’acompanyant.
Primer un goig de trio, després un goig de quartet, i ara de quintet, o sigui
que felicitats nois Goodwin Louis, Jean-Paul
Estiévenart, Damien Varaillon, Armando Luongo i esclar que Jérémy Dumont el seu líder, i tema
ideal per ja deixar-los d’escoltar i acabar el programa d’avui que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Abans de començar,
dir-vos que el concert que ens va fer Marina
Tuset i l’Érico Moreira el
passat divendres 26 d’abril, va ser exquisit alhora que emocionant veure com Marina va remenar força estona una
sèrie d’estris electrònics i teclats ella sola tot i cantant els temes del seu
nou disc “Canto a la Imaginación”,
disc que va guanyar l’únic Latin Grammy
del 2023 per la millor producció de so a càrrec de l’Érico. Gràcies a l’Ajuntament
de SVdH pel seu suport i a tota
la gent que va venir i que va omplir el C.C.
i C. Virgínia Amposta i per descomptat a ells dos, que ens van fer gaudir
tant i tant.
I parlant del
programa d’avui, dir-vos que anirà de músics i músiques fetes a Europa, la de més al nord dels Pirineus i editorials discogràfiques
i/o plataformes que els serveixen de suport com són Jazz Fuel, That Jazz Girl i d’altres que hi ha. Avui ens centrarem
en projectes d’aquestes dues. “Deep
Space Adventure” de Veda Bartringer;
“Feels Like Home”, Vasilis Xenopoulos –
Paul Edis Quartet i “Lighter Notes” del
jove pianista Luca Sestak a trio, i
de nou amb un micro conte de Carme de la
Fuente.
Començarem amb el
disc “Deep Space Adventure” de la
guitarrista i compositora Veda
Bartringer. Gravat al Pieuvre Studio,
mesclat per Jonas Verrijdt i
masteritzat per Dave Darlington.
Produït per Veda Bartringer. Amb Veda Bartringer, guitarra; Julien Cuvelier,
saxos; Boris Schmidt contrabaix; Maxime Magotteaux, bateria. I com sempre
dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de la líder: https://www.vedabartringer.com.
I aquest és un viatge
musical farcit de delicadeses, de bon gust, on la guitarrista i compositora Veda Bartringer ens acarona amb la seva
música, amb les seves composicions. Els temes són majorment a tempo mèdium on
aquestes sensacions es perceben millor. Escoltem-la ja, a ella i a ells en el
tema...
1.8.- Lazy Space Walk
(Veda Bartringer) 4:47.
I què maca aquesta
cançoneta. Doncs així estarem una estoneta, escoltant aquestes músiques tan
dolces, les compostes per la guitarrista Veda
Bartringer. Una melodia que se sustenta sobre una base rítmica marcada delicadament
per contrabaix i el beat del baterista. Un tema a tempo mèdium slow ideal per
començar-la, començar-los a escoltar. Hem escoltat solos, primer el del
baixista Boris Schmidt i després el de la líder Bartringer. La melodia inicial i final l’ha feta el saxo tenor Julien Cuvelier. I al final encara hem
pogut escoltar uns moments solistes a càrrec del baterista Maxime Magotteaux. Preciós per començar-los a escoltar.
Fes un viatge a
l'espai còsmic amb la guitarrista i compositora Veda Bartringer, que presentà Deep
Space Adventure el 19 d'abril. Amb alguns dels joves músics més aclamats de
Luxemburg, aquest no és el teu àlbum
de jazz de guitarra habitual; amants dels projectes contemporanis arrelats a la
tradició, alegreu-vos i agafeu-vos el cinturó! Des del saxofonista i guanyador
del Concurs Europeu de Big Band 2022
al millor solista Julien Cuvelier i
el bateria estrella en ascens, el belga Maxime
Magotteaux fins al baixista Boris
Schmidt, que anteriorment havia pujat a l'escenari al costat de Randy Brecker, Eef Albers i Avi Avital, tots els membres de la
banda de Bartringer van començar a
tocar música quan les seves edats eren d'un sol dígit, així doncs que la seva
musicalitat és incontestable. Bartringer,
per dret propi, demostra no només ser una guitarrista talentosa, sinó també una
compositora i líder de banda creativa i atenta, deixant molt espai perquè els
membres de la seva banda brillin. Des d'un bell solo de contrabaix a “Search
For Light”, el primer tema de llarga durada de l'àlbum després de començar amb “Lift
Off”, el treball en solitari de Bartringer
no surt a primer pla fins al tercer tema de “Deep Space Adventure”, “No Edge in the Sky”. Proporcionant, de
fet, molt d'espai per a una barreja atmosfèrica de jazz contemporani que porta
l'oient des del seu llançament, a l'òrbita. L'oferta del segon any del grup,
s'estructura de la manera que probablement aniria un viatge de somni als
territoris astrals. Tot i que “Deep
Space Adventure” no és de cap manera un disc típic de guitarra de jazz, la
directora de la banda ha trobat maneres subtils de marcar la seva empremta i
marcar el to en les seves composicions. Hi ha una sensibilitat femenina abans
poc comuna en el gènere, potser millor explicada pels seus estudis de cant
líric i guitarra clàssica i piano, que abasta moltes direccions i aspectes
diferents d'aquest viatge pel cosmos.
I seguirem amb un
altre tema igual de bonic, l’anomenat...
2.3.- No Edge in the
Sky (Veda Bartringer) 5:11.
I seguint amb les
seves sonoritats, ara acabem d’escoltar un tema un pèl més viu, farcit ara amb
un contingut rítmic a ritme de vals. Una melodia curteta que ha deixat pas a la
primera improvisació a càrrec del saxo tenor de Cuvelier. Bon so, bon fraseig i bones les seves històries
explicades al voltant de l’harmonia del tema i sobretot, bon gust musical. I si
parlem de gust musical, el de la líder. Ella que sembla tenir un llenguatge
força propi pel que fa a les seves improvisacions, allunyades una mica de les
més convencionals pel que fa a la guitarra de Jazz. I de nou la melodia l’ha
feta el saxo tenor, acabant el tema dolçament.
Sobre l'artista. Veda Bartringer es va interessar per la
música des de molt jove. Als 8 anys va començar a aprendre el piano i només uns
anys després va descobrir la guitarra. Als 16 anys va començar classes de cant
clàssic. Aquests 3 instruments segueixen inspirant-la fins als nostres dies.
Amb 17 anys va descobrir el món del jazz. A Luxemburg, va prendre classes amb David Laborier, Jacque Pirotton, Pit Dahm, Pol Belardi i Erik Teuwens. El 2017 va ser acceptada
al Conservatori Reial de Brussel·les
per estudiar Guitarra Jazz. L'any 2022 ha finalitzat el grau i l'any 2022 ha
acabat el màster al mateix conservatori. Durant els seus 5 anys d'estudi, va
tenir l'oportunitat d'aprendre dels guitarristes Victor Da Costa i Fabien Degryse i d'altres músics com Fabrice Alleman, Manu Hermia, Pete
Churchill i Arnould Massart. El guitarrista François Decamps també va tenir un paper important en la seva
formació i li va mostrar noves maneres d'expressar-se. La guitarrista va
conèixer diferents cultures musicals, com la música brasilera, la música índia,
però també la música de fusió i funk. Participa en diferents projectes
luxemburguesos i belgues, com el seu duo amb Joel Rabesolo, el projecte Lumens
però també el seu propi projecte en solitari.
I encara amb un altre
tema anomenat...
3.9.- Io_s Volcan
(Veda Bartringer) 4:37.
Doncs ja acabeu d’escoltar
que el tempo ha crescut tot i que el ritme ha tornat a ser un ternari a tot vals;
sembla que li va bé per vestir les seves composicions. Un tema que han acabat
de cop i que ha començat amb el motiu principal a càrrec del baixista Boris. La melodia interpretada pel saxo
sembla haver estat doblada en la primera part, mentre que en la segona l’han
feta a duet de saxo i guitarra. Una base rítmica de contrabaix i bateria,
ambdós consistents en la seva pulsió. Un tema que té un break al final que ha
deixat pas al solo del saxo, ara toca el saxo alt, cosa que haureu notat de ben
segur. En Julien ens ha tornat a
captivar pel seu fraseig i amb el seu so, ara més agut, el del timbre del saxo
alt. Més fosc ha estat el so inicial de la guitarra de la líder, tot i haver
pujat després vers el registre més agut. La seva digitació precisa barrejada
amb els acords acaben vestint unes històries força maques. I el motiu principal
ha aparegut de nou a càrrec del baixista i també la melodia del tema a duet de
saxo i guitarra. Brutal.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I acabarem aquest
magnífic projecte amb el tema anomenat...
4.4.- Avoid The
Asteroid (Vera Bartringer) 4:18.
I el tema ha començat
amb una “Intro” de bateria i posterior entrada del baixista, i no semblava pas
que les músiques anirien com han anat, no. Un ritme trencat, inicialment, que
ha canviat amb un punt de beat, en un tema un tan allunyat dels escoltats fins
ara pels seus aires “Pop”. El tempo és més viu, de fet és el tema més ràpid del
projecte de la guitarrista Bartringer.
Ens mostra també la diversitat de mires que té la líder. I ha passat volant,
car, no ens n’hem adonat i ja hem escoltat com al final l’han acabat de cop. De
nou la melodia feta pel saxo, i també de nou amb l’alt. I sí que hem escoltat
una guitarra diferent, sí, el so, vaja, molt més de guitarra de jazz-rock i per
descomptat que no déu ser una guitarra de caixa i més aviat una de cos massís.
El so brillant i agut del saxo alt i llenguatge ha seguit però unes línies més
jazzeres. Un tema força sorprenent, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui
que felicitats Veda Bartringer, Julien Cuvelier,
Boris Schmidt i Maxime Magotteaux.
I després d’aquest
delicat projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre com ens ho dius, amb
la teva dolçor ja característica i sempre amb les músiques del programa.
I ara farem un salt
estilístic endinsant-nos de ple en un Swing força maco i músiques d’una
determinada bellesa, les del saxofonista, colider amb el pianista, projecte i
grup anomenats “Feels Like Home”,
Vasilis Xenopoulos – Paul Edis Quartet publicat per Ubuntu Music. Enregistrat a Sansom
Studios, Birmingham, el 13 de febrer de 2023. Mesclat i masteritzat per Andrew Tulloch al Blue Studio. Produït per Vasilis
Xenopoulos i Paul Edis.
Productor executiu: Martin Hummel.
Amb Vasilis Xenopoulos, saxo
tenor/soprano, flauta; Paul Edis, piano; Adam King, contrabaix i Joel Barford,
bateria. I els temes i compositors són aquests:
Going Home (Comp. Antonin Dvorak/Stanley Turrentine, Arr.
Paul Edis). The Coast, Lockdown London, Coming Home to You, From Something
To Somewhere i Mikey's Samba (Comp/Arr Paul
Edis). Memories of Home i Get Off My Lawn (Comp/Arr Vasilis Xenopoulos).
Doncs tot i el Swing
comentat, també té temes delicats com són “Coming Home to You” i “From
Something to Nowhere“, o sigui que els escoltarem en una d’aquestes precioses
balades composta i arranjada pel pianista Paul
Edis...
5.4.- Coming Home to
You (Paul Edis) 6:20.
I el bo d’en Vasilis m’ha fet arribar uns comentaris
sobre cada tema, i d’aquest ens dius què: “Paul
va escriure aquesta balada inspirada en el Gospel
una nit, ja tard, en arribar a casa després d'un concert mentre la seva dona
dormia al dormitori del costat. El sentiment és, i sense cap vergonya,
romàntic!”.
I sí què la cançó és
força bonica, sí, i plena d’amor, romàntica, per tot arreu. Un tema llarg de
més de 6 minuts, dolç, ideal per començar a escoltar aquestes noves músiques.
La melodia d’aquesta balada feta pel saxo tenor d’en Vasilis és una preciositat. El piano del compositor Edis li fa una mena de contrapunt
mentre el saxo la va fent. El primer solo del baixista King ha estat profund, potent i amb una pulsió rítmica consistent.
La història explicada, magnífica, com la del compositor al piano, després. El
so i tarannà Gospel es nota ara del
tot, per les seves línies melòdiques creades. Un baterista discret amb les
escombretes, fent anar la màquina rítmica amb l’empenta i alhora dolçor
adequada pel tema. El pianista ha fet una interpretació carregada de sentiment,
car es nota que va ser ell qui, tot i mirant la seva dona dormint va crear
aquesta melodia i també la seva delicada improvisació. També en Vasilis ha fet una bona tasca solista
acabant-la tot i recuperant la melodia, i acabant el tema el delicat piano de l’amorós
espòs.
La darrera oferta del
segell de jazz britànic Ubuntu Music
és una celebració del crisol multicultural que és la vibrant escena del jazz de
Londres. Amb una història que abasta
Grècia, els EUA i el Regne Unit, el
proper disc del saxofonista Vasilis
Xenopoulos i el pianista Paul Edis
és un reflex musical dels camins i les relacions pels quals els ha conduït la
seva vida musical. "Feels Like
Home" es publicà el 19 d'abril a Ubuntu
Music. Vasilis i Paul van començar a tocar junts fa 20 anys quan tots dos
es van traslladar a l'oest de Londres
per estudiar. Originari de Grècia,
Xenopoulos acabava d'acabar d'estudiar al Berklee College of Music de Boston
als EUA, mentre que Edis s'havia traslladat al sud del
nord-est d'Anglaterra.
I els seguirem
escoltant en el tema del pianista Paul Edis
on Vasilis toca el saxo soprano, i anomenat..
6.3.- Lockdown London
(Paul Edis) 5:59.
I d’aquest tema ens
diuen què: “El març del 2020, Paul es
va traslladar a Londres amb la seva
dona Kate per començar una nova
vida, que no era exactament el moment perfecte donat el confinament que va
seguir aviat! Aquesta peça s'inspira en l'esgarrifós silenci de la capital
durant aquest període, especialment de les visites al centre de Londres, que en aquesta època estava
completament desproveït de turistes.”
I sí que el saxo
soprano és ideal per un tema i melodia així com una mica de desesperança. Una
mena de lament pel que estava passant, i sense saber encara què acabaria
passant, car, llavors hauria estat encara més terrible. El ritme és així com
trencat, i em recorda una mica a algun dels temes del “A Love Supreme” de Coltrane, també pel seu ritme. Vasilis ha fet una llarga i brutal
improvisació amb tots els aires “Coltranians”, amb força, potència per fer-lo
cridar de ràbia, però també amb un punt de tristor. Un fraseig increïble el del
saxofonista grec, interpretat amb una gran convicció. Un tema que s’allunya
melòdicament del “Coming Home to You”, també emocionalment, i tot i que el solo
del pianista Edis hagi estat més
sobri, més mesurat, menys cridaner i més calmat, també denota aquests aires
melancòlics. Una interpretació brillant del pianista que ha deixat pas de nou a
la melodia a càrrec del saxo soprano de Vasilis
i ja acabar aquest magnífic tema.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre dels temes
amb tot el Swing del món és el “Going Home” i ves per on que compost per Antonin Dvorak/Stanley Turrentine, Arr.
Paul Edis).
7.1.- Going Home (Dvorak
& Turrentine) 5:48.
I ja heu pogut
escoltar quin canvi de tema respecte al “Lockdown London”, aquest a tot Swing.
I em diuen d’aquest tema què: “Aquest és un arranjament d'una composició molt
antiga, atribuïda a Antonin Dvorak
de la seva Simfonia del Nou Món (tot
i que les arrels poden ser fins i tot més antigues que aquesta com a Espiritual
Afroamericà). L'enfocament aquí també es va inspirar en l'enregistrament de l’Stanley Turrentine del mateix tema
del seu àlbum de 1965, “Hustlin” on
hi hagué ell mateix al saxo tenor, Kenny
Burrell, guitarra; Shirley Scott, orgue; Bob Cranshaw, contrabaix i Otis Finch,
bateria, vídeo i enllaç que trobareu al blog: https://youtu.be/daMxiLpMhIk.
I aquest és un tema
més encoratjador, més esperançador, un tornar a casa ple d’alegria, ple d’optimisme
amb el so del saxo tenor de Vasilis que
també ens ho diu, per la seva calidesa. Ves per on de tema que es remunta temps
enllà, molt enllà i que aparegué el 1965 i ara de nou amb aquesta magnífica
versió. Una melodia feta pel saxo tenor del músic grec establert a Londres, essent ell mateix qui n’ha
iniciat les improvisacions. Una altra demostració de qualitat, de bon so, de
bon gust, de melodia en les improvisacions, de bon fraseig, de bon Jazz com el
que també ens ha fet el pianista Paul
Edis, car d’ell en són els arranjaments. Un pianista d’una solidesa
palpable, amb una bona gestió d’ambdues mans, recolzant-se, acompanyant-se amb
l’esquerra i una dreta solista molt espavilada, lleugera i gràcil com així
mateix ha estat la seva digitació. I l’Adam
King al contrabaix també ens ha tornat a mostrar amb quina solvència ha
remenat la seva “Berra” en la seva molt reeixida improvisació.
I seguint comentant
més coses d’ells....Durant els anys intermedis, han fet nombrosos espectacles
junts, llançant el seu àlbum debut 'A
Narrow Escape' el 2016 amb l'aclamació de la crítica. Amb Joel Barford (bateria) i Adam King
(contrabaix), el seu darrer enregistrament inclou música original inspirada
en el tema de la "casa"... casa en aquest sentit no només representa
els molts llocs on han viscut tots dos, sinó també a les persones que han
conegut pel camí. El duet descriu la música a “Feels Like Home”: "Arrelat a la tradició del jazz, aquesta és
una música eclèctica, basada en el groove i fonamentalment melòdica. Inclou
elements d'Hard Bop, Latin Jazz, Gospel i fins i tot Folk, hi ha records per a Dexter Gordon, Stanley Turrentine, John
Coltrane, Antonio Carlos Jobim, Bill Evans, Brad Mehldau, McCoy Tyner i molts
més. Es tracta d'una música honesta plena d'emocions, inspirada i unificada al
voltant del tema central de.... "casa".
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost i arranjat per Vasilis Xenopoulos, anomenat...
8.6.- Gett Off My
Lawn (V. Xenopoulos) 4:14.
I d’aquest tema ens
diuen això: “Compost per Vasilis,
aquest contrafact es basa en “You'd Be So Nice to Come Home To”. És un dur cop
d'ullet a una anècdota dins del món del jazz, d'un públic extremadament
familiar, que en una expressió d'afany vora l'assetjament, va aconseguir
localitzar un conegut líder de la banda fins a la seva residència, només per
fer el seu camí pel jardí i fins i tot per trucar a la finestra de la cuina!”.
I quina brutalitat de
tema que acabem d’escoltar, amb quina vitalitat l’han fet, quina velocitat d’execució
després de la Intro del baterista Barford.
Melodia feta per Vasilis magistralment
com ha estat la seva improvisació. Quina manera de tocar el tenor més brillant,
per les seves idees i fraseig, amb un so robust però no en excés. El pianista Edis l’ha seguit amb potència, amb
presència de so en el registre del mig, amb fraseig, amb un punt de percusiva
manera de prémer les tecles del seu piano. Un llenguatge jazzero més que
evident, ens el mostra com a magnífic músic alhora que gran arranjador. També
en Barford a la bateria ha fet uns “quatres”
compassos improvisant i així arribar al final del tema passant per recuperar la
melodia principal i acabar-lo de cop, de manera brutal i ideal per ja
deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Vasilis Xenopoulos; Paul Edis; Adam King i Joel Barford.
I acabarem el
programa amb el potent disc “Lighter
Notes” del jove pianista Luca Sestak,
publicat per Initiative Musik. Enregistrat
per David Lörch a la Fattoria Musica Osnabrück. Mescla de - Luca Sestak i David Lörch. Mastering - Klaus
Scheuermann. Moltes gràcies a Kawai
Pianos per oferir el seu exquisit Shigeru
SK-EX per fer aquest àlbum. Amb Luca
Sestak, piano; Alexander Broschek contrabaix i Nicholas Stampf, bateria,
amb Oli Parker, trompeta en “BIame
Game”. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web
del músic: https://lucasestak.com i del disc: https://lucasestak.com/products/lighter-notes.
Doncs estem davant
d’un virtuós del piano, la qual cosa comprovarem ben aviat, car els seus dits
volaran literalment amunt i avall del seu piano. Hi ha temes potents
rítmicament parlant i n’hi ha que comencen com a balades, com és la versió que
fa ell de la coneguda “The House Of Rising Sun”, i que en un determinat moment,
cap al final, canvia de tempo i va a tot tren. Finalment recupera el tempo
inicial, però. “Nocturne” comença delicadament i així seguirà fins al final en
un tema amb un “beat” molt suau. “When the Wind Turns” és també així de
delicada durant una gran part de l’estona del tema, apropant-se però a un final
que acabarà essent força potent, intens i majestuós, recuperant la calma
inicial per acabar definitivament el tema. Amb “Blame Game” les coses canvien,
car el tema ja té un caràcter rítmic ben marcat des de l’inici, amb el baixista
fent una magnífica línia de baixos i el líder acaronant el piano, havent-hi
però el magnífic so de la trompeta de Parker,
i més coses que es podrien dir dels temes.
I ja estem disposats
a escoltar-lo, a escoltar a aquest trio liderat per Luca Sestak i per això proposo que escoltem un preciós tema, l’anomenat...
9.7.- When the Wind
Turns (Luca Sestak) 6:39.
I tot i que ens els
crèdits no surt, és obvi que ens ha tocat un piano elèctric Rhodes. La composició té també un punt
de tendresa, de melancolia, alhora que una bonica melodia. Tema llarg de més de
6 minuts i mig on hem pogut constatar la mestria del líder. I si no l’hem
escoltat com a virtuós, que n’és, doncs ben aviat ho constatarem, i esclar que
també us convido a cercar-lo i trobar-li músiques seves, que n’hi ha, i gaudir-les també. Una melodia que ens apropa
al món Clàssic i també amb un punt de Pop suau i Funk. La seva improvisació ha
estat farcida de melodia però també amb uns llargs moments potents i repetitius
pels arpegis inversemblants que ha fet tot just abans de recuperar el delicat
final amb el motiu principal amb el qual també ha començat. Els dos companys de
la base rítmica l’han acaronat tot i acompanyant-lo; el baixista Alexander Broschek i el baterista Nicholas Stampf. El líder també ens ha
acaronat en els seus primers moments solistes, barrejant improvisació i motiu
principal, tot just a la meitat del tema, a partir del qual l’ha desenvolupat
abastament, i sempre seguint el motiu melòdic i harmònic principal. Aquests
moments s’han anat estirant, creixent en intensitat, en potència arribant a uns
extrems força interessants. I quin final més bonic i delicat, tema ideal per ja
començar-los a escoltar.
El pianista i
compositor d'origen alemany Luca Sestak
és reconegut internacionalment pel seu estil de jazz virtuós i clàssic, amb un
canal de Youtube que compta amb més de 30 milions de visualitzacions. Després
del seu llançament del 2020 'Right or
Wrong' a través de Sony Music, actuacions per a dos presidents, una gira de
tres setmanes per la Xina i més, Sestak torna a les seves arrels amb 'Lighter Notes', que es publicà el 8 de
març. “Al llarg dels anys, la meva música ha estat influenciada pel jazz, el
funk, el pop, el blues, el hip hop i els ritmes electrònics. Amb 'Lighter Notes', volia crear un àlbum
que mostrés aquestes influències, però que no sigui l'àlbum de jazz
"comú" que es podria esperar", va dir Sestak. "És més aviat una col·lisió entre gèneres i mons
sonors" habilitats pianístiques excepcionals, així com la seva capacitat
creativa per barrejar diversos gèneres musicals sense esforç, el disc inclou
sis composicions originals juntament amb un arranjament de la coneguda cançó
tradicional "House of the Rising Sun".
Seguim escoltant-los
i ara amb dos temes junts i en el darrer amb el so de la trompeta d’Oli Parker i temes anomenats
10.1.3.- Anticipation
(Luca Sestak) 4:41.
10.2.10.- Blame Game
(Luca Sestak) 3:56.
I déu n’hi do de
tema, de temes del Luca Sestak. I l’”Anticipation”
té una trempera força evident i ja des dels primers moments del tema, amb el
primer i potent acord. Posteriorment, les coses van i venen de la dolçor a la
potència, aquesta darrera forma de tocar, sembla doncs que li va molt a aquest
jove crac. Sap però mesclar els moments delicats amb els més potents,
aconseguint unes dinàmiques molt interessants que fan els temes més
entretinguts. Un tema potent per l’aspecte rítmic, que quasi va a tot beat pel
baterista Stampf i les línies mestres
de baixos de Alexander Broschek. Una
altra brutal improvisació del líder i jove crac que sembla haver enlluernat a
tothom que l’ha vist en directe.
I quin tema el “Blame
Game” més maco, també per la rítmica que té, i per descomptat per la trompeta
de Parker. Una melodia simpàtica,
una mica picarona, com el so de la trompeta. Tema amb el baixista i la seva
línia de baixos i les escombretes del baterista. Improvisació delicada del
líder al piano; reeixida també la del trompetista. Amb un so un tant de
trompeta de Jazz Clàssic, i no tant el seu llenguatge, que no és que sigui molt
i molt modern, però que sí lliga amb l’esperit del tema. I deia que
improvisació delicada del líder, sí, però també potent, com semblen agradar-li els
canvis dinàmics. Un tema preciós, amb un gust musical sense cap mena de dubtes,
amb un ritme que et fa bellugar el cap d’un cantó a l’altre, amb un Swing,
Groove, amb tot lo necessari per fer bellugar el cos, que l’ànima ja es belluga
de fa estona.
I seguin parlant
d’aquest projecte on també fa reinterpretacions de peces clàssiques de Chopin, Gulda i C.P.E. Bach en un
context de jazz i ritme com el títol suggereix, "Lighter Notes" va ser impulsat per un esforç conscient
per emprar un enfocament més delicat i dinàmic per donar més significat a cada
nota influenciada pels mons sonors d'Olafur
Arnalds i Nils Frahm, Sestak va preparar el seu piano amb materials com
tires de feltre i cinta adhesiva, oferint una estètica càlida i íntima amb la
qual contrastar els passos explosius d'energia destre pels quals el pianista ha
arribat a ser conegut. L'àlbum sencer es va gravar en directe, sense clics ni
pistes de suport, defensant l'autèntic so en directe del trio de piano de Sestak mentre naveguen pels seus
complexos arranjaments i la seva àmplia gamma d'influències.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I un altre dels temes
d’aquest disc és...
11.6.- Everyone’s
Busy (Luca Sestak) 4:09.
I de nou hem escoltat
un tema força potent i que ens ha recordat a l’Allan Parsons i algun dels seus temes. De ben segur que el Lucas el déu haver fet pensant en ell.
Tot plegat sonant força Pop i sense oblidar l’aspecte de les improvisacions,
sense oblidar el Jazz-Rock en aquest cas, una determinada Fusió més rockera. M’ha
semblat que el tema ens mostraria la seva diversitat musical. No sé si he
comentat que encara hi ha temes molt més plens de classicisme, crec que no; més
endavant us ho diré. De ben segur que els directes d’aquest trio han de ser
força potents i interessants per la seva diversitat on ell es passeja per
diferents mons musicals. De nou sap jugar amb les dinàmiques. De nou ens
embolcalla amb la seva genialitat. De nou una base rítmica consistent ens
il·lumina, ens fa restar escoltant-los fins el final dels temes.
Acompanyen a Sestak, Alexander Broschek al contrabaix
i Nicholas Stampf a la bateria, tots
dos companys d'estudis de la reconeguda Pop
Academy de Mannheim, Alemanya i músics consolidats per dret propi, que
actuen regularment amb persones com Alice
Merton, Nick Hakim i Conic Rose. El nou disc de Sestak no és només música; és un testimoni del viatge del pianista
fins a les seves primeres inspiracions i el seu enfocament més lleuger i
juganer a la vida. Aquest àlbum és un recordatori de no prendre's les coses massa
seriosament, d'apreciar les notes més lleugeres de la música i de la vida.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja aquest mateix divendres 3 de maig amb el “N.E.C. Organ Trio” amb Óscar
Neira, saxos; Gilles Estoppey, orgue Hammond i Robert Castelli, bateria. En
un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Entrada gratuïta. Us hi esperem.
I alguns dels seus
temes fan referència clara al món clàssic interpretats però a una velocitat
esfereïdora com són “Sarcasmus”, “Toccata”, “Solfeggietto” i “Minute Waltz”. I
ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema
anomenat...
12.9.- The Final Lap
(Luca Sestak) 4:00.
I quin altre tros de
tema que acabem d’escoltar més potent. M’ha recordat els que fa l’amic Lluis Coloma a tot boogie woogie, prova de nou de la versatilitat de Luca Sestak. I ara sí que hem constatat la seva genialitat. De nou
el control sobre les dinàmiques, de nou un control evident de l’aspecte rítmic,
gràcies també a la lloable feina dels seus dos amics, Alexander Broschek contrabaix i Nicholas Stampf, bateria. Una tasca
al piano magnífica, i de nou amb un directe que déu fer tremolar les parets.
Una mà esquerra magistral fent la línia de baixos i una dreta entremaliada i
brillant, creant línies melòdiques. Una rítmica brutal la del seu solo al
piano. Com es passeja amunt i avall del teclat. Com sap gestionar els volums.
Com sap crear emocions. Quina maduresa musical i humana la d’aquest jove que no
arriba a la trentena. Un magnífica tema per acabar-los d’escoltar i nosaltres
el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. O
sigui que gràcies crac Luca Sestak,
gràcies Alexander Broschek, Nicholas
Stampf, i també a l’Oli Parker
que ha tocat la trompeta en un tema.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
blogger templates |
