L'enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
JOAN FORT TRIO feat. VINCENT HERRING
Dia: Divendres 16/05/2025
Lloc: Sala 3 Jamboree
Hora: 19.00 h i 21.00 h
Estil: JAZZ, HARD-BOP
Vincent Herring, saxo alt; Joan Fort, guitarra; Philip Lewin, contrabaix; David Puime, bateria.
Encontre d'alta volada entre un tòtem del jazz, Vincent Herring, i un dels representants més destacats del nostre jazz a diàspora, Joan Fort. Resident a Amsterdam, el guitarrista català s'ha tutejat, entre d'altres, amb Jeremy Pelt, Jordi Rossy, Benjamin Herman, Bill McHenry, Jasper Bloom i Dick Oatts, amb qui va enregistrar el disc 'Master St', amb el grup The Dam Jawn. Pel que fa a Herring, va formar part dels Jazz Messengers d'Art Blakey i ha tocat amb històrics de l'altura de Freddie Hubbard, Lionel Hampton, Horace Silver, Cedar Walton i Nat Adderley, entre d'altres, a banda de signar una rellevant carrera en solitari. Plegats coincidiran arran d'una estada recent de Joan Fort a Nova York, on va tocar amb la flor i nata de la ciutat dels gratacels. Al Jamboree, presentaran els temes d'un futur treball del guitarrista, 'So Far, So Good', previst per 2025 i que ben segur serà un dels discos de l'any.
I de nou hi torno amb un programa dedicat a Segell Microscopi tot i celebrant els
seus primers 10 anys de vida dedicada a la publicació de projectes de músics
del país, i no només, com és el cas d’avui. I els projectes tenen cadascun la
seva particularitat i divergència, o sigui que per a cadascun d’ells tindrem un
viatge musical ben diferent, la qual cosa espero que us plagui. Escotarem “L’Ocell” de Biel Harper, “Hiraeth” de Blau
Salvatge (Joan Péres-Villegas), “Alienación” de Jorge Pérez Vargas disc aquest amb dues versions musicals, una
acústica i l’altre elèctrica, i finalment el “Sentimental Bit” de Saki
Guillem i de nou un micro conte de Carme
de la Fuente.
I començaré el programa amb el disc “Hiraeth” de Blau Salvatge amb el Joan
Pérez-Villegas com a “ànima mater” de tot plegat. Gravat per Adrià Serrano a Groovefactory Bern, Suïssa.
Mesclat i masteritzat per ell mateix. Portada: Paula Solà. Fotos: Pablo
Bueno i Magalí Datzira. Amb Joan
Pérez-Villegas, composició i vibràfon; Zoë Gordon, violí; Nancy Meier, flauta;
Paula Häni, clarinet; Felix Grandjean, trompeta; Pere Molines, trombó; Tabea
Kind, contrabaix; Nicolas Bianco, bateria; Júlia Colom, veu a “Vou veri vou”;
Francesca Gaza, veu a “Non manca
niente”; Mike Maurer, corn alpí a “A
childish tantrum”; Nayan Stalder,
dulcimer a “Vou veri vou”.
https://www.microscopi.cat/product-page/hiraet.
'HIRAETH' és una reflexió profunda sobre el sentiment de
pertinença i el contrast amb el desarrelament. Què defineix la nostra
identitat? És el lloc on naixem, el fet d’abandonar-lo o viure en un constant
trànsit sense establir arrels enlloc? El títol de l'àlbum prové del gal·lès
medieval i descriu un anhel emocional per una llar, real o imaginària; un espai
que potser mai ha existit, però que es percep com un refugi essencial per a
l’ànima.
I sí que la mixtura de músiques amb un tarannà
folklòric i les improvisacions jazzístiques fan d’aquest un projecte força
interessant. Delicadeses musicals envoltades de canvis rítmics, dolçor de les
interpretacions del líder al vibràfon, sons dels vents, flauta, clarinet,
trompeta i trombó i una bona secció rítmica, tot plegat embolcallat amb les
dolces veus de les dues cantants, fan que escoltem aquestes músiques amb la
màxima atenció. I com a mostra, un botó..en aquest súper delicat i impressionant
tema anomenat..
1.6.- Non Manca Niente (Joan Pérez-Villegas)
7:17.
Doncs ja heu escoltat de quina manera més dolça
hem començat el programa d’avui dedicat a Segell
Microscopi. I quina veu la de Francesca
Gaza alhora que dolça sonoritat de la trompeta d’en Felix. I sí que la base rítmica n’ha marcat el tempo i ritme ja des
de l’inici, coses però que han canviat en el “break” a vibràfon sol del líder Pérez-Villegas, amb una bona estona ell
molt delicat. I què vibrant l’entrada final del metall més daurat i trompeta de
Felix amb un motiu principal i
recurrent, i ja per encarar el final del tema, amb més energies. El final ha
estat sobri, elegant, delicat, en aquest tema ideal per ja començar-los a
escoltar.
Aquesta idea pren forma a través de dues cançons
interpretades per dues veus convidades excepcionals. A “Vou veri vou”, la
mallorquina Júlia Colom canta una
dolça cançó de bressol a un nounat, mentre que a “Non manca niente”, Francesca Gaza (IT/DE) li dedica un
comiat a una filla que deixa la llar. A més d’aquestes col·laboracions, l’àlbum
compta amb la presència única de Mike
Maurer a l'Alphorn i Nayan Stalder
al Hackbrett, dos instruments tradicionals suïssos que afegeixen textures i
colors únics a la música de Blau
Salvatge.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Un detall especial de l’àlbum és la cançó “A
Childish Tantrum”, una mena de suite construïda a partir de les cançons
infantils més significatives de cadascun dels set membres del grup. Al llarg de
la peça, es poden escoltar fragments d’aquestes melodies, algunes tan
transformades que resulten gairebé irreconeixibles, creant així un collage
sonor ple de nostàlgia i emoció. I sí que els podríem escoltar en aquest “A
Childish Tantrum”, però ho farem en el també molt interessant...
2.4.- Gunther_s Toys (Joan Pérez-Villegas) 5:59.
I amb aquest tema iniciat amb aires i sons
envoltats d’imaginació ens han tornat a captivar. I és que l’han anat
desenvolupat amb tendresa alhora que modernitat. I si una primera estona el
tempo ha estat tranquilet, de mica en mica la seva vitalitat ha anat creixent,
sobretot en la brillant improvisació del líder al vibràfon. I quin canvi rítmic en la magnífica
improvisació del trombonista Pere
Molines. I sí que també Nancy Meier amb
la flauta ha fet una preciosa improvisació, o més aviat trossets de la melodia
principal. I quin final més brutal que ens ha deixat amb la boca ben oberta.
La sorprenent sonoritat de Blau Salvatge, escrita per Joan
Pérez-Villegas, ha trobat el millor aliat en Adrià Serrano, al control de so. Junts han aconseguit capturar
l’essència dels músics i de les seves composicions, convertint cada peça en un
relat sonor que atrapa l’oient des del primer acord.
Les il·lustracions de la portada i del single,
creades per Paula Solà, són
cianotípies elaborades directament a la costa mallorquina. La tècnica
utilitzada combina elements naturals com les onades del mar, la sorra, les
algues i la llum del sol, donant lloc a unes imatges úniques i orgàniques.
Posteriorment, el blau característic de la cianotípia es va transformar en tons
marrons i taronges mitjançant un bany amb te negre, aconseguint així una
estètica càlida i evocadora.
L’octet Blau
Salvatge es mou com un calidoscopi musical, fusionant estils amb
creativitat i originalitat. La seva música combina jazz, música contemporània,
clàssica i folklòrica d’una manera única, teixint un univers sonor ric i ple de
matisos. La diversitat cultural dels seus membres —provinents d’Espanya, Alemanya, Amèrica i Suïssa—
contribueix a aquesta paleta sonora vibrant i cosmopolita.
I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes
més potents del disc, l’anomenat...
3.1.- Here, There, Nowhere (Joan Pérez-Villegas)
8:09.
I aquí ja les coses s’han tornat més complexes,
per melodia entremaliada i ritmes inicials, tot plegat amb un vibràfon ben
present. I quines melodies més boniques a càrrec del violí, amb la trempera de
la base rítmica, bàsicament el potent marcatge del baterista Nicolas Bianco. I el violí de Gordon ha estat impressionant, i amb
ajudes externes i de nou pel baterista Bianco.
L’augment de les energies s’ha fet palès ben bé a la meitat d’aquest tema. I de
nou un altre “break” amb el violinista fregant-ne les cordes amb l’arc. I més
canvis que el tema incorpora, quina meravella. I encarant el final del tema,
hem trobat unes energies impressionants, barrejades amb moments de calma, com
ha passat quan les intervencions del trombó de Molines i la trompeta de Felix.
I al final, motiu principal i inicial i ja acabar-lo de cop, brutal tema, ideal
per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i noia, Joan
Pérez-Villegas, composició i vibràfon; Zoë Gordon, violí; Nancy Meier, flauta;
Paula Häni, clarinet; Felix Grandjean, trompeta; Pere Molines, trombó; Tabea
Kind, contrabaix; Nicolas Bianco, bateria; Júlia Colom, veu a; Francesca Gaza, veu a “Non manca niente”;
Mike Maurer, corn alpí ; Nayan Stalder, dulcimer.
La idea d’un octet que transcendís fronteres
musicals va néixer de Joan
Pérez-Villegas durant els seus estudis de grau a l’ESMUC (Barcelona), on es va gravar el primer LP del grup. El
projecte va prendre una nova forma el 2020, durant el màster de Joan a la HKB (Berna), consolidant-se en la seva formació actual. Amb un
trajecte que inclou actuacions al Festival
Emergents de L’Auditori, el Festival
de Jazz de Granollers, el BeJazz
Winter Festival, el Jazzclub Aarau
i diverses gires per Suïssa, Blau
Salvatge es llança ara a una nova aventura: la gravació del seu segon
treball discogràfic, 'HIRAETH'.
I després d’aquesta meravella de composicions
originals sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
Gràcies Carme
per sempre acaronar-nos amb les teves dolces paraules envoltades de la música
del programa, i sobretot del tema i single que va fer Biel Harper, “l’Hort d’en Sergi”.
I seguirem amb el treball “L’Ocell” de Biel Harper. Enregistrament,
mescla i màster de Sam Barnett, a
l’estudi del Jazz Campus de Basilea. Disseny gràfic i fotografia, Xus Martí. Vídeos d'estudi, Ènia Mauri. Amb Biel Harper, piano, composicions i producció; Tabea Kind, contrabaix;
Álvaro Ocón, trompeta; Lucas Zibulski, bateria. Aura Mauri, veu a “L'hort d'en Sergi” i “Colors”. Clara Catasús, Laia Escartin, Flavia
Escartin, Nàdia Orta, Lluís Pérez-Villegas, Gabrielle Canal, Siara Canal Vila,
veus a “L'hort d'en Sergi”.
https://www.microscopi.cat/product-page/biel-harper-ocell.
I aquest és un disc amb unes precioses cançons,
delicades de tempos i ritmes com són “Dunes” amb un final molt potent i “Ocell”
aquesta un pèl més viva. I tot i començar suaument “Despertar”, va agafant una
determinada trempera posteriorment. I “Artesà” és un tema amb un marcatge
consistent del baterista, tot i el tempo tranquilet i bonica melodia. Més vital
és “Espiral”, tot i començar amb una Intro a piano del líder.
I per tancar el disc trobem 'Artesà', un tema
tranquil que dona espai a la contemplació i que, d’alguna manera, vol expressar
com cada cançó que un compon tendeix més a ser un descobriment que una creació.
Com l’escultor que és capaç de trobar l’obra d’art que la pedra, el tronc o
qualsevol mena de material amaga dins seu, l’art de trobar i plasmar allò que
un busca a través de la música.
I ja els escoltarem en el darrer track i tema
anomenat...
4.9.- Artesà (Biel Harper) 4:11.
Doncs m’ha semblat molt maco aquest tema, per la
pròpia melodia però també per com és la progressió harmònica. Un “punch” ben
marcat per la bateria de Lucas Zibulski tot
i que no massa contundent. El líder al piano n’ha encetat melòdicament el tema
ja d’entrada, i ja la trompeta melòdica d’Ocón.
I ves per on que ja hem pogut escoltar la primera improvisació a càrrec del
contrabaix de Tabea Kind amb un so
poderós i profund, i ja per seguir-lo el líder al piano, ell fent-la també molt
reeixida. Així han anat desenvolupant-lo tots plegats, i ja al final amb la
dolça trompeta d’Ocón. I què maco el
final que ens han fet, ideal tema per començar-los a escoltar.
“Ocell” és el nou disc del jove pianista i compositor Biel Harper, una obra nascuda del desig
de compartir l'essència intangible de la música, tan lògica com abstracta. El
quartet que acompanya Biel Harper en
aquesta aventura compta amb el lirisme d'Álvaro
Ocón a la trompeta, la profunditat de Tabea
Kind al contrabaix i el groove inconfusible de Lucas Zibulski a la bateria. Junts, omplen les composicions de Biel Harper d’una rica paleta de
matisos, colors i textures sonores. “Compartir música amb amics als quals
admires i estimes, i saber que trobaran el seu espai entre les teves notes, és
un plaer difícil d'expressar amb paraules. És com escoltar per primera vegada
alguna cosa que has descobert, i veure com evoluciona i es transforma en quelcom
nou, alhora conegut i misteriós”. Aquest procés creatiu és el que dóna forma a
aquest disc: una gravació realitzada en un únic dia, tots junts en la mateixa
sala, amb preses úniques i plenes d’improvisació i decisions espontànies.
L’àlbum es compon íntegrament de música
original, pensada per oferir la màxima llibertat als músics, amb moments
d'intensitat rítmica, melodies amb aires folklòrics, cançons i lliure
improvisació. El disc s'obre amb “1.Despertar”, un tema que marca l'estètica i
el so de tot el projecte. Aquí es fusionen moltes de les característiques
d’aquesta obra: melodies cantables, riquesa harmònica, intensitat rítmica,
improvisació i una profunda contemplació. El tema simbolitza el despertar a
noves possibilitats harmòniques i vitals, i va ser un dels primers a néixer
després que Biel Harper decidís
estudiar el màster a Suïssa.
'Espiral', el penúltim tema, és probablement el
més descarat del disc, amb un intens diàleg entre el piano i la trompeta sobre
l’escala disminuïda, fins a arribar a un descans triàdic que ens transporta a
una estètica pop amb molt de blues, sense perdre mai el caràcter juganer del
tema. A més, Lucas Zibulski proposa
una base rockera que fa brillar un gran solo de contrabaix. I seguirem
escoltant-los en aquest tema...
5.8.- Espiral (Biel Harper) 7:46.
I de nou un gran tema de Harper i també amb una bona qüestió rítmica marcada per la bateria
de Zibulski. Melodia iniciada pel
piano del líder i ja la feta per Ocón a la trompeta, i de nou la
magnífica feina solista de Tabea Kind al
contrabaix, i sempre, sempre, el baterista amb un marcatge ferm sobre la seva
caixa. El líder al piano també hi ha participat amb els acords, i després amb
la seva improvisació solista que ha compartit a base de 16 compassos amb el
trompetista Ocón, per després fer
ells dos una improvisació col·lectiva fins arribar a un “Break”, on quasi tot
s’ha calmat. I dic quasi, perquè han seguit amb les energies renovades amb Ocón fent un solo inversemblant i ja
per arribar al final d’aquest sorprenent tema. I com al final ha crescut tot
plegat de presència sonora, tot i el final delicat.
I el segon tema és “Ocell”, la peça que dóna nom
al treball. Un tema que ja forma part del repertori de Biel Harper des de fa temps. "Ocell” és un tema especial, ja
que probablement és un dels temes més senzills que he escrit mai, però̀ que
sempre que l’he tocat ha creat una atmosfera de connexió́ intima entre els
músics i amb el públic".
I 'Dunes' ens submergeix en una melodia de forta
influència folklòrica, amb un to èpic que evoca la immensitat, tant del desert
com de la vida mateixa. La peça, que comença amb llargues línies melòdiques d'Álvaro Ocón, transforma la melodia
principal a mesura que avança, i finalitza amb un solo de piano i trompeta,
sempre a l’ombra d’aquesta melodia inicial.
I la resta de temes ja tenen tots ells una
determinada trempera rítmica com és el cas de “l’Hort d’en Sergi”, que tot i
començar delicadament aviat agafarà consistència rítmica. Després de l’escalf
de 'L’Hort d’en Sergi', arriba el moment de respirar amb 'Intrèpid', un tema
que, com el seu nom indica, és enèrgic i rítmic, amb motius melòdico-rítmics
que es repeteixen i es desenvolupen, així com dissonàncies que es resolen. Un
dels temes més ràpids del disc, amb brillants solos d’Álvaro Ocón i Biel Harper.
I sí que “Intrèpid” té molta marxa, car comença amb una Intro a càrrec del
baterista fent ell un llarg solo inicial, i ja la melodia feta a duet de
trompeta, piano i baix, i tot plegat amb un ritme així com molt trencat.
Escoltem-los doncs en aquest..
6.5.- Intrèpid (Biel Harper) 5:21.
I 10-n’hi-C d’entrada de tema amb la bateria de Zibulski, ell fent una Intro brutal, i
ja la melodia a càrrec de la trompeta d’Ocón.
I ell amb el baterista, ells dos omnipresents, han estat els més
protagonistes per com han fet la seva tasca uns bons moments ells sols. El
líder no s’ho ha volgut perdre i també s’hi ha afegit, i de nou fent un gran
solo al piano, per descomptat que amb el suport dels de la base rítmica on hi
ha també el baixista Tabea Kind.
Doncs sí, Biel ens ha mostrat les
seves habilitats al piano, que en són moltes. S’ha esplaiat la mar de bé en la
improvisació tot i recolzat per la tasca dels dos de la base rítmica. I ja al
final amb ells recuperant la melodia principal per ja acabar el tema de cop.
Brutal de nou.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
'L'Hort d'en
Sergi', el
primer single de l’àlbum, és una composició que parla sobre persones, llocs,
amistats, comunitats i les experiències que ens envolten. Amb moments
d’intimitat i profunditat, alegria i energia, i sempre amb una sensació de
connexió. Al final del tema, s'afegeix el cor de l'Hort d'en Sergi, format per
aquelles persones que han compartit i conviscut en aquest espai tan especial. El
tema 'Colors', introdueix la subtilesa i la profunditat de la cantant Aura
Mauri, que aporta una nova textura al disc. Aquesta peça presenta una melodia
més estàtica, on el focus està en la transformació de les notes llargues a
mesura que el teixit harmònic que les envolta evoluciona al llarg de la cançó.
Després de dos temes d’aires més aviat eteris
ens trobem amb 'Viatger', un tema que fa ballar mentre et transporta a
diferents regions harmòniques, fent pauses per explorar certs colors a través
del solo de l’Álvaro Ocón, i el
compartit entre en Tabea Kind i en Biel Harper al final de la cançó.
Aquest és l’únic tema del disc que és through composed. I sí que “Viatger” és
el tema més vital amb una melodia que va seguint uns intervals determinats ben
propers, mentre el baterista se’ls emporta a tots a bon port.
I per això ja els deixarem d’escoltar en aquest
vital tema...
7.3.- Viatger (Biel Harper) 3:55.
Què maco el tema i per com de senzilla n’és la
melodia, amb notes llargues seguint un determinada seqüència, tot plegat amb la
rítmica del tema, que se t’emporta irremissiblement. El baixista ha fet també
una tasca solvent, acompanyant al baterista, ell ple de Groove, que fa que tot
corri la mar de bé, en un tema on no sembla que hi hagi gaire espais per a la
improvisació, si n’exceptuem el curtet solo del baixista i el més llarg del
líder al piano, de mica en mica amb un crescendo impressionant amb la trompeta
d’Ocón solista per uns instants i ja
arribar al bonic i delicat final d’aquest tema, ideal per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois i noies Biel Harper, piano, composicions i producció; Tabea Kind, contrabaix;
Álvaro Ocón, trompeta; Lucas Zibulski, bateria. Aura Mauri, veu a “L'hort d'en Sergi” i “Colors”. Clara Catasús, Laia Escartin, Flavia
Escartin, Nàdia Orta, Lluís Pérez-Villegas, Gabrielle Canal, Siara Canal Vila.
I seguirem amb el “Alienación” de José Pérez
Vargas. Gravació, mescla i màster de Mariano
Miguez, a l'estudi Ideo entre
novembre de 2023 i agost de 2024. Edició: José
Riffo. Registre audiovisual: Alberto
Richter. Edició de vídeos: Maria
Regina Raffeto. Disseny: Maria Belén
Terrón. I tal i com us he dit en la presentació del programa, aquest disc
s’ha enregistrat en format acústic i elèctric, havent-hi doncs diferents músics
i instruments, la qual cosa us comentaré en els temes corresponents. Però vaja,
que el José Pérez Vargas toca el
contrabaix en l’acústic i el baix elèctric, en l’elèctric, també amb totes les
composicions, i que en els dos formats hi tindrem a Carlos Michelini, saxo alt i Matias
Formica, saxo tenor.
I que José
Pérez Vargas hagi fet dues versions de les seves músiques ens el mostra
molt generós, com a mínim, alhora que únic, car jo no recordo que ningú ho hagi
fet abans. També és una mostra de la seva generositat el fet que els temes
siguin força llargs, havent-n’hi de 8, 10, 11 i 14 minuts en les dues versions.
Un dels que ens ha agradat és el que ara mateix escoltareu, en la versió
elèctrica i anomenat...
8.2.- 4nfibio (José Pérez Vargas) 8:38.
I sobre aquest “4nfibio” ens diuen això, que comença
com una balada, però aviat es transforma en una exploració rítmica rica en
contrastos. Alterna mètriques diverses a les seccions A i B, mentre que la
secció C manté un compàs de 3/4 estable amb obligats del piano, baix i
guitarra. Aquesta estructura sosté una melodia extensa i expressiva, amb solos
que es desenvolupen lliurement sobre una forma ABABC, aportant una sensació de
respiració i maduresa.
I recordem que hi tenim a Carlos Michelini, saxo alt i Matias
Formica, saxo tenor, sense oblidar els companys de la base rítmica amb Tobías Bruckman, teclats; Lucio Balduini, guitarra; René Gatica, bateria, i el baix
elèctric de Jose Pérez Vargas. I
després de melodies inicials, Formica al
saxo tenor ha fet un llarg i intens solo, farcit de musicalitat i bon gust,
recolzat pels companys de la base rítmica. I sí que el líder l’ha seguit al
baix fent també una gran tasca solista, amb el rerefons del teclat de Tobias i bateria Gatica, i posteriorment escoltar de nou el motiu principal a càrrec
dels dos vents, amb un final força intens, ideal tema per començar-los a
escoltar.
'Alienación': el nou àlbum de José Pérez Vargas que transforma experiències personals en una
crítica profunda al nostre temps, un treball compositiu profund i arriscat que
transforma moments vitals, persones i circumstàncies significatives en un
paisatge musical ric i canviant. Aquest nou disc recull el testimoni del seu
treball anterior 'Kosen-rufu', però
s’allunya de les mètriques rígides per endinsar-se en un terreny molt més viu i
orgànic, on el compàs, la melodia i l’harmonia dialoguen amb plena llibertat. Aquest
àlbum és una proposta valenta, honesta i innovadora que convida a escoltar des
de la sensibilitat, però també des de l’anàlisi. Un treball que no només sona,
sinó que fa pensar i sentir profundament.
I ens diuen això sobre la versió acústica, que
“Mentiras verdaderas” s’endinsa en una harmonia frígia amb una cadència final
en major, oferint una sensació cíclica i suggeridora. Amb una mètrica
predominant de 4/4 que es trenca puntualment amb compassos de 5/4, el tema juga
amb les expectatives de resolució, creant un clima de suspens i llibertat
harmònica. La secció en 3/4 manté una cadència tradicional menor amb una
melodia que es desplaça sobre una base rítmica intricada, fusionant dues
mètriques simultànies. Doncs 10-n’hi-C d’explicació i tema.
I podríem escoltar el tema que titula el disc, però
m’he atrevit a posar-vos el sorprenent, potent i més llarg tema en la versió
acústica....
9.3.- Mentiras Verdaderas (José Pérez Vargas)
14:04.
Doncs poques coses diré jo sobre aquest tema, si
n’exceptuem una, Brutal, que així m’ha semblat. Els canvis rítmics hi són,
alhora que encabits en els moments més adequats, i ves que la potent guitarra
ha estat la Tomás Aracri amb un so
ben distorsionat, considerant que aquesta és la versió acústica del tema. I
quins moments més delicats amb el piano de Mayra
Dómine, tot i haver-hi una base rítmica consistent. I de nou el baixista
fent una gran feina, ara però amb el contrabaix, alhora que amb la bateria de Paula Guillén, ells dos, amb quin
marcatge rítmic. I quina delicadesa de solo a la guitarra de Aracri, ell amb el so un pèl passat per
sedassos electrònics, i ja el solo del saxo alt, i crescendo sonor impactant,
també amb la guitarra. Brutals moments, i més que han estat, que ja no comento
més el tema que ha durat més de 14 minuts.
A diferència del seu anterior disc —on
predominaven les mètriques irregulars constants—, 'Alienación' presenta peces en què els canvis de compàs i de
numerador esdevenen part natural del discurs musical, adaptant-se a les
exigències de la línia melòdica i a les bases de baix. 'Alienación' no és només una exploració musical: és també una
reflexió profunda sobre la desconnexió emocional, social i artística del nostre
temps. A través de la seva música, José
Pérez Vargas denuncia una societat dominada pel consum, la indústria, les
guerres i les ferides emocionals familiars. Però també hi planteja una via de
sortida: la consciència, el diàleg i les relacions autèntiques.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ens diuen això del tema i versió elèctrica de
“Justicia en Málaga” recorda l’etapa anterior de l’artista, amb tres seccions
marcades i una estructura rítmica més estable. L’ús d’acords menors en relació
de to i mig a la part A crea cicles simètrics de resolució, mentre que la part
B juga amb l’alternança de quart major/quart menor. La part C sorprèn amb una
anomalia harmònica que inclou acords com Mib7#9#5 i MImaj7(9), portant la peça
cap a terrenys inexplorats.
I ja els acabarem d’escoltar en la versió
elèctrica del tema més vital, l’anomenat....
10.5.- Justicia en Málaga (José Pérez Vargas)
6:19.
I quin altre tema més potent que acabem
d’escoltar, tot i els moments de Breaks, que sí també té. I de nou el baterista
Gatica ha estat súper present durant
tot el tema. Després de la presentació del tema, hem escoltat ja la molt bona
improvisació de Balduini a la
guitarra, ell amb tot el suport dels de la base rítmica, baix del líder Pérez Vargas i la bateria de Gatica. I sí que hem gaudit escoltant
el solo al saxo alt de Carlos Michelini,
amb un so magnífic alhora que gran
tècnica i creativitat, recursos estilístics a tot Jazz i fraseig
inversemblant. I quina trempera de tema
i final de nou amb melodia a dos vents, acords del teclista, profunditat de so
del baixista i tota la contundència del baterista, ideal tema per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois Carlos
Michelini, saxo alt; Matias Formica,
saxo tenor; Lucio Balduini, i Tomás Aracri, guitarra; René Gatica i Paula
Guillén, bateria; Mayra Dómine, piano;
Tobías Bruckman, teclats i José Pérez Vargas, baix elèctric i contrabaix.
I més coses dels temes les podreu llegir al
blog:
5.'Pezuña' té el piano com a protagonista
absolut. Construït sobre un 3/4 amb acentuacions que generen cicles irregulars
(3/4, 7/8, 11/8), la peça evita la resolució directa, donant lloc a un flux
constant de tensió i alliberament. A la part B, el tema juga amb la il·lusió
mètrica i torna de nou a la melodia central, creant un fil narratiu cíclic i
immersiu.
6.'Hide and Seek' és una exploració rítmica
fascinant: compost en 11/4, el piano crea una base reiterativa que el baix
accentua en diferents punts. Malgrat que el conjunt soni a una alternança entre
4/4 i 3/4, la mètrica global es manté, amb variacions a cada secció que generen
la il·lusió de transformació constant, mentre la melodia es deixa portar pel
joc rítmic.
I ja per acabar el programa farem un salt
estilístic important, amb el “Sentimental
Bit” de Saki Guillem. Mastering:
Carles Xirgo. Disseny de portada:
Núria Tremoleda i Ramon Solé. https://www.microscopi.cat/product-page/sentimental-bit.
'Sentimental
Bit': electrònica
amb ànima i experimentació sonora. Un àlbum de música electrònica creada i
interpretada de manera humana i analògica en el que es prioritza la composició
i la forma per sobre de la tecnologia, explorant una sonoritat que evoca una
orquestra infinita en constant transformació. En aquest projecte,
l'experimentació sonora i la musicalitat accessible conviuen en harmonia,
demostrant que innovació i emoció poden compartir sensibilitats.
I sí que farem un salt al buit, ara mateix. Car
la proposta de Saki Guillem està
farcida de modernitat electrònica alhora que creativitat agosarada. Els temes
són curtets, car considerem que en Saki s’ho
curra tot ell solet. Els tempos són vius, marcats per una rítmica consistent a
base dels diversos teclats que ell incorpora, les bases electròniques de
bateries i demés estris emprats. Sí que hi ha alguns temes delicats com és el
cas del també curtet “Silent i oportú”, com també ho és “Gasos nobles i
sentimentals” a piano sol inicial, amb un final força impactant. O sigui que ja
l’escoltarem en aquests dos temes seguits...
11.1.6.- Silent i oportú (Saki Guillem) 1:56.
11.2.12.- Gasos nobles i sentimentals (Saki
Guillem) 2:22.
I sí que hem fet un salt al buit, oi? De nou
canvi estilístic, i ara fet tot per un sol músic, en Saki Guillem que ens ha acaronat amb el primer i curtet tema,
“Silent i oportú”, fet amb una melodia a teclats diversos i tot i els efectes,
doncs no han estat gens punyents, més aviat delicats, com la pròpia bonica i
senzilla melodia. I sí que el segon tema ha estat un pèl més viu, esclar que
després de la llarga Intro a piano sol feta per Guillem. De fet el tema i melodia és bàsicament la melodia feta pel
piano, si n’exceptuem el potent final a teclats, on tot creix una mica, en so i
energies, ideals temes per començar-lo a escoltar.
Aquest àlbum és el cinquè treball en solitari de
Saki Guillem, després de 'Coses que no es poden veure ni amb els
ulls tancats' (2018), 'Pròximament' (2020), 'Freqüentitat Modernada' (2022) i
'QArt (2023), un triple àlbum format per 'Introscòpies', 'Òptica del vent'
i 'Minoritats' (piano sol). Saki Guillem:
quatre dècades de música, creativitat i versatilitat. Amb més de quaranta anys
de trajectòria, Saki Guillem ha fet
de l'eclecticisme el seu segell distintiu, tant en la seva formació com en la
seva carrera professional. Ha col·laborat amb icones de la música com Pau Riba, Raimon, Marina Rossell, Gato
Pérez, Sisa, Pep Laguarda, Pi de la Serra i Daevid Allen, entre molts
altres.
I el seguirem escoltant ara ja amb una mica més
de tralla, la d’aquest projecte i també amb dos temes seguits anomenats....
12.1.2.- Consells pocs (Saki Guillem) 2:20.
12.2.8.- La fantasia de l’usuari (Saki Guillem)
3:21.
I sí que el ritme del primer tema, “Consells
pocs”, va a tot Reggae, sí. I de nou una melodia curteta i recurrent és prou
recurs per a desenvolupar-lo afegint-hi la qüestió rítmica. Els instruments
electrònics diversos emprats per Saki
han fet la feina solista en els moments adequats. I el tema té un pont, on hi
ha hagut un canvi tonal evident, fet amb molt de gust tot plegat. I el segon
“La fantasia de l’usuari” l’ha iniciat amb una veu que podria ser electrònica,
i ja els teclats, baix, bateries, un Riff melòdic repetitiu que s’ha anat
reciclant, canviant a un altre amb teclats i
notes llargues, tot plegat amb un fons rítmic força consistent però no
gens ofegant, fet amb bon gust, que els usuaris tenen fantasia, diu ell i
nosaltres.
Ha format part de diverses formacions, des de l’Orquestra Platería en els seus inicis
fins a grups de música antiga com Ars
Musicae, música tradicional amb La
Murga i Harmònica Brava, així
com bandes de rock i jazz. També ha treballat amb orquestres simfòniques com l’OBC i ha tingut una destacada
trajectòria en el teatre musical, participant en produccions com 'Mar i Cel' de Dagoll Dagom, 'L’Òpera de tres rals', 'Golfus de Roma', 'Sweeney Todd',
'Guys and Dolls' i 'A Little Night
Music', dirigides per Mario Gas.
Com a compositor, ha creat música per teatre (Sílvia Munt, Comediants, Vol Ras, Teatre
Lliure, Tricicle, Monti & Cia., Premis Max), per espectacles de Port Aventura com 'El Sol d’Orient' i 'Chinatown' —recollits en el disc 'Tr3s Quentus Xinus' (2013)— i el
musical 'Zoomwatts' (2012), estrenat
al festival Temporada Alta. La seva música també ha sonat a la ràdio i la
televisió (Jet Lag, Àngel Casas) i
en publicitat. Del 2018 al 2021, va col·laborar en l’organització del festival
d’art Tramuntanart i, des del 2020,
dirigeix i gestiona l’espai cultural el cuARTelillo
a El Port de la Selva.
I ja l’acabarem d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui en el tema força interessant anomenat...
13.12.- Cinescape (Saki Guillem) 4:10.
I 10-n’hi-C de tema elaborat amb efectes
rítmics, tot plegat farcit d’electrònica ben utilitzada i recursos melòdics
minimalistes, ben emprats i recurrents que et fan “entrar” rítmicament en els
temes, en aquests temes escollits per qui us parla. Un tema prou llarg de més
de 4 minutets que ens ha permès gaudir de les seves subtileses musicals tan ben
emprades, electrònicament parlant. Ha sabut jugar amb la tecnologia sense
passar-se de rosca, amb un gust força exquisit, en aquest el seu darrer tema
ideal per ja deixar-lo d’escoltar o sigui que felicitats Saki Guillem i nosaltres acabar ja el programa d’avui dedicat als
projectes de Segell Microscopi que
com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de juny que tindrem al quartet egarenc Pineda-Carreras-Coca-Font en un
esdeveniment organitzat des del Jazz
Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i per això amb l’entrada
gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
%20%201.jpg)
%20%203.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Jazz Club de Nit