Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic i aquesta setmana el protagonista serà el piano, com a instrument, tot i que els protagonistes seran els pianistes i els seus projectes. Podreu escoltar a Lluís Capdevila i el seu “Cinematic Ràdio”, disc autoproduït. També escoltareu al pianista alacantí Daniel Picazo i dos dels seus projectes, bé, una mica de cadascun dels seus projectes que són “Al voltant de Mompou” de Blau Records i “Connected” amb la formació Achromatic Projecte disc autoeditat. I finalment a Roger Mas i el seu ultimíssim disc “The Call From The Past” editat per Underpool. I aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar de Pombo ajudat pel Joan Casares.

Doncs ens hi posem ja amb la música i primer ho farem amb el projecte del Lluís Capdevila, pianista de la comarca d’El Priorat, on ell mateix també col·labora en donar-la a conèixer, ell des de la seva vessant musical.


“CINEMATIC RADIO”
Lluís Capdevila

Disc autoeditat
Enregistrat per Jeremy Loucas el setembre de 2018 al Sear Sound Studio, New York.
Editat per Ferran Conangla l’octubre de 2018 a Barcelona, Catalunya.
Mesclat per James Farber el novembre de 2018 al Sear Sound Studio, New York.
Masteritzat per Greg Calbi el novembre de 2018 a l’Sterling Sound.
Disc Autoproduït.

Lluís Capdevila, piano
Petros Klampanis, contrabaix, percussions i loops
Tom Harrell, fiscorn a #5

Totes les composicions són del Lluís Capdevila excepte “Adoro”, que és d’Armando Manzanero.

Doncs aquest és un disc íntim per les músiques de l’autor, però no sembla que pogués ser de cap més manera considerant els dos instruments principals d’aquest duet d’amics inseparables que ja porten força treballs junts, Capdevila & Klampanis. Un projecte amb 10 temes i 40 minuts de música, i és que no cal allargar els temes amb llargs solos, així doncs la música concebuda s’ha d’interpretar tal i com s’ha parit, sense allargassar-la artificialment. Així doncs tenim el magnífic bolero “Adoro”, tema de l’Armando Manzanero que tantes vegades haurem escoltat. Però també el preciós “Malaga”, primer track del disc amb una delicada seqüència rítmica. Potser el més introspectiu sigui “Alone” alhora que deliciosa composició. Amb un tarannà més melancòlic tenim “Misery” i seguint amb la introspecció el tema “Haven’t we met before?”. El darrer track del disc “Smoothly” és igualment encantador. Els tres temes restants són els que tenen més vitalitat rítmica tot i que mantenint-se en aquest context contingut, i així tenim el tema on Tom Harrell toca el fiscorn, “Changing”. Vital i optimista és el novè track del disc “The Wheell (of life)” i finalment, el blues del projecte, tot i que força personal, és el “Seasonal Blues”.

Escoltem doncs el primer track i el tema anomenat...

1.- Málaga    (Lluís Capdevila)     3m55s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més delicada i subtil Lluís i Petros ens han acaronat les oïdes, i sobretot l’esperit, l’ànima. Una composició probablement feta en una de les seves visites a la ciutat abans o després d’un seu concert. El ritme, marcat per la mà esquerra, tot i delicat, se’ns endu sense poder-ho impedir. Petros amb les seves úniques i sòlides notes, llargues, dóna el suport de profunditat sonora alhora que acompanya al líder en la seva exposició. Melodia inicial feta pel líder enllaçada amb la seva improvisació, on no es copsa fàcilment el final d’una i l’inici de l’altra. Sense adonar-nos-en ens hi hem trobat, i l’hem seguit sense cap objecció, car el balanceig, el va i ve del tempo que sembla d’una blanca per compàs, la nota que toca el contrabaixista, ens hipnotitza. Al final, ells dos a duet, fan un tros de la melodia, per finalment arribar al final i acabar-lo delicadament. Una preciositat de cançó de Lluís Capdevila.

Lluis Capdevila (1981) va créixer a les vinyes del PRIORAT al Mediterrani (Catalunya, Nord-est d'Espanya) informació necessària per a segons qui. Des de la infància, la llibertat d’expressió i de creativitat el va vincular a la composició i la improvisació de manera que, tot i que seguís un títol de llicenciat en dret (Barcelona) i un màster en dret de propietat intel·lectual (Stokholm), va abandonar aquest camí per centrar-se exclusivament en la música. El jazz el va portar a Nova York, amb l'ajut d'una beca Fulbright, on va estudiar a l'Arton Copland School of Music i va rebre un doctorat en arts musicals a la Universitat Stony Brook. A Nova York ha col·laborat amb músics establerts i talents emergents en diversos llocs.

Seguim amb els temes una mica més vius, així doncs us proposo escoltar el tema on hi col·labora Tom Harrell, anomenat...

5.- Changing           (Lluís Capdevila)     3m18s

Doncs ja us podeu imaginar que pel Lluís va ser tot un honor que hi col·laborés aquest “monstre” de la música, el magnífic Tom Harrell. Ell mateix ha iniciat la melodia del tema amb el seu càlid so, el del seu fiscorn. El líder, pianista i compositor ha iniciat les improvisacions i ho ha fet mostrant-nos la seva particular manera de tocar el piano. No és que sigui una manera diferent de tocar-lo, però sí que l’hem notat força percusiva, un tant contundent, amb una pulsió sòlida sobre la tecla, allò d’una interpretació viva, marcant la tecla, però sense matxucar-la. Petros hi ha estat al darrera, amb tot el suport que això significa. Tom Harrell ha fet una curta improvisació per després seguir amb la melodia del tema i acabar-lo tots plegats. Però és que no fa falta tocar moltes notes en els solos, i així és que la dolçor interpretativa d’aquest mestre americà ha estat aclaparadora. La seva exposició solista ha donat “color” al tema del Lluís i amb no gaire més que minut i mig de solo, Harrell n’ha tingut prou per pujar el llistó a dalt de tot.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


Seguim amb un altre tema d’aquest delicat projecte, ara amb el...

7.- The Wheel (Of Life)     Lluís Capdevila       4m14s

La roda de la vida, es diu el tema. I ens hem tornat a trobar amb un altre preciós tema, aquest també amb el tarannà positiu, i és que la “Vida” sembla anar-li molt bé al Lluís. Aquest jove compositor ens torna a mostrar en aquest disc el seu talent; la seva facilitat en “construir” un projecte global, on totes les músiques tenen el seu nexe d’unió. La manera percusiva de tocar el piano ens recorda també al Keith Jarret més líric i romàntic. I és que aquesta música està plena de lirisme i amb un romanticisme a vegades melancòlic. L’aspecte de positivisme el noto jo en el tempo, suau i vital, però. L’harmonia, en mode menor, és la que ens situa en l’aspecte melancòlic.

DIASPORA (2016) és el seu àlbum debut, (que ja vam posar en aquest programa) i compta amb composicions originals inspirades en les seves experiències de Nova York i la dispersió de la seva generació, ja que molts van deixar el seu país d'origen buscant oportunitats de treball. Petros Klampanis (baix) i Luca Santaniello (bateria) es van unir a ell en un enregistrament de trio de piano que ha rebut excel·lents crítiques als Estats Units i Espanya i ha deixat més de cinquanta concerts. CINEMATIC RADIO (2019) presenta la seva música original en un entorn més íntim amb Petros Klampanis (baix, bucles i percussió) i compta amb la col·laboració de Tom Harrell (flugelhorn) d'una sola melodia. La música s'inspira en els estats d'ànim que recorden el cinema i s'adrecen a un públic més ampli.

I acabaré el projecte de Lluís Capdevila amb l’anomenat...

8.- Seasonal Blues            (Lluís Capdevila)               4m13s

Doncs ja heu pogut escoltar amb quin canvi rítmic hem acabat el projecte del Lluís Capdevila. La percussió controlada pel Petros alhora que també tocant el contrabaix, fa que la rítmica tingui un sentit diferent, un marcatge constant, que vitalitza el tema i el situa, d’alguna manera, en una mena de “Jazz Latin”. Una constància vital que en aquests temes t’acaba fent ballar, i sinó, acabes amb el cap d’un cantó a l’altre portant el ritme, des del principi al final. Per l’aspecte melòdic i harmònic, Capdevila ha compost un tema amb unes notes bàsiques i acords inicials, aquests amb la mà esquerra, i les altres amb la mà dreta, en notes baixes però, que ens situen en l’harmonia. La melodia, molt ben aconseguida, ben aviat ens la fem nostra per senzilla però també per bella. La improvisació del líder és de les més reeixides del projecte, potser pel tarannà “latin”. El cas és que Lluís està immens en la seva improvisació, en aquest tema, però també en tots els del seu projecte. Seria bo que el seguíssiu tot i entrant al seu web que us posaré al blog del programa, com us he dit a l’inici.

I nosaltres deixem el magnífic projecte de Lluís Capdevila

i ara us proposo escoltar el micro conte de Teresa Tuset.....
................................
Molt bé Teresa. Gràcies per la teva perspicàcia i intel·ligència que hi ha en els teus contes.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Seguim ara amb el pianista alacantí Daniel Picazo i el seu primer treball que data del 2012 i que ell em va fer arribar conjuntament amb el seu darrer del 2018. Comencem doncs amb el projecte anomenat...


“AL VOLTANT DE MOMPOU”
Daniel Picazo, Diego de Lera i Felipe Cucciardi TRIO + Ensemble

Editat per Blau Records            BLAU 09
Enregistrat per Vicente Sabater el 20 i 21 de gener de 2012 a l’Estudi Milenia, València.
Producció musical de Daniel Picazo excepte “Nocturna” de Diego de Lera.

Daniel Picazo, piano i Fender Rhodes
Diego de Lera, contrabaix
Felipe Cucciardi, bateria
Amb l’Ensemble:
Kiko Berenguer, saxos tenor i soprano
Toni Belenguer, trombó
Voro García, trompeta
David Fores, violoncel
Maria Velasco, soprano  a “Nana in Minor”.

Un projecte imbuït per la música de Mompou però sense caure en un respecte excessiu, així doncs que amb la visió lliure que té Daniel  sobre l’obra del genial compositor català, ens l’apropa però segons el seu tarannà. Un projecte amb més de quaranta minuts de bona música on els temes delicats hi són també, els de Mompou tot i algunes revisions que els fan més vitals. Parlant dels temes en concret, és realment emocionant la “Nana in Minor” cantada per la soprano Maria Velasco per després reconvertir-la a tot Jazz amb alguns membres de l’Ensemble. Amb la coneguda Cançó nº VI, aquí, “Canción no VI”, de Mompou totalment captivadora. Seguint amb el mestre català, Picazo ens fa una reinterpretació de les “Impressions íntimes I”, magnífica, amb una intro a solo de contrabaix increïble. El tema del contrabaixista Diego de Lera, “Nocturna”, és una deliciosa balada, una mena de bolero on Voro García ens acarona amb la seva trompeta. El tema “Over the Rainbow” d’Arlen, és un altre magnífic arranjament, on a partir d’uns inicis delicats hi ha una reconversió rítmica al bell mig del solo de Kiko Berenguer. Els dos temes restants, farcits de ritme i vitals són les “Impressions íntimes II”, on Picazo ens torna a meravellar amb l’arranjament a tot “Swing” i finalment també l’increïble “Beautiful Love” amb un arranjament típic en l’ona de Bach però a tot Jazz.


Doncs se’m fa difícil decidir-me i quin deixar de posar, car totes aquestes cançons són precioses. Bé, començarem amb la Cançó nº VI de Mompou arranjada per Daniel Picazo o sigui que ...

3.- Canción nº VI    (F. Mompou)          6m19s

I quina delícia poder escoltar a Mompou en clau de Jazz, pel fet d’haver-hi un contrabaix i una bateria, i les improvisacions del primer i del pianista. De fet, la melodia no canvia, no pot canviar, així és que és un Mompou amb l’afegitó dels dos instruments i les improvisacions. I és que aquesta cançó és d’una profunditat immensa. Sobre aquest genial compositor s’ha escrit molt i més o menys tothom el coneix. Pels neòfits, si n’hi ha, els recomano investigar sobre la seva figura i obra, i escoltar la seva música. Minimalisme, envoltat de filosofia Zen segons alguns, on el silenci és tan important com la música. I ver per on que la discogràfica ECM devia pensar en Mompou en alguns dels seus aspectes. Diego de Lera ha fet una magnífica improvisació, i de la mateixa manera ho ha fet Daniel Picazo al piano. Sonoritat profunda i delicada en la seva improvisació, alhora que respecte absolut a l’obra. Magnífica introducció a la música que em va enviar Picazo.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi. 

darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

Us proposo escoltar una magnífica versió del conegut “Over the Rainbow”, tot i allunyant-nos de Mompou....

4.- Over the Rainbow        (Harold Arlen)         5m50s

"Over the Rainbow" és una balada composta per Harold Arlen amb lletres de Yip Harburg. Va ser escrita per a la pel·lícula The Wizard of Oz, el Mag d’OZ i va ser cantada per l'actriu Judy Garland en el seu paper protagonista fent de Dorothy Gale. Va guanyar l’Oscar per la millor cançó original i es va convertir en la cançó amb la qual tothom identificà a Garland. Els inicis del baterista Cucciardi poc ens podien situar en la música posterior, així de reeixida ha estat la seva delicada intro a bateria solo. El so del soprano sembla l’ideal per aquesta preciosa cançó d’Arlen, i en Kiko Berenguer ho broda amb la màxima suavitat. El suau ritme a base de piano i masses del baterista, li donen el suport adequat al solista, el qual s’esplaia dolçament. Preciosa música, sí, però magnífica arranjament del Daniel. Kiko, en la seva improvisació sembla volar vers les estrelles, sobre l’arc de Sant Martí. La melodia torna de nou, al cap de no gaire, i és que és tan preciosa que te l’escoltaries sense parar.


I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I tot i que aquests projectes són col·lectius, trobo adequat parlar-vos una mica de qui es va posar en contacte amb mi a través de Facebook per fer-me arribar aquests dos projectes. O sigui que Daniel Picazo....

Neix a Dénia (Alacant) l'any 1971. Comença els seus primers passos amb la música en l'Agrupació Musical d'aquesta ciutat. Es matricula de l'assignatura de piano als 11 anys al Conservatori Superior de Música de València, obtenint el "Premi Extraordinari" en grau elemental. Obté el títol de professor l'any 1992. És pianista acompanyant del Concurs de Joves Intèrprets de Villena, i com a solista, ha actuat a Dénia, Castelló i al Claustre de la Universitat de València. S'inicia en el jazz de la mà de Ricardo Belda l'any (98-99), i assisteix als seminaris del Palau de la Música de València amb Ramón Valle i Arturo O'Farell. Participa en la gira del grup internacional d'acid jazz "Solar Sides", actuant en el "Festival Internacional de Jazz de Mont-real", "Atlantic Jazz Festival" d'Halifax, així com a la televisió Musimax (Canadà). Ha participat en diferents festivals de jazz a Dénia, Ontijazz (Ontinyent), Gandia (València), Albacete (amb la cantant Celia Mur i el guitarrista Pedro Muñoz), Festival de Jazz de la Universitat Politècnica de València, Peníscola (Castelló), Estepona (Màlaga) amb la cantant nord-americana Madeline Bell, Festival Internacional de Jazz de San Javier 2015 (Múrcia) .etc...

I acabarem aquest projecte amb una altra cançó de Mompou, ara amb un magnífic arranjament a tot “swing” i amb alguns membres de l’Ensemble, amb les....


2.- Impressions íntimes II  (F. Mompou)          4m50s

Doncs aquest sí és un total arranjament però que no ens fa irreconeixible la melodia de Mompou. El que sí ha canviat és el plantejament rítmic, adequant-lo al Jazz. Però aquesta és la “gràcia” del Jazz, i així és que després de la melodia rítmicament modificada, Voro García ha iniciat una magnífica improvisació. Però fixeu-vos quin “walking” més bèstia del contrabaixista Diego de Lera, inabastable. Entre ell i el “xarles” del baterista Cucciardi han “vestit” tot el suport adequat als improvisadors. I si primer ha estat el nostre amic Voro, després ha estat el saxo tenor de Kiko Berenguer. Magnífic, com tots els “vents” valencians, mestres en això, entre els quals Eladio Reinón, Perido Sambeat, Vicent Maciàn, Santi dela Rubia, etc, etc, parlant només de quatre i dels coneguts. Però és que després, Toni Belenguer, un dels millors trombonistes del país ena ha fet també una meravellosa improvisació. Al final, han tornat a la melodia de Mompou, de la mateixa manera que han començat, acabant-lo magistralment de la mateixa manera que tots l’han interpretat.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Seguim amb els projectes on hi tenim a Daniel Picazo al piano i ara amb algunes composicions, o sigui que el projecte i formació són...


“CONNECTED”
Achromatic Project

Disc autoeditat
Enregistrat per Vicente Sierra el setembre de 2018 als Cut Records, València.
Mesclat i masteritzat per Jorge Pérez a Moma-Music Estudio, Moncada, València.

En aquest projecte hi ha una formació base a trio i a més a més hi ha també col·laboradors com en l’Ensemble  del projecte inicial del 2012 que us comentaré en cadascun dels temes, si és necessari. O sigui que el trio base és:

Daniel Picazo, piano
Matt Baker, contrabaix
Daniel García Bruno, bateria

Al blog us posaré la pàgina web dels www.achromaticproject.es

Projecte de conjuminació del Jazz i la Música Clàssica amb quasi 45 minuts d’excelsa música. L’amic Josep Pruñonosa, un dels qui millor coneix el Jazz Valencià, amb llibres sobre Ximo Tebar i demés, alhora que professor de música amb qui estem en contacte mitjançant Facebook i a qui segueixo, ha fet una llarga ressenya sobre aquest projecte, la qual està escrita en l’interior del compacte. De totes maneres, i des de la pàgina web de la formació, es poden copsar la seva (tot i que resumida) i diverses opinions més, alhora que saber més d’alguns dels músics implicats. El primer track del disc, “Sphere”, a trio base i quartet de corda, ens endinsa en el format de la música clàssica i la seva fusió amb el concepte del Jazz. Una de les magnífiques composicions del Daniel. La meravellosa “Song For Eva”, darrer track del disc, és una de les precioses balades, amb una cadència preciosa. Aquí inclouen també la “Nana in Minor” del primer projecte cantada per Carmen Bou, nana que esdevé quelcom més en les improvisacions posteriors. Dos temes a trio són el “Childen’s Corner”, clàssic passat pel sedàs del Jazz i el que dóna títol al disc, “Connected”, escoltant també la veu de Stephen Hawking, el genial científic, qui ens parla de les possibles connexions interstel·lars amb d’altres éssers. Els dos temes restants, amb més caràcter rítmic són el segon track, tema del saxofonista Kiko Berenguer, i el sisè track, “Colecistitis”, igualment que el primer, a trio base i quartet de corda. Un magnífic projecte d’aquesta formació acromàtica com el seu projecte.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

I per a començar amb les músiques i copsar aquesta simbiosi de jazz i música clàssica, amb un punt de romanticisme us proposo escoltar el darrer track, compost pel Daniel...

1.- Song for Eva     (Daniel Picazo)       7m15s

I quina preciosa melodia que ha compost Daniel Picazo, que ens ha apropat al món del romanticisme, sí, o si voleu al post-romanticisme i segons l’amic Josep Pruñonosa, un preludi a un ritme complex de 10x4. A mi se’m fa difícil esbrinar-lo del ritme, o sigui que si ho diu ell, paraula de savi. El que si es percep és un canvi de ritmes en el canvi de melodies, com si es tractés d’un tema amb una A i després, amb aquest canvi més contundent i rítmic, el que seria la B. Tot i que també podria ser una mena d’improvisació o variant sobre la primera. El cas és que el força bonic el tema, i més encara, amb el retorn a la calma quan entra el saxo tenor de Kiko Berenguer. Delicada sonoritat i no sé si dir-ne improvisació, de tant melòdica que és. Preciositat d’harmonia també, amb uns canvis que li arriben a un, dins seu. “Song for Eva”, d’una bellesa extrema; després del saxo tenor hi tornen amb el ritme així com doblat per anar enfilant el final del tema, el qual acabaran delicadament. Una vertadera delícia Daniel.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Riner Scivally & Michele Faber Trio que serà el 12 d’abril.

La idea d'acostar el jazz i la música clàssica ha estat una constant des de mitjan segle XX en un intent d'estimular la creativitat dels compositors i intèrprets. Achromatic Project s'endinsa en aquest territori amb una proposta original que destaca pel caràcter líric de les seves melodies i per una varietat de sonoritats i ritmes que s'entrellacen i flueixen de manera natural. Achromatic Project posseeix un so inherent, però sense renunciar a diferents influències: des d'autors clàssics com els impressionistes francesos, fins al jazz més contemporani.

Seguim ara amb un tema a septet, amb el trio base i el quartet de corda, amb el tema també de Daniel Pizaco anomenat....

6.- Colecistits          (D. Picazo)             5m45s

Doncs amb quina contundència inicial ha entrat el Cel·lo  de David Forés amb el trio base també. El break posterior, deixant-lo sol, ha girat una mica el concepte inicial, tot i  reconèixer la melodia, la qual segueix una línia que aquest mateix ha començat. Tots quatre s’hi han tornat a posar amb ritme i harmonies fins arribar al reeixit solo del contrabaixista Matt Baker, magnífic, recolzat per acords puntuals de piano i escombretes del baterista. L’inici del solo del compositor, ha estat marcat amb el canvi d’escombretes a baquetes i també s’ha notat la més contundència sonora, agafant una brillantor que el baterista s’ha encarregat de marcar amb els seus plats. El Cel·lo ha tornat a la melodia inicial amb la qual han tornat a fer el tema sencer. Però és que el tema no ha acabat encara, i així és que el quartet de corda amb el cel·lo del David Forés, els violins de Carlos Aguado i Mireia Berenguer més la viola de Anatoliy Melnychuk l’han acabat de la manera més romàntica possible amb un final més que brillant.

L'objectiu és oferir una música de vocació universal. L'estructura del grup Achromatic Project varia en funció dels temes, presentant-los unes vegades en formació de trio de piano, unes altres en quartet amb saxo, també amb cello, de vegades incorporant la veu d'una mezzosoprano i fins i tot el clàssic quartet de cordes, que aporten una riquesa sonora amb un timbre especial, potent i alhora delicat. Achromatic Project està liderat pel compositor i pianista Daniel Picazo.


I acabarem el projecte liderat pel Daniel Picazo amb el tema compost pel Kike Berenguer, segon track del disc anomenat....

2.- Narsong            (K. Berenguer)        6m13s

I ens tornem a trobar amb una melodia preciosa, i ja ho heu escoltat. Una delícia de composició, amb una harmonia molt ben trobada, on els canvis de la A al pont, o la B, i retorn a la A, són magnífics. La improvisació del compositor ha aparegut sense solució de continuïtat, enllaçant-se amb la melodia inicial. Una improvisació súper melòdica, amb ell, fent una altra melodia, la qual cosa ens ha mantingut propers al tema. El cel·lo també hi és, fent aquest pizzicato inicial i que ha durat tot el projecte. Al menys això és el que em sembla a mi. Aquí es poden barrejar els sons de contrabaix i cel·lo, que crec, comparteixen funcions. En el solo del saxo tenor sembla haver desaparegut el cel·lo, essent el contrabaix, el qual, acompanyat de piano i bateria fan de trio base. Com més me l’escolto, més m’agrada, aquesta melodia. Magnífica composició de Kiko Berenguer. El solo del contrabaixista Matt Baker ha estat igualment preciós, molt melòdic i farcit de ritme, alhora que amb un bon gust interpretatiu. La enganxosa melodia hi ha tornat amb el saxo tenor, i no acabant el tema amb una mena de turn around, la qual cosa ens situa en un directe, allargassant-lo adequadament segons músics i públic.

I Daniel Piczo també col·labora en els musicals "Jekyll & Hyde" al Teatre Olympia, i "Bienvenido Mr. Marshall" al Teatre Principal, tots dos a València. Ha actuat a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) dins el cicle "Noves Músiques per Clàssics del Cinema Mut" .També ha treballat a Madrid, València (Jardí Botànic), Les Cigarreras Centre Cultural d'Alacant, Jamboree (Barcelona), Centre cultural de la Beneficència (València), Museu Pius V, JimmyGlass i Cafè Mercedes (València) amb gent com Kiko Berenguer, Carmen Nicole, Celia Mur, David Pastor, Voro García, Lucho Aguilar, Toni Belenguer, etc ....Grava el seu primer cd amb el trio estable format per "Daniel Picazo, Diego de Lera, Felipe Cucciardi Trio" anomenat "Al Voltant de Mompou" al 2012, disc que hem posat abans. Actualment compagina les actuacions amb la docència a l'Escola Municipal de Música d'Orba (Alacant) i l'Escola Municipal de Música de Benitatxell (Alacant).

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

I deixem aquest projecte del Daniel Picazo i amics, els Achromatic Project, i..

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I ara sí, acabarem el programa d’avui amb el darrer projecte de l’amic Roger Mas anomenat....


“THE CALL FROM THE PAST”
Roger Mas

Editat per Underpool       UNDP 036
Enregistrat i mesclat per Sergi Felipe el 2018 a Underpool Studio, Esplugues.
Masteritzat per Joan Hernández.
Produït per Roger Mas.
Editat per Underpool.

Roger Mas, piano i teclats
Tom Warburton, contrabaix
Marc Ayza, bateria
Laia Cagigal, veu en #3, 5 i 7

Totes les composicions són de Roger Mas

Ens trobem de nou amb un altre magnífic projecte, amb deu temes originals del líder i més d’una hora de preciosa música. La tònica general pel que fa a la rítmica és que aquesta te una vitalitat envejable. Quasi podríem dir que no hi ha cap balada, en els termes de melodies i tempo. Un projecte que se te’n du més enllà sense que tu hi puguis fer res de res. Hi ha temes que tenen inicis dolços i suaus com el dedicat a Roger Blàvia, “Company Blàvia”, i el que dóna títol al disc, “The Call From The Past”, però ben aviat les tornes agafen un altre tarannà força més vital. I és que a la secció rítmica hi ha Warburton i Ayza, i sembla que en Roger ha compost aquests temes pensant en qui l’acompanyarà. Passa així també amb els temes cantats per Laia Cagigal com són “24 hores” i “Dance Romance”, aquest darrer ja començat una mica més viu. Amb “Tacavieray”, els aires sonors semblen aquells de Chick Corea i Flora Purim, o al menys això m’ha recordat en una primera escolta. “La Carrera d’Enzo” està marcat pel baterista Ayza i acords del líder, mentre que aquest mateix sembla ser l’instigador o llum que ha il·luminat Roger Mas en aquesta composició anomenada “Lights from Ayza’s World”. Un altre tema cantat, en scat, o sense lletra per Laia Cagigal amb aquells aires comentats abans i ritmes força bosses, comença ja a bon tempo. Els dos temes restants són els més potents, rítmicament parlant i són el magnífic “HH8” i el llarg “Shadows”. En ambdós, i durant les improvisacions, el “swing” ha aparegut així com per art de màgia i molt més swing en aquest darrer, on el gaudi és total. En definitiva, un magnífic projecte personal, original i magníficament interpretat per aquests trio d’amics i mestres tan ben acompanyats per Laia Cagigal a la veu en quatre de les composicions.

Som-hi doncs amb les músiques, i la cosa es torna a complicar pel fet de no saber quin tema no posar. M’hauré de decidir, o sigui que us proposo escoltar el preciós....

1.- The Call From The Past         (Roger Mas)           7m20s

I amb uns inicis força delicats han començat aquest magnífic tema, a dues veus, de piano i teclats, en una melodia força esotèrica. Ben aviat Roger s’ha immiscit en el seu solo, llarg i reeixit solo. I sempre amb els dos amics i companys recolzant-lo, Tom al contrabaix, i Marc amb una magnífica i persistent col·laboració, tocant tots els estris de la seva bateria. La intensitat emocional va creixent gràcies a aquesta persistència. El break rítmic apareix i amb aquest el solo del contrabaixista americà resident a Sitges, Tom Warburton. Magnífica demostració de destresa i concepció harmònica d’aquest mestre, un dels més “moderns” en això de tocar el contrabaix. La melodia inicial, a piano i teclat ha tornat a aparèixer per ja situar-nos al final del tema, d’aquest magnífic tema “The Call From The Past”.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Allà hi trobareu a Luca Tondena i companys.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim ara amb un dels temes cantats per Laia Cagigal i que serà el...

7.- Tacavieray        (Roger Mas)           6m58s

“Per ella viuré, per ella seré..” referint-se a la “música”...i com ha començat aquest tema, però de quina manera més impressionant ha acabat, amb una demostració de Marc Ayza arribant tots tres al final, de manera delicada. I és que l’inici ha estat força delicat amb sons de campanes abans de començar Laia  a cantar la cançó, la lletra escrita com les altres tres per Roger Mas. Un tema amb aquells aires de Corea, Burton, Purim etc, músiques de la ECM i similars. La melodia te unes variacions que ens recorden a Flora Purim i companys de mogudes musicals d’allà pels anys 70s. Si Tom segueix fil per randa l’harmonia, com no podia ser d’una altra manera, Marc segueix creant sense parar. Escoltant-lo detingudament, sembla ben bé que faci un solo, improvisant, des de l’inici fins el final, tan ric es ell amb recursos i sabent-los emprar com ell sap fer. Roger deu “volar” tocant amb els seus dos amics, i així ens ho ha semblat a nosaltres. Ha volat. Tom Warburton ha agafat les regnes del tema en el seu solo, impressionant solo, on l’hem pogut escoltar amb quina mestria l’ha desenvolupat i creativitat amarada de modernitat. Purim, Cagigal, hi ha tornat cantant amb la seva bonica i súper entonada veu, una melodia que no és precisament fàcil de cantar, considerant els canvis ja comentats. I com acaben el tema, amb un Marc increïble per potent, per creatiu i l’acaben dolçament.


I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

A “The Call from de past” Roger Mas es retroba amb els seus antics companys Tom Warburton i Marc Ayza després d'haver treballat plegats anteriorment en el trio liderat pel baterista Marc Ayza. En aquesta ocasió és ell qui assumeix el lideratge d’aquest grup per enregistrar aquest disc que és el punt de reunió per reprendre el viatge començat ara fa deu anys. Roger Mas és un dels pianistes més destacats de la seva generació i és també un prolífic compositor, prova d'això són els deu originals que formen part d'aquest disc on Mas desplega el seu univers musical aquest cop al servei d'un trio incombustible de vells coneguts que mantenen intacta la seva complicitat. “The Call from de past” compta amb la col·laboració especial de la cantant Laia Cagigal que aporta la seva meravellosa veu a quatre de les composicions que formen part d'aquest treball, el complement perfecte per un disc que confirma la gran trajectòria d'aquest trio. Això ens han dit des de la pàgina web del disc que us posaré al blog:   https://www.underpool.org/thecallfromthepast-rogermas

I acabarem projecte i programa amb el tema més llarg del disc anomenat.....

6.- Shadows           (Roger Mas)           10m06s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més impressionant hem acabat el programa d’avui, amb aquest increïble tema del Roger. Després d’una introducció i interpretació del tema sencer, de nou a dues veus, piano i teclat, a càrrec del líder i tan ben recolzat pels dos amis de tants anys i projectes, Tom i Marc, amb el pont inclòs entremig, Roger mateix ha encarrilat encara a aquest tempo mig, el que serà una magnífica improvisació a tot swing. Una aturada rítmica, inici del seu solo i sense adonar-nos-en ens hem trobat a tot swing gràcies al “walking” de Tom i el “Ride” i “xarles” del Marc. Magnífica demostració de tècnica, de creativitat, d’imaginació amb tot el millor suport, el que li donen aquests dos “mostrus”, Tom i Marc, que amb en Roger ja en són tres. Impressionant el solo d’en Roger i impressionants tots tres. El final del solo de Roger ha estat l’inici del grandíssim solo de Marc, força delicat també. El control sobre el volum, sobre com ha tocat les timbales i caixa amortida, sense el bordó primer i amb bordó després, poca profusió de cops als plats, amortint en definitiva el volum final, la seva creativitat en els redobles i canvis implicats ens l’han mostrat com realment és, un dels nostres grans bateries i creadors. Al final d’aquest increïble solo, hem tornat a escoltar com la melodia ha tornat de nou, amb les dues veus de piano i teclat, com de nou ha tornat el motiu principal i com aquest ha anat desapareixent mica a mica. Magnífic final de projecte i programa.

Doncs res, això ha estat tot. Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui com jo mateix he gaudit. I us recordo que primer hem escoltat el projecte de Lluís Capdevila “Cinematic Radio”, que després hem escoltat dos projectes amb Dani Picazo liderant-los i que han estat “Al voltant de Mompou” i “Achromatic Project”, per acabar amb aquest magnífic “The Call from the past” de Roger Mas. També aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big Bang, La Tavella, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs el programa d’avui el dedicarem als nostres joves músics i editorials. Així és que us proposo escoltar tres projectes de FSNT sèrie 1000 i que seran els de la Mayte Alguacil i el seu “Trav’lin Light”, el “Introducing Fèlix Rossy” i el “Perenne” de Pere Navarro Quintet. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Us haig de dir que el concert de divendres passat a la Sala Xica va ser magnífic, tot i trobar a faltar amigues i amics que havien anat a Madrid a manifestar-se a favor del dret a l’autodeterminació. Pol Omedes European Quartet ens van oferir tot un reguitzell de temes propis del líder i algun estàndard i ho van fer d’una manera magistral.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I sí, us proposo començar amb el projecte tot ell d’estàndards cantats magistralment per Mayte Alguacil, anomenat...


“TRAV’LIN' LIGHT”
Mayte Alguacil

Editat per FSNT de la sèrie 1000         FSNT 1005
Enregistrat per Ferran Conangla el 24 i 25 de gener de 2017 al Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla.
Produït per Mayte Alguacil
Productor executiu, Jordi Pujol

Mayte Alguacil, veu
Jaume Llombart, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
I la col·laboració de
Enrique Oliver, saxo tenor
Fèlix Rossy, trompeta

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..

Doncs aquest és una delícia de disc, amb 12 temes preciosos, la majoria a tempo slow, balades, alguns a tempo mig, i algun de fast, tot un homenatge al The Great American Song Book. La veu de Mayte la vam escoltar el desembre, on va venir de convidada especial, no prevista, al concert que ens van fer Víctor Correa Organ Trio, i ens va captivar de la mateixa manera que us captivarà a totes i a tots vosaltres. Sis precioses balades cantades amb tot el sentiment i perfecte entonació, ens situen en el context càlid del disc. Així tenim temes tan magnífics com “My Old Flame”, “I’m Old Fashioned”, “For all we know”, “Good morning heartache”, “Everything Happens To me” i la que titula el disc, “Trave’lin Light”. Difícil serà escollir-ne una i deixar les altres. El delicat swing apareix amb el “Mean to me” i “You make me feel so young”, on Mayte ens mostra com improvisa en “scat”. Al mateix tempo i swing tenim “I’ve got the world o a string” i “I was doing all right”. Una mica més viu tenim el magnífic “Exactly like you”, doblat de tempo posteriorment, i ja el més fast “What a little moonlight can do”.

Doncs us proposo començar amb la preciosa balada de Arthur Johnston & Sam Coslow anomenada...

11.- My old flame    (A. J. & S. C.)         5m34s

Doncs i quina preciosa balada hem escoltat per a començar el programa d’avui. Una cançó que segur recordeu i cantada també per Billie Holiday entre moltes i molts altres. També potser la recordeu interpretada per Charlie Parker, el qual en va fer una increïble versió.

La veu de Mayte, dolça, i acompanyada per la delicadesa de la guitarra del Jaume Llombart han iniciat el tema, sense oblidar a Pedro Campos al contrabaix. Feta sencera l’exposició del tema, ha estat Fèlix Rossy a la trompet qui ha iniciat els solos, amb una certa contundència sonora i emotiva, alhora que sensibilitat. Després d’ell, retorn a la melodia i final d’aquest preciós “My old flame”.

Sembla ser que l'actriu i cantant Mae West, juntament amb l'orquestra de Duke Ellington, van interpretar “My Old Flame” a la pel·lícula “Belle of the Nineties”, que es va estrenar el 21 de setembre de 1934 a Nova York. Algú va considerar que la primera versió de la pel·lícula era moralment inacceptable, de manera que el títol havia de ser canviat i el guió reescrit. West, que era un fanàtica de Duke Ellington, va proposar que ell i la seva orquestra apareguessin a la pel·lícula. Els executius de Paramount Pictures s’hi van negar, afirmant que era massa car, però Mae va insistir i finalment ho va aconseguir: Duke i la seva banda van acompanyar l'actriu en diversos actes de la pel·lícula, ja com a "My Old Flame". La versió de la pel·lícula és molt més curta que la d’Ellington enregistrada el 9 de maig de 1934 amb la cantant Ivie Anderson. Els compositors havien escrit abans nombroses cançons per a Bing Crosby, afegeix-ho.

Seguim ara amb un tema una mica més viu, de Ahlert & Turk anomenat...

3.- Mean to me       (Fred Ahlert & Roy Turk)             5m09s

I de quina manera més dolça ha començat l’Enrique Oliver amb el seu saxo tenor, ell solet fent la melodia i amb el suport rítmic del Jaume i Pedro, i abans que Mayte hagi començat la cançó, i amb quina preciosa veu i perfecte entonació, a vegades recordant-nos a Billie Holiday, no per veu trencada. El so obtingut del seu tenor ben bé ens situa a l’època adequada dels anys 20, i ens sembla escoltar a Lester Young i a algun més. Jaume i Pedro fan que el swing hi sigui d’una manera delicada des de l’inici, amb el “walking” delicat del jove contrabaixista. Enrique mateix, ha iniciat la improvisació igualment recolzat per guitarra i contrabaix, amb una reeixida interpretació d’aquest tema i demostració de control sonor, profunditat de so i delicat gust i creativitat. I és que aquest amic nostre, músic malagueny, és un dels saxos tenors d’aquest país, amb permís d’Amargant, Santi de la Rubia, Víctor de Diego...etc. Mayte hi ha tornat amb la melodia, acabant el chorus sencer i apareixent també Oliver al final amb un final d’aquells que s’allargassen en els directes.

Tres grans estrelles dels anys vint van gravar "Mean to Me". Annette Hanshaw (20 de febrer de 1929 - Diva 2859 G), Helen Morgan (6 de març de 1929 - Victor 21930) i Ruth Etting (11 de març de 1929 - Columbia 1762 D). Aquest últim àlbum, que incloïa "Button Up Your Overcoat" de B.G. DeSylva’s i Lew Brow va tenir un gran èxit de vendes. "Mean To Me" va assolir el tercer lloc en les llistes d'èxits i "Button Up Your Overcoat" va arribar al quinzè lloc. Diana Ross va cantar aquest estàndard a la pel·lícula Lady Sings the Blues (1972), una biografia de Billie Holiday. Fred Ahlert i Roy Turk, a més de 'Mean to Me', van signar temes tan populars com 'I'll Get By' (1928), 'Walkin' My Baby Back Home '(1930),”I Don't Know Why” (1931) i 'Love, You Funny Thing!' (1932). Juntament amb un altre col·laborador, Ahlert va compondre 'I'm Gonna Sit Right Down i Write Myself a Letter' (1935) i Turk, que va morir el 1934, és l'autor de les lletres de "Are You Lonesome Tonight?" (1926).


Seguim amb un altre tema amb un swing i tempo similar, però que entremig té un tempo doblat magnífic, tema compost per McHuge & Fields, anomenat...

12.- Exactly like you          (Jimmy McHuge & Doroty Fields)                    2m30s

Doncs ja heu pogut veure com ha anat tot plegat. Tema que l’inicien a un tempo mig slow i a tot swing però que tot just acabat de presentar per la cantant l’Enrique Oliver inicia una introducció a solo saxo on ja s’albira el tempo doblat que després farà tot i improvisant. L’increïble “walking” i a tot swing de Pedro Campos al contrabaix i els acords del Jaume, recolzen el tros de solo del saxofonista malagueny alhora que a la mateixa líder, cantant el final del tema. Curiosament, i sense que ho diguin enlloc, aquest disc té premi secret en el darrer track. O sigui que després del tema que heu escoltat, hi ha una altra meravellosa balada a veu i guitarra anomenada “Time on my hands” inclosa en el títol “Exactly like you”, per això aquest tema diuen que dura 7m02s.

El musical International Revue, produït per Lew Leslie, es va estrenat el 25 de febrer de 1930 al Majestic Theatre de Nova York. Aquella nit, Harry Richman i Gertrude Lawrence van cantar ‘Exactly Like You’. L’espectacle no va tenir tants èxits com s’esperava i es va retirar després de noranta-cinc actuacions. Fins i tot si tinguessin bons productors, els actors de primera fila (Gertrude Lawrence, Harry Richman, Pearl Jack, Anton Dolin i La Argentinita), la coreografia de Busby Berkeley i les cançons de McHugh i Fields, tampoc s’hauria aguantat, car el musical té un guió fluix i, en general, no resulta atractiu per al públic i els crítics. No obstant això, dues de les seves peces musicals, ‘On the Sunny Side of the Street’ i ‘Exactly Like You’ van arribar a ser molt famoses, convertint-se en estàndards de Jazz.

I en Xavier Urrejola ens diu des del seu Rockdeluxe....
"'Estic feta a l'antiga', afirma sense complexos la madrilenya Mayte Alguacil. Tret significatiu de la seva personalitat que, amb la seva veu pura i candorosa, va enamorar a l'il·lustre pianista Michael Kanan, un expert coneixedor d'aquestes ràncies melodies, tan venerades per tots dos, compostes per genis com Jerome Kern, Harold Arlen o George Gershwin. Aquest vincle el va convertir en mentor i pedra angular del seu primer treball com a líder: Day By Day (Fresh Sound New Talent, 2015). Kanan ha d'estar orgullós en contemplar com la cursa de Mayte segueix madurant i pujant esglaons....

Acabarem el projecte de la Mayte Alguacil i companys amb el tema més viu, tema de Harry M. Woods, anomenat...

6.- What a little moonlight can do (H. M. Woods)        4m34s

Doncs ja heu vist de quina manera, a tot tempo, a tot swing, hem acabat el projecte de Mayte. Recordeu però que, amb el regalet del final ja comentat, aquest és un projecte eminentment melòdic amb 6+1 precioses balades. Aquest és el tema que se surt de mare, amb tots els ets i uts, fent-nos pensar en l’època daurada dels inicis del ball que tant de moda s’ha posat entre nosaltres des de ja fa alguns anys, el Lindy Hop. Només em puc imaginar aquest tema en un musical, com la majoria sí, però també en una sala de ball plena de balladores i balladors i amb una magnífica big band. Mayte ha fet l’exposició del tema sencer a tot swing recolzada per guitarra i contrabaix, aquest a tot “walking”, a tot “swing”. L’Enrique ha fet un grandíssim solo, tornant-nos a meravellar pel fraseig, per la tècnica, pel bon gust i creativitat, alhora que sonoritat acostant-nos a una època determinada, aquella dels anys 30s. Després d’ell, Jaume ha reeixit també amb la seva improvisació. I és que aquest mestre de la guitarra ho broda en totes les seves col·laboracions i així és que aquí ens ho ha demostrat de nou. En tot el projecte ha fet la tasca feixuga d’acompanyar, de donar els “colors” harmònics amb la seva guitarra alhora que participà en les improvisacions. Mayte ha tornat a recuperar el tema per així apropar-nos al final a tot swing a tot tren, en un tema súper vital, on tots ens mostren el cantó més potent del seu caràcter.
   
I el Xavi continua dient-nos que.....El segon, també sota logo Fresh Sound Records, es titula Trav'lin 'Light (2017), i tot i no allunyar-se de la temàtica musical del seu predecessor, conté canvis substancials. Alguacil ha substituït el piano per la guitarra de Jaume Llombart i ha eliminat la bateria per donar més protagonisme al contrabaix de Pedro Campos (un tret que hagués encantat Chet Baker). Amb aquest breu matalàs més les concretes aportacions d'Enrique Oliver i Félix Rossy a les canyes i metalls, el disc transmet una senzillesa fascinadora que abraça sense deixar-te anar. La veu de Mayte Alguacil ha agafat més color, presència, seguretat, i una profunditat que captiva a “Everything Happens To Me”, t'absorbeix en “Mean To Me” o t’embadaleix amb “Exactly Like You”. Puc imaginar-la cantant sobre un piano com si de Michelle Pfeiffer es tractés el “Iv’e Got the World On a String”. Ho faria de cinema."
I això ens va dir l’amic Xavier Urrejola, l’octubre, 2017, a Rockdelux.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs després d’aquest magnífic projecte sembla el moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
...................................................
Gràcies Carme, ens retrobem d’aquí dues setmanes..

I nosaltres seguim i ho farem amb un altre delicat projecte de la sèrie 1000 de FSNT, amb l’anomenat...


“INTRODUCING FÈLIX ROSSY”
Fèlix Rossy

Editat per FSNT de la sèrie 1000         FSNT 1001
Enregistrat per Pete Rende al Mike Kanan’s Studio l’agost de 2010 a New York.
Mesclat per Pete Rende
Masteritzat per Randy Merrill a Maasterdisk, New York
Produït per Jordi Rossy i Jordi Pujol

Fèlix Rossy, trompeta i fiscorn
Mike Kanan, piano
Ben Street, contrabaix
Jordi Rossy, bateria

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Fresh Sound...

Ens trobem de nou amb un projecte dedicat a la música del The Great American Song Book, amb quasi una hora de temes i música delicada i magníficament interpretada. S’ha de considerar que Fèlix tenia 17 anys quan va enregistrar aquest disc, i tot i això se’ns mostra segur i humil, delicat i càlid, i més virtuts de les quals en va parlar Mike Kanan. Hi trobem quatre balades, entre les quals un “All the things you are” la qual no es toca així habitualment. També el preciós “Stella by Starlight” i un “Imagination” increïble. Amb un punt de més de tempo tenim el primer track del disc “I’m through with love”. El ”swing” apareix ja amb el “Golden Earrings” i de la mateixa manera amb “Dancing on the ceiling”. I tot i començar delicadament a piano solo, “Love walked in”, segueix a tot swing. Els quatre temes restants tenen ja tot el swing del món i així tenim el “You’re driving me crazy”. “Three on One” te uns inicis força entremaliats, melòdicament parlant, entrant el swing en les improvisacions. Un altre tema iniciat a piano solo que poc després agafa un altre tarannà és el “Who Cares?”. I ja per acabar, el tema francament més viu del projecte és “A Dandy Line”, que va a un swing desfermat. Magnífica selecció de temes, de tempos, mixtura de tot plegat on es pot escoltar la diversitat dins del Jazz Clàssic, que no Modern, però tampoc Dixieland.

Us proposo escoltar la preciosa balada a tempo slow high, ja m’enteneu, tema de Livingstone, Malmeck i Kahn, anomenada...

1.- I’m through with love    (Livingstone, Malmeck & Kahn)   5m09s

Doncs ja heu pogut escoltar amb quina delicadesa tocà Fèlix aquesta balada a tempo slow no tant slow, i amb quin preciós i càlid so ho ha fet. I hauria de parlar en passat perquè ho fa fer el 2010, ara ja fa més de nou anys, déu n’hi do. I és que la progressió de Fèlix en aquests anys és impressionant. Ja el vam tenir al Jazz Club La Vicentina fa tres o quatre anys i tornarà el juny amb un quartet de joves cracs com ell. Ja us en faré cinc cèntims quan s’apropi el concert. Una melodia molt maca i interpretada amb tota la dolçor possible, seguint després una molt bona improvisació d’aquest aleshores xavalet de 17 anys. Molt bon gust, tècnica i control sobre un instrument força físic com és la trompeta. Després de la seva improvisació, ha estat Mike Kanan qui ha fet la seva, suau i preciosa també. I fixeu-vos que en aquest tema només heu escoltat piano i trompeta, i quin ritme més llunyà que ha imprès el pianista. Ben bé, estàvem situats molt lluny, com en el projecte de Mayte Alguacil, als anys 30 del segle passat.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I seguim, i ho farem amb el tema de Rodgers & Hart anomenat...

8.- Dancing on the Ceiling (Rodgers & Hart)    5m36s

Aquesta és una cançó composta el 1930 per aquesta magnífica parella de creadors, Rodgers & Hart per al musical “Ever Green”. Inicialment havia de formar part d’un altre musical, “Simple Simon” però la van treure abans de la seva estrena. És una preciosa melodia també, i tot i ser un estàndard, no és un tema que es toqui massa, crec jo, ni en projectes ni en Jams. Això no li treu cap mèrit, car, és una bella melodia i harmonia, la que aquests dos mestres varen saber fer en el seu moment per a l’esmentat musical. Fèlix ens ha tornat a acaronar amb la suavitat del seu metall, tot i tocar el fiscorn en alguns temes, la qual cosa mirarem d’esbrinar. Després de la intro a piano solo de Kanan, Fèlix s’hi ha posat amb la melodia, i ja heu escoltat de quina manera ho ha fet. Jo diria que ell fa un homenatge al Chet Baker més jove, tot i no cantar Fèlix. El so, estil, i fraseig, tot ens remet a Baker. La veritat és que Fèlix improvisà, en el seu moment ara fa 10 anys d’una manera molt brillant, per qualitat i llenguatge. Kanan, sempre és ell mateix. El seu fraseig és així de magníficament ben construït alhora que amb un swing increïble que no l’abandona, gràcies també a la base rítmica amb el Ben Street, contrabaix i Jordi Rossy, bateria, ambdós magnífics també. El tema apareix de nou després del reeixit solo de Kanan, de la mà del jove crac per acabar-lo delicadament.

I des de la pàgina web del disc, el Mike Kanan va escriure el 2011......
"Aquest és ,el primer enregistrament de Fèlix Rossy com a líder. Pot semblar estrany que una persona tan jove (17 en el moment d’aquesta escriptura) hagi escollit un repertori tan antic, com el que es troba en aquest disc. Però les qüestions d’estil, experiència, fins i tot l'edat, semblen irrellevant a l'hora de considerar la manera de tocar de Fèlix. Realitza actuacions amb tanta autoritat i bellesa perquè toca amb total honestedat i integritat en totes les notes. Durant els primers entrenaments amb el seu pare, pianista, compositor, ara vibrafonista i sempre baterista, Jordi Rossy, va aprendre des del principi a utilitzar les seves oïdes i confiar en els seus instints.


I ja seguirem amb el comentari de Kanan però ara seguirem amb un tema una mica més viu de tempo, tema de Thad Jones, anoment...

7.- Three on One    (Thad Jones)                    5m54s

I ja sabeu que els germans Jones varen ser tres. O sigui que el títol de “Tres en Un”, ben bé es podria referir als tres germans que són un Jones. I eren el pianista Hank Jones, el trompetista, compositor del tema i posteriorment co-líder de Big Band amb  Mel Lewis, Thad Jones i el magnífic baterista de Coltrane, Elvin Jones. Doncs ja heu pogut escoltar que la melodia l’han fet trompeta, piano i contrabaix, només iniciar el tema. Kanan ha iniciat els solos amb el suport del “walking” de Ben Street i les escombretes del Jordi. El trio rítmic per excel·lència, màquina melòdico-rítmica que no sembla necessitar ningú més. Però resulta que la música també són colors, i quants més millor, i així és que amb la trompeta del Fèlix tenim els que necessitem. Ell mateix ha quallat un magnífic solo amb tota una demostració de professionalitat i maduresa, cosa força estranya en un xaval de 17 anys. Ben Street l’ha seguit amb un gran solo, melòdic, carregat també de swing i bon gust. La melodia a tres ha tornat a aparèixer per així acabar el tema i fer-ho delicadament, també.

Seguim amb el que ens diu Mike Kanan de Fèlix Rossy...
Tot el que Fèlix toca és absolutament ell mateix. Molts músics es passen tota la vida intentant-ho sense assolir aquest grau de sinceritat. Fèlix té molts anys per endavant per aprendre diferents estils, diferents tècniques, diferents enfocaments de la música. Però sempre sabrà qui és, la qual cosa li permetrà tocar amb amor, imaginació lliure i una completa falta de competitivitat. Tots els punts forts de Fèlix són evidents en aquest enregistrament: lirisme, calidesa, swing, un esperit aventurer, tot embolicat en un to bonic. Aquest disc representa els seus primers passos per desenvolupar el que crec que serà una veu realment única i important en el jazz ". Michael Kanan (Brooklyn, 2011)

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I ja acabem amb el projecte del Fèlix i ho farem amb el tema ja francament viu, compost per Walter Donaldson anomenat..

4.- Your’re Driving me Crazy       (W. Donaldson)      4m12s

Aquesta és una cançó popular nord-americana composta (música i lletra) per Walter Donaldson el 1930 i gravada el mateix any per Lee Morse, Rudy Vallée i els seus Yankees de Connecticut i alguns més. La cançó es va convertir en un èxit i es va afegir a la comèdia musical de 1930 “Smiles”, protagonitzada per Marilyn Miller i Fred i Adele Astaire. Els acords de "You're Driving Me Crazy" formen la base del gran "Moten Swing" de Bennie Moten. Tema aquest interpretat per centenars d’artistes i inclòs també en alguna pel·lícula i per tant encabit en el The Great American Song Book. Mike Kanan ens n’ha fet la intro, i m’ha semblat que ho ha fet amb una melodia d’un altre tema. El jove líder ha interpretat la melodia i posterior solo, seguint fil per randa l’harmonia, la qual cosa s’agraeix. El que és clar, és que en aquest tipus de projectes on es fan homenatges a clàssics del Jazz, les improvisacions també convé que siguin, i ho són, més aviat clàssiques, on es puguin seguir els acords, escales i canvis harmònics amb facilitat, com és el cas. Kanan i Street han fet posteriorment els seus solos, i sempre recolzats pel sempitern treballador del ritme i pare de la criatura, Jordi Rossy, el qual es limita en aquest projecte a donar-los suport rítmic a la resta de companys i fill. Aquest, el fill i líder, ha tornat a la melodia per així acabar aquest tema que ens ha sonat força divertit, força vital, i ideal per acabar el projecte “Introducing Fèlix Rossy”.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I ja acabarem el programa d’avui dedicat a la sèrie 1000 de FSNT amb el primer treball de Pere Navarro, també trompetista. I és que aquest jove crac ja n’ha fet un altre, “Living in Madrid” també per FSNT. Som-hi amb...


“PERENNE”
Pere Navarro Quintet

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT 1003
Enregistrat per Daniel Dameà i Pere Aguilar l’1, 2 i 3 de juny de 2016 a La Nau, Barcelona.
Mesclat per Pere Aguilar.
Masteritzat per Alexis Psadourakis al Sterling Sound, NYC.
Produït per Pere Navarro.
Productor executiu, Jordi Pujol.

Pere Navarro, trompeta i fiscorn
Joan Solana, piano i teclats
Joan Carles Marí, bateria
Ferran Borrel, guitarra
Pep Colls, baix elèctric i contrabaix
I la col·laboració de Abe Rábade, piano a #2 i #9

Totes les composicions són de Pere Navarro.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...

Aquest és un projecte sorgit des del Taller de Músics, on ell va estudiar el Grau Superiorn, i per tant envoltat de companys de promoció com són els ThreeJay, Solana, Marí i Colls. Ara tenim entre les mans un projecte personal, amb tot de temes propis i quasi una hora i deu minuts d’una magnífica música. Creació personal per acabar el programa d’avui, i també d’un jove músic, d’Eivissa, per més senyes. Dels onze temes, tenim també una profusió de balades o temes a tempo slow entre els quals el preciós “Güelo”. També és una deliciosa balada el primer track del disc “Inviting Melody” alhora que el 10è track, tema de llarg títol “One Amongst The Others (Mr. President Choice)”. Seguint delicadament ens trobem amb el tema anomenat “Pere VI”. Amb un pèl de funk, i igualment slow down, tenim el darrer track del disc, “The One & Only”. Hi ha un títol que recorda a un estàndard, “There Will Never Be Another Me”, on l’estàndard acaba amb You, i no amb Me, com és el tema del Pere. Tema també delicat però amb aires rítmics un pèl vius. A partir d’ara ens trobarem amb temes una mica més vius rítmicament parlant, com és el cas de “Hometown”. També el “13 vs 4” té un punt de funky potser marcat pel Colls i el seu baix elèctric. Una mica més vital encara és el “Rainy Day at Nomada Studio 57”, tot i el break rítmic entremig del tema. I amb els dos restants, on la bateria agafa un paper força important, tenim  els més potents encabits en una mena de Jazz-Fusió com és el cas de “A matter of time” i el preciós “Trio de Jotas”, iniciat dolçament amb una intro a guitarra espanyola, però que agafarà un tarannà difícil de predir.

Comencem doncs amb una de les balades amb un punt de funk, si se’m permet, tema anomenat...

11.- The One & Only         (P. Navarro)           5m21s

I us he volgut posar aquesta per poder copsar el canvi d’estil entre aquest projecte i els dos anteriors. I sí, el fet de passar d’estàndards a temes propis farà que no pugui parlar de programa temàtic per les seves músiques, la qual cosa no em preocupa gens ni mica. El programa d’avui està dedicat als projectes de la sèrie 1000 de l’editorial de casa nostra FSNT. I aquesta ha estat una preciosa composició, amb el líder a la trompeta, dolça, però també passada pel sedàs dels efectes wha-wha cap al final del seu solo. El baix elèctric de Pep Colls ha iniciat el tema, i amb els cop al canto de la caixa de Joan Carles Mari¸i el teclat de Joan Solana. La melodia ha aparegut amb la trompeta del líder, Pere Navarro, dolça, amb notes llargues i mantingudes en lo que seria la A del tema. A la B, o el pont, ha aparegut el so dolç també de la guitarra de Ferran Borrell, amb un so força càlid. Amb el retorn a la A pel líder, han acabat la presentació del tema, iniciant ell mateix el seu llarg i reeixit solo, comentat abans. Amb aquesta composició crec que farem una bona transició musical, de les balades dels estàndards anteriors a les músiques actuals del Pere.

I tot i haver-hi explicacions diverses en el llibret interior, no n’hi ha ni una en la pàgina web del disc, o sigui que he anat a la seva pàgina web...

I diu ell mateix que.... Perenne és quelcom que és continu, permanent, incessant, que no s'atura, que perdura en el temps, que es manté complet... que no mor, extret del diccionari. Això és el que li desitjo a aquest àlbum, que perduri, que el pugui escoltar molta gent. I també es pot llegir una curta i resumida biografia de la qual us en dic que.... Pere Navarro va començar el seu idil·li amb la trompeta als vuit anys. Va començar els seus estudis professionals a Eivissa i va seguir amb la seva formació al Taller de Músics ESEM de Barcelona. Allí es va graduar recentment dels seus estudis superiors. I seguirem parlant d’ell una mica més després, però ara seguim amb la seva música, i així és que us proposo escoltar el tema...

2.- Hometown         (P. Navarro)           6m08s

Doncs el piano que heu escoltat ha estat el de Abe Rábade, músic gallec amb el qual el Pere hi té la relació d’haver-lo conegut per la participació del Pere en la Eivissa Jazz Experience, dirigida per pianista gallec, a l’estiu de 2016. Molt bon pianista Rábade, que ha volgut col·laborar en aquest tema i un altre més. Ha estat ell mateix qui ha començat a piano solo, per després afegir-s’hi la guitarra de Ferran i la trompeta del líder. El tema segueix un slow crescendo de tempo que amb d’altres temes del projecte arriba a ser força viu. Després de la melodia a càrrec del líder, Rábade ha iniciat els solos amb un de llarg i magnífic. La pulsió nítida és alhora una pulsió rítmica amb un control de la mà esquerra amb notes soltes, mentre la dreta ens il·lumina per la seva creativitat. Mentrestant, el contrabaix ara de Colls i la bateria de Joan Carles li donen el suport adequat. Ferran Borrell ha seguit amb el seu reeixit solo on ens ha mostrat la seva particular i preciosa interpretació d’aquestes harmonies. Tots plegats han tornat a retrobar la melodia i així acabar el tema molt delicadament.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguint amb el Pere... Palau de la Música Catalana, Jamboree, Nova Jazz Cava, El Plaza Jazz Club són només alguns dels escenaris als quals ja ha pujat Pere Navarro, entre d'altres teatres i auditoris d’arreu de Catalunya. A més, ha format part del cartell, per exemple, de festivals com el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Vijazz Penedès o l'Eivissa Jazz, on al 2016, va celebrar la seva desena participació al festival eivissenc. Ho va fer com a membre de la 'Eivissa Jazz Experience', liderada per Abe Rábade com he comentat abans. El pianista gallec ha col·laborat en dos temes de Perenne, com ja sabem.


I seguim amb un altre tema del projecte de Pere Navarro, anomenat....

5.- Rainy day at Nomada 57        (P. Navarro)           7m06s

I ja heu pogut escoltar que estem prou continguts per ritmes tot i que no tant per conceptes, aquest més modern que els dos anteriors de Mayte i Fèlix. I és que tot i els inicis força contundents amb bateria i piano, per després trompeta i guitarra, ningú albirava els canvis rítmics posteriors amb el break entremig, però ai las, aquesta és la gràcia. La música és tot això, i més. I aquest és un tema que ens recorda, per la sordina i per la concepció rítmica una de les èpoques de Miles Davis, tot i que no la més i massa funk. Ben aviat ens hem trobat amb una estona de quasi relax musical que no rítmic, car el baterista no ha parat de fer uns redobles que han mantingut la pulsió rítmica. La trompeta amb sordina del líder, les notes de piano i guitarra acompanyant-los, i fins arribar als moments de més relax musical amb el piano, dolç i delicat, només acompanyat per contrabaix i bateria, ells dos força delicats. El crescendo va apareixent i la intensitat també a càrrec del barterista, i ja amb moments musicals que hem escoltat els inicis, moment aquest quan el baterista ha fet la seva aportació solista, acompanyat d’acords de piano i guitarra, i un tema que no s’ha acabat, fent-nos pensar de nou en un directe, on el solo s’allargassaria el temps adequat per a tothom, músics i públic.

I seguint amb el Pere... Cal remarcar la seva presència a l’última edició del Festival de Jazz de Lugo. El concert va ser sel·leccionat per l’SGAE i Radio3, pel cicle “#VivaLaMúsicaViva”, de la mateixa SGAE, éssent el Quintet de Pere Navarro l’únic grup de Jazz Nacional escollit. El concert es va retransmetre en directe per Radio Nacional de España des de la mítica Sala Clavicémbalo, amb l’aforament totalment cobert, plena de gom a gom.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I acabarem aquest projecte i programa amb el tema anomenat...

9.- 13 vs 4    (P. Navarro)           7m54s

I amb aquest magnífic tema acabem projecte i el programa d’avui. I ens hem tornat a trobar amb la diversitat de les composicions del Pere a qui sembla agradar-li començar amb una certa contundència per després rebaixar la tensió amb algun delicat solo, com aquest cas el del pianista gallec Abe Rábade, i després iniciar de nou un crescendo per arribar a una intensitat musical i emotiva de l’oient. Però és que després d’aquesta primera situació amb el piano, ens hi hem tornat a trobar, ara amb el líder i la seva trompeta, igualment delicada. Notes soltes del piano, la constància del baixista Colls ara més elèctric, les notes de la guitarra, i tots plegats que tornen a recuperar mica a mica la intensitat volumètrica perduda, o deixada anar. Mica a mica, la contundència va apareixent en un tema que ens recorda, com l’anterior l’etapa més funk del mestre Miles Davis. De nou Joan Carles Marí a la bateria ens ha demostrat lo bon baterista que és, donant pas a la melodia principal del tema per acabar-lo delicadament.

I ja per acabar..... També destaca, a més de la seva faceta com a líder, la seva versatilitat com a “sideman” que l’ha portat a tocar amb bandes com Eva Fernández Group o la Original Jazz Orchestra, (dirigida per David Pastor) i amb artistes com Jorge Pardo o Joachim Künn.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a tres projectes de la sèrie 1000 de FSNT, el de Mayte Alguacil “Trave’lin Light”,Introducing Fèlix Rossy” per acabar amb el “Perenne” del Pere Navarro Quintet. Espero de tot cor que us hagi agradat, i la veritat és que les tres propostes han estat magnífiques, per la qual cosa felicitar als tres líders i companys i també a Jordi Pujol Baulenas per la seva aposta, recolzant els músics joves de casa nostra, i no només de Catalunya, car en això de les músiques no hi ha fronteres.

Acabo recordant-vos que aneu a les botigues a comprar discos, o que ho feu per internet. Que aneu als concerts en directe als molts i diferents locals que hi ha a Barcelona, que vingueu als concerts mensuals que fem a la Sala Xica i  que també aneu al 38è Festival de Jazz de Terrassa, que encara queden uns concerts magnífics entre els quals el de Dave Murray d’aquest dijous 21 de març.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |