Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja hi som de nou amb un programa dedicat a Fresh Sound Records – FSNT de l’estimat
Jordi Pujol Baulenas, i per això
aquests discos: Holly Channell, “Not
Just a Standard”; Giuseppe Cucchiara Quartet, “Music for your Soul”, Julien
Bertrand - New Fly i el seu nou “Waxmen”
i el “IS AS IS” de Mathias
Højgaard Jensen i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. I esclar que tots aquests discos estan produïts
pel Productor Executiu, Jordi Pujol.
I aquestes gravacions de so, són © 2024 de Fresh
Sound Records per a Blue Moon
Produccions Discogràfiques, S.L.
I començaré amb el disc de Mathias Højgaard Jensen, “IS AS IS”, Enregistrat per Chris Benham a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York, 29 de setembre de 2022.
Mesclat i masteritzat per Eivind Opsvik.
Amb Mathias Højgaard Jensen,
contrabaix; David Mirarchi, saxo alt; Jacob Sacks, piano; Steven Crammer,
bateria. Obra gràfica de David
Mirarchi. Produït per Mathias
Højgaard Jensen. Tots els temes són del líder Mathias Højgaard Jensen.
https://www.freshsoundrecords.com/mathias-hojgaard-jensen-albums/57299-is-as-is.html.
I sí que hi ha quatre temes tranquilets tot i
haver-hi canvis de ritmes, i no que no n’hi ha cap d’allò que en diem una
balada, i aquests són: 02. Sleeping Silver 05. Forbigået 04. Afklaret 07. Is As
Is, que titula el disc. I tot i no ser una baladeta, començarem escoltant-los
amb un tema divers, que sí comença delicadament, però que va canviant i acabarà
amb una certa trempera, i tema, en anglès anomenat..
1.3.- Hometown (Mathias Højgaard Jensen) 4:28.
I ves per on que hem escoltat el piano reconegut
del David Sacks al qual i amb Sperrazza
i Kamaguchi hem escoltat aquí també en discos de FSNT. El tema l’ha començat el pianista amb una Intro amb el motiu
principal del tema a piano i ja el líder Mathias
a contrabaix fent la melodia, que quasi ens ha passat desapercebuda. I abans de
la improvisació del pianista, l’hem escoltat amb la mà esquerra fent un duet
amb el baixista amb les notes més greus. I després, ja la improvisació d’aquest
mag de les tecles, de les més minimalistes, i no només. Solo amb persistència
rítmica, tot plegat gràcies a les bones maneres rítmiques del baterista Steven Crammer en un tema a trio base.
El mateix baterista acabarà el tema fent ell la seva aportació solista. Un molt
bon tema per començar-los a escoltar.
La música per a mi, com per a altres músics, és
(entre altres coses) un mitjà per processar l'experiència i l'emoció d'una
manera que pot ser tant catàrtica com terapèutica. De vegades ens resulta opac
el que estem passant o el que sentim, i la música ens pot ajudar a navegar i
entendre. En el moment, i a distància, quan escoltem enrere, ens adonem, en una
distància més profunda que les paraules, de què va tractar un cert temps o
període.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguim amb les seves músiques, i ara amb el
magnífic tema amb un Groove i sovint un Swing increïbles, en el primer track i
tema anomenat..
2.1.- Off-Set (Mathias Højgaard Jensen) 6:13.
I ves per on que la modernitat més agosarada,
melòdicament i harmònica, l’acabem d’escoltar, també pel so del saxo alt de David Mirarchi. Aquest ha iniciat el
tema fent la melodia i ja, uns moments estel·lars amb el baterista Crammer. El Swing ha aparegut de la mà
del líder i baixista tot i acompanyant el gran solo de David al saxo alt, el qual ens ha enlluernat pel seu so
contemporani, alhora que llenguatge. Sacks
al piano s’ha passejat amb lleugeresa pel seu piano, amb una gran varietat
d’escales ascendents i descendents, arpegis, i moments on la mà dreta també ha
brillat. I sí que Crammer ha fet al
final un gran solo a la bateria, i ja per deixar pas a la melodia del saxo alt
i acabar aquest magnífic tema.
De vegades ens és molt clar i transparent, i
només necessitem un mitjà més contundent i directe que el llenguatge. Les
composicions d'aquest disc reflecteixen un període de transició de la meva
vida, però també un període de trobar-me musicalment. Expressen les meves
emocions passant per un període desafiant de la meva vida i, com a tal, formen
una història cohesionada d'enfrontament i moviment a través de l'ansietat, el
caos i la frustració, però també la bellesa, l'esperança i l'humor.
I els podríem escoltar en temes tan
inversemblants com aquests dos, 06. Kastle i 09. Post August Blues, però ja els
acabarem d’escoltar en el també sorprenent i més que modern.......
3.8.- Hill (Mathias Højgaard Jensen) 7:13
I de nou delicadeses sonores, alhora que
barrejades amb la més actual modernitat i concepte del Jazz Contemporani. Un
tema on de nou el Swing ha aparegut en les improvisacions, i la primera la del
pianista Sacks, qui de nou ens ha
colpit,i ara per com de percussiva ha estat, a moments i amb la mà esquerra.
Esclar que de nou ha volat la seva dreta amunt i avall del teclat del piano,
fent escales inversemblants i agosarades. Un llarg i brutal solo d’aquest
insigne pianista que ha donat pas al del saxo alt, en David Mirarchi. Aquest ens ha tornat a noquejar per com d’atrevit
ha estat el seu discurs, per la seva velocitat d’execució, per la seva
modernitat i so vintage. I sí que el líder ha volgut acabar les improvisacions
fent ell la seva. Una impro marcada per la contundència, per la cosa rítmica,
per la pulsió potent sobre les cordes, i per descomptat que també per la seva
història explicada. I tot i recuperant la melodia, han acabat aquest preciós
tema ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Mathias Højgaard Jensen, contrabaix; David
Mirarchi, saxo alt; Jacob Sacks, piano; Steven Crammer, bateria.
Estic molt agraït d'haver tingut la meravellosa
musicalitat d'Steven, Jacob i David
ajudant-me a fer realitat les meves idees i visions, d'una manera tan personal
i honesta. També vull expressar el meu profund agraïment a la meva família i
amics per donar-me suport. Sense aquesta gent tan important aquest disc no
hauria estat una realitat. —Mathias
Højgaard Jensen.
I després d’aquestes músiques tan modernes i
delicades, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme, sempre t’agraïm la teva
delicadesa narrativa dels teus micro contes musicals, de contingut.
I seguirem amb el disc de Holly Channell, “Not Just a Standard”. Gravat per Clark Rigsby als Tempest Recording Studios, Tempe, Arizona, el 28 d'abril de 2023. Masteritzat
per Nathan James a Vault Mastering a la ciutat de Nova York. Amb Holly Channell, bateria; Jason Palmer, trompeta; Mike Kocour, piano;
Ben Hedquist, contrabaix. Tots els temes han estat arranjats per Holly Channell. Disc produït per Holly Channel.
https://www.freshsoundrecords.com/holly-channell-albums/57395-not-just-a-standard.html.
Aquest és un projecte molt especial per a mi.
Vaig triar fer el meu àlbum debut amb estàndards de jazz arranjats perquè així
va ser com vaig aprendre a tocar i apreciar aquesta música. La música negra
americana és música sagrada per a mi. És molt profunda, i estic agraïda de ser
una convidada d'aquesta forma d'art. Em vaig quedar encantada amb aquesta
música el gener de 2017 en una classe d'Història
del Jazz impartida pel Dr. Ryan
Nielsen. Va ser en aquesta classe on la meva vida va canviar. Ell no tenia
por d'ensenyar el significat real d'aquesta música, d'on venia realment i les
realitats de la història real dels Estats
Units i on estem amb aquestes realitats, avui. En aquesta classe vaig
aprendre sobre Billie Holiday, Louis
Armstrong i molts altres éssers humans increïbles que van utilitzar els
seus dons en la música per lluitar pels seus drets humans bàsics i explicar les
seves històries. Vaig saber allà mateix que volia estar en aquest costat de la
història.
I sí que hi ha una meravellosa balada a tota
bossa, la preciosa 07. Triste de l’Antonio C. Jobim però els començarem
escoltant en l’arranjament molt delicat que han fet del...
4.3.- There Will Never Be Another You
(Warren-Gordon) 7:31.
I ja heu pogut escoltar que aquesta és una
versió molt dolça i tranquil·la d’aquest tema, el qual es toca sovint a un
tempo més vital. I aquí hi tenim la molt brillant trompeta de Jason Palmer, i que l’ha presentat
fent-ne la melodia. I sí que en Mike
Kocour al piano ens ha acaronat amb la seva interpretació, feta amb tota la
delicadesa del món, com també, tot i que molt més brillant pel fet d’haver
pujat al registre agut, la que ha fet Palmer
amb la seva trompeta, ambdós mostrant-nos la gran classe. I la líder i
baterista ha estat qui ens ha fet una llarga improvisació, que ha estat
magnífica, mostrant-nos de quina delicada manera controla els estris de la seva
bateria. El domini de les dinàmiques és fonamental per a un baterista, per a
una baterista, com ella ha sabut mostrar-nos. I ja després d’ella, de nou Jason ha recuperat la melodia del tema
per ja acabar-lo delicadament, amb el motiu recurrent fet pel baixista Ben Hedquist en aquest preciós tema per
començar-los a escoltar.
Des d'aquella classe em vaig dedicar a l'ofici,
i no només tocant, sinó esforçant-me per entendre i respectar el seient on ara
estic asseguda i a qui estava assegut abans que jo. Sempre m'esforçaré per
reconèixer-ho i acceptar-ho. Tinc un deute d'agraïment amb el doctor Ryan Nielsen per la seva valentia,
coratge i voluntat d'ensenyar la veritat en un lloc on això no sempre
s'accepta. Vull donar les gràcies a Lewis
Nash i el seu suport incondicional per a mi i els meus somnis i ànims
durant el temps que vaig estudiar amb ell. La seva positivitat i constant ànim
i suport, m'han ajudat per poder tenir la confiança suficient per fer aquest
àlbum i continuar el meu viatge musical.
I després els tempos dels temes ja són més
vitals, tot i que n’hi ha un que manté un tempo força mèdium tranquil·let com
és 05. I Can't Give You Anything but Love. I sí que els podríem escoltar en un
dels grans temes i estàndards que hi ha en aquest disc 4. 'S Wonderful, tema
dels germans Gershwin, però els
escoltarem en el Rh&CH que va fer Sonny
Rollins i tema conegut de totes i tots vosaltres, i anomenat ....
5.2.- Oleo (Sonny Rollins) 4:42.
I de ben segur que totes i tots heu reconegut
aquest tema de Sonny Rollins qui
encara viu, que ho pugui fer uns quants anys més. I ja sabeu que aquest tema es
va fer seguint l’estructura d’acords del “I Got Rythm” dels germans d’or Gerhswin. Molts músics ho han fet i algú
devia decidir que això es deia un Rh&CH, car també és un “contrafact” que
és qualsevol melodia que s’ha fet partint de la progressió d’acords d’un altre
tema, com és el cas.
I sí que hem gaudit força amb la interpretació
que ens n’han fet tots quatre, en aquest tema de Sonny Rollins i qui ha brillat de manera especial ha estat la
líder, la qual ha acabat la tanda de solos fent ella uns quants compassos improvisant
compartint-ho amb els companys. El tema però l’han començat pianista i
trompetista a duet, ells dos fent la melodia, súper coneguda, amb el pont al
mig, on hi ha quatre acordes descendents en 8 compassos. I qui primer ha
improvisat ha estat Jason qui ho ha
fet amb la sordina per barret a la trompeta. So maco, amb alguns sons a lo Dizzie Gillespie i també per frases
fetes, les del “Salt Peanuts”. I sí que el pianista Kocour ha estat elegant i sobri en la seva improvisació, alhora que
un tant fosc per so. I després han
vingut els 8 compassos improvisant la líder Channell amb el Jason Palmer
ara sense sordina, i ja arribar a la melodia del tema i acabar-lo de manera
magistral.
Gràcies a Mike
Kocour, director d'Estudis de Jazz de l'estat d'Arizona per acceptar-me i voler formar part d'aquest projecte.
Per tocar també a duo amb mi al seu despatx i veure sempre les possibilitats de
qui jo podria ser. Això va ser una gran part del meu desenvolupament musical. I
un agraïment a Ben Hedquist, actual
director de Jazz i Música Popular de GCC
per estar sempre disposat a tocar amb mi i ser un pols constant sempre que ho
vam fer. Jason Palmer, la teva
orientació ha estat crucial per a la meva confiança i èxit. Gràcies per la
tutoria continuada, l'orientació i per ser la persona, el músic i l'home de
família absolutament increïble que ets.
I dels dos temes restants, un de Parker i l’altre de Golson 06. Stablemates, doncs sí que
se’m fa difícil escollir quin haig de posar, sí. Al final m’he decidit pel de Charlie Parker per l’arranjament que la
líder ha fet i també perquè és més llarg, i hi ha més música i tema
conegudíssim anomenat.
6.1.- Now's the Time (Charlie Parker) 7:04
I 10-n’hi-C de tema de Parker que ens han fet, i sobretot la líder, la qual amb la bateria
ens ha fet una “Intro” magnífica a base dels seus redobles, que per cert,
sempre estan apareixent, encara que només acompanyi. I tot i no reconèixer
d’entrada el tema, la melodia del tema, sí que hem percebut que és un Blues de
12 compassos. I a la piscina s’ha llençat el gran Jason amb la trompeta, qui ens ha clavat una magnífica
improvisació, brillant per pujar al registre agut, tot i que no al súper agut.
I també Mike Kocour ens ha fet un
solo força minimalista, per les poques notes que ha tocat, al menys en la
primera part de la seva exposició solista. Tampoc després s’ha extralimitat i
s’ha mantingut força tranquil. I esclar que hem gaudit molt amb el grandíssim
solo que ens ha fet la líder a la bateria, ella que és Holly Channell, què bona és com a baterista. I sí que encara no
n’ha tingut prou, i ha volgut fer uns quants compassos improvisant,
compartint-ho amb pianista i trompetista i ara sí recuperar ells el motiu
principal del conegut tema de Charlie
Parker i acabar-lo delicadament, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o
sigui que felicitats noia i nois Holly
Channell, bateria; Jason Palmer, trompeta; Mike Kocour, piano; Ben Hedquist, contrabaix.
Gràcies a Clark
Rigsby pel seu temps i talent a Tempest
Recordings! El vostre suport, ànim i il·lusió per aquest projecte són
increïbles. Has fet que la meva bateria sonés millor que jo. I gràcies a Nathan de Vault pel Mastering per
prendre aquest projecte com a propi i posar la cirereta a sobre. Finalment, als
meus pares, a la meva magnífica filla i
al meu meravellós marit, pel seu ànim i suport incondicional. Aquest àlbum no s’hauria
pogut fer sense tu, per tot el que tens i em segueixes donant. I gràcies, és
clar, a Jordi Pujol i Fresh Sound Records per arriscar-se i
treure aquest disc! Espero que totes i tots els que escoltin aquest disc ballin
una mica. Amb amor, —Holly Channel.
I ara ens endinsarem en la música de Julien Bertrand - New Fly, el seu nou “Waxmen”. Gravat per Sergi Felipe a Underpool Studio, Barcelona, els dies 5 i 6 de març de 2023.
Masterització de Pieter De Wagter a Equus, Brussel·les. Disseny i
concepció gràfica: Delphine de La
Morinerie. Il·lustracions del llibret
d'Isaiah Bertrand. Fotos: Jules
Azelie. Produït per Julien Bertrand.
Amb Julien Bertrand, trompeta, fiscorn;
Liam Szymonik, saxo alt; Etienne Deconfin, piano; François-Régis Gallix,
contrabaix; Arthur Declercq, bateria. Totes les composicions de Julien Bertrand, excepte
"Groove" de Stacy Dillard i
"Penelope" de Wayne Shorter.
https://www.freshsoundrecords.com/julien-bertrand-albums/57296-new-fly.html.
I en aquest disc hi ha també uns temes
magnífics, amb varietat de tempos i ritmes, havent-hi sí alguns temes delicats
com són 08. A Little One For The Little One aquest curtet de menys de 3 minuts,
i també un tema on el líder el toca ell sol amb la seva trompeta i anomenat, 02.
Let’ Spread Some Love #1, primera versió d’un altre del mateix nom i de més de
7 minuts, però els començarem escoltant en el molt bonic...
7.6.- Precious Feelings (Julien Bertrand) 5:20.
I sí que ens ha agradat força aquesta balada de Julien ell amb el seu fiscorn, per com
de càlid ha sonat el seu metall. Ell mateix l’ha començat ja amb la bonica
melodia, i amb el rerefons del trio base de piano, contrabaix i bateria, i què
maco ha estat el final de la melodia, pas previ a la seva improvisació. I si
que la seva improvisació ha estat emmarcada en un context farcit de tradició,
on la melodia creada ens ha seguit acaronant. Hi ha hagut moments més
agosarats, però ha estat envoltada de melodia, de càlida melodia. El trio base
li ha donat tot el seu suport, amb unes escombretes del baterista força
delicades, ell l’Arthur Declercq.
També el pianista Etienne Deconfin ha
fet la seva tasca solista, seguint fil per randa l’aspecte harmònic, amb uns
arpegis inicials d’una gran bellesa i pulcritud. Un solo delicat, maco,
profund, que ha deixat pas a la melodia del líder al fiscorn, ideal tema per
començar-los a escoltar.
I Julien
Bertrand, llicenciat del CNR de Boulogne Billancourt (clàssica) i Chambéry (jazz), Julien porta des de l'any 2000 de gira, amb Miguel Fiannaca, la Big Band
Turquoise, Ompa Bompa, i el seu propi grup, el Julien Bertrand Quintet (guanyador de diversos concursos locals i
nacionals) i, després i des del 2006 amb
el pianista americà Joel Hoemes que
va conèixer a Nova York, antic
membre del Roy Hargrove Quintet.
I podríem escoltar-los en molt interessant tema
del qual n’ha fet dues versions com ja he comentat i versió més llarga 3. Let'
Spread Some Love #2, però els escoltarem en el magnífic..
8.4.- Burning Brains (Julien Bertrand) 7:02.
I 10-n’hi C de com ha començat aquest tema, per
agosarat i modern, i ara també amb el so del saxo alt del Liam Szymonik. Una llarga Intro delicada tot i els redobles de la
bateria de Declercq i ja la melodia
feta a duet pels dos vents. I què interessant el pont amb el seu canvi tonal i
de ritme. I què brutals els dos metalls a duet tot i preparant la improvisació
del saxo alt amb tota la contemporaneïtat possible. Aquest ens ha impressionat,
pel so, pel seu fraseig i llenguatge. I més que ho han fet tots dos, els dos
metalls improvisant alhora, a mode d’impro col·lectiva, amb tots els aires de
la contemporaneïtat. I també Deconfin al
piano ha brillat abastament, amb unes maneres properes a les de Sacks per modernitat, per històries
explicades, fent un solo on l’aspecte rítmic ha estat important. I recuperant
el motiu principal els dos vents, han arribat al final d’aquest magnífic
“Burning Brains” de Julien Bertrand.
Va signar amb Fresh Sound Records per al qual va gravar dos discos "Free Revolution Zone" el
2019 (revista Révélation Jazz, Révélation Radio Jazz UK), disc que va
sonar en aquest programa, i ara aquest "Waxmen"
del 2024 amb la seva nova formació New
Fly. També participa com a sideman en nombrosos projectes (Earz Quintet, Vincent Périer Septet, David
Bressat Quintet, MN Big Band, etc...). Tocant amb noms tan reconeguts com Keith Brown, Tony Hewitt, Lolo Bellonzi,
Jeff Ballard, Eric Le Lann, Sangoma Everett, Seleno Clarke, Anne Sila, Vaudou
Game, Célia Kameni, Sébastien Joulie i molts altres.
I hi ha temes magnífics com són 07. Fear and Healings, 01. Waxman i 05.
Groove (Stacy Dillard), però els escoltarem en el tema on també en fa dues
versions, i escoltarem la més llarga de quasi 8 minuts i tema de l’estimat Wayne Shorter anomenat..
9.10.- Penelope (2) (Wayne Shorter) 7:53.
I ves per on que aquest “Penelope” el va
incloure l’estimat Wayne Shorter en
el seu “Et cetera” disc del 1981 amb
Herbie Hancock, Cecil McBee i Joe
Chambers essent inicialment una preciosa balada, res a veure de com
l’acabem d’escoltar, tot i que jo diria que Shorter també l’havia interpretat així de vital posteriorment al
disc. Igualment, un magnífic arranjament del líder i trompetista. Melodia feta
a duet dels dos vents, trompeta i saxo alt, i pel darrere els de la base
rítmica fotent-li a tot drap. I sí que el pianista ha estat el primer en
improvisar amb els dos companys a tot Swing, baixista i baterista, l’un amb el
“Walking” i l’altre quasi que improvisant amb la seva bateria, què brutals tots
tres. Etienne al piano ha estat
realment increïble, per com ha volat amunt i avall remenant les tecles del seu
piano amb total mestria i creativitat. I ja heu escoltat la brillantor de la
trompeta del líder Julien i de quina
brutal manera ha improvisat situant-se en el registre agut, i sempre fent un
fraseig inversemblant. I sí que ha aparegut una primera calma en la
improvisació de Liam al sax alt,
coses però que aviat han canviat. El brutal Swing del baixista, el baterista,
brutal i ell al saxo alt, increïble en la seva impressionant improvisació en
aquest tema de Shorter que tots ells
han brodat, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois
Julien Bertrand, trompeta, fiscorn; Liam
Szymonik, saxo alt; Etienne Deconfin, piano; François-Régis Gallix, contrabaix;
Arthur Declercq, bateria.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ja acabarem el programa d’avui amb un altre
d’aquests magnífics discos de FSNT i
ara amb el de Giuseppe Cucchiara
Quartet, “Music for your Soul”, Enregistrat en directe per Jimmy Katz a l'Ornithology Jazz Club, Brooklyn, Nova York, els dies 20 de març
i 17 d'abril de 2023. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit
Studio. Amb Giuseppe Cucchiara,
contrabaix; Ben Solomon, saxo tenor; Chris McCarthy, piano; Adam Arruda,
bateria. Tots els temes són del líder Giuseppe
Cucchiara. Fotos de Jimmy Katz i
Michelle Sierra Laffitte. Produït per
Giuseppe Cucchiara i Jimmy Katz.
https://www.freshsoundrecords.com/giuseppe-cucchiara-albums/57309-music-for-your-soul.html. Temps total de música del disc: 49:48 min.
I sí que aquest disc té uns temes que ens toquen
el moll de l’os, sí, com és el delicat i trist tema dedicat a George Floyd assassinat amb tota la
sang freda, la d’un poli feixista que ara volen alliberar de tota culpa,
gràcies a un desgraciat i feixista, que ja sabeu qui és i tema anomenat 07. For
George Floyd. I un altre amb un punt més de tempo és el que ara mateix
escoltarem..
10.3. A New Set of Changes (Giuseppe Cucchiara)
5:33.
I no ha estat una balada amb tots els ets i uts
però sí una molt bona composició, i interpretació i ja heu pogut escoltar que
va ser una gravació en directe, pels aplaudiments, i per les dades de gravació.
Tenim de nou un saxo, i ara aquest és tenor, el jove i amic Ben Solomon que ves per on hem tingut
al Jazz Club Sant Vicenç encabit en
un magnífic Félix Rossy Quintet.
Preciosa melodia que ha deixat pas a la primera improvisació, la del baixista i
líder Giuseppe Cucchiara on ens ha
mostrat el seu domini del contrabaix,
fet el solo amb una bona pulsió rítmica. També després hem escoltat una
preciosista improvisació al piano de Chris
McCarthy, amb un so brillant, una mà lleugera i gràcil, una esquerra potent
amb acords i compenetració total entre elles. Una creativitat que ha aconseguit
plasmar amb les melodies creades a
partir de l’harmonia del tema. I recuperant Ben la melodia del tema, l’han acabat delicadament, preciós tema
per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I sí que hi ha temes interessants com són 02.
Mogadishu, 08. Bass Outro, i 04. Drum Interlude, però els escoltarem en el tema
que titula el disc i magnífic què és...
11.6.- Music For your Soul (Giuseppe Cucchiara)
8:07.
I sí que el tema ha començat ja amb una bona
trempera, tema que a mi em recorda a alguns que John Coltrane va fer en una de les seves èpoques. Hi ha frases de Ben que ens situen en el A Love Supreme, i no només ell, car
també per com el baterista fa el ritme del tema, coses esclar que parides pel
compositor i líder del disc, en Giuseppe.
Un solo brutal de Ben Solomon que
realment ens ha impressionat, per tècnica, història explicada, per feeling,
“sentiment”, car semblava com si li fes un homenatge a ell, a Coltrane. I sí que MacCarthy l’ha seguit amb igual mestria, ell ben acompanyat pels
dos de la base rítmica, líder al contrabaix i l’Adam Arruda a la bateria. De nou un solo vibrant del pianista, ell
seguint amb un mode rítmic potent d’improvisar. Esclar que els dos de la base
han estat brutals, líder Giuseppe al
contrabaix i Arruda a la bateria. Un tema de poc més de 8 minuts,
més llarg dels habituals, coses que solen passar en els directes, com és el cas
d’aquesta formació liderada per Giuseppe,
arribant al final després que Ben Solomon
recuperés la melodia i l’acabessin tots ells de manera magistral.
Escoltar aquesta música va ser l'experiència de
tota la vida. Els músics es comuniquen entre ells sobre les nostres esperances,
pors, somnis i aspiracions, perquè la cançó i l'oient esdevinguin un. Conec
moltes de les dificultats que pateixen els músics. I tanmateix, ploren, canten,
juguen extasiats com si els impulsés el dolor de la vida. Estan recitant el
poema de la vida. La seva música és una benedicció, una poderosa valentia que
és l'Amor. I sé per instint que ens devem a la nostra ànima experimentar aquest
nivell de l'art.
—Mitch
Borde.
I sí que hi ha un molt potent i llarg tema de
quasi 11 minuts 1. Fill the Holes, Pass the Ball, i els podríem escoltar en
aquest, però no, car ho farem, i aquest serà el darrer amb el qual els
escoltarem i nosaltres acabarem el programa d’avui, amb el tema súper vital anomenat...
12.5.- Leonida (Giuseppe Cucchiara) 7:37.
I de nou un brutal tema el que ens han ofert
aquest quartet de cracs, en un disc que té tots els aires del quartet de John Coltrane, per formació, però també
per les composicions fetes pel líder i baixista en aquest disc “Music for your Soul” com també Coltrane feu en aquella època, música
per les ànimes, música que sortia de l’ànima. Un tema súper ràpid on de nou Ben Solomon ens ha deixat bocabadats
per com ha fet la seva més que brutal improvisació, amb un llenguatge increïble
a tot Coltrane també per so del seu
saxo. Esclar que el trio de la base rítmica li han donat el seu suport, amb el
“Walking” del baixista i líder Cucchiara,
els acords del pianista McCarthy i
el Swing del baterista Arruda.
Impressionant i llarg solo de Ben Solomon,
increïble. I sí que Chris al piano
ha començat força suau, però ai las que les coses han anat canviant de mica en
mica, arribant també a uns nivells energètics i rítmics brutals, on el joc
d’ambos mans ha estat crucial, amb la dreta súper vivaç i gràcil. I en aquest
tema només han improvisat ells dos, o sigui que bravo pel líder que no va voler
improvisar en cada tema, i felicitats nois Giuseppe
Cucchiara, contrabaix; Ben Solomon, saxo tenor; Chris McCarthy, piano; Adam
Arruda, bateria, car amb aquest brutal tema els deixarem d’escoltar i
nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com
a mi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el divendres 20 de juny
que tindrem als JAZZSPIRIT amb Carles
Pineda, Enric Carreras, Pep Coca i Adrià
Font en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per
això amb l’entrada gratuïta al Molí dels Frares i a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Jazz Club de Nit