Molt bona
nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí
a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el
programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui
us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de
músics i editorials. Desitjo què hàgiu passat unes magnífiques festes, de
Nadal, Cap d’Any i Reis, i em sap molt greu que molta gent no ho haurà passat
tan bé com nosaltres, entre els quals les preses i presos polítics i menys
malament, els exiliats polítics i per expressió.
Doncs estrenarem
l’any 2020 amb una primera part del programa dedicat a Fresh Sound Records i així és que us proposo escoltar un parell de FSNT. Escoltarem el “3 ELEMENTS” de Michael Felberbaum, per després el “SWEET STUFF” de Daniel
Rotem & Josh Johnson Quartet, i acabar-lo amb el projecte del baixista
anglès Michael Janisch, “Worlds Collide”
editat per Whirlwind Recordings,
projecte que podreu veure el proper diumenge al Jamboree, concert encabit en la gira espanyola que faran aquesta
setmana, i començant l’any amb el micro
conte de Teresa Tuset.
I ja per anar fent
boca, dir-vos que el concert de Festa
Major d’Hivern de La Vicentina
el farem a la Sala Xica. Comptarem,
com cada any, amb la Marina Tuset
que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana
a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte a les 19h a la Sala Xica. Un esdeveniment organitzat
des del Jazz Club La Vicentina i
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs comencem amb el
projecte anomenat...
“3
ELEMENTS”
Michael
Felberbaum
Editat
per FSNT 561
Enregistrat
per Phillipe Gaillot i Renaud Van Walden, el juliol de 2017 als Recall Studios.
Mesclat
per Julien Birot, l’octubre de 2017
Masteritzat
per Raphael Jonin, el febrer de 2018
Produït
per Michael Felberbaum
Productor
executiu Jordi Pujol Baulenas
Michael
Felberbaum, guitarres acústica i elèctrica
Frederic
Borey, saxos tenor i soprano
Leonard
Montana, piano i Fender Rhodes
Totes les
composicions són de Michael Felberbaum,
excepte algunes que ja comentaré si s’escau.
Estem davant d’un
projecte força diferent dels habituals, i ho dic per com s’ha configurat aquest
trio amb guitarra, piano i saxo, sense contrabaix ni bateria. Un disc amb 12
temes i d’una durada de quasi una hora d’una música moltes vegades delicada
però també amb una bona dosi de temes amb una rítmica potent, tot i fer-ho sense
un bateria, car els tempos i ritmes també els marquen guitarra i piano. Música
esotèrica també, sobretot en els temes més delicats. En fi, una delicada
meravella de projecte del qual us en posaré alguns temes.
Com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem doncs amb
les seves músiques, i així és que us proposo escoltar el tema que va
popularitzar Janis Joplin, tema
d’ella, i dels poetes Michael McClure i
Bob Neuwirth, el conegut....
6.- Mercedes Benz (J. J. & M.M i B. N.) 6m17s
I doncs qui no
recorda a Janis Joplin en el seu
disc “Pearl” en aquest tema, oi? Un
disc del 1970, ai, ai, aquells magnífics 70s que vam poder viure, magnífics per
les músiques i perquè el 1975 va marxar el dictador, tot i que ja veiem que ho
va deixar tot ben lligat, atado y bien atado, malparit. La melodia l’hem
reconeguda ja a les primeres notes, feta per guitarra i saxo tenor a duet. La
part rítmica d’aquest trio la compartiran guitarra i piano, i en aquest tema, i
tots els altres, aquet darrer és qui fa aquesta feina quan el líder fa el seu
solo. Un molt bona execució i solo de Felberbaum,
al qual l’ha seguit el del vell conegut nostre, Frederic Borey, del qual li hem posat diversos dels seus treballs
en anteriors programes, i ja de fa temps. Montana
al piano ens ha mostrat les seves habilitats també, ben recolzat rítmicament
pel guitarrista i líder, per després encarar tots tres de nou la coneguda
melodia, a duet, i acabar amb un Vamp a mode de cirereta final.
"El guitarrista
italoamericà Michael Felberbaum
sembla ser tan conscient dels avantatges i els perills de treballar sense baix
i bateria que el seu trio 3 Elements
sona fenomenalment autosuficient i relaxat. Toca la guitarra elèctrica i
acústica, Borey els saxos soprano i
tenor, i Montana el piano i Fender
Rhodes. La instrumentació proporciona permutacions interessants on Felberbaum, compositor de vuit dels 12
temes, ens fa una sèrie de discrets malabarismes.
Seguim amb més música
d’aquest trio, amb el tema i primer tall del disc, també de Felberbaum, anomenat...
1.- Italian Waltz (M. Felberbaum) 3m43s
Doncs sí que ens hem apropat
al Jazz de cambra en aquest tema, pel vals, però també per la dolçor del saxo
soprano de Borey, on la melodia de
la composició té una gràcia especial. Ell mateix ha encetat els solos amb el
preciós so del soprano i magistral interpretació solista sobre l’harmonia del
tema, i ben recolzat rítmicament pels dos companys amb acords d’un i notes
puntuals de l’altre. El líder ha fet també una gran interpretació amb el suport
del pianista, intercanviant-se ells dos les tasques solistes i d’acompanyant.
El tema torna a aparèixer al final amb els dos solistes alhora per així encarar
el final d’aquest magnífic i delicat tema encabit en el Jazz de cambra, en
podríem dir.
I seguim amb els
comentaris sobre els temes extrets de la pàgina web.........
”Un trio sense
bateria i, en menor mesura, sense contrabaix, es col·loca en la tradició del jazz
de cambra, però tot i això, encara hi ha moltes coses en joc. Una mena de dron
en l'ambiciosa cançó principal, “3 Elements”, dóna pas a patrons rítmics
repetits. Aquests anuncien una regió en la qual els tres músics deambulen amb
incertesa abans d'unir-se i seguir endavant. Es crea una superfície transparent
en el tema “Black Hole Sun” en forma de balada del qual el saxo soprano i la
guitarra llisquen, cantant junts. El 4rt track “Ava” té un intercanvi un tan
sorprenent entre saxo i piano a través d'una línia de guitarra obertament
polsada. En el darrer track, “The State of things”, l'atmosfera es torna febril
i les coses es deterioren...
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguim encara amb
el tema del guitarrista i líder d’aquest trio tan especial....tema anomenat...
11.- Mobil (M. Felberbaum) 3m49s
Doncs amb aquest tema
ens han mostrat un nou camí sonor, ara una mica allunyat al concepte Jazz de
cambra, on el moviment, alternatiu jo diria, el notem ja des dels inicis.
L’alternància però l’estem notant des del primer tema, la dels canvis de
solistes i acompanyants. De nou la melodia sona a duet de la mà del saxo tenor
de Borey i la dolça sonoritat de la
guitarra del líder. Felberbaum
ressona amb una profunditat imponent, car aquesta és un tan “fosca” com la
d’alguns dels seus insignes mestres. Alhora la gracilitat del seu fraseig ens
el mostra ple de creativitat i bon gust. L’ha seguit Borey al tenor amb tota una demostració de tècnica i dolça
sonoritat també, la del seu tenor. Aquest és un dels millors vents de canyes de
la veïna França, a qui per cert no
crec que us hagi de descobrir car segur que el teniu més que escoltat. De nou,
els solos van d’un a l’altre, i ha estat Montana
qui els ha acabat, igualment amb una gran mestria. Recuperant el tema, ens hem
trobat de nou al cap i a la fi.
En tot moment hi ha
una varietat de moviment i interconnexió, des del contrapunt fins el que és
subtilment harmònic i simultani. Amb “Gilmore” la música es torna optimista per
la guitarra i el tenor, i la sensació de l'aire lliure la tenim amb “Mercedes
Benz” de Janis Joplin en el qual el
pianista treballa hores extres en un context sempre canviant. Un mai pot estar
segur de quant temps el talent del jazz s'ha de considerar com "nou".
Felberbaum va gravar un àlbum
anomenat “Sweetsalt” per Fresh Sound el 2007 amb un quartet que
també incloïa piano, baix i bateria. Deu anys després, amb el mateix segell va aparèixer
“Lego”, novament amb la mateixa
instrumentació. El 2004, per a la companyia francesa Nocturne, va debutar en un quartet amb saxo en lloc de piano. El
cap de Fresh Sound, Jordi Pujol,
segurament ha de creure que el que és "nou" d'aquest últim àlbum no
és el talent sinó el concepte. I tindria raó".
I tot això extret del
web del disc va dir en Nigel Jarrett
el 31 de maig del 2019, per a https://jazzjournal.co.uk
I ja acabarem aquest
projecte amb el tema també del líder anomenat..
5.- Gilmore (M. Felberbaum) 3m16s
I ja heu pogut
constatar que tampoc fa falta que els temes siguin massa llargs per poder
gaudir de bona música. És clar que en aquest cas l’assumpte és que només són
tres, i tampoc es tracta de fer massa llargs els solos, cosa que no fan. Així
és que amb temes com aquest, i d’altres, de no gaire més de 3 minuts, el gaudi
està assegurat. En aquest, concretament, la vitalitat de tempo l’hem pogut
constatar des del primer moment, també però amb una curta melodia dels dos de
sempre, Felberbaum i Borey. Un tema
encabit en el neobop per tempo i més West Coast per sonoritats, tot i les
diferents variants que cadascú de vosaltres hi podrà trobar. Els moments
d’improvisació col·lectiva que quasi omplen el tema, després de la melodia, ens
els mostren en tot el seu esplendor de la més estricta modernitat.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Doncs després
d’aquest delicat trio i projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset.
..........................
Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb la frescor
i vitalitat teves.
I nosaltres seguim
amb l’altre projecte de FSNT i ara
ens toca escoltar a un quartet amb dos saxos i el seu projecte anomenat...
“SWEET
STUFF”
Daniel
Rotem & Josh Johnson Quartet
Editat
per FSNT 563
Enregistrat
i mesclat per Talley Sherwood als Tritone Studio, el 19 de maig de 2017,
Glendale, Califòrnia,
Masteritzat
per Peter De Wagter
Produït
per Daniel Rotem i Josh Johnson
Productor
executiu: Jordi Pujol
Daniel
Rotem, saxo tenor
Josh
Johnson, saxo alto
Alex
Boneham, contrabaix
Christian
Euman, bateria
Aquest és una altra
delicada obra per com els dos saxos interactuen amb contrabaix i bateria, però
també per la manera com han tractat els estàndards que ens interpretaran. Nou
temes d’alguns dels millors compositors del món del Jazz, fets amb tot l’amor
possible, amb tempos no massa trencadors i balades precioses, amb temes que
originalment eren més vius de tempo però que ells han volgut reconvertir en
quelcom més suau, també per interpretacions. Quasi 50 minuts d’una magnífica
música, amb intervencions magistrals de tots quatre, tot i que majorment per
part dels dos líders i saxofonistes, Rotem
& Johnson, saxo tenor i saxo alto, respectivament.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc, per així poder-lo
adquirir fàcilment:
Doncs escoltem-los ja
i tot i acabar com hem acabat de vitals amb el projecte anterior, no em puc
estar de posar la meravella de Billy Strayhorn
qui va ser la mà dreta de Duke Ellington,
amb l’incommensurable....
2.- Chelsea Bridge (B. Strayhorn) 4m52s
Doncs d’aquest tema
hem pogut llegir coses tan boniques com aquesta: "Chelsea Bridge"
(1941) és un estàndard de jazz impressionista compost per Billy Strayhorn. El biògraf de Strayhorn,
David Hajdu, assenyala que "a diferència dels temes convencionals de
pop i jazz del moment, “Chelsea Bridge” és 'clàssic' en la seva integració de
la melodia i l'harmonia com un tot orgànic". També s'observa que
"evoca vívidament l'aigua que hi ha sota" del pont en lloc del pont
en si i que la cançó està en deute amb el treball de Claude Debussy, per la influència d’aquest sobre Strayhorn. Duke Ellington Big Band la
tocaven, i concretament la magnífica interpretació que en va fer el seu saxo
tenor Ben Webster. I què en podem
dir de la magnífica versió que ens n’han fet aquests dos genials joves
saxofonistes, conjuntant la sonoritat més fosca del saxo tenor de Rotem amb la més clara del saxo alto de
Johnson. El solo del contrabaixista
també ha estat molt remarcable, i per descomptat la melodia interpretada pels
dos líders i saxofonistes. Una meravella per començar el projecte d’aquest
quartet.
"L'etiqueta Fresh Sound de Jordi Pujol es dedica, entre d’altres coses, a documentar la
creativitat del jazz a la costa oest dels Estats
Units. Rotem i Johnson són dos
dels noms nous més brillants de l'escena de Los Angeles. Cada un té un estil fresc i rodó, un so “cool”
juntament amb una capacitat coincident per a una exposició temàtica flexible en
el seu fraseig. En general, Sweet Stuff
és un document atractiu per l'amplitud i profunditat del seu enfocament tant
pel repertori com per la interacció grupal.”
Seguim amb el
magnífic tema de Thelonious Monk
anomenat...
4.- Let’s Cool One (Th. Monk) 7m28s
Doncs aquest magnífic
tema de Monk, el va enregistrar en
el disc anomenat “Misterioso”
enregistrat en viu al famós Five Spot
Café el 7 d’agost de 1958 i el van acompanyar Ahmed Abdul-Malik (contrabaix),
Johnny Griffin (saxo tenor) i Roy Haynes (bateria). Un disc que va editar Riverside Records i produir el gran Orrin Keepnews. La col·laboració amb el
gran Charlie Rouse vindria després i
seria força prolífica. El tema l’han fet els dos solistes a duet, amb la
marcada diferent sonoritat dels dos instruments de vent, acompanyats per la
magnífica base rítmica. Daniel Rotem
és qui primer n’ha fet el primer i preciós solo amb “walking” de contrabaix i
amb tot el swing del món. Magnífic i càlid solo de Rotem al tenor, i millor continuació de Johnson seguint el fil de la darrera frase del primer. Cadascú té
una visió de la jugada, així és que tot i la diversitat, ells dos segueixen un
tarannà, el del projecte, també en les seves improvisacions, les quals son
tranquil·les i sense escarafalls efectistes. Alex Boneham ens ha meravellat de nou amb el solo al contrabaix,
mentre que els quarts del bateria amb els dos saxos han acabat de remarcar el
tema de Monk, que ells han fet tan i
tan bé.
“El títol de l'àlbum “Sweet Stuff” prové d'una joia menor
d'una balada d'Horace Silver. Monk és aquí amb dos temes (“We See”, “Let
's Cool One”) i també hi ha Herbie
Hancock (“Sonrisa”), Benny Golson
(“Along Came Betty”) i Ornette Coleman (“When
Will The Blues Leave?”); Billy Strayhorn
(“Chelsea Bridge”) i Joe Henderson (“Serenity”).
Afegiu l'estàndard “All or Nothing At All”,
i tindreu poc menys de 50 minuts de música entreteixida però penetrant,
finament dissenyada per delectar l'intel·lecte i els sentits per un igual.”
I encara amb més
música, i ara serà el tema de Joe
Henderson, el conegut..
5.- Serenity (J. Henderson) 5m35s
Doncs Joe Henderson va enregistrar aquest
tema el 1965 encabit en el seu disc anomenat “In ’n Out”, disc de Blue
Note enregistrat pel mític Rudy Van
Gelder el 10 d’abril del 1964. El van acompanyar monstres tals com Kenny Dorham, trompeta; McCoy Tyner, piano;
Richard Davis, contrabaix i Elvin Jones, bateria. Aquest és un tema on la
melodia és força curta, i l’acabem d’escoltar a duet dels dos saxos. Johnson al saxo alto n’ha iniciat la
seva aportació solista amb una magnífica sonoritat i fraseig ben lligat i
interpretació relaxada també, la qual cosa ens demostra la seva gran tècnica.
De la mateixa manera hem escoltat el so del saxo tenor de Rotem també amb una interpretació relaxada, per fraseig i
sonoritat, tot i haver-hi moments on les semicorxeres van a dojo alhora que
d’altres figures rítmiques habituals en aquests temes. El baterista Euman ha combinat ara el seu solo amb
els saxos fent-lo durar tot el tema, que per això és curtet. Després d’ell, els
dos saxos han recuperat la melodia i així l’han acabat. Magnífic tema de Joe Henderson.
I ja acabarem aquest
projecte amb el tema també de Monk...
1.- We See (Th. Monk) 4m57s
La història d’aquest
tema és la següent. El tema obra la cara del LP de 10” que va enregistrar Van Gelder el 1954. La formació en quintet estava formada
per Monk amb Ray Copeland - trompeta, Frank Foster - saxo tenor, Curly Russell - contrabaix i Art Blakey -
bateria. S’havia fet un anterior enregistrament el 1953 també per Van Gelder i que també va sortir en un
altre LP de 10” amb uns altres acompanyants, tals com Julius Watkins - trompa francesa, Sonny Rollins - saxòfon tenor, Percy
Heath - contrabaix i Willie Jones - bateria. Posteriorment es van editar de
nou en un LP, els dos en un de 12” i ho va fer Prestige en el disc anomenat Monk
del 1956 amb una posterior caràtula del gran Andy Warhol. Els nostres herois n’han fet una versió al tempo fast
que també va gravar Monk. El tema
comença com ha acabat, amb redobles i intervenció del baterista Euman, per iniciar la melodia els dos
vents alhora. El canvi rítmic i de tempo en el tema és força reeixit, cosa que també
passarà en les improvisacions, al final del chorus que ha executat cadascú. Qui
primer les ha iniciat és Johnson al
saxo alto, acompanyat per la base rítmica de contrabaix a tot “walking” i el
baterista a tot swing. El saxo tenor s’hi ha afegit, i així és que tots dos han
fet un “tete a tete” que ha resultat brutal. Quina mestria la d’aquests dos
magnífics saxofonistes. El baterista Euman
ha posat la cirereta amb el seu també gran solo, per així cloure el tema els
dos vents, recuperant la melodia en la B, el pont, i acabar-lo de cop.
Magistral interpretació d’un tema magistral del genial Thelonious Monk.
Doncs deixem aquest
magnífic projecte i encarem la recta final del programa i ho farem amb un
projecte que podreu veure aquest diumenge al Jamboree, i aquest és el del baixista anglès Michael Janisch, anomenat...
“WORLDS
COLLIDE”
Michael
Janisch
Editat
per Whirlwind Recordings el 6 de setembre de 2019, WR4742
Enregistrat
el 12 de novembre de 2017 a l’Studio 3, Abbey Road Studios, Londres.
Posteriors
enregistraments es van fer el gener de 2019.
Mesclat
i masteritzat per Tyler McDiarmid.
Productor
executiu, Michael Janisch.
Michael
Janisch, contrabaix i baix elèctric, percussió de postproducció
Jason
Palmer, trompeta
John
O'Gallagher, saxo alto
Rez
Abbasi, guitarra
Clarence
Penn, bateria
convidats:
John
Escreet, teclats
George
Crowley, saxo tenor
Andrew
Bain, bateria i percussió
Totes les
composicions i arranjaments són del líder Michael
Janisch.
Estem davant d’un
projecte de més de 50 minuts i 7 temes
encabits en el Jazz – Fusió, fent doncs un salt estilístic respecte el projecte
anterior. Un molt bon projecte, vital, carregat de força rítmica tot i no ser
els tempos massa vius, i amb unes composicions força interessants, alhora que
grans interpretacions de tots els implicats. Hi ha també temes delicats com el
més llarg de 12 minuts i també un tema curtet només a saxo alto. És qüestió que
entreu al seu bandcamp per acabar-ho d’esbrinar tot, però ara n’escoltareu una
mostra.
I com us acabo de
dir, d’aquest us poso l’enllaç al Bandcamp des d’on el podreu escoltar i
comprar de manera digital, en CD i també en vinil:
I també la pàgina web
del músic:
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Escoltem doncs el
primer tema, anomenat...
3.- The JJ I Knew (M. Janisch) 8m05s
Bé, doncs ja estem
amb un altre projecte i per descomptat, d’altres músiques. Un projecte el de Michael Janisch que respira Fusió per
tots els costats, amb melodies elaborades farcides de canvis rítmics, on el
baixista ha desenvolupat tota la seva creativitat i modernitat. Els
acompanyants són tot un luxe començant pel trompetista Jason Palmer, amic ell del nostre Miguel Fernández, amic seu i col·laborador en els seus projectes.
El tema es desenvolupa per diversitat d’espais musicals, força diferents dels
escoltats abans, i circula pel Jazz Contemporani per improvisacions i demés
situacions. El tema l’inicia el baixista amb un motiu principal on sembla
conviure baix elèctric i contrabaix o potser alguns teclats. La melodia sona
mitjançant trompeta, saxo alto i recolzats per la base rítmica, amb un tarannà
un tan melancòlic i a moments inquietant. Palmer
és qui primer es llença a l’arena dels solos amb una interpretació magnífica de
caire un pèl esotèrica farcida de tècnica i bon gust. Un llarg i reeixit solo
del trompetista americà. La guitarra de Rez
Abbasi ha sonat segons cànons de John Abercrombie per només parlar d’un
dels qui segur va seguir, i seguirà fent-ho; aquest ha volat literalment per
fraseig i tècnica. La recuperació del tema ha passat per la participació del
baterista Clarence Penn, per així
encarar el final del tema.
Incansablement actiu
com a solista, músic de sessió, compositor, productor i propietari d'un segell
discogràfic en les escenes britàniques, nord-americanes i europees, Janisch recorda els inicis d'aquest
canvi per tal com s’ha modificat la creació. I ens diu ell que "al EFG London Jazz Festival 2017, es van
presentar tres bandes de Whirlwind
Records on vaig estar encantat d'estrenar una seqüència de música nova que
havia estat escrivint. La gira original (principalment al Regne Unit) va comptar amb aquesta banda central que havia vingut
de Nova York, impressionant, la
millor per la gravació d'un projecte, la qual em proporcionà un trampolí per a
desenvolupar i interpretar aquestes i futures composicions amb altres
alineacions, inclosa la següent fase amb altres artistes amb seu a Londres. la influència de viure a la
capital, en els darrers quinze anys, s'ha infiltrat en el meu ésser musical,
per la qual cosa veig aquesta nova era com una gran transició ".
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim amb un altre
magnífic tema del Michael,
anomenat...
1.- Another London (M. Janisch) 7m03s
"Another
London" tema del set list de 'Worlds Collide', és una peça grupal
fantàstica, dirigida per una línia de baix intoxicant". Això van dir des
de CLASH MUSIC. I així és, aquest
tema és força impactant, ja des dels inicis, amb la línia de baix del líder.
Però és que després segueix un recorregut rítmic magnífic i que s’ha aturat un
moment, després d’haver desenvolupat una bona estona el tema, bàsicament rítmic,
però també amb el recolzament dels solistes fent el que podria ser el motiu
principal melòdic, recurrent, durant tot el tema. O’Gallaguer al saxo alto ha iniciat els solos, fent-ne un de
magistral per tècnica però també per sonoritat i velocitat d’execució, alhora
que d’una gran creativitat. Després d’ell, han recuperat el motiu principal
melòdic i amb tot el ritme s’han apropat de cap al final, passant abans per
intervencions col·lectives dels solistes del grup de Janisch, acabant-lo de cop. Un altre gran tema que segur podrem
veure al Jamboree aquest diumenge 12
de gener.
"Aquest nou
cançoner dibuixa una línia coherent a través del groove, el swing i les sensibilitats
d'avantguarda, impressionantment dirigit per un líder de banda que està en
ascens". I això van dir els de Jazzwise
Magazine tot i valorant-lo amb quatre estrelles
★★★★ .
I encara amb una mica
més de potent tralla amb el tema....
2.- An Ode to a
Norwegian Strobe (M. Janisch) 6m05s
Doncs ja veieu quin
altre tema més impressionant. El concepte rítmic força elaborat segueix essent
el punt cabdal d’aquest projecte, alhora que les elaborades melodies i
interpretacions de tots els solistes. Un projecte que forçosament ha de tenir
un directe potentíssim. El tema ha començat amb un “Riff” recurrent a càrrec
del guitarrista tot i recolzat per la magnífica base rítmica. El tema s’ha
desenvolupat també amb repetitius motius a càrrec dels vents, per seguir uns
aires més melòdics tot just abans del
solo del saxo alto O’Gallaguer,
magnífic ell també. El diàleg amb Palmer
a la trompeta ens ha impressionat positivament, cadascun d’ells fen uns quants
compassos del tema, uns “vuits” que després han reduït a “quatres” tot i que
poquet. El motiu melòdic principal ha tornat a aparèixer a càrrec d’ells dos i
tota la formació amb recolzament rítmic. L’aparició del so enigmàtic del teclat
a càrrec de John Escreet ha donat al
tema un altre color, i el retrobament amb la melodia principal, amb caires
repetitius ens ha situat al final del tema, acabant-lo de cop. Impressionant,
de concepció i d’interpretació.
El títol "Worlds Collide" parla
principalment de la varietat en les set interessants cançons de Janisch. Cada una és molt diferent a la
seua veïna perquè es tracta d'una col·lecció de peces individuals escrites
durant un període de temps, sovint personal en la seva inspiració, extretes de
la seva mentalitat i experiències en aquells moments. Però també ho veu com analogies
al que està succeint en el món en aquest moment, especialment la contínua
toxicitat de la divulgació social impulsada per punts de vista tribals des de
diferents posicions en l'espectre polític ".
I darrerament i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet,
alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I ja acabem projecte
i programa amb el tema anomenat...
7.- Freak Out (M. Janisch) 7m25s
"Worlds Collide
és una valuosa addició al cànon solista de Janisch,
un enregistrament que demostra la seva creixent habilitat i maduresa com a
músic i compositor. La interpretació feta per un elenc d'estrelles és
excel·lent en tot moment, amb la contribució del líder al mateix cor del
conjunt." Això deien els de The
Jazz Mann valorant-lo amb cinc estrelles, el màxim ★★★★★ .
"Worlds Collide
és un col·lectiu de música ric i variat, ple de vitalitat i optimisme. L'àlbum
té un gran so, amb tots els instruments amb profunditat, força i claredat. L'escriptura
de Janisch permet als solistes
disposar de l'espai per crear i resulta força interessant amb un resultat de música
memorable". I això van dir des de London
Jazz News.
I quin altre magnífic
tema per acabar projecte i programa. L’energia no ha parat en cap moment, i tot
i haver-hi temes més delicats, el projecte és així de manera global. Val la
pena que vingueu al Jamboree aquest
diumenge i que l’adquiriu per ajudar-los a seguir amb tot plegat. I és que a
més a més, en Michael Janisch és el
propietari d’aquesta editorial independent, la Whirldwind Records amb seu a London.
Magnífic tema, magnífic solo del guitarrista Rez Abbasi, i potentíssima la secció rítmica. Els dos vents, són,
han estat igualment magistrals, el Jason
Palmer a la trompeta, el qual ha tornat a desenvolupar un increïble solo
per modern, per com s’allunya ell de patrons trillats i per com toca la
trompeta; tot un crack. I tot i que l’O’Gallaguer
no ha fet cap solo en aquest tema, l’hem escoltat de manera suficient en els
temes anteriors per saber que és un altre
gran mestre.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs amb aquest tema
hem acabat projecte i programa, el primer del 2020 amb dos projectes de FSNT, primer el de Michael Felberbaum per després el de Daniel Rotem & Josh Johnson Quartet, per acabar amb el de Michael Janisch que podreu veure aquest
diumenge 12 de gener al Jamboree, i
aquesta setmana heu escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I abans
d’acomiadar-me us recordo el proper concert de Festa Major d’Hivern de La
Vicentina el farem a la Sala Xica.
Comptarem, com cada any, amb la Marina
Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el 18 de
gener dissabte a les 19h a la Sala Xica.
Un esdeveniment organitzat des del Jazz
Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
