Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.

Doncs ja hi som amb el 2023. Feliç any nou a tothom. Desitjar-vos que sigui molt millor que el 22 i sobretot que la bona salut us acompany. 

I el primer programa de l’any serà l’Especial Reïs 2023, dedicat a quatre CDs de músics del país, amb tres quartets i un quintet. Tot discos que m’han enviat, o las discogràfiques o els músics. I escoltarem a Daniel Ferruz, “Miradas”; Xahu. “Gero Gerokoak”; a l’Antonio González & Arturo Serra, “Brigth Colors” i al Cuarteto Fuerte, “Tertúlia”.

 


I començarem amb el projecte de Daniel Ferruz, “Miradas” publicat el 2022 per Underpool.  Enregistrat per Sergi Felipe el 19 de febrer de 2022 a Underpool Studio, Esplugues de Llobregat. Mesclat i masteritzat per ell mateix. Produït per Daniel Ferruz. Amb Daniel Ferruz, piano; Joan Mas, saxo contralt; David Mengual, contrabaix i Adrià Claramunt, bateria. Tota la música és de Daniel Ferruz excepte “Nana”, de Manuel de Falla. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.underpool.org/releases/miradas-daniel-ferruz/.. 

Després de l’aturada forçada per la pandèmia, Daniel Ferruz ha reprès l’activitat reunint de nou el seu quartet a l’estudi UnderPool per enregistrar “Miradas”, un seguit de composicions que amb emotivitat descriuen diferents  emocions amb l’objectiu d’interpel·lar als sentiments dels que les escolten. El títol d’aquest disc prové de les diferents mirades, dels diferents punts de vista que podem tenir, escoltant la seva música: extravertides i enèrgiques a “Mayo” i “Medina Albaida”, introspectives i emocionals a “Espacio para la pena” i “Sarabanda”; suggerents com a la interpretació de la “Nana” de Manuel de Falla i divertides com a “Rondó Celta” i “Décima”. 

Doncs escoltem-los ja amb el primer delicat, preciós i rítmic tema, compost pel líder Ferruz i anomenat.. 

1.1.- Mayo (Daniel Ferruz) 4m55s. 

I aquest és un tema vital i extravertit, sí, pels canvis que fa la molt bonica melodia. El ritme és relativament ràpid, amb una dolça sonoritat del saxo contralt de Mas. Ell mateix ha iniciat les improvisacions, de quina manera més reeixida l’ha fet. Llenguatge modern, gust interpretatiu i sempre amb l’harmonia al costat. Dani al piano l’ha seguit amb un tarannà rítmic, escales inversemblants, mà esquerra recolzant la dreta, i a moments amb les dues. Ell ens ha fet una recreació melòdica del tema, al qual hi ha tornat i també amb el saxo contralt del Joan. Molt bonic tema per començar el programa d’avui.

 

I ara els escoltarem en un parell de temes curtets i seguits, temes on els podem escoltar i mirar de diverses maneres i anomenats...

 2.1.8.- Décima (Daniel Ferruz) 3m32s.

2.2.7.- La Costilla de Eva (Daniel Ferruz) 2m33s. 

I el primer “Décima” ens ha mostrat la vena més contemporània de la formació, no endebades Dani, Joan i l’Adri han crescut musicalment a la vora de David Mengual, qui havia dirigit i enregistrat discos amb la David Mengual Free Spirits Big Band ara ja masses dies. Un tema “trencador” si el relacionem amb d’altres temes del disc. Improvisació col·lectiva, creativitat a dojo, i un pensar que el Jazz mira cap endavant, també. I el segon “La Costilla de Eva” té un tarannà més rítmic i “normal”, entre cometes. Ells dos lligats tenen un no se què d’unió, de pas, de transició. Els acords del piano, notes del contrabaix i les escombretes del bateria, tots plegats li donen suport a la melodia feta pel Joan al saxo. El tema segueix amb  moments solistes curtets de saxo i piano, i una rítmica més potent. Dos temes curtets que ens ajuden a ampliar les nostres mires musicals. 

A la música d’aquest disc hi destaca la sensibilitat, la tendresa, l’expressivitat, la subtilesa i la sinceritat de les interpretacions del quartet que Daniel Ferruz forma al costat del saxofonista Joan Mas, el contrabaixista David Mengual i el baterista Adrià Claramunt. La sorpresa esdevé un element important per aquest grup, fa que les seves interpretacions sempre siguin diferents i converteix la música de “Miradas” en una fotografia  única del moment actual que viu el quartet de Daniel Ferruz.

 


Doncs ja els escoltarem en el darrer tema que serà... 

3.4.- Medina Albaida (Daniel Ferruz) 4m59s. 

I amb aquest tema ja els hem acabat d’escoltar. Vital, amb una pulsió de Mengual al contrabaix i persistència rítmica de l’Adri a la bateria, ells dos únic suport durant la improvisació del Joan al saxo. I com en cada tema, el jove saxofonista manresà ha estat qui ens ha acaronat amb el seu so melòdic i càlid. So i calidesa de la mà de la modernitat del seu llenguatge jazzístic. Mestria seva i bon gust. Dani al piano s’hi ha afegit abans que ell l’acabés i l’ha seguit, improvisant de manera rítmica. La pulsió de la mà dreta és força mesurada, continguda. Se li noten els aires contemporanis en les seves línies creades, per allò que deia dels acompanyants. La “tradició” hi és també, de totes, totes. El missatge vital del tema s’ha notat abastament en la seva improvisació, per la “marxa” rítmica de la base de contrabaix i bateria. Un molt bon tema per acabar amb el seu CD, “Miradas”, les moltes que hi ha en les seves músiques. Felicitats Dani i una abraçada a tots quatre. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 


I seguim amb els quartets, i ara serà el de la formació basca XAHU, “Gero Gerokoak” publicat per Errabal Jazz Records el 2022. Enregistrat per Iñigo Olabarri el 15 i 16 d’abril de 2022 a La Terminal FICC, Bilbao. Masteritzat per David Sánchez. Amb Josu Salegi, saxos contralt, soprano i baríton; Mikel Núñez, piano; Jon Ander Amigo, contrabaix i baix elèctric i Unai Olabarri, bateriaI aquesta és la seva pàgina web: https://xahuquartet.wixsite.com/xahu. I aquesta és la del disc a Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/tienda/gero-gerokoak?set_language=es.

I aquest disc té 11 temes compostos pels membres del quartet. De fet n’hi ha 6 de l’Unai Olabarri, 4 de Josu Salegi, 1 de Miguel Núñez i un de Jon Ander Amigo. I el darrer que falta “I Wish I Knew”, de Harry Warren, té un magnífic arranjament fet per Olabarri. Hi ha diversitat rítmica des de les dues precioses balades fins a temes amb tempo vital, passant per temes a mig tempo, coses aquestes que ens agraden molt. Així els podem escoltar en tots aquets diferents àmbits rítmics. De les dues balades, podria posar-vos la més delicada “Amama” de Muñoz i també la molt bonica ” Histura Berribo” d’Olabarri però la que escoltareu té un punt més de tempo i és també composició del baterista Unai Olabarri la que titula el CD.. 

4.3.- Gero Gerokoak (Unai Olabarri) 6m13s. 

I quin bon tema acabem d’escoltar del baterista Olabarri. Iniciat amb una Intro d’alguns acords del piano de Muñoz. I quina profusió de sons del saxo de Josu Salegi ell amb el soprano fent-ne la melodia i també en la seva magnífica  improvisació. La qüestió rítmica la gestionen molt bé baterista i baix elèctric, alhora que també el piano. El compositor és qui ens ha fet diverses entrades solistes curtes, i qui primer ha improvisat llargament, fent un solo contingut, amb la rítmica continguda també i marcat pel so del seu baix elèctric i pulsió sobre les cordes. Salegi al soprano ens ha demostrat que domina aquest difícil instrument, difícil per afinació. Ja sabem que tots els músics el toquen afinat, els de Jazz, esclar. Una bona història explicada i feta amb carícies a les oïdes.

 


I podríem seguir amb un altre tema molt bonic anomenat “Nai” de Josu Salegi, però ho farem escoltant-los en el primer track i també del saxofonista basc, i anomenat... 

5.1.- Erika (Josu Salegi) 5m52s. 

Un tema que també ha començat amb uns acords de piano i ritme incorporat i ben aviat la melodia del saxo de Salegi ara amb el contralt. Hem copsat també que la melodia és força bonica, amb uns arpegis del vent molt ben trobats. La seva interpretació en la improvisació ha estat igualment melòdica, sense oblidar la seva sonoritat un pèl més brillant que la de Mas en el projecte anterior. En el seu llenguatge hi ha “tradició” i una modernitat que gira al voltant de la pròpia melodia. Muñoz al piano ens ha fet una improvisació marcada per la qüestió rítmica, pels acords i per com de percusiva és la seva pulsió. També apareixen bonics arpegis i demés perles melòdiques. Un posterior solo del baterista Olabarri ens l’ha presentat com a gran solista, treballant molt les timbales, goliat i bombo. És també un gran compositor. Al final, melodia i marcatge de baterista es donen la mà.

 


I amb 11 temes n’hi ha molts de bonics com és el que titula el disc “Gero Gerokoak” de Olabarri. També tenim el molt entremaliat “New Zortziko” de Salegi. En el “Afroxarma” del baterista podem escoltar a Salegi al saxo baríton en un tema força Afro i punts melòdics de la “Pantera Rossa”. Jon Ander Amigo té una composició també molt interessant anomenada “Ronnin”. Finalment, Olabarri té el tema que és el més llarg de més de 8 minuts marcat també per les qüestions rítmiques amb els seus canvis diversos i maca melodia. I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital del disc i ves per on que també compost pel baterista, anomenat...

 


6.10.- Aitama (Unai Olabarri) 4m10s. 

I amb aquest tema viu de tempo amb aires de la West Coast Jazz per com de dolç sona el saxo contralt de Josu Salegi, i a tot Swing, crec que és una bona manera d’acabar d’escoltar-los. Un tema del baterista que sona però força contingut, a base d’escombretes mentre Muñoz fa el seu solo al piano, magnífica improvisació, i de nou amb una pulsió percusiva i digitació prístina i pura. Salegi ha fet però la primera improvisació, molt reeixida, ben feta melòdicament i amb aquests aires del Jazz de la Costa Oest. El tema té una trempera immensa, i el fet que el baterista fregui les escombretes el fa més opac, més fosc. Fixeu-vos que ni toca els plats. Quatres entre baterista, saxo i piano, per després tornar a la melodia, que la notem retallada pel so del saxo i piano. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: 

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 


I ara proposo que escoltem el disc del quintet coliderat per l’Antonio González & Arturo Serra, "Bright Colors" que es publicarà aquest 2023 per NewSteps Records. El va enregistrar Fernando Romero l’11 d’abril de 2021 a JFR Estudios, Granada. I aquí hi tenim a l’Antonio González, saxo contralt; Arturo Serra, vibràfon; Juan Galiardo, piano; Miquel Álvarez, contrabaix i Martin Andersen, bateria. Hi ha una pàgina web dels nostres amics de ClassiJazz on ens parlen abastament d’aquest disc i també dels seus dos líders, o sigui que al blog hi trobareu l’enllaç: https://clasijazz.com/antonio-gonzalez-arturo-serra-quintet-bright-colors-nuevo-paso-en-el-horizonte/. 

I aquest és un disc amb 8 magnífics estàndards i un original “Cuartada” que és del pianista Galiardo amb una melodia molt entremaliada i posterior Swing en les improvisacions, tot i ser majorment el ritme així com trencat. Els ritmes també són diversos des de la preciosa balada de Billie Holiday, “Don’t Explain” a d’altres més vitals i a tot Swing com ho és el “Cut Plug” de Sonny Stitt a tot Blues. Entremig hi ha temes delicats a mig tempo com el de Kate Williams i primer track “The Far Side”. El tema que titula el disc “Bright Colors” de Chip White va a tot beat pels copets al canto de la caixa del baterista danès amic nostre, Martin Andersen. També té un ritme així de trencat o Afro el darrer track de l’Harold Ousley “Aquarian Melody”. I els més vitals són el de Carmen Lundy “Where’d it go” i més encara el “Circus” de Louis Alter. 

I els podríem escoltar en la balada de Lady Day però ho farem a tot Blues i Swing en el tema de Sonny Stitt.. 

7.4.- Cut Plug (Sonny Stitt) 5m11s. 

I d’aquest tema dir-vos que Sonny Stitt el va incloure en el seu disc de 1962, enregistrat a Chicago, “Rearin’ Back”, ell al saxo contralt, i amb Ronnie Matthews, piano; Arthur Harper, contrabaix i Lex Humphries, bateria. I en aquesta formació a quintet ells són un més, i al vibràfon Arturo Serra. Antonio González fa de Sonny Stitt i què bé ho fa, quin so més net, a tot Blues. Sempre descobrim músics i ves per on que en el programa d’avui ja portem dos projectes, aquest i l’anterior XAHU amb músics, els líders, dels quals no en sabíem res. De Juan Galiardo, Miquel Álvarez i Martin Andersen, sí que en sabíem força coses, el primer i pianista que vam tenir de concert al Jazz Club la Vicentina, com també el jove contrabaixista Álvarez i el baterista danès Andersen, tots ells en concerts diferents, esclar. Fer esment de les improvisacions, totes magistrals, la primera la de González, impressionant, i amb un so a lo Stitt; la del vibrafonista Arturo Serra, molt subtil, precisa i amb un bon llenguatge; la del pianista Galiardo, amb una digitació prístina; la del baixista Álvarez, i com sempre fa, cantant-la en temps real, en el mateix moment de fer-la. Un bon tema i blues per començar-los a escoltar.

 


Antonio González i Arturo Serra dos artistes que tornen a unir-se per col·liderar un quintet inèdit fins ara al panorama del jazz del nostre país. Fins ara, han treballat junts en innombrables situacions i projectes, i el quintet d'Arturo Serra és el grup més destacat, amb el qual han editat tres treballs anteriorment. “Happy Times”, l'any 2016. “Tudo Bem”, l'any 2020 i “Dark Side, Light Side”, de l'any 2021. En aquesta ocasió, donen forma a aquest nou treball amb temes seleccionats de manera molt personal entre els dos músics, aconseguint un toc distingit. 

I els seguirem escoltant a tot vals en el tema de Harold Ousley... 

8.8.- Aquarian Melody (Harold Ousley) 4m24s. 

I aquest tema del saxofonista tenor americà Harold Ousley a tot vals o ritme ternari de 6x8, com el “All Blues” de Miles, és força entretingut, amable i fins i tot divertit. Un tema iniciat amb una “Intro” de 8 compassos amb acords, per després iniciar-ne la melodia començada pel saxo contralt de González i el vibràfon de Serra, ells dos a duet. Un tema típic d’estructura de 32 compassos i de la forma AABA, essent-ne la B, el pont. Primera improvisació de les dues As  de Miquel Álvarez al contrabaix, cantant les notes que fa al mateix moment. El pont i la darrera A els ha fet González al saxo contralt. Ha seguit Serra improvisant en les dues As, per després fer la melodia del tema en el pont, i la darrera A, ells dos a duet, i amb un llarg “vamp” per acabar-lo, així com molt delicadament. El duet de saxo contralt i vibràfon, té una sonoritat complementària que els hi escau la mar de bé.

 


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: 

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 



I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital de Lou Alter... 

9.6.- Circus (Louis Alter & Bob Russell) 3m45s. 

I aquest tema va aparèixer en el disc de l’Art Blakey & The Jazz Messengers del 1961 on hi hagué Lee Morgan, Curtis Fuller, Wayne Shorter, Bobby Timmons i Jymie Merrit. El tema té un ritme Latin a les As, mentre que al pont o la B hi van a tot Swing. Tema que ha iniciat González al saxo amb una curta Intro, per seguir els dos líders fent la melodia a duet, com ja ens han acostumat. Bona primera improvisació de Serra al vibràfon, molt colorista, visual quasi, per com les seves notes volen i s’enlairen i van amunt i avall. Galiardo al piano l’ha seguit amb la destresa que ja li coneixem, i González n’ha fet la seva part, molt reeixida, amb un bon so, llenguatge i fraseig lligat, tot plegat molt ben trenat. Un gran descobriment el que hem fet d’aquests dos “cracs”, González i Serra. Bon tema per ja acabar-los d’escoltar.

 


I ja acabarem el primer programa d’aquest 2023 l’Especial Reis i ho farem amb el Cuarteto Fuerte, “Tertúlia” publicat el 2022 per BlueAsteroid. Farem un salt estilístic car aquests amics sevillans tenen un tarannà jazzístic molt contemporani. Enregistrat en directe per Antonio Campos a l’Espacio Turina, Sevilla el 18 de novembre de 2021. Mesclat per ell mateix (Lapso Poducciones). Amb Bernardo Parrilla, saxo contralt; Javier Ortí, saxo tenor; Juan Miguel Martín, baix elèctric; Fernando Caro, bateria i un convidat Trevor Coleman, trompeta en algun tema. Tots els temes són del baixista Martín excepte “The Drone” (Jimmy Wenstein), “Il Giardino Delle Delizie” (Ennio Morricone) i “Stars Fell On Alabama” (Frank Perkins). Produït per Juan Miguel Martín i Jorge Moreno. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://blueasteroidrecords.com/producto/cuarteto-fuerte-tertulia/. 

I ja us he comentat que la gent de Cuarteto Fuerte i concretament el compositor dels temes del grup i ànima directora, en Juan Miguel Martín, van forts, va fort. L’estil del Jazz i les improvisacions més dels dos vents van en la direcció del vent més contemporani. Els ritmes són marcats, a vegades per un “beat” de caixa del baterista i a vegades amb un punt de Funk. Tot i això, hi ha dues baladetes precioses, la primera i que m’agrada molt “Stars Fell On Alabama” de record funest per les coses que hi passaven i que malauradament encara no s’han eliminat del tot. El racisme, vaja. També el tema “Sedimentos de Pena” és així molt delicat com també ho és “Mala Noche” iniciat pel baixista i compositor, tema que tindrà una evolució posterior més heavy. Hi ha un tema de títol en català, “Els Demacrats”, coses que li haurem de preguntar a Martín, tema també delicat. 

Doncs podríem escoltar-los en les dues balades, però els començarem escoltant en aquest darrer tema comentat, un pèl més viu.... 

10.6.- Els demacrats (Juan Miguel Martín) 5m13s. 

Doncs ja haureu notat que a part del salt estilístic hi ha canvis en la composició instrumental, la dels instruments. Aquí no tenim piano, o sigui no hi ha instrument harmònic i hi tenim dos saxos, baix i bateria. El so global sempre és més nítid, en no haver-hi els acords del piano. En aquest CD enregistrat en directe, es nota el silenci que hi hagué a la sala. S’hi nota un so més espaial, més ampli. I el tema, doncs una modernitat melòdica i rítmica del baixista Martín, on els dos saxos combinen melodia i improvisacions, aquestes en l’ona del Jazz Contemporani, clarament més enllà del Post Bop. Melodia feta a dos vents, a mode de complement acústic. Íntima, a vegades. El baterista fent quasi una tasca improvisadora a l’inici, per després, encetar un delicat Swing en lo que seria el Pont o la B del tema. Primera improvisació de Javier Ortí al saxo tenor, també amb un bon so i gust exquisit. Uns arpegis ben aconseguits, escales inversemblants, tot molt bonic. Bernardo Parrilla al saxo contralt, en el registre més agut, també precís i delicat, com n’és el tema  de Martín. Sons diferenciats els dels dos vents, però amb una determinada comunió estilística. Modernitat, també, però amb una “tradició” ben arrelada. Bon tema per començar-los a escoltar. 

I seguint comentant els temes: En l’àmbit de la modernitat hi ha tres temes curtets el primer “The Drone”, suau de tempo també. També segueix el mateix tarannà el “Castle Bravo” quasi majestuós. I el que destaca per la “tralla” contemporània és el primer track “Leve ruidosa”. I la resta dels bons temes segueixen el tarannà dels canvis rítmics, la inclusió del Swing en moments dels temes, la modernitat en l’exposició solista dels dos vents i la solidesa de la base rítmica de baix i baterista. És el cas de “Borbones boliviaranos”, “Perros fuertes” aquest a tot beat marcat pel baterista; També és així però amb el ritme trencat “Excrecencia de la evidencia”. De tempo i ritmes similars és el “Mal partido otra vez”. I més viu de tempo és el tema de l’Ennio Morricone, “Il Giordino Delle Delizie”, melòdic sí, però amb un arranjament sorprenent i solos col·lectius. I finalment, sorprenent com la majoria, el “Hola, qué tal estás?”, amb tempo viu a  moments i improvisacions dels vents inversemblants.


 

I seguirem amb un altre tema de Martín anomenat... 

11.2.- Borbones boliviaranos (Juan Miguel Martín) 6m13s. 

I quin altre sorprenent tema acabem d’escoltar. Un tasca del baterista a tot ritme Afro per com colpeja les timbales i plats. Així ha començat el tema, i també amb un diàleg entre saxo tenor i baix elèctric fent-ne la melodia. I quin canvi en el pont o la B del tema, molt bèstia. I el ritme Afro ha seguit mentre solejava al contralt en Parrilla pel canal esquerra, i de quina manera l’ha fet. I com ha canviat a tot Swing en el solo del tenor de l’Ortí en el mateix canal, car van enregistrar a la bateria pel dret i el baix pel central. Un tema on els dos vents conversen amigablement, a vegades fent les típiques “preguntes-respostes”. Nitidesa sonora per la manca d’acords acompanyants de piano o de guitarra, coses que passen en aquestes formacions. Molt bon tema també del baixista Juan Miguel Martín, on les “seves maneres” de compondre, de fer que tot soni com sona, són força agosarades, atrevides. Bravo. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 


I els escoltarem amb aquest tema del baixista. 

12.3.- Hola, ¿Qué tal estás? (Juan Miguel Martín) 4m36s. 

I més sorpreses que tenim escoltant els temes d’aquest disc, i sobretot, valorar molt el fet d’estar enregistrat en directe, a la primera cada tema, esclar, coses que no passen als estudis, on es fan preses de so diverses de cada tema i s’escullen les millors. I el tema ha estat de nou una “passada”, ideal per cloure un directe o un programa, com passarà avui, sense comptar el Bis posterior, com també passa en els directes. Molt de l’estona hem escoltat a tot Swing el diàleg permanent entre els dos vents i tot plegat a un tempo brutal. I com ha anat derivant tot plegat a la calma, prèvia al solo del compositor i baixista Martín. Ens ha tornat a captivar com soleja i com compon. Com gestiona els canvis de tempo, de ritme. Per descomptat que també la seva mestria a l’instrument. Magnífic tema que ha acabat dolçament, sí, però que ha començat amb els tres fent-ne la melodia, els dos vents i el baixista. Després, després, tralla i de la bona. 

I vull acabar d’escoltar-los dolçament amb la balada que tan m’agrada, a mode de cirereta del pastís, i nosaltres el programa Especial Reis 2023, “Stars Fell On Alabama”, tema del 1934 sobre el qual s’hi expliquen diverses històries. Una, la oficial americana blanca, és que es basa sobre el fet que una nit del novembre de 1833 es van veure molts meteors que semblava havien de caure sobre Alabama. L’altra i més punyent fa referència als cossos de gent de la comunitat afroamericana penjants dels arbres. Un tema que cantà Billie Holiday, Ella, Satchmo i molta més gent, i que tocà de manera instrumental igual quantitat de gent com per exemple el meu estimat Cannonball Adderley i com també faran els nostres darrers herois d’avui. De fet, la peli Constellation tracta sobre la brutalitat i el racisme salvatge americà i el tema el canta Billie Holiday i Louis Armstrong. Som-hi doncs amb aquesta preciosa i trista cançó, car, no és trist veure cometes, estels o meteors, i sí, veure cossos penjant dels arbres.

 


13.13.- Stars Fell On Alabama (Frank Perkins & Mitchell Parish) 4m45s. 

Sense paraules. Doncs ja hem acabat el programa d’avui, segon Especial Festes i el d’avui Especial Reis 2023. I us recordo que hem escoltat a Daniel Ferruz, “Miradas”; Xahu. “Gero Gerokoak”; a l’Antonio González & Arturo Serra, “Brigth Colors” i al Cuarteto Fuerte, “Tertúlia”. Doncs de nou desitjar-vos lo millor per aquest 2023 i que ens puguem trobar en concerts de Jazz, a la Sala Xica, al Jamboree, al Milano Jazz Club, etc, etc. Molta salut i sort per a tothom. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |