Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

I dir-vos que el concert que vam fer aquest divendres passat va ser extraordinari amb un Sala Xica plena de gom a gom d’aficionats que vam gaudir amb la proposta presentada, proposta de concert únic per aquesta ocasió amb en Pere Soto Trio & Benet Palet amb Curro Gàlvez i Enrique Heredia. Gràcies a totes per venir i a l’Ajuntament pel seu suport tots aquests anys.

El programa d’avui estarà dedicat a projectes cedits pels mateixos músics i així és que podreu escoltar el delicat treball de Claes Magnet Trio anomenat “Tout ce qui reste”, autoedit i gràcies a un  Crowfunding amb Verkami. També el primer projecte a duet de Basile Rahola i Octavio Hernández i el seu exquisit treball anomenat “FROM”, disc editat per 96Kmusic. El darrer treball serà el de l’Alejandro Di Costanzo Trio anomenat “Barcino, la ciudad de los prodigios”, editat per Errabal Jazz, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs comencem el programa d’avui amb les músiques del projecte íntim d’en Claes Magnet anomenat....


“TOUT CE QUI RESTE”
Claes Magnet Trio

Autoeditat
Enregistrat als estudis Paradise City, Pals, Girona
Mescles i mastering: Ferran Conangla
Produït gràcies a un projecte mitjançant Verkami.

Claes Magnet, piano i composicions
Miquel Galceran, contrabaix
Quicu Samsó, bateria

Estem front un projecte delicat amb músiques properes a l’ona ECM amb set temes i prop de quaranta minuts de delicades músiques. El món musical d’aquest músic, pianista i compositor està envoltat d’una aurèola íntima, on l’escolta relaxada i tranquil·la és fonamental per assolir el gaudi adequat. Fins i tot jo diria que és una música relacionada amb algunes de les pacífiques, meditatives i contemplatives filosofies orientals. Per descomptat que també hi trobem el “minimalisme” de Frederic Mompou, per només parlar del nostre estimat i gran compositor i les seves “músiques callades”. El cinquè track “Destellos de primavera” és una cançó a piano solo, brillant com les llums vitals de la primavera. El primer és el “Gryningen” i l’inicia el líder amb una intro a piano solo que ens situa en l’entorn íntim que tindrem en tots els temes. Un tant majestuosa, per la melodia, en aquesta primera composició que obre el projecte ja podem escoltar de quina subtil manera l’acompanyen en Quicu Samsó, amb escombretes i en Miquel Galceran al contrabaix. Amb “Cinema Paradiso” s’intueix la melancolia del record d’aquells vells i bells temps. S’albira però un optimisme en el missatge. El darrer track que titula el disc “Tout ce qui reste”, clou el projecte tot i indicant-nos tot el que ens espera, i que per a ell, serà de la mateixa manera conceptual, filosòfica i meditativa. Un tema on també escoltarem el delicat fregat de les escombretes i les soltes i profundes notes del contrabaix. El quart track “El viaje de Tarek” ens situa en el caminar de la vida i així és que en Quicu ens ho fa entendre, alhora que la pròpia música, amb el delicat “groove” marcat per les seves mans picant els elements de la seva bateria, tot i haver-hi posteriors moments diversos de calma, “leit motiv” del projecte, entre d’altres motius. Amb el segon track “Setiembre”, la melodia queda situada en el context marcat pel baterista, amb un “beat” al tercer temps del compàs, mentre el contrabaix marca el primer. I finalment el sisè track “Tierra”, tot i iniciar-se delicadament, ben aviat agafa un tarannà més vital, on la mà esquerra del pianista marca el motiu principal i notes guies, alhora que el ritme i tempo. El baterista col·labora amb el marcatge suau a la caixa, fent-ho igualment amb les escombretes. De fet, aquest sembla el batec de la Terra, tot i aturar-se ben bé al mig del tema per moments, ben aviat tornarà a bategar amb alguna arítmia, per tornar al batec normal, signe de vitalitat.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web d’aquest projecte:

Doncs comencem amb les músiques del programa d’avui fent-ho amb la primera cançó d’aquest exquisit treball de Claes Magnet Trio, anomenada....

5.- Destellos de Primavera                    (C. Magnet)            5m02s

I quina preciosa composició d’en Claes hem pogut escoltar. Un tema a piano solo, amb tota la dificultat que això implica, on no hi ha cap suport de ritmes ni de notes guia. Ell sol, enfront les 88 tecles i amb la seva composició al cap, al cor, i a les mans. Bellesa melòdica i un tarannà rítmic implícit que la va fa brillar com les llums de la primavera. Claes porta incorporat en el seu ADN el concepte de la música de Manfred Eicher ideòleg, director i ànima matter de ECM, on es resumia tot en quatre paraules “Music Next To Silence”. Alhora que l’hem escoltat, hem copsat que és un gran pianista on també el món clàssic s’hi veu reflectit. Molt bon intèrpret, compositor i improvisador en aquesta la seva “ona” i forma d’entendre la música. Molt bon tema per començar el programa i endinsar-nos en aquesta la seva música.


La formació Claes Magnet Trio neix a principis de 2016, sota les inquietuds musicals del seu pianista i compositor, Claes Magnet. Després de diferents projectes musicals de diferents gèneres, decideix conduir i liderar el seu propi projecte per desplegar les seves composicions al costat de Quicu Samsó i Joan Carles Buchan (com contrabaixista inicial del projecte), actualment substituït per Miquel Galceran. El trio, inspirat en el so jazzístic europeu, construeix el seu repertori sota la recerca d'un so personal, auster i introspectiu. En general, les seves peces són el reflex d'un paisatge, on el silenci sol ser un element musical important.

Seguim amb una altra composició d’aquest mestre de les 88 tecles, tema anomenat...

4.- El viaje de Tarek          (C. Magnet)            7m05s

Doncs pel soroll del mar i de la barca, la patera, de ben segur, albirem una tristor i reconeixement per a tota aquesta gent que ha de marxar de les seves terres, i jugar-se la vida que sovint perden, travessant la mediterrània. Marxen per les guerres i la fam, ambdues coses ocasionades per les malifetes del primer món, només entestat en extraure’ls els seus recursos per fer-ne negocis a canvi de la seva vida, i seguiria molta estona més. El tarannà del tema s’envolta d’un ritme que a pesar de tot el fa vital, tot i recordant-nos que hi ha quelcom com l’esperança. La melodia segueix per camins diversos i quan el suport rítmic desapareix, és força melancòlica. Després, albirant-ne l’esperança torna la vitalitat rítmica, i amb el solo d’en Quicu apareix la tremolor de la desgràcia. El posterior so de la barca enmig de la mar en una nit fosca, ens situa de nou en la melodia, barreja de tristor i esperança, aquesta, que no falti mai.

En Claes Magnet és un pianista i compositor belga, resident a Barcelona. Format en el terreny musical i audiovisual. La seva música i les seves composicions, inspirades en el jazz i la música clàssica, es construeixen sota la recerca d'un so íntim i contemplatiu. Les seves principals influències com a pianista es troben en el terreny jazzístic europeu com són en Tord Gustavsen, Bobo Stenson o Marcin Wasilewski.

En Quicu Samsó, és un bateria reconegut en l'escena del jazz i la música contemporània. Ha format part de diverses formacions com Koniec, Moisès Moisès, Macromasa o Ektal Ensemble. Ha actuat en diversos festivals nacionals i internacionals de Jazz com el Festival de Jazz de Vitòria, el Festival de Jazz de Berlín o el Festival de Jazz de Le Mans. També ha col·laborat en el món del teatre i la dansa, amb algunes companyies com Zotal Teatre o Els Comediants.

I acabarem aquest projecte amb el tema anomanet...

6.- Tierra      (C. Magnet)            6m38s

Tot i els inicis força delicats, el tempo i batec del tema és el del planeta Terra. El no parar, el continuar. Perquè tot i que nosaltres desapareixerem en pocs anys, ella durarà força més fins rebentar per la proximitat i col·lisió del sol. I de quina manera se’ns ha endut aquesta música, sense cap remissió. La reiteració de la mà esquerra, on hi rau tot plegat, ens embolcalla ben aviat i ens captiva. La mà dreta, va creant unes línies melòdiques precioses. I tot i el batec general del tema, entremig s’ha aturat i deixat sol al pianista en la seva exposició minimalista. Quicu hi apareix posteriorment marcant primer i després mostrant-nos el seu domini de l’instrument a base de redobles amb les seves permanents escombretes. Després, la melodia ha aparegut de nou acabant-lo delicadament. Una delícia de composició d’aquest músic belga, francòfon per més senys jo diria, que parla català i que es diu Claes Magnet, un preciós projecte aquest anomenat “Tout ce qui reste”.

Miquel Galceran, és un contrabaixista format amb alguns mestres reconeguts com són Benet Palet, Horacio Fumero, David Mengual, Jordi Gaspar, i anteriorment amb Cédric Lesouquet. També ha rebut formació clàssica de la mà de Felip Hernán Contreras. En la seva trajectòria musical ha format part de diferents projectes al costat de músics com Iannis Obiols, Guillermo Soler, Lucas Delgado, Glòria Maurel, Benet Palet, Helga Pérez, Jordi Gardeñas, Carles Pineda, o Josep M. Merseguer.

Deixem doncs aquest preciós projecte d’en Claes Magnet Trio.....

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

Seguim amb més música i ara seguirem amb un sorprenent projecte de dos grans músics, projecte anomenat...



“FROM”
Basile Rahola i Octavio Hernández

Editat per 96kmusic
Enregistrat per Joan Torralba el 9 de setembre de 2018 a Soulmates Studio, Vallromanes.
Mesclat per Octavio Hernández excepte “Plastic Planet” per Joan Torralba.
Masteritzat per Leyamaban Body

Octavio Hernández, guitarra
Basile Rahola, contrabaix

Aquest és un treball curtet amb només cinc temes i poc més de 22 minuts d’un música força delicada. Hi ha cinc temes dels quals un és de J. S. Bach, mentre que els altres els comparteixen els dos músics. El tema de Bach, “Variations on Herzliebster Jesu” és una preciosa peça del genial músic barroc que ells dos han sabut adequar als nostres dies. Igualment de deliciosa és la composició de Basile “Plastic Planet”, deliciosa per tempo i amb un caire trist per com hem arribat a destrossar el planeta. Un delicat tema de l’Octavio és “Voices From”, on el guitarrista desenvolupa una llarga intro i que després es veurà recolzada pel seu company. L’altre tema del guitarrista “Now ahora” ens acarona per la seva delicada melodia inicial a base d’arpegis, mentre que el tema restant, el d’en Basile “One For Oh”, és una altra delicada composició on els dos músics es tornen a apropar al barroc de Bach.

I comencem amb les músiques d’aquest duet de guitarra i contrabaix, i així és que us proposo escoltar el tema compost per J. S. Bach per copsar-ne l’arranjament i interpretacions d’ells dos.

5.- Variations on Herzliebster Jesu        (J.S. Bach)   5m30s

Doncs ja heu pogut constatar el gust i delicadesa d’aquests dos músics, els quals amb només guitarra i contrabaix han sabut realitzar un treball exquisit i la prova ha estat aquest arranjament sobre aquestes variacions de Bach. De fet l’inici i final del tema ens remeten a Bach, mentre que al bell mig del tema, ells dos han desenvolupat el seu arranjament i improvisacions, magnífiques, les de tots dos fent-ho alhora. El contrast entre els dos sons és evident, i a la claredat i brillantor de la guitarra, hi contraposen el so més greu i profund del contrabaix aconseguint una peculiar sonoritat conjunta. Basile és un assidu als concerts que es fan al Sinestesia i de fet aquest disc me’l va donar l’Octavio un dia que també va venir, i després tocar a la Jam amb en Basile també. Gràcies nois.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar de Pombo ajudat pel Joan Casares.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb una mica més de vitalitat rítmica amb el tema compost per l’Octavio anomenat....

4.- Voices From      (O. Hernández)      5m12s

I de quina manera rítmica ha començat ja el tema, on en la melodia hi ha implícit el ritme, com en totes les composicions, d’acord. He fet esment a això pel fet de no haver-hi un bateria per exemple que el marqui de manera més evident. El tema de l’Octavio és una meravella, on primer i amb la melodia a base d’arpegis ens situa en el context del tema, motiu principal i on després ell  mateix el desenvolupa en la seva brillant improvisació. La magnífica feina de Basile al contrabaix, mantenint la pulsió rítmica, és imprescindible i permet al compositor volar amb la seva imaginació i crear la seva música. El motiu principal és recurrent fins la meitat del tema on el líder desenvolupa la improvisació, però és que el contrabaixista també fa la seva, tot i mantenint l’estructura harmònica del tema. Al final s’hi arriba a base del motiu principal, acabant-lo dolçament.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


I acabem aquest projecte amb el tema de Basile Rahola anomenat...

1.- One For Oh       (B. Rahola)             4m14s

I de quina manera ha evolucionat el tema, primer amb aires clàssics tot i que força més vitals rítmicament, per després endinsar-se vers la modernitat més actual amb el solo del guitarrista i també el del contrabaixista, com han fet en tots els temes d’aquest projecte. Molt interessant aquesta concepció de fer el tema tots dos, guitarrista amb la melodia i contrabaixista amb les notes guia de l’harmonia, per després fer una improvisació col·lectiva, de dos, però. Magnífica i delicada impro del guitarrista canari del qual ja li he posat els seus anteriors projectes. És tot un plaer poder col·laborar a difondre la seva música, les seves músiques. L’Octavio ens ha fet tota una demostració de tècnica i bon gust a la guitarra. Un so net, sense enganys possibles per electròniques i distorsions diverses, que ens el mostra en tota la seva puresa. Basile ha estat en tot moment al seu costat recolzant-lo quan improvisava però també en els moments de la melodia. Ell mateix ha desenvolupat els temes, i aquest en concret, fent la seva aportació amb la seva creativitat en els moments d’improvisació dels dos alhora. Magnífic i minimal projecte d’aquests dos músics, però maximal per les músiques i interpretacions de l’Octavio i Basile.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I després d’aquest delicat projecte a duet, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.............................................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat expositiva i sentit del ritme alhora que perspicàcia.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I acabaré el programa amb el disc d’aquesta editorial anomenat...


“BARCINO. LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS”
Alejandro Di Costanzo Trio

Editat per Errabal Jazz    ER-108
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal a Estudi Laitana, Barcelona
Produït per Alejandro Di Costanzo
Productors executius: Errabal Jazz.

Alejandro Di Costanzo, piano
Paco Weht, contrabaix
Salvador Toscano, bateria

Aquest és un projecte amb onze temes i amb prop d’una hora de música plena d’amor per la ciutat dels prodigis, Barcelona. Amb aquest projecte farem un salt rítmic passant de l’intimisme del projecte anterior a la vitalitat d’aquest, on l’essència del “Sud” inherent a la concepció musical dels tres músics argentins hi serà de manera fefaent. Tot i això, el projecte té també algunes composicions delicades i plenes d’intimisme com per exemple la de l’onzè track anomenada “La Pregunta”. El tercer track “Oroitz” és també càlida i envoltada d’una sensació amorosa refermada per la improvisació melòdica de Paco al contrabaix. Amb el cinquè track, “Por el camino de Diana”, Alejandro expressa el seu amor per la seva parella, Diana Palau, magnifica cantant també. I en el vuitè track “La Zamba del Laurel”, Diana és qui canta aquesta preciosa “zamba” amb la seva càlida, preciosa i súper ben afinada veu. A partir d’ara, en el quart track “Ponfes y Bbooh”, els ritmes agafen la seva preeminència tot i haver-hi moments de calma entremig dels temes, majorment en els solos del Paco. En el primer track “La suerte está echada”, tot i començar el piano amb una intro delicada i després amb una certa contundència, el tema reposa i es desenvolupa delicadament fins la meitat, on l’aspecte rítmic es referma en el solo del líder. En el desè track “Como dos extraños”, els aires argentins hi són evidents, sobretot en els primers moments on els tangos ens venen al cap. Després l’evolució del tema té camins diversos, i també en el solo del pianista hi notem més vitalitat rítmica. El segon track “Arreando”, tema de Tito Juan, és també un referent al tarannà del país d’origen de l’Alejandro, que no d’acollida què és Catalunya. Amb el sisè track, contundent d’entrada, el líder remet un homenatge a tota la gent del Taller de Músics. Tema i motiu principal recurrent que després tindrà les seves variants rítmiques amb els solos de contrabaix i piano, on també hi respirarem un Groove magnífic. El novè track “Los primeros argentos” s’inicia també amb aires argentins i està dedicat a un bon grapat de gent del seu país, amb tota probabilitat músics i mestres de les músiques més autòctones i demés. Finalment el setè track “La Logia Catachinos” és el més vital del disc amb una preeminència de Salvador i el magnífic canvi rítmic parit pel compositor on el millor swing apareix com per art d’encanteri. Tros de tema per acabar l’exposició rítmica del projecte.

I com sempre dir-vos que al blog posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de l’Alejandro, disc editat per Errabal Jazz.

Doncs comencem amb la música d’aquest projecte de l’amic Alejandro, i us proposo escoltar el tema cantat per la seva companya Diana Palau, anomenat....

8.- Zamba del laurel          (A. Di Costanzo)     4m23s

I és que hi havia d’altres tres temes així de delicats però tinc una predilecció per la veu d’aquesta molt bona cantant i encara no gaire reconeguda com es mereix. I hi ha a la “Ciutat dels prodigis” un restaurant anomenat “El Laurel” on presumiblement hi van força sovint, i així és que l’Alejandro ha compost aquest tema dedicat a ells, i també perquè la “zamba” és un ritme típic argentí i dóna sentit a les músiques que escoltareu si teniu la bona pensada d’adquirir-lo. Després de la introducció feta per Diana cantant el tema i al final amb un agut impressionant. El líder i pianista ha iniciat la delicada i curta improvisació ben recolzat pel Paco al contrabaix i Salvador a la bateria, marcant el ritme de manera magistral. La veu de Diana ens torna a la melodia, a la lletra, a la poesia en aquesta incursió a les músiques de “La Ciutat dels Prodigis”, que ja sabeu què és el llibre de l’Eduardo Mendoza amb el qual Alejandro va parlar per poder-li posar el títol del llibre d’aquell a aquest el seu disc.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions. I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim amb més música d’aquest preciós disc, i ara us proposo escoltar el tema també força delicat en els inicis i amb canvis diversos psteriors...anomenat..

10.- Dos extraños   (A. Di Costanzo)     5m24s

I tot i acabar a ritme de tango, més o menys com l’han començat, entremig hi ha hagut de tot. Els inicis però han estat molt més delicats i amb la melodia, de nou ens han situat en un entorn càlid, el del “con Sud”, tot i haver fet totes les composicions molt més al nord, relatiu, i amb tota la humitat d’aquesta la nostra estimada ciutat. La melodia ha deixat pas a la improvisació del compositor i pianista, escoltant clarament les greus i profundes notes del contrabaix alhora que la dolça sonoritat del baterista, el qual sembla acaronar els seus elements percussius. El contrabaixista Weht ha fet la seva magnífica improvisació, escoltant la melodia entre les seves notes i en el break rítmic posterior, Alejandro a piano solo ha fet una nova intro a la melodia del tema, la qual acaben desenvolupant fins al final, amb una gràcia i delicat  gust interpretatiu, acabant com si d’un tango es tractés. Una petita meravella de l’amic Di Costanzo.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.


Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I encara seguim amb més música, i ara serà el tema anomenat...

6.- Requesens        (A. Di Costanzo)     6m53s

I aquest tema que ha acabat delicadament, doncs no ha començat de manera igual, cosa que ens agrada, car no sempre ha de ser així. Tema dedicat al JazzSí, al Taller de Músics, a José Reinoso i a Blanca Gallo. I és que aquest disc me’l va donar el dimecres de la setmana passada al JazzSí dia que ell mateix a trio amb Ramiro Rosa i Marc Cuevas, bateria i contrabaix respectivament, van obrir la Jam Session després d’una estona amb uns magnífics estàndards a trio. I aquest tema també ha seguit diversos canvis, sobretot en el solo del líder però també amb el del contrabaixista Weht. L’han iniciat amb el motiu principal força consistent, però ben aviat la delicadesa ha aparegut amb les notes soltes del pianista. El retorn a la A, podríem dir, la inicial més consistent, ha fet que la presentació del tema s’acabés també delicadament, tot i desenvolupant-lo posteriorment. Paco ha iniciat els solos, escoltant el fregat de les escombretes de Salvador i les notes soltes del líder al piano. Un solo força reeixit el d’aquest mestre i amic nostre que ja fa anys havia vingut a les Jam Sessions que fèiem a la Sala Xica amb en Geni Barry. El solo del líder ha estat com una empenta que fa que tot rutlli d’una altra manera, així és el “Groove” amb el qual toca l’Alejandro, per només parlar de la seva part rítmica. Dolçament ens hem trobat de nou cap al final del tema  i així que l’han acabat delicadament.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Guest que serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

I acabarem projecte i programa amb el tema més viu del disc, anomenat...

7.- La Logia Catachinos    (A. Di Costanzo)     4m20s

I ja m’explicareu quin tros de tema per acabar projecte i programa, amb un canvi rítmic inversemblant a tot swing, moment i inici del solo del líder, pianista i magnífic compositor, com heu pogut escoltar. Gran tema aquest al final amb uns “quatres” de baterista i pianista, per després tornar al tema i acabar-lo de cop a tot redobles de la pampa argentina. I és que amb aquests redobles l’han començat i per sobra la melodia i motiu principal del tema amb els canvis implícits en l’estructura on Salvador ha estat el rei dels redobles. El solo del líder a tot swing ha estat impressionant, per la nova melodia obtinguda alhora pel magnífic suport del Paco amb un “walking” increïble i el “swing” del “ride” i “xarles” de la bateria de Salvador. Un tema i projecte magnífic, del qual espero que l’obtingueu com també els altres, i és que els nostres músics necessiten el nostre suport, el meu, de difondre els seus projectes i el vostre, d’adquirir els seus discos.

I ja deixem aquest projecte i així haurem acabat el programa d’avui, que crec que també ha estat força temàtic amb les variacions rítmiques incloses, les dels tres projectes, però on hi ha hagut una aurèola d’intimisme i ara darrerament de més desinhibida i frescor essència musical. Recordeu que hem escoltat primer el delicat treball de Claes Magnet Trio anomenat “Tout ce qui reste”, i que després hem escoltat el magnífic duet Basile Rahola & Octavio Hernández i projecte anomenat “FROM”, aquests dos discos cedits en dos dies diferents al Sinestesia Bar Musical, acabant amb el de l’Alejandro Di Costanzo Trio anomenat “Barcino. La Ciudad de los prodigios”, aquest cedit al JazzSí.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |