Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí a Ràdio Molins 91.2   Ràdio Sant Vicenç 90.2   Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Si la setmana passada vàrem incidir en el Blues amb aires Jazzístics en el primer programa de Jazz Club de Nit d’aquesta temporada, en el segon que ara mateix  estem fent, ho farem amb els ritmes càlids i melodies de dos projectes que tenen aquesta similitud que no procedència. Us proposo que escoltem el primer disc del guitarrista canari Octavio Hernández, projecte editat per Kike Perdomo per 96K Music, Tenerife, i el també primer disc del percussionista català Fran Palomo, disc editat per Temps Record amb aires plens de la càlida Cuba.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

El projecte de l’amic Octavio es diu...


“TUNE HAPPINESS”
Octavio Hernández

Editat per Kike Perdomo per 96K Music, Tenerife
Enregistrat als Estudis Casa Murada, Tarragona
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla als estudis FCM, Barcelona
Produït per Octavio Hernández

Kike Perdomo, saxo tenor, soprano i Rhodes (EPTBH)
Audun Waage, trompeta
Octavio D. Hernández, guitarra, Rhodes (EPTBH) e iqrskahen (Grisgris)
Giampaolo Laurentacci, contrabaix
Juan Luís Castaño, bateria
I col·laboracions de
Mel Semé, veu (Ponta de Areia) i (EPTBH)
Babacar Gayé (EPTBH)

Tots els temes estan compostos per l’Octavio excepte “Ponta de Areia”, què és de Milton Nascimento.

L’Octavio fa tota una sèrie d’agraïments, entre els quals destacarem a dos dels seus professors de guitarra, Vicenç Solsona i Dani Pérez.

Octavio Hernández (Las Palmas de Gran Canària, 1977)

La seva relació amb la música comença des de primerenca edat principalment des de dos vies d'influència ben diferents: d'una banda el folklore canari i per un altre el jazz, blues i rock. El 2001 es trasllada a Barcelona sent la seva formació fins arribar a aquesta ciutat totalment autodidacta. Ja establert a Barcelona pren classes d'instrument de músics tan rellevants en l'escena musical catalana i espanyola com Jordi Bonell, Viçens Solsona o Dani Pérez i comença els seus estudis al Taller de Músics on completa els cursos d'harmonia amb Vicens Martín, combos amb Joan Monné i Viçens Solsona, llenguatge musical amb Martí Ventura i Cristina Canet i arranjaments amb Publio Delgado.

Escoltem ja el primer tema del programa d’avui que porta per títol el suggerent de..

7.- Koito en Kyoto    (O. Hernández)         7m42s

Doncs ja veieu que hem començat amb bon peu, i és que aquest projecte de 8 temes, tots bastant llargs dels quals dues diguem-ne baladetes, una força espectacular amb la veu de Mel Semé en una cançó preciosa amb aires folklòrics brasilers, que per això és de Milton Nascimento anomenada “Ponta de Areia” amb una intervenció magnífica de Kike Perdomo al saxo soprano. L’altre tema delicat anomenat “Nu” és d’autoria pròpia de l’autor on sembla que amb només, les escombretes i el saxo tenor de kike Perdomo n’hi ha prou per transportar-te a un espai de pau total. Però si ens situem en el tema que heu escoltat coincidireu amb mi que la melodia principal senzilla i curta és força enganxosa i dons perquè està molt ben trobada així com també el ritme, una mica beat. La secció rítmica precisa de Laurentacci i Castaño se’ns endu sense remissió darrera de l’espectacular, per delicat també, solo del líder a la guitarra. Magnífic solo de l’Octavio per velocitat, llenguatge jazzístic i so. Kike Perdomo del qual li hem posat projectes en programes anteriors, és un dels millors i reconeguts saxofonistes peninsulars i per descomptat el que més llueix les canyes a les illes Canàries, d’on són ell i el líder. Magnífic tema per començar el programa d’avui, el qual acaben igualment amb el motiu principal, abans però escoltant una mica la trompeta del Audun Waage.

Paral·lelament als seus estudis al Taller de Músics participa en seminaris i classes magistrals amb Chris Higgins, Seamus Blake, Kurt Rosenwinkel, David Friesen i participa en el seminari de Zarautz 2001 amb Perico Sambeat, Javier Colina, Iñaki Salvador entre d'altres. El 2005 es trasllada a Nova York ciutat on pren classes de Johnathan Kreisberg un dels guitarristes més importants en el panorama jazzístic actual. El 2012 acaba els seus estudis complementaris de música a l'Escola Superior de Música de Catalunya, ESMUC rebent classes de músics de la talla de Dani Pérez, Joan Monné, Agustí Fernández, Eladio Reinón, Pep O'Callaghan, Francesc Capella, Joan Díaz, etc. .
Seguim amb més música d’aquest guitarrista canari anomenat Octavio Hernández ara amb un tema anomenat..

5.- Stuck in the Groove        (O. Hernández)         5m23s

Ritmes trencats i igualment la melodia principal se’ns presenta gens melosa ni fàcil, i aquesta és la proposta de Hernández. Els dos vents, trompeta i saxo tenor, s’embranquen ja en la melodia completa, tot just abans de sorgir delicadament el so delicat de la guitarra del líder en el seu solo. Una base rítmica potent i calibrada li permeten desentendre-se’n i desenvolupar la seva creativitat, que ja veieu, sembla serinacabable. Hem tingut el plaer d’escoltar a aquest trompetista nòrdic establert a les illes, el magnífic Audeun Waage a qui per cert havíem vist força a les ara desaparegudes WTF del Jamboree. I d’això ja fa alguns anys, tampoc us penseu que masses.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.


El tercer i penúltim tema que escoltarem d’aquesta formació segueix una mica les estructures “trencades”, entre cometes del tema anterior, tot i ser-ne evidentment un altre, l’anomenat...

3.- Next Stop             (O. Hernández)         6m13s

Contrabaix i guitarra, amb una bateria / percussió al darrera, obren aquest tema on, ben aviat, els dos vents interpreten la melodia a mitges, podríem dir i sí, com hem dit abans així com “trencada”. Melodia de la qual n’identifiquem l’autoria, tot i recordant el tema anterior. Kike Perdomo ens torna a demostrar el perquè és qui és, un tros de saxofonista amb un so situat a l’ona Joe Henderson i amb un clar llenguatge personal. Els dos vents, de nou, omplen de sons l’espai tot just abans d’un “break” impressionant. I ja hi tornen a ser, tots dos, per deixar pas al líder amb la seva aportació solista. I ja heu escoltat com el contrabaixista Laurentacci va per un cantó amb un lick repetitiu mentre el baterista no para de crear sons, car els ritmes ja hi són. Al final, els dos vents acaben aquest també magnífic tema.

En l'àmbit professional ha participat en nombrosos projectes des del seu propi quartet, Now Quartet, amb el qual ha compartit escenari amb músics com Santi de la Rubia, Mariano Steimberg, Tom Warburton, Joan Terol, César Joaniquet i Miguel Serna o el Kike Perdomo Quartet amb Abe Rábade i Juan Luis Castaño passant pel hiphop amb IFS-Crew, funk i música cubana amb Mel Semé, mestissatge amb Radio Malanga o afrobeat amb Alma Afrobeat Ensemble entre d'altres. Ha tingut oportunitat de compartir escenari al Festival de Jazz de Canàries amb el Charlie Moreno Group, al Canàries Jazz Showroom amb Aldo Caviglia i Paco Perera. També en el Canàries Jazz Showroom de 2013 i presentant el seu treball a guitarra només sobre la figura de Thelonious Monk amb una estupenda acollida i el 2014 amb Eight Songs For Nine Years de Takeo Takahashi i Cavendish. Actualment lidera el seu propi quartet, OH4t, amb Miguel "Pintxo" Villar al saxo, Giampaolo Laurentaci al contrabaix i Carlos Falanga a la bateria i el seu trio Haziram Trio amb Aldo Caviglia i Giampaolo Laurentaci. Com a sideman participa activament en el quartet de Kike Perdomo, el Takeo Takahashi Group amb Miguel "Pintxo" Villar i Juan Pablo Balcázar i en Cavendish, formació de acidjazz i soul de Canàries.

I acabem aquest projecte amb un altre tema, on la melodia principal ens recorda qui n’és l’autor. El tema en qüestió es diu...

2.- Snaj!         (O. Hernández)         5m58s

Amb el motiu principal del tema, el base i també el del contrabaixista, comença el lider aquest tema. Ben aviat els dos vents ens en fan la melodia amb la versió ampliada. El pont, on haureu comprovat que hi ha hagut un canvi harmònic, és també força reeixit. Us recordaré que la majoria de temes d’estructura de 32 compassos, tenen bàsicament dues parts, una A que es pot repetir dues vegades, o sigui que es fa durant 16 compassos, i una B, o el pont, on hi ha sol haver un canvi harmònic evident, que sol ser de 8 compassos. Després el tema pot tornar a la A inicial o pot acabar amb una variació d’aquesta A que llavors anomenen C. Espero no haver-vos embolicat més del compta amb aquesta explicació teòrica, però crec que és prou adequat que coneixeu aquests conceptes. Seguint amb el tema dir-vos que ens tornem a trobar amb una composició d’una certa complexitat harmònica sobretot en el pont, on haureu pogut copsar de quina manera evident canvia el tema. Després, solo del líder, també magnífic i pulcre per seguir-lo amb el saxo tenor el gran Kike Perdomo en un altre solo espaterrant de concepció moderna. Les notes bàsiques ens permeten escoltar al Juan Luís Castaño en un curt però reeixit solo, baterista que havia coordinat les Jam Sessions de Jazz del JazzSí Taller de Músics durant força temps. Al final, de nou els dos vents hi tornen amb la melodia per acabar el tema el líder d’una revolada arpègica.

Deixem aquest projecte ja.....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

El projecte que tanca aquest segon programa de la temporada 2017-18 és d’un percussionista català enamorat dels ritmes de l’illa de Cuba havent-se envoltat de músics d’allà per a desenvolupar-lo i s’anomena...


“BLACK WAY”
Fran Palomo

Editat per Temps Record
Enregistrat per Roberto Hernández Sardui el juliol de 2015 a Egrem Studios, La Habana, Cuba
Mesclat i masteritzat per Alex Gomez als Störung Studios
Productor executiu Fran Palomo

Fran Palomo, congues i percussions menors
Michel Herrera, saxos alto, tenor i soprano
Alejandro Meroño, piano
Rafael Aidamo, baix elèctric
Alain Ladron de Guevara, bateria
Eduardo Bringues, trompeta
Javier Pino, veu #4
Reinaldo Elosegui “El Yako”, veu #9
Delvis Ponce, saxo alto #7
Carlos Enrique Veitia fiscorn #1

Totes les composicions són de Fran Palomo

Un projecte de 10 temes, tots magnífics i marcats pels ritmes més càlids de la illa caribenya, on se’m torna a complicar la selecció dels que sonaran i dels que no, tal és la qualitat de tots ells. De fet, us recomano que entreu a tempsrecord.cat el busqueu i l’adquiriu, car no us en penedireu, i d’això me n’encarregaré jo amb la selecció que faré. Un tema que no us posaré és l’anomenat “La maldad” car és un tema on Fran ens fa un solo de percussió de tres minuts i mig, un magnífic solo però.

Comencem doncs amb les músiques d’aquest projecte i ho farem amb el tema on comptarem amb la veu de Javier Pino en el tema més “tranquil” del projecte, al menys en els inicis, amb l’anomenat..

4.- El camino de Chango    (F. Palomo)               6m47s

Doncs aquetes són les músiques i ritmes d’aquest compositor i percussionista català, privilegiat ell que ho ha pogut enregistrar a Cuba. I quin tema i veu del Pino i amb quina llengua africana ens ha cantat, cosa autèntica abans de la colonització i hispanització de l’illa. Els ritmes marcats pels cops a les congues s’acompanyen de les notes d’aquest altre gran saxofonista anomenat Michel Herrera, brutal. El líder, a les percussions hi és, hi serà sempre, de manera permanent en els temes que escoltareu, alhora que el baterista anomenat, no us ho perdeu Ladron de Guevara, aix, que no s’ho prengui malament el noi. Al final hem tornat a escoltar les prèdiques de Pino i no oblideu que el “Vudú” hi tenia molta tirada en aquesta meravellosa illa. Doncs ja veieu com les gasta l’amic Fran Palomo.

Fran Palomo, percussionista i compositor Català, presenta el seu últim disc “Black way” (Temps Record 2017), gravat en els famosos estudis Egrem de l’Havana, Cuba. El seu talent innat per tocar barregen el virtuosisme amb la manera melòdica d’acompanyar i improvisa amb un gust i una dinàmica molt personal. Un fabulós àlbum on es barreja el jazz contemporani d’influències americanes amb la música afrocubana, aportant a aquest gènere una mica fresc i diferent. Per a aquest disc va comptar amb la presència del talentós saxofonista Cubà Michel Herrera, un dels músics mes famosos a l’avantguarda de l’escena jazzística de l’illa, com també de talentosos músics que han estat premiats en la seva terra en innombrables ocasions. Després del seu primer àlbum “Alma y Clave”, gravat amb el grup Reparto Caribe, que va ser la seva primera formació com a director, llança el seu segon disc “Black Way” convertint-se així en el primer percussionista espanyol a gravar un disc de latin jazz a la illa de Cuba. A més presenta el seu vídeo promocional Fran palomo- Black Way, a través del canal del segell discogràfic Temps record per YouTube, on barreja imatges del procés de gravació amb imatges de l’Havana al ritme de la seva música. Per a tots aquells amants del latin jazz, un àlbum que a ningú deixarà indiferent.

Seguim amb les músiques i ritmes d’aquest percussionista català que ha tastat les mels de Cuba, i ho farem amb un magnífic tema anomenat...

7.- Resolviendo        (F. Palomo)               6m58s

I de quina manera han començat el tema. Un motiu principal marcat per baix i percussió i aquesta vegada amb el saxo alto de Delvis Ponce després seguint la melodia d’un tema certament força evolucionat. La base rítmica evidentment hi és per l’autoria del projecte tot i els breaks existents, o sigui canvis i aturades rítmiques. La presència de l’Alejandro Meroño al piano ara la notem força més, i ells dos, pianista i saxo alto comparteixen uns “vuits”, o sigui, improvisacions de cadascú que els duren 8 compassos i que comparteixen els dos magnífics músics. Després, tema principal mentre el líder i compositor es desferma en un magnífic solo a les congues i potser percussions menors. Ponce al saxo alto hi torna i ja amb el pianista i resta de músics tornen als inicis per anar-lo acabant, la qual cosa fan delicadament.

Francisco José Colomo Dueñas. Nascut a Barcelona el 19 de Gener de 1977. Va començar amb la música a molt primerenca edat a casa on sempre va tenir l'oportunitat d'interactuar amb diferents instruments. La seva atracció pel llatí jazz, va venir a través d'un antic programa de ràdio cridat a tot jazz, emès per la cadena ràdio nacional d'Espanya i presentat pel famós director de cinema Fernando Trueva. El disc que va marcar la seva vida en aquest gènere va ser el de tito ponts anomenat "Golden llatí jazz" gravat al village garden de Nova York, on per primera vegada escolto el so del fantàstic i inigualable Giovanni Hidalgo ia partir d'aquí es va enamorar del so de les tumbadoras. Músic empíric de formació autodidacta, on va cursar els seus estudis de tot just un any a l'escola "taller de musics" de Barcelona en l'àrea de percussió afrocubana de la mà del mestre Alberto Cabello. Va començar a tocar molt d'hora com a professional en la que va ser primera orquestra de salsa anomenada la guayabera. Toco en diverses bandes locals com Baia salsera, Manchas de salsa, Cubaneo i col·laboracions amb algunes mes.


Seguim encara que no acabem i ho farem amb el magnífic tema anomenat...

6.- Hotel la Soberbia                       (F. Palomo)               5m57s

Doncs un altre tema força interessant per concepció rítmico-melòdica. En Michel Herrera està immens per sonoritat i ritme, el qual comença per les mans del líder i compositor. Herrera desenvolupa un magnífic solo trenat de dificultat tècnica alhora que gust melòdic, i és que coneixem a molts saxofonistes cubans i tots són increïbles. Quina majestuositat interpretativa farcida de ritme la del Michel Herrera. Un tema viscut pràcticament per ell sol, sense oblidar la resta de músics que l’han acompanyat, que evidentment també hi ha estat, però és que la seva sonoritat ha brillat abastament durant tot el tema.

El 2007 segueix els seus estudis al CNSEA, escola adherida al programa d'estudis de l'institut superior d'art de l'Havana (Cuba), on va cursar dos anys a l'àrea de percussió folklòrica cubana amb el mestre Alejandro Carbajal. Però realment on va aprendre va ser en els barris rumberos com el d'Atarés on va conèixer al difunt "macho" el qual el va introduir en el veritable art del tambor, aprenent el seu sentit i el seu significat religiós. En aquesta estada de gairebé dos anys va tenir la sort de ajuntar-se amb grans mestres i aprendre de la seva extensa experiència musical, com ara: Roberto Concepció, Jose Luis Quintana, Yaroldy, Adel González, Pepe Espinosa, Eliel Lazo, Roicel Riberon, Keiser, Dreiser , Maximino, Macho, Cusito, Taberas, etc. A l'illa va tenir l'oportunitat de participar al 24a festival "Jazz plaça" amb la formació del pianista Argentí Tito Oliva.

I ja acabem projecte i programa d’aquest magnífic percussionista però també gran compositor en Fran Palomo. Hem escollit el tema magnífic anomenat “La Llegada” per acabar el programa a tot ritme..som-hi dons.

3.- La Llegada                      (F. Palomo)               6m13s

I de quina manera el piano ens situa en aqueta preciosa melodia, estareu d’acord amb mi, que sí què és una preciosa melodia. La entrada del saxo tenor curteta, ens la ofereix amb tota la seva extensió percussiva. Després Michel Herrera ens introdueix en un riff ràpid i deu ni do de lo complex. La permanent percussió, ben marcada també per baix elèctric, piano i bateria, serveixen de gran coixí on deixar-se caure el Michel Herrera i desenvolupar el seu magnífic solo. Trempera brutal en aquest darrer tema del projecte i també del programa d’avui. La delicadesa del piano ens ha tornat a situar en la melodia d’aquest tema que per acabar trobo que ha estat magnífic.

En el seu retorn a Barcelona l'any 2009 forma juntament amb el seu amic i pianista argentí Cristian Torres la banda de llatí jazz anomenada Reparto Caribe, amb la qual van gravar el seu primer disc "Alma y Clave". Alguns dels temes es van extreure del directe realitzat en el primer festival de salsa i latin jazz de Barcelona. Paral·lelament va formar part com a conguero del grup Adjazzentes, dirigit pel pianista i compositor colombià Teo Grajales fins a l'any 2012 i del sextet de latin jazz dirigit pel pianista uruguaià Eduardo Tancredi. Al 2015 torna a l'illa de Cuba per gravar el seu primer disc en solitari i hi roman durant gairebé un any per a la seva elaboració. Al 2017 surt el seu primer disc anomenat Black Way a través del segell Temps Record. Temes compostos pel músic català i arranjats majoritàriament pel saxofonista cubà Michel Herrera el qual també col·laborà en la gravació del disc. El seu talent innat per tocar barregen el virtuosisme amb la manera melòdica d'acompanyar i improvisa amb un gust i una dinàmica molt personal.

Bé doncs, ja hem acabat el segon programa d’aquesta temporada esperant igualment que us hagi agradat i espero doncs que ens tornem a escoltar de nou aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2  i jo, Miquel Tuset i Mallol qui us ha presentat, realitzat i escollit les músiques d’aquest programa que per cert, primer han estat les del guitarrista canari Octavio Hernández i acabant amb el projecte del percussionista català enregistrat a Cuba amb força gent d’allà, en Fran Palomo. Doncs rés més, gràcies per ser-hi, molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí a Ràdio Ràdio Sant Vicenç 90.2  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Un programa on el Jazz i les músiques afins són les protagonistes, així doncs el Blues i derivats. Tot i això, dir-vos que de tant en tant farem programes de Jazz-Rock, amb l’editorial Moonjune Records i programes de Lliure Improvisació gràcies a l’editorial Discordian Records tot això fet amb l’ànim d’informar-vos de les diverses mogudes musicals que hi ha per aquests mons.

Aquest és un programa amb una relativa llarga història de només 8 anys i amb 290 programes a l’esquena que darrerament havia durat dues hores. Enguany canviarem el format reduint-lo a una hora i per tant aquelles llargues explicacions i biografies passaran a la història i les podreu cercar als enllaços que us posaré al blog del programa, que per si no ho sabíeu és: jazzclubdenit.blogspot.com.es. Com que aquest és el primer programa del nou format així us ho explico, en el ben entès que ens els propers ja no farà falta fer-ho.

Comencem dons avui un programa que li dedicarem a una de les discogràfiques de casa nostra i estem parlant de Temps Record. D’aquesta editorial podrem escoltar avui un parell de treballs encabits en el món del Jazz i el Blues.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

El primer treball que us proposo escoltar és el de l’amic i gran pianista Marc Ferrer anomenat


ANOTHER WAY
Marc Ferrer, Pep Rius, Olivier Rocque

Editat per Temps Record
Enregistrat i mesclat per Sergi Felipe el 10 i 11 de març de 2017 a l’Estudi Underpool.
Producció i arranjaments de Marc Ferrer, Pep Rius, Olivier Rocque.

Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria.

Aquest és un disc amb 12 temes dels quals 9 estan composats pels membres del trio. És bàsicament un treball personal on la creació hi és predominant alhora que les magnífiques interpretacions dels tres músics, tots tres reconeguts en el món del Jazz i R&B. Marc Ferrer forma part de projectes com The Big Jamboree, i tots els relacionats amb el Big Dani Pérez i Agustí Burriel alhora que el seu projecte a trio. D’ell ja li vam posar el seu primer disc 3 Coffees presentat al Jamboree on hi vam assistir, i això va passar ara fa alguns mesos. Per si voleu saber-ne més us poso l’enllaç i que és marcferrer.cat.

Comencem escoltant el seu projecte què és una altra manera d’acostar-se al Jazz, un altre camí diu ell com a títol de projecte, partint de les essències més profundes del Blues, i així és com comencem el programa, amb un magnífic blues compost a dues mans amb el Pep Rius i el líder anomenat..

3.- Red Number’s Blues      (M. F. & P. R.)           4m41s

Doncs ja vegeu de quina manera hem començat, dolçament al menys en els inicis tot i haver evolucionat, en el pont cap uns camins inesperats però preciosos, és el blues dels números vermells amb alguns canvis harmònics, en el pont on Pep Rius desenvolupa un curtet i magnífic solo. Marc però,està present tota l’estona amb la seva particular i nítida pulsió farcida de swing. Tot i haver començat amb aquest magnífic blues, en aquest disc hi ha un altre blues, aquest però inconstitucional, i no perquè ho diguin a Madrid, no, perquè el Marc l’ha anomenat així “Sweet Unconstitutional”. També ret homenatge a més a més a alguns temes que han estat cabdals també en el món del pop com és el “The House of Rising Sun” i per la gent de Molins els hi haurà de recordar als Dracs i al Jordi el seu cantant que la cantava en català. I un record pel Miquel que ara fa un any que ens va deixar. Ves per on, quan ell tenia novia a Sant Vicenç i tocava amb els Dracs, jo cantava amb els Indómitos de Sant Feliu.

Seguim ara amb una mica més de ritme, així poc a poc com acostumem a fer en aquest programa,i ho farem amb el tema del líder que intitula aquest treball..

1.- Another Way        (M. Ferrer)                 4m30s

Ves per on que quasi ens hauríem posat a ballar un rock amb una mica més de trempera. Un tema, l’estructura del qual és la d’un blues, però ves que va aparèixer Chuck Berry i va canviar tot, també amb el Rei Presley. En aquest disc hi ha també el tema “Estratagemma” amb dues emes del Pep és també una delicada cançó on ell mateix fa un magnífic solo al contrabaix. També en la mateixa línia podrem escoltar, si l’adquiriu entrant al web de Temps Record, el tema del líder en record al pare i al fill, “Father and Son”, una altra preciosa i delicada melodia. Hi ha també una referència als ritmes més càlids provinents de Cuba sense oblidar la proximitat amb New Orleans lloc on es va cuinar tot i aquest és el tema compost a dues mans del Marc i Pep anomenat...


8.- Cuban Affraid      (M. F. & P.R.)            4m30s

Doncs com a mixture de races, de cultures, de ritmes, Cuba va ser cabdal també en el món del Jazz, car d’allà van sortir cap els EEUU els ritmes caribenys barrejats amb el Jazz de la mà de Mario Bauzá, Ernesto Tito Puentes i allà van trobar a Dizzy Gillespie entre d’altres que ho van conjuminar i va sorgir el que després s’anomenaria Latin Jazz. Aquest tema és una barreja també on el concepte Latin hi és però d’una determinada manera i sí més evident potser a mida que va avançant. El solo del Pep dóna pas a aquest canvi més latin, fins i tot salsero, on la percussió i solo del baterista Rocque ens tornen a situar en la melodia, molt ben trobada per cert d’aquest “Temor Cubà”.

Acabarem aquest projecte amb un tema vital de Duke Ellington, Don George i Johnny Hodges el conegut...

2.- I’m Beginning to See the Light  (E. & G. & H.)            3m36s

Un tema compost el 1944 que ben aviat ja agafar l’embranzida adequada donada la popularitat que va adquirir, tema cantat per quasi tothom entre ells, elles, la gran Ella Fitzgerald de la qual enguany fa 100 anys del seu naixement. Els nostres herois ens en fan una magnífica interpretació, i el picar de mans ja ens indica el què hem de fer, aixecar-nos i bellugar-nos. Interessant la manera com l’han concebut iniciant-se quelcom de diferent en començar Marc a fer el seu solo, magnífic per cert i en l’estil més buesy. Pep amb el seu solo ens diu, eps companys que aquí estic jo, contrabaixista i guitarrista per si no ho sabíeu i compositor. Pep Rius músic i artista gràfic.

Doncs deixem el treball d’aquests tres músics i seguirem amb el següent treball i darrer del programa. Eps però no us espanteu que anem més o menys per la meitat, o sigui que encara tenim una bona estona de música.

Abans però deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

El projecte que us presento ara el lidera una gran cantant més de Blues que de Jazz, acompanyada d’un pianista més de Blues que de Jazz però amb una secció rítmica, contrabaix i bateria més de Jazz que de Blues. El resultat de tot això es diu


JAZZ NATURE
Txell Sust & August Tharrats Trio

Editat per Temps Record
Enregistrat per Didier Richard als Vertigo Studios de Llinars del Vallès
Producció de Castell Sant Antoni i Temps Record

Txell Sust, veu
August Tharrats, piano
Nono Fernández, contrabaix
Xavi Hinojosa, bateria

Aquest és un disc de 10 temes amb composicions pròpies de Txell i August amb arranjaments de Nono i Xavi, en una barreja perfecte de Blues i Jazz. I com que sembla haver estat produït també pels caves Castell Sant Antoni què millor que anomenar-lo Jazz Nature. De fet, els de la família Canals, propietaris d’aquestes caves, fan referència als criteris d’autenticitat, harmonia i qualitat de la marca per a sponsoritzar aquesta banda i projecte, car la seva música segueix aquests criteris perfectament, sorgint doncs una magnífica experiència: es recomana escoltar amb bona companyia i unes copes del nostre gran cava.

Comencem doncs amb una preciosa balada anomenada..

4.- Good Luck           (T. S. & A. Th.)          5m32s

Bon tema per anar-nos situant en el context musical d’aquesta formació. Bona veu i entonació d’aquesta cantant que recentment va acompanyar a la Big Band del Maresme dirigida pel pianista Gerard Nieto. August ens ha fet un magnífic solo, ell sobrevolant el swing tan ben marcat pel Nono i Xavi. El Blues és lo seu. Un pianista que no oblida les estructures jazzístiques i així és que sap estar-s’hi, amb elles. Amb el Nono han fet uns quarts compartint solo i després Txell ens ha situat de nou en el tema, tema potent per començar.

No oblidem però que Txell està en això de la música des de fa alguns anys, essent una reconeguda cantant i havent enregistrat el seu primer disc amb l’August Tharrats Blues Trio, el “Blue Time”, el 1995. Ha enregistrat spots publicitaris per a diverses marques. Amb La Vella Dixieland va enregistrar “Hot Time” el 1999. També Sust havia acompanyat a l’Alejandro Sanz a les seves gires on feia de “corista”, una corista de luxe, i el 2001 s’incorpora a la gira d’aquest músic anomenada “El alma al aire”. El 2002 enregistra el seu primer disc en solitari amb el guitarrista Jean Paul Dupeyron. El 2004 torna amb l’Alejandro a la gira “No es lo mismo”. Amb Armand Sabal-Lecco, a finals del 2006, versionen i graven 4 videoclips de quatre cançons de Llach i Bonet per al programa de poesia Tons del Canal 33. El 2007 torna amb Sanz per fer la gira “El tren de los momentos”, i hi tornarà el 2009 amb el “Looking for Paradise”. El 2010 edita el seu segon disc “Ciutadana Universal” produït per l’Armand Sabal-Lecco. Ha fet actuacions en petit format, amb projectes diversos i ha actuat a la Nova Jazz Cava de Terrassa amb aquest projecte que estem escoltant diverses vegades des de llavors fins ara.

Escoltem un altre tema d’aquesta magnífica parella...

5.- No Durty Came               (T. S. & A. Th.)          3m50s

Un tema que ens recorda la melodia d’un altre, però lleugerament, i ben clares són les diferències en el pont. Sust el canta així com una mica darrera del temps accentuant el swing. August desenvolupa el seu solo tot i situant-nos en el Blues però amb frases ben Jazzístiques, no endebades ell ha “begut” de totes les fonts, havent escoltat a Fats Waller, Art Tatum per només dir-vos-en un parell dels de Jazz. Txell hi torna amb la melodia, com sempre fan, ja ho sabeu, i així acaben aquest tema.


L’August és, sens dubte, el pioner del Blues i Boogie Woogie piano a Catalunya. Nascut a Barcelona l’any 1956, als 4 anys descobreix el Blues escoltant els discos de Ray Charles, Louis Armstrong, Lionel Hampton... és autodidacta, això ha fet que s’apropi a aquesta música amb humilitat, creant un llenguatge personal. Potser per això músics de la talla de Teddy Edwards, Gene 'Mighty Flea' Connors o B.B.King, l’han felicitat per la seva manera de tocar Blues. Admirador dels pianistes de l’escola de Kansas City com Jay McShann, destaca la seva qualitat interpretativa i honestedat sobre l'escenari. Músic amb gran capacitat de comunicació, capaç de captivar els espectadors amb un estil personal, replet de Blues, Swing i Boogie Woogie.

Escoltem un altre tema d’aquesta magnífica formació, anomenat....

3.- Inhale Exhale       (T.S. & A. Th.)           3m52s

Amb els inicis de piano i escombretes Txell Sust ha començat aquest tema anomenat inhala exhala, una melodia curta però molt ben trenada i interpretada i més al final del tema a ple pulmó, moment en el qual l’August desenvolupa el seu solo ben recolzat pel walking del contrabaixista Nono Fernández, el qual realitzarà el seu farcit de llenguatge jazzístic, magnífic solo, tornant amb el pianista a preparar el camí per tornar-nos a trobar amb la melodia inicial amb Sust a tot pit.

L’August  va ser el pianista del grup Big Mama - The Blues Messengers fins el setembre de 1992, formació amb la que es va donar a conèixer dins el panorama nacional. Aquell mateix any crea el seu propi trio, un any després inicia la seva col.laboració amb la cantant Txell Sust amb qui ha gravat 3 CD’s (Blue Time, Gran Hotel Havana, Non Stop). Tharrats és membre de la formació Tandoori Lenoir, amb la que enregistra un Cd homònim amb els temes més reconeguts d’aquesta banda d’All Stars. En el terreny internacional, Tharrats ha acompanyat a importants 'bluesmen' com Louisiana Red o Johnny Mars, el trombonista Gene Conners, Sherley Johnson o el guitarrista Guitar Crusher. Alhora ha participat en diversos Festivals Internacionals de Blues i Jazz a Suïssa, França, León, Saragossa o Terrassa, entre d’altres, a més de produccions especials com per exemple en formació de duet amb Amadeu Casas.


Seguim ara amb l’únic tema instrumental del disc, tema de l’August a tot swing l’anomenat...

7.- Thrio                     (A. Tharrats)              5m27s

Un Blues ben senzill de melodia, com solen ser-ne molts, i amb les bases suficients per a fer-ne un bon desenvolupament en els solos, que és on es veu la creativitat dels músics. Aquí l’August ens mostra el seu gust jazzístic a la vegada com juga amb igual facilitat amb el Blues. Nono Fernández ens torna a situar en el context harmònic i de quina manera ho fa, és clar que amb el suport rítmic de l’amic Xavi Hinojosa el qual està soberg en tot el projecte fent la “feina” encomanada, que la màquina rutlli a tot swing i ves si ho aconsegueix. En aquest tema també ens mostra el domini de les escombretes, precises i amb un swing brutal, moments després tornen a buscar la senzilla melodia per així acabar el tema. Un tros de tema instrumental.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I acabarem projecte i programa amb el primer tall del disc, l’anomenat...

1.- Better with you                (T. S. & A. Th.)          2m50s

Amb aquest tema més viu acabem el programa d’avui, el primer d’aquesta temporada, ideal el tempo per anar-nos-en a dormir amb un bon swing i segur tot i recordant les bones músiques que avui heu escoltat aquí a Jazz Club de Nit. Si fem una mica de memòria recordareu que el primer treball que hem escoltat ha estat el de Marc Ferrer Trio, amb Pep Rius i Olvier Jacque un treballa anomenat “Another Way”, editat com el de Txell Sust & August Tharrats Trio per Temps Record. Una editorial de casa nostra, de Terrassa concretament que té un magnífic i divers catàleg podent-lo investigar entrant al seu web tempsrecord.cat i així podreu adquirir els discos que heu escoltat avui i els que veieu que us interessin.


Doncs res més, gràcies per ser-hi, ja sabeu que podeu entrar al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es on podreu tornar-lo a escoltar, descarregar-lo i escoltar-ne els de les anteriors temporades. Espero que us hagi agradat la proposta musical en el ben entès que cada setmana serà diferent, així doncs, Miquel Tuset i Mallol jo mateix, qui ha realitzat el programa, us agreixo la vostra presència a l’altre costat i us espero la setmana vinent aquí mateix. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2.  aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Encarant ja el final de temporada, avui farem l’últim programa d’aquesta 8ena temporada de Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç amb dues  novetats de Fresh Sound New Talent, ambdues en format trio l’una amb el “Triangle” de Joan Claver i l’altra amb el de la pianista japonesa Megumi Yonezawa Trio  i el seu “A Result Of The Colors”,  el treball més personal i íntim de Marco Mezquida “Amateur” editat per Edicions Moraleda i el primer disc editat per Irene Reig i enregistrat durant la seva estada a Philadelphia l’any passat anomenat “Views” i editat per Discmedi blau.
                                                                                                                                         
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Doncs som-hi ja amb el primer treball de la nit i que serà el del magnífic pianista i un dels músics que més es planteja el seu treball com una recerca constant en el seu món musical en ple desenvolupament, un dels més eclèctics i més creatius pianistes del moment no només en les nostres contrades.


“AMATEUR”
Marco Mezquida

Editat per Edicions Moraleda S.L.       
Enregistrat i mesclat per Albert Moraleda el 8 de setembre de 2016 a La Garriga.

Marco Mezquida, piano Steinway & Sons de gran cua propietat de l’Albert Moraleda.

Totes les composicions són de Marco Mezquida..

Aquest és un projecte, el més personal i íntim de Marco Mezquida. Més d’una hora de música a piano solo amb tres projectes diferenciats a mode de tres parts on cadascuna d’elles te la seva personalitat i idiosincràsia. Parlar de Marco Mezquida ens portaria molta estona si ho féssim com caldria, la qual cosa no podrà ser i sí que en parlarem de manera resumida i així és que de la seva web hem extret la seva biografia resumida. Tot i això, recordar-vos que del Marco ja li hem posat d’altres projectes anteriors i igualment n’hem parlat abastament. Dir-vos també que en aquestes tres parts hi ha alguns temes que ja han sonat en d’altres dels seus discos o sigui que no els posaré, i són temes com “Coral”, “Veles” i potser alguns més. O sigui que tot i respectant el concepte de tres parts, m’he decidit per posar-ne una d’elles, sencera, i resulta que serà la tercera, per qüestions de temps i temes abans comentat.

Nascut el 1987 i llicenciat el 2009 a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), als seus 29 anys Mezquida s'ha convertit en un dels músics més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a Espanya, com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística, discogràfica i creativa al costat de molts dels millors músics del país.

Comencem programa i projecte amb dos temes seguits anomenats

15.- Ojos de musa    (M. Mezquida)                       3m09s
16.- Aural song         (M. Mezquida)                       5m07s

Doncs d’aquesta manera tan delicada hem començat el programa 290, on el Jazz encara no ha aparegut però sí la música sense fronteres i etiquetes. I és que en aquest programa hi cap tot, tot el que sigui música de qualitat, essent un servidor l’encarregat de valorar-ne la presència o absència. D’aquesta manera hem pogut gaudir de dos magnífiques composicions de Marco amb clares diferències entre elles essent-ne la segona la una mica més rítmica i melòdica, encabida en el món clàssic fins les seves arrels.

Elogiat per la seva versatilitat i el seu potent magnetisme musical, és un dels artistes més complets i expressius de la seva generació. Ha gravat més de 40 discos: 10 com a líder amb la seva pròpia música i 30 com a sideman en influents grups del panorama actual. Ha actuat en auditoris, clubs i festivals de 25 països, en 4 continents així com en alguns dels clubs de jazz més emblemàtics del món com el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francesc, Unterfarht de Munic, Bimhuis d'Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de Barcelona, BMC de Budapest, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio.

Seguim amb els altres temes d’aquesta tercera part i ara ho farem amb el preciós tema..

17.- Joia        (M. Mezquida)           5m11s

Amb aquesta joia de composició segur que ens haurem quedat clavats a la cadira, butaca, sofà, terra, de cap per avall, etc..Una magnífica balada obra i gràcia d’aquest gran mestre del piano i de les composicions més agosarades i les més íntimes i càlides com aquesta Joia preciosa, preciosa joia. Una cançó interpretada delicadament però que ben bé podria reconvertir-se en quelcom més grandiloqüent amb només alguns instruments més. Més que grandiloqüent, jo diria que és majestuosa, majestuós aquest treball, aquest disc d’aquest encara jove pianista de Maó.


Escoltem encara el penúltim tema d’aquesta tercera part, amb l’anomenat..

18.- El cielo en tus brazos   (M. Mezquida)                       4m15s

Un canvi substancial pel que fa a la rítmica i permanent pulsió d’acords en un tema vital tot i el tarannà un pèl lànguid, amb una melodia que se’ns endu de la mateixa manera que ho fa el ritme permanent de les seves mans.

Marco ha compost música per a obres de teatre i gravat programes de televisió. Una desena de premis (Altaveu 2015, premi Enderrock, 4 anys premiat Músic de l'Any per l'AMJM de Catalunya, etc.) vesteixen la seva fulgurant carrera musical que combina amb la docència a l'Escola Superior d'Estudis Musicals del Taller de Músics i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.

Acabem el projecte de Marco amb el darrer tema d’aquesta tercera part anomenat...

19.- Ternura infinita  (M. Mezquida)                       3m36s

I amb aquesta delicada “Ternura Infinita” hem acabat el projecte de Marco Mezquida tot i recordant-vos que de la hora i sis minuts que hi teniu de música, només n’heu escoltat prop de 21 minuts, suficients per entendre el què heu de fer i que és mirar d’aconseguir-lo de la manera que sigui, enviant-li un mail a ell mateix i per això us deixo aquí l’enllaç al seu web, https://marcomezquida.com o fent-ho a les botigues de discos, que sí, n’hi ha algunes.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim després d’aquesta obra magna i tan personal i ho farem amb el projecte d’un altre pianista dels Països Catalans anomenat Joan Claver i el seu projecte...


“TRIANGLE”
Joan Claver

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 508
Enregistrat per Xavi Moreno al Conservatori Professional de Música de Vila-seca el 30 de juny i 1 de juliol de 2015.
Mesclat per Xavi Moreno als Eqestudi.cat
Produït per Triangle
Productor executiu, Jordi Pujol

Joan Claver, piano
Pedro Campos, contrabaix
José Benítez, bateria

Totes les composicions són de Joan Claver excepte #6 Erik Satie, #7 The Police i #11 Björk

Aquest és un disc dedicat a Emma Marin i el tema #8 dedicat a Josep Maria Frontrodona.

Tres joves talents de l'escena del jazz català donen vida a aquest trio format per Joan Claver al piano, Pedro Campos al contrabaix, i José Benítez a la bateria. Triangle compta amb un repertori contemporani fresc, ple de composicions originals i versions recol·lectades acuradament. En aquest marc es descobreix la influència dels grups i músics com el Esbjörn Svensson Trio, The Bad Plus, Brad Mehldau, Robert Glasper etc, amb una música amb clares arrels en la música negre i el pop.

Triangle és un trio de jazz contemporani de Barcelona, que igual atrau els amants de la música improvisada i aficionats del pop i el rock. El talent d'aquests joves músics crea una mena de nova marca de so, de manera que és
El vessant de la música clàssica també hi és i s’hi respira en alguna de les seves composicions. El projecte també te un tarannà global que l’identifica i et va emportant mica a mica a aquest entorn musical.
un projecte pioner a l'escena musical.

Comencem amb la magnífica composició d’aquesta iconoclasta de la música anomenada Björk i el seu tema...

11.- New World         (Björk)                                    3m46s

Doncs amb quina delícia hem començat aquest projecte del jove pianista Claver i els seus amics i també molt joves Pedro Campos i José Benítez, amb el tema súper delicat de Björk amb molts moments dolços per anar-nos situant en el projecte.

Una sèrie de treballs que se situen en el tempo mig i inferiors on les composicions pròpies i les d’altres s’enlairen gràcies a les magnífiques interpretacions dels tres joves cracs. Nitidesa, fluïdesa i creativitat alhora que gust delicat a les mans d’aquest jove pianista de Vila-Seca, ben embolcallat per un dels joves contrabaixistes més en forma de l’escena actual. Benítez, a la bateria, és un magnífic suport gràcies també a la gran compenetració amb el seu amic Campos i així ambdós acaben de vestir la base rítmica necessària pel pianista Claver.

Joan Claver, nascut a Vila-seca (Tarragona, 1988) va començar a estudiar música clàssica a l'edat de 7. Els seus mestres inclouen Núria Ruera i Cecilio Tieles. El 2011 entra al Conservatori Superior del Liceu a matricular-se en estudis de jazz i música de piano modern amb Iñaki Sandoval, Albert Bover i Roger Mas. Va formar part de la Big Band del Liceu sota la direcció de Sergi Vergès. Ha tocat en diverses formacions de jazz i rock. Actualment és membre de Triangle, Funk Cake, i Distrito Rojo.

Seguim ara amb un tema de Erik Satie el conegut

6.- Gymnopedie nº 1            (E. Satie)                   5m20s

Doncs tot i la personal obra de Satie, en Joan Claver ha sabut trobar una altra manera de concebre-la amb aquest magnífic arranjament on l’aspecte rítmic n’és la mare dels ous considerant que Satie la va composar a un tempo súper lent. Aquest geni de la música es va autodefinir com a “Phonometricien” o sigui algú què és capaç de mesurar i escriure sons, essent això el què el definia i no tant el concepte de músic. La versió de Claver és impressionant per la seva nova visió melòdica i rítmica sobre un tema encabit en el nostre imaginari col·lectiu d’una única manera, la concebuda pel genial pianista i compositor francès.

Pedro Campos, (Barcelona, ​​1992) va començar a estudiar música a l'edat de 12 anys, i als 16 va decidir-se pel baix. Els seus mestres inclouen Felix Serra, Horacio Fumero i David Mengual. Actualment està involucrat en projectes com el nonet de Barcelona "DO: The Next Generation”, projecte crec en StanBY creat i dirigit per l’amic Víctor Correa, ara mateix a Mèxic", també fa formar part de la ja extinta i alternativa Big Band de Sergi Vergès (JODR), la formació "Big menú", entre moltes altres. Va acabar el seu Grau Superior en jazz i música moderna al Conservatori del Liceu.


Seguim encara amb un altre tema d’aquest magnífic trio, i ara ho fem amb una composició original de Joan Claver anomenada...

1.- I Promise You                  (J. Claver)                  5m51s

Aquest és potser el tema més personal d’aquest jove pianista on ens ha deixat entreveure, només començar, la visió més elèctrica i moderna de la seva concepció musical, també la seva vessant més propera al trio de Esbjörn Svensson per la seva permanent i reiterada aportació amb ritmes i acords alhora que amb aquetes melodies lànguides i delicades. Moments també per la comunió entre piano i contrabaix en el bell mig del tema abans que el solo del líder on se’ns ha mostrat força mesurat i delicat en el tracte de la tecla i la seva pulsió.

José Benítez (Algesires, 1987) va començar a tocar la bateria a l'edat de 16. Des de llavors, ha estudiat amb Aldo Caviglia, Quim Soler i Ramon Prats, entre d'altres. Ell és ara membre de La Canalla, "Big menú", i altres projectes. Va completar els seus estudis de jazz i música moderna al Conservatori del Liceu, on va formar part de la Big Band del Liceu.

Doncs nosaltres acabem aquest projecte amb un altre projecte del líder, el de més tarannà clàssic alhora que barreja de concepcions diverses amb l’anomenat..

2.- Hypocresy                        (J. Claver)      3m26s

Amb aquesta interpretació moderna d’un tema amb vessants clàssics, tema però acabat de parir i per tant formant part de la més estricta modernitat, Claver ens ha mostrat el seu recorregut ampli sorgint primer d’aquest món clàssic per arribar al Jazz més contemporani. El gust en la composició on melodies i ritmes es conjuminen la mar de bé, alhora que s’hi encabeixen elements trencadors pel que fa a la rítmica, són el leit motiv principal d’aquest projecte que fa un repàs per diversos estrats musicals mostrant-nos els aspectes de creativitat i interpretació dels tres grans i joves músics del trio Triangle.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim ara amb el següent disc també de Fresh Sound New Talent i aquest és el


“A RESULT OF THE COLORS”
Megumi Yonezawa Trio

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 504
Enregistrat per Michael Brorby l’11 d’octubre de 2012 aks Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.
Produït per Megumi Yonezawa
Productor executiu, Jordi Pujol

Megumi Yonezawa, piano
John Herbert, contrabaix
Eric McPherson, bateria

Totes les composicions són de Megumi Yonezawa excepte el #6 que ja ho comentarem si és que acaba sonant.

Ella mateix ens en parla considerant també que es va enregistrar el 2012 i finalment es va editar el 2016...

"Han passat molts anys des que he triat com el meu instrument el piano que m'ha donat tanta alegria. Estic fortament i profundament encantada per la seva bellesa. Aquesta música es basa en la meva exploració musical a llarg termini que va ser influenciada per Greg Osby, Jason Moran, Andrew Hill, Keith Jarrett, Ray Santisi, Arnold Schoenberg, Alban Berg, Johann Sebastian Bach, entre molts altres. També, m'agradaria donar les gràcies a John i Eric per la seva musicalitat i la dedicació al seu art ".

Megumi Yonezawa
Megumi Yonezawa va néixer a Hokkaido, Japó, i es va graduar a la  Berklee School of Music on es va Llicenciar en Arts, amb Piano, Performance i Composició de Jazz. Ella mateixa ha demostrat la seva vàlua en enregistraments del vibrafonista Michael Pinto, el violinista Meg Okura, el mestre de la trompeta Nicholas Payton i amb el saxo alto, el gran Greg Osby, i també fent el camí, amb el baterista Francisco Mela i els baixistes Chris Tordini i Ben Williams.

Doncs comencem amb el projecte d’aquesta pianista japonesa establerta a New York i els seus aires de modernitat i encarada ella i les seves músiques en el jazz més contemporani i ho farem amb el tema primer tall del disc i que li dóna títol al disc..

1.- A result of the Colors      (M. Yonezawa)          6m05s

Doncs amb només el contrabaix i el piano, les notes i acords d’aquesta meravella la d’un resultat de colors, o la música i els diversos colors. Un jazz contemporani de concepció on el groove substitueix el swing, que això vosaltres ja ho sabeu per escoltar-m’ho dir força vegades. Aquí però el “caminar” no és tan evident però hi és, eps però que parlo només d’aquest tema, que el groove i el swing l’escoltareu. La melodia segueix una mena d’espirals sonors de la mà de l’harmonia, en una obra pictòrica plena de colors, o harmònics de totes les músiques. Bàsicament, la presència mínima de les escombretes del baterista McPherson són mers símbols sotmesos a la implacable persistència de les notes del piano. El solo de contrabaix, i el quasi silenci dels companys, ens situa en aquest món íntim del concepte de part del projecte, dels temes amb tempo similar que n’hi ha i en són la meitat. Música impressionista, que li permet veure a cadascú la seva paleta de colors, de músiques. En el format de trio, i amb dos companys de banda excepcionals, Megumi és capaç d'expressar-se per complet i maximitzar l'impacte del seu art. La seva escriptura és excel·lent i el seu tacte precís.

Seguim ara amb un altre tema força interessant de concepció, que ja vegem per on van els trets amb aquesta magnífic compositora i insigne pianista japonesa, i ho fam amb el quart tall del disc, l’anomenat...

4.- Dr Jekyll and Mr. Hyde               (M. Yonezawa)          3m19s

I sí, la concepció contemporània prou hi és, però ara, i després d’una magnífic intro del tema on no sabíem per on anirien els trets, ben aviat ho hem pogut esclarir tot i escoltant el “walking” del contrabaixista alhora que  el magnífic solo de la líder. La seva creativitat segueix per uns indrets força intransitats i per on és força difícil circular sense risc de caure i fotret una morrada. Ella però, se’n surt i no només i sí que ho broda. És el seu llenguatge, així de modern, així de contemporani. Els acompanyants però són de total luxe, car ambdós són una secció rítmica reputada i bregada en mil i un projectes. Ells dos són una perfecte màquina rítmica i acompanyant-la a ella li donen el suport adequat i li permeten quasi volar per sobre les estructures harmòniques tot i flotant per sobre del coixí rítmic. Un magnífic tema, i així hem pogut tornar a escoltar la seva peculiar melodia tot i acabant el tema.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim ara amb el segon tall del disc, amb el tema anomenat...

2.- Children of the Sun         (M. Yonezawa)          5m25s

Doncs la intro d’aquest tema també és deu ni do, tot i que curta, la part de ritme trencat, podríem dir-n’he. Després la “melo” es confon amb el solo de la líder i s’endinsa en un univers marcat pels continus i permanents acords amb la mà esquerra, marcant també el ritme, el, qual no sembla el mateix que la pròpia improvisació. Un tema amb aires càlids com si d’un tema latin es tractés, i sí, no només ho sembla sinó que aquesta sensació rítmica hi és, tot i quasi desaparèixer en tornar-hi amb el tema pròpiament dit. I ja vegeu que al final, hi ha tornat amb els inicis, però ara amb una estona suficient per deixar gaudir també al baterista McPherson.


Vegem què ens en diuen des de New York City Jazz Record:
La pianista Megumi Yonezawa, procedent d'Hokkaido, mostra un enfocament més progressiu (perfeccionat per associacions amb Greg Osby i Meg Okura) en aquest el seu projecte “A result of the colors”, el seu debut com a líder. És temptador comparar-la amb Bill Evans, per la seva intel·ligència elegant, romanticisme incisiu i el mal humor existencial del mestre a finals de la seva obra. D'altra banda, les seves frases amb freqüència acaben prematurament, lligades per la persistència de silencis que semblen demanar preguntes de companys del trio, com el baixista John Hébert i el baterista Eric McPherson. Ells estan més que disposats a respondre, sovint amb llargs solos o disquisicions autoritzades de la seva pròpia, la qual cosa fa provocar un alt nivell d'interacció de grup, que, de nou, recorda les col·laboracions d'Evans amb Scott LaFaro i Paul Motian. Yonezawa té una forma única de tocar les balades en el millor sentit i de la manera clàssica amb  "Sketch”, tema que no posarem i més lliure i ja no a tempo de balada en el tema  “Epílogue”, i en el seu, “No Dear or Fear” es una línia peculiar però enganxosa escrita sobre una progressió de R&Changes, i que serà el tema que escoltareu per acabar el seu projecte. Algunes d’aquestes idees les va escriure Tom Groenlàndia (el febrer de 2017) i algunes ja vegeu que les he dit jo.

Acabem el projecte d’aquesta magnífica pianista i compositora amb el tema ja comentat..

7.- No Dear or Fear             (M. Yanazawa)          5m02s

Doncs a mi aquest No Dear no Fear em sembla d’entrada una mena d’homenatge a Thelonious Monk. És un Blues com una casa i el “walking” del contrabaixista és magnífic i conjuntament amb la delicadesa del baterista i del seu “ride”, aconsegueixen un Swing impressionant. La preponderància sonora del piano en detriment dels dos companys és, evidentment obra i gràcia de tècnic de gravació i productor que ha volgut que el producte final sigui aquest. Amb tots els meus respectes, crec que al pobre baterista l’han deixat una mica pobre de so, en aquest i en tots els altres temes. En fi, s’ha de dir però que el resultat final és l’adequat, car aquest és el projecte de la pianista. Ella, ens ha mostrat de nou la seva mestria, la seva tècnica, i la seva constant creativitat en aquest i en cadascun dels solos i composicions que ens ha presentat. Magnífic disc que ves per on podeu aconseguir, com l’anterior, a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 25 de Barcelona.

I nosaltres acabarem el programa d’avui però abans...

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I amb el Programa 290, que ja en són uns quants, acabarem la 8ena Temporada amb el darrer projecte i primer al seu nom de la jove saxofonista i compositora Irene Reig, la qual me’l va donar la setmana passada a la Nova Jazz Cava de Terrassa a la mitja part i tot i esperant començar la Jam Session on vaig tenir la sort de poder tocar, jo, un vell aficionat, amb ella, una jove i magnífica saxofonista, tota una llicenciada en Saxo Jazz per l’ESMUC i amb un màster del Conservatorium van Amsterdam passant també per Philadelphia, que va ser on el va enregistrar.


“VIEWS”
Irene Reig

Editat per Discmedi Blau                        DM1392-02
Enregistrat per Andy Mohler el 15 de desembre de 2016 a l’estudi de la Universitat de Temple,
Mesclat i masteritzat per Quim Puigtió, “Kato”

Irene Reig, saxo alto
John Swana, EVI en els temes #2 i #5
James Santangelo, piano
Nimrod Speaks, contrabaix
Anwar M. Marshall, bateria

Totes les composicions són de Irene Reig

Aquest és un projecte molt personal i amb tot de temes que segueixen un fil conductor i què és la manera bopper de tocar el saxo alto, tot i haver-hi temes amb ritmes com bossas i els més amb el swing com a referència rítmica. Els companys que l’acompanyen són, ja ho escoltareu, magnífics. A tenir en compte el so del EVI en els temes 2 i 5, que és el d’un instrument electrònic que te fins i tot la forma  d’una trompeta i es toca com si ho fos.

Escoltem ja el primer tema i que serà una preciosa balada anomenada..

4.- Ca l’Ana               (I. Reig)                      7m45s

Doncs com sempre que podem, i de cada projecte, volem escoltar de quina manera els músics, el o la líder “tracta” les balades o els temes més “slow”, i així és què hem volgut escoltar com ho fa Irene Reig. Us haig de dir que la melodia és preciosa i la composició, magnífica. Una vegada ha presentat el tema ha endegat el seu solo, amb un so increïble, una tècnica molt depurada i el fraseig lleuger. Després, al pianista Santangelo  l’hem pogut escoltar delicat i fi, amb una improvisació precisa de pulsió nítida. Irene ha endegat el final del tema afegint-hi més improvisació i no limitant-se a fer la melodia del tema com és habitual, la qual cosa sí ha fet al final, final del tot. Una preciosa cançó d’aquesta jove saxofonista i ja vegeu que gran compositora amb només 23 anys.

Neix a Barcelona l'any 1993. Gràcies al seu interès per la música, comença a rebre classes de piano clàssic passant per conservatoris com l'Oriol Martorell o el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Paral·lelament, als 11 anys, comença a tocar el saxo alt, però no serà fins als 15 que s'endinsarà en el món del jazz. Al 2011 inicia el seu pas per l'ESMUC on tindrà com a professors principals l'Eladio Reinón, Gorka Benítez i Xavi Figuerola i, més endavant a Ferdinand Povel al Conservatorium van Amsterdam.

Seguim ara amb el primer tall del disc, l’anomenat...

1.- Sa Palomera       (I. Reig)          6m25s

Sa Palomera, una gran roca que s’endinsa dins la badia de Blanes separant aquesta de la platja de S’Abanell, i on comença, diuen els experts, la Costa Brava. Suposo que és on devien passar les vacances d’estiu de ben petits ella amb la seva família. Un tema amb un ritme cadenciós de Bossa amb una melodia molt aconseguida i un bon acompanyament de la secció rítmica. Després de la presentació del tema, Santangelo ha encetat al piano els solos, i ho ha fet amb pulcritud i bones idees i així hem pogut escoltar com la mà dreta es desplaçava amb lleugeresa per la part dreta del piano, mentre l’esquerra l’acompanyava amb els acords i ritmes de la bossa. La líder ha desenvolupat el seu magnífic solo, tot i recordant-nos que sí què és una bossa però que ella toca el saxo alto de la més bopper manera possible. S’ha de dir que la progressió tècnica d’aquesta jove saxofonista ha estat esclatant alhora que la seva sonoritat, més nítida amb un so un tant dolç que li dóna la característica de la seva personalitat. Després d’ella, el contrabaixista ha fet el seu curtet solo, reeixit, només acompanyat per la suavitat dels companys a la bateria i piano, l’un portant-lo a ritme i l’altre amb les harmonies adequades. Després, de nou el tema, preciós, i encarar el final dolçament.

Entre 2008 i 2011 va ser membre oficial de la Sant Andreu Jazz Band on tocava els saxos alt i baríton i el clarinet i amb la qual ha enregistrat dos CD-DVDs (Jazzing Live at Casa Fuster i Jazzing vol. II). Estar en aquesta Big Band l'ha portat a compartir escenari amb músics de renom com Perico Sambeat, Dick Oatts, Scott Robinson, Jesse Davis, entre d'altres.

Des del 2010 i fins el 2015 va tocar amb la Star Wood Band, una formació dirigida per Pau Casares i amb la qual ha gravat diversos Cds. També ha col·laborat amb músics locals de renom com Lluís Vidal, Josep Maria Farràs, Ignasi Terraza i Francesc Capella i en projectes com Joan Casares Sextet i l'Esmuc Jazz Project Univers Keith Jarret, els quals estan editant el seu primer disc.

Seguim encara amb un altre tema, i en queden dos, aquests ja amb el vessant més rítmic del projecte. Escoltem doncs...


6.- Stef is not comin’ (anymore)     (I. Reig)          3m54s

Doncs ara sí que ja ens hem situat a un tempo una mica més viu, tot i que ja vegeu que ens mantenim dintre d’un tempo mig, i on la bossa la podem notar de nou. Aquest és un projecte amb la majoria de temes són a un tempo mig i em sembla que el queda és el de tempo més viu. Sovint els músics es troben més còmodes amb temes a tempo no massa ràpid i així poden desenvolupar millor els seus solos, i no per què no puguin tocar-los a tempo fast. Podem dir que dels set temes d’aquest projecte el que ara escoltareu és el més fast. En aquest, Irene igualment ha més que doblat el tempo original amb la seva intervenció i notes que han fluït amb lleugeresa i velocitat alhora que creativitat. Igualment s’ha de dir que escoltant els temes, els situem en un determinat context i és el que domina la concepció d’aquest projecte. Entremig de tot plegat, un curtet però reeixit solo del baterista i després ja de cara al final.

Actualment lidera el seu propi septet, The Bop Collective, un grup de composicions i arranjaments originals amb el qual ha tingut l'ocasió de tocar a la Jazz Cava de Terrassa i al Jamboree, entre d'altres. Paral·lelament toca, escriu i arranja pel seu nou projecte de petit format, el seu trio amb el qual ja ha tocat per Catalunya i Holanda.

Resideix a Àmsterdam on ha estudiat un Màster d'interpretació amb el saxofonista Ferdinand Povel i, esporàdicament, Dick Oatts. Estar al Conservatorium van Amsterdam l'ha portat, també, a compartir escenari amb músics com Terell Stafford, Simon Rigter, Martjin van Iterson o Rob van Bavel.

I nosaltres ja acabem projecte i programa amb el tema més fast, el més bopper amb el so del EVI per trompeta a càrrec de John Swana, en el tema...

5.- Santangelo’s Groove     (I. Reig)          5m47s

Doncs per si algú s’havia dormit, segur que s’haurà despertat de cop. De quina manera més bèstia el so d’aquest instrument electrònic ha fet aixecar-nos de la cadira i potser fins i tot ens ha fet bellugar algun muscle del nostre cos. Swana l’ha tocat magistralment i si el so no ens recorda cap trompeta, dir-vos que deu ser perquè ell no ho ha volgut, car segur hi deu haver les tecles adequades per aconseguir aquest so, com passa amb l’EWI de Akai relacionat aquest amb el so dels saxos. De totes maneres el solo d’aquest mestre ha estat impressionant. Igualment Irene ens ha mostrat de quina manera és ella capaç de tocar a un tempo fast, bopper, com a ella li agrada. No oblidaré mai que quan estudiava a l’ESMUC la vam tenir al JCLV amb el seu projecte final de carrera, els Bop Collective en formació de septet, amb una front line de 4 vents, trompeta, saxo tenor, trombó, saxo alto i darrera la base rítmica amb piano, contrabaix i bateria. Una magnífica formació, aleshores de joves estudiants i ara ja tots ells llicenciats i amb una important experiència musical a pesar de la seva joventut.  Un tema ideal per acabar el projecte, programa i temporada, i que segur que haureu gaudit com amb la resta de temes del projecte de Irene Reig.

Doncs rés més, espero que hàgiu gaudit del programa 290, l’últim d’aquesta temporada el qual hem començat d’una manera molt diferent de com l’hem acabat. De fet el tempo ha anat creixent des del slow total dels preciosos temes de Marco Mezquida, per anar pujant el to rítmic amb el Joan Claver Trio, primer i després tempo i concepció contemporània amb la pianista japonesa Megumi Yonezawa Trio i he volgut acabar amb el projecte de Irene Reig per escoltar els únics vents del programa al final d’aquest i gaudir amb la proposta d’aquesta jove saxofonista.

Bé, doncs ara sí, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat tot i explicant interessos comuns, realitzat i seleccionat les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú, i fins el 13 de setembre de 2017 si no hi ha novetats. Bones vacances.
Miquel Tuset i Mallol. 

 

blogger templates |