Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs sembla que ja estem encarrilats vers la definitiva llibertat,  i sí, anem-hi, esclar, però encara fem-ho amb totes les precaucions, les adequades per a la nostra seguretat i la de les nostres properes i propers. Cuideu-vos, a casa i fora.

I parlant de les músiques del programa d’aquesta setmana dir-vos que seran altre cop les que produeix Jordi Pujol per a Fresh Sound New Talent. Així és que gaudirem amb els tres projectes a trio, el primer a saxo tenor, contrabaix i bateria i els dos darrers a piano, contrabaix i bateria. Escoltarem a Frederic Borey, “Butterflies Trio”, després els “Episodes” del Santiago Leibson Trio i el darrer projecte de FSNT serà l’Eugenio Macchia Trio i les seves històries, “Stories”, i acabarem com sempre fem amb un tema del CD doble Sharp Shades & FingerSnaps de Blue Note Explosion, i aquesta setmana Carme de la Fuente ens explicarà el seu micro conte.

I començarem el programa amb el primer dels projectes de FSNT i serà el del doble CD del qual només en posaré les músiques del primer, deixant l’altre per un altre programa...


“BUTTERFLIES TRIO”
Frederic Borey

Editat el 2019 per FSNT 582
Enregistrat per Julien Reyboz els dies 8, 9 i 10 de maig de 2019 a Mix & Rec Studio, París, França.
Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studio, Nova York
Produït per Frédéric Borey
Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

Frédéric Borey, saxo tenor
Damien Varaillon, contrabaix
Stéphane Adsuar, bateria.

Tots els temes del primer CD són de Frédéric Borey, excepte un parell que són del bateria Adsuar.

Doncs aquest primer CD té quasi 1 hora de músiques força delicades i 10 temes. Els tempos no són massa fasts tot i trobar-nos amb temes on el líder improvisa a tempo doblat per les figures o temps de notes utilitzades. Més o menys tothom sap que una rodona dura igual que dues blanques, que una negra dura igual que dues corxeres i quatre semicorxeres, etc. Els temes encabits en tempos slow mèdium són “Smoky Spot”, subtil tema gràcies també a les escombretes del baterista. Un altre tema delicat, i aquest iniciat pel contrabaixista és “All Those Things / Let’s Hang Together”, el tema més llarg de més de 10 minuts i per tant amb diversitat de tot plegat on el tempo i ritme sofrirà canvis apareixent el Swing en les impros. Tema on semblen haver-n’hi dos, com el títol, començant el segon a partir del minut 3 i 33 segons, canviant l’estructura i ritmes respecte el primer. Seguint el tarannà de tempo tenim el tema de títol un tant exòtic “Stephan Wants to Share an Uber with You”, amb un ritme un tant trencat i segur que ternari complex. I amb una melodia preciosa comença el tema “Statement”, amb suport de la base i el baterista delicat també amb les escombretes marcant la base un Groove magnífic que durarà tot el tema. I amb una intro del baterista comença el tema anomenat “Commençement”, per després melodia del líder i solos i seguir amb el Groove de la màquina rítmica de dos a un tempo encara mèdium. I el líder inicia el tema “New Again” amb un riff repetitiu el qual serà el motiu principal que servirà per a desenvolupar el tema. El marcatge rítmic del baterista determinarà aquests aspectes durant tot el tema inclòs el seu curtet solo. El tempo ara és més viu tot i no aparèixer el Swing i sí i sempre, el sempitern Groove que fa que tot camini. I el contrabaixista inicia el tema “Mood”, ja amb la intenció de tempo i ritme. El líder aviat apareixerà fent la melodia i seguidament la seva improvisació en un tema ja crescudet de tempo. I el líder fa una magnífica i llarga intro en el tema “Mister J.H”, i posteriorment amb un riff i clares referències a Rollins per motiu principal, desenvolupen el tema també a tot Groove. I ja finalment i en el darrer track “Catch It”, ens apareixerà el Swing després d’iniciar el tema a duet  de saxo tenor i contrabaix.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/frederic-borey-albums/47608-frederic-borey-butterflies-trio.html

Comencem ja i ho farem amb el tema més llarg i compost de dues parts però que escoltareu tal qual...

4.- All Those Things / Let’s Hang Together”     (F. Borey)     10m33s

I sí que haureu notat les dues parts del tema, i sembla que corresponents a les dues parts del títol. Ens ha anat molt bé, car sempre comencem el programa d’aquesta manera, i tot i no ser ni molt menys una balada, sí que el tempo així com suau ha anat de primera a mode d’intro a la segona part del tema, ja amb un clar marcatge rítmic, tot i que tampoc massa potent ni fast. La melodia ha estat força maca, i també els canvis harmònics, no essent complexos i fent-los predictibles d’alguna manera. Les notes base del contrabaixista ens guien seguint al líder en la seva magnífica improvisació en un tema que sembla ser de 16 compassos i que van repetint, primer improvisant com he dit el líder, per després fer de nou el tema i melodia, per després ésser el contrabaixista qui ens hagi fet una gran improvisació. I mentrestant, el líder marcant-li unes notes soltes i el baterista essent una constant màquina rítmica que a la vegada crea i recrea línies rítmiques. En fi un gran tema de Frédéric Borey i els dos companys de la base rítmica.

I seguirem amb aquest altre magnífic tema....

5.- Stephan Wants To Share an Uber with You (S. Adsuar)  7m19s

Doncs acabem d’escoltar un tema força elaborat, amb una melodia i harmonies gens trillades i sí molt encabides en la concepció més moderna del Jazz més actual. Els inicis però han estat amb un línia base del contrabaix de dos acords, per sobre dels quals ha volat melòdicament el líder amb el seu saxo tenor. Tema també amb un canvi en el pont, tot i no ser gaire fàcil d’identificar. L’estructura tampoc és una de les típiques que a vegades comentem, la qual cosa no impedeix seguir-lo amb una certa facilitat, per les seves sonoritats. Les habilitats del trio i la seva compenetració i interrelació són totals, aconseguint quallar tema i projecte seguint un fil conductor, el del líder del trio i compositor. Els solos s’ha succeït, primer el de Borey força llarg i entremaliat, per ja al final el del baterista tot i ser no massa llarg. Gran tema, i personal i gran composició.

"Tot un gran poder en aquest trio ...", OPENJAZZ - Alex Dutilh. "Un trio de gran elegància." CLUB JAZZAFIP. "Un so sumptuós que és, amb la flexibilitat del seu fraseig, la seva pròpia marca." JAZZ MAGAZINE - Jacques Aboucaya. "Utilitzant totes les subtileses de la seva inventiva i de la seva ciència musical, aconsegueixen un disc impagable de gran qualitat". CULTURE JAZZ - Yves Dorizon. "Una conversa triangular subtil comença amb els intercanvis sense el més mínim tòpic: delicadesa dels timbres, elegància en la persistència mateixa de l'intercanvi". DERNIERES OUVELLES DU JAZZ - Sophie Chambon.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava ara amb el Jazz a la Fresca.


Seguim amb el tema “Commençement”...

8.- Commençement                    (F. Borey)     5m02s

I ens hem tornat a trobar amb un altre tema força remarcable, per concepció moderna també. Res a veure amb aquells estàndards reconeixibles de melodies i harmonies. Aquí la “cosa” ens costa una mica més, sobretot la relativa a l’aspecte rítmic també. La gestió de la base rítmica és brutal, amb el contrabaixista Varaillon consistent i guiant-los harmònicament amb les notes de la línia de baixos. El baterista Adsuar fa igualment una tasca increïble amb una constant recerca de motius rítmics o quedant-se on s’hi troba més a gust i sempre marcant el tema amb la seva bateria. Poques coses ens queden per dir del líder i gran saxo tenor, Frédéric Borey el qual amb un so personal per fraseig, desenvolupa els temes amb unes improvisacions de gran volada seguint les harmonies gens trillades dels seus temes, i també les d’aquest tema. Fraseig lleuger per ràpid i gràcil, i mostra de la seva abassegadora tècnica, i de tot plegat en som uns fidels seguidors, car a Jazz Club de Nit ha sonat cada vegada que ha tret una novetat, com avui és el cas.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree que ja s’hi tornen a fer concerts.

Seguim amb el primer track i que titula el disc “Butterflies”...

1.- Butterflies                    (F. Borey)     6m42s

I amb aquest tema han crescut per l’aspecte rítmic, havent seguit en la línia dels temes anteriors, o sigui seguint la línia del projecte. Modernitat de concepció, amb tot el Groove del món, car de moment el Swing encara no ha tret el cap. Sí que ens han agradat de nou aquestes músiques, aquesta manera tan subtil de crear espais, que són melòdics, harmònics i rítmics. Aquesta melodia entretallada, que sembla ser el motiu principal, no és en aquest cas massa complexa, i fins i tot la seva senzillesa fa que aviat ens la fem nostra. L’altra cosa és quan el líder fa el seu solo, car llavors l’hem de deixar volar. Varaillon al contrabaix ens ha tornat a meravellar per pulsió rítmica, i per com juga també amb el motiu principal i desenvolupa la seva creativitat. I al final, encara hem tingut temps d’escoltar com se les manega el baterista Adsuar jugant amb les baquetes i la seva bateria. Un altre reeixit tema d’aquest gran tenor i compositor i grans interpretacions de tots tres.

"Finesa és la paraula que se m'acudeix a tot aquest doble crep." JAZZ'HALO - Jean-Pierre Goffin. "Un autèntic trio còmplice i interactiu."JAZZ'AROUND - Claude Loxhay. "El trio sobrevola l'habitual món de les convencions per alliberar-se de la gravetat, volar al voltant dels nostres hàbits, fingir respectar-los per, mitjançant una violència suau, fer perdre terreny, i imposar la levitació." LE SOUFFLE BLEU - Nicolas Béniès. "És un jazz viu, interactiu i molt expressiu, interpretat amb una gran cohesió per un trio que sap combinar sofisticació, precisió i elegància." DRAGON JAZZ - Pierre Dulieu.

I per acabar aquest projecte us convido a escoltar el tema amb tot el Swing del món “Catch It”...

10.- Catch It           (F. Borey)               4m59s

I com ens han fet patir tota l’estona sense ni una mica de Swing, sort que amb aquest tema ens hi hem ficat ja des dels primers moments, amb un Walking de Varaillaon al contrabaix a duet amb el líder, per després afegir-s’hi Adsuar amb les escombretes. I així han estat sonant a tot Swing amb el gran i llarg solo del líder, del qual no n’hem sabut reconèixer-hi els inicis, tan lligat l’ha fet amb el final de la melodia. Un tema que és la cirereta del pastís per Swing i demés, amb una magistral intervenció dels dos de la base rítmica, amb el líder que sempre va apareixent, deixant les seves pinzellades en un tema que l’acabem descobrint com un Rhythm & Changes, o sigui amb l’estructura del “I Got Rhythm”, “Oleo”, etc..magnífica demostració de gust i creativitat la del líder, però també la dels altres dos, magnífics com en cadascun dels temes d’aquest primer CD, car el segon el deixarem per un altre programa.

I nosaltres seguim amb aquests projectes de FSNT, però abans...

.....deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I seguirem amb els trios de piano, contrabaix i bateria, i ara serà el


“EPISODES”
Santiago Leibson Trio

Editat el 2019  per FSNT 564
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Luis Bacqué el 29 de maig de 2017 a Baqué Recording Studio, Nova York.
Produït per Santiago Leibson
Productor executiu: Jordi Pujol

Santiago Leibson, piano
Matt Pavolka, contrabaix
Mark Ferber, bateria.

Tots els temes són de Santiago Leibson.

I aquest és un projecte de 8 temes i prop de 50 minuts de músiques personals, modernes de concepció i diversitat de tempos i ritmes, as usual, com sol ser habitual. Un treball que també és íntim en temes tan delicats com és “Gentle Push”, amb un títol que ja ens diu que “empeny sí, però gentilment”. Amb “Second Movement” ens trobem també en aquest espai on la calidesa s’agermana amb tempos slow aconseguint una àuria introspectiva. “Wagon” és el tema més llarg, 8 minuts i 3 segons, i també l’inicien amb aquest tarannà dolç i íntim, tot i esdevenir quelcom més després amb un contingut Swing en les improvisacions. I ja a més tempo i marcat pel baterista d’entrada, tenim el “Bassement Complaint”, tema d’una modernitat evident per melodies, harmonies i ritmes trencats les més de les vegades tot i aparèixer el Swing en les impros. Amb “Weird Doors” iniciat per duet de contrabaix i piano i quasi amb una impro del baterista, ens copsen de nou amb una altra magnífica composició, on el baterista ens mostrarà el seu saber en una llarga improvisació, i que és molt. I el tema “U#5” l’inicien ja a un tempo mèdium up i també amb clar marcatge del baterista, per després de breaks diversos desenvolupar-lo posteriorment en les improvisacions. I el primer track del disc “Go”, l’inicia el líder i pianista en un tema on es fa força difícil determinar quan acaba la melodia i comencen les improvisacions, de tal factura és la seva modernitat. El Swing hi serà també però potser no tan evident, per canvis diversos. I ja finalment el tema “Exit” comença amb una melodia curta i relativament senzilla i sembla que el fan en estructura de Blues cosa que acabarem d’esbrinar si el poso, i posteriors improvisacions farcides de Swing.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/santiago-leibson-albums/6827-episodes.html

Començarem amb el tema....

3.- Bassement Complaint  (S. Leibson)            6m16s

Santiago Leibson és un pianista i compositor de jazz argentí però ubicat a l’àrea de Nova York. La seva música està situada a la frontera del jazz, la música improvisada, la música clàssica i la música contemporània. Com a líder de projectes, ha publicat cinc discos: Amon (2014), Pendular (2015), Out of Orden (2016), Episodes (2019) i Little Pieces (2020). JazzTrail diu sobre aquest projecte “Episodes”: "Episodis és un àlbum farcit del Swing amb abundants evocacions a la tradició. A partir d’aquí, el trio d’intèrprets va desplegar el seu domini sòlid del temps i l’espai per crear noves narracions”.

I sí, això ho anirem escoltant en els propers temes també, encara amb molta més evocació al Swing i la tradició. És evident la creació i narració encabides en la més actual de les modernitats per com la composició i intèrprets gesticulen i interactuen en un tema marcat també per la insistència del poder rítmic del baterista Ferber, ell omnipresent en tot el tema creant i recreant motius rítmics. Alhora, el contrabaixista Pavolka és un altre grandíssim suport quan recolza els companys per la seva pulsió enèrgica, rítmica i de profunda sonoritat, i més encara com a executant solista en la seva improvisació. Un tema que ha acabat de cop després de recuperar la melodia principal, la mateixa amb la qual l’han començat. Tema i solos, com sol passar, i el primer el magnífic i persistent per digitació del líder i pianista on ja ha aparegut el Swing a les acaballes del seu solo. I és que les maneres del baterista i contrabaixista són de lo més divers. Magnífic tema per començar aquest projecte.

Seguim amb més tempo amb el tema “U#5”....

7.- U#5         (S. Leibson)            4m37s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera ens està sorprenent el Santiago Leibson, en un altre tema impactant per potència rítmica alhora que per moments de calma com el break a càrrec de Pavolka al contrabaix, bàsicament, i tot just després de la presentació inicial del tema. La trempera del qual tornarà a aparèixer amb la persistència rítmica del líder al piano, i recolzat pels dos companys. Leibson s’ha enfrontat de nou a la seva faceta d’improvisador amb total contundència. La modernitat del seu llenguatge és abassegadora amb aires de contemporaneïtat. La recurrència en aquest tema és quelcom com la clau de volta de tot plegat, la seva mestria l’acompanya en aquest recorregut proper a la lliure improvisació i amb una potència rítmica al darrera impressionant.

Com a membre actiu de l’escena musical de NY, ha treballat amb artistes com Tony Malaby, Guillermo Klein, Michael Attias, Francisco Mela, Sean Conly, Gerald Cleaver, Matt Pavolka, Mark Ferber, Oscar Noriega, Drew Gress, Billy Drummond, Jeff Hirshfield, Michael Formanek, Massa Kamaguchi i Cameron Brown. El 2019, Santiago va debutar al Carnegie Hall interpretant un concert en solitari de composicions originals i clàssiques a la prestigiosa sèrie "Sophia Rossoff Presents" organitzada per la Fundació Abby Whiteside. També ha actuat en escenaris com Cornelia St. Café (Nova York), Firehouse 12 (New Haven, Connecticut), Jazz Filloa (Espanya), Thelonious Club (Buenos Aires), Bourbon Street Music Club (Brasil) entre d'altres.


Seguim encara amb un altre dels temes força elaborats per melodies i demès amb el tema “Go”.

1.- Go          (S. Leibson)            5m01s

I anar creixent de tempo i ara ja a tot Swing amb un altre tema magnífic. Un trio on els tres membres van a la una, amb creativitat a dojo de cadascun dels membres, i fins i tot amb moments d’improvisació col·lectiva, tal és el missatge que ens donen. Un tema en el qual Ferber a la bateria tampoc li ha calgut fer una impro en solitari, car tota l’estona està fent de les seves amb plena llibertat aparent. I el tema l’han desenvolupat per ben aviat situar-nos en els solos, i primer de nou ha estat el líder, pianista i compositor qui ha fet el seu, i de nou magnífica tasca executada com a improvisador. Llenguatge modern a vegades proper a l’Avant-Garde per melodies obtingudes atonals o quasi, i un suport de la base rítmica total. Pavolka ha tornat a reeixir en el seu solo, i al duet resultant de contrabaix i bateria se li ha afegit puntualment el pianista. El solo del contrabaixista ha esta punyent per incisiu, rítmicament parlant, alhora que farcit de tècnica i una pulsió consistent. Tema curtet i final.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

El 2014 va rebre un préstec del Fondo Nacional de les Artes a l'Argentina per continuar els seus estudis a la Universitat de Nova York. L’any 2012 va guanyar una beca per participar al programa d’una setmana de residència Encuentro Argentino de Improvisación y Composición Musical. Com a educador, Leibson ha estat professor adjunt a la Universitat de Nova York des del 2015 fins al 2016 i és professor ajudant a la NEMPLA (New School for Latin American Popular Music), impartint classes per Skype a Argentina. També treballa com a pianista acompanyant al Ballet Hispànic de Nova York.

I acabarem aquest projecte amb el tema més viu, que ja veieu però que déu n’hi do, i el tema és “Exit”.

6.- Exit         (S. Leibson)            5m31s

I amb aquest tema amb una melodia tant senzilla i estructura de Blues, sembla, deixem aquest magnífic trio. El Swing ens ha acompanyat ara ja des dels inicis i poc que l’hem abandonat i només ho hem fet quan l’han acabat. Quina meravellosa creativitat la d’aquest músic argentí i grandíssim pianista alhora que millor compositor. El seu llenguatge és de lo més modern, i això és el que fa estona que escoltem i constatem a cada tema, i en aquest, primer melodia curta per després encarar la seva improvisació, la del líder, la qual ens ha tornat a frapar. Percussiva, incisiva, brillant per melodies obtingudes d’una mà dreta lleugera i gràcil, creativa, i amb una mà esquerra que li dóna suports puntuals. Pavolka al contrabaix, altre cop magnífic amb un so un tant fosc per greu i profund, i igualment amb una gran velocitat d’execució. Al final encara han pogut fet uns “vuits” amb el baterista abans de recuperar la melodia i acabar-lo de cop. Gran tema i gran projecte d’aquest increïble trio i líder Santiago Leibson.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Deixem doncs aquest grandíssim projecte i ara ja sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
........
Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva dolçor i sempre relacionat amb les músiques del programa.

Doncs deixem aquestes històries musicals  i escoltarem ara les properes històries d’un altre trio igual per instruments però diferent per músiques....


“STORIES”
Eugenio Macchia Trio

Editat el 2019 per FSNT 573
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Tommy Cavalieri els dies 11 i 12 d'octubre de 2016 als estudis Sorriso de Bari, Itàlia.
Produït per Eugenio Macchia
Productor executiu: Jordi Pujol

Eugenio Macchia, piano Steinway Model D
Luca Fattorini, contrabaix
Marco Valeri, bateria.

Tots els arranjaments d’Eugenio Macchia, essent també l’autor de la meitat dels temes.

I estem davant d’un projecte de 45 minuts de magnífiques interpretacions i millors músiques, pròpies del líder i alienes, o sigui, d’estàndards de Jazz i algunes que no ho són tant. Com sempre dic, els tempos i ritmes són diversos, havent-hi balades, temes a tempo mèdium i alguns de fast, alhora que en els ritmes hi trobarem molt de Swing i demés diversitats rítmiques. De balades en tenim un parell, essent la de Dave Grusini, “Seasonal Changes” la més slow i delicada, essent-ho també però no tant, la de Randy Newman “Dexter’s Tune”. Amb un pèl més de tempo tenim el tema de Meyer-Bretton-Edwards, “For Heaven’s Sake”. També és així el magnífic tema del líder Macchia, “Sitting in Central Park”, amb un punt més de tempo i ja apareixent el Swing en la improvisació del  compositor i pianista. I el conegut tema de Wayne Shorter, “Toy Tune”, té també aquesta  mateixa construcció de primer tema i Swing en les improvisacions i encara a tempo mèdium. I més viu de tempo és el Blues del projecte, tema de l’Eugenio Macchia, “Phineas Blues”, magnífica interpretació solista del líder alhora que també reeixides les dels seus dos companys, d’altra banda com en tots els temes del disc. I també és així de vital el primer track del disc, “Runaway” també del líder. Exposició del tema, amb tot de trossos a ritme trencat, per després ésser el Swing qui ens omplirà la resta del tema en impros i demés. I el tema més viu del projecte és també del líder i pianista, “No Question About It”, exposant llargament el tema, força elaborat també per després encabir-nos en el Swing de les improvisacions, primera la del líder, Eugenio Macchia.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

I avui començarem amb un tema que no és cap de les dues molt lentes balades, però que també té un punt de dolçor per melodia i encara tempos delicats, i aquest és el tema de Meyer-Bretton-Edwards...

5.- For Heaven’s Sake      (Meyer-Bretton-Edwards)  5m50s

I vet aquí que ens hem situat en un aspecte melòdic molt personal, en un tema que intueixo té una estructura d’aquelles que reconeixem, per com el tema es va desenvolupant en els canvis harmònics i el que en diem “pont”. Una exposició un tant llarga del tema per després aparèixer les improvisacions i la primera la del contrabaixista Fattorini amb una magnífica sonoritat i seguint clarament les harmonies del tema, la qual cosa ens ajuda a situar-nos i així poder-lo seguir en el seu caminar. El mateix ha fet el líder i compositor, que havent recuperat el tema després del solo del baixista, s’ha immiscit en la seva improvisació-melodia, car ens ha semblat que ha anat recirculant per la preciosa melodia d’aquest bonic tema de Meyer-Bretton-Edwards.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Escoltem ara el tema de Wayne Shorter...

7.- Toy Tune           (W. Shorter)           6m31s

Doncs aquest és un tema que Wayne Shorter va enregistrar el 14 de juny de 1965 i el va encabir en el seu disc Etcetera. Aquí hi vam tenir a Wayne Shorter (ts); Herbie Hancock (p); Cecil McBee (b) i Joe Chambers (d). I els nostres herois ens n’han fet una versió força aconseguida sense allunyar-se gaire del tema original. Un tema que té una primera presentació encara sense Swing per després i en el pont aparèixer amb claredat, tot això a un tempo mèdium, quasi el mateix del tema original de Shorter. Una magnífica improvisació del líder en l’ona de la tradició pel que fa a les idees aparegudes, tot i mostrant-nos però una magnífica tècnica i també amb les dues mans. Després d’ell, el baterista ha pogut desenvolupar la seva tot i recolzat pel riff persistent del pianista. Recuperen el tema de nou i el swing del pont i així acabar-lo delicadament.

I per descomptat que podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18, divendres  a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang  del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage, guitarra i veu amb Xavi Mèrida, piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20 de març i que hem traslladat al setembre.


I com sempre dic si el projecte te un Blues l’acabareu escoltant, per així anar-nos acostumant a identificar-los i veure’n les maneres com cadascú l’interpreta. El d’aquest projecte es diu......

4.- Phineas Blues    (E. Macchia)           5m45s

I ja a un tempo més viu hem gaudit d’allò més amb aquest magnífic Blues del líder Macchia. Exposició de la curta melodia i ja ben aviat els solos, i el primer el del líder, on  ens mostra de nou les seves maneres modernes però ben reforçades pel sosteniment de la tradició en la seva interpretació. Un trio que segueix uns patrons més o menys determinats en les execucions dels solistes i també en les seqüències dintre dels temes. El Swing però és brutal per “walking” de Fattorini i els cops al plat “Ride” de la bateria de Marco Valeri, en un projecte íntegrament italià. Una mostra de com els músics joves d’ara viuen una renovada glòria a partir de les essències del Bop dels anys 50s 60s, tot plegat a tot Neo Bop, o com li vulgueu dir. La interpretació solista del líder Macchia està farcida de reconeixements als pianistes que el van precedir sense oblidar però la seva personal i brillant aportació. De la mateixa manera Fattorini al contrabaix repassa el blues de manera força entenedora per a totes i tots nosaltres, i de la mateixa manera els “quatres” del baterista apareixen en un seqüència típica en la majoria d’improvisacions en els Blues. Recuperen el tema i el repeteixen dues vegades per acabar-lo delicadament. Un molt bon Blues del líder, pianista i compositor Eugenio Macchia.

I l’Eric Reed ens explica això extret del web del disc....
Eugenio i jo ens vam conèixer fa diversos anys mentre jo tocava a Itàlia amb el llegendari Buster Williams. La seva maduresa i sensibilitat em van impressionar immediatament. I després, vaig escoltar algunes de les seves composicions, i em vaig enamorar de la seva feina. Aquest últim treball és consistentment agradable i musical en tot moment. L'escena musical està experimentant dificultats en aquests dies, per la qual cosa és bo poder escoltar un artista genuïnament talentós, creatiu i reflexiu en el seu enfocament. La seva música és un reflex de la seva personalitat també, i crec que això el portarà molt lluny. En aquests temps difícils, és bo saber que hi ha persones com Eugenio en aquest món.

I acabarem aquest gran projecte amb el tema més vital del disc, també del líder Eugenio Macchia, anomenat....

6.- No Question About It   (E. Macchia)           4m32s

I de quina manera hem acabat el projecte d’aquest trio liderat pel seu pianista Eugenio Macchia, a tot Swing i tempo maco i força viu, com sempre intento fer. Un gran tema del líder on ens ha tornat a mostrar la seva habilitat per recrear noves melodies amb la tradició com a referència principal i així acabar el seu projecte el qual ens obra perfectament la porta per seguir amb algun dels temes del doble compacte SharpShades & FingerSnaps, i acabar el programa a tot Hard Bop més o menys com hem fet amb els temes de Eugenio Macchia.
Una altra gran interpretació solista del líder, amb una mà lleugera i gràcil, digitació precisa i plena de Swing, i per sota una base de dos a tot “Walking” un i a tot “Ride” l’altre, sense oblidar el “xarles”. Una màquina rítmica potent, força conjuntada que qualla un projecte rodó i li dóna el suport adequat al líder. Després del seu solo, el baterista Valeri ens ha fet una altra magnífica demostració de les seves arts, que en són moltes, per acabar tema i projecte amb el líder Macchia al capdavant.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I com acabo de dir, i vosaltres ja sabeu, acabarem el programa d’avui amb un tema del disc del Blue Note Explosion, SharpShades & FingerSnaps, disc recopilatori de lo milloret de Blue Note. El tema escollit per avui és “Nite Flite” de Lee Morgan encabit en el disc Delight Fu - Lee Morgan del 1966 que va editar Blue Note, amb Lee Morgan, trompeta; Joe Henderson, saxo tenor; McCoy Tyner, piano; Bob Cranshaw, contrabaix i Billy Higgins, bateria. Som-hi doncs amb el tema de Lee Morgan...


CD1. 4.- Nite Flite   (Lee Morgan)         7m41s

Doncs amb quina energia hem acabat el programa d’avui, i més o menys com anem fent ara ja en fa alguns, acabant amb un tema d’aquesta magnífica recopilació de Blue Note. I recordeu que primer hem escoltat a Frederic Borey, “Butterflies Trio”, després els “Episodes” del Santiago Leibson Trio i el darrer projecte de FSNT ha estat el de Eugenio Macchia Trio i les seves històries, “Stories i que hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res que tingueu en compte la seguretat en aquesta nova situació vital car no fos cas que ens tornés a enganxar, la qual cosa seria molt mala cosa per a totes i tots nosaltres. Cuideu-vos molt.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |