Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Programa nº 91 del dia 12 de gener de 2012. (Miquel) ERIC DOLPHY

2012-01-14T15:19:00.000-08:00

PROGRAMA Nº 91   ERIC DOLPHY   12 de gener de 2012

Bona nit de nou amigues i amics del programa de Jazz, de l’únic programa de ràdio de Jazz que es fa a Sant Vicenç dels Horts, Jazz Club de Nit. Tot just un dia abans d’un magnífic concert de Jazz que farem a la Sala Xica de La Vicentina, concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i on podrem gaudir amb el quintet que tindrem i que seran el Lucas Martinez Quartet featuring Raynald Colom.

Aquesta nit fem una gran homenatge a un dels músics més avantguardistes dels anys 60s, al gran saxofonista, flautista i intèrpret del clarinet baix, el Sr. Eric Dolphy, és clar, amb el permís d’Ornette Coleman i John Coltrane.

Eric Dolphy
Los Àngeles, California, 20-06-1928 / Berlin, Alemanya, 29-06-1964, Saxo alt, clarinet baix i flauta del darrer Hard Bop amb un peu en el Free Jazz. Autèntic virtuós de tots els instruments esmentats i apassionat improvisador, proposa en la seva majoria d’edat un llenguatge tonal integrant-se amb formes d’improvisació més lliures. Tal i com ell mateix diu, cada nota que toca te relació amb els acords del tema, o diu així:

Toco notes que en un principi serien considerades alienes a un determinat to, però que jo les escolto com a correctes. Molts diuen que ignoro els acords. Jo no ho crec. Cada nota que toco te una certa referència amb l’estructura harmònica del tema....però ja que jo escolto altres resolucions per a l’estructura harmònica de base, intento utilitzar-les i així aconseguir que l’instrument, d’alguna manera, parli.

Molt criticat per uns i celebrat seguidor de Parker per d’altres, va morir sobtadament just acabats de fer els 36 anys, deixant sense resposta nombroses qüestions sobre un futur del qual, ell, en semblava tenir la clau. Se li poden discutir alguns dels seus treballs, tot i que jo no ho faré mai, però els que va enregistrar amb Prestige el 1961, George Russell, Mingus i Coltrane, son un llegat d’una solidesa indiscutible, que guanya adeptes a mida que passa el temps.
Eric Dolphy, va mostrar interès per la música en una edat molt primerenca. Les primeres veus que va escoltar, etc...ho acabaré, per penjar-ho.

Va ser company d’investigació en el món del Free Jazz amb l’Ornette Coleman, amb qui l’unia una gran amistat.

Va descobrir-nos el magnífic so del clarinet baix, gràcies al seu professor Merle Johnston, però també s’ha de recordar que va ser qui va introduir la flauta en el món del Jazz.

Una biografia que podem consultar a la Guia Universal de Jazz Moderno de Giner, Sardà i Vazquez. També en la magnífica col•lecció de 100 discos Maestros del Jazz de Planeta Agostini, i també de la anomenada bíblia del Jazz, El diccionario del Jazz, escrita per Phillipe Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli de l’editorial Anaya, malauradament exhaurit. Tot i que, si podeu llegir francès, hi ha l’edició original de Dictionnaire du Jazz de l’editorial Bouquins, dels mateixos autors.

L’abril de 1958 va entrar al grup de Chico Hamilton, bateria i gran compositor amb el qual va aparèixer a la pel•lícula “Jazz on A Summer’s Day”, rodada per Bert Stern al Festival de Newport 1958. Amb Chico Hamilton varen enregistrar el disc “Gongs East!” de Warner Bross/Discovery Records, àlbum que va esdevenir el més popular del grup, enregistrat el 29 i 30 de desembre a Los Angeles. Un vinil amb 10 temes i del qual posarem:

Gongs East    (Chico Hamilton)      5m00s
Nature by Emerson (Fred Katz)     4m45s

amb els següents músics:

Eric Dolphy, saxo alt, flauta i clarinet baix
Wyatt Ruther, contrabaix
Nathan Gershman, violoncel
Dennis Budimir, guitarra
Chico Hamilton, bateria

Posteriorment, i amb la mateixa formació varen enregistrar l’àlbum “That Hamilton Man” que també es va dir, en una reedició, “Truth”, i ho varen fer el 19 de maig de 1959 a Los Angeles. D’aquest àlbum posarem el tema:

Champs Elysees (Gerald Wiggins)   2m27s

El 1959 se’n va anar a Nova York on va contactar amb Coltrane i on va entrar a formar part del quartet de Mingus. Abans però va enregistrar el seu primer àlbum com a líder, amb pràcticament la mateixa formació del disc anterior amb Chico Hamilton. El disc va ser “Hot & Cool Latin” i del qual posarem:

You’re The Cutest One (Conway Darwin)    3m30s

També durant el 1959 va enregistrar l’àlbum “Wherever I Go”, del qual només posarem el tema Love me, on l’Eric fa un solo de saxo alt, essent ell mateix l’únic músic del tema.

Love me (Eric Dolphy)        3m10s

L’1 d’abril de 1960 va enregistrar per New Jazz/OJC l’àlbum “Outward Bound” per Prestige, al Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, essent el primer dels 9 treballs enregistrats a Prestige, amb els següents músics:

Eric Dolphy, alto saxo, baix clarinet, flauta
Freddie Hubbard, trompeta
Jaki Byard, piano
George Tucker, contrabaix
Roy Haynes, bateria

El tema serà un estàndard, el conegut

On Green Dolphin Street (Bronislaw Capper)    5m42s

Posteriorment, el 15 d’agost de 1960 va enregistrar el “Out There”, també per Prestige, amb una formació atípica amb:

Eric Dolphy, alto saxo, baix clarinet, flauta
George Duvivier, contrabaix
Ron Carter, violoncell
Roy Haynes, bateria

Escoltarem el tema

Serene   (Eric Dolphy)    7m01s

Pocs dies després, el 19 d’agost de 1960, enregistrava l’àlbum “The Caribe with The Latin Jazz Quintet”, també per Prestige, al Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, amb els següents músics:

Eric Dolphy, alto sax, baix clarinet, flauta
Carlie Simons, vibràfon
Gene Casey, piano
Bill Ellington, contrabaix
Manny Ramos, bateria i timbales
Juan Amalbert, congues

Amb el tema

Caribé (Gene Cassey)    10m

Posteriorment va enregistrar una “raresa” anomenada “Other Aspects”, de Blue Note, als Esoteric Studios de Nova York, el novembre de 1960. Unes cintes enregistrades per uns amics de l’Eric Dolphy, Hale i Juanita Smith, abans de marxar a Europa amb el Charles Mingus. Posteriorment, Eric ja no va tornar i els Smith els hi varen dir als pares de l’Eric si volien les cintes, però aquests les hi varen deixar. A finals de 1999 es varen donar a conèixer i posteriorment es va fer el disc.
El tema que posaré està interpretat només per:

Eric Dolphy, alto sax, flauta
Ron Carter, contrabaix

I és el tema

Dolphy’n      (Eric Dolphy)    6m42s

Acabant-se ja el prolífic any 1960, el 21 desembre, va enregistrar un altre disc amb Prestige amb el nom de “Far Cry”, per l’editorial New Jazz, a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, amb el trompetista Booker Little i la secció rítmica amb la qual tocava aleshores. La formació va ser doncs:

Booker Little (tp -1,2,4,5)
Eric Dolphy (as, bcl, fl -1/6, as -7)
Jaki Byard (p -1/6)
Ron Carter (b -1/6)
Roy Haynes (d -1/6)

D’aquest magnífic treball posaré dos temes:

It’s magic (Cahn / Styne)        5m40s
Tenderly   (Gross / Lawrence)    4m20s

Ja situats en el 1961, Dolphy va enregistrar 38 discos, o bé com a líder del grup o bé col•laborant amb d’altres formacions liderades per Coltrane, Mingus, Booker Little, George Russell, Oliver Nelson, etc...Un disc que es va enregistrar des d’octubre de 1960 i que finalment es va acabar de fer cap a l’abril de 1961 va ser el “Candid Dolphy”. Un que va fer el juny de 1961, col•laborant amb el Mal Waldron va ser el disc “The Quest”, editat per New Jazz i enregistrat a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, el 27 de June de 1961. Disc-obra personal de Mal Waldron, on tots els temes son composicions pròpies. Els músics d’aquest treball varen ser:

Eric Dolphy (alto sax, baix clarinet)
Booker Ervin (trompeta -1/4,6,7)
Mal Waldron (piano)
Ron Carter (cello)
Joe Benjamin (contrabaix)
Charlie Persip (bateria)

Els temes seran:

Warp and Woof    (Mal Waldron)    5m36s
Status Seeking    (Mal Waldron)    8m52s

Programa nº 90 dia 5 de gener de 2012

2012-01-10T13:00:00.000-08:00

JAZZ CUBANO

Orlando Valle                          Presentación        4,36m
Ernan López                           Figuraciones        4,00m
Tots els musics                      Manteca                4,43m
Grupo Temperamento          En el comienzo    4,53m
Habana sax           Intento                   4,39m

MODERN JAZZ QUARTET

John Lewis, piano; Milt Jackson, vibràfon
Pery Heath,baix; Connie Kay, bateria

The Little comedy:

La Cantatrice, Harlequine, Fontessa    24,00
Piazza di Spagna                                     4,07
Cylinder                              6,36

JESSE BELVIN, veu acompanyat per:
Conte Condoli, Jack Sheldon, Al Porcino, Dick Collins, trompetes
Art Peper, saxo alt
Marshall Cram, Verne Friley, Frank Rosolino, trombons,
Red Callender, tuba
William Pitman, guitarra
Russ Freeman, piano
Joe Mondragón, baix,
Mel Lewis, bateria
Milt Holland, vibràfon
Marty Paich, director

It´s all right with me                 3,27
Something happens to me    2,36
Whats new                              3,21
In the still of the night      2,39
Blues in the night                    4,30

Programa nº 89 dia 29 de desembre de 2011 (Miquel)

2012-01-10T12:56:00.000-08:00

Una nit dedicada a Fresh Sound Records i la seva secció Blue Moon, New Talent i la seva secció Jazz a més a més d’un gran tema de Hard Bop, del Benny Goodman.

Presente Para Vocès
YARA BEILINSON
FRESH SOUND RECORDS BLUE MOON BMCD 2503
Enregistrat a Layetana, So Guart, La elit i Pim Pam Pum Studios, Barcelona 2004

Josep Lluís Guart, piano acústic, elèctric i vibràfon
Baix elèctric, Marcelo Núñez “Taquini”
Dani Zapater, flugelhorn
Nicolás Correa, bateria

4 Alfonsina y el mar (Ramírez i Luna)    6m00s

Albert Bover, piano acústic
Horacio Fumero, contrabaix
Guitarra brasilera, Alejandro Luzardo
Cidon Trindale, bateria i percusions

5 Rosa Morena (Caymmi i Almeida) 3m37s

Josep Lluís Guart, piano acústic, elèctric i vibràfon
Baix elèctric, Marcelo Núñez “Taquini”
Bandoneón, Marcelo Mercadante
Nicolás Correa, bateria

6    Volver            5m29s

Yara Beilinson i Kena Toledo, veus
Guitarra brasilera, Alejandro Luzardo
Cidon Trindale, bateria i percusions

10    Presente pra vocès    2m28s

Unexpected Evolution
LUIS ROBISCO Group
FRESH SOUND RECORDS BLUE MOON BMCD 2508
Enregistrat i mesclat als estudis BucBonera de Caldes de Montbui per Tomás Robisco.
Disc enregistrat amb instruments de la col•lecció privada de Joan Carles Martin
Producció musical de Miqui Puig i Carles Robisco
Producció executiva Joan Carles Martin
Tots els temes estan composats per Luís Robisco

Luis Robisco, guitarres
Toni Pagès, bateria i vibràfon
Josep Lluís Guart, piano, hammond, moog i fender rhodes
José Robisco, baix
Dick Them, contrabaix
Omar Lye-Fook, veu en el tema Unexpected Evolution
Ewa Pyrek, violí
Olga Aleshinsky, violí
Fulgencio Sandoval, viola
Marc Galobardes, cello

1 Playing for money      3m00s
2 Scartch                     3m29s
3 19 Oz                          2m45s
4 Ni blanco, ni negro    3m40s
6 Mal Trueque              2m45s
8 Double Kiss              2m52s

My debut for ones close to me
NUNO CAMPOS TRIO
FRESH SOUND RECORDS    FSNT 374
Enregistrat el 23 i 24 d’abril als Nòmada 57 Studios per Pere Aguilar
Tots els temes composats i arranjats per Nuno Campos

Marco Mezquida, piano
(24 anys, pianista menorquí, premi al millor músic de l’any per
L’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna)
Nuno Campos, contrabaix
Ramon Prats, bateria

2 Godfather Gift                               5m38s
4 4 of us plus 3 wives makes 7     7m55s
5 Marc’s Tune                                  5m45s

Round Christmas plus
La Locomotora Negra
FRESH SOUND RECORDS   FSR-CD 806

Disc que és una compilació de dues anteriors gravacions tal i com us dic amb els músics següents:

Ricard Gili, Isidre Delgado, Ferran Cailà, Miquel Donat, trompetes
Arnau Boix substitueix Cailà als temes 1 i 3 i a Donat al 13
Marc Trepat, Oscar Font, Xavier Trepat, Víctor González, trombons
Lluís Trepat, Albert Gasull, saxo alt
Lluís Trepat, clarinet
Tòfol Trepat, piano
Albert Romaní, guitarra
Jordi Casanovas, contrabaix
Carles Gili, bateria
Enregistrat a l’Estudi Laietana, Barcelona, el 28 (temes 2 i 14) i 29 de maig (temes 1, 3 i 15) i l’1 d’octubre (tema 13) de 2010 per Ferran Conangla i Jordi Vidal.

I als temes del 4 al 12 amb els músics...
Ricard Gili, Ferran Cailà, trompetes
Marc Trepat, trombons
Tomàs González, saxo tenor
Lluís Trepat, clarinet i clarinet baix
Toni Gili, saxo tenor i soprano
Àngel Molas, saxo baríton
Tòfol Trepat, piano
Albert Romaní, guitarra
Jordi Casanovas, contrabaix
Carles Gili, bateria

Enregistrat a l’Estudi Albert Moraleda, Barcelona el 15 de desembre (temes 4 i 5), el 21 de març (temes 6 i 7), el 9 de maig (tema 10), el 14 de juny (temes 8, 9 i 11), el 28 de juny (tema 12), de 1992.
Enginyer Albert Moraleda

Produït per Swing 1971, SL

4 Silent Night (Santa Nit de Gruber)                3m22s
7 El desembre congelat (tradicional català)    3m19s
11 El noi de la mare (tradicional català)           3m20s
14 The Christmas Song (versió catalana)       5m04s
15 White Christmas (I.Berlin)                             3m01s
1 Sleigh Ride (Parish-Anderson)                      3m28s
6 Jingle Bells (Pierfont)                                      3m20s

El primer disc dels que es varen enregistrar al café Bohemia el 1955   amb els The Jazz Messengers amb l’Art Blakey, bateria, Horace Silver, piano, Hank Mobley saxo tenor, Kenny Dorham, trompeta, Doug Watkins bateria.

Soft Winds (Benny Goodman)     12m30s

Programa nº 88 dia 12 de desembre de 2011 (Carles)

2012-01-10T12:49:00.001-08:00

Un programa de Carles Guillem

Programa nº 87 dia 1 de desembre de 2011 (Miquel)

2011-12-06T04:17:00.000-08:00

PRIMERA PART: JAZZ CONTEMPORANI, TANGO-JAZZ, I GROOVE.

“STRIPES”

LAURENT BRONNER TRIO

Editat per Fresh Sound Records el 2011. FSNT 387

Enregistrat per David Casamitjana al Moulin d’Andé, França el febrer de 2007

Coproduït per Lauren Bronner i Jordi Pujol Baulenas.

Tots els temes del disc són composicions del mateix Laurent.

Laurent Bronner, piano

Gerard Prevost, contrabaix

Jean Christophe Nopel, bateria

Laurent és un pianista de Jazz de formació clàssica, graduat al Conservatori Nacional Superior de Paris, on va fer també estudis de Jazz. Music impregnat de la música impressionista i contemporània, te un toc molt delicat al piano i és admirador de Ahmad Jamal, Claude Debussy i John Cage, entre d’altres. Ha estat al capdavant de diverses formacions en format trio i col·labora en formació de quintet amb el grup catalano-francés Five in Orbit, acompanyant al trombonista català Ramon Fosati. Grup que tindrem la sort de poder escoltar en directe al Jazz Club La Vicentina el 16 de març, en una mini gira que faran per Catalunya.

3.- L’arbre à Escabe 3m54s

4.- Valseur Jaune 5m05s

7.- Ligus 4m00s

Ara escoltarem un estil bastant diferent, encara que no tant. Sí pel fet d’afegir-hi el tango i fer el que podríem dir tango jazz, i no tant pel concepte de Jazz modern, Jazz contemporani que tant el Laurent com l’Emilio Solla que ara escoltareu, ambdós fan.

“BIEN SUR!”

EMILIO SOLLA & THE TANGO CONSPIRACY

Editat per Fresh Sound Records en la seva secció World Jazz, FSWJ 042

Enregistrat el 25 de june de 2005 per David Kowalski als Estudis Bennet, NJ

Produït per Emilio Solla

Productor Executiu, Jordi Pujol Baulenas

Chris Cheek, saxos soprano, tenor i baríton

Victor Prieto, acordió

Emilio Solla, piano

Jorge Roeder, contrabaix

Richie Barshay, bateria

I d’altres col·laboradors en alguns dels temes del disc.

Tots els temes són composicions de l’Emilio Solla, excepte Malena, composada per Manzi i Demare.

Emilio Solla es va graduar el 1986 en piano clàssic al Conservatorio Nacional de Música de Buenos Aires. Va estudiar composició a Buenos Aires, Barcelona i New York amb Susana Kasakof, Gabriel Senanes, Miquel Ortega i Bruce Barth. El seu treball inclou la música tradicional Argentina, la fusió entre el rock i el jazz, música per a teatre i dansa, a més a més de col·laborar amb grans tanguistes. Des del 1983 que composa les seves pròpies peces, i després d’haver enregistrat sis compactes amb Fresh Sound Records i actuar per tot arreu. Va arribar a Barcelona el 1996 i a New York el 2006, sempre a la recerca del creixement personal i artístic, havent tocat amb Paquito d’Rivera, i en el seu disc, Emilio Solla i afines, també posat en aquest programa, amb músics com Gorka Benítez i d’altres.

1.- Remain Alert 7m46s

3.- Hartbeat 8m50s

4.- Malena 8m05s

“LINED WITH A GROOVE” A TRIBUTE TO RAY BROWN
MANUEL ALVAREZ TRIO

Editat per Temps Records

Enregistrat a l’Estudio decai a Vallgorguina els dies 16 i 17 de juny de 2010 per Kiko Caballero i Pep Roig.

Producció artística, Manuel alvarez

Manuel Alvarez, piano

Gerard Nieto, piano

Jean Pierre Derouard, bateria

Manuel Alvarez, contrabaixista nascut a Barcelona el 1967. Va estudiar al Taller de Músics i l’ESMUC, amb Pierre Boussaget, Javier Colina, etc..Està establert a Londres de fa uns mesos, tot i això, el vàrem poder escoltar al Jazz Club La Vicentina aquest darrer 18 de novembre, en un gran concert. El disc que us presento i que ja ens va presentar en aquest concert és un homenatge a qui per ell, és un dels contrabaixistes de referència, Ray Brown. Manel, te un currículum llarguíssim, i que contempla noms com Nicholas Payton, Jesse Davis, Frank Weiss, Phil Woods, aquests darrers col·laborant amb la Barcelona Jazz Orquestra, on ell toca el contrabaix. També ens va visitar amb l’Ignasi Terraza i la Susana Sheiman al Jazz Club La Vcientina en un gran concert. Aquest és el seu primer disc liderant una formació, però ha enregistrat molts altres discos amb l’Ignasi Terraza, BJO, Toni Solà, Big Mama, i d’altres.

1.- Lined with a groove (Ray Brown) 3m33s

8.- The days of wine and roses (H.Mancini) 5m21s

9.- Time after Time (Cahn-Styne) 4m28s

SEGONA PART: HARD BOP, alguns temes en directe i algun altra que no.

“WHISPER NOT”

BENNY GOLSON

Tema enregistrat en directe al Japó el 1987 amb Freddy Hubbard a la trompeta, Ron Carter al contrabaix, Benny Golson al saxo tenor, Mulgrew Miller al piano i Marvin Smitty Smith a la bateria. Aquest magnífic tema del compositor de tants i tants temes, entre els quals una de les millors balades “I remember Cliford”, es pot escoltar en moltes altres actuacions mitjançant el You Tube o bé escoltant discos com el Lee Morgan Sextet, amb el Hank Mobley al tenor i és clar Lee Morgan a la trompeta, però he escollit aquesta versió pel gran i llarg solo que fa el sr. Benny Golson amb el seu tenor.

Whisper Not (Benny Golson) 9m56s

“WALKIN’”

MILES DAVIS ALL STARS

Editat per JVC Victor

Enregistrat el 3 d’abril de 1954

L’innegable força i convicció present en l’execució de Walkin’ per Miles Davis, sobrepassa la urgència i passió amb les quals ell voldria reclamar de ple dret el seu estatus com a primer arquitecte del Bop. Davis està recolzat pel els seus ALL STARS amb la seva primera secció rítmica: Horace Silver al piano, Percy Heath al contrabaix i Kenny Clarke a la bateria. Per omplir el sextet hi tenim també el J.J. Johnson al trombó i Lucky Thompson al saxo tenor, que seran els qui tocaran el magnífic Walkin’

Walkin’ (Carpenter) 13m28s

Programa nº 86 dia 24 de novembre de 2011 (Carles)

2011-11-28T08:36:00.000-08:00

LOUIS ARMSTRONG & DUKE ELLINGTON the masters take

L.Armstrong, trompeta i vocal; Duke Elligton, piano;

Trummy Young, trombó; Barney Bigard, clarinet;

Mort Herbert, baix; Danny Barcelona, bateria.

Sessió produïda per Bob Thiele en N.Yortk city, el 3 d´abril de 1961

DUKE´S PLACE

I´M JUST A LUCKY SO AND SO

COTTONTAIL

MOOD INDIGO

THE BEAUTIFUL AMERICAN

BLACK AND TAN FANTASY

THE MOOCHE

STAN GETZ & BILL EVANS

Stan Getz, saxo tenor; Bill Evans, piano;

Ron Carter, baix; Elvin Jones,bateria

Enregistrat als estudis de Rudy Van Gelder, el 5 de maig de 1964

NIGHT AND DAY

BUT BEAUTIFUL

FUNKALLERO

MY HEART STOOD STILL

SARAH VAUGHAN WITH CLIFFORD BROWN

Sarah Vaughan veu; Clifford Brown, trompeta;

Herbie Mann, flauta;Paul Quinichette, saxo tenor;

Koe Benjamin, baix; Roy Haynes, bateria.

Gravació, desembre de 1954, en Fine Sound, New York City

LULLABY OF BIRDLAND

APRIL IN PARIS
JIM

IT´S CRAZY

Programa nº 85, dia 10 de novembre de 2011 (Miquel)

2011-11-14T09:25:00.000-08:00

Bona nit de nou amigues i amics de Jazz Club de Nit. Avui em torna a tocar a mi, Miquel Tuset, fer el programa que alternem amb el Carles Guillem cada quinze dies. El Carles ens sorprèn a cada programa amb uns discos molt ben trobats, però haig de felicitar-lo per tal i com va fer i presentar el darrer. Va ser un programa didàctic, molt ben explicat i amb una molt bona música. A veure si ho faig jo tan bé.

Avui hi tornem amb la discogràfica Fresh Sound Records en el seu segell de novetats el New Talent, presentant-vos tres propostes diferenciades, amb músics d’aquí i de fora d’aquí. Ho sigui que els tres discos que escoltareu estan editats per Fresh Sound Records.

El primer treball que us presento és el

BARITONE RHAPSODY JOAN CHAMORRO FSNT 385

Plays de nusic of Pepper Adams, Gerry Mulligan, Serge Chalof i Harry Carney FEATURING SCOTT ROBINSON

amb la col·laboració del Taller de Músics.

Produït per Joan Chamorro i Jordi Pujol

Enregistrat als estudis Laietana, Barcelona, per Nacho Nogueras i Jordi Vidal

Parlar de Joan Chamorro és una tasca fàcil però pot ser molt llarga, ja que aquest home atresora una llarga història com a músic, com a docent, un dels primers teòrics del Taller de Músics, i ara, darrerament al capdavant de la Sant Andreu Jazz Band, una Big Band de nens, nenes, nois i noies, músics tots, que a més d’un ens varen sorprendre la primera vegada que els vàrem veure. Si parlem que és la Big Band que va fer més concerts el darrer 2010, doncs ja us podeu imaginar el valor que això representa. També el podem trobar al capdavant d’una formació més reduïda, presentant a la jove revelació Andrea Motis, cantant, saxofonista i trompetista. Tota una troballa, treballada d’ençà una desena d’anys. Bé, tot això i més és el Joan Chamorro, o sigui que quan pugueu, aneu-lo a veure amb la formació que sigui. Comencem doncs amb els temes d’aquest treball liderat per ell.

En els dos primers temes que escoltarem tenim a

Joan Chamorro, saxo baríton

Enrique Oliver, saxo tenor

Toni Belenguer, trombó

David Mengual, contrabaix

David Xirgu, bateria

1. Love or leave me (Walter Donaldson) 4m42s

3. Bossa Nouveau (P. Adams) 3m42s

i en el següent, la col·laboració especial de

Sergi Vergés, trombó i arranjaments

Víctor de Diego, saxo alt i tenor

Jon Robles, saxo tenor

Julián Sánchez, trompeta

5. Elevation (G. Mulligan) 4m17s

Ara la formació és la següent:

Joan Chamorro, saxo baríton i saxo baix

Scott Robinson, saxo tenor, baríton i saxo baix i trompeta

Joan Monné, piano

David Mengual, contrabaix

David Xirgu, bateria

9. Baritone Rhapsody (J. Chamorro) 7m03s

l’ordre dels solos en el darrer d’aquest disc tema és el següent:

Joan Chamorro, saxo baríton: Joan Monné, piano

Scott Robinson, saxo baríton: David Mengual, contrabaix

Joan Chamorro, saxo baix: Scott Robinson, trompeta

11. Blues peleón (J. Chamorro) 6m34s

Canviem d’estil i ens anem a temes més reposats, que a més són composicions pròpies, en aquest cas de Toni Mena, guitarrista.

QUADERN

TONI MENA FSNT 392

Enregistrat el 12 i 13 de gener de 2010 a l’estudi 44.1 de Girona per Toni Paris.

Produït i mesclat per Toni París i Toni Mena

Productor executiu, Jordi Pujol

Disc dedicat a l’Elena per estar al meu costat, diu el Toni.

Julián Sánchez, trompeta

Toni Mena, guitarra

Juan Pablo Balcázar, contrabaix

Carlos Falanga, bateria

S’ha de dir que tots els temes són composicions del Toni Mena.

Toni Mena, de la plana de Vic, va formar part del grup Buhos, essent-ne el seu guitarrista a partir del març de 2009, donant-li al grup aires molt més jazzístics fins el 2010. Any en que el disc “Radio Buhos” del grup Buhos va estar entre els 5 més venuts de l’any, a part de fer una de les gires més multitudinàries que mai havia tingut el grup. També va formar part d’altres projectes com són Urban Activity i Audiomental. El Toni Mena amb la formació d’aquest disc va presentar el seu projecte el 15 i 16 de febrer de 2008 al Jamboree, amb molt èxit de públic i crítica especialitzada.

Escoltarem uns quants temes d’aquest treball, començant pel primer

1. Sinopsis 6m00s

2. Diagnòstic 3m40s

4. Incoherent 5m35s

7. Dr. Gull 3m50s

8. Fràgil 6m00s

I tornem a endinsant-nos en músiques actuals, contemporànies de la mà d’una formació de luxe, si parlem només de Mark Turner i Aruan Ortiz, dos dels sis músics que ens acompanyaran la resta del programa. El líder de la formació és però el trompetista

Christoph Siegrist presentant el seu treball

WELCOME TO THE BLUE WORLD FSNT 389

Enregistrat l’11 i 12 de maig de 2009 als estudis de gravació Hotel Samurai, a Brooklyn, NY.

Produït per Christoph Siegrist

Productor executiu, Jordi Pujol

Christoph Siegrist, trompeta

Mark Turner, saxo tenor

Aruan Ortiz, piano i fender rhodes

Massimo Bolcati, contrabaix

Richie Barshay, bateria

I Joshua Kwassman en els temes 2 i 7

Anem a escoltar quina música ens presenta aquest jove trompetista suec, ja que hem de dir que tots els temes són composicions d’ell, excepte el tema Half Nelson que és de Miles Davis.

Comentaris sobre aquest jove músic els tenim i són aquests:

Diu el Chris Potter del Christoph que és un prometedor trompetista que ha posat en un àlbum tota una sèrie de potents i forts temes originals, a més a més de comptar amb la col·laboració d’un dels saxofonistes que més m’agraden, Mark Turner.

També ens diu en Wallace Roney, escolteu a Christoph, és un gran trompetista.

Podeu llegir, en anglès, una crítica molt ben parida sobre aquest àlbum al web de All About Jazz, feta pel Dan Bilawsky el 30 de juliol de 2011.

Començarem pel primer tema del disc

1. Columbus 9m33s

2. Welcom to the blue world 6m18s
6. Third Ear 6m40s

I ja per acabar, fem-ho amb el tema de Miles, en el seu estil més bopper amb un tema ple de swing i blues, un tema Hard Bop d’allò més guapu. Tema inclòs en l’àlbum “Workin’ with The Miles Davis Quintet” enregistrat el 26 d’octubre.

Hi van haver dues sessions enregistrades l’11 de maig i el 26 d’octubre de 1956 les quals varen donar per fer quatre àlbums amb el quintet de Miles Davis, àlbums que es varen dir Relaxin’, Steamin’, Cookin’ i Workin’ with The Miles Davis Quintet. El quintet ja sabeu que estava format per Miles Davis, John Coltrane, Red Garland, Paul Chambers i Philly Joe Jones, la millor formació de l’època, el seu primer quintet.

8. Half Nelson (M. Davis) 6m07s

RÀDIO A LA CARTA

2011-11-07T11:46:00.000-08:00

Amigues i amics de Jazz Club de Nit. Una altra manera d'accedir als àudios dels programes és entrant en la web de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i si cliqueu a l'enllaç que us poso tot seguit:

http://radio.santvidigital.cat/radio-online/radio-a-la-carta/jazz-club-de-nit

Programa nº 84, dia 3 de novembre de 2011 (Carles)

2011-11-07T11:19:00.000-08:00

ART BLAKEY, BATERIA AMB ELS JAZZ MESSENGERS
ANY 1955

Freddie Hubbard, trompeta

Curtis Fuller, trombó

Wayne Shorter, saxo tenor

Cedar Walton, piano

Moani´n 9,34m

The drum thunder 7,30m

ART BLAKEY

ANY 1956

Bill Hardmann, trompeta

Jackie Mc Lain, saxo alt

Sam Dockery, piano

Spansky de Brest, baix

A night in Tunisia 12,50m

STEPHANE GRAPELLY, violi

PHIL WOODS, saxo tenor I alt

Ohio 1987

All of me 4,54m

Star eyes 4,20m

Anything goes 4,32m

Don´t blame me 5,03m

LAMBERT, HENDRICKS & BAVAN

New-York 1962

Gildo Mahones, piano

George Tucker, baix

Jimmie Smith, bateria

Clark Terry, trompeta

Coleman Hawkins, saxo

One O´Clock jump 2,38m

Cousin Mary 3,32m

Dis Hyunh 3,22m

Watermelon man 5,08m

Walkin´ 7,53m

Programa nº 83, dia 27 d'octubre de 2011 (Miquel)

2011-11-03T00:27:00.000-07:00

Programa amb poca lletra i molta música dedicat a tres músics que fan la seva música, amb estils diferents, però amb el denominador comú de la creativitat actual, moderna, i una gran qualitat interpretativa. De vegades aquest terme final ja se suposa, ja que són professionals i per tant fan el que han aprés a fer després de llargs anys d’estudis, tal i com passa amb d’altres professions. Bé, és cert, però no està de més recordar-ho; aquests joves músics de Jazz toquen de collons.

En els tres músics que avui ens acompanyen hi ha algunes diferències, ja no d’estil i sí de producció. El primer que escoltarem, el treball de Josep Tutusaus, està editat per Fresh Sound Records, mentre que el segon, treball de l’Iván Rojas, està editat per K music amb el patrocini del Gobierno de Canarias, i finalment el darrer que posarem, el treball de l’Elisabet Raspall te tota la pinta de ser una autoproducció. Comencem doncs amb el trombonista Tutusaus, al qual el podem veure en diferents formats des de la gran Big Band fins el petit quartet del seu treball discogràfic.

JOSEP TUTUSAUS

CHAMPAGNE SPARKLE

Editat per FRESH SOUND RECORDS FSNT 393

Produït per Josep Tutusaus

Productor Executiu, Jordi Pujol

Enregistrat i masteritzat el dies 8, 9, 10 i 11 de novembre de 2010 a Barcelona a The Room BCN pel Gorka Dresbaj

Josep Tutusaus, trombó

Hugo Astudillo, saxo alt

Marko Lohikari, contrabaix

Carlos Falanga, bateria

Josep Tutusaus, trombonista / compositor que ha liderat diversos projectes en els últims anys. Recentment ha sortit editat el primer treball discogràfic d'aquesta formació de la mà de Fresh Sound New Talent. En aquesta ocasió Tutusaus ens presenta el seu univers sonor a través d'una sèrie de composicions dotades de subtilesa, enginy i sempre tenint en compte la vessant melòdica com a columna vertebral. Els altres membres de la banda, Astudillo, Lohikari i Falanga, músics de contrastada solvència, s'encarreguen d'unificar la sonoritat de la banda.

Practiquen un Jazz on qüestions com els ritmes d'amalgama, composicions amb estructures complexes o afinacions de quarts de to típiques de l'Índia es presenten amb mesura i queden integrades dins de les composicions, que tot i fer l'ullet en alguna ocasió al cool jazz dels 50 esdevenen fresques i originals.

1. NO VA INTERNET 4m43s

2. CARALLIBRE 5m44s

3. CAVA HANGOVER 8m16s

5. HAM 4m11s

6. BASIE LYRD 4m48s

Canviem d’estil, deixem el trombó per endinsar-nos en la guitarra de l’Iván Rojas, canari i gran guitarrista, el qual ens oferirà, en aquest el seu primer treball, músiques exquisides, gràcies a la col·laboració de la resta de grans músics i amics.

IVÁN ROJAS QUARTET

I’M PURE SOUL

Editat per K_music i patrocinat pel Gobierno de Canarias

Enregistrat als estudis 44.1 de Girona l’octubre de 2009

Mesclat per Toni Paris i Iván Rojas

Iván Rojas, guitarra

Guillermo Caliero, trompeta

Marko Lohikari, contrabaix

André Sumelius, bateria

1. En la oscuridad 6m32s

3. I’m pure soul 8m08s

4. Jazzvier 6m37s

6. Epilectic Blues 8m01s

Tornem a canviar d’estil i ara ens endinsem en la Bossanova de la mà d’Elisabet Raspall i el seu treball Bossanova i la Geltrú.

BOSSANOVA I LA GELTRÚ

RASPALL ROSSI STEIMBERG WARBURTON

Editat per Raspall Records

Enregistrat i mesclat als estudis Nómada 57

per Pere Aguilar els dies 2 i 3 de gener de 2010

Masteritzat per Tom Warburton

Elisabet Raspall, piano

Anna Rossi, veu

Tom Warburton, contrabaix

Mariano Steimberg, bateria

1. Chovendo na Roseira (Tom Jobim/ arren. E. Raspall) 3m32s

2. Qui s’ha begut la lluna? (E. Raspall/ Mercè Rojals) 5m51s

3. É com esse que eu vou (Pedro Caetano) 7m45s

5. Modinha (Tom Jobim/Vinicius de Moraes) 5m10s

7. Dinorah dinorah (Ivan Lins) 4m20s

Programa nº 82, dia 13 d'octubre de 2011 (Miquel) Joe Henderson

2011-10-13T23:59:00.000-07:00

Joe Henderson és la prova que el jazz es pot vendre sense haver de fer baixar el nivell de la música; això deixem-ho pels creatius i el marketing. Tot i que el seu so i estil virtualment no va canviar des de la meitat dels 60s, Joe Henderson, que va signar amb Verve el 1992, va ser tractat com un dels grans esdeveniments per la marca (havent enregistrat però moltes sessions memorables amb altres companyies). Els enregistraments amb Verve varen estar dedicats a diversos monstres del Jazz, fent tributs a Miles Davis, Billy Strayhorn, Antonio Carlos Jobim, etc) a resultes d’això, va esdevenir una celebritat nacional i un constant punt de referència tant si el seu so estigues sonant igual o com quan va entrar en una mena d’obscuritat en els anys 70s.

El primer treball discogràfic que posaré aquesta nit serà.

MODE FOR JOE

JOE HENDERSON

Editat per Blue Note

Enregistrat el 27 de gener de 1966 als Van Gelder Studios

Cinquè i últim àlbum dels que va fer amb Blue Note del saxofonista Joe Henderson, aquest però amb una formació potent i superior al típic quintet. Henderson dóna la benvinguda a tota una banda d'estrelles (el trompetista Lee Morgan, el trombonista Curtis Fuller, el vibrafonista Bobby Hutcherson, el pianista Cedar Walton, el baixista Ron Carter i el bateria Joe Chambers) i junts porten a terme originals de Henderson (incloent "A shade of Jade"), Walton i Morgan ("Free wheelin"). La música avançada que hi ha en aquest disc té un munt de moments emocionants i tots els talents joves toquen al nivell que es podia esperar. [Originalment publicat en LP el 1966, Mode for Joe ha estat reeditat en diverses ocasions en CD, la reedició de 2004 de Blue Note remasteritzada per Rudy Van Gelder és molt recomanable, encara que la diferència de so és mínima i la versió bonus de "Negre" ha estat col·locada al mig dels títols en comptes de posada al final.]

Joe Henderson, saxo tenor

Lee Morgan, trompeta

Curtis Fuller, trombó

Bobby Hutcherson, vibràfon

Cedar Walton, piano

Ron Carter, contrabaix

Joe Chambers, bateria

Després d’estudiar al Kentucky State College i la Universitat de l’estat de Wayne, Joe Henderson va tocar primer a Detroit per després complir amb els deures militars del 1960 al 1962. Va tocar poc temps amb el Jack McDuff, per després guanyar reconeixement amb el Kenny Dorham des del 1962 fins el 1963, ell, el Kenny, un vetarà trompetista de Bop, qui el va catapultar i ajudar a signar per Blue Note. Henderson va aparèixer en multitud de sessions de Blue Note com a líder i com acompanyant, estant amb l’Horace Silver Quintet des del 1964 al 1966 i amb la Banda del Herbie Hanckok del des 1960 fins el 1970.

Mode for Joe (Cedar Walton) 8m02s

A Shade for Jade (J. Henderson) 7m07s

Des de l’inici va tenir un so distintiu i un estil propi, tot i haver escoltat i après dels dos grans mestres del saxo tenor, John Coltrane i Sonny Rollins, va desenvolupar noves idees i frases que el varen diferenciar de la resta de saxofonistes. Henderson va ser capaç d’improvisar en les dues direccions, cap a l’interior i cap a l’exterior, des del Hard Bop cap a formes més lliures, més free. Durant els anys 70s va enregistrar per Milestone i va viure a San Francisco però es va prendre com si fos un final d’etapa. La segona meitat dels 80s va continuar tocant com a freelance, dedicat a l’ensenyament i de tant en tant enregistrant amb Blue Note, però va ser quan va tornar amb Verve que va esdevenir famós. Virtualment tots els seus enregistraments anteriors es varen editar en format compacte incloses les sessions amb Milestones. El 30 de juny de 2001, Joe Henderson va morir a causa d’una insuficiència cardíaca després d’una llarga batalla contra l’Emfisema.

Free Wheeling (Lee Morgan) 6m39s

Black (Cedar Walton) 6m51s

Ara farem un salt en el temps i ens situarem a l’època més gloriosa del Joe Henderson i ja més propera a l’actual. Entrarem en el mon de Verve, on va fer una sèrie d’homenatges, com he dit abans.

LUSH LIFE The music of Billy Strayhorn

JOE HENDERSON

Editat per Verve

Enregistrat digitalment, mesclat i masteritzat per Rudy Van Gelder

Enregistrat el 3,6 i 8 de setembre de 1991 als Van Gelder Studios

Amb l’enregistrament d’aquest disc, els executius i publicistes de Verve varen veure que sí, que el Jazz també podia vendre, i jazz de qualitat. El veterà saxofonista Joe Henderson, posseïdor d’un estil propi i inconfusible des que va entrar a formar part de les lligues dels grans músics de Jazz, va passar llargs períodes en plena obscuritat, abans de tornar a reeixir com a super estrella del Jazz. Així com la música de la seva “tornada” que és mereixedora de tots els qualificatius. Henderson toca deu dels temes més significatius de Billy Strayhorn, mà dreta de Duke Ellington, en una gran varietat de registres instrumentistes, des del quintet amb el Wynton Marsalis fins els duets amb el pianista Stephen Scott, el baixista Christian McBride i el bateria Gregory Hutchinson, fins a fer el tema estrella, el “Lush Life” a mode de solo a saxofon. Disc que ha assolit gran èxit artísticament i comercialment, és per tant, totalment recomanable.

Joe Henderson, saxo tenor

Wynton Marsalis, trompeta

Stephen Scott, piano

Chrstian MacBride, contrabaix

Gregory Hutchinson, bateria

1.- Isfahan 6m00s

En formació de duet: J. Henderson, saxo tenor i Christian MacBride, contrabaix.

Tema escrit inicialment per a Johnny Hodges, aquest preciós tema es va inspirar en la bellesa d’aquesta ciutat Persa i va ser escrit per Billy Strayhorn en tornar de la gira que varen fer per l’Iran amb la Big Band del Duke Ellington l’any 1963. Aquest tema també es coneix per Elf i l’enregistrament original no es va fer fins el 20 de desembre de 1966 per la RCA Víctor com una part de la suite “Far East Suite” de Duke Ellington.

6.- A flower is a lovesome thing 6m58s

En formació de quintet, aquest preciós i rar tema del Billy Strayhorn va ser enregistrat per primera vegada per la petita banda de Johnny Hodges per Sunrise Records el 1949. Brilla amb llum pròpia el lirisme de la trompeta de Wynton Marsalis.

8.- Drawing Room Blues 7m33s

En formació de trio, per saxo, piano i contrabaix, tema creat per Duke i Billy en un entremig de les sessions d’enregistrament del “Esquire Jazz Album” per RCA Víctor el 10 de gener de 1949. Ambdós mestres estaven matant el temps fent alguna mena d’improvisacions, la qual cosa va excitar els músics presents, i els va encoratjar a enregistrar-lo. Strayhorn es va asseure al piano i va tocar 12 compassos, llavors s’hi va posar Duke al teclat i ambdós varen continuar els 12 compassos següents. Es varen alternar així 5 cors fins arribar al final.

9.- Upper Manhattan Medical Group 5m00s

En formació de quintet, originàriament el va enregistrar l’orquestra de Duke Ellington per donar a conèixer el trompetista Willie Cook el febrer de 1956. Aquesta composició està dedicada al metge i amic de Duke anomenat Arthur Logan.

SO NEAR, SO FAR

JOE HENDERSON

Editat per Verve

Enregistrat amb sistemes digitals el 12, 13 i 14 d’octubre de 1992 al Power Studio

Continuant amb l’èxit de l’anterior disc “Lush Life”, Joe Henderson ens presenta un altre treball conceptual, aquesta vegada amb deu temes associats a Miles, incloent-hi alguns de poc coneguts. Henderson només va tocar amb Miles alguns caps de setmana al voltant del 1967, però va demostrar comprendre a Miles i a la potencialment difícil música que realitzava. Gràcies a la participació del guitarrista John Scofield, el baixista Dave Holland, i al bateria Al Foster, Henderson reviu alguns temes oblidats com són ara “Teo”, “Swing Spring” i “Side Car” a més a més d’interpretar de manera actual, amb una visió més fresca temes emblemàtics com ara “Miles Ahead”, “Milestones” i “No Blues”. Li agraïm el fet de no haver utilitzat d’altres temes més “senzills” d’èpoques anteriors de Miles.

Joe Henderson, saxo tenor

John Scofield, guitarra

Dave Holland, contrabaix

Al Foster, bateria

Miles Davis a l’habitació. Tu podies sentir el seu “feeling” planant sobre el procés del swing del “Josua”, l’exuberant “Miles Ahead”, l’astut i bluesy “PFrancing”. Però aquesta sessió musical va arribar al seu pic més dramàtic amb “Flamenco Sketches”, la delicada peça del “Kind Of Blue”, amb reminiscències Zen. Un silenci va caure sobre la sala de control alhora que Dave Holland introduí les dues seves ressonants notes per començar el tema i John Scofield i Al Foster varen sumar-s’hi sensiblement. Al Foster sacsejà suaument les escombretes sobre la caixa i quan Joe Henderson va posar-se el saxo als llavis per bufar aquest familiar tema, la invocació va ser completa. Un calfred ens va recórrer el cos i se’ns va posar la pell de gallina. Hi havia molt de Miles a l’estudi de gravació. Tant a prop, tant lluny.

Això va ser un tribut personal. Tots els músics de la sessió havien compartit escenari amb Miles Dewey Davis durant la seva llarga i extraordinària carrera.

Holland va pujar a bord del vaixell de Miles l’agost de 1968 i va ser-hi com a part integral de la banda fins la tardor de 1971. Henderson va ser-hi de passada amb el Miles i Wayne Shorter el 1967. L’estada de Scofield amb Miles va anar des de 1982 fins el 1985 i va abastar quatre àlbums. Foster, qui es va ajuntar a la banda al final de 1971 i va rodar amb Miles a través del seu període més psicodèlic, el seu retir temporal i la tornada a la banda els primers 80s, és el que ha estat més proper a Miles i durant més temps. El sentiment de pèrdua que ell sent no es pot ni mesurar ni expressar en paraules. Abans que comencessin les gravacions, Al va penjar una foto de miles a sobre d’un dels seus timbals. El productor Richard Seidel va dir “Ha tocat tota la sessió de gravació mirant-se al Miles”, i “Va ser molt emocionant per ell”.

Tal i com va dir Miles a la seva autobiografia, “Al Foster va ser la persona més pròxima a mi en la meva nova banda, ja que abans, havia estat amb mi força temps. Era realment una persona molt espiritual, i era molt maco està prop d’ell. Va ser Al qui va mantenir-me en contacte amb l’escena musical quan jo vaig estar retirat aquells anys. Jo hi intentava parlar cada dia quan estava retirat i realment vaig confiar amb ell tot aquell temps”.

Per tant, va ser amb els sentiments genuïns d’amor i respecte que aquestes sessions es varen realitzar. “Aquesta era una manera de posar alguna cosa nova dins el compacte”, va dir Joe. “Pel camí del reconeixement a un dels més grans músics que ha estat en aquest planeta durant la nostra vida”.

Aquesta és una música honesta i inspirada. Hi ha màgica en cada tema.

Bill Milkowski.

1. Miles Ahead (Miles Davis/Gil Evans) 4m31s

L’enregistrament original va ser el 10 de maig de 1957 per “Miles Ahead” amb Columbia, amb 19 temes arranjats per orquestra i dirigida per Gil Evans. No s’ha de confondre amb l’enregistrament de Prestige fet el 1953 de “Miles Ahead” on Miles improvisa sobre una progressió d’acords en el “Milestones” de 1947.

3. Pfracing (no blues) (Miles Davis) 8m18s

Enregistrat originalment el 7 de març de 1961 per “Some Day My Prince Will Come” per Columbia, amb Hank Mobbley al saxo tenor, Wynton Kelly al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria. En posteriors gravacions aquest tema es diria “No blues”.

5.- Milestones (Miles Davis) 5m57s

Va ser la primera composició enregistrada per Miles, la primera sessió com a líder, “Miles Davis All Stars”, enregistrat el 14 d’agost de 1947 per Savoy. No s’ha de confondre amb “Milestones” del 1958 i del àlbum de Columbia amb el mateix nom. En aquesta sessió, la primer com a lúder, hi havia Max Roach a la bateria, Charlie Parker al saxo tenor, john Lewis al piano i Nelson Boyd al contrabaix. (També va ser el primer tema que es va enregistrar en les sessions d’aquest àlbum).

Swing spring (Miles Davis)

L’enregistrament original va se el 24 de desembre de 1954 per “Miles Davis and the Modern Jazz Giants” i amb Prestige, amb Milt Jakson al vibràfon, Thelonious Monk al piano, Peercy Heath al contrabaix i Kenny Clarke a la bateria.

Flamenco Sketches (Miles Davis)

Enregistrat originalment el 22 d’abril de 1959 pel gran “Kind Of Blue”, àlbum de Columbia, amb Cannonball Adderley al saxo alt, John Coltrane al saxo tenor, Bill Evans al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria.

Teo (Miles Davis)

Enregistrament original el 21 de març de 1961 per “Some Day My Prince Will Come” per Columbia, amb John Coltrane al saxo tenor, Wynton Kelly al piano, Paul Chambers al contrabaix i Jimmy Cobb a la bateria.

So near, so far (Tony Crombie/Benny Green)

Enregistrament original el 14 de maig de 1963 per “Seven Steps To Heaven” per Columbia amb George Coleman al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.

Joshua (Victorr Feldman/Miles Davis)

Circle (Miles Davis)

Enregistrament original el 24 d’octubre de 1966 per “Miles Smiles” per Columbia, amb Wayne Shorter al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Toni Williams a la bateria.

Side Car (Miles Davis)

Enregistrament original el 13 de febrer de 1968, amb Wayne Shorter al saxo tenor, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix, Toni Williams a la bateria i George Benson a la guitarra. La primera realització va ser el 1979 com a “Circle In The Round” per Columbia.

Programa nº 81 dia 6 d'octubre de 2011 (Inici de la tercera temporada) pel Carles Guillem

2011-10-09T01:47:00.000-07:00

THE CARIBBEAN JAZZ PROJECT Grabació l´any 2003

Dave Samuels, vibràfon i marimbes

Dario Eskenazi, piano

Dafnis Prieto, bateria i timbals

Robert Quintero, congues

Rubén Rodriguez, baix

Ray Vega, trompeta

Randy Brecker, trompeta

Romero Lubambo, guitarra

Mark Walker, bateria

Café, percussió

1 Birds of a feather

2 On the road

3 Turnaboat

4 Against the law

5 Blue

6 Weird nightmare

7 Minor mood

ASPECTS BENNY CARTER Capitol Studios Los Angeles estiu del 58

Acompanyat per trenta musics, entre ells destaquem a Pete Condoli, Buddy Collette, Shelly Mann, Frank Rossolino, i Barney Kessel

1 June in January

2 February fiesta

3 March wind

4 I´ll remember April

5 September song

6 Something for October

7 Roses in December

8 February fiesta

9 August moon

10 Swing in November

L´ESTIL DIXIELAND Grabacions del 1917 al 1940

Original Dixieland jass band
1 Dixie jass band one step

2 Tiger rag

Eddie Condon and his Dixieland band
3 Louisiana

Louis Armstrong
4 Muskrat ramble

Programa nº 80 Saxofonistes recordant els anys 40s i 50s

2011-10-09T00:55:00.000-07:00

PROGRAMA Nº 80: SAXOFONISTES RECORDANT ELS ANYS 40-50

Bona nit amigues i amics seguidors de Jazz Club de Nit. Després d’uns dies d’inactivitat hi tornem, avui em toca a mi, Miquel Tuset, amb la música que més ens agrada, el Jazz.

Avui, ja ho diu la capçalera del programa, recordarem els saxofonistes que varen fer furor allà pels finals dels anys quaranta.

Això ho farem posant dos discos de dos saxofonistes que ens han visitat al Jazz Club La Vicentina; estem parlant del Fredrik Carlquist i el Toni Solà. Aquest darrer tornarà el 21 d’octubre amb el seu quartet i el gran Josep Maria Farràs a la trompeta i del primer ja en vàrem posar una petita mostra en un programa anterior, el nº 58. Avui hi tornarem aprofitant l’avinentesa de l’homenatge a l’estil de Jazz ja comentat.

El primer disc que posarem serà el del Fredrik, el “Playing Cool”. Disc en honor del gran “Pres” Lester Young i que vàrem tenir el gran plaer d’escoltar a la sala xica amb el mateix Fredrik Carlquist, Joan Chamorro, Garry Fimister i Xavi Hinojosa.

FREDRIK CARLQUIST: PLAYING COOL

Editat per FCJazz

Enregistrat a Barcelona pel mateix Fredrik excepte els temes 3 i 12 que els va enregistrar Par Davidsson als Varispeed Studios a Malmo, Suècia.

Fredrik Carlquist, saxo tenor

Joan Chamorro, saxo barítono

Dave Mitchell, guitarra

Garry Fimister, contrabaix

Caspar St. Charles, bateria.

I en els temes 3 i 12 enregistrats a Suècia

Fredrik Carlquist, saxo tenor

Johan Leijonhufvud, guitarra

Chris Higgins, contrabaix

Joe Smith, bateria.

Fredrik Carlquist va néixer a Jönköping Suècia el 1969 i va començar a tocar el clarinet a l'edat de nou anys i el saxofon als deu. Va estudiar música a l'Escola de Música Skurupus 89-91 i després al Malmo College of Music, on va rebre una llicenciatura en Belles Arts i Música el 1996.
Des de 2001 ha estat vivint i treballant a Barcelona. Està casat amb Ulrika Carlquist i junts tenen una filla, Nora Lee.

1. East of the Sun (Brooks Bowman) 5m48s

Fredrik realitza regularment actuacions amb les seves pròpies formacions i a més a mes, és un membre estable de la Terrassa Big Band, Jazz Vision Julian Vaughn, ALO, i el quartet de Michelle Faber.

5. Bossa Antigua (Paul Desmond) 4m56s

Com a músic ha treballat amb artistes i grups com: Illa Cantor, Bergcrantz Anders, Kallin Stubben, Lindgren Richard, Albert Bover, Smith Lavay, Guillermo Klein, Jorge Rossy, Joan Sanmartí, Jaume Vilaseca, Frank Foster, Marc Miralta, Mònica Zetterlund, Andreu Saragossa, Benny Bailey, Reid Anderson, Horacio Fumero, Sergi Sirvent, Svante Turesson, Pier Wyboris, Mitchell Dave, Ignasi Terrassa, Joe Magnarelli, Charles Tolliver i molts altres.

6. I Should Care (S. Cahn, A,Stordahl i P. Weston) 6m00s

Fredrik ha tocat en molts clubs importants i festivals com: Festival de Jazz de Barcelona, Jamboree, Skeppsholmen, Cafe Central de Madrid , Festival de Jazz de Getxo, Jazzclub Fasching, Copenhaguen Jazzhouse, Village Vanguard, Màlaga Festival de Jazz i el Festival de Jazz de Terrassa.Ha actuat per tot Europa, als EUA, Mèxic, Colòmbia i Xina. També ha treballat com a professor a l'Escola de Música Skurups Sundsgardens Folkhögskola i com arranjador i saxofonista al Servei Públic TV Sueca. A Barcelona, és professor de clarinet i flauta al Centre d'Estudis Musicals Passatge.

9. Lullaby Of The Leaves (B. Petkere i J. Young) 4m56s

Fredrik ha publicat quatre CD amb el seu propi nom i toca en una vintena d'altres formacions com acompanyant.

"Ferdrik Carlquist Playing Cool" - fcjazz 2011

"Carlquist and Mitchell" - Blau Records 2008

"Opposite" - Dragon Records 2011

"It's About Time It's About Love" - Dragon Records 1999

11. Sweet and Lovely (Arnheim, N.Daniel i H.Tobias) 4m30s 25m

Continuem ara amb el disc del Toni Solà acompanyat del gran Scott Hamilton.

TONI SOLÀ QUARTET, EIGHT REASONS TO LISTEN IT

Amb SCOTT HAMILTON

Produït per Toni Solà.

Productor Executiu Jordi Pujol.

Editat per Fresh Sound Records en la seva secció Swing Alley sa007

Enregistrat als Estudis Laietana (Barcelona) el 18 i 19 d’octobre del 2005 per Jordi Vidal.

Toni Solà, saxo tenor (canal esquerre a les pistes 1, 3 i 6)

Scott Hamilton, saxo tenor (canal dret a les pistes 1, 3 i 6)

Gerard Nieto, piano

Ignasi Gonzalez, contrabaix

Esteve Pi, bateria.

1. Secret Love (Webster-Fain) 10m26s

3. The one before this (Gene Ammons) 9m13s

4. Minor Reasons (Toni Solà) 5m20s

6. Bernie’s Tune (Miller-Stoller-Leiber) 6m11s

8. Fried fish Blues (Toni Solà) 5m43s 27m

Programa nº 79 dia 21 de juliol de 2011 (Carles)

2011-07-22T14:54:00.001-07:00

JAM SESSION LOS ANGELES ,1954

Amb Clifford Brown, trompeta

Clark Terry, trompeta

Maynard Ferguson,Trompeta

Herb Geller,saxo alt

Harold Land,saxo tenor

Richie Pôwell,piano

Junior Mance,piano

Keeter Betts,baix

George Morrow,Baix

Max Roach,bateria

Dinah Washington,veu

1.- What is the thing called love 14,58

2.- Move 14,28

3.- You go to my head 11.02

4.- I´ve got you under my skin 5.20

5.- It might as well be spring 3,31

Programa nº 78

2011-07-22T14:53:00.003-07:00

Programa nº 77 dia 7 de juliol de 2011 (Carles)

2011-07-22T14:52:00.003-07:00

OSCAR PETTIFORD contrabaix i violoncello

Amb:

Allan Botchinsky, trompeta / Eric Nordstrom, saxo tenor /

Louis Hjulmand, Vibrafon / Jan Johanson, piano i Jorn Elniff, bateria

Montmartre blues

Why not? That´s what

My litlle cello

Two little pearls

Blue brothers

DIZZY GILLESPIE,trompeta i vocal

Amb:

Sonny Rollins, saxo tenor / Sonny Stitt, saxo tenor

Ray Bryant, piano / Tommy Bryant, baix i Charlie Persip bateria

On the sunny side of the street

The eternal triangle

Afte hours

Programa nº 76 dia 30 de juny de 2011 (Miquel)

2011-07-22T14:52:00.001-07:00

Bona nit i bon Jazz. Per diversos motius personals, aquest programa es va enregistrar abans de la seva difusió, i estarà dedicat a dos estils de Jazz diferenciats entre ells. El Latin Jazz i el Jazz Clàssic.

Primer escoltarem un disc de ja fa uns quants anys, editat per Fresh Sound i que és el de l'Eladio Reinon Octet acompanyat de Bebo Valdés. Acabarem amb diversos tracks del disc Moments de La Locomotora Negra.

Programa nº 75 dia 23 de juny de 2011 (Carles)

2011-07-01T07:57:00.001-07:00

Art Pepper,saxo alt & Shorty Rogers,trompeta

Frank Patchen,piano,Howard Rumsey baix,Shelly Manne,bateria

What´s new 2,17

All the things you are 3,04

Scrapple from the apple 6,24

Tin,Tin,Deo 4,02

Cherokee 6,50

Flip Phillips Celebrate His 80^th Birthday

At the March of Jazz 1995

Flip Phillips,tenor sax-Scott Hamilton tenor sax—Phil Woods alto sax-

Buddy DeFranco clarinet-Bob Wilber soprano sax-Randy Sandke

Trompeta-Carl Fontana Trombó-Dick Hyman piano-Derek Smith piano-

Ralph Sutton piano- Her Ellis guitarra-Howard Alden guitarra-Billy

Bauer guitarra-Bob Haggart baix-Milt Hinton baix-Sean Smith baix

Butch Miles bateria-Jake Hanna bateria-

Poor butterfly 8,17

When you know 2,24

The claw 8,03

Hasimoto blues 6,50

Perdido 9,59

Tema de la introducció i final del programa de Jazz Club de Nit

2011-06-27T03:43:00.000-07:00

Hola de nou amigues i amics: a l'espera de posar el darrer programa del Carles, dir-vos algunes coses, poques, del tema que utilitzem en fer la introducció i el final del programa. Tema que va enregistrar el Joaquim a casa seva conjuntament amb un amic seu, periodista de TV3, qui va posar la veu.

El tema es diu I'll be your baby tonigth, i és un tema de Bob Dylan! El músic que l'interpreta, cantant, saxofonista i compositor ell, acompanyat del seu grup és el Curtis Stigers!. Doncs ja ho sabeu sinó ho sabíeu. Ens veiem. Miquel Tuset.

Aquí teniu un enllaç al tema en vídeo amb youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=csZQ2EUGxgQ

Programa nº 74 dia 16 de juny de 2011. (Miquel)

2011-06-16T15:35:00.000-07:00

PROGRAMA Nº 74: VISITANTS del NORD AL JAMBOREE

Bona nit amigues i amics seguidors de Jazz Club de Nit. Avui ens endinsarem en el Jazz actual de la mà de dos saxofonistes, una dona i un home, d’estils diferents i també amb saxos diferents, ella toca l’alt i el soprano i ell el tenor. Ella dels Països Baixos (Holanda) i ell del Canadà. Ambdós, figures de l’instrument i del Jazz d’ara mateix. Comencem per ella, Tineke Postma.

Vegem qui és Tineke Postma

És una molt activa saxofonista internacionalment reconeguda. Durant la seva estada al Conservatori d’Amsterdam, va rebre dues beques per anar a estudiar a l’escola de música de Manhattan a Nova York, on va aprendre amb Dick Oats, David Liebman i Chris Potter. El 2003 es va graduar amb Honors al Conservatori d’Amsterdam on es va quedar com a professora i ensenya des del 2005. Tineke toca un de manera enèrgica un Jazz modern inspirat en Wayne Shorter, Cannonball Adderlay, John Coltrane, Miles Davis i altres grans llegendes, tot això però amb la seva pròpia creativitat.

CD’s

Tineke ha enregistrat cinc CD’s i un DVD com a lider. Va debutar amb el “First Avenue” (2003) mentre estudiava a Amsterdam i fins arribar a aquest darrer que presentem avui el “The Dawn of light”. En aquest darrer treball hi te una col·laboradora molt especial, l’Esperanza Espalding, no tocant el contrabaix sinó cantant. El vàrem poder escoltar al Jamboree l’1 d’abril d’enguany que és on el vam aconseguir.

TINEKE POSTMA

“THE DAWN OF THE LIGHT”

Editorial Challenge RecordsInt.

Enregistrat el 14 i 15 de desembre de 2010 al Tonstudio Fattoria Musica de Osnabruck (Alemanya) i també al

Acoustic Recording a Brooklyn Nova York el 13 de gener de 2011.

Produït per Tineke Postma i Marc van Roon.

Tineke Postma, saxo alt i soprano

Marc van Roon, piano

Frans van der Hoeven, contrabaix

Martijn Vink, bateria

I la col·laboració d’Esperanza Spalding en el tema 4.

1 – Cançao de amor (Heitor Villalobos) 6m39s

PREMIS obtinguts Les seves remarcables composicions i el seu art han estat reconeguts amb diversos premis entre els quals el Jazz Juan Revelations 2009 (Antibes Juan-les-Pins Jazz Festival) El prestigiós Midem, Premi Internacional Revelació de Jazz de l’any 2006, etc. El seu CD “The Traveller” ha estat nominat el 2010 pels premis Edison.

2 – Falling Scales (T.P.) 7m06s

TINEKE POSTMA QUARTET

El Tineke Postma Quartet (Marc van Roon al piano, Frans van der Hoeven al contrabaix i Martijn Vink a la bateria) es va fundar el 2006 i ha tocat en molts festivals internacionals com els de Noth Sea Jazz, Middelheim Festival a Amberes, Young Euro Jazz de Berlin, Jakarta Jazz Festival, Yokohama Jazz Festival, etc. Aquest quartet va ser el que ens va visitar al Jambore l’1 d’abril i també el que va enregistrar el seu darrer treball “The Dawn of light”.

4 – Leave a place underground (T.P.) 5m32s (lletra de Pablo Neruda)

TINEKE POSTMA INTERNATIONAL QUARTET

Format per Geri Allen al piano, Scott Colley al contrabaix i Terry Line Carrington a la bateria. Grup fundat el febrer de 2009 quan Tineke va enregistrar el seu CD “The Traveller”. Tineke ha tocat amb aquests músics al Barbican Hall de Londres, The North Sea Jazz Festival, etc.. El febrer de 2010 varen tocar al Blue Note de New York. El maig de 2010 al Festival de Jazz Sous les Pommiers a França.

8 – The man who stared at costs (T.P.) 4m52s

10 – Tell it like it is (T.P.) 6m12s

Després de Tineke Postma, “ella” ara el posarem a “ell”,

Grant Stewart

Va néixer el 4 de juny de 1971 a Toronto, Canadà. Va rebre la influència de la música de Charlie Parker, Wardell Gray i Coleman Hawkins a través del seu pare, professor d’institut d’anglès i guitarrista semi professional. Pare i fill, sovint tocaven junts durant hores i hores. Va ser a través d’aquestes primerenques experiències i l’encoratjament del seu pare que Grant va primer va desenvolupar la oïda vers la melodia, l’estil i la improvisació. Va començar amb el saxo alt als 10 anys i quan en va tenir 14, el seu primer professor i líder de la Schofield’s Big Band el va convidar a tocar amb ells de manera professional. Als 17 va canviar l’alt pel tenor i ràpidament va tocar com els seus mestres Pat Labarbara i Bob Moyer, aquest darrer, considerat pel Grant Stewart com el seu millor mestre i una de les seves grans influències amb sonny Rollins, John Coltrane, Don Byas i Lester Young.

El treball que presentem avui és

GRANT STEWART

“AROUND THE CORNER “

Editat per Sharpnine Records

Produït per Marc Edelman

Enregistrat i mesclat per Joe Marciano el 12 d’abril de 2010 al Systems Two,

Brooklyn NY

Grant stewart, saxo tenor i soprano

Peter Bernstein, guitarra

Peter Washington, contrabaix

Phil Stewart, bateria.

Tot i que quan vàrem veure el Grant al Jamboree, va tocar amb tres grans músics locals, el pianista italià establert a l’estat Espanyol, Fabio Miano, l’Ignasi González al contrabaix i el Joan Terol a la bateria. Gran trio per a un gran vent.

Escoltarem un canvi radical d’estil, ens endinsarem en el Hard Bop més actual. En aquest disc, Grant fa un repàs a diversos temes que més li agraden de tocar per les seves variacions melòdiques i rítmiques.

1 – Get Happy (Arlen i Koehler) 5m49s

Als 19 anys se’n va anar a Nova York, on va estudiar amb mestres com el Donald Byrd, Barry Harris i Joe Lovano i on va tocar amb Curtis Fuller, Clark Terry, Brad Mehldau, Peter Bernstein, Jimmy Cobb, i un llarg etc.

2 – The Scene (Tadd Dameron) 6m56s

Se’l va poder veure tocant en llocs com el Birdland, Smoke, The Ketano, The Jazz Standard, etc. Ha tocat per tot Nord Amèrica i Europa així com també al Japó, Taiwan, Brasil, i va ser un dels primers artistes a tocar en l’històric Museu Hermitage de Sant Petersburg, Rusia. Ha estat artista convidat pel Museu Guggenheim amb el seu trio i amb la companyia del gran Jimmy Cobb.

4 –That’s my Girl (Wilder i Engvick) 4m51s

Grant Stewart te dos treballs com a líder amb Criss Cross, Downtown Sounds i More Urban Tones, i un amb Fresh Sound Records anomenat “Buen Rollo”.

Downtown Sounds, aclamat per la crítica dels EEUU, Canadà i Europa, es va enregistrar el 1992 i inclou a Brad Mehldau al piano, Kenny Washington, bateria, Peter Washington al contrabaix i Joe Magnarelli a la trompeta. Va ser escollit un dels 5 millors àlbums del 1994 per Geoff Chapman del Toronto Star.

More Urban Tones es va realitzar amb Peter Bernstein a la guitarra, Peter Washington contrabaix i Billy Drummond a la bateria.

5 – Blue Rose (Duke Ellington) 7m23s

Programa nº 73 dia 9 de juny de 2011. (Carles)

2011-06-15T10:42:00.000-07:00

Gil Evans i l´orquestra de Claude Thornill

Acompanyats per Lee Konitz,Red Rodney I Barry Galbraith

SNOWFALL

ARAB DANCE

ANTHROPOLOGY

EARLY AUTUMN

LA PALOMA

YARBIRD SUITE

LOVER MAN

RAY BARRETTO,congas acompanyat per Hector Martignon,piano

Michael Philip,trompeta i trombó,Adam Kolker saxo soprano i tenor,Jairo Moreno

baix electric,Vince Cherico bateria.

NO PROBLEM

IN YOUR OWN SWEET WAY

SUMMERTIME

AUTUMN LEAVES

Programa nº 72 dia 2 de juny de 2011 (Miquel)

2011-06-03T05:17:00.000-07:00

Hola a totes i a tots als aficionats al Jazz i seguidors del nostre programa Jazz Club de Nit. Avui hi tornem amb el Hard Bop de la mà de tres dels seus representants, Hank Mobley, Jackie MacLean i Lee Morgan. Tots tres tenen prou entitat per dedicar-los-hi un programa, però avui els sentirem tots tres i així copsarem la idea global del Hard Bop. Segurament, en propers programes, ens hi podrem dedicar plenament a cadascun d'ells.

ROLL CALL

HANK MOBLEY.

Editorial Blue Note.

Enregistrat el 13 de novembre de 1960 als estudis RudyVan Gelder a New Jersey.

Henry "Hank" Mobley va néixer el 7 de juliol de 1930, a Eastman, Geòrgia, i va créixer sobretot a Elizabeth, Nova Jersey. Diversos membres de la família tocaven el piano i / o l’òrgan de l’església, i Mobley mateix va aprendre a tocar el piano de nen. Va canviar al saxo als 16 anys, inicialment modelant la seva manera de tocar com Lester Young, Charlie Parker, Dexter Gordon, Don Byas i Sonny Stitt. Aviat va començar a tocar professionalment a l'àrea, i va construir-se una reputació suficient, perquè el trompetista Clifford Brown el recomanés per a un lloc de treball sense haver-lo sentit a tocar.

El saxofonista Hank Mobley no va tenir l’agressivitat de Sonny Rollins ni el temperament incendiari de John Coltrane ni tampoc la manera de tocar de Stan Getz, però possiblement va ser un dels saxos tenors més sensibles del HardBop i del Jazz Modern, sense oblidar-nos del nostre amic Booker Ervin. El 1950 va tocar amb la orquestra de Rhythm and Blues de Paul Gayten i més endavant, després d’una breu incorporació amb Lester Young, va tocar amb Dexter Gordon i Max Roach entre el 1951 i 1953. La col·laboració amb Max Roach va ser una gran experiència personal per a ell, ja que ambdós músics buscaven un discurs per superar el BeBop. Després d’una important col·laboració amb Horace Silver entre el 1954 i 1955, amb qui gravaria l’extraordinari “Horace Silver and the Jazz Messengers”, Mobley va formar part dels “Jazz Messengers” de l’Art Blakey, una experiència que condicionà positivament la carrera professional del Hank Mobley. Aquest gran saxofonista va pertànyer a la formació original d’aquest gran quintet que renovà el llenguatge del BeBop, i cap el 1960, la crítica especialitzada el va incloure ja entre els grans del Hard Bop, on ja hi havia Art Blakey, Horace Silver, Clifford Brown, Sonny Rollins i Max Roach.

Hank Mobley, sovint infravalorat, va pertànyer al quintet de transició de Miles Davis, el 1961, quan va substituir ni més ni menys que a John Coltrane, quintet que incloïa al pianista Wynton Kelly. En aquest quintet, Hank Mobley va brillar amb mèrits propis, tocant tots plegats com a quintet i també acompanyats de la orquestra de Gil Evans. En els anys seixanta, el quintet de Miles Davis el varen formar músics com Herbie Hancock, Ron Cartet i Toni Williams i el saxo tenor George Coleman, instrumentista amb una sonoritat molt pulcre i de gran inventiva. Hank Mobley va tenir l’honor doncs, de ser uns dels saxos tenors que varen formar part en algun moment del grup de Miles Davis, entre els quals Sonny Rollins, Wayne Shortet, Dexte Gordon, George Coleman, Sam Rivers i John Coltrane.

La discografia de Hank Mobley com a líder, va des del 1955 fins el 1974. A més a més de ser extensa, és d’una qualitat mitja extraordinària, on sobresurten títols que es podrien catalogar com a obres mestres. El seu primer disc com a líder, el del 195r amb Blue Note, és el “The Hank Mobley Quartet”. Li segueixen més endavant grans discos com el “Soul Station”, amb Paul Chambers, Art Blakey i Wynton Kelly. També hi tenim el “Dippin”, enregistrat el 1965, un dels més importants del músic, amb qui varen tocar Lee Morgan i Billy Highins entre d’altres.

Hank Mobley va tenir clar lo que havia d’aportar com a Jazzista. El Hard Bop era la seva raó de ser i ho va ser sempre fins la seva mort el 30 de maig de 1986.

Freddie Hubbard, trompeta

Hank Mobley, saxo tenor

Wynton Kelly, piano

Paul Chambers, contrabaix

Art Blakey, bateria

5 - The more I see you 6m45s

2 - My groove your move 6m04s

4 - A Baptiste Beat 8m52

BLUESINK

JACKIE MC LEAN

Edtorial Blue Note

Enregistrat el 8 de gener de 1961 als estudis RudyVan Gelder a New Jersey.

A falta d'encabir-hi el text.

Freddie Hubbard, trompeta

Jackie McLean, saxo alt

Kenny Drew, piano

Doug Watkins, contrabaix

Pete La Roca, bateria

5 - Blues Function 7m15s

THE SIDEWINDER

LEE M ORGAN

Editoral Blue Note

Enregistrat el 21 de desembre de 1963 als estudis RudyVan Gelder a New Jersey.

Nascut el 1938 i mor per la seva parella el 1972. Malgrat la brevetat de la seva carrera, l’extraordinari trompetista Lee Morgan ha passat amb tots els mèrits a la Història del Jazz, com a una de les veus de la trompeta més importants, sorgides a la segona meitat dels anys 50s, amb el mateix reconeixement que Donald Byrd o Freddie Hubbard.

Va néixer a Philadelphia, on el seu pare era un pianista de Gospel. Quan Lee va complir 14 anys, va rebre del seu pare un regal que va resultar ser una trompeta, instrument al qual va dedicar tota la seva curta vida. Va estudiar la seva tècnica a l’escola de música de la seva ciutat, la “Mastbaum Technical School”, i ja amb quinze anys dirigia les seves pròpies bandes per tocar en balls i tocava a les Jam Sessions de la seva ciutat al costat de Benny Golson i John Coltrane, també ciutadans de Philadelphia. Les seves primeres sessions de gravacions en estudi les va realitzar abans de complir els 18 anys, al costat del pianista Horace Silver i el saxo tenor Hank Mobley, dues grans figures de la llavors recent sorgida escola del Hard Bop.

L’octubre de 1956, un altre dels seus ídols, el trompetista Dizzie Gillespie el contractar per tocar en la seva Big Band, on també hi havia el seu paisà Benny Golson. Va ser-hi fins el 1958, i el setembre del mateix any, va ser l’Art Blakey qui el va convidar a formar part de la seva extraordinària formació “The Jazz Messengers”. Varen anar de gira per Europa i Japó on va assolir una fama extraordinària. Amb el seu estil, definit i personal, marcat a parts iguals pel Blues i el Bebop, amanit amb un toc de lirisme, Lee Morgan abandonà els Messengers el 1961 i tornà a la seva ciutat natal on va passar un parell d’anys tocant en cercles reduïts locals.

El 1963 torna a New York i el desembre enregistra per Blue Note el seu àlbum “The Sidewinder”, on, el seu tema homònim va batre tots els rècords de venda coneguts en el món del Jazz, poc temps després del seu llançament. Ja portava però prop d’una vintena de discos enregistrats, la majoria per Blue Note, però també per Savoy i roulette. És de destacar el seu treball per Blue Note anomenat “Candy” fet el 1957. Posteriorment va tornar amb Art Blakey i si va quedar un parell d’anys, i a partir de llavors és quan es va disparar la seva carrera enregistrant moltíssims treballs en estudi, la qual cosa dona fe de la seva gran qualitat com a músic,trompetista i compositor.

A principis dels anys 70, Morgan col·labora amb el poli-instrumentista Roland Kirk per recolzar les reivindicacions de la associació “Jazz and People Movement”, dedicada a lluitar per a la millora de les condicions de treball dels músics de Jazz als EEUU.

El 19 de febrer de 1972, Lee Morgan i el seu quintet estavan actuant al club Slugs del carrer 3, al sudest de Manhattan. Aquella nit es va presentar en el local la seva companya sentimental, de la qual s’havia separat recientment. Varen discutir a la barra del bar de manera ostensible, entre passe i passe, i posteriorment la dona se’n va anar visiblement alterada. No havia aconseguit convèncer a Lee Morgan que tornés amb ella. Al cap d’una estona, Helen More, que així es deia aquella dona, va tornar al local, i plantant-se tot just al mig de l’escenari, va treure del seu bolso un revolver calibre 32 i la deixar anar un tret, directe al cor del músic, el qual va morir immediatament. Eren les 2h 45m de la matinada quan vàrem perdre a un gran músic i trompetista de Jazz. Jove va morir Lee, assassinat, i jove va morir Clifford Brown, en accident automovilístic. Què ens haurien donat, musicalment parlant, aquests dos grans trompetistes ningú ho sap però tothom s’ho pot imaginar, que això és gratis.

Lee Morgan, trompeta

Joe Henderson, saxo tenor

Barry Harris, piano

Bob Cranshaw, contrabaix

Billy Higgins, bateria

4 - Boy, what a nigth 7m30s

1 - The Sidewinder 10m21s

Programa nº 71 dia 26 de maig de 2011 (Carles)

2011-05-28T14:47:00.000-07:00

Orquestres de l´epoca swing 1935-1945

Louis Armstrong Swing that music

Charlie Barnet The gal from Joe´s

Count Basie Honeysuckle rose

Will Bradley Flying home

Cab Calloway Jitter bug

Jimmy Dorsey Blue Lou

Benny Goodman trio Nobody´s Sweetheart

Benny Goodman orquestra Christopher Columbus

Fletcher Henderson Big John´a special

Woody Herman The golden wedding

Claude Hopkins Truckin´

Lucky Milander Little John special

Glenn Miller It music be Jelly

Frankie Newton Tab´s blues

Red Norvo Red dust

Don Redman Jump session

Artie Shaw Nightmare

Programa nº 70 dia 19 de maig de 2011 (Miquel)

2011-05-23T09:49:00.000-07:00

BARCELONA HORA CERO (Guillermo Caliero) i FREAKS (Five in Orbit)

Bona nit de nou, aficionades i aficionats al Jazz, amatents oïdors d’aquest programa Jazz Club de Nit. Avui de nou ens endinsarem en el Jazz que es fa a casa nostra de la mà d’un músic argentí establert a casa nostra, Guillermo Caliero que el sentirem acompanyat de músics de gran vàlua. També tornarem a escoltar unes músiques que ja havíem posat fa uns mesos, no gaires, però de vagades passa que quan tornes a escoltar un disc et dius, renoi, quina passada. Això és el que m’ha fet decidir a posar de nou el “Freaks” de Five in Orbit amb Ramon Fossati i amics. Vàrem posar-ne tres temes en el programa nº 60, o sigui que marge n’hi ha. Ens endinsarem doncs en dues atmosferes, dues maneres diferents d’entendre la música, d’entendre el Jazz. Les dues segur que us agradaran.

GUILLERMO CALIERO

BARCELONA HORA CERO

Enregistrat i mesclat a Barcelona a The Room Produccions musicals per Jordi Navarro el maig de 2010.

Produït per José Reinoso

Guillermo Caliero toca trompetes Eclipse i embocadures Monette.

Va néixer a santa Fe, Argentina el 1973. molt aviat va entrar en contacte amb la música ja que el seu pare era trompetista, pianista i director de la Banda municipal. Als set anys d’edat es va integrar a la banda juvenil, començant a la vegada els seus estudis de piano i trompeta al conservatori.

El 1992 es trasllada a Buenos Aires començant una etapa de diversos anys viatjant per tot el món i que el va portar a compartir escenari amb Paquito D’rivera, Bobby shew, Carly sinom, Perico Sambeat, Horacio fumero, i molts altres, així com ha col·laborat en la gravació de discos com a col·laborador.

El 2005, el diari argentí La nación, mitjançant César Pradines, li va atorgar el premi al millor trompetista de l’any.

El 2006 es va establir a Barcelona, ciutat on encara resideix, convertint-se en un dels trompetistes més sol3licitats de l’escena musical de país, destacant la seva participació amb Horacio Fumero, Perico Smabeat, Flamenco Big Band, Barcelona Jazz orquestra entre molts altres.

Posarem doncs els temes següents, començant per aquest on els músics són:

Guillermo Caliero, trompeta

José Reinoso, piano

Horacio Fumero, contrabaix

Dani Dominguez, bateria

2. LA NOCHERA 5m 23”

Els músics del següent tema són:

Guillermo Caliero, trompeta

José Reinoso, piano

Perico Sambeat, saxo alt

Martin Laportilla, baix elèctric

Juan R. Berbin, bateria

6. LA ARENOSA 4m 10”

Guillermo Caliero, trompeta

José Reinoso, piano

Enrique Oliver, saxo tenor

Martin Laportilla, baix elèctric

Juan R. Berbin, bateria

3. MONTEVIDEO 6m 02”

Guillermo Caliero, trompeta

José Reinoso, piano

Marcelo Mercadante, bandoneón

Martin Laportilla, baix elèctric

Juan R. Berbin, bateria

4. BUENOS AIRE HORA CERO 5m 32”

Guillermo Caliero, trompeta

José Reinoso, piano

Enrique Oliver, saxo tenor

Martin Laportilla, baix elèctric

Juan R. Berbin, bateria

8. BARCELONA HORA CERO 3m 17"

Ara canviarem de registre i ens endinsarem en l’univers musical de

FIVE IN ORBIT

FREAKS

Fresh Sound Records.....New Talent FSNT 364

Co produït per Jordi Pujol i Five in Orbit

Enregistrat al Centre Espai Escènic de Castellterçol el març de 2009 per David Casamitjana

Si per la seva qualitat i naturalitat el disc de debut de Five in Orbit va constituir una de les grans revelacions del jazz europeu del nou segle, en aquest segon àlbum, el quintet franco-català aconsegueix encara anar més enllà. Seguint la línia Ellington-Mingus_Kirk, la seva música circula a gran velocitat per l’autopista del jazz amb majúscules, lluny d’encasellaments, forçades restriccions temàtiques i sub-estils.

El so del grup, que amalgama amb frescor tots els llenguatges del jazz, ens brinda a “FREAKS” un ventall de noves sensacions, amb textures, arranjaments i atmosferes d’allò més originals.

Sense defugir la màxima exigència creativa, les composicions del trio Bronner-Brandly-Fossati donen prioritat a la vessant comunicativa, tto exhibint una sòlida arquitectura, uns desenvolupaments sempre interessants, així com un punt descriptiu capaç de transportar a l’oient cap a altres mons, que com diria el poeta, també estan en aquest.

Els músics que aconseguiran tot això són:

Ramon Fossati, trombó

Olivier Brandly, saxo alt, flauta i clarinet baix

Laurent Bronner, piano

Nicolas Rageau, contrabaix

Luc Esenmann, bateria

Amb la col·laboració de:

Giulia Valle, contrabaix en el tema 5

Martí Serra, saxo tenor en el tema 3, tot i que no són els temes que posarem, s’han de mencionar ja que en el disc hi són.

1. FIVE ANGELS 5m

2. FREAKS 9m 20”

4. K 10m

6. CHICKEN 4m 58

Programa nº 69 dia 12 de maig de 2011 (Carles)

2011-05-20T09:09:00.000-07:00

KONITZ MEETS MULLIGAN

Lee Konitz saxo alt

Gerry Mulligan, saxo barítono

Chet Baker, trompeta

Carson Smith , baix

Larry Bunker , bateria

Too marvellous for words

Lover man

I´ll remember April

These foolish things

All the things you are

Bernie´s tune

Almost like being in love

Sextet

Broadway

BOB BROOKMEYER AND FRIENDS

Bob Brookmeyer , trombó

Gary Burton , vibráfono

Herbie Hancock , piano

Ron Costa , baix

Elvin Jones, bateria

Jive hot

Misty

Bracket

Skylark

Sometime ago

Programa nº 68 dia 5 de maig de 2011 (Miquel)

2011-05-10T08:12:00.000-07:00

BOOKER ERVIN
Bona nit amigues i amics de Jazz club de Nit. Avui ens endinsarem en el mon del Hard Bop de la mà del gran Booker Ervin, saxofonista tenor amb un so totalment característic.

Booker Ervin va ser un músic molt desafortunat. No només perquè va morir amb només 40 anys d’edat, sinó perquè el món del jazz mai el va valorar prou com a músic individual. Tendim a oblidar que els anys en què Booker Ervin va imprimir la seva marca en la música de jazz van ser els dominats per Sonny Rollins i John Coltrane, principalment de 1958 a 1968. Booker Telefierro Ervin II va néixer a Denison, Texas el 1930. Va morir el 1970 a New York. Durant la seva carrera va tocar amb Charles Mingus i Randy Weston sent fonamental per a la música de tots dos.

Booker Ervin va ser presentat a Charles Mingus pel seu amic el pianista Horace Parlan i aviat va adornar la música de Mingus amb el foc que sortia de les seves notes. Mingus va ser molt afortunat per tenir a Booker tocant la seva música doncs Booker va ser un home que tocava sempre amb una passió poc comuna. A més, Booker Ervin obtenia un voluminós so del seu saxo en la tradició dels grans tenors texans com Illinois Jacquet i Arnett Cobb entre d'altres. Molt aviat Booker es va revelar com un expert saxofonista que podia ser flexible i harmònicament atrevit. Va ser un saxofonista en l’era Coltrane-Rollins que posseïa un so i un estil propi. En qualsevol interpretació en què Booker fos present se’l podia identificar immediatament pel seu so i passió.

Malgrat el seu fabulós treball tant amb Mingus (molt ben conegut) com amb Randy Weston (sovint no valorat ni esmentat) ens agradaria accentuar-li-ho en gravacions publicades sota el seu nom de Booker Ervin entre 1960 i 1964 quan estava en el cim de les seves facultats, les quals també es varen poder mostrar escoltant-lo en les seves moltes col•laboracions amb Charles Mingus, des de "Blues & Roots" fins a "Mingus, Mingus, Mingus, Mingus, Mingus", on el seu solo en "Theme For Lester Young" (també anomenat "Goodbye Pork Pie Hat") és una fita.

Així doncs, un gran músic que en un curt espai de temps, quatre anys, va produir una obra que el va situar en el panteó dels grans saxofonistes de jazz.

Aquest és un text extret de JazzRed escrit per Raul Vaz Bernardo.

Avui li fem el nostre particular homenatge.

1.- THAT'S IT

CANDID

Enregistrat el 6 de gener de 1961

De principis de 1961, és una sessió en quartet amb el suport, de nou, del pianista Horace Parlan. Booker Ervin sona fins i tot més intens amb aquest crit personal que va ser marca inconfusible. La secció rítmica dóna suport magníficament a Booker Ervin i hi ha una forta unitat entre aquests músics, no oblidem que Parlan-George Tucker-Al Harewood van formar equip en un munt d’enregistraments de Blue Note. El saxofonista de nou accentua el drama de les seves línies en una balada original "Uranus", mostra el seu dinamisme en "Poinciana" i el seu lament en un accelerat "Speak Low". En el lent "Booker's Blues" el saxofonista nua seus sentiments. Els músics que l’acompanyen són el pianista Horace Parlan, el contrabaixista George Tucker i el bateria Al Harewood.

BOOKER’S BLUES (Broker Ervin).

2.- THE NEW YORK SESSIONS 1960 (SOUNDS OF THE INNER CITY)

COLLECTABLES 1960

En aquestes sessions es varen trobar dos monstres del Hard Bop, el Booker Litle a la trompeta amb el Booker Ervin al saxo tenor. Sessions enregistrades el 1960 i reeditades com a “Collectables” com a Sounds of Inner City. Es varen fer nombroses reedicions a partir de l’original concepció de Teddy Charles' New Directions Quartet Featuring Booker Little and Booker Ervin. La majoria des temes es varen extraure del vibrafonista bopper Teddy Charles amb el Mal Waldron al piano, Addison Farmer al contrabaix, i Ed Shaunesssy a la bateria. Aquesta és una magistral nova edició si considerem que hi ha alguns moments lírics amb la trompeta del Little i amb un Booker Ervin obtenint un so ple de passió del seu tenor. Les composicions originals inlouen "Scoochie," de l’Ervin "The Confined Few" del Booker Little i "Witch Fire," Shaunessy's "Blues de Tambour," del pianista Ahmad Jamal's "Cycles," a més a més dels estàndards "Stardust" (el qual rep un tractament especialment melancòlic)

Booker Little (trompeta), Booker Ervin (saxo tenor), Frank Strozier (saxo alt ), Teddy charles (vibràfon), Phineas Newborn Jr. (piano ) i Philly Joe Jones (bateria).

THING AIN’T WHAT THEY USED TO BE. (Mercer Ellington)

3.- THE IN BETTWEN

BLUE NOTE BST-84283

Enregistrat per Rudy van Gelder a New Jersey el 12 de gener de 1968.

Un dels especialistes de AllMusic, Stephen Thomas Erlewine, li va posar 4 estrelles a aquest àlbum tot comentant: que la música rarament arriba al territori de “l’avant garde”, ans al contrari; és profunda, amb un Hard Bop volàtil que tan ve del cap com del cor...El resultat és totalment satisfactori, essent un conjunt d’aventures Hard Bopperes on trobem un Booker Ervin en un màxim pic de creativitat.

Richard cook i Brian Morton, de The Penguin guide of Jazz, li van donar tres estrelles d’un màxim de quatre, fen esment en que, Booker Ervin sembla que estigui determinat a mostrar-nos que encara se l’ha de considerar i molt en això del Hard Bop, sense haver d’arribar a “l’avant garde”.

Richard Williams, trompeta; Bobby Few, piano; Cevera Jefries, contrabaix; Lennie McBrowne, bateria.

TYRA (Booker Ervin)

4.- THE BLUES BOOK

PRESTIGE P-7340

Enregistrat per Rudy Van Gelder a Englewwod Cliffs, el 30 de juny de 1964. Treball de mitjans de 1964 i és on tenim a Booker Ervin completament immers en el seu element, el blues. El torna a acompanyar un trompetista, aquesta vegada és Carmell Jones, qui exerceix agradablement el seu paper amb un delicat to servit amb veloçes i profundes idees. Gildo Maonés, el pianista, és una sorpresa, tot i que havia guanyat certa notorietat sent col•laborador tant de Miles Davis com de l’època més tardana de Lambert-Hendricks-Ross. El seu estil és una combinació personal d’inesperades dissonàncies amb algunes línies fluides. Blues mitjans, ràpids i lents apareixen amb intensitat en aquesta actitud declamatòria del fraseig de Ervin. El tema més extens "No Booze Blooze" és una de les bombes de la sessió conjuntament amb el que posarem avui. Per arrodonir-ho hi tenim també a Richard Davis, contrabaix i Alan Dawson, bateria. Acabem dient que totes les composicions són del mateix Booker Ervin.

EERIE DEARIE.

5.- TEXBOOK TENOR (BOOKER ERVIN QUINTET)

BLUE NOTE BST-84314

Enregistrat el 24 de juny de 1968.

Un dels especialistes de AllMusic, Thom Jureck, li va posar 4 estrelles fent esment a que aquesta és una magnífica incorporació, no només en el catàleg de Blue Note sinó també pel mateix Ervin el qual es veurà potenciat coma a líder de grup i compositor. Escoltarem un tema ple de potència rítmica amb uns solos increïbles dels dos vents i el mateix Barron.

Amb Woody Shaw ( trompeta), Kenny Barron (piano), Jan Arnet (contrabaixista ) i Billy Higgins (bateria).

GICHI (Kenny Barron)

Aquest va ser el darrer tema, ja que per manca de temps, no vaig poder posar el darrer, que és aquest que veieu aquí sota.

6.- THE SONG BOOK (Prestige),

data de principis de 1964. Tommy Flanagan ocupa el lloc de Jaki Byard al piano i el disc és més obertament líric i té menys qualitats ombrívoles. Booker recorre les línies melòdiques i les harmonies dels temes amb una confiança sorprenent. "Come Sunday", de Duke Ellington, tema que no es tocava molt sovint en aquells dies mostra al Booker més líric amb un molt delicat timbre, l’acompanyament només de Tommy Flanagan augmenten el valor de la interpretació. A "All The Things You Are" el fàcil swing aconseguit per tots és un prodigi. Aquest disc prova que Booker Ervin podia ser un dels veritables saxos tenors cantaires com Lester Young i Getz entre d'altres. La resta de músics que l’acompanyen són el mateix Richard Davis contrabaix i Alan Dawson, bateria.

ALL THE THINGS YOU ARE (Hammerstein, Kern)

Programa nº 67 dia 28 d'abril de 2011 (Carles)

2011-05-04T13:49:00.000-07:00

Gary Mc Farland,compositor, arranjador i vibrafoniste

Concert America Beautiful 1968

On this site shall be erected 4.36

80 miles an hour through beer can country 9.09

Due to lack of interest,tomorrow has been cancelled 8.35

Oscar PetersonTrio

O.Peterson piano

Ray Brown baix

Ed Thigpen,bateria

2 C jam blues / Ellington 3.23

5 Moten swing /Moten 2.52

7 Honey dripper /Liggins 2.23

9 I got it bad an than ain´t good /Ellington 5.05

11 Hymn to freedom /Peterson 5.30

12 Con alma /Gillespie 7.00

15 Woody´n you /Gillespie 5.39

Programa nº 66 dia 21 d'abril (Miquel)

2011-04-23T08:50:00.000-07:00

Hola a totes i a tots, amigues i amics del Jazz Club de Nit.

Avui, dijous d'una setmana on sembla que el personal acostuma a sortir fora, farem un programa especial.

Estarà dedicat a alguns dels grups de Jazz que hem pogut veure i escoltar en directe al Jazz Club La Vicentina.

És una compilació dels temes que varen tocar el Biel Amargant Quintet i l'Albert Vila Quintet en els seus respectius concerts. És una mena d'homenatge al Jazz en directe que fem, cada mes, al Jazz Club La Vicentina.

Programa nº 65 dia 14 d'abril de 2011 (Carles)

2011-04-19T09:22:00.000-07:00

ORQUESTA DE WOODY HERMAN

Octet format per: Woody Herman, clarinet-Roland Hanna, piano

-George Marz, baix-Richie Pratt, bateria-Candido Camero,congas

-Al Caiola, guitarra-Lionel Hampton, vibráfono.

BODY AND DOUL

EARLY AUTUMN

CALEDONIA

MOOD INDIGO

ORQUESTA DE COUNT BASIE 1966

Temes dels BEATLES

HELP

CAN`T BUY ME LOVE

MICHELLE

I WANNA BE YOUR

ALL MY LOVING

YESTERDAY

AND I LOVER

Programa nº 64 dia 8 d'abril de 2011: 3 Big Bands de casa

2011-04-12T16:25:00.000-07:00

Bona nit amigues i amics de Jazz Club de Nit. Abans de començar comentant el programa d’avui, recordar-vos que aquest dissabte tenim un gran concert al Jazz Club La Vicentina amb el Dani Molina Quartet. O sigui que dissabte a les 22h tothom a la Sala Xica de La Vicentina a gaudir d’un gran concert de Jazz.

Avui us convidem a passar una nit de Swing amb tres de les Big Band de casa nostra. Tot i que una d’elles ara per ara actua poc o està més o menys dissolta, val la pena recordar-la, per la seva importància, i perquè la majoria dels seus components han assolit una carrera sòlida com veurem després. Les altres dues estan en actiu, una fent ball a la Sala Apolo els darrers diumenges de cada mes a més a més de les gires que fa per tot arreu, i l’altra havia estat Big Band resident al Jamboree, i ara també fa les seves actuacions arreu, o sigui que anem a repassar alguns dels seus temes que avui hem escollit per a tots vosaltres.

Comencem amb la Jubilee Jazz Orchestra. Big band, formada el 2000 a partir del Jubilee Jazz Club format a l’Institut d’estudies nordamericans. En aquest institut on es pot aprendre anglès (bé americà) i participar de les moltes activitats culturals que s’hi fan, s’edita encara la revista del Jubilee Jazz Club tot i que a partir de gener de 2010 la informació continguda al magazine Jubilee Jazz Club News s'inclou a la revista The New Courier.

Aquesta Big Band ha editat un parell de compactes amb Fresh Sound Records a la secció Swing Alley. El primer el va editar el 2002 i és el Swing’s the thing i el segon, el que posarem avui, el This can’t be love, també per Fresh Sound Records es va enregistrar entre el 2005 i el 2006.
THE JUBILEE JAZZ ORCHESTRA amb Randy Greer

THS CAN’T BE LOVE

Fresh Sound Records Swing Alley sa009

Disc enregistrat per Jordi Vidal als Studis Laietana, Barcelona entre novembre de 2005 i març de 2006.

Produït per Jubilee Jazz Orchestra.

Productor executiu Jordi Pujol.

Alberto Pérez, Roc Albero, trompetes

Tomàs Gonzalez, Toni Solà i Xavier Miró, saxos tenors

Lluís Pasqual i David Parras, trombons

Josep Badell, piano

Simon McGlynn, guitarra

Pep Rius, contrabaix

Juan Carlos SanJosé, bateria

Randy Greer, veu

6 Walkin my baby back home 3m39s

10 Our love is here to stay 4m51s

16 Bluesing 3m50s Greer NO, Ivò Oller a més dels dos

Continuem amb la Barcelona Jazz Orchestra, la més antiga de les Big Bands, ja que els seus inicis es remunten a l’any 1996 quan varen començar com a Barcelona Swing Orchestra- Taller de Músics Big Band per passar posteriorment al nom actual. D’aquesta Big Band ja en vàrem posar alguns temes, en especial atenció a la Susana Sheiman, Ignasi Terraza i Manel Álvarez, tots tres integrants d’aquesta Big Band, arrel d’una actuació que varen fer al Jazz Club La Vicentina.

La Barcelona Jazz Orchestra acaba de finalitzar el seu darrer treball en honor al gran Benny Carter i de la mà del mestre de tots i aleshores deixeble i fidel admirador del gran Charlie Parker, el Sr. Phil Woods.

Deixeu-me que us digui que aquesta Big Band te apunt tres gires per aquest proper estiu-tardor. La primera estarà dedicada a la Big Band del Dizzy Gillespie, una de les més sorprenents, innovadores i divertides de la història; la segona dedicada a presentar el seu darrer compacte i dedicada al gran benny Carter, amb Phil Woods com a estrella principal, i la tercera dedicada als arranjaments del gran Duke Ellington sobre el Trencanous de Txaikovski.

La formació actual de l’orchestra és:

Saxos

Víctor de Diego, saxo alt, soprano i flauta

Juli Aymí, saxo alt i clarinet

Pep Pasqual, saxo tenor, clarinet i flauta i d’altres estris sonors

Xavier Figuerola, saxo tenor, clarinet i flauta

Joan Chamorro, saxo baríton, saxo baix, clarinet i clarinet baix.

Trompetes

Mattew Simon, Ivò Oller, Alberto Pérez i Dennis Hernández.

Trombons

Dani Alonso, Jordi Giménez, Josep Tutusaus, Sergi Vergés.

Piano, Ignasi Terraza

Contrabaix, Manel Álvarez

Bateria, Jean Pierre Derouard

Veu, Susana Sheiman.

Posarem primer un Meddely de BJO del disc Once upon a time amb Nicholas Payton i Susana Sheiman 5m 35s

Ara continuem amb tres temes del seu September in the Rain

BARCELONA JAZZ ORCHESTRA

SEPTEMBER IN THE RAIN

SWIT RECORDS SWIT03

Enregistrat a l’orfeó Gracienc de Barcelona el 17, 18 i 19 de maig de 1989 amb l’estudi mòbil PEC.

Remasteritzat als estudis Temps Record de Terrassa el juliol de 2007.

Saxos

Víctor de Diego, Isaïes Cid, Pep Bordas, Bernat Guarné i Joan Chamorro.

Trompetes

Xavier Mezquita, Albert Cruz, Wifredo Terrades i Juan de Diego.

Trombons

Enric Mestre, Tom Johnson, Dani Alonso i Lluís Pasqual.

Piano, Ignasi Terraza

Contrabaix, Manel Álvarez

Bateria, Marc Thió.

Amb la col·laboració de Randy Greer a la veu i Jesse Davies al saxo alt.

7 Natacha’s Blues 4m10s

9 The very thougth of you 6m17s

1 September in the rain 4m33s
Ara, ja per finalitzar, posarem el treball discogràfic de la Big Acoustic Band, projecte reconduït per l’Alfons Carrascosa. En aquest disc comptarem amb la participació d’un altre dels més grans saxos alts del moment, el Dick Oatts.
BAB INVISIBLE WAY
Fresh Sound Records (New Talent) FSNT 366
Tota la música composada i arranjada per Alfons Carrascosa, excepte el tema 2
que és de Jim McNeely i el 6 que és de Kim Richmond.
Disc enregistrat per Jordi Vidal als Studis Laiteana, Barcelona 1 i 2 de desembre
de 2008.
Produït per Alfons Carrascosa, Productor executiu Jordi Pujol
Acabarem escoltant aquesta BAB, que és potser una de les més innovadores, ja que es basa amb els arranjaments de l’Alfons Carrascosa i s’aparta doncs dels temes estàndards. Per tant, el resultat és d’una contundència i modernitat molt evidents.

5 Nens 9m36s

4 Bilinkue 5m38s

Bé, doncs desitjar com sempre que hàgiu gaudit d’una molt bona nit de jazz, i recordar-vos una vegada més que aquest dissabte 9 d’abril, a les 22h i a la Sala Xica de La Vicentina, us esperem per gaudir tots plegats d’una gran nit de Jazz. Bona nit i molt bon Jaç.

Programa nº 63 dia 31 de març de 2011 (Carles)

2011-04-01T08:43:00.001-07:00

STAN KENTON AND HIS ORCHESTRA

Intermission riff 4.16

The peanuts vendor 4.34

1947 - 50 Minor riff 3.01

Fascinating rhythm 2.43

Artistry in rhythm 3.18

Eager beaver 3.07

Southern scandal 3.04

Harlem folk dance 2.15

1950 - 52 Artistry jumps 2.37

Painted rhythm 2.58

Solitude 3.17

Tea for two 2.51

Ennui 3.33

In Varadero 2.36

1960 Conte Condoli 2.19

Improvisation 5.27

Love for sale 3.49

Programa nº 62 dia 24 de març de 2011 (Miquel)

2011-03-25T09:04:00.000-07:00

Bona nit de nou amigues i amics de Jazz club de Nit, benvinguts tots a un nou programa dedicat als nostres músics i avui també de la mà d’una de les moltes editorials que tenim a casa nostra, FRESH SOUND RECORDS. Editorial dedicada exclusivament al Jazz que es fa aquí i també el que es fa a la resta del món. Jordi Pujol n’és el seu creador i director i se l’ha de felicitar pels molts anys d’història que ja porta a les seves esquenes, que esperem que aguantin la càrrega que suporten.

Comencem doncs el programa amb un dels compositors més en forma, es tracte del contrabaixista Juan Pablo Balcàzar. Vàrem tenir el plaer de tenir-lo entre nosaltres durant el festival de jam sessions de l’estiu passat, acompanyant als músics representants de l’Aula del Liceu. Avui ens presenta el seu treball INVOCATION.

INVOCATION

JUAN PABLO BALCAZAR QUINTET

Fresh Sound Records New Talent FSNT 353

Disc enregistrat per Jordi Vidal als Studis Laietana, Barcelona 14 de març de 2008.

Produït per Juan PAblo Balcàzar, productor executiu Jordi Pujol.

Treball on totes les composicions són de J.P.B. excepte The Weaver of Dreams que és de Víctor Young.

Julian Sanchez, trompeta

Ernesto Aurignac, saxo alt

Enrique Oliver, saxo tenor

Juan PAblo Balcázar, contrabaix

Ramon Prats, bateria

El quintet és una estrofa de cinc versos isomètrics d’art major amb rima constant. Si els versos són d’art menor l’estrofa es diu “quintilla”. La rima es lliure amb només dues condicions: 1) que no apareguin tres versos seguits amb la mateixa rima, i 2) que no acabi amb un “pareado”, tot i que a partir del romanticisme s’admet acabar-ho així. Segons el que hem dir, les rimes per a quintet poden ser: (ABAAB), (ABABA), (ABBAB), (AABAB) o (AABBA); i per a la quintilla. (abaab), (ababa), (abbab), (aabab) o (aabba).

3 The C Major Ornette and Monk Inspiration Blues 3m50s

6 La tia primero 6m18s

Continuem ara amb un disc del premiat Miguel Fernández, acompanyat aquesta vegada per Miguel Villar. El disc es diu EL PERRO.

LA TENSIÓ DEL SILENCI

“Es tant intens el silenci del qual sorgeix aquesta música que sembla brotar aquesta de la distensió d’aquell. Ja des del primer tema, El perro, que dóna títol a l’àlbum, les notes inicials apareixen de manera sigil·losa, pausada, lleugerament i la seva presència es percep amb calidesa, com un lleuger canvi de temperatura. Aquest sigil és signe de la seva íntima relació amb el silenci, relació que es manté en el desenvolupament de cada tema com un diàleg constant".

EL PERRO

MIGUEL FERNANDEZ i MIGUEL VILLAR

FRESH SOUND RECORDS NEW TALENT FSNT 273

Enregistrat per Toni París al’Estudi 44.1, Girona el 22 de desembre de 2005. Produït per Jordi Pujol.

Miguel Fernández, saxo tenor

Miguel “Pintxo” Villar, saxo tenor

Juan Pablo Balcázar, contrabaix

Gonzalo del Val, bateria

I la col·laboració de Gorka Benítez, flauta i Marc Miralta, vibràfon.

Parlant de manera conceptual s’agraeix aquest respecte pel silenci. La música no solament resulta ser més grata, sinó més intel·ligible.

Manegant el silenci d’aquesta manera, mollejat amb l’aire, els magnífics solos i duos apareixen diàfans, clars, discursius, amens, com si l’instrument i el silenci se les veiessin cara a cara. Això ens diu l’Oscar Garcia San Luis en la presentació d’aquest disc.

Em recorda tot aquest discurs a la gran editorial ECM que s’anunciava com la música més propera al silenci.

1 El perro (J.P.Balcázar) 8m24s

2 Los colores de la ambiguedad (M.Fdez-Vallejo) 5m57s

Continuem amb un pianista argentí, Emilio Solla, que ens presenta el seu treball CONVERSAS (al lado del agua) acompanyat del seus afins.

CONVERSAS

EMILIO SOLLA Y AFINES

Enregistrat per Toni París a Estudis 44.1, Girona l’octubre de 2007.

Produït per Emilio Solla

Productor executiu Jordi Pujol

Ens diu l’Emilio Gràcies!!!

Als meus afins, per tots aquests anys de música i amistat.

A Jordi Pujol per haver recolzat aquest projecte des de l’inici, i seguir així.

A la Generalitat de Catalunya per tractar-me com un més de la terra i ajudar-me de manera generosa a emprendre aquesta etapa de la meva vida a Nova York.

A Pablo Aslan, per haver-me obert el camí a Nova York, per portar-se com un vell amic i per confiar en el meu treball.

A Javierin pel curro que s’ha fet amb les fotos!!!!

Gorka Benítez, saxo tenor i flautes

Carlos Morera, bandoneó

Emilio Solla, piano i fender rhodes

David Gonzalez, contrabaix

David Xirgu, bateria

I la col·laboració de:

Aleix Tobies, percussió en el tema 3

Xavier Caselles, veu en el tema 8

Orchestra Tomorrow en el tema 9

Tots el temes estan composats i arranjats per Emilio Solla, excepte el 5 composat per David Xirgu, el 7 composat per L. Delfino i arranjat per Pablo Aslan, mentre que la lletra del tema 8 és de Xavier Caselles.

Tango Changes

Amb un peu en el Tango i l’altre en el Jazz...amb raó em fan malt les cames, i jo que pensava que era el reuma.

1 Tango Changes 7m03s

Bat Grokaren Tzat (una pel Gorka)

Cançó escrita en honor del meu company de ruta des de fa molts anys, Gorka. Sembla que li deu haver agradat molt, perquè després d’assajar-la un parell de vegades, va dir sense mirar-me, “está bien, suena a Bilbao”.

2 Bat Gorkaren Tzat (una pel Gorka) 7m43s

El tercer tema hauria estat Remain Alert però per falta de temps no serà possible. Deixeu-me que us llegeixi el text escrit per l’Emilio sobre aquest tema.....

En el tren 4, que agafo de manera habitual de Brooklyn a Manhattan tenen enregistrat aquest bonic missatge paranoic que, de manera sintètica, insta a estar atent en qualsevol circumstància sospitosa que et passi al tren. “no la guardis per a tu, avisa a un policia...mantinguis alerta, i tingui un dia segur”, així només. I no diu “relaxi’s i que tingui un bon dia solejat”, no “que tingui un dia segur”, així podrà arribar a casa sa i estalvi.

Ja per acabar la sessió Fresh Sound d’avui posarem un disc del José Reinoso & Repique. Es fa referència al South American Jazz a la portada.

És un disc enregistrat fa deu anys, el 2001, però que manté la modernitat adequada per poder-lo sentir ara.

JOSÉ REINOSO & REPIQUE

SOUTH AMERICAN JAZZ

Fresh Sound Records a la secció World Jazz FSWJ 019

Enregistrat als estudis Moraleda, Barcelona el 12 i 13 de setembre de 2001.

Productor executiu Jordi Pujol

El març de 2001 vaig decidir formar un grup per explorar els ritmes de Amèrica del sud i la fusió amb el Jazz. En aquells temps vaig convidar a Aldo Caviglia (que com jo havíem nascut a Uruguay) per ajuntar-se en aquest projecte. Després d’algunes setmanes de sessions a duo (piano i bateria), Gorka Benítez (nascut a Bilbao) i Rai Ferrer (nascut a barcelona) es van unir a nosaltres. Tots dos havien format part de projectes interessants amb música Brasilenya, el Tango i folklore Argentí, treballant amb artistes com l’Emilio Solla, Carme Canela i Lluís Vidal.

Vull deixar ben clar que aquest disc no és “latin jazz” com la majoria de la gent podria considerar escoltant qualsevol ritme sud americà dintre del concepte del Jazz. Amèrica del Sud, barreja i cruïlla de civilitzacions, races i cultures, constitueix una increïble font de música. Aquesta música te, realment, una única identitat pròpia per ella mateixa.

En aquest CD hi trobareu ritmes i estils com l’argentí “Zamba”, “Chacacera”, “Tango”. Uruguaians com el “Candombe”, “Sondombe” (creat per l’Aldo Caviglia). Brasilers, com la “Samba”, “Samba Cançao”, tots ells passats pel sedàs del Jazz. Espero sincerament que gaudiu escoltant-lo tant com jo he fet enregistrant-lo. José Reinoso.

Gorka Benítez, saxo tenor

Rai Ferrer, contrabaix

Aldo Caviglia, bateria

José Reinoso, piano

2 Samba do aviao (A.C.Jobim) 7m55s

3 Contrabajeando (A.Piazzola & A.Troilo) 6m17s

5 Atras da porta (C.Buarque) 5m07s

Programa nº 61 dia 17 de març de 2011 (Carles)

2011-03-23T04:39:00.000-07:00

PROGRAMA JAZZ CLUB DE NIT 17 DE MARÇ Nº 61

Stephan Grapelly violi i Phil Woods saxo tenor i alt 1987

Star eyes

Anything goes

Don´t blame me

Moonlight in Vermont

Have you meet miss Jones

Sing hallelujah

Louis Armstrong I orquestra

1935 -36 Nova York-Los Angeles-Chicago

Thanks a million

Got a bran new suit

I´m in the mood love

Louis Armstrong THE BEST CONCERT IN PARIS 1965

Muskrat ramble

Volare ( solista Tyree Gleen )

Teach me tonight

I left my heart in San Francisco (veu Jewell Brown)

Programa nº 60 dia 10 de març de 2011. Fossati i amics & Jazz Messengers (Miquel)

2011-03-11T07:12:00.000-08:00

Bona nit a totes i a tots els aficionats al Jazz. Aquí estem altra cop a Jazz Club de Nit, volen que passeu una estona agradable escoltant bon Jazz. Avui presentarem un parell de treballs, un d’actual i un altre de no tant, on el protagonista és, entre d’altres, Ramon Fossati, trombó, jo diria un dels millors trombonistes de l’escena jazzística estatal. D’ell presentarem dos discos, ambdós editats per Fresh Sound Records. Acabarem amb un disc de l’Art Blakey i els Jazz Messengers enregistrat en directe a l’Olympia de Paris el 1958. Per ell sol necessitaríem uns quants programes, però serveixi aquest treball com a petit homenatge. Potser li dedicarem un parell de programes al Blakey i els missatgers del Jazz.

Comencem doncs amb el darrer disc on hi intervé el Ramon Fossati.

FIVE IN ORBIT

FREAKS

Fresh Sound Records.....New Talent FSNT 364

Co produït per Jordi Pujol i Five in Orbit

Enregistrat al Centre Espai Escènic de Castellterçol el març de 2009 per David Casamitjana

Ramon Fossati, trombó

Olivier Brandly, saxo alt, flauta i clarinet baix

Laurent Bronner, piano

Nicolas Rageau, contrabaix

Luc Esenmann, bateria

Amb la col·laboració de:

Giulia Valle, contrabaix en el tema 5

Martí Serra, saxo tenor en el tema 3

Naked Snake (Fossati, Bronner, Brandly) 9m 47s

Line 475 (R.Fossati) 4m 59s

Green Oak (L. Bronner) 4m 04s

Continuem amb el seu primer treball de fa 5 anys

THE BLACK KEY

Ramon Fossati, Toni Solà i l’Ignasi Terraza Trio

Fresh Sound Records.....Swing Alley SA010

Producció de Ramon Fossati

Productor Executiu Jordi Pujol

Enregistrat a l’Estudi Moraleda per Albert Moraleda el 30 i 31 d’octubre de 2005

Ramon Fossati, trombó

Toni Solà, saxo tenor

Ignasi Terraza, piano

Jules Bikoko, contrabaix

Jean Pierre Derouard, bateria

Blues 326 (I. Terraza) 4m 31s

The Black Key (R.Fossati I.Terraza) 4m 44s

Six times ten (I. Terraza) 4m 56s

Ara ja per acabar canviarem d’estil, ens en endinsarem en el Hard Bop dels Missatgers del Jazz de la mà de l’incombustible Art Blakey. Aquesta formació dels Jazz messengers potser que sigui una de les més famoses d ela història, diu el Carlos Sampayo en el petit text del disc, i sense dubtar-ho una de les més èxit. Comptava amb el virtuosisme extravertit del malaurat Lee Morgan, amb els arranjaments del Benny Golson, hereu directe del Tadd Dameron. L’enregistrament correspon a dos concerts oferts a Paris, en el marc d’una gira que va fer el grup per diferents països d’Europa l’any 1958. No oblidem pas al gran Art Blakey, co fundador juntament amb l’Horace Silver d’aquesta formació, per la qual hi han passat alguns dels millors instrumentistes i arranjadors de la història del Jazz. Hi va haver doncs èpoques diferents segons els directors musicals del grup, tot i que les directrius principals eren les mateixes, les del Hard Bop.

ART BLAKEY’S JAZZ MESSENGERS

1958 – OLYMPIA

Enregistrat a l’Olympia de Paris el 1958

Lee Morgan trompeta

Benny Golson, saxo tenor

Bobby Timmons, piano

Jimmy Merritt, contrabaix

Art Blakey, bateria

Arranjaments i composicions de Benny Golson

Moanin (B. Timmons) 13m 38s

Blues March (B. Golson) 6m 16s

Programa nº 59 dia 3 de març de 2011 (Carles)

2011-03-10T01:14:00.000-08:00

JAZZ VOCAL

HELEN MERRILL 1965

It don´t mean a thing 4,56

Here´s that rainy day 2,38

What is this thing called love 3,38

NANCY WILSON 1960

The things we did last summer 2,42

On green dauphin street 2,22

The nearness of you 2,58

BETTY ROCHE 1960

A foggy day 3,27

Blue moon 3,01

Billie´s bounce 3,12

JESSE BELVIN 1961

It´s all right with me 3,27

Angel eyes 3,10

Something happens to me 3,21

EARL COLEMAN 1956

Say it isn´t so 5,38

Come rain or come shine 4,15

LOU RAWLS 1962

Stormy Monday 3,43

Sweet lover 3,05

Programa nº 58 dia 24 de febrer de 2011. Premis Enderrock de Jazç 2010 (Miquel)

2011-03-03T08:41:00.000-08:00

Hola de nou a tothom i bona nit: hi tornem amb el Jazz com cada dijous i també promocionant els nostres músics, els que podem veure i escoltar pels nostres Clubs de Jazz. Músics que han editat i produït els seus propis discos, amb tot l’esforç que això significa. En els darrers tres programes presentats per mi hem pogut escoltar músiques dels nominats als premis Enderock de Jazz del 2010. A hores d’ara, tothom qui ha volgut votar ho ha fet, i els resultats els sabrem aviat i l'entrega dels premis serà el dilluns 14 de març a partir de les 20h 30m, a la sala Arteria de Barcelona, ubicada al paral·lel, on hi havia hagut l’studio 54. Dir-vos també que demà mateix a la Sala Xica hi tornem amb el Jazz i amb un excel·lent concert a càrrec dels de Diego Brothers. Ja ho sabeu, demà divendres a les 22h tothom a la Sala Xica a escoltar un Jazz amb sabor a Hard Bop i Funky.

Avui el Jazz serà calmat, relaxat, balades de Jazz, i després una mica de Blues o millor de Rythem&Blues, per seguir amb Jazz Cool, el dels inicis, aquell que feia el gran Lester Young, el Pres que li deien. Acabarem amb un Jazz més iconoclasta, un Jazz fora d’estils i que ens farà dibuixar un somriure a la nostra cara. Agrair al Pepe Carrillo la cessió de dos dels discos que posarem avui. Comencem amb:

PERICO SAMBEAT: BALADAS

Una coproducció de Karonte i Contrabaix

Enregistrat als estudis CATA el 2 i 23 de desembre de 2010 per

Oscar Herrador assistit per Manuel Pájaro i Emilio Garcia.

Perico Sambeat, saxo alt i soprano

Javier Colina, contrabaix

Bernardo Sassetti, piano

Borja Barrueta, bateria

Amb la col·laboració de:

Albert Sanz, piano a Maria de la O i Huella de Silencio.

I cover the waterfront 6m 35s

Maria de la O 5m 02s

Flor de perdicion 4m 08s

FREDRIK CARLQUIST: PLAYING COOL

Enregistrat a Barcelona pel mateix Fredrik excepte els temes

3 i 12 que els va enregistrar Par Davidsson als

Varispeed Studios a Malmo, Suècia.

Fredrik Carlquist, saxo tenor

Joan Chamorro, saxo barítono

Dave Mitchell, guitarra

Garry Fimister, contrabaix

Caspar St. Charles, bateria.

I en els temes 3 i 12 enregistrats a Suècia

Fredrik Carlquist, saxo tenor

Johan Leijonhufvud, guitarra

Chris Higgins, contrabaix

Joe Smith, bateria.

East Of the sun 5m 48s

Evol Deklaw Ni 5m 05s

El sueco 7m 16s

DANI NEL·LO: NOIR

Produit per Pere Aguilar i Dani Nel·lo

Enregistrat i mesclat als Estudis Nomada 57

Aquest àlbum es va enregistrar en aquests estudis amb la

intenció d’enregistrar una instantània sonora, la de quatre

músics tocant en una habitació.

Dani Nel·lo, saxo tenor

Nono Fernández, contrabaix

Francisco Suarez, piano

Ramon Angel Rey, bateria

I la col·laboració de Jordi Prats, saxo alt en el tema Personme me l’a dit.

Mr. Yo 4m 43s

Pink Master 4m 30s

Harlem Nocturne 2m 48s

JUAN DE DIEGO: FREAKY TRIO

Produït per Gotka “quincy” Benitez per Artimaña Records.

Enregistrat i mesclat als estudis Vumeter, Cabezon de la Sal /

Big Head Cantabria, per Javier Jato “Javeta”

el 13, 14 i 15 de juliol de 2003.

Juan Diego, trompeta

Pere Loewe, contrabaix

Ramón Diaz, bateria i percusions

Gorka Benítez, saxo tenor (3), flauta (7) i percusions (4)

Gorka Reino, percusions (4).

Cheek to cheek 5m 39s

Danzon Borondon 6m 54s

La tentacion 3m 27s

Recordar-vos que demà tenim els de Diego Brothers a la Sala Xica de la Vicentina, programació realitzada pel Jazz Club la Vicentina i que serà a partir de les 22h, us hi esperem. Gràcies, bona nit i bon Jazz.

Programa nº 57 dia 17 de febrer - JAZZ FOR LOVERS (Carles)

2011-02-18T16:01:00.000-08:00

JAZZ FOR LOVERS

Donald Byrd (trompeta) I love you

Stan Getz (saxo tenor) Lover come back to me

Count Basie (orquestra) And I love her....Hold me tight

Benny Carter (saxo alt)         Prisioner ef love

Anthony Braxton (clarinet i flauta) Lover man

Chet Baker (trompeta) Easy to love

Bud Shank (saxo alt) Lou Levy (piano) Our love is here to stay

Billy Taylor (piano) I'm a lover

Jacky Terrason (piano)                           I fall in love to easly

Miles Davis (trompeta)                           Love me or leave me

Diana Krall (piano i veu)                         Love letters

Programa nº 56 dia 10 de febrer de 2011 (Miquel) Premis Enderock Jaçz 2010

2011-02-11T13:39:00.000-08:00

Bona nit amigues i amics aficionats al Jazz: de nou un altre dijous amb Jazz del millor aquí a Jazz Club de Nit. Avui hi tornem amb més músics nominats als premis Enderock de Jazz 2010, i ja que avui és el 10 de febrer, recordar-vos que només ens queden 5 dies per fer les nostres votacions. L’adreça on hem d’anar per poder votar és:

http://www.enderrock.com/premis/jazz.php

Recordar-vos que hem de votar els millors de les categories següents:

Disc Nacional, Artista de l’any, Millor nova proposta i Disc Internacional.

I que els nominats a millor disc nacional són:

D’aquests darrers haig de dir que hem pogut posar-los tots menys el disc de l’Eladio Reinón, la qual cosa em sap força greu. De totes maneres dir-vos que el seu disc Trencadís és un dels nominats a millor disc nacional i que fa una barreja d’estils, per això es diu Trencadís, anant des del Dizzie Gillespie, fins el Thelonious Monk, passant per temes del propi Eladio, que des d’aquí li envio una forta abraçada.
L'Eladio Reinón està acompanyat del Jaume Lombart, Mario Rossy i Jordi Rossy.

Els nominats a millor artista de l’any són:

Els nominats a millor nova proposta són:

Els nominats a millor Disc internacional:

Dir-vos que en els dos darrers programes hem posat,:

Barcelona Jazz Orquestra

De Diego Brothers

Elisabet Raspall

Dave Holland Pepe Habichuela

Ismael Dueñas

Jordi Rossy Quintet

Jaume Vilaseca Quartet

Lluís Vidal Trio

Manel Camp

Martí Serra

Miguel Fernandez

Toni solà

Giulia Valle

En aquest darrer programa dedicat als premis Enderock de Jaçz 2010, posarem música d’altres nominats, incidint més en els músics internacionals, tot i que algun músic local també sentireu.

És possible que el tema que escoltareu no pertanyi al disc nominat, però com ja vaig dir l’anterior programa, del que es tracte és de reconèixer el músic. De totes maneres quan això passi us ho comunicarem. Evidentment donarem a conèixer el nom del disc i en alguns sonarà el disc nominat i en d’altres posarem un altre disc.

Els músics que sentirem avui són els següents:

1. Agustí Fernandez acompanyat del Jo Krause a la bateria, en el seu disc DRACO i interpretant el tema del mateix nom. l’Agustí està nominat a millor artista.

2. Ahmad Jamal en el seu disc “Autumn Leaves” i el tema Perfidia, tot i estar nominat a millor disc internacional pel seu treball A Quiet Zone.

3. Baptiste Trotignon nominat a millor disc internacional pel seu treball SHARE del qual posarem el tema Samsara.

4. Biel Ballester, nominat a millor artista; del Biel Ballester Trio li posarem una preciosa versió de l’All Blues del seu disc Bistro de Baercelona.

5. Brad Mehldau, nominat a millor disc internacional pel seu Highway Rider, del qual el tema Don’t Be Sad, “no estiguis trist”.

6. Christian Scott i el seu Yesterday You Said Tomorrow, nominat a millor disc internacional, del qual posarem el seu tema Eraser.

7. Keith Jarret i Charlie Haden nominats a millor disc internacional per “Jasmine” però que posarem Ellen David del seu disc Closeness duets.

8. Javier Galiana i Spice Berberechos, nominats a millor artista, dels quals posarem el tema Trotonda del Zarajo del seu disc Campo de Agramante.

9. Pat Metheny i el seu disc Orquestration, nominat a millor disc internacional, amb el tema Spirit of the air.

10. Paul Motian i el seu disc Lost in Dream, nominat a millor disc internacional, del qual posarem el treball que va fer el 2000 amb el seu trio, Paul Motian Trio 2000. El disc és l’On Brodway Vol.5 i el tema és el Something I Dreamed Last Night, “Alguna cosa he somiat la darrera nit”.

11. David Murray cuban Ensemble i el seu disc Plays Nat King Cole, nominat a millor disc internacional, del qual posarem el tema Tres Palabras.

Programa nº 55 dia 3 de febrer de 2011 (Carles)

2011-02-04T09:22:00.000-08:00

NAIXEMENT DEL JAZZ

MUSICA DE SCOTT JOPLIN

The Entertainer 3,04

Something doing 2,44

Maple leaf rag 3.05

HONKY-TONK

Humoresque 2,30

Down by the riverside 2,60

BLUES

Trixie Smith and Her Downhome

Freight train blues 3,20

Berta “Chippie” Hill

Trouble in mind 2,49

Rosetta Howard

Rosetta blues 3,0

BIG JOE WILLIAMS AND FRIENDS

BLUES TRADICIONAL

Big Joe Williams,veu i guitarra,

Lightnin Hopkins id

Brownie McGhee id

Sonny Terry ,armonica i veu

Ball of twine 3,30

Stool pigeon blues 3,04

THE TWENTIES

1926 - Jelly Roll Morton

Black bottom stomp 3,09

1929 - King Oliver i orquestra

Too Late 3,08

1919 Original Dixieland Jass Orq.

Tiger rag 3,08

1928 Joe Venuti & Eddie Lang

Wild cat 2,25