Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 Molins i Abrera....amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs aquest divendres 18 de setembre vam poder inaugurar la 12ena temporada del Jazz Club la Vicentina, i ho vam fer amb un preciós i extraordinari concert de Jazz Clàssic i d’altres músiques que els músics ens van oferir i que nosaltres vam escoltar ben bocabadats. Va ser magnífic, per això que acabo de dir però també per la gent i el seu comportament cívic seguint la normativa de seguretat per la Covid-19 i tot gràcies al suport de l’Ajuntament de SVdH. De cara a l’octubre tenim dos concerts, però d’això ja en parlarem més endavant.

Pel que fa al programa d’avui, dir-vos que us proposo escoltar dos projectes força personals amb músiques més o menys afins, i aquestes són les del projecte d’en Txema Riera Trio + 1, “Allegoria”, primer disc de vinil de l’editorial Underpool i que Joan Recolons va adquirir quan vam anar al Sunset Jazz Club  de Girona, per veure els “Movin’ Wes”, un altre projecte del Txema i que jo vaig digitalitzar en primera escolta. El darrer projecte serà el del guitarrista Ivan Ilic Tetra Pack, “Ready to Go”, editat per SatelliteK. El bonus track serà de Wayne Shorter encabit en el seu disc “Adam’s Apple” i podrem escoltar un micro conte de Teresa Tuset. Avui és un d’aquells dies on es pot constatar el suport que els hi donem als nostres músics recolzant els seus projectes. 

I us recordo que Jazz Club de Nit forma part del col·lectiu Esfera Jazz i al blog veureu una imatge amb el seu corresponent enllaç si la cliqueu:

https://www.esferajazz.com/

Som-hi doncs amb les músiques i així és que començarem amb el projecte d’en Txema Riera.... 

“ALLEGORIA”

Txema Riera Trio + 1 

Editat per Underpool UNDP045

Enregistrat per Sergi Felipe el 28 de febrer i l’1 de març a Underpool Studio de Esplugues de Llobregat.

Mesclat per Sergi Felipe

Masteritzat per Eivind Opsvik 

Txema Riera, orgue Hammond B3

Santi de la Rubia, saxo tenor

Dani Pérez, guitarra

Roger Gutiérrez, bateria 

Tots els temes són del Txema Riera excepte “Olivia” que és de Silvio Rodriguez. 

Doncs estem davant d’un disc de vinil digitalitzat per qui us parla, i per tant amb una durada la típica dels vinils, minuts més o menys, i aquí són quasi 36 els minuts de les seves músiques. Un projecte amb tres temes per cara, amb tempos variats i des dels més delicats fins els més vitals, tot i que no massa ràpids de tempo. Sí que podem escoltar-ne tres de suaus, i tres que són més canyeros. Diria que el més dolç és “La mirada” tercer track de la cara B, iniciat per la guitarra i efectes del Dani, en una “Intro” a guitar-solo preciosa, com així seguirà sent la resta del tema com en el moment d’escoltar el saxo tenor del Santi. El primer track de la cara A, “Àrtic”, és també així de delicat amb una melodia quasi “minimalista” per notes llargues del saxo tenor, i un fons permanent de l’orgue Hammond que els dóna tot el suport. La incursió d’en Roger a la bateria donarà el plus de “Groove” que ja escoltàvem implícit des de quasi els inicis. I també és així de preciós el tema de Silvio Rodriguez, “Olivia”, primer track de la cara B, ja des dels inicis amb la coneguda melodia a càrrec del saxo tenor del Santi. El tema és suau, sí per melodia, però també té  un “Groove” que es percep des del primer moment i més es nota en les improvisacions, la primera, la del líder Riera, tema que respira amor per totes bandes. I el tema “Alila”, segon track de la cara A, és un 3x4 un pèl viu de tempo tot i que no massa, amb un motiu principal recurrent que recuperen prou sovint. La melodia comença amb el so del tenor de Santi, i ja notem el Swing, i ben aviat el motiu comentat. Amb el solos, i primer el de Dani gaudirem pel so i el “Swing-Groove” tan ben marcat pel peu i baixos del Txema i el “Ride” finíssim d’en Roger i així seguiran. En el tercer track de la cara A i tema “Petra”, el tempo és més viu, situant-nos per arranjaments i musicalitat en un Jazz a tot “Post Bop”, i “Swing” i així ho notarem en les impros primer del Santi i posterior d’en Txema i final del Dani. I el tema més viu del projecte l’inicia Roger a la bateria fent una magnífica “intro” ell sol, segon track de la cara B i anomenat “El seu rei”. Després d’ell, magnífic baterista, el tema sorgeix amb el so del saxo tenor de Santi, amb melodia i suport harmònic de guitarra i Hammond B3. Melodia curta que ràpidament dóna pas al solo de Dani amb la seva característica sonoritat i increïble tècnica, i el tema seguirà, esclar, però ja el comentarem posteriorment. 

I com que aquest disc és un vinil, no sembla haver-hi cap enllaç al web de Underpool però sí que n’hi ha un, a un altre en CD del mateix Riera, a trio amb el Dani i Roger o sigui que us posaré aquest enllaç al bolg:

https://www.underpool.org/releases/terror-txema-riera/ 

Doncs comencem amb les seves músiques, i ho farem amb el preciós tema de Silvio Rodriguez.... 

B1.- Olivia    (Silvio Rodriguez)    4m41s 

I quin bon gust d’en Txema d’haver recuperat aquesta preciosa cançó de Silvio Rodriguez, i jo també l’he tingut perquè la he escoltat de nou, anys que feia que no ho feia, en la versió original i la veu d’ell i les seves guitarres, la d’ell i la solista de Guerra. El tempo del tema que han versionat els nostres herois crec què és el mateix de l’original, amb el saxo càlid del Santi fent la veu de Silvio, i seguint la preciosa melodia, i millor lletra, en l’original. Dani fa la feina de Guerra pel que fa a embelliments solistes i Txema ha fet la melodia de nou, tota sencera, tant li deu agradar. Ell mateix ha encetat la improvisació amb tota la profunditat del seu Hammond B3, i Dani ha fet de pont, com abans, per així escoltar altre cop la melodia amb el saxo tenor de De la Rubia, i sempre els baixos del peu del líder, i les manetes destres i discretes del Roger, ell, delicat com el que més. Quina delícia d’interpretació d’aquesta preciosa cançó que ens han fet els nostres herois, i què bé començar un programa amb música així, sigui de Jazz o no, el programa o la música. 

Txema Riera: Nascut en 1981, cursa piano clàssic fins al grau mitjà, on s’interessa pel jazz. De formació moderna inicialment autodidacta, estudia instrument amb Guillermo Klein, amb qui també estudia tècniques de composició. Posteriorment es gradua a l’ESMUC, on estudia amb Joan Díaz, Joan Monné i Albert Bover, entre altres, rebent classes de Sophia Rossoff, Bruce Barth i Michael Kanan. Sembla cursar o haver cursat el Màster en Interpretació de la música antiga també a l’ESMUC, en l’especialitat d’òrgan històric, amb l’organista Javier Artigas. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el mes vinent, aneu reservant la data del 10 d’octubre dissabte a les 19h. Farem el 1er dia del Festival de Jam Sessions a SVdH  amb els combos d’alumnes del Musical de Bellaterra i ESEM Taller de Músics. Dia per donar suport als joves alumnes però també de gaudir amb els seus professors com per exemple Eladio Reinón que cada any els acompanya. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. 

I seguim amb més música d’aquest magnífic Trio + 1, i ara us proposo escoltar el tema.... 

A2.- Alila       (Txema Riera)        7m47s 

I quin final més apoteòsic que han fet d’aquest “Alila”, brutal en Santi, brutal tots plegats a la màxima expressió i potència. El tema ha començat però més delicadament, amb una “intro” i posterior melodia a càrrec del saxo tenor de Santi fent el tema i pont del guitarrista i saxo tenor, i posterior motiu principal que escoltem de manera recurrent, i el ritme, ternari simple crec jo, tot i el Swing. La melodia torna a sonar a càrrec del tenor, i de nou, pont de guitarrista i saxo, i motiu principal trencador, i encara un motiu del Santi que obra la porta als solos, el primer a càrrec del gran guitarrista Dani Pérez. El seu solo és de llibre, iniciant-lo amb la mateixa frase del tenor tot i el canvi de to. El so de la seva guitarra és electrificat i passat per sedassos diversos sense ser exagerats, car la tècnica i fraseig l’escoltem i no hi ha res de “brut” en el seu so, per distorsionat vull dir. El fraseig és lligat sí, i la creativitat d’aquest mestre no té límits. Li hem pogut escoltar una preciosa frase que ens ha recordat a la pròpia melodia i que ell ha fet en el moment adequat. La intervenció del líder Riera ha calmat lleugerament les aigües en els seus inicis, tot i que el seu solo ha anat creixent d’intensitat, alhora que mostrant-nos el domini que té del Hammond B3, per teclats de dos pisos i pedals pel baix, coses aquestes gens fàcils. Txema és també un gran improvisador i així ens ho ha mostrat. I sempre en Roger portant la màquina rítmica de manera magistral, amb “Swing” en els solos, i ritmes trencats en el motiu principal recurrent. Santi recupera la melodia i no només, car inicien una Coda on ell improvisa de manera brutal, arribant tots al clímax final, que ja hem comentat. Un altre tros de tema. 

En els últims anys, ha format part de grups com Tempus Fugit Ensemble, Cannonball Adderley Legacy, Apol·lo 13, Rossolino Memorial Quintet, Big Acoustic Band, Bruna Johnson, Cesc Miralta Quartet, Movin’ Wes, Dimitri Skidanov Ellington Project, Victor Corretja Vocal Quartet, Esther Condal, Angelina i els Moderns o Canto & Basso, entre altres. Toca com a freelance amb músics com David Mengual, Ramon Prats, Jaume Llombart, Xavi Hinojosa, Mario Rossy, Juan De Diego, Idafe Pérez o Francesc Adroher. 

I seguim una mica més vius de tempo, ara amb el tema amb nom de dona... 

A3.- Petra              (Txema Riera)        4m59s 

Un tema que han acabat més o menys com l’han començat, amb un “Swing” quasi permanent tota l’estona, tot i haver-hi també alguna frase on sembla trencar-se, coses del compositor i recursos emprats en alguns dels seus temes, o això em sembla a mi. La melodia ara la fan saxo tenor i a moments també la guitarra, i és Santi de la Rubia qui primer ha iniciat les improvisacions, fent-ne una d’increïble, marca de la casa, car en Santi és un dels més potents saxos tenors de l’escena peninsular i fins i tot europea; una impro melòdica alhora que farcida d’arpegis però que sonen tan suaus com si melodia fossin. El seu control tècnic de l’instrument és igualment brutal, alhora que el seu bon gust interpretatiu. Com és habitual, en els solos del Txema amb l’orgue, el so és força més delicat, més dolç, coses d’ell i del Hammond. Magnífica improvisació també amb força contingut melòdic, i més al final, que li ha servit de pont per acabar-la. Dani els ha seguit, amb la igual mestria, i com es noten els canvis rítmics que el tema incorpora en el que en podríem dir pont però què és més com un punt i seguit. La guitarra de Dani ara sona “pelada”, sense efectes vull dir, quasi com una de caixa, i així és quan es nota la mestria dels guitarristes, per punteig nítid i precís, i igualment amb el seu llenguatge jazzísitc, magnífic, com és també el de la resta de companys. Un altre magnífic tema d’aquest quartet i gran composició de Txema Riera. 

La seva tasca s’ha vist plasmada per la col·laboració en diferents treballs discogràfics, com Full Nelson i Mode Joe (Nelson Project, 2008 i 2012), Blues del Fosquejar (Ernesto Hernández Cuarteto, 2009), Gaudí, Invisible Forms (Cesc Miralta, 2011), Metròpolis / 8 ciutats (Alfons Carrascosa Big Acoustic Band, 2011), Home (Esther Condal, 2012) i Wind & Song (Victor Corretja Vocal Quartet, 2012). A nivell pedagògic, compagina la tasca de professor de piano en el Conservatori d’Igualada, on treballa des de 2006, amb les classes que imparteix al Taller de Músics Escola Superior d’Estudis Musicals. 

Acabarem aquest projecte amb el tema més vital del disc, anomenat... 

B2.- El seu rei         (Txema Riera)        7m03s 

Normalment diem que acaben els temes com els han començat, però no és aquest el cas, car Roger  l’ha iniciat amb una llarga “intro” a solo de bateria, per cert que increïble l’ha fet. I quina melodia inicial amb el saxo del Santi i per ritme trencat també amb el Roger per després afegir-s’hi la orgue i guitarra. Un tema un punt divertit, un punt entremaliat, per melodia, i “Swing” en les improvisacions, això quan en Roger vol, car sempre està creant i fent de les “seves” introduint fraseig rítmic a dojo. Dani ha estat qui primer ha viscut aquesta comunió amb el jove baterista, i sempre el “walking” dels baixo i peus del líder al Hammond. Una altre magnífica improvisació seguint clarament l’harmonia del tema, quan a ell li ha semblat, esclar. Santi amb el seu profund, un tant fosc so en la part baixa del registre del seu tenor, i de nou amb una altra improvisació magistral, per velocitat d’execució, per tècnica, per gust interpretatiu i impro melòdica. Com també així ha estat la del líder al Hammond B3, i líder del projecte, Txema Riera, amb el seu preciós so. La seva mà dreta va lleugera i gràcil sempre que improvisa, i també va segura i crea línies melòdiques precioses, i mentrestant, els peus fan els baixos i en Roger fa que tot camini la mar de bé. Recuperen la melodia, i van acabant el tema dolçament amb una mena de “vamp” i motiu repetitiu. Magnífic final de projecte el d’aquest amic nostre, i de fet, tots ells són amics nostres, car tots excepte el líder han vingut a tocar al Jazz Club la Vicentina. 

I després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset........................Gràcies Teresa, per sempre explicar-nos-ho amb la teva vitalitat i intel·ligència. 

I ara acabarem amb el segon projecte, el del guitarrista Ivan Ilic...encabit en el que en podríem dir Jazz Fusió per qüestions rítmiques i demés..... 

“READY TO GO”

Ivan Ilic Tetra Pack 

Editat per Satelite K

Enregistrat per Carlos Flores el 16 i 17 de desembre de 2017 a Barcelona

Mesclat per Janko Maras

Ivan Ilic, guitarra

Gilles Estoppey, teclats

David Marroquin, baix elèctric

Joao Vieira, bateria 

Tots els temes són de Ivan Ilic. 

I estem al davant d’un projecte amb 8 temes i 38 minuts de músiques amb un determinat tarannà rítmic, potent, amb una clara relació amb la Fusió del Jazz i demés estils, i per tant amb el Funk, i el Jazz-Rock tot i ser molt melòdic. Els tempos no són molt vius, però sí molt marcades les seves rítmiques, les del Funk-SoftRock, tot i que no sempre. De fet el tema més delicat és el que titula el projecte “Ready to Go”, a guitarra clàssica i teclat, ells dos molt delicats, amb una bonica melodia, on ens preparen pel que vindrà d’aquesta manera tan maca. De fet, el que vindrà ja sonarà totalment electrificat, com el sisè tema “My Favourite Gray”, a un tempo mèdium molt tranquil·let. El so de la seva guitarra és així com una mica passat per sedassos electrònics diversos, i la melodia ha començat amb la seva guitarra, una melodia recurrent i que ben aviat se’ns enganxa, cosa aquesta que mostra la qualitat de la composició, i no per ser massa fàcil i sí per ben trobada. I el tema més curtet és el setè track “Sunny Stars”, una mica més viu de tempo i també marcat pel ritme beat de Joao. El teclat de Gilles i el baix de David hi són sempre donant-li el suport adequat al líder. I el cinquè track  “Brut” comença amb guitarra i baix fent-ne la melodia a duet, un pèl trencada de ritme, però que ben aviat apareixerà ben marcat i també a tempo mèdium amb la guitarra del líder, ara amb un so més net, el de la seva guitarra de caixa. I amb el segon track “Wind in the Face” ens trobem amb un tema una mica més viu i marcat també per la melodia força enganxosa per motius repetitius, i primera impro a càrrec del teclat de Gilles. I una mica més viu, tenim el quart track “Too Far”, amb en Joao iniciant-ne el tema amb una intro seguint en clau de Funk-Soft-Jazz-Rock, en podríem dir i posterior melodia i solos del líder i sons sintetitzats del teclat de Gilles. I de la manera com comença el primer track del disc ens semblaria que tot aniria així, i no, només són els inicis, i sí, força rockers, els del tema “Crazy Boat”. Després tot anirà força més tranquil, tot i la persistència rítmica, i apareixent de tant en tant aquest motiu principal. Tot i això, ens trobarem amb “breaks” que fan que tot esdevingui més calmat, aparentment. I ja per acabar, el tercer track “The Bridge” comença amb l’orgue suament, però ben aviat apareixerà la guitarra elèctrica del líder totalment electrificada per sons diversos, com també el teclat, i sempre el ritme persistent marcat per Joao i també el baix de David. El solo del líder ens situarà en l’òrbita adequada en el tema més potent del disc, a tot Soft-Jazz-Rock, i no progressiu, pel fet de ser més Jazz que Rock, i sí amb tot el Funk. 

I deixem l’aspecte rítmic del projecte i dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music: http://ivanilicmusic.com/tetra-pack/ 

Comencem amb un dels temes delicats del projecte, el magnífic.. 

6.- My Favourite Gray       (Ivan Ilic)      5m09s 

I doncs ja veieu que hem canviat de registre, d’estils, però seran similars algunes coses, com per exemple la delicadesa i tot i haver algun tema potent, tampoc és que siguin massa trencadors. Hem començat a tot Funk tot i que força delicat, i amb un punteig solista a la “intro” del tema amb el líder tocant la seva guitarra fent una mena de “pizzicato”. El so ha estat així tot el tema, i el ritme ha estat ben marcat per baixista, David i baterista Joao, i ells dos donen el suport adequat al solo del líder, el qual es mostra totalment solvent i creatiu. També Gilles ha estat sempre en segon terme recolzant al líder i guitarrista, el qual ha fet, en podríem dir, tota la feina. Primer, en la intro, presentant-nos el tema, després desenvolupant la melodia ja amb tots quatre, i posteriorment fent el seu reeixit solo, i recuperant la melodia al final. I és que aquest és un projecte personal, molt personal per les composicions, però també és un projecte de grup, esclar. I per això, entremig del tema hem tingut la participació solista de David al baix elèctric, el qual ens ha mostrat el bon gust en la seva interpretació que també ha estat força delicada. Molt bon tema per començar amb les seves músiques. 

Ivan Ilic va néixer a Belgrad (Sèrbia) el 1979, on va fer els seus primers concerts amb les seves pròpies formacions "Havarija" i més tard "Free House".

El 1999 va crear la banda "Solid" formada per diversos joves talents d'aquella època a Belgrad, amb la qual va gravar els àlbums "Ta-ta-ta-tira" el 2000 i Jazz & Samba el 2003. "Solid" va assistir al "Nishvile ”Festival i“ Festival Internacional de Jazz i Blues-Sabac ”on van guanyar el premi a la millor banda de jazz jove de Iugoslàvia el 2002. També ha enregistrat discos per als grups“ Calor de Cuba ”i“ Uros Stamenkovic Trio ”. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I seguim amb la potència inicial del primer track.. 

1.- Crazy Boat        (Ivan Ilic)      4m49s 

Doncs tot i començar amb la força del Rock, per distorsions de la guitarra i potència rítmica, el tema té un tarannà força més tranquil. I així ho hem escoltat primer amb la que seria la melodia del tema a càrrec del guitarrista, amb unes frases que es van repetint pujant de mig to, crec, a cada passada, repetint aquesta cadència amb el teclat, també,  per tornar a la seqüència més canyera. Gilles ens ha acaronat amb el seu solo al teclat, per delicat ell, però també per la resta de companys que l’acompanyen de manera molt delicada i així ha seguit fins arribar al moment on enceten una preciosa melodia repetitiva, moment en el qual Joao ens ha mostrat el seu saber a la bateria, que és molt. I així han anat acostant-se al final del tema, acabant-lo delicadament. 

El 2004 es va traslladar a Barcelona i va acabar els estudis de música moderna i jazz a "L´aula de musica moderna i jazz del conservatori Liceu" el 2006, quan també va gravar dos discos: "Chily, Claud amb Slavich" i "Dirty shoes" & tacons alts ”com a líder d’un trio. Del 2005 al 2014 va formar part de la banda “Los Moussakis”, que va participar a la gira “Diversons” La Caixa i a l’espectacle teatral “Musica de los Balcanes dentro de una maleta” (2006-ara). Amb "Los Moussakis" va gravar el 2009. i amb un cantant Jordi Molto el 2008 i el 2009. Durant aquest temps també tocava amb "Shine", Tal Ben Ari i "Jaguatirica". Amb el trio també va gravar el disc "Platonic" el 2011 i va actuar al "Festival internacional de jazz i blues de la ciutat del nord", "Nishvile". 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

Seguim amb el segon track, un pèl més viu, anomenat.. 

2.- Wind in the Face         (Ivan Ilic)      3m57s 

I de quina manera més etèria han acabat aquest tema. I ves per on que l’han començat amb la melodia ben puntejada pel líder i guitarrista. El funk marcat per Joao i suport del David al baix ha mantingut el tema amb aquesta pulsió, que tampoc és que sigui massa canyera, seguint l’estil delicat i un tant Soft-Funk-Jazz, molt maco, per cert. El tema acaba amb unes frases repetides moment en el qual Gilles ha encetat el seu precís i bonic solo al teclat, i faré èmfasi en lo maco que li ha quedat el pont, on es nota clarament el canvi de centre tonal. I és que el seu solo li ha sortit molt elegant alhora que molt ben executat. El líder l’ha seguit també amb la mateixa elegància, i sí, sembla que aquesta és una bona definició resum de la seva música i maneres de fer d’aquesta formació. El líder ens ha recordat de passada alguna frase, o tros de frase d’algun estàndard, o això m’ha semblat a mi que he escoltat un trosset del “Softly...”. La seva pulsió és un tan percussiva, seguint la dinàmica rítmica de la base rítmica de dos, baix i baterista, mentre el teclat també fa la feina de recolzament. Al final del solo del líder, hi ha uns moments d’esplai de Joao a la bateria, tot just abans d’acabar el tema de manera etèria pel teclat. 

El mateix any 2011 va estar de gira per l'Institut Francès amb una cantant Sophie Jalton. El 2013 va enregistrar amb “Tetra Pack” el disc “Paranoic” i va fer una petita gira pel sud d’Espanya. El 2014 va ser músic de residència al Gran Casino Barcelona actuant amb el seu Trio, “Kaleidoskop” i “Solid”. L’any vinent va participar en el projecte “Balkan Reunion” de BGKO com a convidat a la gravació i al concert. El mateix any va estar de gira per quatre capitals europees presentant àlbums "Platonic" i "Paranoic". El 2016 va gravar un àlbum "Macedonian Songs" amb Balkanaizer i "Od Ebra do Dunava" amb BGKO. L’any 2017 grava el quart disc d’autor amb Tetra Pack, “Ready to go” (SatelliteK) i el 2018 “Balkan Blues” (SateliteK) amb Balknaizer presentat a les gires de Suècia i el sud d’Espanya. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara seguirem amb el tema... 

4.- Too Far   (Ivan Ilic)      4m52s 

I sembla que el senyal d’identitat és el d’acabar delicadament temes que han començat amb una determinada pulsió rítmica, com és el cas. I és que l’han començat amb la intervenció solista del baterista Joao, amb una bona “intro”. El ritme ben marcat ha donat pas a la melodia a càrrec del líder a la guitarra, acompanyat per baix i teclat. Aquest és un tema que té algunes interrupcions o breaks, com la primera a guitarra sol. El ritme se’ns emporta, fins un altre moment on ens trobem amb unes frases repetitives, que retallen el ritme, moment en el qual el líder Ivan Ilic iniciarà el seu solo amb el baterista Vieira, s’hi afegeixen els companys i tots plegats seguiran la cadència dels tres acords que es va repetint en els moments dels solos. Com el del teclista Estoppey, magnífic per creativitat i llenguatge però també per sonoritats extretes; l’hem escoltat a base de sons sintetitzats. Després, de nou el moment amb les frases repetitives que trenquen el ritme normal del tema, i retorn a la melodia principal, acabant el tema molt suaument. I què maco que els ha quedat. 

I Ivan Ilic actualment viu i treballa a Barcelona tocant en diverses bandes i com a professor a diferents escoles de música. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I acabarem aquest projecte amb el tema més vital.... 

3.- The Bridge        (Ivan Ilic)      4m46s 

I ves per on que aquest “The Bridge” s’aparta una mica del tarannà melòdic dels anteriors temes, i el situaríem més en l’ona més Pop amb algun punt de Rock Simfònic o similar, per melodies i demés. L’he volgut posar perquè així teniu més informació del projecte, i de la versatilitat del líder com a compositor. És ben bé una peça també molt divers, car si la melodia té el tarannà comentat, els solos, i el primer del líder, te barreges estilístiques diverses, amb moments rockers i escales més properes al Jazz. La pulsió és però més en l’ona Funk, també per com la base rítmica acompanya. Els sons sintetitzats tenen relacions properes al Rock Simfònic, per com l’ha desenvolupat. Sembla aquest un pont per passar d’un estil a un altre. Al final recuperen la melodia i l’acaben de cop. Una mostra més de l’amplitud de mires del guitarrista serbi Ivan Ilic, ell també un músic de Jazz que te’l pots trobar en alguna Jam Session, com així ha passat, a les del Flappers de El Masnou, on ens el vam trobar amb el trio liderat per l’Òscar Neira, Gilles Estoppey i Robert Castelli. De fet, Ivan Ilic és un magnífic músic i guitarrista, i així ho hem pogut copsar, en un projecte on el Jazz hi ha estat, hi és, per com han improvisat però també per concepcions diverses en els propis temes. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I per acabar, ara sí, amb les músiques del programa, us proposo escoltar un tema encabit en el disc de Blue Note Explosion “Sharp Shades & Fingersnap” recopilatori i disc de Jordi Lliuret on hi ha el “Footprints” de l’original “Adam’s Apple” de Wayne Shorter amb Herbie Hancock, Reggie Workman i Joe Chambers. El tema que totes i tots coneixeu és molt delicat de tempo, o sigui que passarem d’un ritme Funk a tempo viu a un ritme ternari simple i tempo mèdium slow, el del magnífic tema de Shorter.. 

7.- Footprints                    (Wayne Shorter)     7m28s 

I ara sí que hem acabat el programa d’avui, i us recordo que hem escoltat el projecte d’en Txema Riera Trio + 1, “Allegoria”, el del guitarrista Ivan Ilic Tetra Pack, “Ready to Go”, el bonus track de Wayne Shorter i hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

I us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

I ja hi tornem a ser amb una nova temporada, i ja en portem 12 a Ràdio Sant Vicenç i amb les bateries ben carregades de música, de Jazz, i amb ganes de compartir-la amb totes vosaltres, que per cert, espero que estigueu força bé, vaja, del tot bé. Encara estem passant per aquesta situació tan complicada i que tant mal ens està fent, en tots els sentits. O sigui que no ens queda cap altra que tirar endavant.

Pel que fa a les músiques del programa dir-vos que em plau molt presentar-vos projectes nous, que se’n realitzat en aquests mesos, i que finalment han vist la llum no fa gaires dies. Serà un programa dedicat a la diferent música que han fet dues dones músics, Cristina Miguel i Elisabet Raspall. Acabarem amb un tema a tot Hard Bop i recordant sempre al Jordi Lliuret, i escoltarem de nou els micro contes, aquesta setmana amb el de Carme de la Fuente. De Cristina Miguel escoltarem el seu primer i delicat treball anomenat “Ramé Project”, autoeditat, mentre que de l’Elisabet Raspall escoltarem el seu enèsim i anomenat “I Love Jazz”, editat per Raspall Records.

Comencem doncs amb les músiques del primer programa d’aquesta temporada i ho farem amb el projecte de la saxofonista...


 
“RAMÉ PROJECT”

Cristina Miguel Martínez

Autoeditat el juliol de 2020.

Enregistrat a Graz

Produït per Cristina Miguel

 

Cristina Miguel Martínez, saxo tenor

Alistair Payne, trompeta

Álvaro Vallejo Larre, violí

Daria Ujejska, viola

Mathilde Vendramin, violoncel

Tin Džaferović, contrabaix

Eloá Gonçalves, piano

Luis Oliveira, bateria

Doncs aquest és un projecte força interessant i personal, per com de delicades són les seves músiques, les de Cristina Miguel Martínez. Un treball que ha desenvolupat i creat a Graz, Àustria, lloc on està fent o ha fet el seu Màster. Aquest és un dels Conservatoris de Música més antics d’Europa, em sembla haver llegit, i també un dels més reconeguts. Estem davant d’un treball introspectiu, calmat, que respira pau i amor per la música, pel treball de composició, però també dedicat a la Bellesa, com després us explicaré. La majoria de temes tenen aquests valors comentats, amb tempos delicats. El primer track “Simple Reflection” és el més curt i alhora serveix com a “intro” del que després passarà. Delicat i majestuós alhora, i amb un so profund del seu tenor i acompanyada per les diverses cordes fregades, ens obre la porta al més vital, potser el que més, el “Not a Dialogue”, iniciat per cordes fregades marcant el tempo i també amb el so dels dos vents alhora fent-ne la melodia. Segueix l’“Interludi 1: Jeju”, ja més en l’ona de la més contemporània de les músiques, amb percussions diverses, vents i cordes, i sobretot molta creativitat i inventiva. Amb “Musa”, el violoncel fregat pel seu arc i el seu so profund ens captiva i obra la porta a la melodia a càrrec del saxo tenor de Cristina en un tema força lent, càlid i dolç, amb notes llargues que deixen pas al so del piano, pulcre i cristal·lí. I el “Uplifting”, l’inicia el metall més daurat acompanyat del contrabaix i percussions, ja marcant-nos el tempo i Groove. La concepció també és de so contemporani per cordes fregades i trompeta, en un tema que es va desenvolupant vers tempos doblats on la trompeta segueix essent la reina i on el saxo tenor farà acte de presència quasi al final del tema. I sense adonar-nos-en que seguim amb l’”Interludi 2: Haenyeo”, seguint amb la mateixa història i dinàmica. Dues mostres de la originalitat de la líder, la qual s’allunya vers d’altres espais sonors. I el setè “Alma mía”, amb una “intro” a piano càlida i farcida de musicalitat. Aviat però escoltarem la trompeta d’Alistair Payne i el tenor de Cristina Miguel seguint la cadència de la seva també delicada música, amb un Groove dolç que se’ns va emportant. El “Portrait 1: Fireplace” és un exercici d’introspecció amb veu recitada i parlant en francès, i per sota, els diversos sons de fregar instruments, cordes i demés sonoritats prou estranyes. I el darrer i novè track “Clouds”, l’inicien les cordes fregades molt suaument alhora que profundament. Saxo i trompeta s’incorporaran posteriorment seguint la cadència dels acords, tres o quatre, i ascendents. El so dels violins, ja a les acaballes, és corprenedor per com de sentit és, de sentiment. Un treball molt interessant pel que fa a composicions i interpretacions on Cristina Miguel ens mostra el seu súper modern tarannà.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de Cristina Miguel: https://www.cristinamiguelmusic.com

Comencem doncs amb les seves músiques i que serà alguna de les més dolces, la del delicat tema...

7.- Alma mia           (Cristina Miguel)     7m15s

I doncs de quina manera més dolça hem començat, amb aquest preciós “Alma mia” de Cristina. El tema va agafant “volada” mica a mica, a partir de la “intro” del pianista Eloá Gonçalves, i després començar la melodia amb la trompeta de Alistair Payne fent una mena de “téte a téte” amb la líder al saxo tenor. No sé perquè, però em venen records melòdics diversos i situats en l’entorn de les Amèriques del Sud, per melancolies també, de pèrdues de llibertats polítiques i socials. Cristina ha seguit desenvolupant el tema, fent-ne melodia i la seva part  d’improvisació amb una calidesa exquisida i sonoritat. El suport del contrabaix de Tin Džaferović és substancial alhora que la bateria de Luis Oliveira. El pianista Gonçalves ha seguit desenvolupant les seves idees en la seva intervenció solista, també molt delicada, mostrant-nos tots ells el seu gran nivell com a intèrprets, tots ells companys segurament de Màster a Graz. Els dos vents acaben el tema melòdicament però amb un crescendo que ens apropa al clímax proper al final, d’aquesta preciosa balada anomenada “Alma mia”.

I ella mateixa m’ha explicat què.....

“El CD es el meu treball de final de Màster i resultat d'una tesi d'investigació artística sobre les qüestions de la Bellesa. Què seria la vida si no hi trobéssim bondat i bellesa! Doncs això, la música parla de la bellesa de lo quotidià, de lo imperfecte, lo inacabat i allò asimètric. El concepte "Ramé" prové del balinès i significa "la bellesa del caos". La música que escric en aquest projecte, fa referència a sensacions i també imatges que ens fan sentir allò que diem es bell.” Ens parla també del fet d’estudiar sis anys estudiant a l'estranger primer a Amsterdam i desprès a Graz (Àustrica), i trobar a faltar la família, la terra, el menjar. Diu que les seves prioritats han canviat i la seva música també. Que reconeix les seves arrels i la música que ens presenta, la que fa ara, porta una mica d’aquí, i una mica d’allà, dels seus viatges per la península, Europa i els Estats Units. 

I ens parla d’alguns temes.... “Clouds” és una improvisació col·lectiva que fa referència al moviment constant dels núvols i la posició del cel quan aquests es superposen i es desfan. Els interludis "Jeju" i "Haenyeo" dibuixen l'illa de Korea del Sud "Jeju" on hi viu la comunitat de dones submarinistes "Haeneyo", dones grans i fortes. Belles, treballadores, bondadoses i salvatges. Realment extraordinàries. 

Seguidament us proposo fer un sal estilístic vers la contemporaneïtat amb un dels dos interludis....som-hi doncs i preparem-nos per dos minuts del que quasi podria ser una sessió de lliure improvisació... 

6.- Interludi 2: Haeneyo     (Cristina Miguel)     2m10s 

 Doncs he volgut que escoltéssiu aquest Interludi 2 com a mostra de la diversitat estilística d’aquesta compositora i saxofonista jove, molt jove, però havent acabat el seu G. S. i per tant llicenciada i amb aquest treball de Màster sota el braç tan potent. Dos minuts farcits de delicats sons, percussions diverses entre les quals la “tabla”, això em sembla a mi, alhora que sons diversos de contrabaix, i el de la trompeta que molt suaument es deixa escoltar amb notes puntuals i diversitat de sonoritats. Hi ha un Groove en tot això que mica a mica ens va entrant, ben aviat, vaja, alhora que també entrem en el concepte i musicalitat de la proposta. Quines dones més increïbles deuen ser aquestes “Haeneyo”. 

Cristina ens diu més coses....

Diu que li agrada escriure i tocar conjuntament amb instruments de corda. Que aquest cop ha escollit la formació a trio: violí, viola i cello per varies raons, una d'elles es defugir dels estereotips dels quartet de cordes en la música contemporània i jazz, l'altre per practicitat alhora de programar concerts i girar amb la banda i una de les raons mes importants es perquè l'Alvaro, Daria i  Matilde son músics molt versàtils entenedors de la música improvisada i artistes molt interessants. Tots els músics d'aquest projecte son grans artistes consolidats a l'escena jazzística i de la música improvisada d'Amsterdam i Graz. 

I una bona notícia és què ja teniu al vostre abast una pàgina web “Esfera Jazz” on hi trobareu els enllaços als darrers podcasts de programes de Jazz com aquest, i també enllaços a pàgines web dedicades a les cròniques, entrevistes i “crítiques” de discos de Jazz. De moment som quasi 30 persones pirades pel Jazz que hi estem col·laborant, però la tendència a créixer és força evident, o sigui que això serà collonut. I tot això ha estat possible gràcies a la dedicació de l’amic Àlex García Giménez, company de les ones jazzísitcas i director del Jazzteka Ràdio Digital, que un dia se li va encendre una llumeta i va veure clar que totes i tots nosaltres necessitàvem això, un punt comú de contacte, Esfera Jazz. Per cert, us podeu subscriure i rebre totes les novetats de totes i tots nosaltres: https://www.esferajazz.com/suscribete-a-esfera-jazz/ 

I seguim ara amb un punt més de tempo, i ja més en un concepte musical més proper, i ho farem amb el tema.... 

5.- Uplifting             (Cristina Miguel)     6m42s 

I doncs després d’escoltar-lo algunes vegades, com faig amb tots els temes que acaben sonant, m’ha semblat que aquest tema són dos en un, ja en parlarem quan. De moment comentar com l’han començat, amb contrabaix i trompeta fent-ne la melodia, i de quina manera hem notat la inclusió del ritme amb un Groove força maco a base de cordes fregades diverses i pulsió del contrabaix. I com el solista Payne a la trompeta s’esplaia i creix més i més. Les cordes fregades prenen el relleu de protagonisme i poder, potència, arribant també amb la trompeta a un nivell d’intensitat emocional i sonora molt important. El tempo va doblat i tot esdevé molt més intens, fins alleugerar-se i arribar al final del que seria el primer tema, per mi. La segona part o segon tema comença amb un Riff repetitiu de violins fregats, mentre el contrabaixista Tin Džaferović desenvolupa el seu solo. Un final quasi apoteòsic ara afegint-s’hi Cristina al saxo tenor, i sempre aquella nota persistent del violí, amb la qual l’acabaran de cop. Una meravella de doble composició i interpretació de tots els implicats i implicades. 

I segueix explicant-nos què....En aquest projecte he sentit la necessitat d'experimentar amb altres eines musicals i de notació que em permetin, primer de tot, comunicar-me amb els musics de la banda més ràpidament i amb més profunditat i així arribar a expressar en directe el que vull transmetre amb la meva musica. Així doncs he utilitzat notació gràfica (clouds), he escrit textos (Portrait) i imatges (Interludis 1 i 2). 

I dir-vos que enguany celebrarem el centenari del naixement de Charlie Parker. Algun programa li farem. També els 90 anys de Sonny Rollins, encara viu, afortunadament. En aquests mesos han mort massa músics de l’entorn del Jazz, i el darrer ha estat el gran contrabaixista Gary Peacock, integrant durant molts anys del trio de Keith Jarrett amb Jack Dejohnette. El 15 d’abril Lee Konitz, el 29 de juny, Johnny Mandel, compositor com també Ennio Morricone, el 6 de juliol. El 10 d’agost, en Joe Segal, el 23 d’agost el britànic Peter King...i aquest diumenge passat vam tenir la terrible notícia de la mort del magnífic trombonista valencià Toni Belenguer, per la qual cosa totes i tots hem quedat molt tocats, enfonsats, vaja. Un gran record per a ell i una abraçada a tota la seva família; en fi, una desgràcia musical i humana. 

I per acabar aquest primer projecte de la temporada “Covid” us proposo escoltar el tema.... 

2.- Not a Dialogue             (Cristina Miguel)     4m45s 

Doncs quina intensitat de tema acabem d’escoltar, i afegiria de projecte. El duet dels dos vents és corprenedor i la persistència de les notes de violins, per fregats i pizzicatos, és impressionant. El ritme inherent i nota repetitiva ja al final de la primera part del tema, amb el so del saxo tenor i després a duet saxo i trompeta, ens fa estar-ne atents, pendents del què passarà seguidament. I el que passa, ha passat, és un “break” delicat a càrrec de saxo tenor i baterista, alhora que espurnes de violí fregat i queixós d’alguna cosa. La impro de la líder és magnífica per modernitat, sonoritat i missatge eloqüent femení. El contrabaixista Tin Džaferović la segueix amb una pulsió persistent i les cordes fregades s’hi han afegit, com la trompeta de Payne, i al final totes i tots l’han acabat de cop. I les cordes fregades són les de l’Álvaro Vallejo Larre, violí; Daria Ujejska, viola i Mathilde Vendramin, violoncel, i en Luis Oliveira, bateria. 

I deixem aquest magnífic projecte de Cristina Miguel, el seu Treball de Final de Màster, tot i felicitant-la per la feina feta, i ara sembla  un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...................

Gràcies Carme per sempre explicar-nos-ho amb la mateixa calidesa i relació amb les músiques del programa. 

I encarem ja el darrer projecte del programa d’avui, també d’una dona, però amb un canvi estilístic important per situar-nos totalment a l’entorn del Jazz més “ortodox”, i ho poso entre cometes. 

“I LOVE JAZZ”

Elisabet Raspall

Editat per Raspall Records

Enregistrat i mesclat per Sergi Felipe el juny de 2019 a Undespool Studio, Esplugues de Llobregat.

Masteritzat per Joan Hernández

Produït per Raspall Records


Elisabet Raspall, piano

Fernando Brox, flauta

Jordi Mestres, contrabaix

Aldo Caviglia, bateria 

Tots els temes són de l’Elisabet Raspall. 

Doncs estem davant d’un projecte de més de 50 minuts de músiques totes elles relacionades amb el Jazz per diversitat de ritmes i tempos. Aquest és un treball on Elisabet ens ha volgut recordar a totes i a tots el seu amor pel Jazz, de la qual cosa no en dubtem ni gens ni mica. 10 temes amb varietats d’amors, amb balades, boleros, valsos, blues, caliypsos, i demés ritmes i músiques, les que ella ha pogut compilar en un CD, car ella n’hi posaria més com ara bossanoves i demés ritmes al voltant del Jazz. Així doncs tenim la “Baladeta”, 6é track del disc, amb el seu piano dolç i posterior flauta en les melodies. Elisabet iniciarà les impros i posteriorment Fernando. I el delicat vals és la “Cançó Neta”, preciosa composició amb melodia a càrrec del duet de flauta i piano, i sempre amb el suport de la base rítmica de dos, Mestres i Caviglia, essent el primer qui primer encetarà els solos. I el “boleret” és el preciós “La misma historia”, encetat melòdicament a duet de nou, tot i que la mà esquerra de la pianista va fent la feina harmònica. La flauta, amb el seu so brillant té més protagonisme solista, evidentment. Elisabet encetarà els solos en aquest preciós bolero. En aquest disc hi ha dos Blues, i el primer i més tranquil de tempo és el “Blues Gamberret”, tema amb una molt ben aconseguida melodia, i magnífic swing en les improvisacions, i de nou la primera a càrrec de la líder i posterior la de Brox. I un altre tema magnífic és “A la penombra”, amb una intro a piano sol preciosa i un tant inquietant, com també és la seva melodia, i molt bonica la seva harmonia amb acords descendents, tot això abans del primer solo de la líder. I els ritmes càlids també hi són, i el del Calypso el tenim en el divertit tema “Elipso”, amb una melodia molt ben aconseguida a càrrec de la flauta de Brox. I el primer track del disc és el segon Blues del projecte, tot un homenatge als Jazz Messengers i Benny Golson, autor del “Blue March”, i aquí l’Elisabet amb el seu “Bobby’s Blues”, magnífic tema, i també amb una melodia que se t’enganxa fàcilment, proba de l’encert en trobar-la. I amb una mica més de tempo, tenim el tema “Segons” tot i començar així com una mica entretallat, amb les dues mans de la pianista, i posterior melodia de pregunta-resposta a càrrec de mà dreta al piano i flauta, també molt encertada. Una melodia que seguirà amb el so únic de la flauta en un segon chorus melòdic per deixar pas als solos, i el primer el de l’incredible Brox. I després, i recordant al Jazz dels anys 30s, any amunt, any avall, tenim el força trempat tema “Hi ha Confi”, molt adient en els temps del confinament, però que més aviat ens recorda que hi ha confiança. I tot i els delicats i suaus inicis a “intro” de piano sol, el tema més vital del projecte parlant de tempos és “No és ciència”, on la formació a quartet excel·leix de la mateixa manera que han fet en tots els altres temes. Esmentar l’extraordinari solo de Fernando a la flauta, carregat de Swing gràcies al suport de la base rítmica. Així mateix Elisabet ha fet el seu també, brillant, vital amb un missatge d’esperança, que és el que ens fa falta aquests moments. 

Feta la presentació dels temes des del punt de vista rítmic, ara toca posar-vos l’enllaç al web de l’Elisabet Raspall https://elisabetraspall.com/ca/discografia/ 

I ara toca escoltar la seva música, i ho farem amb el preciós boleret modificat, amb la Intro a piano sol del seu “No és Ciència”, que espero no li representi una “punyalada trapera”, car està fet amb tot el meu carinyo vers ella, què és molt.... 

4.- La misma história modi                    (Elisabet Raspall)    6m26s 

Doncs a mi em sembla que la “intro” a piano del “No és Ciència” ha quedat força bé davant d’aquest preciós boleret. I el ben cert és que la “intro” a piano sol és una delicada meravella a la qual seguiria el “No és Ciència”, molt més viu de tempo i que sonarà al final, precisament sense aquesta part de la seva “intro”. En fi, que l’Elisabet em perdoni. I parlant del boleret “La Misma História”, dir-vos que és una mostra dels seus “gustos” pel que fa a les músiques que pianistes com Tete Montoliu també han interpretat i encabit en el món del Jazz amb les seves improvisacions. Us haig de dir que Elisabet ha aconseguit compondre una preciosa melodia, i que Fernando l’ha clavat amb la flauta. I quin goig de base rítmica amb el Jordi i l’Aldo i quin suport li donen a la líder en la seva reeixida improvisació, per bonica i per feta amb molt bon gust musical i tècniques adequades, les d’aquesta mestre de les 88 tecles, i sobretot prolífica compositora. Fernando, músic malagueny establert a casa nostra, abans de la Covid i esperem que mentre duri també, és un flautista extraordinari i al llarg dels temes d’aquest projecte així ho podreu copsar. De fet, en la seva impro ha brillat per calidesa i per llenguatge jazzístic alhora que per domini del seu instrument, ell que també li fot a les vares del trombó a estones i jams diverses. Jordi ha quallat també un ben trenat solo, d’un sol chorus, deixant pas a la melodia del tema, d’aquest preciós boleret modificat una mica en els seus inicis, però que ara ja en els seus finals, ja ni ho recordem, cosa que ens diu que l’hem integrat totalment en el tema, tot i que només en aquest programa. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I mira que n’és de gamberro aquest blues.... 

7.- Blues Gamberret         (Elisabet Raspall)    5m08s 

I quin tempo més maco té aquest tema, i ritme així com una mica arrastradet, que et fa bellugar el cap d’un cantó a l’altre, tot i venint-te ganes de ballar. Elisabet ens ho tornat a sorprendre amb tema, i melodia, car aquesta és força enganxosa i simpàtica, gamberra, vaja. Fernando amb la seva flauta sembla aportar el millor so complementari solista en aquesta formació. Cada instrument té el seu “color”, “timbre”, “harmònics”, etc, que el defineixen, i el so de la flauta de Brox hi escau la mar de bé. La líder ha estat qui primer ha encetat els solos, i amb el seu, de dos chorus, hem tornat a gaudir de la seva elegància i “bones maneres” interpretatives, amb “frases” precioses i també bones combinacions entre ambdues mans, amb la dreta gràcil i lleugera interpretant les noves melodies, i l’esquerra marcant ritmes i harmonies. Fernando ha començat amb un preciós “pick up” el seu solo, també de dos chorus, el qual ha anat desenvolupant magistralment i creativitat a dojo, alhora que llenguatge jazzístic, el d’aquest jove músic malagueny. Amb un so preciós, dolç i també més punyent, ha recorregut àmpliament quasi tot el registre del seu instrument. Mestres ha fet també una passejada pels dos chorus de l’harmonia del tema amb una altra magnífica interpretació, rítmica, amb elegant pulsió i swing, alhora que melòdica. I esclar que havent-hi l’Aldo Cavigila “on drums”, el swing està assegurat; un mestre i sempre fidel col·laborador en molts dels projectes de l’Elisabet. I després dels solos de tots tres, han tornat a recuperar la melodia del tema, d’aquest tema tan entremaliat i gamberro, d’aquest magnífic Blues de l’Elisabet Raspall, per encarar el final, acabant-lo amb 3 repeticions dels dos compassos darrers, tal qual és el tema. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz, els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga 

I seguim amb molta Confi, confiança en el No Confinament. 

2.- Hi ha Confi        (Elisabet Raspall)    5m16s 

I amb més tempo i igual “gràcia” hem gaudit de nou amb un altre tema, ara amb estructura típica dels estàndards de 32 compassos i forma AABC, començant Elisabet amb les dues A ella sola a piano sol, seguint tots plegats en el “pont”, la B, i acabant el tema amb la C, que no és res més que la A una mica modificada. Fernando ha empalmat el final de la melodia amb l’inici del seu solo, en un tema també a tot swing, i per tant amb un “walking” de Mestres al contrabaix i la mestria de Caviglia a les escombretes. Un tema que té uns aires clàssics, de Jazz Clàssic força evidents, la qual cosa ens reafirma en “l’homenatge global” que Elisabet ha volgut retre als diversos estils del Jazz i músiques afins. Solo del Fernando, brutal de nou; de l’Elisabet, trenat a un gran nivell i delicadesa alhora que bon gust i tècniques a dojo. Caviglia ha fet una demostració de com es fa un solo amb escombretes, i Mestres li ha donat tot el seu suport harmònic, i també s’ha lluït en la seva interpretació. Tema de nou, tots plegats i final amb les dues darreres frases del preciós tema. 

I que a la Plaça Reial s’hi fan concerts  gratuïts tot i celebrant el 60è aniversari del Jamboree o sigui que és ara és un bon moment per anar-hi. 

I amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I acabarem amb el tema del qual n’he extret una part de la seva delicada “intro” i que ha sonat afegida al primer tema, i en aquest, només deixant-ne el trosset final, la qual cosa anirà molt bé. Som-hi doncs amb el seu... 

5.- No és Ciència modi      (Elisabet Raspall)    3m57s 

Doncs d’aquest tema he tret la relativament llarga intro a piano sol, exceptuant-ne els darrers compassos, els quals han anat la mar de bé per iniciar el tema. Un tema que és el més vital i per això sona ara i sempre sonen al final dels projectes dels músics, els seus temes més vius, que sonen en aquest programa. I el “No és Ciència” és una altra magnífica composició, amb una melodia molt maca alhora que harmonia amb frases i acords descendents que li donen el punt personal, entre d’altres coses. Un tema molt ben compost, com tots els de l’Elisabet, prolífica compositora de temes amb melodies que ben aviat se t’enganxen al cap, cosa gens fàcil i si molt important. El tempo és molt viu, i el Swing ens el brinden la base rítmica de dos, Mestres, Caviglia, donant-los el suport adequat a Elisabet, Fernando. Aquest darrer ha començat el seu solo sense interrupció del final de la melodia, i s’ha llançat al buit a tot drap, a tot vent, a tot metall. El solo que ha fet ens ha deixat garratibats per velocitat d’execució, llenguatge, tècnica i so, el de la seva flauta, tot i recordant-nos a moments a Eric Dolphy. Elisabet l’ha seguit amb una lleugeresa gràcil i digitació nítida i un punt percussiva, tot i que amb delicadesa. Ha trenat també un grandíssim solo, farcit de motius i escales inversemblants, mostrant-nos de nou la seva gran tècnica pianística. El tema ha sonat de nou, però el seu final m’ha semblat magistral. Gran tema per acabar el seu projecte “I Love Jazz”, i “We know that Elisabet”, podríem dir-li. I és que ha estat acompanyada per tres “grans”, Caviglia, Mestres i Brox. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I després dels dos projectes presentats, actuals, acabats de sortir del forn, acabarem el programa amb un tema a tot Hard Bop, en un tema del DC doble recopilatori de la Blue Note Explosion, disc del Jordi Lliuret, i que d’aquesta manera el seguim recordant a cada programa que el fem. I el tema que escoltareu, i sense comentaris meus, pertany al magnífic disc “Soul Station” de Hank Mobley, acompanyat de Wynton Kelly, Paul Chambers i Art Blakey, quins quatre Màsters. I el tema, a tot Hard Bop, és el. 

3.- Split Feelin’s      (Hank Mobley)        4m53s 

I bé, després d’aquest magnífic tema del increïble disc “Soul Station” de Hank Mobley si que hem arribat al final del primer programa de la 12 ena temporada, un programa dedicat a la música de dues dones músics i els seus darrers projectes. I us recordo que hem escoltat a Cristina Miguel i el seu primer i delicat treball anomenat “Ramé Project”, autoeditat, mentre que de l’Elisabet Raspall hem escoltat el seu “I Love Jazz”, editat per Raspall Records, i el micro conte de Carme de la Fuente. 

I dir-vos que inaugurem la 12ena temporada al Jazz Club La Vicentina i aquest divendres 18 de setembre  a les 22h, tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang  del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sonava, i sonarà de nou ben aviat en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom savage, guitarra i veu amb Dorota Sadowska,veu, Xavi Mèrida, piano, l’Stuart Grant, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Complirem totes les normes de seguretat relacionades amb la Covid i per això l’aforament serà limitat. Serà qüestió d’arribar d’hora. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.

Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |