Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja sembla que ens arriba l’anyorada “normalitat”, cosa que podria ser l’espasa de Damòcles si no seguim mantenint algunes de les precaucions com la mascareta, distàncies i el que ens impedeixi un contagi fortuït, o sigui que sortim sí, però en compte. Cuideu-vos molt.

I parlant de les músiques del programa d’aquesta setmana, doncs dir-vos que seran també diverses, i les començarem amb un projecte a guitarra sol, el de Chema Saiz, “Solo album – Vol. Dos”, editat per Errabal Jazz. Seguirem amb dos projectes de FSNT primer amb un trio, el de Yaniv Taubenhouse Perpetuation, “Moments in Trio, Vol. Two”, i després amb el Thomas Galliano Quintet, “Walking Towards The Unknown”, per acabar com fem darrerament a tot Hard Bop amb un tema del doble CD Sharp Shades & Finger Snaps, el de Blue Note Explosion, i escoltarem un micro conte de Teresa Tuset. I ja sabeu que cada setmana el programa, les seves músiques són diferents, que no tot ha de ser escoltar als Màsters que vam escoltar en el programa anterior.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Comencen doncs amb el subtil i delicat projecte a guitarra sol, no exempt però de ritmes prou vius amb temes de Monk, propis i demés...



“SOLO ALBUM –VOL 2”
Chema Saiz

Editat per Errabal Jazz    ER118CD
#(2,4,5,6 i 7) Enregistrats per Omar Carrascosa el 22/09/2019 a Camaleón Music Studio, Madrid.
#(1,3,8,9,10,11,12 i 13) Enregistrats per Santi Fernández el 30/12/2019 a Santa Rosa Surround, Alcalá de Henares.
Mesclat i masteritzat per Santi Fernández a Santa Rosa Surround.
Produït per Chema Saiz

Chema Saiz, guitarra.

I aquest és un projecte ampli i complert, amb 13 temes i quasi 1 hora de magnífica música i tempos diversos no havent-n’hi però, cap d’aquells que en diem “fast”. Un dels temes suaus és el “Lament” de J. J. Johnson, i hi ha uns preciosos temes del Chema, delicades balades o similars de tempo slow com són ara “Chotis Nº 6”, i el més curtet de tots “No tan largo”. I dels estàndards hi ha també el “Stardust” de Parish & Charmichael, preciosa interpretació com també ho és, tot i la diversitat harmònica el “Crepuscle with Nellie” de Th. Monk. Un altre dels estàndards és el preciós “I’m Confessin’ That I Love You”, i una mica més vius ja tenim el “The Mooche” d’Ellngton & Mills, com també són així els temes de Saiz, “Marketing” i “Vals en Dm”. I encara una mica més de tempo és de nou Monk amb el seu “Introspection”, el més de tots és el “Trinkle, Tinkle” també del genial compositor, un dels “capos” del Jazz. En Chema  fa però un parell de temes força personals com són “Estaba la pastora” un tradicional arranjat per ell, i ja per acabar els temes des del punt de vista rítmic fa també una magnífica versió del “Cuadros para una exposición” de Modest Mussorgsky, també amb un seu arranjament.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Chema i d’Errabal, i així el pugueu adquirir i ajudar a músic i editorial.

Doncs començarem amb una de les balades de Saiz, i que serà el..

11.- Chotis Nº 6      (Chema Saiz)         3m52s

Doncs ja veieu de quina manera més delicada hem començat, amb un “chotis” el seu número 6, la qual cosa ens fa pensar que al menys n’hi ha 5 més abans. Certament que aquesta seva interpretació està molt ben construïda per com va fent ritme i melodia alhora, on s’entén perfectament que ho va enregistrar així, sense “over-dubbing” que es diu, o sigui sense tocar ell la melodia sobre la seva part rítmica. Bona composició, on tot i fer referència al ball, al chotis, es noten les intencions més modernes, potser pels acords i alguna petita dissonància afegida en la melodia. També en el pont, notem quelcom de més modernitat en aquesta senzilla i bonica cançó.

I seguim ara amb el magnífic tema d’Ellington, “The Mooche”, i ves per on que aquesta és una cançó de jazz composta el 1928 per Duke Ellington i Irving Mills, que Gertrude "Baby" Cox cantà fent scat. La cançó és considerada com una de les peces clau signades per Ellington tema que tocà amb freqüència i que va gravar moltes vegades al llarg de 45 anys. El genial Duke va fer aquesta meravella el 1928, mare de 10 sr. Aleshores per descomptat que devia ser la de més moderna concepció a la vegada que també d’una gran calidesa. I Chema ens en farà una magnífica interpretació, primer amb la presentació del tema, amb melodia i acords, ja ho sabeu, tot fet alhora, per després iniciar una magnífica improvisació compaginant la part melòdica amb la rítmica, mostrant-nos el seu bon gust i creativitat. En la seva improvisació però, no hi hagué cap més solució que doblar-se a sí mateix, la qual cosa notareu abastament en aquest tema, car l’escoltareu fer el seu solo sobre la seva mateixa base rítmica, cosa inevitable, i que no “quita” cap mèrit. Dolça interpretació per a una dolça composició de Duke, anem a escoltar-la, a veure què us sembla.

9.- The Mooche      (Ellington & Mills)    5m59s

Doncs certament que és una gran composició de Duke Ellington, aleshores, encara sense aparèixer la que seria la seva mà dreta, Billy Strayhorn, i Chema Saiz n’ha fet la seva personal i molt bonica interpretació.

I encara ara seguirem i ho farem de nou amb un tema de Chema Saiz i que serà el seu “Marketing”. I és curiós com comença, amb els acords, i ja d’entrada segur que us recordarà la cadència descendent del tema de Mancini dedicat a la “Pantera Rossa”, encara que sigui de passada. El tema però es desenvoluparà melòdicament, mantenint però la pulsió rítmica inicial, amb un tempo una mica més viu. Una cosa que crida l’atenció és la llargària dels temes, la majoria superiors als 5 minuts, que per un sol músic i instrument, trobo que és força considerable, havent-n’hi però també de curtets. Escoltareu una altra preciosa composició, rítmica sí, i alhora amb la delicada sonoritat que portem escoltant des de l’inici del programa. I és que aquest músic i gran guitarrista sembla agradar-li el fet d’interpretar temes a guitarra sol, car aquest n’és el segon volum. El resultat sonor final és càlid, alhora que farcit de qualitat en composicions, arranjaments i interpretacions solistes. Anem a escoltar-lo de nou, en el seu...

3.- Marketing                    (Chema Saiz)         5m33s

I sí que heu reconegut segur la part de Mancini i la “Pink Panther”, i com si ho hagués fet a mode d’homenatge, de Saiz a Mancini.

Hi ha artistes de Jazz on la creativitat està consagrada a la permanent recerca de si mateixos. Un viatge interior que ha de portar implícita una alta dosi de risc: deconstruir per construir i dotar de vida al que abans no en tenia. El sublim no necessàriament ha de ser de l'agrado del gran públic, o potser si i tan sols respongui als designis d'una ment insondable que crea un llenguatge propi. Chema Saiz vibra per a tot aquell que s'acosti amb valentia, desproveït de prejudicis, car no hi ha notes incorrectes ni tensions innecessàries, el que vulgui escoltar, que escolti. Extret això del web de Errabal Jazz.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree que ja s’hi tornen a fer concerts.

I seguim amb un altre tema del nostre heroi, a ritme de vals i que serà el “Vals en Dm”. Una altra meravella de composició i interpretació, a tot vals, ritme utilitzat tantes vegades en el Jazz, Manouche i no. Chema ha fet una altra molt bona composició que segur us agradarà, pel ritme i melodies, alhora que també per la seva reeixida improvisació, aquesta vegada sonant amb un pèl més de modernitat, o així m’ho ha semblat a mi. Ha tornat a fer un tema relativament llarg, de més de 6 minuts, que considero un gran esforç per part seva i segur que amb les ganes de poder-nos mostrar tot el seu saber, què és molt, alhora que per a gaudi propi i aliè, el nostre. Escoltem-lo doncs en aquest...

5.- Vals en Dm       (Chema Saiz)         6m08s

I quina altra magnífica interpretació que ens ha fet, i ves per on que em recorda les “maneres” del gran Jim Hall, entre d’altres esclar, sobretot per com gestiona la qüestió dels acords.

I acabarem el seu projecte amb dos temes seguits de Monk i que seran el magnífic “Introspection” i el “Trinkle Tinkle”, ambdós curtets. I dir-vos d’aquest “Introspection”, l’original de Monk, què te 36 compassos en forma AABA (8-8-8-12). Es va enregistrar per primera vegada el 24 d'octubre de 1947 per a les sessions de Blue Note de Genius of Modern Music i més tard el va enregistrat Monk a piano sol el 1965 en una producció de Teo Macero. La melodia és notable per les seves progressions i formes d'acords radicals, ja que és un punt atonal. De “Trinkle Tinkle” dir-vos que és un tema d’estructura típica de 32 compassos en la forma AABA que destaca per la seva difícil melodia. Es va enregistrar per primera vegada el 18 de desembre de 1952 per a l'àlbum Thelonious Monk Trio i més tard apareix a l'àlbum Thelonious Monk & John Coltrane i també a Monk's Blues. I he ajuntat els dos temes perquè són de Monk i perquè entre tots dos duren 5 minuts i mig. I Chema en fa una interpretació que fil per randa segueix harmonies i demés de l’original, en el primer tema també pel fet que Monk l’enregistrés a piano sol. Molta part de la perfecta interpretació de Saiz en l’”Introspection”, és fent-ne la melodia, ho copsareu ben aviat. I per acabar el seu projecte podreu escoltar la magnífica peça “Trinkle Tinkle”, meravella de modernitat i no gaire fàcil d’entendre pel públic del moment quan la va parir. Recordeu que Monk na va ser massa ben considerat pels amants del Jazz durant la seva vida, i potser sí a les seves acaballes, i sobretot dignificat després de la seva mort. Chema ens farà tema, improvisació i tema, d’aquest darrer. O sigui que anem a escoltar-los tots dos seguits a veure què us semblen.

8.- Introspection     (Th. Monk)   2m25s
1.- Trinkle Tinkle     (Th. Monk)   3m08s

Doncs quin gust i plaer de guitarrista i músic en Chema Saiz i què bé que hagi volgut retre-li el seu homenatge particular a Thelonious Monk, que per cert, també deu haver estat un gran repte, el d’haver-ho de fer ell solet amb la seva guitarra, i sí que ho ha fet sol, en aquests dos temes i sense doblar-se com en alguns altres.

En fi, magnífic projecte per començar el programa d’avui, i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
......................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva vitalitat i frescor....

I després d’aquest projecte a guitarra sol, escoltarem el primer dels dos treballs de FSNT, aquest però a trio....però abans...

Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. Som-hi amb el projecte...


“MOMENTS IN TRIO VOL. TWO”
Yaniv Taubenhouse – Perpetuation

Editat per FSNT 567
Enregistrat per Robert L. Smith el 14 de juny de 2017 als Sear Sound Studios, NYC.
Mesclat per Robert L. Smith a Defy Recordings, Nova York
Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus Studio, Brussel·les, Bèlgica
Produït per Yaniv Taubenhouse
Productor executiu: Jordi Pujol

Yaniv Taubenhouse, piano
Rick Rosato, contrabaix
Jerad Lippi, bateria.

I tornem a tenir uns quants temes, tants com 10, i més d’1 hora de músiques precioses amb tempos i ritmes diversos, 5 dels quals són del líder i pianista, i tots els 10 arranjats també per ell. I entre aquests unes delicades balades i una d’elles és la del gran Cole Porter, “Ev’ry time we say goodbye”. Segueix dolça i amb swing delicat ara la de Frederik Loewe, “On the street you live”. I així de dolça és la de Jay Gorney, “Brother, can you spare a dime?”, amb un magnífic Groove i Swing en els solos. I el tema del líder “Perpetuation” és també una delícia amb un ritme marcat de manera persistent pels acords del piano, tot això ben contingut de tempo. I una altra de les seves melodies és “Fairytale” amb una preciosa melodia sovint a duet amb Rosato, al contrabaix. I el darrer track del disc és “Ilaria”, també del líder i pianista Yaniv Taubenhouse, i és també de tempo similar a l’anterior i amb ritme així com trencat i preciosa melodia. I seguint amb els seus temes, i més vital és “Paris”, i també a ritme ternari i gran impro del líder. I ves per on que aquí tornem a tenir el “Introspection” de Thelonious Monk, i ja és casualitat, ja. I hi tenim un tema de Chico Buarque, i aquest és el “Paratodos”, que tot i la seva delicadesa està farcit d’un tempo molt maco i vitalitat. I ja finalment, el tema més vital del disc és el “Pigeon House Blues”, també del líder i pianista, amb un Swing increïble per “walking” de Rosato, i “ride” Lippi a la bateria, i amb quin tempo més viu l’han fet aconseguint un gran tema.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/yaniv-taubenhouse-albums/45798-moments-in-trio-volume-two.html

Comencem delicadament i a tot swing amb "On the Street Where You Live" què és una cançó amb música de Frederick Loewe i lletra d'Alan Jay Lerner del musical “My Fair Lady” de Broadway del 1956. A la versió cinematogràfica de 1964, va ser cantada per Bill Shirley, i interpretada per l’actor Jeremy Brett. Escoltem-la doncs..

2.- On The Street Where You Live        (F. Loewe)    7m26s

I qui no reconeix aquesta melodia...segur que moltes i molts de vosaltres. Una melodia típica d’un musical, i ja l’he reconegut, el de My Fair Lady. Yaniv ens ha recreat una composició estàndard dotant-la de modernitat tot i mantenir l’estatus de clàssica. El Swing ha aparegut en el moment del seu gran solo, on ens ha copsat per com l’ha trenat, amb una mà dreta gràcil, nítida i delicada i una esquerra farcida d’harmonia i ritme. El “walking” de Rosato ha estat magnífic, alhora que el els tocs al plat “ride” de Lippi. Aquest és un tema que barreja però aquest swing viu del walking amb un de més contingut, sobretot en la melodia. Ja veieu de quina manera hem començat el projecte ara a trio de Yaniv Taubenhouse.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I escoltarem ara el tema del líder que quasi titula el projecte, “Perpetuation”. Escoltareu la melodia feta pel contrabaixista Rick Rosato, ja als inicis després d’una intro d’acords al piano, el qual es veurà acompanyat per piano i bateria. Una càlida melodia a notes soltes i tranquil·la, que contrastarà amb els acords repetitius i rítmics del pianista. Aquest mateix seguirà amb la melodia, en un altre tema llarg, de més de 7 minuts, què és com són quasi tots, una melodia però ja enriquida amb espurnes d’improvisació. Rosato iniciarà el seu solo, acompanyat pel líder al piano de la mateixa manera que ha fet en els inicis del tema. Escoltareu un gran solo de Rosato al contrabaix, amb profunda sonoritat i que donarà pas a la improvisació magnífica de Yaniv al piano, la qual anirà desenvolupant mica a mica i cada vegada amb més tendències encarades a la modernitat. Un llarg i reeixit solo del líder que encararà el final del tema, al qual arriben amb una mena de Coda que van repetint acabant-se diluint fins al silenci total. Anem-hi doncs amb aquest tema de Yaniv Taubenhouse...a veure què us sembla..

1.- Perpetuation      (Yaniv Taubenhouse)        7m23s

Doncs certament que han acabat aquest magnífic tema propi, amb aires clàssics en la melodia, fent-ho com sempre dic, tema que en els directes deuen allargassar segons públic i músics.

I Yaniv Taubenhouse va rebre classes magistrals i clínics als Estats Units i Europa incloent treballs amb pianistes de jazz i clàssics com Richard Goode, Brad Mehldau, Robert McDonald i Jean François Antonioli.

El desembre de 2009 Yaniv va anar a Nova York per estudiar amb la pianista Pavlina Dokovska i a la tardor de 2010, Yaniv es va traslladar a Fayetteville, Arkansas per estudiar amb el professor Jura Margulis al programa de interpretació de piano de la Universitat d'Arkansas. El treball amb el professor Margulis va incloure lliçons a l'Acadèmia d'estiu Mozarteum de Salzburg, Àustria. Yaniv ha actuat àmpliament en diferents llocs del món com, per exemple, el Museu de Tel Aviv, el Festival Internacional de Música de Cambra de Kfar Blum, a la sala Salle Cortot (París), el Walton Art Center i el Crystal Bridges Museum of American Art (AR, EUA), la Sala Metropolitana , Cornelia Street Cafe i The DiMenna Center for Classical Music (Nova York), i retransmissions en directe d’actuacions a la filial NPR, KUAF, 91.3 FM, entre moltes altres.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Seguim ara amb el tema de Chico Buarque “Paratodos”... què és una composició de Chico Buarque de Hollanda que dóna nom a l'àlbum homònim del 1993 i fa una analogia entre la seva vida, la dels seus avantpassats i diversos artistes brasilers. La cançó esmenta Tom Jobim, Dorival Caymmi, Jackson do Pandeiro, Ari Barroso, Vinícius de Morais, Nelson Cavaquinho, Luiz Gonzaga, Pixinguinha, Noel Rosa, Cartola, Orestes Barbosa, Caetano Veloso, João Gilberto, Erasmo Carlos, Jorge Ben Jor, Roberto Carlos, Gilberto Gil, Hermeto Pascoal, Edu Lobo, Milton Nascimento ("Bituca"), Nara Leão, Gal Costa, Maria Bethânia, Rita Lee, Clara Nunes i acaba dient "evoé, joves a la vista". Escoltem-ne la versió que ens fan els nostres herois...

8.- Paratodos         (Chico Buarque)     7m51s

Doncs no sé si heu escoltat el tema per Chico Buarque, però jo he notat algunes diferències melòdiques d’aquest tema respecte l’original de Buarque. Ha estat però un preciós arranjament en clau de Jazz del tema del cantautor brasiler. Després de la melodia ens ha aparegut el profund so del contrabaix de Rosato i la seva reeixida improvisació, i per sota el baterista donant-li suport rítmic i el líder amb acords puntuals al piano. Un llarg solo d’aquest mestre de les quatre cordes, les més greus, per després afegir-s’hi Yani amb el final de la melodia a mode d’introducció al seu magnífic i percussiu solo. Ens ha mostrat de nou la gran mestria al piano, brillantor per notes agudes, i moments amb les dues mans tot i acompanyant-se amb l’esquerra amb acords rítmics i puntuals, per deixar una dreta lliure, gràcil i lleugera ja al final, per retrobar de nou la melodia i acabar-lo de cop, abans però amb una reeixida intervenció del baterista Lippi a mode del seu solo.

Yaniv ha tocat i actuat amb músics com Ronald McClure, Anat Cohen, Rochelle Bradshaw, Ari Hoenig, Martha McGaughey, David Schnitter, Roswell Rudd, Orlando Le Fleming, David Glasser, Ferenc Nemeth, Will Vinson, Rory Stuart i Adriano Santos, per anomenar-ne uns quants.  El primer disc de debut de Yaniv com a líder, 'Here from There', que es va publicar el desembre de 2014 també per Fresh Sound New Talent molt ben valorat per la crítica on ens ofereix una instantània de la impressionant trajectòria de Taubenhouse, disc que va ser enregistrat el gener de 2013 on comptà amb Darren Novotny a la bateria i Garrett Jones al contrabaix, tots dos músics nadius d'Arkansas.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. És qüestió de mirar-ne la programació i sembla que de nou els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Doncs us proposo acabar amb el tema més viu d’aquest increïble projecte, tema del líder i anomenat “Pigeon House Blues”....

6.- Pigeon House Blues     (Yaniv Taubenhouse)        5m53s

Doncs amb aquest tema ens han tornat a impressionar positivament, per impros, per Swing i per melodia del tema tot plegat farcit a un molt bon tempo. Tema que ja ha entrat a tot Swing entremig dels breaks diversos propis com en el primer on Rosato ha fet el seu magnífic solo, i és que després de la presentació del tema ja hem escoltat el primer solo a càrrec del contrabaixista, cosa que fan de manera habitual enlloc de ser el líder qui primer el faci. Yaniv s’hi ha posat amb el seu a tot Swing per “walking” de Rosato i “Ride” de Lippi, ells dos amb un increïble Swing que han servit en safata al líder per a desenvolupar el seu increïble solo, a tot tempo, amb una mà dreta increïble, creativa i melòdica alhora que tècnica a la màxima expressió per velocitat, fraseig i llenguatge. Uns rifss repetitius han permès a Lippi fer la seva part solista i d’aquesta manera acabar aquest magnífic i vital tema de Yaniv Taubenhouse i també el seu projecte. I per acabar-ho d’arrodonir, us posaré més informació d’aquest projecte i líder al blog del programa.

L’agost de 2013, Yaniv es va traslladar a la ciutat de Nova York on va assistir a la New School for Jazz and Contemporary Music on es va graduar. Yaniv realitza gires i enregistra regularment a Nova York i internacionalment amb nombrosos projectes, tant com a líder com a sideman. Yaniv Taubenhouse Trio amb Rick Rosato (contrabaix) i Jerad Lippi (bateria) provenen d’un llarg llinatge d’influències musicals dins i fora del món del jazz. El repertori del grup presenta originals de Taubenhouse, Rosato i Lippi, així com estàndards, l’amor tendre a les balades basades en melodia i demés ritmes. 'Moments in trio - Volum One' va ser el primer d'una sèrie d'enregistraments del trio que ha rebut crítiques molt positives. A més, el trio ha col·laborat recentment en un àlbum amb la cantant de jazz francesa, Sarah Eden, que es va publicar a Label Plaza Mayor Company Ltd. Perpetuation "Moments in Trio - Volume Two", és el seu darrer, i del que n’hem escoltat una bona mostra.

I deixem el trio i ja encararem quasi el final del programa, i dic quasi perquè el darrer tema serà del disc de Blue Note Explosion, o sigui que sí que ens situarem en el darrer projecte de FSNT, i aquest és...


“WALKING TOWARDS THE UNKNOWN”
Thomas Galliano Quintet

Editat per FSNT 586
Enregistrat per Joe Marciano el 5 de gener de 2017 als Systems Two Recording Studios, Brooklyn, NYC.
Mesclat i masteritzat per Dave Darlington als Base Hit Studio, NYC.
Produït per Mayron Walden
Productor executiu Jordi Pujol

Myron Walden, saxo tenor
Josh Evans, trompeta
Victor Gould, piano
Luques Curtis, contrabaix
Thomas Galliano, bateria
I de convidats a:
Philip Dizack, trompeta a #(1, 2, 6)
Peter Slavov, contrabaix a #(1, 2, 6)
Illspokin, veu a #1
Tots els temes són de Thomas Galliano excepte dos que són de Thierry Galliano.

I aquí tenim set temes i tres quarts d’hora d’una música increïble, on la personalitat del baterista es nota en cadascuna de les composicions, fins i tot les que són de Thierry Galliano. Com sempre, els tempos i ritmes són diversos havent-hi un parell de delicades balades com són “Fanny” i “The Hope”, ambdues iniciades pels dos vents alhora, i ritmes trencats per com el baterista i líder acarona la seva bateria. I si hi ha una cançó dolça aquesta és “Une chanson douce”, per descomptat, i també força delicada en els inicis i a tempo mèdium slow i brutal solo inicial del saxo tenor. I tot i ser quasi la meitat del tema tranquil, el tema “Unexpected Departure”, es desfermarà en el solo del saxo tenor, per consistència i no tant per tempo viu.  I si hi ha una terra roja aquesta és sens dubte “Terre Rouge”, amb un plus de tempo, tot i que encara no massa viu, i sí, els ritmes així com trencats. I el “Syluma” l’inicia el líder amb una intro a bateria sol que ja ens marca el ritme i tempo, i que posteriorment desenvoluparan la resta de companys. I finalment, el primer track que titula el projecte “Walking Towards The Unknown”, l’inicia el cantant a tot rap, només una miqueta per seguir els vents a tot Groove i tempo ara sí déu n’hi do de viu i Swing brutal en el solos i no només.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/thomas-galliano-albums/47798-walking-towards-the-unknown.html

Escoltem per començar la preciosa composició que ens captivarà per les dues parts incloses en ell sobretot per com canviaran els tempos....

7.- Unexpected Departure (Thomas Galliano)  7m37s

I com ha anat evolucionant aquest tema partint d’uns inicis força delicats, evolució que ha començat en el moment del llarg i gran solo del saxo tenor Myron Walden, i vet aquí que tan llarg que amb ell han acabat el tema. Havia començat amb la melodia a dos vents, la d’un tema delicat al començament, i que poc ens esperàvem el canvi posterior. Gould al piano és qui primer ha fet el seu solo, molt maco i tendra, amb una digitació més pausada que la del pianista anterior, al menys en aquest tema, canvi de sonoritat que segur haureu notat. Tot i això, ell mateix ha anat pujant-lo d’intensitat, i més encara ha pujat amb l’afegitó dels dos vents. Curtis al contrabaix ha donat pas al espaterrant solo del saxo tenor Walden què és també el productor del disc. Gran sorpresa per modern fraseig i amb una sonoritat un tant fosca la del seu tenor, però farcida de contemporaneïtat per fraseig i llenguatge. Per sota, la base rítmica li ha donat un magnífic suport, amb gran tasca del baterista i líder Thomas Galliano, el qual ha estat present en tot el tema, i més en aquest llarg solo del saxo tenor. Al final s’hi afegeix Evans a la trompeta per acabar-lo amb un trosset de la melodia.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja s’hi fan concerts cada cap de setmana.

I seguim amb el tema “Terre Rouge” el qual ja incorpora un tempo i ritme força marcat pel líder i baterista, on escoltarem una primera part de melodia a tots dos vents, mentre que iniciarà els solos el pianista Gould, magnífic ell, per després fer-ho el potent i sorprenent Walden al saxo tenor, i seguiran els solos, però ara escoltem-los en aquesta Terra Roja...

3.- Terre Rouge      (Thomas Galliano)  5m57s

I sí que ha estat un tema potent, sí. Ja heu escoltat després del solo del saxo tenor, de quina magnífica manera ho ha fet el trompetista Evans, amb un fraseig magnífic i tècnica a dojo, tot i no utilitzar massa el registre dels súper aguts, s’ha passejat una mica pel registre alt. Els dos vents han recuperat la melodia del tema per deixar pas al magnífic solo del líder a la bateria. Molt gran aquest Thomas Galliano, baterista i compositor de quasi tots els temes d’aquest projecte, ell que sempre hi és present en cadascun dels temes, per com manega la rítmica de la seva bateria, donant la impressió que sempre està creant línies rítmiques diverses, o quasi sempre.

Nascut a Niça, França, Thomas no va haver de mirar lluny per descobrir la seva passió per la música. Amb el seu pare guitarrista i la seva mare amfitriona de ràdio, Thomas va créixer en un univers musical passant gran part de la seva infantesa a l'espai d'assajos, festivals de jazz i sala de ràdio. Als set anys, va ser acceptat al Conservatoire National de Région per estudiar percussió clàssica sota la direcció del professor Jacques Carré. Després de graduar-se en percussió clàssica, Thomas va estudiar bateria amb Jean-Paul Ceccarelli i paral·lelament als estudis al conservatori va estudiar amb el bateria Jean-Luc Danna.

I per descomptat que podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18, divendres  a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang  del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage, guitarra i veu amb Xavi Mèrida, piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20 de març i que hem traslladat al setembre.

I encara amb més música, i ara serà la del tema també del líder “Syluma”, aquí amb convidats Philip Dizack, trompeta i Peter Slavov, contrabaix...un tema però que iniciarà el líder a la bateria amb una molt bona i percusiva Intro, per ben aviat deixar pas als vents iniciar la melodia, aquesta un tant rebuscada però força curta. Els canvis rítmics apareixen de manera constant al menys per com el baterista crea i recrea durant tot el tema. Un primer solo del pianista ens obrirà les portes als següents, però escoltem-los ja amb....

6.- Syluma    (Thomas Galliano)  7m07s

I sí Gould ens està resultant un molt bon pianista, però amb el suport rítmic de líder i contrabaixista, tots els solistes semblen volar molt millor. I així ho ha tornat a fer el saxo tenor Walden, el qual l’ha tornat a clavar en el seu solo, tot i la consistència de pianista, el qual amb els acords al piano quasi que el tapa per volums. Força bo i modern el solo del tenor, i una vegada acabat, fer de nou la melodia a duet de vents i deixar pas de nou al solo del líder i baterista, la qual cosa es va repetint en cadascuna de les seves composicions, en un solo que arriba al final del tema, amb la persistència de pianista i que acaba d’aquella manera que ja sabem, què en un directe l’allargarien de manera evident.

El 2002, als divuit anys, Thomas va anar a París per estudiar amb el percussionista Gérard Carocci i el bateria Mokhtar Samba. Després d’aconseguir la maduresa musical, es va incorporar amb el seu pare als escenaris per marcar l’inici de la seva carrera. Uns quants anys després girarà per Itàlia amb el quartet del gran saxofonista Paul Jeffrey.

Doncs per acabar aquest projecte i discos de FSNT ho farem amb el tema que titula el projecte....”Walking Towards The Unknown”, tema on escoltarem la veu de Illspokin a tot Rap, tot i que només en els primers i finals moments. Entremig, magnífiques intervencions de tots els membres del quintet, com per exemple el primer duet a tot Swing dels dos vents després del Rapper. El primer i gran solo a tot Swing el compartiran Walden al saxo tenor i Evans a la trompeta, i més coses que passaran i que ara escoltarem...

1.- Walking Towards The Unknown       (Thomas Galliano)            5m29s

Doncs prou heu copsat l’energia inicial d’aquest tema, i també la seva intensitat emocional, calmant-se però una mica en el solo del pianista Gould però no pas per ritmes i tempo, que s’han mantingut vitals amb moments de gran Swing. Curtis al contrabaix ha fet de nou una gran tasca de suport al líder i baterista, en un tema que ha acabat delicadament després d’haver escoltat de nou la veu del rapper Illspokin.

El 2011, Thomas es va traslladar a la ciutat de Nova York i ha compartit escenari amb músics molt reconeguts i respectats com JD Allen, Rick Margitza, Dezron Douglas, Eric Legnini, Pierre De Bethmann, Eric Wyatt, Emanuele Cisi, Logan Richardson, Stacy Dillard, Benito González, Ed Cherry i molts altres. I al blog podreu entrar a la seva pàgina web : http://www.thomas-galliano.com/bio

I després d’aquests magnífics projectes, ara acabarem el programa d’avui amb el tema “Jean de Fleur” encabit en el magnífic “Idle Moments” de Grant Green, disc de Blue Note enregistrat el 4 i 15 de novembre de 1963, i amb una colla de mestres, com varen ser, són i sempre seran, Joe Henderson, saxo tenor; Bobby Hutcherson, vibràfon; Duke Pearson, piano; Grant Green, guitarra; Bob Cranshaw, contrabaix i Al Harewood, bateria...escoltem doncs el...


CD1. 7.- Jean de Fleur      (G. Green)   6m48s

I amb quina trempera hem acabat el programa d’avui, i de la mateixa manera ja portem alguns programes acabant a tot Hard Bop, i amb temes d’aquest doble CD de Blue Note. I us recordo de la manera suau i delicada com hem començat, amb el projecte de Chema Saiz, “Solo album – Vol. Dos”, editat per Errabal Jazz. Seguint amb els dos projectes de FSNT, el de Yaniv Taubenhouse Perpetuation, “Moments in Trio, Vol. Two”, i el de Thomas Galliano Quintet, “Walking Towards The Unknown”, per acabar com acabem de fer, i hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Abans d’acomiadar el programa, dir-vos que el dissabte 20 de juny de 2020, dia que va néixer Eric Dolphy però del 1928, van fer-me una entrevista en directe al Facebook, i ho va fer el company Àlex García Giménez de la prestigiosa JazzTK Revista digital de Jazz. Va ser la novena, i algunes anteriors les va fer amb divulgadors com sembla que també soc jo, Ramón García (La Taberna de Jazz), Santi Molina (La Montaña Rusa), Héctor Martín (Jazz a Quemarropa i ara a RadioTV Canària), però també ha fet aquestes “ConversaJazz” amb músics de prestigi com l’Albert Bover, Gonzalo del Val, Alberto Vilas, etc. En fi, que després d’11 anys d’estar aquí amb vosaltres, que tampoc és que sigui massa, l’altre dia em van convidar a xerrar de les meves diverses activitats, totes relacionades amb el Jazz. Al blog us posaré l’enllaç del vídeo penjat al Yotube de JazzTK per si el voleu mirar:

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |