Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs dir-vos que aquest dissabte vam fer el 2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH, magnífic concert i posterior Jam amb els combos de G.S. del Conservatori del Liceu i l’Esmuc, patrocinat per l’ajuntament i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Contents de com va anar tot plegat, amb la Sala Xica que feia goig tot i mantenint les condicions de seguretat per la Covid-19. 

I ja parlant de les músiques del programa dir-vos que seran les dels projectes marcats tots ells per un concepte musical i jazzístic molt rítmic. Podreu escoltar doncs el darrer treball de l’amic Nando Picó, “Smooth Ride”, de Quadrant Records. També, i d’Àmbit Records és el darrer treball de Marc Ferrer Trio amb Pere Miró al front line i saxo baríton anomenat “INSISTIM!”. I el del baterista americà establert a casa nostra, i també amic Robert Castelli i el seu rítmic projecte “Party at one World Plaza” autoeditat com també ho és el treball conjunt de Florian Arbenz i els gemans Vistel, “Convergence, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs començarem amb les músiques del programa i així és que ho farem presentant les del projecte delicat i rítmic del Nando Picó, ell en l’ona Smooth Jazz que per començar el programa anirà la mar de bé. Un projecte on hi podrem escoltar a:

Nando Picó, saxo tenor i flauta

Toni López, guitarra

Oriol Roca, contrabaix i baix elèctric

Paquito de la Iguana, Fer Tejero, teclats

Miguel Ballester, Berenguer Aina, bateria

Topata, Andy Rodríguez, percussió

I la veu de Verónica Marín i Claudia Masagué..

Amb totes les composicions a càrrec del líder, Nando Picó.. 

Així és que us proposo escoltar....

1.2.- Loveland                  (Nando Picó)          4m23s 

Doncs ja heu pogut escoltar que maco aquest tema que respira calidesa alhora que amb el contingut rítmic adequat al programa d’avui. Una bona composició del Nando, molt melòdica, amb aires càlids del Carib, que ens convida a gaudir de la vida en aquests moments tan tèrbols i tristos. Bon so el del seu tenor, robust, sense forçar la màquina car per aquestes músiques no toca, també hem pogut escoltar unes bones intervencions de tots ells. El so de la guitarra del Toni és així com molt eteri també en la mateixa ona. El pont del tema, on es nota el canvi harmònic és molt bonic i quasi imperceptible. El solo del líder al tenor ha estat força ben trenat, amb uns motius molt ben aconseguits, alhora que el del guitarrista, pulcre i delicat i amb molt de gust tots dos. I què bé els ha acompanyat la base rítmica de contrabaix, bateria i percussions, i el final del tema, tan ben marcat pel so de l’esquella i melodia final. Bon tema per començar el programa i projecte del Nando Picó. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ara seguirem amb el projecte “INSISTIM!” de Marc Ferrer Trio & Pere Miró amb Pep Rius, contrabaix i Olivier Rocque, bateria, projecte amb temes de compositors diversos, amb el Jazz, el Blues i el Soul donant-se la mà, però també amb una composició del Pere, saxo baríton i del Marc Ferrer, piano...o sigui que per començar escoltarem la seva versió del conegut tema de Mingus... 

2.6.- Fables of Faubus      (Charles Mingus)    5m03s 

I sí acabem d’escoltar aquest increïble tema "Fables of Faubus"...I no està de més que parlem una mica del tema i del perquè el va fer el genial contrabaixista. Aquesta és una de les obres polítiques més explícites de Mingus, tema que va ser escrit com una protesta directa contra el governador racista d'Arkansas, Orval Faubus. Little Rock Nine va ser un grup de nou estudiants afroamericans matriculats a la Little Rock Central High School el 1957. La seva inscripció va ser seguida per la Little Rock Crisi, en la qual els estudiants inicialment no van poder ingressar a l'escola segregada racialment per Orval Faubus el qual fins i tot va enviar la Guardia Nacional. Finalment van poder-hi assistir després de la intervenció del president Dwight D. Eisenhower. Es va enregistrar per primera vegada per a l'àlbum de Mingus de 1959, Mingus Ah Um. No obstant això, Columbia Records es va negar a permetre que s'inclogués la lletra de la cançó, de manera que la cançó es va enregistrar com instrumental en l'àlbum. No va ser fins el 20 d'octubre de 1960 que es va poder fer amb lletra, per a l'àlbum Charles Mingus Presents Charles Mingus, que va ser editat pel segell independent Candid. 

Doncs en Pere ens ha fet de Ted Curson en aquest disc de Candid, on hi hagué també el gran Eric Dolphy. Ell i el Pep l’han començat ja amb la pulsió rítmica, per després afegir-s’hi Marc al piano i Olivier a la bateria. Un tema que te una llarga exposició per després començar-ne els solos, i el primer i molt reeixit el del Pere al saxo baríton. Bon discurs, so profund el del seu baríton, i llenguatge jazzísitc, ell a més avesat a mogudes diverses entre les quals les del Saxofonistas Salvajes” de Dani Nel·lo, i el trio TRO que comparteix amb Xavi Castillo i Joan Casares, més jazzístic aquest darrer, com també ens ha mostrat en aquesta seva intervenció en aquest projecte que també és divers. Més solos hem pogut escoltar, i també excel·lents els del pianista Ferrer i el del contrabaixista Rius, amb una magnífica pulsió rítmica i llenguatge tots dos, i bones melodies creades.

I seguim amb el projecte del baterista Robert Castelli & Boom, acompanyat ell per Dani Pérez, guitarra; Gilles Estoppey, piano i teclats i Emilio Martín, contrabaix i baix elèctric. D'aquest projecte autoeditat anomenat Party at One World Plaza proposo que escoltem.. 

3.3.- Floatin’ (Robert Castelli)      4m54s 

I en aquest, el tercer track del projecte, ens trobem amb un canvi rítmic alhora de trobar-nos amb “breaks” diversos.  Un tema en una ona jazz-rock del més alt nivell on hi ha moments també pel Swing, tot i que curtets, i on Dani a la guitarra i també Emilio al baix elèctric, ens mostren la seva qualitat en els seus solos. El so distorsionat de la guitarra de Pérez ens indica clarament la intenció del compositor, la de passejar-se pels diferents estils. Un tema amb “breaks” on sembla aturar-se tot, com el cas del solo de l’Emilio al baix, i més o menys també així ha estat en el solo de Dani a la guitarra, per cert, magnífic solo situant-nos sota l’aurèola de gent com Larry Coryell i demés. Un molt bon tema del Robert, amb un marcatge rítmic tot i que de moment força suau, i magnífiques interpretacions de tots quatre. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del Robert Castelli:

https://robertcastelliboom.bandcamp.com/releases 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.


I canviem de projecte per així fer una primera passejada per tots els del programa, i ara us proposo escoltar un primer tema del projecte conjunt  dels germans Vistel i pel baterista Florian Arbenz car entre ells tres completen les vuit composicions del projecte, amb músics i instrumentes que en formen part i  que són: Jorge Vistel, trompeta; Maikel Vistel, saxo tenor; Nelson Veras, guitarra; Jim Hart, vibràfon, Rafael Jerjen, contrabaix i Florian Arbenz, bateria en el primer track del disc.. 

4.1.- Little Idea                 (Jorge Vistel)                    6m56s

I vés per on que la nostra amiga Begoña Villalobos ja n’havia parlat en el seu blog http://inandout-jazz.es/2020/10/florian-arbenz-convergence/ 

I dels seus comentaris us en dic què:

El fil conductor de Convergence és d'una línia conversacional basada en tècniques compositives d'avantguarda, que giren al voltant de les excel·lents interaccions entreteixides pels instrumentistes que van des de l'abstracció fins a l'estructura melòdica. Obre l'àlbum una de les dues composicions de Jorge Vistel, titulada “Little Idea”, amb un suau diàleg entre guitarra i vibràfon i intervencions enèrgiques entre el tenor, la trompeta i la bateria... i Begoña segueix parlant dels altres temes. 

Aprofito per dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del projecte:

https://florianarbenz.com/convergence/ 

I afegeixo que el tema té una empremta rítmica adequada al programa, alhora que magnífiques intervencions de tota la formació. Preciós és el diàleg que ens diu Begoña de guitarrista i vibrafonista, en una improvisació col·lectiva de dos, on es respira però una gran modernitat. I mentrestant, la base rítmica està immensa marcant el ritme d’aquesta manera així com trencat. El solo càlid del Jorge ha estat també increïble, ell un dels millors trompetes peninsulars, cubans ell i el seu germà Maikel als qui conec des del seu primer disc “Evolution” i ja fa uns anys. La intervenció posterior d’aquest darrer al saxo tenor ens segueix situant en el mateix context melòdic i harmònic, força modern. Ell és també un dels màxims exponents d’això del saxo tenor, establerts tots dos a Madrid, van poder venir a fer un parell de bolos organitzats per qui us parla, un a la Nova Jazz Cava i l’altre al Club de Jazz Sant Cugat. Magnífica tècnica solista de Maikel amb un llenguatge també espaterrant i digitació lleugera i gràcil. Gran tema del Jorge per començar aquest projecte. 

I seguirem alternant els temes dels projectes, i aquesta serà la modalitat que seguirem aquest 2021 i així aconseguirem que els tempos vagin més quadrats, sempre que puguem i ens vagi bé. Seguim doncs amb un altre tema del Nando Picó, i aquest serà... 

5.5.- On the move  (Nando Picó)          5m18s 

I la música del Nando ha seguit l’ona inicial, i la d’aquest tema també. Les veus en background segueixen acompanyant-los, i així és que la melodia és força càlida en la exposició del tema, i en el pont posterior i en les improvisacions es repeteix la cadència i canvi rítmic que el tema incorpora. El pont sembla més relaxat que les altres parts del tema, on les percussions són més evidents i fermes, quan elles en fan les veus. Resulta ser doncs un tema maco, amb una melodia càlida, bons canvis rítmics, i amb molt gust musical. La dolça melodia a càrrec del saxo tenor del líder ens acarona dolçament. De la mateixa manera Nando aconsegueix una determinada i suau trempera, en la seva improvisació. La guitarra de Toni segueix essent etèria i delicada, amb una preciosa improvisació. Les percussions han fet també la seva aportació, les dels percussionistes Topata i Rodríguez. Una altra mostra del bon fer de Nando Picó i companys, alguns d’ells amics nostres com en són l’Oriol Roca i el Miquel Ballester. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


I ara seguirem amb un altre tema del projecte de Marc Ferrer Trio & Pere Miró, i per tant canvi d’estil, i aquest serà el tema del compositor i pianista.... 

6.4.- Rosa de Foc   (Marc Ferrer)                   6m09s 

Doncs acabem de fer un altre canvi estilístic, mantenint però el crescendo rítmic dels temes, que d’això es tracta. I aquest és un bon tema farcit de Blues i Ritme, un Blues d’estil però amb una estructura no gaire estàndard amb 48 compassos i de la forma ABA amb16 compassos cadascuna, em sembla a mi. Hi ha però alguns subtils canvis al final d’alguna de les parts, poca cosa, crec jo. I després d’aquesta llarga exposició melòdica del tema a càrrec de Pere al baríton, el líder i compositor Ferrer n’ha fet la seva improvisació, marcada rítmicament, molt percusiva, alhora que melòdica i sí, totalment bluesera. En Pep ha fet també la seva aportació, i com sempre reeixida, amb una magnífica pulsió i swing, i creativa també, i sempre amb la melodia al seu costat. Pere  ha quallat una altra bona improvisació partint d’un magnífic “pick up”, frase que es fa tot just abans de començar els compassos corresponents al seu solo. Ell, amb el baríton, ha fet una magnífica interpretació, i ja al final del seu solo, han seguit tots un “turn around” que l’han allargassat i que en un directe encara segurament ho farien més. Gran tema del Marc Ferrer i bona feina, amics. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana ,o sigui que serà qüestió de mirar a la seva pàgina web i veure’n tota la seva programació. 

I després d’aquest tema de Marc Ferrer, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset..........

gràcies Teresa per sempre dir-nos-ho amb la teva empenta narrativa. 

I seguim amb el projecte de l’amic Robert Castelli ara amb el magnífic... 

7.2.- Your Lucky Number  (Robert Castelli)      3m54s 

I quina magnífica trempera acabem d’escoltar a tot ritme, que per això aquest és un projecte del baterista. Gilles Estoppey però n’ha tingut una gran preponderància per com ell en fa la melodia amb l’orgue, simulant un Hammond, i què bé la compenetració rítmica de baix, guitarra i bateria. Després de la presentació del tema, ja hem pogut escoltar el magnífic solo del teclista i pianista, l’amic Gilles, el qual ha desenvolupat una gran intervenció solista seguint l’esperit rítmic del tema, en una llarga i única improvisació. Les seves habilitats són diverses les dels teclats emprats i quan toca el piano, també, així el vaig veure ara ja fa uns anys en aquelles Jam Sessions magnífiques que es feien al Jamboree els dilluns, coordinades per l’Aurelio Santos. Quins records. Gran tema del baterista Castelli ell al final del tema fent una intervenció solista mínima, deixant el protagonisme als companys, en aquest tema al teclista Estoppey. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

Seguim ara amb “Convergence” i un tema de Maikel Vistel, però abans aprofito per dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del projecte:

https://florianarbenz.bandcamp.com/album/convergence 

i el tema que escoltareu és... 

8.5.- Sound  (Maikel Vistel)         6m44s 

I ja heu pogut comprovar de nou que aquest projecte respira una modernitat força agosarada. Els ritmes trencats i la concepció rítmica del baterista, Florian Arbenz, amb temes compostos per ell i pels germans Vistel, com és el cas en aquest tema del Maikel. I des del blog de Begoña també podem llegir-hi que....

”L'àlbum està inspirat en part pels grans bateristes i directors de banda, des d’Art Blakey i Max Roach a Jack DeJohnette i Peter Erskine”. 

I amb aquesta composició magnífica de Maikel Vistel i tema del projecte “Convergence” hem tornat a gaudir per l’aspecte rítmic i personalitat del baterista, per com manega la seva bateria en una quasi constant improvisació i/o marcatge rítmic més que convencional. Les intervencions solistes han estat de nou remarcables i d’un altíssim nivell, com la darrera del vibrafonista anglès Jim Hart. El tema ha començat però amb la única sonoritat del baixista i baterista a mode d’intro i ja amb tota la pulsió rítmica. La moderna i complexa melodia però, ha aparegut amb els Vistel Brothers a duet. Jorge és qui primer s’ha embrancat en el seu solo, i ja l’hem pogut escoltar, amb una dolça sonoritat i improvisació inversemblant farcida de control tècnic, fraseig fluid i unes idees i creativitat que li han permès crear unes línies melòdiques precioses. El seu germà Maikel l’ha seguit amb similars característiques, car ells dos tenen una compenetració que els fa parir músiques tan properes com en són ells dos, de propers. El so del seu tenor és força càlid, tot i ser tan modernes les melodies creades, les seves, properes a l’avantgarde, com em sona a mi tot aquest projecte. Sovint quan les melodies i improvisacions són tan agosarades parlem d’aquest estil de la música, del Jazz Avantgarde.  

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I anem fent amb un altre tema d’aquests quatre diferents projectes, els quals tenen però el nexe comú de l’aspecte rítmic. Escoltarem de nou a Nando Picó en un altre tema i ara serà el compost pel Toni López.... 

9.7.- Get Up (Toni López)           4m07s 

I quin altre bon tema d’aquesta formació liderada pel saxo tenor Picó, que en té l’autoria de tots els temes excepte aquest, del guitarrista López. Seguim en aquesta ona dolça, la del Smooth Jazz, sense oblidar l’aspecte rítmic que per això hi ha una base amb l’Oriol Roca, Miquel Ballester i també amb d’altres companys als teclats en alguns temes i sempre les magnífiques percussions dels companys Topata i Andy Rodríguez. Un tema aquest que té una varietat harmònica en el pont ben diferenciada, amb una melodia agradable, de la mateixa manera que és remarcable la melodia amb la qual l’han iniciat, i que per cert ha estat el guitarrista López. El tema té però un final, també diferenciat i és el que dóna pas als solos, el primer el del líder, curtet, però molt consistent. El compositor ha desenvolupat el seu amb molt bones maneres, lleugeresa interpretativa, pulsió sobre la guitarra delicada alhora que amb el so eteri amb el qual ens ha acompanyat tota l’estona. Bon tema per acabar amb el projecte de Nando Picó i amics. 

I seguim amb un altre tema del projecte “Insistim!” del Marc Ferrer Trio & Pere Miró. Escoltarem el tema de Billy Taylor, tema molt fresc i anomenat.... 

10.7.- I wish I Knew How it would Feel to Be Free      (Billy Taylor) 4m45s 

I quin bon tema ens han ofert aquest trio més convidat, tema potent a tot Gospel i Soul i que Nina Simone es va encarregar de fer-nos conèixer. Tot i això, aquest tema de Taylor ja havia tingut la seva difusió feta pel mateix compositor i el seu trio. S’ha de dir que el tempo del tema original va ser més tranquil·let com també el va cantar Nina Simone, ella també insigne pianista.  I el títol del tema ja ho diu tot....”tant de bo sabés que se sent quan un és lliure”, ella, Nina Simone una lluitadora per la llibertat i drets dels afroamericans. I amb quina energia l’han començat els nostres amics i herois, a bateria i saxo baríton ja preparant l’entrada de la melodia del tema, per ja entrar-hi contrabaix i piano. Bon tempo, no gaire ràpid, però suficient per fer-nos ballar, si encara esteu desperts i en teniu ganes. Bona interpretació solista del Pere amb una llarga i reeixida frase on ens ha mostrat el seu llenguatge, no endebades ell domina de manera evident les maneres jazzístiques de comunicar-se. Marc Ferrer Trio han seguit la seva particular interpretació del tema, més en clau Bluesy, sense oblidar el món del jazz, esclar, fent-ne ell una bona improvisació, i després encara amb temps per a gaudi d’Olivier Rocque a la bateria. I el canvi de to és també una característica d’aquest tema, que li fa pujar la nostra estima. Molt bon tema per acabar el seu projecte. 

I seguirem amb un altre tema de l’amic Robert Castelli i ara serà el tema... 

11.6.- Samba Wamba Mamba    (Robert Castelli)      6m30s 

I sí, ara anem més vius amb aquest darrer tema del Robert. Bona composició i magnífics instrumentistes com heu pogut comprovar. I el darrer i 6è tema “Samba” torna a incidir amb l’aspecte rítmic i els canvis inherents i breaks. Dani a la guitarra i Gilles al teclat fan gala de diversitat pel que fa als sons, el primer amb un so nítid i clar, mentre que el teclista més electrificat i fosc en l’ona del so Fender Rhodes. Així l’hem escoltat en el seu solo. Dani seguirà amb el mateix so en un solo brillant per execució. És sorprenent el canvi tonal en el “pont” mantenint-ne però la pulsió rítmica, tot i el canvi a un ritme més trencat per acords dels músics. El ritme de la Samba a tempo fast, quasi que no ens el deixa reconèixer, i el baterista farà de nou una gran demostració de tècnica en un magnífic solo quasi al final del tema, tot just abans que Pérez recuperi la melodia i l’acabin de cop. 

I ja hem arribant al final del programa, i així és que ens retrobarem amb el projecte “Convergence” i ara amb un tema del baterista alhora que ànima visible del grup i projecte, car el bandcamp va al seu nom. I el darrer tema que escoltarem és de Florian Arbenz i serà... 

12.3.- Fast Lane               (Florian Arbenz)      7m04s 

I seguim a tempo viu amb aquest magnífic tema del baterista. Una composició de nou sorprenent, una rítmica trencada i impactant la del Florian. Un tema iniciat pels vents amb una curta frase introductòria per després ja improvisant el vibrafonista Jim Hart, quallant-ne una de magnífica. De la mateixa manera el guitarrista ha fet la seva primera aportació solista crec jo que a mode d’intro tots dos. I és que l’elaborada melodia apareixerà després interpretada per tots, vibrafonista, vents i potser guitarrista. I ja heu tornat a comprovar de quina manera ho “pelen” els Vistel Brothers, i primer l’espaterrant solo del Maikel en una altra demostració magistral de tècnica, llenguatge, fraseig fluid i lleuger per veloç, i magnífiques noves línies creades seguint l’ona de la modernitat d’aquest projecte. Maikel ens ha mostrat la seva ona Coltreniana en aquest projecte alhora que la seva pròpia, car aquest músic té un llenguatge propi abassegador. El seu germà Jorge l’ha seguit, primer amb el subtil “break” rítmic tot i començant el seu solo de manera molt relaxada, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha acabat, increïble el Jorge. Ell ha fet un altre gran solo i ja heu pogut escoltar quina velocitat de fraseig a la trompeta i quina afinació i so més maco. Les línies melòdiques creades segueixen el tarannà del projecte, del qual, els dos germans en són els puntals estilístics conjuntament amb el baterista Arbenz, sense oblidar el vibrafonista i menys present al guitarrista, i que són amb el baixista, Nelson Veras, guitarra; Jim Hart, vibràfon i Rafael Jerjen, contrabaix. 

I us recordo que hem escoltat quatre projectes i que han estat el darrer treball de l’amic Nando Picó, “Smooth Ride”, el darrer treball de Marc Ferrer Trio amb Pere Miró al front line i saxo baríton anomenat “INSISTIM!”, el del també amic Robert Castelli & BOOM i el seu rítmic projecte “Party at one World Plaza” i el treball de Florian Arbenz, amb Jorge i Maikel Vistel, “Convergence”, i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Doncs sí, Charlie Parker i un final de melodia i solo d’ell en el tema “Billie’s Bounce”....Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 , Molins de Rei 91.2, Abrera 107,9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i avui amb la música de Charlie Parker de nou. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs ja hi tornem amb el segon programa dedicat als homenatges que se li han fet al gran Charlie Parker en el seu centenari, car el primer el vam fer la setmana passada i només va sonar per Ràdio Molins de Rei, coses aquestes de les vacances de Nadal, o sigui que si el voleu escoltar, el trobareu al blog del programa. Avui repassarem més temes del projecte liderat per l’amic Enrique Heredia i el seu “Charlie Parker Centennial Celebration” encabit en el programa anterior, a més a més d’afegir-ne els projectes homenatge a Parker fets  pels duets Martín Díaz, Cem Karayalcin & Matthias Van den Brande; Ernesto Aurignac & Moisés P. Sánchez alhora que els que va fer el mateix Ernesto i el seu projecte “Parker with Strings” amb diverses orquestres clàssiques, l’una malaguenya i l’altra de les illes canàries. I com que ja hi tornem de manera normal, podreu escoltar un micro conte de Carme de la Fuente. 

I abans de començar el programa, recordar-vos que aquest dissabte 16 de gener farem el concert de Festa Major d’Hivern a la Sala Xica de la Vicentina amb el “2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH”, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i per tant amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 18h30m que obrirem portes. Les reserves al mail jazzclub.lavicentina@gmail.com. 

Doncs comencem ja el programa d’avui i ho farem d’aquesta manera, amb l’Ernesto Aurignac i Moisés P. Sánchez i la seva versió del... 

1.- Lover Man         (Davies, Ram, Sherman)   7m34s 

I aquest tema que va popularitzar Billie Holiday, compost per Jimmy Davies, Roger (Ram) Ramirez i James Sherman també el vam escoltar la setmana passada interpretat per l’Enrique Heredia Quartet amb un Guim García-Balash sublim fent de Parker. Ara el sublim ha estat l’Ernesto fent de Parker acompanyat subtilment pel Moisés P. Sánchez al piano en un dels concerts homenatge a Parker que va fer l’Ernesto ara a duet i que van fer al Teatro Cervantes de Màlaga el 30 de setembre del malaguanyat 2020. La versió que ens n’han fet és impressionant, per com de càlida i profunda n’és. L’Ernesto està magistral, amb el seu increïble so del seu Balanced Action i la seva increïble improvisació tot això després d’haver-los escoltat primer amb la melodia del tema. Una improvisació plena de sentiment en la recreació melòdica que n’ha fet, sempre però sense oblidar-ne l’harmonia. Les seves anades i vingudes al registre alt, i el seu so un pèl escardat a voluntat, ens han deixat bocabadats. Moisés l’ha seguit amb una personal intervenció molt percutiva i sempre amb l’Ernesto de coixí i suport. Ells dos s’han esplaiat abastament a mode quasi d’impro col·lectiva seguint un pedal, turn-around crec, per després tornar-hi amb la meravellosa melodia i acabar-lo dolçament. 

I “Loverman” es va enregistrar el 29 de juliol de 1946 a Los Angeles amb un Bird proper al deliri, i ho va editar  Ross Russell per la seva discogràfica Dial, qui posteriorment va ser el seu biògraf. En el tema “Max Making Wax”, pianista i baterista van haver de suplir la impotència de Parker en el seu solo, la qual cosa ens fa pensar quin era el seu estat de defalliment físic. Per “Loverman” es va poder sobreposar gràcies al tempo lent del tema i als fàrmacs que es va prendre. Aquesta situació va donar peu a una inesgotable controvèrsia sobre el valor estètic de l’enregistrament, farcida d’imperfeccions i inoculada d’un combat agònic entre la lucidesa i la bogeria. En qualsevol cas, sembla ser que “Loverman” transcendeix els dominis de la música i és abans un document històric de vertader valor artístic, havent-hi però opinions enfrontades. Després va venir l’incendi a l’hotel i el seu posterior trasllat al sanatori mental de Camarillo on s’hi va estar fins gener del 1947. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de l’Ernesto:

https://www.ernestoaurignac.com/ 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I seguirem amb el preciós.... 

2.- Summertime      (George Gershwin) 3m16s 

Un tema aquest que Parker va enregistrar amb una orquestra de cordes, i per això Parker with Strings. Concretament varen ser dos els discos que es varen editar d’aquelles també dues sessions, i aquest tema ho va ser en la primera feta el 30 de novembre de 1949, i primer disc, editades totes elles per Verve. I hi varen ser Charlie Parker - saxo alto; Mitch Miller - oboè; Bronislaw Gimpel, Max Hollander, Milton Lomask - violins; Frank Brieff - viola; Frank Miller - violoncel; Myor Rosen - arpa; Stan Freeman - piano; Ray Brown - contrabaix; Buddy Rich: bateria; Jimmy Carroll - arranjador i director d'orquestra. 

I quina preciositat de tema va fer l’Ernesto en el seu homenatge “Ernesto Aurignac plays Parker with Strings” i també al Teatro Cervantes de Màlaga, amb José Carra, piano; Dee Jay Foster, contrabaix i Juanma Nieto, bateria i l’Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga dirigida per Arturo Díez Boscovich, en un llunyà 21 d’octubre del 2016. Ernesto n’havia comprat les partitures del projecte inicial fet per Charlie Parker un dia tot i passejant per Manhattan, ara ja fa una mica de temps. El preciós tema és un dels del final del concert, potser el darrer abans del bis, i per això els aplaudiments del final, els d’un públic meravellat pel que acabava d’escoltar. Tema aquest encabit en els vídeos resum dels qual el mateix Ernesto em va enviar els enllaços i dels quals jo mateix en vaig extreure les seves músiques. De fet, la intro inicial ens remet sí, al tema original de Parker per les quantes moltes vegades l’hem escoltat. Els canvis rítmics marcats per l’orquestra també són els mateixos i reconeguts. O sigui que hem escoltat la música de les partitures originals que Parker va utilitzar en l’enregistrament del seu disc “Parker with Strings”. El solo de l’Ernesto és de nou una delícia d’explosió emocional, i el final, una increïble demostració de creativitat i sentiment. 

I el 2016 l’Ernesto va fer el mateix a l'Auditori de Teror, tocant "Charlie Parker with Strings", amb Federico Lechner, piano; Toño Miguel, contrabaix i Andrés Litwin, bateria amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I no m’he pogut estar de recordar que Clint Eastwood li va fer el seu homenatge el 1988, que ja sabeu que va ser la pel·lícula Bird sobre la seva vida, o sigui que n’he seleccionat un tema preciós que és aquest..... 

3.- Parker’s Mood   (Charlie Parker)      3m08s 

...hem escotat, i amb Parker al saxo alto.....I qui es va encarregar de la música de la banda sonora de la pel·lícula va ser el gran saxo alto Lennie Niehaus  on hi hagué Parker al saxo alto però també d’altres músics. De fet, tot va anar d’aquesta manera. Eastwood tenia alguns enregistraments de Parker fets per Chan, la dona de Parker, dels quals un enginyer de so va aïllar electrònicament els solos de Parker. A continuació es van contractar músics, com Ray Brown, Walter Davis, Jr., Ron Carter, Barry Harris, Red Rodney, i uns quant més per enregistrar el “backgrond” dels temes en equips moderns. Dizzy Gillespie estava de gira en el moment d’enregistrar, de manera que el trompetista Jon Faddis va ser contractat per fer les seves parts. En aquest tema però hi ha hagut Parker al saxo alto i acompanyat d’una base rítmica i secció de cordes tot plegat de la mà de John Guerin sembla ser, ell però a les mans de la bateria, mentre que piano i contrabaix podien ser Monty Alexandre i Ray Brown o Walter Davies Jr i Ron Carter. Al blog us posaré un enllaç on es veuen tots els músics que toquen en cadascun dels temes.

https://www.imdb.com/title/tt0094747/soundtrack?ref_=tt_trv_snd 

I ara recordarem un projecte que també vam posar la setmana passada, el de “Parker with Strings” de Jaime del Blanco i amics, i així és que us proposo el tema... 

4.- Dewey Square   (Ch. Parker) 2m45s 

Doncs aquest tema és un dels molts que va enregistrar en aquelles magnífiques sessions fetes a Los Angeles i que va editar Dial. Hi ha alguna controvèrsia respecte a aquest tema, car en la visita que va fer Miles Davis a Los Angeles, aquest, encabit en l’orquestra de Benny Carter, va fer unes sessions amb Parker on varen enregistrar aquest tema i en companyia de Duke  Jordan, piano; Tommy Potter, contrabaix i Max Roach, bateria. Segons el fascicle de Maestros del Jazz, hi hagué Lucky Thompson, saxo tenor i Dodo Marmarosa, piano. En fi, segurament l’Enrique ens ho aclarirà. 

I acabem d’escoltar a Fernando Brox, flauta acompanyat dels “Superstrings”, Jason Perera, Elena Cervera i Ramón Rodríguez. I aquest projecte també ens va frapar molt, i així és que us he posat un dels temes que van quedar per posar, coses aquestes dels tempos del programa. Em fa una especial il·lusió haver-ho fet, car amb el Fernando, músic malagueny també i un dels millors exponents en això de tocar la flauta en mode Jazz, hi tinc una molt bona relació. Heu pogut escoltar però la seva mestria a la flauta, en la melodia i més encara en la seva increïble i llarga improvisació, amb els “Superstrings” en base acompanyant, exclusivament, bona secció de cordes, evidentment. 

I nosaltres seguim ara ja a tot swing amb un dels temes que van fer l’Enrique Heredia, Guim García-Balash, Luismi Segurado i Pere Loewe a la Nova Jazz Cava el 26 de desembre, i que va ser el bis del concert “Charlie Parker Centennial Celebration”... 

5.- Yardbird Suite    (Charlie Parker)      9m47s 

I abans parlàvem de les sessions de Dial, de Ross Russell, i sembla que sí, que aquest tema el va enregistrar i a més de Parker al saxo alto, hi havia Miles Davis a la trompeta, Lucky Thompson al saxo tenor, el pianista Dodo Marmarosa, Arvin Garrison a la guitarra rítmica, el baixista Vic McMillan i Roy Porter a la bateria, en una composició que va fer el 1946 i tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, que d’això encara no n’havíem parlat, i vet aquí que la seva elegant melodia es va convertir en un himne pels beboppers de l’època.

I quina magnífica interpretació varen fer aquest magnífic quartet liderat pel baterista i ideòleg Enrique Heredia. Cal dir i recordar que en Luismi Segurado va fer una substitució magnífica del pianista “oficial” del projecte, Gerard Nieto el qual sí que havia tocat el dia de Nadal. El jove pianista va fer una magnífica interpretació en les diverses tasques, les d’acompanyant i en els seus solos com heu pogut escoltar en el que ens acaba d’oferir, ell, el que primer els ha iniciat. Guim el va seguir amb una magistral interpretació solista i so personal i càlid, tot i la passejada pel registre més alt del seu instrument, moments aquests amb una força increïble i sonoritat més agosarada, com varen ser les seves escales i arpegis inversemblants, tot plegat amb un increïble swing gràcies a la tasca de la base rítmica, amb el jove pianista marcant els acords, el “walking” del Pere i el “Ride” de la bateria de l’Enrique. Aquest mateix ens va oferir un magistral i llarg solo al final del tema. Gran demostració de tècnica, de tempo, de control sobre l’instrument i els diversos elements, timbales, caixa, goliat, bombo, plats i xarles. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.............Gràcies Carme, benvinguda de nou i que tinguis un molt bon any, sempre tu amb la mateixa calidesa i sempre recordant-nos quines són les músiques del programa. 

I ara seguirem amb el tema....  

6.- Charlie’s Wig     (Charlie Parker)      4m11s 

I ja heu comprovat que hem fet un canvi de projecte, car acabem d’escoltar un duet de saxo alto i guitarra, i aquests han estat els joves Martín Díaz & Cem Karayalcin, els quals han fet també el seu particular homenatge. De fet, el jove saxo alto, ho va compartir en vídeo al Facebook i ben aviat li vaig demanar que me’l passés, fent-ho ell i enviant-me l’àudio de gran qualitat. Hem escoltat un saxo alto en l’ona “Cool” interpretant un tema a tot BeBop. I és que el so del Martín va per aquí, tot i recordant-nos a Lee Konitz, Art Pepper i no tant al mateix Parker, coses dels gustos i maneres de fer la música dels nostres músics. S’ha esplaiat la mar de bé, amb molt bon gust, molta dolçor i molt bona tècnica, la d’aquest jove músic que ha pogut rebre classes al Conservatori del Liceu de mestres com Víctor de Diego i demés, alhora que participà en projectes sorgits allà, com el Super Sax 2.0 i també el vam veure encabit en la Big Band del Liceu dirigida per l’inefable Sergi Vergès en un Concert de Festa Major d’Hivern que vam fer al Teatre de La Vicentina un febrer de fa uns anys. El jove guitarrista acompanyant ha fet també una gran tasca, primer acompanyant-lo delicadament i després amb una bona interpretació solista, i ja heu pogut  escoltar-los a un pel canal esquerra i a l’altre pel dret. El solo del guitarrista ha estat pulcre i nítid amb una claredat prístina a l’estil dels seus mestres per so pelat de guitarra de Jazz i també per llenguatge, de mestres com Joe Pass i demés. Al final han fet uns “quatres” per acabar-ho d’arrodonir, i fer el tema de nou al final a duet. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I recuperem ara de nou el projecte de l’Ernesto, “Parker with Strings” i el medley dels temes...


 7.- Just Friends & Laura (John Klenner & David Raksin)      4m00s 

I aquests són dos més dels temes del disc de Charlie Parker que va fer amb una orquestra de cordes, el seu somni, tot i on tampoc hi va arribar en les millors condicions físiques, malauradament. Ernesto va saber copsar les inquietuds del genial music de Kansas City i per això el seu homenatge també amb les cordes de la Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga. Els dos temes han estat increïbles, més llarg el primer i magnífic “Just Friends” amb la mateixa “intro” emprada per Parker en el tema. Fins i tot les seves primeres embranzides fent la melodia són les mateixes i també la incursió de les cordes en tots els moments, també en el pont. A partir d’aquí, el músic malagueny ha desenvolupat la seva personal visió de l’harmonia del tema, tot i fent una altra magnífica improvisació, sempre amb la melodia ben al costat i per descomptat l’harmonia del tema. I el medley del video ens ha situat després ja en el següent tema i la seva improvisació, el de la preciosa balada anomenada “Laura”, i que Parker-Aurignac ha executat magistralment. 

I el “Just Friends” es va enregistrar també en la primera sessió del Parker with Strings, mentre que “Laura” es va fer a la segona del juliol de 1950 amb una altra secció de cordes i vents, però amb la mateixa base rítmica de Ray Brown i Buddy Rich. El director i arranjador també va ser un altre, Joe Lipman, de la mateixa manera que també el pianista va canviar, essent Bernie Leighton. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I després d’aquest medley de l’Ernesto ara escoltarem un tema fet a la Nova Jazz Cava per l’Enrique Heredia Centennial Quartet....amb el tema... 

8.- My Little Suede Shoes (Charlie Parker)      5m58s 

I aquest tema el va fer Bird amb tota aquesta colla de músics: Charlie Parker, saxo alt; Walter Bishop Jr., piano; Teddy Kotick, contrabaix; Roy Haynes, bateria; Luis Miranda, congas i Jose Mangual, bongos. Hi ha també enregistraments en viu d’aquest tema que resulta ser un “contrafact” o sigui un tema que ha sorgit a partir d’un altre i que en conserva l’estructura i harmonies, i l’original resulta del “Jeepers Creepers” que Harry Warren va fer el 1938. 

Doncs si, un tema molt maco, amb els dos ritmes encabits, primer el del Calypso, sembla, en la melodia i després el del Swing en el pont del tema. A les improvisacions, la primera d’en Guim, ha passat ¾ del mateix, quallant de  nou el nostre estimat amic una magistral i molt melòdica improvisació. Luismi però ja ha iniciat la seva a tot Swing en tota l’estructura del tema, i desenvolupant-la molt bé, i com va ser habitual, primer amb la mà dreta únicament, deixant l’esquerra que ja s’hi afegirà després. Ens ha mostrat el seu domini tècnic alhora que la gràcia musical i bon gust en fer-la, i ja després amb les dues mans i els acords adequats. Pere Loewe ha fet també una molt bona tasca improvisada, tot i seguint melòdicament la seva execució. Al final de nou el tema. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió que en mireu la programació a la seva pàgina web. 

I ara us proposo escoltar un altre tema de Parker interpretat per uns joves músics.... 

9.- Steeplechase     (Charlie Parker)      5m15s 

I aquest tema l’han tocat el Martín Díaz, Cem Karayalcin ells dos escoltats abans, el primer saxo alto i el segon a la guitarra, i ara amb la companyia del saxo tenor belga Matthias Van den Brande, magnífics tots tres. I s’ha de dir que ells tres s’han trobat estudiant el seu Màster a Àmsterdam, on s’han conegut i participat de la moguda musical d’aquesta ciutat i del seu magnífic Conservatorium van Amsterdam on tants músics de casa nostra han acabat els seus estudis de post grau, o màsters. Un magnífic tema de Parker  que ells han sabut interpretar la mar de bé, primer a duet de vents fent la melodia i la rítmica a càrrec del guitarrista, per després escoltar ja el molt ben trenat solo del saxo tenor belga Van den Brande. Molt bon so i llenguatge el d’aquest jove músic i molt bones maneres i creativitat, i unes línies melòdiques ben aconseguides. El so del saxo alto de Martín, un tant fosc per allò del seu so més en l’ona cool, ha seguit la impro del tenor, fent-ne també una de molt ben quallada, no endebades aquest músic ha anat desenvolupant una magnífica tècnica al llarg d’aquests anys d’estudis realitzats. Al final encara han fet uns “quatres” els dos vents, i sempre gràcies a tenir solucionada la qüestió harmònica i rítmica a càrrec de Cem Karayalcin, ell sempre precís. 

I ara seguim amb un altre tema, però a duet.... 

10.- Ornithology      (Ch. Parker & Benny Harris)        3m54s 

I sí, ara hem escoltat a Jaime del Blanco, violí amb Ramón Rabinad, bateria, músics del projecte del primer, “Parker with Strings”.  Un tema que el músic de Kansas havia fet partint d’un altre,  i per tant va fer un “contrafact” del tema original “How High The Moon”. Un tema iniciat delicadament amb una “intro” de violí, per després ja afegir-s’hi el baterista Rabinad. Del Blanco ha executat un magnífic solo a violí, acompanyat rítmicament que no harmònica, pel baterista. Al final del solo del violí, encara han fet uns “quatres”, i després en Ramón ha fet un gran solo, tot just abans de tornar-hi amb la melodia. I què bé els hi ha quedat el tema a violí i bateria, improvisant també de manera excel·lent tots dos en un tema proper als 4 minuts, que déu n’hi do. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I seguim amb més música de Parker o música que ell va tocar, i la dels seus homenatges, i ara seguirem amb el tema....  

11.- Cherokee                  (Ray Noble)            7m03s 

Un tema que Parker va enregistrar també, però cosa interessant és que a partir de la seva estructura ell va fer el seu “Ko-Ko”. Aquest tema el va enregistrar per primera vegada el 26 de novembre de 1945 i ho va editar Savoy essent una sessió anàrquica. Els músics que van acompanyar-lo varen ser Dizzy Gillespie ell a la trompeta i al piano, car finalment Thelonious Monk no va aparèixer; Argonne Thornton, piano; Curly Russell, contrabaix i Max Roach, bateria. Dizzy va col·laborar en el tema “Ko-Ko” al piano i a la trompeta, com si intuís la transcendència del que estava a punt de succeir i volgués quedar-hi lligat per sempre més. Tot això ha estat extret del fascicle sobre Charlie Parker de la col·lecció Maestros del Jazz. 

I ens l’han fet l’Ernesto Aurignac & Moisés P. Sánchez a duet en el seu concert al Teatro Cervantes de Màlaga. Gran arranjament que ha començat amb un marcatge rítmic del pianista, alhora que cadència harmònica descendent i juguesca evident. El solo del saxofonista ens ha situat en l’òrbita Parker de nou, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha fet, i com l’ha acompanyat el pianista. Un solo exquisit alhora que farcit de moments d’una potència esglaiadora, amb una improvisació brutal per sonoritat, la del seu saxo Balanced Action de Selmer, una meravella d’instrument, tocat per ell, una meravella de músic. La velocitat d’execució en les escales i arpegis diversos és impressionant, alhora com el so estripat, que tant li agrada a l’Ernesto en determinats moments, quallant en definitiva una interpretació magistral, la d’un dels saxos altos més potents del panorama peninsular, sense oblidar a Perico Sambeat, Guim García-Balash, Llibert Fortuny i algun més que ara no em ve al cap. Els aplaudiments del públic han deixat pas al solo del pianista Sánchez, iniciat quasi de la mateixa manera que ha començat el tema, i fent la mà esquerra la mateixa tasca rítmica quasi tota l’estona. La dreta però, ha volat d’una manera increïble i magistral fent unes escales inversemblants, alhora que arpegis diversos i mostrant-nos una tècnica esfereïdora. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I seguim encara amb un altre tema de Parker tot i que Davis en reclamà l’autoria. Ho deixarem a mitges....  

12.- Donna Lee       (Charlie Parker & Miles Davis)     6m43s 

Un tema que Parker tocà a 300 la negra, la qual cosa vol dir una velocitat esgarrifosa ja només fent la melodia. I passa doncs que a l’hora de fer els solos, ja no poden anar més de pressa que la pròpia melodia. Els músics també el toquen a la mateixa velocitat i així ho van fer els nostres herois a la Nova Jazz Cava amb Guim García-Balash, Luismi Segurado, Pere Loewe i Enrique Heredia en el concert que jo mateix vaig enregistrar. Gran interpretació que van fer d’un tema on tots van poder brillar de la manera que hem pogut escoltar, i al final amb una intervenció força remarcable del líder i baterista Heredia fent uns “vuits” amb el Pere, abans de recuperar la melodia, en un tema amb el primer solo a càrrec del Guim, magistral de nou... i quin canvi de so respecte al de l’Ernesto cadascun d’ells amb la seva particular gràcia. Luismi de nou va brillar abastament per com el va fer, marcant però força l’aspecte rítmic alhora que el de la seva mà dreta lleugera i gràcil, alhora que prístina per la digitació i creativitat del jove músic. 

I ja acabarem aquest programa dedicat als homenatges que se li han fet a Charlie Parker o que se li van fer abans com és el cas dels que li va fer l’Ernesto ell que els va fer el 2016...i ho farem amb un trosset del seu vídeo fet al Teatro Cervantes de Màlaga, amb José Carra, piano; Dee Jay Foster, contrabaix i Juanma Nieto, bateria i l’Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga dirigida per Arturo Díez Boscovich tot i escoltant un parell temes del seu medley.... 

I sí, hem escoltat un parell de temes increïbles interpretats a tot tempo, i aquests han estat....

13.- What is this thing called love (Cole Porter) 1m39s

14.- Rocker  (Gerry Mulligan)                         3m19s 

I aquests dos temes es varen incloure en el Parker with Strings: The Master Takes reeditats el 1995 per Verve. Hi hagué esclar músics diferents i els corresponents a la base rítmica varen ser Al Haig, piano; Tommy Potter, contrabaix i Roy Haynes, bateria. Són 2 dels cinc temes que van sortir en el CD del concert que va fer Parker with Strings al Carnegie Hall el 17 de setembre del 1950 i que es va enregistrar en directe. 

I quina magnífica interpretació ens va fer l’Ernesto i resta del quartet, Carra, Foster i Nieto alhora que la gran feina de l’esmentada orquestra i director, poc avesats ells a aquestes mogudes. El tema de Porter, inicialment una balada a mig tempo, es va interpretar per tots els jazzmen de l’època a tot tren, a un tempo brutal, coses aquestes dels Beboppers que volien demostrar que no tothom podia tocar aquells temes, apartant als novells i fins i tot impedint als ballarins gaudir dolçament. El tempo utilitzat per l’Ernesto ha estat així de brutal, com el seu solo, increïble, estripat com a ell li agrada aconseguint un so molt personal i peculiar, fent mostra d’una tècnica increïble. I també el tema de Mulligan ha estat interpretat a un tempo similar sinó igual de fast i també amb una meravella de solos. La melodia ha estat marcada per la rítmica pròpia del tema, cosa aquesta que ha desaparegut ja en els solos, primer el del líder i després el del pianista i amic Jose Carra que ha fet també el seu gran solo, i sempre amb una base rítmica sòlida al seu darrera, al darrera dels solistes, amb Dee Jay Foster i Juanma Nieto. En fi, un parell de temes increïbles que acabem d’escoltar d’aquest projecte “Parker with Strings”. 

I després d’aquests dos temes hem acabat el nostre particular homenatge als 100 anys del naixement del genial músic, el qual va revolucionar el món de la música, el del Jazz. Sí, hi hagué grans noms com Thelonious Monk, Charles Mingus, i  després hi va haver John Coltrane, Ornette Coleman, però Parker va ser el primer o qui més va influir en aquells primers temps del Bebop. No sé si en faré algun altre, tot és possible, car l’any Parker acabarà el 29 d’agost d’aquest 2021. I no us recordo tots els projectes, que són masses, i sí que us recordo que aquest dissabte tenim Concert de Festa Major a la Sala Xica amb dues magnífiques formacions de joves músics, uns del Conservatori del Liceu i els altres de l’Esmuc. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |