Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Avui hi tornem de nou amb músics i editorials de casa nostra, amb Rai Ferrer 5 i el seu projecte anomenat “Marró sobre blau”, editat per Quadrant Records i el primer treball editat pel Santi de la Rubio Trio anomenat “Broken Line” editat per Underpool.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Abans de començar el programa us voldria recordar que aquest cap de setmana seguirem l’ona de la molt bona música de la Festa Major d’Hivern de Sant Vicenç dels Horts encetada aquest dissabte passat amb el magnífic concert que ens va oferir Marina Tuset & Adri González tan ben acompanyats pel Valentí Tuset i Víctor Mirallas. Doncs pel dissabte 20 de gener a les 22h tindrem la possibilitat d’escoltar la nova producció Som Jazz de la Coral Som Cor del Centre els quals faran evidentment un repertori cantat de estàndards de Jazz. Aquesta és una idea sorgida des del Jazz Club La Vicentina qui també s’ha encarregat de coordinar el quartet de magnífics músics que l’acompanyaran i que serà el Joan Monné Quartet amb Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Oriol Roca, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un quartet que acompanyarà a la Coral Som Cor dirigida pel Joan Vinyes. No us dono més dades car les sorpreses sempre venen bé, i us ben asseguro que en tindreu i de les millors. Recordeu que el Centre està al carrer Torres i Bages 1 cantonada Mestre Ramon Camps.

I ara sí, començarem amb el projecte del gran contrabaixista, compositor i lletrista Rai Ferrer el qual ha vingut diverses vegades al Jazz Club La Vicentina primer, i ja fa anys, amb el Gabriel Amargant Quintet i ja darrerament amb l’Albert Vila Quartet. El projecte del Rai s’anomena...


“MARRÓ SOBRE BLAU”
Rai Ferrer 5

Editat per Quadrant Produccions        Q00079J
Enregistrat per Jordi Vidal el 29 i 30 d’abril de 2017 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Andreu Zaragoza al juny de 2017.
Produït per Rai Ferrer
Productor executiu Josep Ramon Jové per Quadrant Records.


Rubén Fernández, veu
Gabriel Amargant, saxos tenor i soprano
Andreu Zaragoza, guitarra elèctrica i acústica
Ramón Ángel Rei, bateria
Rai Ferrer, contrabaix

Veiem què ens en diu en Josep Ramon Jové des del web de Quadrant..

Després d’un llarg silenci discogràfic Rai Ferrer, un dels contrabaixistes indispensables del jazz estatal, torna amb un disc que ens mostra també el seu talent com a compositor. A “Marró sobre blau” Ferrer lidera un quintet format per alguns dels més destacats jazzmen de la nostra escena i llança una proposta que es basa principalment en composicions pròpies sobre poemes propis i diversos, des de José Agustín Goytisolo a Fernando Pessoa o Rafael Alberti. Jazz d’altura en combinació amb grans versos, tot això sota la personal concepció d’aquest gran contrabaixista.

Tota la música està composada pel Rai Ferrer i fins i tot alguns poemes. Doncs comencem escoltant música i paraules, música i poemes, i ho farem amb el preciós poema de José Agustín Goytisolo   tema anomenat....

3.- Como la piel de un fruto (J. A. G. & R. Ferrer)                       5m06s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera poètica i delicada hem començat el programa d’avui amb aquest poema de José Agustín Goytisolo i la magnífica i súper afinada veu del Rubén Fernández en una preciosa composició de Rai Ferrer i millor improvisació del Gabriel Amargant al saxo soprano. Quines maneres més delicades les d’aquest jove de només 30 anys i tant feina feta. La veu del Rubén de nou ens ha situat a la melodia i poema “Como la piel de un fruto”, arribant al final de manera delicada.

Nascut a Barcelona el 1.964, estudia a L´Escola Zeleste, al Taller de Músics (on acaba donant classes) i al Conservatori Municipal de Barcelona. Ha donat classes a L´Escuela Superior de Música de Euskadi, Musikene; així com al Conservatori de grau mig de Igualada. Ha tocat i enregistrat discs amb músics com Carme Canela, Joan Monné, David Xirgu, Gorka Benítez, José Reinoso, Victor De Diego, Joan Díaz, Perico Sambeat , Dani Pérez, Jordi Bonell, Xavi Maureta, Adam Kolker, Gabriel Amargant o José Luis Gámez entre d´altres, a més del seu propi Trio, actuant a clubs i festivals de tot l´Estat Espanyol, i de l´estranger, com Itàlia, França, Suècia, Portugal, Alemanya, Hungria, Marroc, Grècia, Bolivia o Argentina. Ha tocat així mateix amb músics estrangers com Antonio Hart, Pietro Tonolo, Jeff Ballard, Jim Snidero, Dick Oatts ,Julian Argüelles o Ben Monder entre d´altres.

Seguim amb més música i preciosos textos, ara amb un tema instrumental del mateix Rai anomenat...

9.- Notícias del 5º canal       (Rai Ferrer)               5m58s

Amb un ritme un tant funky ens hem situat en la bogeria de les notícies del 5è canal, on ja ho heu vist no hi ha text i on Rubén utilitza la veu com un altre instrument fent duet amb el saxo soprano del Gabriel. La música ha seguit amb la improvisació compartida del Gabriel Amargant i l’Andreu Zaragoza, magnífics tots dos en un “tete a tete” musical increïble de camaraderia. La suavitat s’ha mantingut durant tota la improvisació i també amb el retorn de la veu del Rubén aparellada amb el so magnífic del soprano del Gabriel.

....dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb la música d’aquest gran contrabaixista i ja ho esteu escoltant, també gran compositor i lletrista i ho farem amb el poema d’ell mateix i que titula aquest projecte...
1.- Marró sobre blau            (Rai Ferrer)               3m57s

Aquest és un poema del líder on, amb lletra i música, aquest compositor, lletrista i contrabaixista demostra la grandària de la seva perspectiva artística i vital. Gabriel amb el saxo tenor ens ha tornat a enlluernar amb la seva particular visió del tema, sonoritat i llenguatge. Al final del seu solo, la veu del cantant i la del saxo tenor han quallat en un duet preciós, tot i encarant la melodia i poema i així arribar la final.

Si parlem de la formació que l’acompanya el primer que un copsa és l’entorn del Taller de Músics on tots hi donen classes, o quasi tots. La relació personal de tots ells, en aquest àmbit i en l’àmbit dels diversos projectes compartits és evidentment la millor possible. Si abans he dit que Rai Ferrer va venir al Jazz Club La Vicentina amb el quintet del Gabriel Amargant afegiré que també hi havia l’Andreu Zaragoza i Ramón Ángel Rey, o sigui que la compenetració dels músics en aquest projecte ja vegeu que ha de ser i de fet és total.


Seguirem ara amb un tema de l’Andreu Zaragoza anomenat..

6.- Sandholt               (A. Zaragoza)            5m25

Amb una introducció a solo de contrabaix, el líder ens ha obert la porta d’aquest tema de l’Andreu Zaragoza, on el swing ha aparegut gràcies a ell i al Ramón Ángel Rey. Rubén torna a ser un altre instrument en un tema força vital i positiu on el saxo del Gabriel torna a ser el tenor en un altre magistral i personal so d’aquest músic nascut a Argentona. Rubén ens ha mostrat la seva virtut, la de poder i saber cantat en “scat” igualment amb una perfecta entonació. Vitalitat positiva, que ja la necessitem, ja.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I ara sí, acabarem el projecte del Rai amb el seu tema anomenat...

11.- Gratitud              (Rai Ferrer)               4m31s

I ves per on que ha tornat a ser un tema sense lletra, i tot amb la bona intenció que mireu d’aconseguir aquest magnífic disc entrant a la web de quadrant records i així poder escoltar les altres magnífiques poesies musicades per aquest gran contrabaixista que ens ha ofert, crec jo, el seu projecte més personal, amb alguns textos seus alhora que totes les músiques. De nou el saxo tenor del Gabriel ha brillat amb el seu característic i reconeixible so alhora que el seu fraseig modern. La guitarra de l’Andreu, amb el seu so delicat i llenguatge en l’ona Rosenwinkel i en la d’altres moderns mestres ha endolcit aquest gran tema anomenat “gratitud”, amb la gratitud de tots els músics que han participat en aquest magnífic i poètic projecte.

No em vull estar de dir-vos que dels dotze temes del disc n’hem posat menys de la meitat i que ens hem deixat magnífiques composicions musicals sobre poemes de Fernando Pessoa, Pilar Pallarès, Rafael Alberti i que el darrer tema és un arranjament i solo sobre el tema de Henry Mancini “Moon River”. En definitiva, us recomano que mireu d’aquirir-lo entrant al web de Quadrant Records i jo diria que ja feu tard..

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I acabarem el programa amb el darrer treball al seu nom, la qual cosa ens feia molta falta després de tant de temps d’escoltar-lo acompanyant a companys seus i sense editar cap disc des de fa la tira de temps, i parlo del gran saxofonista Santi de la Rubia en el seu projecte anomenat......


“BROKEN LINE”
Santi de la Rubia Trio

Editat per Underpool        UNDP-028
Enregistrats per Sergi Felipe i Joan Hernández, uns temes en directe al Teatre Aurora d’Igualada i uns altres a l’Underpool Studiu entre el juny i juliol de 2017.
Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito.
Produït per Santi de la Rubia
Productors executius, Estival, Sergi Felipe i Santi de la Rubia

Santi de la Rubia, saxo tenor
Marc Cuevas, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Dels onze temes del disc, 9 són composicions del Santi mentre que dels altres dos, un és de Billy Strayhorn i el darrer tema del disc és de Brooks Bowman.

Aquest projecte va sorgir l’estiu passat en l’Estival d’Igualada 2017, on, cada any els organitzadors produeixen un projecte anomenat “Carta Blanca” i que li va ser donada al Santi de la Rubia amb el seu trio. Podríem dir que les músiques que escoltareu i els seus arranjaments varen ser “pensades”, entre cometes, per ser escoltades per primera vegada en l’esmentat Festival de Jazz que cada estiu, i per això l’Estival, es fa a Igualada.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Aquest projecte el vam poder gaudir al màxim en escoltar-lo el 22 de novembre de 2017 al Jamboree o sigui que comencem ja amb la música d’aquest gran saxofonista i també podreu comprovar lo bon compositor que és. Fem-ho amb la preciosa balada anomenada....

7.- Marta        (Santi de la Rubia)               6m21s

Doncs ja he pogut escoltar aquesta balada que ben bé podria estar entre les moltes i precioses del cançoner popular americà, encabides en els estàndards de Jazz. Preciosa melodia d’aquest compositor i saxofonista valencià que ja fa temps va decidir venir a aprendre i a compartir la seva música entre nosaltres. El solo del Marc Cuevas primer i el del líder després, ambdós rics en melodia i tècnica han omplert l’espai d’entremig del tema per després en Santi tornar-hi amb la melodia, preciosa i delicada dedicada a Marta. I tot hi haver-hi un parell de balades més, “Abril” del líder i la magnífica “Lush Life” de Billy Strayhorn, no les posarem amb l’ànim, ja ho sabeu, que mireu d’aconseguir aquest magnífic projecte entrant a la web de underpool.org.

Santi de la Rubia neix a València el 1984. La seva afició al jazz comença molt d'hora escoltant les cintes de Johnny Hodges que li posava el seu pare. Als vuit anys comença a estudiar saxòfon. El 2002 finalitza Grau Professional de saxo clàssic amb Matrícula d'Honor, traslladant-se aquest mateix any a Barcelona per estudiar jazz a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Allà rep classes de professors com Xavier Figuerola, Eladio Reinón o Ignacio Gascón i es gradua en 2006 amb matrícula d'honor.

Seguim ara amb una mica més de trempera amb un altre tema propi anomenat...

8.- Hendo’s World    (Santi de la Rubia)               6m42s

Doncs quin tema més impressionant hem escoltat, i jo diria en l’ona melòdica d’una de les etapes de John Coltrane per parlar nomé d’un. El vessant coltranià és evident en les maneres de tocar el tenor amb un tema que ens podria recordar a algun dels aspectes del Love Supreme del geni de Philadelphia. En el format de trio sense instrument harmònic que també li agradava a Sonny Rollins, Santi gaudeix en les seves improvisacions gràcies al magnífic suport de la base rítmica d’aquests dos mestres Marc Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, i ben bé que ens ho ha mostrat aquest músic de Tàrrega.

Amplia la seva formació assistint a diversos seminaris i classes particulars amb Perico Sambeat, Javier Vercher, Dick Oatts, Dave Liebman, Bob Mintzer, Jerry Bergonzi, Bill Mc.Henry, Chris Cheek, Mark Turner i Walter Smith III.

Guanyador del I Concurs de Jazz de Barcelona i del Concurs Internacional de Jazz de Granada amb el seu primer disc "Afinke", en el qual col·labora amb Jordi Berni Trio. Seleccionat pel Catalan Jazz Tour de 2008, en què va compartir cartell amb Perico Sambeat Trio a París i Londres, finalista en el Concurs Internacional de Getxo de 2008 amb Josep Tutusaus Sextet i 2n premi en el “I Concurs Internacional de Jazz de Almeria” de 2014 amb "CJ Quintet".


Escoltem ara el magnífic estàndard de Brooks Bowman anomenat....

9.- East of the sun, west of the moon        (B. B.)             8m43s

Amb aquest títol que ve d’un conte de fades noruec, és una melodia escrita per Brooks Bowman, qui aleshores era estudiant de pregrau a la Universitat de Princeton. Va ser publicada el 1934 i es va convertir en la cançó principal del "Princeton Nassoons", un grup a capella de Princeton esdevenint ben aviat un estàndard popular entre els músics de jazz. Després de la curta melodia, Santi el líder ha desenvolupat el seu gran solo en un dels temes d’aquest disc enregistrat en directe, i tal i com he dit, al Teatre Aurora d’Igualada. Solo en un estil pròpiament  en el Jazz més modern, una passa més enllà del “neobop” farcit de recursos tècnics impressionants i llenguatge jazzístic del més alt nivell. Uns aplaudiments merescudíssims i el solo del contrabaixista Cuevas, llarg solo també i magníficament melòdic i farcit de bon gust alhora que amb control total de l’afinació. Els “quatres” amb el Roger del líder han demostrat també de quina manera aquest jove mestre dels tambors i platerets domina tots aquests estris percussius. Després, el tema de nou, melodia i final després de més 8 increïbles minuts de Jazz a tope.

Ha col·laborat amb músics com Tom Harrell, Jorge Rossy, Joan Monné, Martín Leiton, Ernesto Aurignac, Jaume Llombart, Perico Sambeat, Roger Mas, Jordi Berni, Albert Vila, Joan Díaz, Giulia Valle, entre altres.

Acabarem ja amb la música del Santi de la Rubia, amb un altre dels temes amb ona Coltraniana anomenat...

6.- Ashwagandha                 (Santi de la Rubia)               5m12s

Doncs amb una altra demostració del seu amor vers l’obra de Coltrane, un dels seus deixebles ens ha delectat amb un magnífic so i millor fraseig tot i recordant l’obra d’un dels més genials músics de Jazz de tots els temps. Amb aquesta tema tan tremendo hem acabat el projecte i programa, i com sempre, us recomano adquirir-lo entrant a la web de Underpool car, dels grandíssims 9 temes encabits en el projecte n’hem posat menys de la meitat, deixant de posar-vos autèntiques meravelles com el llarguíssim “Lush Life” de quasi 11 minuts entre d’altres.

Actualment és professor a l'Escola de Música i l'Escola Superior del Taller de Músics. Parlant de la col·laboració amb Tom Harrell dir-vos que els qui van tenir la sort de veure l’actuació de la formació d’aquest mestre americà a La Nova Jazz Cava, durant el darrer Festival de Jazz, van poder veure de quina manera magistral Santi de la Rubia va fer una substitució del saxofonista oficial que crec havia de ser Mark Turner. Al Santi el van avisar el mateix dia o quasi, i va demostrar de quina pasta està fet, la dels mestres.

I abans d’acomiadar-me de tots vosaltres recordar-vos que pel dissabte 20 de gener a les 22h tindrem la possibilitat d’escoltar la nova producció Som Jazz de la Coral Som Cor del Centre els quals faran evidentment un repertori cantat de estàndards de Jazz. Aquesta és una idea sorgida des del Jazz Club La Vicentina qui també s’ha encarregat de coordinar el quartet de magnífics músics que l’acompanyaran i que serà el Joan Monné Quartet amb Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Oriol Roca, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un quartet que acompanyarà a la Coral Som Cor dirigida pel Joan Vinyes. Un esdeveniment encabit en la Festa Major d’Hivern de Sant Vicenç dels Horts, i que es farà al Centre Catòlic us recordo que a les 22h.

Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui on hem pogut gaudir amb el projecte de Rai Ferrer 5 anomenat “Marró sobre balu”, on ens ha presentat obra poètica pròpia i d’altres amb tota la seva música i després amb el projecte més modern de Santi de la Rubia anomenat “Broken Line”. Dos magnífics projectes de gent de casa nostra i de dues de les nostres editorials.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa, xerrat pels colzes amb interessos comuns i seleccionat totes les seves músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 Ràdio Molins 91.2  Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Abans de tot, m’agradaria convidar-vos al concert que farem al “Centre” pel dissabte 13 de gener a les 19h, on podrem comptar amb la presència i veu de Marina Tuset acompanyada pel gran pianista/teclista Adri González. Marina ens oferirà el seu nou projecte a duet on podrem escoltar alguns dels seus temes propis i també algunes magnífiques i precioses versions. Aquest és un concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i per tant amb l’entrada gratuïta. Recordar-vos que el “Centre” està darrera de la plaça de l’ajuntament i tot just passat el pont de la via del tren, al carrer Torres i Bages 1, cantonada Mestre Ramon Camps.

Doncs unes de les editorials de les quals també els hi posem discos, i avui en serà un exemple, són Errabal Jazz del País Basc i JazzGranollers. Avui podrem escoltar un parell de projectes d’Errabal Jazz, amb Ander Garcia i el seu “Hiru”, i el de Kike Mora amb “Evolución Natural”, o “Berez Datorrena”, ambdós músics bascs, baixistes o contrabaixistes,  i el darrer de l’amic Joan Sanmartí anomenat “Codi Personal” que ens va presentar la temporada passada, el 31 de març de 2017 al Molí dels Frares.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Som-hi doncs i començarem el programa amb el projecte força íntim de l’Ander García i per això, i perquè haurem de posar temes de dos discos més, serà una presentació discreta. El projecte s’anomena..


“HIRU”
Ander García

Editat per Errabal Jazz    ER 092
Enregistrat per Juanan Ros el 12 i 13 de desembre de 2016 a El Cantón de la Soledad, Vitoria.

Ander García, contrabaix i veu
Juan Ortíz, piano
Josean Bengoetxea, lletres en el tema Liliak Lhes

Tota la música d’aquest disc és original de l’Ander García. Escoltarem un parell de temes d’aquest músic basc, amb els quals ja podreu copsar la aurèola que els envolta a tots ells. Aquest és un disc d’espais, nu, pausat i sincer, que connecta amb les arrels i busca un equilibri entre els recursos propis de la música tradicional i el Jazz.

Us voldria comentar que aquest músic explica, en el llibret interior del compacte, com s’han fet els temes i de quina manera segueixen la seva evolució, explicant ell, quan toca la melodia i quan improvisa, i aquest quan, vol dir explícitament el temps on tot això passa, per exemple, en el minut 2 i 21 segons començo el meu solo, etc.

Comencem pel tema tradicional anomenat...

6.- Betrolarenak        (A. García)                 4m05s

I ens explica fil per randa tot el que acabeu d’escoltar com ara que aquest és un bertso conegut, de tipus “9 puntukoa”. Començo, segueix dient, amb una intro lliure de contrabaix, on es pot entreveure la melodia d’aquest bertso als 18 segons de començar-lo. Als 50 segons podeu notar de nou la influència de la dansa car toco la melodia del “Banako” (un dels balls que conformen la Daantzari Dantza). Acabo la intro tancant la melodia del bertso, tan característica. I ara ens explica la relació d’aquests bertsos amb les estructures algunes vegades comentades dels temes estàndards de Jazz, que tenen la forma AABA, i això diu dels bertsos de tipus “9 puntukoa”. El I got Rhythm,  Rhythm Changes, estructura AABA de George Gershwin casa doncs perfectament amb aquests bertsos comentats i tema que heu escoltat. I encara explica més coses però que em sembla que ja en tenim prou.

Ander Garcia
Es llicencia en Enginyeria Informàtica a la Universitat de Deusto el 2001 i posteriorment inicia els estudis de jazz al Centre Superior de Música del País Basc, MUSIKENE, obtenint la llicenciatura en 2008. El seu grup Citric, format a les aules del prestigiós centre, és seleccionat per l'INJUVE, que el porta a tocar en els festivals de jazz d'Eivissa, Getxo, Sant Sebastià, Madrid i Brussel·les, entre d'altres. Amb Citric guanya el Concurs de Jazz ciutat de Barcelona 2009, consistent en l'enregistrament del seu disc "Mandra". El 2008 es trasllada a Madrid, on treballa com a director musical de Sheilah Cuffy Project i l'obra multidisciplinària LONDON, de la companyia Cre.Art. A la ciutat es consolida com contrabaixista, acompanyant a músics de la talla de Jeff Berlin, Perico Sambeat, Bob Sands, Victor de Diego, Román Filiu, Chris Kase, Moisés P. Sánchez, Verónica Ferreiro, Noa Lur, Borja Barrueta, Marc Miralta , Carlos Carli, Martin Andersen i un llarg etc. Des de llavors Ander ha tocat en festivals internacionals a països com Guatemala, República Dominicana, Costa Rica, Holanda, Itàlia, Croàcia, Irlanda, Alemanya, Mèxic etc. La seva inquietud musical el porta igualment a implicar-se en grups de fusió de jazz i música sud-americana i espanyola (Amerikanda - Celia Mur), R & B i Hip-Hop (Soul Commanders), Rock (Àngel Celada, Jose Bruno), Pop (Gat Charro) i música electrònica (Towards Green).


Escoltem, per acabar aquest petit recull de música popular basca tamisada de Jazz, el tema anomenat....

5.- Nire Lehen Bertsoa        (A, García)                 5m14s

Segons ens diu, el títol explicita que aquest és el seu primer bertso, encara sense lletra. L’estructura és la del bertso denominat Zortziko Handia, car està format per vuit punts (frases) de divuit síl·labes. Comença el seu solo en el minut 2 i 21 segons tocant la melodia tradicional de “Bentara Noa” que coincideix en mètrica amb el tema (cosa que va descobrir posteriorment, per la qual cosa diu ell, hi va haver una feliç inspiració inconscient i natural, no planificada). Vario la melodia adaptant-me a la harmonia del tema en el minut 2 i 38 segons. En el minut 2 i 44 segons improviso sobre el ritme de zortziko i torno a la mètrica original en el minut 2 i 55 segons. Ja ho heu vist, més ben explicat impossible. Quan jo comento els temes ho faig més o menys així, però per descomptat sense contemplar el moment exacte quan passen les coses. Això de l’Ander García és cosa d’alquimistes puristes, ha.

El seu disc debut "Ttun Kurrun" va estar seleccionat com un dels millors discos de jazz del país del 2013. Aquest projecte es va presentar en directe al Festival de Jazz BBK de Bilbao, al Jazzaldia de Sant Sebastià, així com en sales de prestigi com el Jimmy Glass de València o el Bogui Jazz de Madrid. És membre del quartet del trompetista Chris Kase i colidera actualment el trio Collado.Garcia.Benito, amb el qual ha tret el seu segon disc, "Suite II".

El disc que estem escoltant és el tercer al seu nom i és un pas ferm en el camí, diu ell. És el primer enregistrament on he començat a experimentar per trobar la meva pròpia veu com contrabaixista. És més, és el primer text que escric sobre la meva investigació sobre la improvisació basada en l'estil musical basc.
Em baso en tres aspectes de la música basca per a improvisar:

-Les melodies i les mètriques dels "bertsos" (els versos improvisats pels Bertsolaris)

-Els ritmes de Zortziko i de la Dantzari Dantza (conjunt de danses de Durangaldea) que vaig ballar en la meva joventut.

-Les melodies tradicionals o d'autors concrets que estan inspirades en la tradició musical basca.

Seguim el programa amb el darrer projecte de l’amic Joan Sanmartí anomenat...


“CODI PERSONAL”
Joan Sanmartí

Editat per JazzGranollers Records
Enregistrat per Ferran Conangla assistit per Jaume Figueres el 12 i 13 de setembre de 2016 als Estudis Ground, Cornellà de Terri, Girona.
Produït per Joan Sanmartí i Ferran Conangla per a JazzGranollers Records.

Joan Sanmartí, guitarra i sintetitzadors
Roger Santacana, piano i vibràfon
Marc Cuevas, contrabaix
Joan Vidal, bateria

Totes les composicions són de Joan Sanmartí excepte “Time Remembered” que és de Bill Evans.

Comencem doncs amb la música d’aquest mestre i gran compositor i guitarrista amb el preciós tema anomenat...

4.- Dels equilibris     (J. Sanmartí)             10m48s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delicada i llarga meravella de més de 10 minuts ens ha regalat aquest músic del Vallès Oriental. Una música que vam poder escoltar el març de l’any passat al Molí  dels Frares per a un reduït i selecte grup d’aficionats que allà ens hi vam trobar. Magnífic tema i millors improvisacions, primer amb la del líder i compositor, ell, tan satisfet de tenir i tocar amb la seva magnífica Fender Mustang, amb un so, ja heu pogut comprovar, fosc a voluntat i també profund. Marc Cuevas, vell amic nostre també, amb força visites formant part de diverses formacions, ha desenvolupat el seu també, precís, melòdic i amb gran profusió de recursos tècnics alhora que delicades maneres, com les que ens ha mostrat el jove geni en el seu solo al vibràfon, sense oblidar que també toca el piano, i em van dir que també remena la bateria. Crac, entre els cracs i encara molt i molt jove, crec que amb 21 anyets, any am amunt, any avall. Bellesa en tots els solos i força evident en el seu solo, on la precisió i sonoritat dels metalls del seu instrument és evident, clara i diàfana, alhora que la seva creativitat en la concepció. Dels equilibris, es deia aquest tema del Joan.

Seguim amb més música del Joan Sanmartí però....
Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb un blues magnífic anomenat...

7.- Cruïlla en G          (J. Sanmartí)             7m25s

I ja heu pogut tornar a escoltar de quina manera més àmplia, més relaxada hem tornat a deixar-nos captivar per la música del Joan Sanmartí. El motiu principal melòdic i rítmic de la guitarra  del líder i  el contrabaix del Marc Cuevas, ens ha acaronat des dels inicis, situant-nos ben lluny allà pel Mississipi de potser ja fa dos segles, amb un blues rural increïble. L’homenatge que aquest músic fa a la música, en general, es fa palès en aquest tema, en l’anterior i en tots els del seu projecte. Ara però, amb el jove Roger Santacana al piano. I ara que hi penso, crec que quan es ve enregistrar aquest disc, en Roger encara no havia fet els 20. Ja m’explicareu quin tros de crac tenim ja, i més endavant fins on arribarà aquest noi. Ben bé després del seu magnífic solo, ha esta en Marc que s’hi ha ficat amb plena profunditat de greus sons del seu contrabaix. El líder l’ha seguit amb delicat i profund record per als sons més ancestrals, els d’aquells bluesman, homes i dones, els quals carregaren sobre les seves espatlles la complicada situació vital, per dir-ho suau, dels racistes de llavors. Sembla que això encara dura, sí, però a un altre nivell. Després del solo del Joan han seguit amb una mena de vamp permanent fins acabar el tema, així, delicadament.

Saber qui és en Joan Sanmartí crec que ens convé, i per tant deixeu-me que us en parli una mica. La seva trajectòria ve de llarg, des dels inicis del Taller de Músics fins ara, professor a l’ESMUC compartint departament de Jazz amb gent com Francesc Capella, Joan Díaz, Joan Monné i Lluís Vidal. Tots ells estan embrancats en l’Esmuc Jazz Project, Big Band d’alumnes, actuals i d’abans, on preparen als joves músics en l’entorn de la Big Band, però amb projectes dedicats a músics i amb arranjaments de cadascun dels professors esmentats. Alguns dels projectes que he pogut escoltar de l’ Esmuc Jazz Project són els de l’Univers Ornette, Univers Zavinul, entre d’altres. Els 15 anys de l’Esmuc els van celebrar amb el projecte anomenat Bestiari amb veus com les de Celeste Alías, Gemma Abrié i Rubén Fernández, a més a més dels músics de la Big Band. Del Joan Sanmartí ja li vaig posar un seu anterior projecte en un programa anterior de Jazz Club de Nit ara ja fa una mica de temps.


D’aquest projecte que estem escoltant, dir-vos que em sembla que està fet per poder-lo tocar en directe. De fet, en quasi tots els temes, tots els músics o quasi tots fan les seves improvisacions, resultant els temes d’una llargària més adequada a un directe que per a complir els tempos d’un projecte editat. Així és que torno a trobar-me amb un disc on se’m fa força difícil seleccionar quines músiques no podré posar. Però seguim escoltant més música del Joan Sanmartí i ara ho farem amb el tema de Bill Evans  on en Marc Miralta hi col·labora amb les palmes, anomenat...

8.- Time Remembered        (B. Evans)                 7m47s

Doncs tot i que el tempo és més ràpid, les sonoritats són força delicades. El so fosc i profund de la seva guitarra i els arranjaments ho aconsegueixen. La vitalitat i brillantor del jove pianista ha fet que ens situéssim en uns aires més vius en el seu magnífic solo, tan ben acompanyat com ha estat pels companys de la base rítmica, en Marc Cuevas i Joan Vidal. Tot i ser temes llargs, ens passen molt de pressa, ben bé, gràcies a la vitalitat dels arranjaments en aquest cas i les intervencions dels companys de projecte. Després del solo de`n Roger el líder ens ha situat de nou en la melodia d’aquest tema d’un dels més grans pianistes de Jazz, el gran Bill Evans. Al final però, i amb un motiu recurrent, el Joan Vidal ha pogut mostrar tot el seu domini de les escombretes en un magnífic solo i així han acabat el tema.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Acabarem el projecte del Joan Sanmartí amb el tema més punyent i més encabit en el Jazz-Rock i que anomena el disc....

1.- Codi Personal                 (J. Sanmartí)             7m24s

Doncs amb aquest tema més de jazz-rock hem acabat el projecte de l’amic Joan Sabmartí i resta de companys i també amics meus. El quartet va venir ja us ho he dit el març de l’any passat i ens van presentar aquesta música, i així és que quan el Joan ha tingut el disc me l’ha fet arribar i avui que ha sonat. Tot i haver-hi un bon ritme i quasi constant, la musicalitat del tema és evident i també és una molt bona composició i arranjaments. Els solistes, de luxe, com el líder i el jove i crac pianista només fan que enlairar la música composta de la mateixa manera que ho fan la base rítmica. Un quartet extraordinari amb el, Joan Sanmartí, guitarra i sintetitzadors, Roger Santacana, piano i vibràfon
Marc Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria, amb qui hem gaudit tota aquesta estona, llarga, i més gaudireu si podeu adquirir aquest disc entrant al web de jazzgranollers records.

I nosaltres deixem aquest projecte i encarem l’altre projecte de Errabal Jazz el del guitarrista Kike Mora, però abans...

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

El projecte es diu..


“BEREZ DATORRENA”-“EVOLUCIÓN NATURAL”
Kike Mora

Editat per Errabal Jazz    ER 094
Enregistrat als seus estudis K.M.T.
Produït per Kike Mora
Productor executiu Errabal Jazz

Kike Mora, baix elèctric, fretless bass, i programació
I una llarga llista de col·laboradors com són ara Mikel Romero, Ander Hurtado de Saratxo, Yago Santos, Ibon Jordan, Jagoba Ormaetxea, Naldo Gomes, Kike Gutman, Fredi Pelaez, Josu Erviti, Juan Ortiz, Abraham de Román, Mikel Nuñez Lauzirika, Enrique El Vaca, Tala, Alain Sancho, José Gallardo, Musta Agharban, Jacomina Kistemaker.

Escoltem de què va tot això i ja us aviso que va de quelcom diferent del què hem escoltat abans amb el Joan Sanmartí, però el que no canvia és la producció de material propi, el d’aquest baixista basc tan reconegut. Aquest és el seu segon treball personal i s’emmarca més en la música d’autor amb espurnes de Jazz en les improvisacions. El tema que escoltareu em recorda a coses que havia escoltat de Gong o sigui que som-hi amb el salt musical endavant amb el tema anomenat...

1.- Connection          (K. Mora)                   4m11s

Doncs ja heu pogut escoltar que tot i la diversitat estilística, el tema és força impactant. Els aires orientals hi són però el que també hi ha és una composició molt ben feta alhora que els arranjaments i les intervencions dels solistes amb Jacomina Kistemaker, monochord; Mikel Romero, guitarra i Musta Agharban, veu. El solo de Mikel ha estat esclatant en l’ona del grup comentat i per tant en l’ona Steve Hillage. Un bon tema per a començar amb el Kike al baix elèctric, fretless bass, i programació.

Ens diu ell mateix.....
Sóc músic, compositor i productor, amb una experiència professional de més de 20 anys, tant en la faceta musical com en la de productor i docent. Em vaig llicenciar en baix elèctric de jazz al Centre Superior d'Estudis Musicals del País Basc - MUSIKENE. Sóc baixista, contrabaixista i guitarrista. Vaig formar part del conjunt de Kepa Junkera durant 7 anys, col·laborant en el Doble CD en directe "K", guardonat amb un Grammy Llatí al Millor Àlbum Folk. He col·laborat en destacats projectes musicals: Beer Mosh, Urgabe, Ainhoa ​​Cantalapiedra (guanyadora de OT2), Korrontzi, Mubajito, Evidence quartet, Jimmy Barnatán.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Escoltarem ara dos temes seguits enllaçats per qui us parla i que seran...

5.- Nómadas             (K. Mora)       2m42s
9.- Luna                     (K. Mora)       5m31s

En el primer hem pogut constatar la creativitat com a solista en un solo magnífic per execució i creació mentre que en el segon, la participació del solista i saxo tenor Abraham de Román, i també al piano Mikel Nuñez Lauzirika, mentre que el líder participa amb el seu fretless bass i programacions, amb una demostració de domini tecnològic.

Sóc més productor i arranjador, en el meu propi estudi de gravació K.M.T. On he realitzat més de 70 treballs per a diferents grups i artistes entre els quals destaquen: Trikizio, Korrontzi, Hutsa, Urgabe, Des-kontrol, Amaiur i altres.
El 2011 vaig editar el meu 1er disc, "Jazz Project", amb el qual vaig estar al XXII Festival de Jazz de Lugo, al 47. Heineken Jazzaldia de Donostia / Sant Sebastià, entre d'altres. En l'actualitat, em trobo produint meu següent àlbum, "Evolució Natural" que sortirà a la llum a la primavera que l'2017. Formo part de les bandes Urtz, Cymatic i Korrontzi -amb la qual viatjo per tot el món- a més de la meva propi Trio / Quartet de jazz, mentre continu desenvolupant-a Feedback, juntament amb l'artista i creadora visual Ana Capella. Com a docent, sóc professor de guitarra, baix, combo i producció musical a l'escola de música Muzzik (Bilbao) i en el meu estudi K.M.T., i imparteixo seminaris i master classes en diferents espais.


Seguim amb un tema una mica més viu anomenat...

3.- El Sur        (K. Mora)       4m41s

En aquest tema comptem amb la bateria i percussió de Ibon Jordan, i amb el piano i guitarra de Jagoba Ormaetxea, i jo diria que amb el saxo soprano de Kike Gutman. Per descomptat que sempre hi escolteu a Kike Mora al baix elèctric. El ritme càlid de la percussió s’acompanya del motiu principal que es va repetint ja des dels inicis amb el Kike fent de solista de la melodia. La intervenció del saxo soprano a duet amb el baixista en el segon chorus del tema, omple de més música la proposta, i més que n’hem tingut en el pont o B del tema, amb sonoritats diverses i agosarades. El riff de saxo i baix permet al percussionista exposar la seva versió del tema, cosa que també fa en Gutman
amb el seu soprano, quasi sopranino, en el seu magnífic solo. El líder acaba el tema tornant al motiu principal, melòdic i assequible, i així que ens captura tota la nostra atenció. El tema es dissol, mica a mica....

Berez Datorrena / Evolució Natural tarda a arribar 6 anys des de la sortida de Jazz Project per diferents motius. El principal és el fet d'estar immers en diversos projectes musicals amb els quals visito tota mena de festivals i països de tots els continents. Aquest disc compta amb una gran varietat de col·laboracions que no fan més que pluralitzar aquesta visió global de no voler crear fronteres entre estils i sons. Yago Sants i Enrique (El Vaca) a la guitarra flamenca. El Brasiler Naldo Gomes i el percussionista gitano "Tala". Virtuosos del piano Jazz com Juan Ortiz, Fredi Pelaez i Mikel Nuñez Lauzirica. Arxiconeguts saxofonistes de l'escena basca com Jose Gallardo, Kike Gutman i Alain Sancho i músics de tota índole com Mikel Romero, Ander Hurtado de Saratxo, Ibon Jordan, Josu Erviti, Jagoba Ormaetxea i un llarg etc que posen el seu granet de sorra a aquest projecte d'una manera desinteressada només amb la creació com a finalitat.

Acabarem aquest projecte i programa amb el tema anomenat...

6.- Dhyâna                 (K. Mora)                   4m24s

I aquí hem escoltat un saxo soprano que podria ser el de Kike Gutman o el de Alain Sancho. Em sembla que la informació que hi ha en el disc està lleugerament equivocada car els noms i instruments posats no casen amb el que s’escolta. Amb un ritme força impressionant a base d’instruments programats pel líder, el qual, a banda de tocar el seu baix elèctric, controla la percussió que heu escoltat. El solo del soprano és força estimulant, tal i com em sembla que és el tema, vital i emocionalment positiu que per acabar el programa està molt bé.

Doncs ja heu pogut escoltar amb quina varietat musical hem gaudit avui, primer amb la molt delicada música del  contrabaixista basc Ander García, per després entrar de ple en el Jazz amb espurnes de Rock i Blues de la mà del guitarrista del Vallès Oriental en Joan Sanmartí i el seu magnífic quartet, per acabar amb el projecte personal, a voltes íntim, a voltes pop, i sempre farcit de qualitat i bones composicions, les del també baixista basc Kike Mora.

Espero i desitjo que hàgiu gaudit del programa, però abans m’agradaria convidar-vos al concert que farem al “Centre” pel dissabte 13 de gener a les 19h, on podrem comptar amb la presència i veu de Marina Tuset acompanyada pel gran pianista/teclista Adri González. Marina ens oferirà el seu nou projecte a duet on podrem escoltar alguns dels seus temes propis i també algunes magnífiques i precioses versions. Aquest és un concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i per tant amb l’entrada gratuïta. Recordar-vos que el “Centre” està darrera de la plaça de l’ajuntament i tot just passat el pont de la via del tren, al carrer Torres i Bages 1, cantonada Mestre Ramon Camps.

Ara sí, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha acompanyat tota l’estona, ha realitzat el programa i seleccionat les seves músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aprofitant dies d’aquestes festes per posar-vos discos de Jazz i és així com avui, nit de cap d’any 2017-18, podreu escoltar un parell de projectes de dues cantants editats per dues de les nostres editorials, i parlo del disc que em va donar en mà Clara Luna i el seu preciós “Pure Imagination”, disc de Temps Record i el que em va donar Josep Ramon Jové al Cafè de l’Escorxador el 25 de novembre i que ben bé em podia haver donat el Xavier Monge, present ell també en el concert de Benny Golson Quartet. Disc editat doncs per Quadrant Produccions i d’en Xavier Monge Quartet featuring Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat. Dues joies que segur gaudireu d’allò més. Una casualitat ha fet que David Casamitjana sigui qui ha fet les mescles i hagi masteritzat els dos projectes.

Som-hi doncs, abans però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Escoltem doncs la delícia anomenada...


“PURE IMAGINATION”
Clara Luna

Editat per Temps Record            TR1653-GE17
Enregistrat per Jose Cattaneo als ACLAM Records durant el 2017, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Produït per Clara Luna i Xavi Maureta

Clara Luna, veu i piano en #11
Andreu Zaragoza, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Vicenç Solsona, guitarra
Fèlix Rossy, trompeta
Seamus Blake, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
“Marala”, Selma Bruna, Paula Giberga, Clara Fiol, veus

Arranjaments fets per Clara Luna, Xavi Maureta i Andreu Zaragoza.

“Jo no sé si jo m’interesso per la música o és la música la que m’atrapa a mi. Crec que un músic fa de filtre de la música que existeix en un algun lloc i t’utilitza per mostrar-se als altres”.

La Clara Luna va néixer a Barcelona l’any 1980, al barri del Guinardó, en una casa que els seus pares omplien de música els caps de setmana. “A casa hi havia de tot, el meu pare posava copla, després la meva mare sardanes, cançons de Nadal cubanes, música clàssica, jazz… hi ha tot un bagatge musical dins del meu disc dur que surt d’aquells primers anys”. La Clara va demanar un piano per Reis amb només cinc anys. Li van portar un professor particular que, al veure les seves aptituds, va recomanar als seus pares que la portessin al Conservatori de Música de Barcelona.

Escoltem el primer tema, una de les diverses balades que hi podreu escoltar si el mireu d’aconseguir al web de Temps Record. El tema es diu...

8.- Caminhos cruzados       (A. C. Jobim)            8m21s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delicada cançó ens ha ofert Clara Luna, un tema de Jobim com el preciós “Eu Nao Existo Sem Vocé”, o sigui, “no existeixo sense tu”. Aquests camins creuats són una delícia com moltes de les cançons que va composar aquest prolífic i genial compositor. En aquest tema hem pogut escoltar també la dolça trompeta del Fèlix Rossy en una de les seves intervencions en aquest disc. L’Andreu Zaragoza, amic de l’ànima de Clara hi participa com també el gran pianista Marco Mezquida tots tres en curtets i magnífics solos. Sense oblidar però la base rítmica de Rai Ferrer i Xavi Maureta. Una formació magnífica per a una magnífica balada, bossa delicada d’aquest genial autor. Com us he comentat, d’altres precioses balades d’aquest disc són el bolero “Murmullo”, de Electo Rosell, “You go to my head” de Coots el tema de Herbert Ellis “Detour Ahead” i el de Jobim comentat abans, o sigui quatre meravelles més que podreu escoltar aconseguint el disc.

Seguim amb més música i ara una mica més viva amb el tema que titula el disc...

1.- Pure Imagination (Bricusse & Newley)            6m10s

Una altra meravella que te motius de sobres per titular aquest projecte de pures imaginacions, o pura imaginació. A ritme de vals ens ha enlluernat ja des de l’inici amb la delicada i preciosa veu de Clara. El solo de l’Andreu ha estat genial, amb un so, el de la seva guitarra profund com el dels grans mestres i amb un fraseig modern i delicat, com ha estat també el del Marco al piano, en al seva línia de recerques sonores i harmòniques emmarcades però en els sons de les melodies. Ja sabem de quina manera i en alguns casos s’allunyen de les harmonies bàsiques i circulen per les súper estructures i demés meravelles. La veu de Clara al final va acabant el tema en una mena de Turnaround preciós com preciós ha estat aquesta pura imaginació.

Anys al Conservatori: “Vaig tenir la sort d’estudiar amb la Mercè Molero, una de les millors, es dedicava a la música amb passió, ganes i amb tot el respecte del món”

La Clara va estudiar el grau mig del Plà 66 de piano clàssic amb la Mercè Molero i en Ramon Coll, formant-se com a intèrpret de piano i picant l’ullet a la música contemporània, treballant, entre d’altres, amb l’Albert Sardà i la Ludovica Mosca. Va gaudir fent el seu examen de vuitè i els professors van reconèixer que feia anys que no s’ho passaven tan bé. “Em va agradar que em diguessin això, jo és el que n’espero de la música, que no la controlis, que flueixi”.


Seguim escoltant-la, ara amb un tema viu Jerome Kern anomenat...

7.- Nobody Else Like Me    (J. D. Kern)                4m22s

Tema aquest del mestre Jerome Kern interpretat per quasi tothom i quasi tots els màsters i ara em ve al cap el que va fer el gran Stan Getz amb Jimmy Rowles (piano), Bob Whitlock (contrabaix) i Max Roach (bateria), tema a un tempo inferior del que ha fet la nostra artista. Ella l’ha encetat a veu i escombretes del Xavi per després afegir-s’hi la resta de intèrprets entre els quals el jove trompetista Fèlix Rossy. Clara Luna és una de les que millor improvisa en “scat” com heu pogut comprovar en aquest tema, però es que ho fa també en molts altres temes on ella canta i ja no dic els d’aquest disc. El solo de Fèlix està força ben realitzat en el registre mig on el jove trompetista ens mostra la seva bona tècnica i molt bon so alhora que recursos tècnics i llenguatge. La sonoritat de la guitarra de l’Andreu ens torna a meravellar per la dolçor del seu so, so de caixa, so de jazz, igualment que la seva pura imaginació en la seva improvisació. El tema torna a sonar cantat amb la veu de la Clara acabant-lo de cop.

Seguim a bon ritme amb un dels referents de la música popular transvasada als estàndards de Jazz com és el tema de la pel·lícula que van traduir com a “Somriures i llàgrimes” o en l’original  “The Sound of music” de Robert Wise de 1965, tema que va popularitzar pel Jazz ni més ni menys ni més que John Coltrane anomenat, ja ho sabeu...

2.- My Favourite Things       (R. Rodgers)             5m43s

Doncs ja l’heu reconegut, i doncs la Clara n’ha fet una magnífica versió, un molt bon arranjament que ella ha fet dels temes d’aquest disc conjuntament amb en Xavi Maureta i Andreu Zaragoza. En aquest tema hem pogut escoltar al seu amic Seamus Blake al saxo tenor. Grandíssim el Seamus ja ho sabem però és que en aquest tema està súper, ell amb un so una mica metàl·lic si se’m permet, alhora que personal i modern de fraseig, amb sonoritats que recorden d’altres tenors, els seus referents com varen ser Joe Henderson entre d’altres. Magnífic el solo d’aquest mestre americà amic de tants dels nostres músics com són Jordi Rossy. Andreu de nou ha omplert de bellesa els espais sonors d’aquest tema, com ha fet en els altres temes, i com també han fet la resta de músics i companys. El tema torna als inicis amb la veu de la Clara i la participació de vents i cordes arribant al final a tot ritme també de vals tal i com ha començat.

Canvi de registre: “Acabava d’acabar una part de la carrera de piano, i em qüestionava si m’hi volia dedicar. Però em cridava més començar a descobrir la música moderna, el jazz i cantar”

La cantant va compaginar l’últim any de vuitè de piano amb els primers contactes amb la música moderna. Va entrar al Taller de Músics fent jazz, veu i piano. Tot i que el piano clàssic no el volia deixar, rebia classes esporàdiques de la mà del pianista brasiler Luiz de Moura Castro que la va encoratjar a seguir el seu instint. Li va deixar també moltes partitures del Brasil i d’altres compositors sud-americans, que a poc a poc atraparien a la cantant que continuava introduint-se en el món del jazz, estudiant amb professors que li oferien eines per expressar-se a través de la veu i les harmonies modernes, com són Anna Finger, Xavi Maureta, Jorge Rossy o Pere Arguimbau. També va rebre màster classes en diversos seminaris de Luciana Souza, Claudia Acuña, Michele Weir, Dick Oatts, Seamus Blake o Bill Steward. S’interessa durant aquells anys per les diferents tècniques vocals, com el Voice Craft, que treballa amb Viv Manning i Helen Rowson, i el Somathic VocieWork, amb Jeannie LoVettri i Theo Bleckmann. La cantant, inquieta, sempre buscant ampliar coneixements, treballa amb Franco Fussi i Mònica Miralles.

I acabem el projecte de Clara Luna, magnífic amb 11 temes preciosos dels quals n’hem posat cinc impressionants....el tema és l’original de la mateixa líder del projecte anomenat...

9.- Moving Fast         (Clara Luna)              3m53s

Doncs ja heu vist de quina manera més impressionant hem acabat el projecte de Clara Luna amb un magnífic tema propi i millors interpretacions i intervencions dels solistes, primer la del grandíssim saxo tenor Seamus Blake executant un solo magistral ja des dels inicis i després de la curta melodia cantada per la líder. Els recursos que ha desenvolupat són impressionants igual que la tècnica emprada i demostrada. Arpegis descendents inversemblants alhora que desbordant imaginació. Fèlix l’ha seguit amb similar mestria i diferència sonora la del metall però també amb una molt bona tècnica. El tema acaba amb la veu de Clara Luna. Magnífic projecte, ja ho heu pogut escoltar. Dir-vos que podeu entrar al web http://www.claraluna.info/ per saber-ne més d’ella, però ara deixem-la i nosaltres seguirem però abans....

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte del pianista català Xavier Monge i el seu quartet amb dues figures estel·lars com ara sabreu...en el projecte anomenat...


“POEMES DISPARS”
Xavier Monge Quartet featuring Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat
Enregistrat per Jordi Vidal el 4 de febrer de 2017 a l’Estudi Laietana.
Editat per Roger Gutiérrez.
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Producció executiva de Josep Ramon Jové.

Viktorija Pilatovic, veu
Perico Sambeat, saxo alto
Jaume Sanchís, saxo tenor
Xavier Monge, piano
Ignasi González, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Tots els temes són de Xavier Monge, escrits i arranjats, en base a poemes d’escriptors anglòfons.

Veiem què ens diu Josep Ramon Jové  des del web de Quadrant Produccions.....
Xavier Monge proposa noves composicions sobre l’obra d’uns quants poetes nord-americans, una selecció d’autors que reuneix alguns dels millors versificadors de més enllà de l’oceà, des de T.S. Eliot i Ezra Pound a Sylvia Plath, Jack Kerouac o Charles Bukowski. Poemes Dispars ens retorna Xavier Monge amb tots els seus accents particulars, al coneixedor profund de la rica tradició del jazz modern que es torna a expressar amb la singular combinació de respecte i atreviment que sempre l’ha caracteritzat com a intèrpret i compositor.”

Escoltem-lo ja amb la primera baladeta sobre el poema “The Waste Land” de T. S. Elliot, anomenada...

7.- The Song Of The Three Thames Daughters   (X. Monge)    3m49s

Preciosa cançó per segur un preciós poema aquí amb un trosset de la seva lletra, presum i imagino. La delicada i personal veu de Viktorija alhora que preciosa també, ens ha situat en la nova sonoritat, la d’aquest projecte però també veu. Musicà poemes te la seva gràcia i dificultat car, i en anglès, o en qualsevulla llengua el poema cantat ha de ser com el recitat, i així ho ha fet en Xavier, mestre ell en aquets afers com ens diu també el Josep Ramon en el text del llibret interior. La improvisació del líder ens l’ha mostrat també com és també en aquest àmbit del Jazz, un creador nat.

......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb un tema farcit de swing en el tema anomenat...

5.- Song         (X. Monge)    4m26s

Un tema música d’un altre dels poemes d’aquests escriptors nord-americans, magnífica música de Xavier i millor improvisació de Viktorija en “scat” després de la presentació cantada del poema. D’aquesta cantant amiga nostra ja li hem posat un parell dels seus projectes personals alhora que també la vam veure en directe tot i presentant el seu “Stories” a Rubí ella ben acompanyada de Michele Faber Trio amb Curro Gálvez i Enrique Heredia. En aquest tema hem pogut escoltar al mestre de mestres del saxo alto, el gran Perico Sambeat, en un solo magistral. La fluïdesa del seu so fresc i lleuger alhora que ric en tècnica, una de les millors, s’acompanya de la seva creativitat i increïble fraseig a l’abast de pocs solistes del saxo alto del continent europeu. El poema cantat torna a sonar acompanyant-nos en el tram final i amb el swing fins el final.

Seguim amb més trempera ara amb un altre dels grans temes d’aquest projecte del poema de E. E. Cummings anomenat....

2.- The Moon is hiding in her hair              (X. Monge)                5m29s

Magnífic tema també on hi ha encabit el curtet poema de Cummings amb un canvi rítmic en el pont, canvi a swing on canta....
cover her briefness in singing
close her with the intricate faint birds
I segueix el ritme intricat i complex amb la resta del poema, realitzant un riff força potent amb veu i saxo alto, per donar pas de nou a la improvisació magnífica de Viktorija en “scat”, mestre aquesta cantant en tot això del cant i improvisació. El solo del líder al piano ha arrodonit i calmat l’esfera sònica amb la seva solidesa i prístina digitació, precisa i pulcre alhora que bella, deixant pas al solo del màster dels saxos altos, el gran Perico Sambeat, ell que ens ha tornat a enlluernar amb el seu fraseig i tècnica. Després d’ell, de nou el potent riff amb veu i alto per tornar al poema complet de Cummings amb swing inclòs en el pont i ritme ternari en les As....magnífica composició que finalitza de cop.


Seguim amb un altre gran tema d’aquest projecte amb l’anomenat...

6.- I Kneel                  (X. Monge)                4m48s

Doncs un tema amb una seqüència d’acords que d’entrada semblen ser el motiu principal i després amb els canvis adequats per arrodonir la cançó. La melodia principal la podem escoltar amb els dos vents alhora, saxo alto i tenor, el del Jaume Sanchis. Ben aviat Viktorija ha seguit la seqüència amb la lletra, ara sí que no podem saber de quin dels poetes, amb una melodia força ben trobada i tan ben cantada. El so impressionant de l’alto de Perico ens ha tornat a impressionar alhora que la seva magnífica improvisació. Xavier, com sempre que s’hi posa, calma les tempestes anteriors tot i anar-les encoratjant mica a mica que s’hi va introduint. Amb la veu de la cantant croata ens tornem a trobar amb el poema i així amb la melodia final del tema acabada pels dos vents, així com de cop. Magnífica composició.

Doncs ara sí que nosaltres acabem el projecte de Xavier Monge Quartet amb Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat amb un altre gran tema a tot ritme anomenat...

8.- San Francisco Blues      (X. Monge)                6m24s

I quin altre gran tema ha compost Xavier Monge a un ritme complex amb els dos vents fent riffs assenyalant el camí de com anirà el tema, harmònicament. Mentrestant Viktorija els ha acompanyat fins arribar a la primera estrofa d’aquest “San Francisco Blues”. Un tema d’una clara complexitat i certament molta potència, magnífic per acabar el programa. Aquí si que hem pogut escoltar el so del saxo tenor Jaume Sanchis i la seva reeixida improvisació amb molt bon gust interpretatiu i bons recursos i llenguatge. El líder l’ha seguit també amb mestria solista de mà dreta a la vegada que amb grans acords d’ambdues mans. Perico Sambeat ha brillat de nou en la més llunyana galàxia on no gaires li poden fer companyia. De nou la veu i els riffs ens situen cap el final d’aquest gran tema del Xavie Monge, sí noi, felicitats i gràcies per la feina feta.

Doncs ja heu pogut escoltar quin magnífic programa hem fet avui, primer amb el projecte de Clara Luna acompanyada d’una colla de cracs de casa nostra i l‘americà Seamus Blake, i havent acabat amb aquesta altra meravella del pianista i compositor també nostre en Xavier Monge acompanyat d’una colla de cracs i fent esment de manera particular de Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat.

Espero i desitjo que us hagi agradat el programa d’avui i ara sí, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat pels colzes, realitzat i seleccionat les músiques del programa, us desitjo molt bon any 2018, que us sigui molt més favorable que el complicat 2017, que tornin tots els presos a casa i que deixin de perseguir els polítics exiliats. Molt bona nit i bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |