Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs dir-vos que el programa de la setmana passada, setmana negra de la democràcia espanyola, no es va fer com a resposta personal a la sentencia del TS i a les desproporcionades penes de presó per als nostres, els meus al menys, representants polítics i líders socials. La única possible sentencia havia d’haver estat la de la lliure absolució de les preses i el retorn a casa de les exiliades, i ho dic en femení per a tots i totes. Quedi aquí el meu absolut rebuig a la sentencia i de passada a la justícia espanyola hereva del franquisme.

Tampoc vam poder fer el concert previst pel divendres 18, o sigui que us convido a venir a veure i escoltar al Valentí Moya Quartet “Meets Monk” aquest divendres 25 a l’auditori del Molí dels Frares, a les 22h, en un concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Tindrem a la guitarra manouche solista al Valentí Moya, guitarra manouche rítmica a Fran Asensio, al Climent Lanaspa al baix elèctric i a Daniel Levy a la bateria. Us hi esperem.

Bé, doncs el programa d’avui l’he titulat, “Els, seus diferents sons i veus”,  “Les seves diferents veus i sons ” i ho diré també en anglès, “Their different sounds and voices”, i és que la proposta es basa en quatre projectes on els principals actors són els, les cantants. Us proposo escoltar el darrer treball d’un dels millors cantants, homes, de l’estat, i aquest no és sinó l’amic Xavier Casellas i el seu “In a Sentimental Move” editat per Fresh Sound Records, disc aquest que serà el que més s’aproximarà al Jazz en estat pur, tot i haver d’altres temes que no ho són tan. Seguirem amb una aproximació al Jazz de la mà de Cristina Vilallonga & Albert Bover, disc anomenat “Nus” editat per DiscMedi Blau. Més allunyats del jazz i propers a la “chanson francaise” propera a la proposta de Cristina serà el treball de la cantant libanesa establerta entre nosaltres d’ençà no massa anys Sevine i el seu treball “Je Grandis”, disc autoeditat amb tot l’esforç que li va representar, segons ella mateixa ens va explicar. Acabarem el programa amb un salt rítmic i d’estil apropats al més funky i tecnològic dels estils a càrrec del duet de Jordi Rabascall & Albert Caire, ScatCrooner que es fan dir i el seu ”Groovin’ on the Ritz”, també autoeditat amb la mateixa feina i risc, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs com ja us he comentat, començarem amb el projecte d’en Xavier Casellas....


“IN A SENTIMENTAL MOVE”
Xavier Casellas

Editat per FSR       FSR-CD S105
Enregistrat per Bennett Paster a Benny's WashN' Dry Studio, Nova York, el 19 i 20 de juliol de 2018.
Mesclat per Brian Montgomery i mesclat per Mike Marciano
Disseny de Xavier Casellas
Produït per Emilio Solla i Xavier Casellas
Productor executiu: Jordi Pujol per a BlueMoon Producciones Discograficas S.L.

Xavier Casellas, veu
Emilio Solla, piano i arranjaments
John Ellis, clarinet baix, saxo tenor a #1 i #10
Romero Lubambo, guitarra espanyola el # 7
Julien Labro, bandoneon a # 4
John Bailey, trompeta a  #8.

Ens trobem davant un projecte de lo més delicat car totes les cançons del The Great American Song Book podrien estar encabides dins el concepte de balades. Hi ha també d’altres temes allunyats del concepte del Jazz pur i situats en el món del pop o musicals. Tot i això, aquest és un treball que no es fa gens pesat, ans al contrari, t’enganxa des de l’inici per la veu, per com les canta, per la perfecta afinació a cada nota, la d’aquest grandíssim cantant que ja ha passat pel JCLV. És quasi ¾ d’hora d’una música meravellosa, súper ben interpretada també pels amics i acompanyants del líder Casellas. Com que en aquest cas l’aspecte rítmic no té variacions ostensibles, us parlaré de manera global dels temes, i així és que el primer track és el tema de Michel Legrand “How do you keep the music playing” on hi col·labora John Ellis amb el clarinet baix. El segon track és el conegut “I’ll Remember April” a duet amb l’Emilio Solla, el seu entranyable amic. El següent també és a duet de veu i piano i és el preciós “Valentine’s Day”, tema de James Taylor. Segueixen les meravelles amb el quart track i tema de Duke Ellington “In a sentimental mood”, acompanyat al bandoneón per Julien Labro i l’Emilio al piano. Una altra meravella és el tema música de Monk i lletra de Hendricks la coneguda “Panonica little butterfly” tema interpretat també a duet. De igual manera ens ha cantat una de les més càlides balades, aquesta de Billy Strayhorn, la preciosa “Lush Life”. Una mica més viva és “Summer” amb música de l’Emilio i lletra de Jacobs ara amb l’afegitó de la guitarra espanyola de Romero Lubambo. També així de tempo és “Lotus”, el tema de Grolnick & Jarreau també a duet de piano i veu. Més dolça i càlida és la melodia de Stephen Sondheim pel musical “A little night music”, la coneguda “Send in the clowns” feta també a duet. I ja per acabar i ara amb el saxo tenor de John Ellis és el tema anomenat “Still crazy after all thes years”, tema de Paul Simon.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Doncs em sembla força complicat decidir-me per quins temes han de sonar i quins no, tot i que sé que mirareu d’adquirir el disc entrant a la pàgina web que trobareu al blog, i per tant estic més tranquil. Però aquí ja intervenen els meus gustos, més o menys com sempre, i per començar em sembla que ho podem fer amb la balada de Duke Ellington..

4.- In a sentimental mood (D. Ellington)    6m28s

"In a Sentimental Mood" és una composició de Duke Ellington. Va compondre la peça el 1935 i la va gravar amb la seva orquestra durant el mateix any. Les lletres van ser escrites per Manny Kurtz; El gerent d'Ellington, Irving Mills, es va lliurar a sí mateix un percentatge de la publicació, de manera que la cançó va ser acreditada als tres. Segons Ellington, la cançó va néixer a Durham, Carolina del Nord. "Havíem tocat en un gran ball en un magatzem de tabac, i després, un amic meu, un executiu de la Companyia Mútua d'Assegurances de Carolina del Nord, va organitzar una festa per la Amy. Estava tocant el piano quan un altre dels nostres amics va tenir problemes amb dos joves agressius pollets. Per calmar-los, vaig compondre aquesta cançó allà mateix i després, la vaig tocar amb un pollet de peu a cada costat del piano". L'enregistrament va comptar amb solos d'Otto Hardwicke, Harry Carney, Lawrence Brown i Rex Stewart. Ellington va gravar una versió amb John Coltrane que apareix en el disc de Duke Ellington & John Coltrane (1963) i en el Coltrane for Lovers en un compacte del 2001. De la manera que ens l’han interpretat en Xavier Casellas i els seus amics, amb el Julien Labro iniciant-la amb el bandoneó en una “terrorífica” intro, que ha donat peu a la veu del líder i al piano de l’Emilio, ha estat espectacular. L’afinació perfecte d’en Xavier és de tots prou coneguda i així és que nosaltres ja ho vàrem constatar en un concert que ens va fer al Molí dels Frares amb l’Albert Bover al piano entre d’altres. Després de presentar tot el tema, en Xavi ens ha meravellat amb la seva delicada improvisació, només acompanyat pel seu amic Emilio Solla. Posteriorment ha estat en Labro qui ho ha fet amb el seu càlid bandoneó, fins que Xavi ha entat en la B del tema per així, recuperar la darrera A, i acabar-lo dolçament. Una meravella de balada, una meravella d’interpretació.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

I seguim encara amb més calidesa encara amb el preciós tema de Billy Strayhorn

6.- Lush Life     (B. Strayhorn)      3m46s

I quina meravella d’intepretació, primer amb la intro de l’Emilio al piano, i després, cantant tota la balada, una de les més maques balades segons l’amic Toni Solá. Ell també només en toca la melodia, com en Xavi ha fet, cantant-la, i sense cap espai per a la improvisació, a voluntat, és clar. Poques coses puc comentar, car només escoltant-los ja ens sembla que n’hem tingut prou per somiar, per deixar-nos portar per la seva dolça, delicada i afinada veu, sense pensar en res més. N’hi ha tants i tantes que l’han cantat, i que l’han interpretat com per exemple en Joe Henderson que va fer un disc dedicat a algunes de les composicions d’aquest geni que va ser la mà dreta de Duke Ellington, i parlem d’en Billy Strayhorn. "Lush Life" és un estàndard de jazz que va escriure en Billy Strayhorn entre el 1933 i el fatídic 1936. Strayhorn i el vocalista Kay Davis la van interpretar per primera vegada públicament amb l'Orquestra Duke Ellington al Carnegie Hall el 13 de novembre de a 1948. Nat King Cole va interpretar "Lush Life" el 1949, mentre que el trompetista Harry James ho va fer quatre vegades. A la dècada del 1950 va ser interpretada per Ella Fitzgerald, Carmen McRae i Sarah Vaughan. John Coltrane la va gravar dues vegades, una versió de 14 minuts el 1958 com a tema principal d'un àlbum de Prestige, i l’altre va ser el 1963 amb en Johnny Hartman.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim ara amb el tema de Paul Simon que clou el disc anomenat...



10.- Still crazy after all these years      (Paul Simon)      3m41s

“Still Crazy After All These Years” és el quart àlbum d'estudi en solitari de Paul Simon. Gravat i editat el 1975, l'àlbum va produir quatre èxits al Top 40 dels Estats Units: "50 Ways to Leave Your Lover" (4), "GoneatLast" (23), "MyLittleTown" (9, acreditat a Simon & Garfunkel), i la cançó principal, Still Crazy After All These Years (40). Va guanyar dos premis Grammy per l’àlbum de l'any i millor interpretació vocal pop masculina el 1976. Doncs amb aquesta cançó ens hem allunyat una mica del món del Jazz, però s’ha de reconèixer que la cançó s’ho val. Ens situem una mica en l’entorn del Folk i fins i tot amb alguna espurna de Country com quan repeteix el títol de la cançó. La inclusió de John Ellis al saxo tenor sí que ens recorda que no estem massa lluny del so Jazzy. En Xavi ens segueix meravellant per com canta, per com afina, per com ens sedueix amb la seva càlida  veu, i els que l’hem vist fer-ho en directe ho podem reafirmar.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Nascut a Calella (Maresme), comença el seu aprenentatge en el món de la música de forma autodidacta, sobretot gràcies a les grans veus de Frank Sinatra, Tonny Bennett, Nat 'King' Cole, Ella Fitzgerald ..., i a les grans orquestres de l'època: Duke Ellington, Count Basie, Nelson Riddle i Don Costa. Amb l'arribada del rock, el pop, els Beatles, el folk, el R & B, el soul i el funk, se li obren les portes a una forma diferent de cantar, la qual assumeix com a pròpia. Això li permet guanyar-se la vida amb la música, formant part de diferents formacions d'aspecte comercial i eclèctic, durant uns quants anys. També impulsa una altra faceta, fins llavors desconeguda, la de cantautor, amb la qual prova fortuna, arribant a la conclusió que necessita millorar la seva formació acadèmica i decideix començar una carrera universitària vinculada a la seva altra passió, la narrativa de ficció i el cinema. És llavors quan cursa els estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, llicenciant-se l'any 1999. Durant aquests anys, també estudia a la New York Film Academy (NYFA) als Estats Units, entre d'altres tallers i seminaris sobre la matèria del guió i direcció de cinema.

I acabarem amb el tema de l’Emilio Solla i lletra de Jacobs

7.- Summer  (Solla & Jacobs)     5m55s

Doncs aquesta és una bella composició de l’Emilio amb una llera que sembla prou bonica, un tant melancòlica potser. La veu d’en Xavi segueix amb la seva calidesa, i potser encara amb més calidesa i dolçor. El sentiment és la clau de tot plegat, i així és com ell canta però també amb un “moviment sentimental”, tot i ser més aviat un joc de paraules, el “mood” original i el seu “move”. Esmentar la gran tasca de l’Emlio en tot aquest treball i no només per aquesta composició, i sí per tota la gran feina que representa arranjar tots els temes i demés feines que hauran sorgit. Els acompanyants també estan sublims, tot i la seva petita col·laboració com la del guitarrista Romero Lubambo en aquest tema, sense oblidar a John Ellis, Julien Labro i a John Bailey, trompeta en el tema “Lotus” que no us he posat.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

En acabar aquesta etapa, la necessitat de fer música ressorgeix amb força, però d’una altra forma. Inesperadament (o no) i, ja entrat el segle XXI, el jazz se li manifesta com a vehicle principal d’expressió musical, i és així com coneix tot un seguit de músics amb qui col·labora des d’un bon principi: Emilio Solla, Nono Fernández, Aldo Caviglia, David Xirgu, Tom Warburton, Dani Domínguez, Dani Pérez, David González, Roger Mas i, posteriorment, Albert Bover, Jose Alberto Medina, Borja Barrueta, Jordi Matas, Juan R. Berbín, Mariano Steimberg, Martín Leiton, Andreu Zaragoza i Ramon Prats. També ha fet col·laboracions a Nova York amb músics com el mateix Solla, Ben Monder, Ted Poor, Jorge Roeder, Víctor Prieto, John Ellis, Oscar Feldman, Nate Radley i Alexis Quadrado, entre d’altres.

Doncs amb aquesta preciosa composició de l’Emilio Solla, acabem aquest projecte de l’amic Xavier Casellas tot i agraint-li el haver-me cedit el seu treball un dia al JazzSi del Taller de Músics. Crec que hem gaudit força amb la seva veu, amb els temes que heu escoltat o sigui que ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente
...................................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el context del programa.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I nosaltres seguim i ara ho farem amb el projecte del duet Vilallonga-Bover i el seu..



“NUS”
Cristina Vilallonga & Albert Bover

Editat per Discmedi Blau
Enregistrat i mesclat per Alban Sautour l’avril de 2018 a l’Studio Sextan, Malakoff, França.
Produït per Cristina Vilallonga

Cristina Vilallonga, veu
Albert Bover, piano
I la col·laboració de
Jean Charles Richard, saxo soprano #4 i #7

Doncs estem ara amb un projecte fet per les ganes de Cristina de poder cantar amb l’Albert  i diu ella d’apropar-se a l’essència i simplicitat del cant. 10 cançons proposades per Cristina encabides en el món del cant a més a més cantat en diferents llengües, les llatines que ella parla de manera habitual, la catalana, francesa, portuguesa i castellana. També prop de tres quarts d’hora de precioses cançons amb composicions pròpies amb músiques i lletres, d’altres on ella ha compost la música i d’altres han fet les lletres. Els tempos de les cançons no són massa vius, tot i haver-n’hi algun que sí, i n’hi ha alguns que estarien inclosos en les balades o similars, cançons lentes, però sempre amb la dinàmica adient a càrrec de l’Albert al piano. Les cançons no són Jazz, cosa que comprovareu aviat, però sí que ho són les interpretacions de l’Albert, tot i que potser tampoc cal incidir massa en el purisme del Jazz. Tot i així, quan ell es queda sol improvisant, doncs com que no sap fer res més que fer-ho Jazzy, aquest projecte encara segueix l’ona del primer d’en Xavier Casellas salvant-ne però les possibles distàncies. Tenim quatre cançons amb tempos slows similars com són “Tierra Húmeda”, aquest tema amb Richard saxo soprano, i també  “Secretament amb tu”, “Un río de vino” i “Plegaria”. La resta de temes ja tenen una determinada dinàmica rítmica, delicada però hi és. La cançó que canta en portuguès “Desconhecido”, és un tema amb lletra i música de Priscina Ermel. El primer track que dóna títol al disc “Nus”, és una cançó composta totalment per Cristina i que ella canta en francès. I un altre tema vital és el compost per Mili Bermejo anomenat “Los que se aman” i que ella canta, evidentment en castellà, i on també hi col·labora Richard amb el saxo soprano aconseguint un clima jazzístic amb l’Albert, magnífics tots dos, i ella és clar. Un altre tema vital com l’anterior és el que poema de Blancallum Vidal i que ella ha musicat, i que canta en català. Seguint amb aquesta dolça vitalitat tenim la cançó amb lletra de Théophile de Viau i música de Cristina i que ella canta en francès. I finalment, el més viu de tempo de tots és el compost per Cristina i cantat per ella en “Scat” anomenat “Amaramérica”. Doncs aquesta ha estat la meva apreciació global dels temes, de les cançons d’aquest preciós treball autoeditat i produït per Cristina amb el mestre de molts Albert Bover i la companyia en dos temes al saxo soprano de Jean Charles Richard.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de Cristina Vilallonga.
https://www.cristinavilallonga.com/ i també la de l’Albert Bover.

I com que totes les cançons són molt boniques, també m’ha costat decidir-me i ho he fet també donant “vida” al col·laborador al saxo soprano, i així és que us proposo escoltar un dels temes compostos per Cristina anomenat...

4.- Tierra Húmeda        (C. Vilallonga)      4m28s

Doncs després del projecte anterior del Xavi Casellas, aquest de Cristina i Albert és una altra delícia. En aquesta cançó, la cantant barcelonina establerta a París i ara també el mateix Albert, tots dos a París, l’hem poguda escoltar en una de les seves composicions, lletra i música, força delicada i preciosa poesia i molt ben cantada, amb una afinació perfecta i una veu molt personal. La inclusió del saxo soprano del francès Richard amb l’Albert al piano, ens ha situat en l’entorn jazzístic adequat. Bon solo del saxofonista i molt bon so el del seu soprano i magnífic l’acompanyament de l’Albert alhora que les seves corresponents improvisacions, tot i que una mica curtetes, han estat també magnífiques.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I de Cristina Vilallonga podem dir que.....
Després de submergir-se en el tango i donar la seva veu al grup electrònic d'èxit mundial Gotan Project amb el que obté un disc d'or a l'Olympia de París, la cantant, autora i compositora barcelonina troba, amb cançons molt personals, un poderós univers que neix del seu vast bagatge musical i artístic.

I seguim ara amb el poema de Blancallum Vidal que Cristina ha musicat, anomenat...

3.- Pols   (B. Vidal & C. Vilallonga)      3m13s

Doncs aquesta poesia de Blancallum ha estat força ben musicada per la mateixa Cristina i és clar, l’acompanyament al piano de l’Albert dóna el plus de Jazz en aquesta cançó també. Un magnífic solo d’aquest amic nostre que hem tingut al JCLV ja algunes vegades i sempre l’hem aplaudit com qui és, un dels millors pianistes de Jazz peninsular. Ara s’està a París on està fent concerts, aquesta setmana amb la mateixa Cristina tot i presentant aquest projecte, però també té previstes diverses Master Classes de Jazz i piano en algun dels Conservatoris de la capital francesa. Després de la presentació de tota la poesia cantada en català per Crsitina, l’Albert ha fet una magnífica i delicada improvisació amb tot el seu sentit Jazzy però sense deixar de banda el món dels sons del piano més contemporanis. Cristina ha acabat el poema de Blancallum tot i recuperant la segona part del poema....”Fes-me el clot per abeurar-t’hi, fes-me....”. Una altra preciosa cançó que ens ha situat més i més en aquest bonic projecte.


També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I seguint parlant de Cristina Vilallonga dir-vos que....
Els seus textos -majorment en espanyol- d'una poètica íntima i urbana, sedueixen amb una veu dolça i vibrant alhora que un tant “esmolada” i una música sofisticada i alhora popular. Aquestes cançons, úniques en la seva forma, beuen d'Amèrica llatina, del tango, del jazz i de la cançó d'autor. Amb una gran llibertat interpretativa s'acompanya de grans instrumentistes que sovint destaquen al piano i al bandoneó, i parlant del seus projectes en general.

I ara us proposo escoltar la cançó composta per Mili Bermejo, lletra i música, on hi comptem també amb Richard al saxo soprano i sempre amb l’Albert i Cristina ara en castellà....

7.- Los que se aman     (Mili Bermejo)     4m36s

Mili Bermejo que ens va deixar el 21 de febrer de 2017, va ser una cantant i poeta, es va estar més de 30 anys combinant la seva poesia, ressonant i la música tradicional latinoamericana amb el llegat del Jazz i crear així una de les millors i potents veus de l’escena musical de Boston. Sí, perquè ella va ésser professora al Berklee College of Music des del 1984 i fins la seva mort el 2017 i va ser mentora de músics com Jerry Bergonzi, Mick Goodrick,  i dels més joves com per exemple Esperanza Spaulding, Sara Serpa i moltes i molts més. Nascuda a Buenos Aires, Mili va créixer artísticament al Mèxic dels anys 70s, va cloure després de més de 30 anys amb el seu darrer disc a duet amb el seu marit, Dan Greenspan, realitzat el 2016. Grandíssima artista Mili Bermejo.

Doncs amb aquesta cançó, Cristina ha volgut retre-li un homenatge a aquesta mestre de tants i tants, inclosa la meva filla Marina a qui Mili Bermejo va fer classes fins que va morir de càncer. Una preciosa cançó d’aquesta molt desconeguda artista i pedagoga en majúscules. Cristina ha cantat tot el poema de Mili fins arribar a la darrera estrofa, que no ha cantat, i ha deixat que Richard de nou al saxo soprano encetés el seu magnífic i jazzístic solo amb tot el suport  de l’Albert en aquest tema ternari de ritme i càlid de lletres i músiques. Cristina ha seguit amb el darrer paràgraf per tornar-hi amb el “Los que se aman son valientes...” i arribar fins el final i acabar el poema i cançó.

I acabarem amb una altra delicada composició de Cristina que ella canta en “Scat”, anomenada....

5.- Amaramérica     (C. Vilallonga)     5m48s

Doncs amb aquest darrer tema, Cristina ens ha mostrat també la seva versatilitat en un tema sense lletra on ella en fa la melodia cantant-la i després amb una aproximació improvisada en “Scat”. L’Albert n’ha fet la seva com sempre reeixida improvisació amb la mestria que el caracteritza, amb una mà esquerra persistent pel que fa a ritmes i harmonies, mentre la dreta, ràpida i lleugera vola literalment per tot el teclat del piano. La nova melodia i demés músiques obtingudes ens reafirma en la nostra ferma convicció, la que pertany al podi dels millors en això de les 88 tecles. Després d’ell, Cristina hi ha tornat repassant-ne la darrera part del tema acabant-lo de cop. Magnífic tema, magnífic projecte de Cristina Vilallonga amb Albert Bover i Jean Charles Richard.

Deixem aquest preciós disc anomenat “Nus” i nosaltres seguim amb un altra projecte on la veu té el màxim protagonisme, i ara ho farem amb una dona valenta vinguda de Líban i establerta entre nosaltres de no fa massa. El projecte es diu...



“JE GRANDIS”
Sevine

Disc editat i produït per ella mateixa.
Enregistrament: Michel Shelle Dierickx i Camille Rousseau als ICP Studios, Brussel·les
Mescla: Michel Shelle Dierickx
Masterització: Alan Ward, Electric City, Bèlgica
Direcció d’art i musical: Mike Massy
Productor Executiu: Céline Hitti

Piano: Pieter Baerts, Mike Massy (# 3, 5, 10)
Contrabaix: Hendrik Vanattenhoven, Henk de Laat (# 6, 7, 8)
Bateria i percussió: Stephan Pougin
Vibràfon: Martin Méreau
Guitarra: Victor Da Costa
Violí: Margaret Hermant, Clara Bourdet
Viola: Clara Bourdet
Violoncel: Anne-Gabrielle Liaragnouet
Clarinet: Aurélie Charneux
Trompeta: Jean Paul Estievenart
Bansuri: Manuel Hermia
Acordió: Tuur Floorizone

Arranjaments, harmonització i instrumentació: Mike Massy
* Excepte # 6 Arranjament i harmonització: Ayad Khalifé
* # 9 Arranjaments i harmonització: Mike Massy, Ayad Khalifé
* # 6 i 7 Instrumentació: Mike Massy, Marc Abou Naoum

Doncs aquest és el seu primer treball, del 2016, enregistrat a Brussel·les i que segons em va explicar, li va costar un gran esforç econòmic i de producció. Han passat tres anys, i des de la seva arribada a Catalunya que ha contactat amb força músics i realitzat projectes la majoria dels quals es poden veure en vídeo en el seu canal de Youtube. Però ara us comentaré el seu projecte de manera global i de tempo i ritmes, com sempre faig. El projecte te 10 temes, cançons, amb una durada de 40 minuts. Cançons on la producció musical va ésser molt acurada gràcies bàsicament a la tasca de Mike Massy sense oblidar la resta. Pel que fa a tempos, dir-vos que n’hi ha tres o quatre situats en la balada o cançó lenta com és el cas del darrer track cantat en anglès “The Girl Upon a Time”, amb un text de Sevine i música de Massy. El cinquè track és una dolça cançó cantada en un dialecte libanès, car recordeu que ella és del Líban, dedicada a la seva iaia, i anomenada “Men Zamen Kitir” que vol dir “De fa molt temps”. Una altra delicada cançó és “Aiment – Chapitre II”, cantada en francès i amb unes dolces flautes àrabs acompanyant-la. A partir d’aquí els temposvan creixent i així ens trobem amb el sisè track cantat també en francès “Au Jardin de Balata”, cançó amb una bona orquestració. Seguint el tarannà rítmic tenim la tercer track “Regarde-moi” amb una guitarra preciosa com la seva veu. Un dels temes satírics d’aquest disc fa referència a la trivialitat i superficialitat de segons quines dones libaneses, cantat en l’esmentat dialecte i anomenat “Chaghlet Belle”. El primer track és “Aiment” que parla de l’amor a un jove, cantada en francès per Sevine. L’altre tema satíric fa referència a l’estat en que es troba i sembla funcionar la industria musical al Líban, anomenat “Ana Mech Fenneneh” cantat en el dialecte. El quart track “Je Grandis” i que titula el projecte incrementa el tarannà rítmic i omple de vitalitat i una certa joia aquesta cançó també molt ben orquestrada. I finalment, el més vital de tempos i ritmes és el que ella dedica a la “tercera edat”, “Le Troisieme Age”, alegre i vital com el que més i també molt ben orquestrat. Doncs aquesta ha estat de manera global la meva apreciació de tempos de les cançons que Sevine ens presenta en aquest el seu primer treball del 2016.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré els enllaços a les seves pàgines web.. https://www.sevinemusic.com/

Bé, esteu a punt d’escoltar unes músiques allunyades del Jazz, una mica més allunyades que les del projecte anterior, però com que sé que estan fetes amb tota la honestedat, passió i professionalitat, és per això que avui sonaran. També sabeu vosaltres que des d’aquest programa intentem donar impuls a projectes minoritaris però que tenen la qualitat adequada i suficient per poder sonar aquí, i aquest n’és un bon exemple, o sigui que escoltem ja les músiques de Sevine...

Us proposo escoltar la cançó dedicada a la seva iaia i cantada en un dialecte libanès amb lletra de Sevine i música de Mike Massy

5.- Men Zamen Kitir      (Sevine & Massy)      3m44s

Doncs ja heu pogut escoltar la preciosa veu de Sevine, cantant que em va cedir el seu disc del 2016, mostra física del seu treball d’aleshores. L’hem poguda escoltar cantant en un dialecte libanès, en una lletra seva i música, com quasi totes, de Mike Massy. Ens hem situat en un context diferent, com diferent ha estat el de Cristina, però ja sabeu que aquest programa tracte de les “seves diferents veus i sons”. Aquesta és una cançó dedicada a la seva iaia, on ens diu Sevine que, de jove, havia estat una dona molt potent capaç de suportar totes les penúries de la guerra, de les guerres que van haver de patir durant tants anys. Ella mateixa, la nostra estimada cantant, les va patir de molt petiteta. La música és força maca i més ho és la seva veu, en aquesta la primera cançó que us he proposat escoltar cantada en dialecte libanès, tot i cantar també en anglès i francès en d’altres cançons.

I en una de les seves primeres actuacions a la Cocteleria Campari Milano ens deien d’ella...
Des de molt primerenca edat, Sevine va trobar en la música un món on podia somiar i refugiar lluny de la seva vida diària de nena que va créixer a Beirut durant la guerra. Per tant, és molt natural que ella vulgui transmetre aquesta màgia i el poder imaginari de la música que ens ajuda a crear i viure una infinitat de vides paral·leles i possibles. Acabada d'arribar a Barcelona, Sevine vol comunicar la seva pròpia visió de la cançó francesa reprenent títols famosos de Charles Aznavour, Jacques Brel i Edith Piaf, així com cançons del seu primer àlbum ’’Je Grandis’’ (2016).

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.


I seguim amb un altre dels temes de Sevine i els seus....i ara amb una bona composició anomenada...

6.- Au Jardin de Balata     (Sevine & Massy)      5m18s

Doncs amb aquest tema, Sevine i Massy ens han apropat a la cançó francesa moderna amb aires moderns barrejats amb les sonoritats aràbigues. Aquest projecte està força ben orquestrat, ben arranjat per Massey, havent escoltat la trompeta de Jean Paul i d’altres instruments. El ritme ternari complex, sembla d’un 6x8, fa que el tema camini pausadament tot i seguint les evolucions solistes i les de la veu de Sevine. Una bona composició on es nota el canvi harmònic del pont o la B i sobretot el final, força potent. Un text llarg que Sevine va cantant tot i seguint la melodia i ritme ternari arribant al final i acabant-lo amb la trompeta sonant quasi amb aires taurins.

I d’ella he pogut extreure’n la seva biografia de la seva pàgina web,
'És una actriu de cor, vocalista de la vida', així és com la cantant Sevine es descriu a si mateixa. Chantal Goya, els musicals de Broadway, Louis de Funes i Charles Aznavour van ser amics inesperats que després influirien en la temperamental intèrpret que aquella nena s'havia proposat ser. Al llarg d'una trajectòria personal i professional esculpida per viatges i escenes en constant canvi i expansió, Sevine ha bolcat la seva ànima artística en nombrosos projectes, que abasten des d'una nova versió oriental de “My Baby Just Cares for Me” de Nina Simone fins al seu paper com a vocalista i intèrpret resident al prestigiós Music Hall de Beirut durant diverses temporades. El 2013, Sevine va començar una residència de dos anys al Jazz at Lincoln Center de Doha, intensa etapa que la va portar a compartir escenari amb figures com Dominick Farinacci, Christian Tamburr, Gregory Generet i membres de l'Orquestra Filharmònica de Qatar.

I seguim amb una altra cançó d’aquest artista que podeu veure molt sovint al Campari Milano darrerament a les sessions que fan els diumenges i dilluns a partir de les 23h30m...a duet amb l’amic Gilles Estoppey. Bé, doncs la cançó és la que dóna títol al disc, lletra de Nami Moukheiber...

4.- Je Grandis   (Moukheiber & Massy)    3m40s

I aquesta cançó és la que titula el projecte de Sevine, cançó positiva tal i com ens indica el títol, “Je Grandis”, “He crescut”. Tot això i encara recorda a Peter Pan i a la princesa dorment. Lletra de Moukheiber i música del permanent Massy, que ha sabut imprimir-li a cadascuna de les lletres les harmonies i ritmes adequats, i per tant força bon compositor en aquest estil de música dins l’entorn de la “Chanson Francaise”.  Tot i ésser aquesta positiva i també amb un cert tarannà d’innocència, Sevine ens la canta “com d’habitude”, perfectament afinada i amb la vitalitat adequada, alhora que amb un punt de “picardia” jovenívola, coses del títol.

Després d'aquesta experiència a Qatar, Sevine va editar el seu àlbum debut multilingüe “Je Grandis”, que és aquest que estem escoltant, sota la direcció artística de Mike Massy, ​​treball que va aconseguir ser àlbum del mes a iTunes (novembre 2016). Així mateix, el seu primer single i vídeo "Ana Mech Fenneneh" (No sóc una 'noia bimbo') va tenir gran acollida per part del públic i de la premsa, atorgant-li una significativa notorietat. En l'actualitat, l'àlbum és part de destacades llistes de reproducció a Anghami, plataforma amb el pes de Spotify a la regió de l'Orient Mitjà.

I acabarem el aquest personal projecte de Sevine amb una cançó que critica la indústria discogràfica de Líban...també amb música de  Mike Massy i lletra compartida entre Sevine i alguns més,  anomenada....

2.- Ana Mech Fenneneh    (Sevine....& Massy)     3m24s

Doncs aquesta cançó cantada en el dialecte libanès, tracta irònicament de la indústria discogràfica del seu país. També té el seu tarannà satíric, i així és que la música ens hi apropa. Ella volia exposar-ho en una cançó, i per descomptat que deu ésser degut a alguna mala experiència viscuda en pròpia pell, i també d’algunes converses amb d’altres músics del país que també hauran rebut el mateix i no gens adequat tracta. El ritme imprès i les harmonies s’acoblen adequadament a una lletra que no entenem. La melodia o motiu principal que es repeteix segueix l’empenta rítmica, i reconeixem com també repetidament ens canta el títol del tema. L’orquestració és força bona, i tot i no haver-hi massa instruments, aquests estan situats en el tema de manera adequada. Doncs deixem aquest projecte de Sevine després d’haver fet un parell de salts estilísitcs començant pel Xavi Casellas i després la veu de Cristina Vilallonga que per cert ens ha cantat en francès, entre d’altres llengües, com també ha fet Sevine. De fet ell canta un tema en anglès que no hem posat.

Inspirada en el jazz, la chanson francesa i el París del segle XIX, el directe de Sevine és sempre deliciosament enginyós, teatral, una trobada entre la modernitat i una essència atemporal que s'uneixen al ric imaginari musical que l'acompanya. El seu genuí caràcter i bagatge multicultural li han atorgat lloc especial a Barcelona, ​​la seva actual ciutat de residència, on destaca per la seva versatilitat estilística i la seva capacitat per cantar en diferents idiomes. Els seus projectes més recents inclouen Una Nit Francesa, pur jazz francès i swing sota la direcció del reconegut trompetista i compositor David Pastor; Chérie B, un íntim duo francès de piano i chanson codirigit amb el pianista i compositor suís Gilles Estoppey; Sympathique, un exquisit i elegant quintet inspirat en els paisatges i la música vintage llatinoamericans juntament amb el jazz i el gresol que és Barcelona, ​​així com Emoció, un conjunt crossover clàssic inspirat en el poder del tango amb membres de l'Orquestra Filharmònica de Qatar amb qui recentment va tenir la seva estrena als Estats Units en el prestigiós Dizzy’s - Lincoln Center (Nova York). A més, Sevine amplia els seus horitzons professionals amb la producció i presentació de Sev & The City, una guardonada sèrie web documental. Aquest projecte audiovisual mostra el millor de l’escena musical i artística de Barcelona a través de la perspectiva personal de Sevine com a músic que descobreix un nou context amb els ulls de la seva heterogeneïtat cultural.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I després d’aquest projecte de Sevine us proposo el darrer salt estilístic i ara de la mà de dos amics i el seu nou projecte....


 “GROOVIN’ ON THE RITZ”
ScatCrooner

Autoeditat
Enregistrat en directe el 7 i 8 d’abril de 2018 a Binary Sunset Estudio.
Arranjat, mesclat i produït per ScatCrooner

Jordi Rabascall, veu, textos addicionals, loops, Roland VT3, Protools.
Albert Caire, Yamaha CP50, MX61, Nord Electro 4D, Korg R3, loops.

“Groovin’ on the Ritz” és un disc de 8 versions i dos temes originals. ScatCrooner neix en una residència setmanal a Can Miquel de Balaguer. El duet, acostumat a tocar a piano i veu, comença un viatge d’exploració sonora introduint en el seu directe teclats d’última generació, bases rítmiques (loops) i efectes vocals a temps real, transformant per complet el seu concepte musical.
Això és el que es pot llegir a l’interior del seu compacte.

Doncs aquest duet ens ofereix un treball de més de 50 minuts d’una música carregada de Groove, de Funk i de modernitat. Els tempos se situen en dues franges, una més slow i una altra més viva de tempo, amb efectes rítmics a base de ritmes pregravats o fets a temps real tal i com ho van enregistrar, en directe a l’estudi. Començarem doncs pels temes més suaus com per exemple el tema d’Eden Ahbez “Unnature Boy”, súper slow. Un altre tema versionat és el “Visions”, de l’Steve Wonder a un tempo slow tot i que marcat pels efectes rítmics. El darrer track és un dels temes propis i s’anomena “Sunday Afternoon”, que comença amb un teclat dolç i el so del vent per esdevenir quelcom estratosfèric. El so de l’arrencada d’un cotxe ens situa en el tema de Rhiana, anomenat “Please don’t stop the music”, on l’Albert ens mostra el so del piano per ja després al final esdevenir quelcom més elèctric tot plegat. Inclouen també un tema dels Radiohead anomenat “Wierd Fishes”, que realment és una delícia. També homenatgen als Pet Shop Boys i el seu “West and Girls”, ja amb una clara connotació rítmica més viva, més “disco”, i amb aquest, comencen els altres temes més vius de tempo. Amb la mateixa factura rítmica tenim una versió del tema de Irving Berlin que titula el disc, “Groovin’ on the Ritz” amb el Jordi iniciant-lo a mode de rapper a “solo voice”. D’un altre estàndard de Jazz n’han fet una renovada versió “sui generis” i aquest és el conegut tema de Cole Porter, “Love for Sale”, on l’Albert ens mostra el seu domini dels diversos teclats ara en clau d’orgue Hammond, tot això a un tempo relativament potent, viu, vital. Igualment anem el tema de les Spice Girls anomenat “Wannabe”. I ja per acabar amb el setè track, dels deu que hi ha, i el tema més viu del projecte d’aquests dos amics, els ScatCrooner i el seu tema anomenat “The Sun”, farcit d’efectes dels diversos teclats a càrrec de l’Albert i de ben segur amb el recolzament del Jordi, car recordeu que ho varen enregistrar en directe a l’estudi, tema aquest el més curtet i l’únic instrumental del projecte.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest duet d’amics i grans creadors: http://www.albertcairemusic.net/scatcrooner.htm

I ara és el moment de fer la selecció de les músiques que escoltareu, i que espero que us agradin prou, i així és que us proposo escoltar el tema de l’Steve Wonder anomenat...

3.- Visions      (Steve Wonder & ScatCrooner)     4m46s

Doncs aquesta cançó d’Steve Wonder la va incloure en el seu disc anomenat “Innervisions”. Els nostres dos herois n’han conservat d’alguna manera l’esperit melòdic i dolç pel que fa a ritmes, tot i les aportacions un tan més vives i més “psicodèliques”. Aquest va ésser el 16è disc publicat per Wonder el 3 d’agost del 1973 per la Tamla Motown Records. Es va donar la desgràcia que tres dies després que sortís a les botigues, va tindre un greu accident de cotxe xocant contra un camió i estant-se quatre dies en coma. Es va recuperar força bé i sembla que el disc va tenir un plus d’acceptació pel desgraciat accident i la ràpida recuperació. En set temes del disc va tocar tots els instruments, el bo de l’Steve Wonder.

Doncs i quin altre canvi d’estil hem tingut oi? I ja en portem quatre, tot i ésser aquest el darrer disc del programa d’avui. En Jordi i l’Albert es complementen força bé, car ambdós hi aporten també el control sobre els recursos tècnics, teclats i efectes diversos. La veu del Jordi dóna molt més de sí, pel que fa a registre. Tot i això, el registre mig de la veu del Jordi, a voluntat, tot s’ha de dir, cantar sense “cridar”, així com molt “smooth” és la clau de volta de tot plegat, sense oblidar l’aportació als diferents teclats de l’Albert. Aquest duet diuen ells que es fa crear a Balaguer però el que dic jo és que molt abans s’havien conegut a les Jam Sessions que fèiem al Jazz Club La Vicentina amb en Geni Barry i amics entre els quals l’Albert Caire, Carles Pineda, per només parlar d’ells dos, assidus cada mes. En Jordi va venir a cantar a la Jam i allà es van conèixer i començar una relació d’amistat i professional que s’ha allargat en els anys i que els ha portat a seguir evolucionat, i aquesta és la mostra.

Després d’aquest canvi sonor, rítmic i d’estil vers el projecte anterior de Sevine ara us proposo escoltar el tema propi i el més llarg d’aquests dos amics, també amics meus, anomenat..

10.- Sunday Afternoon      (ScatCrooner)       9m58s

Doncs us he volgut posar aquest tema llarg, de 10 minuts, composició pròpia d’aquest duet anomenat ScatCrooner. És una de les dues del duet, entremig del total de 10 temes de diversos autors entre els quals Irving Berlin, Cole Porter, Steve Wonder, Radiohed, etc..i trobo que és un tema força reeixit i fet amb molt de gust. La utilització dels elements electrònics i teclats no és massa exagerada tot i que sí repetitiva. Això ajuda a tenir el sentit rítmic del tema i no es fa gens pesat. L’Albert es mostra força tècnic i coneixedor dels diferents teclats, en un disc recordeu, enregistrat en directe a l’estudi. O sigui que el que escolteu és el que van estar fent i tocant, sense posterior modificacions ni afegitons, per això ho trobo molt interessant i en valoro la realització en temps real, ara tan de moda. Una llarga intro amb sons marins, onades o similars ha donat pas als efectes electrònics tipus llengua o similars, a la veu del Jordi també passada pel sedàs dels efectes, deixant-la quasi fantasmagòrica i sobretot enigmàtica. La melodia del tema, cantada per ell, ha durat no massa i la tasca major ha quedat per la part instrumental a càrrec dels dos amics. El final, ha estat com un remake de la intro de l’inici, o sigui que han tancat el cercle de manera adequada.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I els dimecres també tenim Jam Session a la Casa Figari del Torrent de l’Olla.



Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I seguim amb aquesta proposta i ara us proposo escoltar el segon track, tema dels Pet Shop Boys anomenat...

2.- West and Girls    (Pet Shop Boys & ScatCrooner)  5m18s

I amb aquest tema tan conegut dels Pet Shop Boys del 1985, iniciat i acabat amb un sons de pluges i trons, ens han situat en un entorn més rítmic, tot i estar la veu del Jordi en un context contingut i registre mig. La simulació electrònica de la bateria és perfecta, la del bombo bàsicament. Els teclats també sonen adequadament i també delicadament. L’Albert ens torna a mostrar les seves bones maneres pel que fa a la seva utilització. Ens ha fet també un bon solo, contingut també perquè així és aquest projecte, sense oblidar que ell també controla les improvisacions més en l’ona del Jazz, i així el veiem a la Sala Xica en les Jam Sessions que fèiem amb el Geni Barry i companys. Fins i tot hem pogut escoltar els cops d’un “xarles” i “ride”, simulats probablement de manera electrònica seguint les evolucions dels teclats de l’Albert. Al final, de nou la veu del Jordi i ja per encarar el final d’aquest tema dels anys 80s del segle passat; què lluny que queda, carall.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts. I també els dijous i cada quinze dies s’hi fan Jam Sessions al Falstaff de Gràcia al carrer de Venus.

I acabarem el projecte i programa d’avui amb el tema de les Spice Girls anomenat....

6.- Wannabe    (Spice Girls & ScatCrooner)     4m00s

Doncs hem acabat el programa d’avui amb aquest tema de les Spice Girls que els dos amics nostres han volgut incloure en aquest projecte tan eclèctic pel que fa als diferents temes inclosos en l’àlbum, que no són els escoltats, on hi ha estàndards de Jazz, temes pop, i demés. El tractament que ells els hi han fet són però una manera personal de veure’ls, de sentir-los, d’escoltar-los. El Tecno PopJazz podria ésser la definició de l’estil emprat pel Jordi Rabascall & Albert Caire, o sigui els ScatCrooner, i és que un dels temes és el conegut “Love for Sale”. Hi ha una versió del “Nature Boy” que ells han anomenat “Unnature Boy”, entre d’altres perles del món del pop, com us he comentat a l’inici del projecte. En aquesta revisió del conegut tema de les “Noies picantones” ens han tornat a mostrar les seves capacitats tècniques de control sobre la tecnologia alhora que el bon gust emprat en fer-ho. Fer-ho en directe, durant l’enregistrament ha estat tot un repte que ells han sabut realitzar amb total èxit.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui dedicat a projectes amb diferents músiques i veus, “Their different sounds and voices” l’he titulat, car així en anglès sembla força comprensible. I així ha estat que hem fet un recorregut divers i variat de músiques i veus, primer amb el Xavi Casellas i el seu disc d’estàndards de Jazz en clau balada, per després escoltar a Cristina Vilallonga & Albert Bover en un projecte barreja de cançó i jazz, per veu i piano. Sevine ens ha transportat a l’orient mitjà, però també amb un regust de “chanson française” com havia fet Cristina. I amb aquest projecte dels Scat Crooner hem acabat de donar una volta a la “clau” de les músiques d’avui. Diversitat i qualitat, coses que hem pogut comprovar, alhora que també verificar l’amor que li han posat cadascun dels creadors que avui hem escoltat.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, Guzzo, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Us recordo el concert del divendres 25 d’octubre, al Molí dels Frares amb el Valentí Moya Quartet “meets Monk”, amb Valentí Moya a la guitarra manouche solista, Fran Asensio a la guitarra manouche rítmica, al Climent Lanaspa al baix elèctric i a Daniel Levy a la bateria. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |