Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 Molt Bon Any i bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Abrera 107.9 Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

I dir-vos que el concert de Festa Major d’Hivern o de la Mostra de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem de nou amb Marina Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta;  Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja hora més tard i a la Sala Xica. Un esdeveniment gratuït organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

I ja parlant del programa dir-vos que anirà de guitarristes (i no només) i les seves i diverses músiques, així és que podreu escoltar els joves al costat del mestre Pere Soto, ell amb el seu "Sailing", autoeditat. Els joves són l'Arnau Gil i el seu "Mecànica Vital", editat per Segell Microscopi, i també deuen ser joves els companys de la formació The Cominmens i el seu "Unnamed Road", de Youkali Music. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Un programa amb tres projectes diferents per com cadascú interpreta la seva música on el nexe d’unió és l’instrument, la guitarra. Els projectes dels dos joves segueixen majorment el vessant de la Fusió, mentre que el del mestre Soto està encabit en els diversos estils de Jazz, tot i mostrar-nos també les seves habilitats amb les guitarres més distorsionades en un dels temes.

Doncs comencem amb els projectes d’avui, i us proposo començar amb el d’un grup amb seu a Saragossa liderat pel seu guitarrista i més prolífic compositor amb el disc anomenat....



“UNNAMED ROAD”
The Cominmens

Editat el 2019 per Youkali Music                   Youkali 167
Enregistrat per Josué Pasqual el 21 i 23 de maig de 2018 a Cal Pastoret.
Mesclat i masteritzat per Josué Pasqual.
Produït per Youkali Music i The Cominmens.

Jaime Viñes, saxo tenor
Àlex Comín, guitarra 
Jesús Martí, baix elèctric
Israel Tubilleja, bateria

Les composicions d’aquest projecte són compartides entre tots, tot i tenir més protagonisme l’Àlex Comín, guitarrista i líder de la formació.

I aquí tenim prop de 50 minuts d’una música força potent amb 9 temes d’aquesta compacte formació que ens presenta el seu segon treball. Els dos primers temes són del saxofonista Jaime Viñes, essent el primer “Que el karma te lo devuelva” tota una demostració de força rítmica, tot i haver-hi un break rítmic entremig, tema encabit en la Fusió com respiren tots els temes de la banda. El segon és més delicat, “Reflect”, amb el suport del baix elèctric i bateria, per sobre del qual els dos solistes desenvolupen les seves línies. Els temes del guitarrista i ànima del grup, Álex Comín són 5 del total de 9, essent el 3er track “Sbt”, una mena de continuació rítmica del tema anterior, també amb moments per a la calma amb solo del baixista. El tema que titula el projecte, “Unnamed Road”, és una delicada composició a duet de saxo i guitarra, on el guitarrista dóna el suport adequat a la melodia feta pel saxo tenor. El “Tequila Sunrise” té uns aires diferents, per melodies i ritmes, també amb canvis diversos. És el més llarg del projecte on gaudirem de les seves intervencions solistes i tasques d’acompanyants.  El 6è track “Wisdom of the elderly”, és una magnífica balada, així és que ens mostra de nou la calidesa del so de Viñes al  saxo tenor, alhora que el bon gust del compositor i guitarrista Comín. I el darrer tema d’aquest músic, el 9è track “Hidden” és un altre tema força introspectiu i delicat, a un tempo súper slow on la intensitat del missatge un tant melancòlic ens el situa en l’àmbit més meditatiu. El tema del baixista Martí és “Horizonte de sucesos”, emmarcat en un esperit més viu de tempo, on sobta el duet solista de baix i saxo tenor. Després vindran les improvisacions dels seus companys, saxo tenor i guitarra, a un tempo magnífic. I el tema del baterista, “Sucesos en el horizonte”, ja veieu com juguen amb els noms, ens remet de nou a la placidesa de l’escolta tranquil·la i pausada pel tempo slow del tema.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, i així poder-lo adquirir i ajudar als músics i a la música, al Jazz, en definitiva.

Comencem doncs el programa amb una de les delicades composicions d’aquest projecte, i serà la que dóna nom a l’àlbum, tema del líder i guitarrista Álex Comín....

4.- Unnamed Road           (Á. Comín)   3m40s

Doncs amb quina delicada melodia hem començat el programa d’avui. Els dolços arpegis del guitarrista i compositor han recolzat la preciosa melodia feta pel saxo tenor Viñes, en un tema delicat que dóna nom al projecte, un “camí sense nom”. La posterior improvisació del saxofonista ha seguit el tarannà plàcid d’aquesta composició acabant-la tots dos delicadament. Poques coses més a dir d’un tema curtet i interpretat per dos músics, i només tornar a considerar la magnífica composició del líder i guitarrista Comín i el preciós i delicat so del tenor de Viñes.

I ara un comentari extret del web de Youkali Music i que parla del seu primer i anterior projecte, “Escenas”.
THE COMINMENS és el projecte liderat pel guitarrista i compositor saragossà Àlex Comín, que arran de la seva estada a Pamplona, ​​on completava els seus estudis superiors de Jazz, va donar forma al que s'ha convertit en el seu primer treball discogràfic com a líder, "Escenas "(Youkali Music, 2016). Al costat d'ell, completen el quartet Jaume Viñes (Saxo Tenor, Premi Qualitats Artístiques 2011 de l'CSMA), Jesús Martí (Baix Elèctric) i Israel Tubilleja (Bateria), una formació que, després d'anys de contínua evolució i investigació es desmarca amb un so propi, orgànic i basat en el "Interplay", que neix de la tradició jazzística com a sòl ferm per impulsar-se a sonoritats i rítmiques més modernes. Amb influències en la composició i l'enfocament interpretatiu de l'escena novaiorquesa actual, "Escenas" combina rítmiques agosarades amb harmonies amables, melodies molt vives, formes i estructures espontànies i improvisacions elàstiques, generant un so impactant, madur, fresc i honest.

Seguirem més vius de tempo tot i els canvis rítmics, amb un tema de Comín també, anomenat...

5.- Tequila Sunrise            (Á. Comín)   8m11s

Doncs i quin tema més impressionant, per diversitat rítmica alhora que per les seves interpretacions. Un ritme inicial del tema encabit en les complexitats més agosarades. I és que evidentment no és el clàssic 4x4 i és quelcom força més complicat i molt ben reconduït. El break rítmic entremig del tema és també un senyal d’identitat del guitarrista, i és que la riquesa del tema creix amb aquests canvis rítmics. El solo que ens ha fet ha estat força reeixit i igualment el del saxo tenor Viñes. Ells dos han anat fent un “téte a téte” magnífic mostrant-nos la seva qualitat tècnica i domini de l’instrument, alhora que la seva creativitat. Per sota d’ells, la potent base rítmica de baix elèctric i bateria ha estat sublim, donant-los tot el seu suport. Tema que s’ha basat en les improvisacions de saxo tenor i guitarra però que han acabat recuperant la melodia inicial. Magnífic i potent tema que en un directe deu ser brutal.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I encara amb més música d’aquesta formació The Cominmens amb un tema del saxo tenor Jaime Viñes anomenat...

1.- Que el Karma te lo devuelva            (J. Viñes)      5m45s

Doncs i quin altre tros de tema que acabem d’escoltar, i és que he seleccionat els temes més impactants del disc, sense oblidar que hi ha també unes precioses balades, però és que aquests temes són força impactants. La Fusió del Jazz-Rock hi és força evident. La base rítmica de baix i bateria estan immensos, el primer amb un magnífic solo, i el segon mantenint la màquina a tot tren durant tot el tema, fins i tot i ja cap el final, amb un magnífic solo, passant el so d’un canal a l’altre, mestria també de l’enginyer de so. Especial menció al solo del baixista, però és que també l’ha fet el líder i guitarrista, compartit amb el del compositor i saxo tenor, els quals han tornat a fer un téte a téte. Tros de tema dels The Cominmens compost pel saxo tenor Viñes.

I ara sí, comentant sobre el projecte actual...
Àlex Comín (guitarra), Jaume Viñes (saxo tenor), Jesús Martí (baix) i Israel Tubilleja (bateria), quatre dels músics més destacats de l'escena de Jazz aragonesa es reuneixen en aquest grup; la marxa comença el 2014 però porten molts anys compartint una actitud vital amb la música i tocant junts en el col·lectiu Jazzen Zaragoza. En aquest nou treball aprofundeixen en la relació entre composició, interpretació i improvisació, així com el vincle entre els seus integrants. Jazz contemporani com a conseqüència de l'inconformisme, així com la necessitat de creació i experimentació, fruit de l'estudi personal i evolució del so grupal, de la relació entre la música d'arrel i el jazz d'avantguarda.

I acabarem aquest projecte seguint el mateix i potent esperit, amb el tema del baixista Jesús Martí, anomenat....

7.- Horizontes de sucesos           (J. Martí)      4m19s

Doncs hi ha un tema que es diu “Sucesos en el horizonte” però aquest era el “Horizontes de sucesos” del baixista Jesús Martí. El tema més potent del disc acaba de sonar, i l’han iniciat el baterista amb una intro curteta a tot solo i ja situant-nos en el tempo i ritmes persistents, quasi a tot rock, gràcies que és fusió amb el jazz sinó em faríeu plegar. I és que després de l’exposició del tema, qui primer ha fet els solos ha estat el magnífic saxo tenor Viñes, inicialment només recolzat pel baterista i després per la resta de companys. Solo curtet per deixar pas al del guitarrista Comín ell amb aquest so tan en l’ona moderna de gent com Rosenwinkel, Abercrombie i demés mestres. L’Álex està immens en aquest tema i en la resta de temes. També està magnífic el baixista Jesús Martí havent fet un increïble solo, ell recordant-nos a mestres com Pastorious i demés mestres del baix elèctric. Després d’ell, han recuperat la melodia que han fet  saxo, guitarra i baix, acabant el tema posteriorment. Magnífic tema per acabar aquest projecte dels The Cominmens, “Unnamed Road”.

Deixem aquest projecte i ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente,
.....................
Gràcies Carme per explicar-nos històries relacionades sempre amb les músiques del programa.

I nosaltres seguirem i farem un canvi estilístic per músiques i concepció a la guitarra, i ho farem amb el següent projecte i que serà el.....



“MECÀNICA VITAL”
Arnau Gil

Editat per Segell Microscopi     MIC129D
Enregistrat per Sergi Felipe a Underpool Studio, Esplugues, CAT.
Masteritzat per Joan Hernàndez
Produït per Arnau Gil

Arnau Gil, guitarra
Clara Lai, piano, Fender Rhodes i teclat
Emilio Martín, contrabaix i baix elèctric
Jordi Gardeñas, bateria
I la col·laboració de:
Mathieu Robert, saxo soprano (2, 7, 8 i 10)
Joao Silva, violí (2, 7 i 8)
Núria Martin, violí (2, 7 i 8)
Aroa García, viola (2, 7 i 8)
Paul Stouthamer, violoncel (2, 7 i 8)
Vicent Pérez, trombó (2)
Xavi Garriga, veu (2)
Catherine Denys, Maria Shutsko, Carles Pineda Jr., cors (2)
Òscar Latorre, trompeta (5)

Totes les composicions i arranjaments són de l’Arnau Gil.

Doncs aquest és un projecte on l’Arnau Gil ret homenatge a músics i músiques que semblen haver-lo “marcat”, i no només. Quasi 50 minuts i 11 temes on es respira aquest respecte. Els tempos també són diversos i podríem dir que quasi la meitat, de fet en són 5 els que podríem encabir en el terme “balada”. Així tenim el preciós “Sospir” a guitarra sol. A “Enyor” l’acompanya el trio amb la col·laboració del soprano de Robert. Tema lent és també “Et in Arcadia Ego”, tot i ser força trencador en els inicis i modern de concepció i sons. A l’”Absència” sembla recordar quelcom de les músiques “folk-country”, i amb “Brisa” tenim una primera part melòdica, quasi de música de pel·lícules, mentre que després el swing apareix en el solo del líder. El primer track “Viatge” té ja un tempo una mica més viu i ens recorda els ritmes del Brasil.  I la “Rumba pel Raül” té el seu ritme en el títol, a un tempo mig com l’anterior. El salt més brutal des del punt de vista d’estil, és l’homenatge a Jimi Hendrix en la seva versió del “Purple Haze”, aquí amb la veu d’en Xavi Garriga i llarga llista de col·laboradors. Més viu i vital és el seu “Anhel de transcendència”, tot i els canvis de tempo i breaks rítmics. Un altre tema que acarona la Fusió del Jazz-Rock és l’”Estètic”, tot i que posteriorment, amb el solo de l’Òscar el swing hi apareixerà. I el tema més viu és el que titula l’àlbum, “Mecànica Vital”, amb una preponderant intervenció de Gardeñas, per ritme i solo, i sempre el líder, amb una gran solvència interpretant alhora que com podreu escoltar, en l’aspecte de la composició. La formació base és força sòlida i els acompanyants puntuals, extraordinaris. En definitiva un gran projecte on veiem a un Arnau Gil sòlid en les seves intervencions solistes a la guitarra en els diferents àmbits, estils i sons, alhora que molt bon compositor d’uns temes força interessants.

I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc, on també el podreu adquirir:




Doncs per començar aquest projecte us proposo escoltar.....

3.- Et in Arcadia Ego         (Arnau Gil)    4m29s

Doncs molt bon tema el de l’Arnau el qual ens ha fet notar l’especial sonoritat de la seva guitarra. Tema interpretat a quartet base amb Clara Lai als teclats, l’Emilio al baix elèctric i un immens Jordi Gardeñas a la bateria. El tema ha començat amb un intro de guitarrista i baterista, per després el guitarrista iniciar la melodia del tema, compaginada amb cords, una preciosa melodia un tant melancòlica, però. El posterior solo de l’Emilio al baix elèctric ha estat força reeixit, ell mestre canari en això dels més greus i dominador de la “Berra”. El líder ha recuperat la melodia sense intervenir en cap més solo, la qual cosa ens demostra la seva honestedat com a persona, alhora que com a músic, car priva més el resultat final que no pas l’ego.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Escoltem un altre tema d’aquest projecte i preparem-nos pel......

1.- Viatge     (Arnau Gil)             4m09s

Doncs l’Arnau ens ha fet anar de “Viatge” amb el seu tema. I és que ha començat amb els sons del Fender Rhodes i el motiu principal a càrrec de la seva guitarra en la que podria ser la “A” del tema. El pont o la “B” l’ha fet Clara  al piano elèctric, per tornar el motiu principal amb la darrera “A”. El solo de l’Arnau ens ha semblat també força interessant per com la melodia l’ha acompanyat, alhora com també la sonoritat més distorsionada. Clara a càrrec de les tecles diverses n’ha fet també un de força consistent, i és que les seves “maneres” respiren Jazz per tots els costats, les de tot el grup, és clar. Ella és un músic eclèctic que tan la podem escoltar fent uns estàndards com acompanyar projectes de lliure improvisació com els Black Flower de Yexza Lara / Pablo Selnik com formar part del projecte de l’Arnau. Al final del seu solo, ells dos a les mans de guitarra i piano elèctric, s’han retrobat per acabar aquest tema amb el motiu principal de nou i fer el tema per acabar-lo de cop.

Arnau Gil és un jove guitarrista egarenc format entre el Taller de Músics i el Conservatori del Liceu, centres ens els que ha pogut aprendre de reconeguts músics com Jordi Bonell, Dani Pérez, David Pastor i Vicens Martin entre d’altres. En els darrers anys ha col·laborat amb figures del jazz català com són Josep M. Farràs, Philippe Colom i Josep Puigbò, entre d'altres, a través dels quals s’ha pogut aproximar al jazz més tradicional fins a col·laborar en una ocasió amb l’emblemàtic trompetista de New Orleans, Leroy Jones. També ha produït els tres treballs discogràfics de jazz en català de la cantant Maria Betriu, amb col·laboracions de músics com Josep M. Farràs, John DuBuclet, Haizea Martiartu i Adrià Font.



I ara seguim amb el trencador tema que va fer Jimi Hendrix..

2.- Purple Haze      (Arnau Gil)    4m26s

I quin canvi més brutal de sonoritats, sobretot per la de la guitarra. Però la veu d’en Xavi Garriga ens vol recordar a Jimi Hendrix, i tot i fer-ho en els inicis, ben bé que ens hi ha situat. En aquest tema hi col·laboren tota una bona colla de companys als quals ja he mencionat en la presentació del disc. A notar el so més nítid de la guitarra del líder, més en l’ona so “stratocaster” com el de Hendrix. La gràcia del tema rau en l’arranjament, amb  com l’Arnau l’ha pensat i amb els instruments que hi ha encabit. Les veus, la líder i també els cors, hi tenen preponderància. Els backgrounds dels diferents vents quan el líder executa el seu espaterrant solo, són també remarcables. De la mateixa manera ho ha estat el de Clara al teclat, súper distorsionat com també la guitarra del líder, just abans de tornar a recuperar veus i tema, i anar-lo acabant amb una mena de “vamp” que l’allargaria en un directe, molt més que probablement.

No obstant, la seva fascinació per les sonoritats modernes l’ha portat a col·laborar amb músics i cantants com Xavi Garriga, Anahí Acuña (coincidint també amb Magalí Datzira, Martín Melendez i Lucía Fumero), Gemma Humet, Maria Shutsko, Catherine Denys i Ainhoa Cantalapiedra (guanyadora d’OT2) entre d’altres. Actualment presenta el seu primer treball, “Mecànica Vital” (Microscopi 2019), on explora un llenguatge propi a partir d’influències com el rock psicodèlic i el hip-hop a d’altres com la música simfònica i el swing.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

I després d’aquest record a Jimi Hendrix ens endinsarem en una altra perspectiva musical de l’Arnau, la situada en....

7.- L’anhel de transcendència      (A. Gil)         4m16s

Doncs tal i com ha acabat aquest tema, tot vestit de “psicodèlia” i sons quasi del més enllà, no ens podríem imaginar escoltant-lo des dels inicis que així acabaria. Recordeu però que ja al primer break rítmic hem viscut el mateix, o sigui que aquest és el tarannà del tema, intentar trobar la transcendència. En el tema hem pogut escoltar primer la melodia inicial ja des del bell començament, el seu desenvolupament i primer break, per després seguir de nou melòdicament  a duet de guitarra i saxo soprano, el de Robert, però també els violins de Joao Silva i Núria Martin, la viola de Aroa García, i el violoncel de Paul Stouthamer. El primer solo l’ha fet l’Arnau amb un so ben marcat pel punteig de la seva guitarra, alhora que un molt bon fraseig i llenguatge. D’igual factura ha estat el solo de Robert  al saxo soprano, magnífic també. Tots han recuperat el tema i melodia principal fins situar-nos al final del tema, i acabar-lo així com qui no diu res, amb aquests estratosfèrics sons.

I acabarem aquest projecte amb el tema on hi col·labora el gran i jove trompetista Òscar Latorre...

5.- Estètic     (Arnau Gil)    4m33s

I què bé que ho pela el jove Òscar a la trompeta, ell, que conjuntament amb d’altres músics de la seva generació és el present i el futur del Jazz a casa nostra. Un tema iniciat amb una intro molt marxosa amb la guitarra distorsionada de l’Arnau que ha esdevingut quelcom més delicat per la sonoritat de la trompeta de Latorre. La melodia l’ha feta el jove trompetista i ell mateix ha encetat les improvisacions. Aquest és un tema d’estructura clara de Blues en els solos i no tant en la presentació inicial, car fins i tot el ritme així com trencat fa difícil situar-lo en el context adequat. Molt bona composició per això que acabo de dir i que dóna personalitat al tema, que en definitiva és un Blues. L’Óscar ens ha demostrat una vegada més per què és una de les “puntes de llança” dels trompetistes que tan ens fan gaudir. I no vull oblidar els seus companys de metalls com són Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès i d’altres més amb els quals tenim la sort de gaudir. Gran solo d’aquest jove d’Olesa de Montserrat encabit en l’ona més Bopper com la del seu i nostre admirat Clifford Brown. Després ha estat Clara Lai qui l’ha seguit amb una altra molt bona execució d’aquesta també jove pianista, on la pulcritud de la interpretació i les poques notes, les adequades, ha estat clau en la seva interpretació. Després tots ells han fet una improvisació col·lectiva fins arribar a la melodia del tema per així acabar-lo de cop. Magnífic tema per acabar el projecte de l’Arnau Gil i companys, ella i ells. I el swing d’aquest tema ens anirà força bé per encarar el projecte final amb en Pere Soto, el seu projecte a tot swing i no només.

Deixem doncs el projecte de l’Arnau Gil i nosaltres ja acabarem el programa amb el projecte del Pere Soto anomenat....



“SAILING”
Pere Soto

Àlbum gravat, mesclat i masteritzat per Pere Soto Studios. (Badalona, Catalunya 2019)

Produït per Pere Soto.

Pere Soto, guitarres
Curro Gálvez, contrabaix
Enrique Heredia, bateria
Artistes convidats ...
Salvador Toscano, percussió a "Estate" (gravat als estudis Pere Soto)
Arjen Gorter, contrabaix a "OrnetMonk" (gravat en el seu estudi casolà)
Bill Gerhardt, piano a "Lean Years" (gravat a Seclusion Hill Studios per Phil Ludwig, Ashville, NC EE. UU.)
Walter Lampe, sintetitzador virtual i teclats a "OrnetMonk".

Totes les composicions menys #4, 6 i 9 són de Pere Soto.

Estem davant d’un projecte personal amb tots els “ets i uts”, on els “mínims” del format trio bàsic, esdevenen molt més per com s’ho maneguen, i també pels convidats comentats en tres dels temes. De fet, en aquest treball ens trobem alguns dels Pere Sotos, no sé si tots, amb cadascun dels seus estils i maneres de tocar la guitarra. És com un caleidoscopi on podem veure el millor del músic, en aquest cas, podem escoltar el millor i variat de la seva producció. Es passeja pel “Jazz Gipsy” amb temes com el “155 Swing” aquest amb clares connotacions polítiques. Però també segons Wes Montgomery en el tema súper fast “Lean Years” de Patrick Azzara, altrament conegut com a Pat Martino. En el primer track “Just a minor Blues”, ens mostra dues de les diferents sonoritats que pot tenir una guitarra, en un tema a tot Groove. El més llarg, dedicat a Ornette Coleman i  Thelonious Monk, “OrnetMonk”, és un passeig llarg, de quasi 13 minuts per la geografia del jazz més trencador amb temps per gaudir de la seva creativitat sense límits. No oblida però les balades, i la versió que fa de “Estate” és extraordinària. I tot i parlar només del líder, dir-vos que tots els seus diversos acompanyants estan igualment de genials. Una altra delicada delícia és el tema de Charlie Haden, “For Ruth”. Un preciós vals és el tema propi “Vols ballar amb mi”, on la guitarra acústica destil·la calidesa. El tema que dóna títol a l’àlbum “Sayling”, també del Pere és una altra peça càlida a guitarra espanyola també sembla ser al mateix ritme de vals, i és que aquest ritme és força utilitzat en els temes a tot “Gipsy Jazz”. I finalment, el 3er track, “Cap i pota”, també del líder, ell sempre amb el sentit de l’humor a flor de pell tot i que sap ser àcid quan ens toca el 155. El swing d’aquest tema és remarcable,  igualment les interpretacions de tots els implicats, i el tempo doblat encara el fa més brutal.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del Pere Soto: http://www.peresoto.com/index-es.html per si podeu col·laborar d’alguna manera.

I tot i que hi ha el “For Ruth” i “Vols ballar en mi” que ben bé podrien ser els temes inicials, havent-hi “Estate”, no me n’he pogut està de posar-vos el tema de Bruno Martino.....

4.- Estate     (Bruno Martino)      7m04s

Doncs mai Bruno Martino hauria imaginat l’èxit que ha acabat tenint la seva composició, la única seva que en tinguem notícia. Segur que n’haurà fet d’altres, però l’èxit d’aquesta ha esborrat les altres de la memòria col·lectiva. Un tema interpretat per gent tan diversa com pugui ser Roberta Gambarini, ella extraordinària cantant, Chet Baker, Eliane Elias, Joao Gilberto, tristament desaparegut, i tantes d’altres. Aquí en Pere ens en fa una interpretació magistral a la guitarra espanyola en format trio base més les percussions de Salvador Toscano. Pere és un dels millors guitarristes de l’estat; dominador de tots els estils com ben aviat podreu escoltar, tot i que millor que cerqueu a les plataformes digitals i a la seva pàgina web per saber-ne més d’aquest gran mestre de casa nostra. La delicadesa de la interpretació de tots plegats concorda amb la del propi tema, melancòlic i amb un gran sentiment. Curro Gálvez ha fet també una molt bona improvisació, alhora que ha acompanyat de manera molt subtil, tal i com han fet també Enrique a la bateria i Salvador.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Seguim ara amb un tema del prolífic compositor Pere Soto, autor de més d’un miler de cançons de diferents estils, la qual cosa em recorda lo molt que a ell li agrada el “Gipsy Jazz”, ell que va muntar el grup DJangoCastle dedicat a aquest estil també anomenat “Jazz Manouche” on Django Reinhardt en va ser el màxim exponent. Escoltem però un tema situat en el context del Jazz-Blues anomenat.....

1.- Just a minor blues       (Pere Soto)   8m07s

I quin tema a tot swing i blues, recordant també el darrer tema del projecte de l’Arnau Gil. La melodia del tema està força ben trobada i ens recorda de manera velada algunes melodies del “Gipsy Jazz”. El solo del Pere ha estat magistral, per sensibilitat, llenguatge i fraseig súper ràpid, tal i com li agrada a aquest mestre desenvolupar els temes i solos. Els sons de la seva guitarra també han canviat tot i mostrant-nos les diferents maneres d’interpretar un Blues, també per sonoritat, aconseguint fent-nos pensar que hi ha un altre guitarrista en el projecte. La seva versatilitat és immensa, i en aquest tema, aquest Blues hem pogut constatar com amb el so més distorsionat, ens ha situat el l’entorn del Jazz-Rock. El solo del Curro ha deixat pas al de l’Enrique, recuperant posteriorment en Pere la melodia d’aquest Minor Blues.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I del Pere en podríem parlar tan i tan que no ens acabaríem el programa. Li he dedicat alguns programes, tot i que fa algun temps, però el millor que podeu fer és escoltar la seva música i millor encara, mirar d’adquirir-la.

Escoltem ara el magnífic tema barreja d’Ornette Coleman i Thelonious Monk on hi col·laboren Arjen Gorter al contrabaix, Walter Lampe, sintetitzador virtual i teclats, conjuntament amb l’Enrique  a la bateria en el tema....

8.- OrnetMonk        (Pere Soto)   12m50s

Doncs quina meravella de tema, de treball, de composició, on en Pere ens mostra el seu vesant més avantguardista, que el té també. Un tema de quasi 13 minuts on l’hem pogut gaudir en diferents àmbits i on el tema ha anat derivant i circulant per camins diferents. El Groove no ha parat en cap moment, i potser sí hi ha hagut algun break curtet, però bàsicament, la “marxa” no s’ha aturat. El motiu principal amb el qual l’han començat, ha servit també per acabar-lo així com diluïdament. Arjen Gorter l’ha començat al contrabaix seguint un motiu o línia de baixos, i després l’Enrique a la bateria, ells dos amb un Groove brutal, per ben aviat en Pere fent la melodia principal, recolzat pels teclats de Walter Lampe. Ells dos han fet el tema sencer, i el darrer és qui ha deixat pas al primer solo del tema, el del contrabaixista Gorter. Ell l’ha iniciat tot i afegir-s’hi també el Pere amb alguns acords, havent-hi també un “loop” amb el motiu principal. Lamper sona també amb el seu sintetitzador, i així tots plegats van desenvolupant el tema. Pere fa un solo magistral amb el Groove soterrat de la base rítmica, sobretot l’Enrique, que és també un mestre de les escombretes. Arribats al “break” hem escoltat el solo al contrabaix de Gorter, magnífic ell, i sons estratosfèrics per sota d’ell, del sintetitzador de Lampe, i també de la guitarra del líder. Han recuperat l’inici del tema i el seu magnífic “Groove” amb melodies i tot, per seguir en una posterior evolució a partir del break a guitarra sol d’en Pere i posteriorment l’addició dels seus amics. La creativitat del líder és força espaterrant, i així ens ho ha plasmat. El motiu rítmic però ha tornat a aparèixer, tot i que els sons són ara més en l’ona Coleman, més avantgarde sobretot per com el líder ha jugat amb les electròniques i softwares possibles i diversos. Amb aquesta passejada per l’Ornette arriben al final del tema, tot i recuperant-lo de nou per així acabar-lo delicadament.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I ja per acabar el projecte i programa d’avui, escoltarem el tema de Patrick Azzara, Pat Martino, anomenat....

6.- Lean years        (Patrick Azzara)      6m38s

Doncs i quin tema més impressionant ens han fet els nostres herois, ara amb la col·laboració del Bill Gerhardt, gran amic del Pere amb el qual varen fer un anterior projecte en l’ona més free, crec recordar. El tema està encabit en el disc que va enregistrat Pat Martino en directe, anomenat “Live at Blues Alley”, un club de Washington, D.C. el juny de 2009 amb la seva banda on hi havia gent com Tony Monaco - orgue Hammond, Eric Alexander - saxo tenor i Jeff "Tain" Watts - bateria. Gran tema de Martino a tot swing i interpretat força més viu que el tema original gràcies a la mestria de tots quatre. La secció rítmica de contrabaix a tot “walking” amb Curro Gálvez i bateria a tot “swing” per “Ride” i “xarles” amb Enrique Heredia donen el suport adequat al líder per a desenvolupar un solo que per fraseig i velocitat d’execució està a l’abast de  ben pocs. Gerhardt al piano s’ha mostrat també força eficient i ha fet el seu també de manera magistral. Els “vuits” de guitarrista i pianista amb el baterista, ens l’han mostrat també tal i com és l’Enrique, un mestre en això de les baquetes, escombretes i ritmes intricats. En Curro ha tingut prou feina fent un “walking” a tota hòstia, o sigui que sembla que ja n’ha tingut prou amb aquest “curro”. Finalment, recuperen el tema i melodia de Pat Martino, i ens situen ja al final, acabant-lo delicadament.

Doncs ja hem acabat projecte i programa d’avui i us recordo que primer hem escoltat el projecte del grup The Cominmens, “Unnamed Road”, després amb el de l’Arnau Gil, “Mecànica Vital” per acabar a tot swing amb el del gran Pere Soto, “Sailing”, i hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.

Abans d’acomiadar-me us recordo que el concert de Festa Major d’Hivern de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem de nou amb Marina Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja hora més tard i a la Sala Xica. Un esdeveniment gratuït organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. Desitjo què hàgiu passat unes magnífiques festes, de Nadal, Cap d’Any i Reis, i em sap molt greu que molta gent no ho haurà passat tan bé com nosaltres, entre els quals les preses i presos polítics i menys malament, els exiliats polítics i per expressió.

Doncs estrenarem l’any 2020 amb una primera part del programa dedicat a Fresh Sound Records i així és que us proposo escoltar un parell de FSNT. Escoltarem el “3 ELEMENTS” de Michael Felberbaum, per després el “SWEET STUFF” de Daniel Rotem & Josh Johnson Quartet, i acabar-lo amb el projecte del baixista anglès Michael Janisch, “Worlds Collide” editat per Whirlwind Recordings, projecte que podreu veure el proper diumenge al Jamboree, concert encabit en la gira espanyola que faran aquesta setmana,  i començant l’any amb el micro conte de Teresa Tuset.

I ja per anar fent boca, dir-vos que el concert de Festa Major d’Hivern de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem, com cada any, amb la Marina Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte a les 19h a la Sala Xica. Un esdeveniment organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs comencem amb el projecte anomenat...


“3 ELEMENTS”
Michael Felberbaum

Editat per FSNT 561
Enregistrat per Phillipe Gaillot i Renaud Van Walden, el juliol de 2017 als Recall Studios.
Mesclat per Julien Birot, l’octubre de 2017
Masteritzat per Raphael Jonin, el febrer de 2018
Produït per Michael Felberbaum
Productor executiu Jordi Pujol Baulenas

Michael Felberbaum, guitarres acústica i elèctrica
Frederic Borey, saxos tenor i soprano
Leonard Montana, piano i Fender Rhodes

Totes les composicions són de Michael Felberbaum, excepte algunes que ja comentaré si s’escau.

Estem davant d’un projecte força diferent dels habituals, i ho dic per com s’ha configurat aquest trio amb guitarra, piano i saxo, sense contrabaix ni bateria. Un disc amb 12 temes i d’una durada de quasi una hora d’una música moltes vegades delicada però també amb una bona dosi de temes amb una rítmica potent, tot i fer-ho sense un bateria, car els tempos i ritmes també els marquen guitarra i piano. Música esotèrica també, sobretot en els temes més delicats. En fi, una delicada meravella de projecte del qual us en posaré alguns temes.

Com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Comencem doncs amb les seves músiques, i així és que us proposo escoltar el tema que va popularitzar Janis Joplin, tema d’ella, i dels poetes Michael McClure i Bob Neuwirth, el conegut....

6.- Mercedes Benz (J. J. & M.M i B. N.)                    6m17s

I doncs qui no recorda a Janis Joplin en el seu disc “Pearl” en aquest tema, oi? Un disc del 1970, ai, ai, aquells magnífics 70s que vam poder viure, magnífics per les músiques i perquè el 1975 va marxar el dictador, tot i que ja veiem que ho va deixar tot ben lligat, atado y bien atado, malparit. La melodia l’hem reconeguda ja a les primeres notes, feta per guitarra i saxo tenor a duet. La part rítmica d’aquest trio la compartiran guitarra i piano, i en aquest tema, i tots els altres, aquet darrer és qui fa aquesta feina quan el líder fa el seu solo. Un molt bona execució i solo de Felberbaum, al qual l’ha seguit el del vell conegut nostre, Frederic Borey, del qual li hem posat diversos dels seus treballs en anteriors programes, i ja de fa temps. Montana al piano ens ha mostrat les seves habilitats també, ben recolzat rítmicament pel guitarrista i líder, per després encarar tots tres de nou la coneguda melodia, a duet, i acabar amb un Vamp a mode de cirereta final.

"El guitarrista italoamericà Michael Felberbaum sembla ser tan conscient dels avantatges i els perills de treballar sense baix i bateria que el seu trio 3 Elements sona fenomenalment autosuficient i relaxat. Toca la guitarra elèctrica i acústica, Borey els saxos soprano i tenor, i Montana el piano i Fender Rhodes. La instrumentació proporciona permutacions interessants on Felberbaum, compositor de vuit dels 12 temes, ens fa una sèrie de discrets malabarismes.

Seguim amb més música d’aquest trio, amb el tema i primer tall del disc, també de Felberbaum, anomenat...

1.- Italian Waltz      (M. Felberbaum)     3m43s

Doncs sí que ens hem apropat al Jazz de cambra en aquest tema, pel vals, però també per la dolçor del saxo soprano de Borey, on la melodia de la composició té una gràcia especial. Ell mateix ha encetat els solos amb el preciós so del soprano i magistral interpretació solista sobre l’harmonia del tema, i ben recolzat rítmicament pels dos companys amb acords d’un i notes puntuals de l’altre. El líder ha fet també una gran interpretació amb el suport del pianista, intercanviant-se ells dos les tasques solistes i d’acompanyant. El tema torna a aparèixer al final amb els dos solistes alhora per així encarar el final d’aquest magnífic i delicat tema encabit en el Jazz de cambra, en podríem dir.

I seguim amb els comentaris sobre els temes extrets de la pàgina web.........
”Un trio sense bateria i, en menor mesura, sense contrabaix, es col·loca en la tradició del jazz de cambra, però tot i això, encara hi ha moltes coses en joc. Una mena de dron en l'ambiciosa cançó principal, “3 Elements”, dóna pas a patrons rítmics repetits. Aquests anuncien una regió en la qual els tres músics deambulen amb incertesa abans d'unir-se i seguir endavant. Es crea una superfície transparent en el tema “Black Hole Sun” en forma de balada del qual el saxo soprano i la guitarra llisquen, cantant junts. El 4rt track “Ava” té un intercanvi un tan sorprenent entre saxo i piano a través d'una línia de guitarra obertament polsada. En el darrer track, “The State of things”, l'atmosfera es torna febril i les coses es deterioren...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim encara amb el tema del guitarrista i líder d’aquest trio tan especial....tema anomenat...

11.- Mobil     (M. Felberbaum)     3m49s

Doncs amb aquest tema ens han mostrat un nou camí sonor, ara una mica allunyat al concepte Jazz de cambra, on el moviment, alternatiu jo diria, el notem ja des dels inicis. L’alternància però l’estem notant des del primer tema, la dels canvis de solistes i acompanyants. De nou la melodia sona a duet de la mà del saxo tenor de Borey i la dolça sonoritat de la guitarra del líder. Felberbaum ressona amb una profunditat imponent, car aquesta és un tan “fosca” com la d’alguns dels seus insignes mestres. Alhora la gracilitat del seu fraseig ens el mostra ple de creativitat i bon gust. L’ha seguit Borey al tenor amb tota una demostració de tècnica i dolça sonoritat també, la del seu tenor. Aquest és un dels millors vents de canyes de la veïna França, a qui per cert no crec que us hagi de descobrir car segur que el teniu més que escoltat. De nou, els solos van d’un a l’altre, i ha estat Montana qui els ha acabat, igualment amb una gran mestria. Recuperant el tema, ens hem trobat de nou al cap i a la fi.

En tot moment hi ha una varietat de moviment i interconnexió, des del contrapunt fins el que és subtilment harmònic i simultani. Amb “Gilmore” la música es torna optimista per la guitarra i el tenor, i la sensació de l'aire lliure la tenim amb “Mercedes Benz” de Janis Joplin en el qual el pianista treballa hores extres en un context sempre canviant. Un mai pot estar segur de quant temps el talent del jazz s'ha de considerar com "nou". Felberbaum va gravar un àlbum anomenat “Sweetsalt” per Fresh Sound el 2007 amb un quartet que també incloïa piano, baix i bateria. Deu anys després, amb el mateix segell va aparèixer “Lego”, novament amb la mateixa instrumentació. El 2004, per a la companyia francesa Nocturne, va debutar en un quartet amb saxo en lloc de piano. El cap de Fresh Sound, Jordi Pujol, segurament ha de creure que el que és "nou" d'aquest últim àlbum no és el talent sinó el concepte. I tindria raó".

I tot això extret del web del disc va dir en Nigel Jarrett el 31 de maig del 2019, per a https://jazzjournal.co.uk

I ja acabarem aquest projecte amb el tema també del líder anomenat..

5.- Gilmore   (M. Felberbaum)     3m16s

I ja heu pogut constatar que tampoc fa falta que els temes siguin massa llargs per poder gaudir de bona música. És clar que en aquest cas l’assumpte és que només són tres, i tampoc es tracta de fer massa llargs els solos, cosa que no fan. Així és que amb temes com aquest, i d’altres, de no gaire més de 3 minuts, el gaudi està assegurat. En aquest, concretament, la vitalitat de tempo l’hem pogut constatar des del primer moment, també però amb una curta melodia dels dos de sempre, Felberbaum i Borey. Un tema encabit en el neobop per tempo i més West Coast per sonoritats, tot i les diferents variants que cadascú de vosaltres hi podrà trobar. Els moments d’improvisació col·lectiva que quasi omplen el tema, després de la melodia, ens els mostren en tot el seu esplendor de la més estricta modernitat.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Doncs després d’aquest delicat trio i projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
..........................
Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb la frescor i vitalitat teves.

I nosaltres seguim amb l’altre projecte de FSNT i ara ens toca escoltar a un quartet amb dos saxos i el seu projecte anomenat...


“SWEET STUFF”
Daniel Rotem & Josh Johnson Quartet

Editat per FSNT 563
Enregistrat i mesclat per Talley Sherwood als Tritone Studio, el 19 de maig de 2017, Glendale, Califòrnia,
Masteritzat per Peter De Wagter
Produït per Daniel Rotem i Josh Johnson
Productor executiu: Jordi Pujol

Daniel Rotem, saxo tenor
Josh Johnson, saxo alto
Alex Boneham, contrabaix
Christian Euman, bateria

Aquest és una altra delicada obra per com els dos saxos interactuen amb contrabaix i bateria, però també per la manera com han tractat els estàndards que ens interpretaran. Nou temes d’alguns dels millors compositors del món del Jazz, fets amb tot l’amor possible, amb tempos no massa trencadors i balades precioses, amb temes que originalment eren més vius de tempo però que ells han volgut reconvertir en quelcom més suau, també per interpretacions. Quasi 50 minuts d’una magnífica música, amb intervencions magistrals de tots quatre, tot i que majorment per part dels dos líders i saxofonistes, Rotem & Johnson, saxo tenor i saxo alto, respectivament.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc, per així poder-lo adquirir fàcilment:

Doncs escoltem-los ja i tot i acabar com hem acabat de vitals amb el projecte anterior, no em puc estar de posar la meravella de Billy Strayhorn qui va ser la mà dreta de Duke Ellington, amb l’incommensurable....

2.- Chelsea Bridge  (B. Strayhorn)         4m52s

Doncs d’aquest tema hem pogut llegir coses tan boniques com aquesta: "Chelsea Bridge" (1941) és un estàndard de jazz impressionista compost per Billy Strayhorn. El biògraf de Strayhorn, David Hajdu, assenyala que "a diferència dels temes convencionals de pop i jazz del moment, “Chelsea Bridge” és 'clàssic' en la seva integració de la melodia i l'harmonia com un tot orgànic". També s'observa que "evoca vívidament l'aigua que hi ha sota" del pont en lloc del pont en si i que la cançó està en deute amb el treball de Claude Debussy, per la influència d’aquest sobre Strayhorn. Duke Ellington Big Band  la tocaven, i concretament la magnífica interpretació que en va fer el seu saxo tenor Ben Webster. I què en podem dir de la magnífica versió que ens n’han fet aquests dos genials joves saxofonistes, conjuntant la sonoritat més fosca del saxo tenor de Rotem amb la més clara del saxo alto de Johnson. El solo del contrabaixista també ha estat molt remarcable, i per descomptat la melodia interpretada pels dos líders i saxofonistes. Una meravella per començar el projecte d’aquest quartet.

"L'etiqueta Fresh Sound de Jordi Pujol es dedica, entre d’altres coses, a documentar la creativitat del jazz a la costa oest dels Estats Units. Rotem i Johnson són dos dels noms nous més brillants de l'escena de Los Angeles. Cada un té un estil fresc i rodó, un so “cool” juntament amb una capacitat coincident per a una exposició temàtica flexible en el seu fraseig. En general, Sweet Stuff és un document atractiu per l'amplitud i profunditat del seu enfocament tant pel repertori com per la interacció grupal.”

Seguim amb el magnífic tema de Thelonious Monk anomenat...

4.- Let’s Cool One   (Th. Monk)             7m28s

Doncs aquest magnífic tema de Monk, el va enregistrar en el disc anomenat “Misterioso” enregistrat en viu al famós Five Spot Café el 7 d’agost de 1958 i  el van acompanyar Ahmed Abdul-Malik (contrabaix), Johnny Griffin (saxo tenor) i Roy Haynes (bateria). Un disc que va editar Riverside Records i produir el gran Orrin Keepnews. La col·laboració amb el gran Charlie Rouse vindria després i seria força prolífica. El tema l’han fet els dos solistes a duet, amb la marcada diferent sonoritat dels dos instruments de vent, acompanyats per la magnífica base rítmica. Daniel Rotem és qui primer n’ha fet el primer i preciós solo amb “walking” de contrabaix i amb tot el swing del món. Magnífic i càlid solo de Rotem al tenor, i millor continuació de Johnson seguint el fil de la darrera frase del primer. Cadascú té una visió de la jugada, així és que tot i la diversitat, ells dos segueixen un tarannà, el del projecte, també en les seves improvisacions, les quals son tranquil·les i sense escarafalls efectistes. Alex Boneham ens ha meravellat de nou amb el solo al contrabaix, mentre que els quarts del bateria amb els dos saxos han acabat de remarcar el tema de Monk, que ells han fet tan i tan bé.

“El títol de l'àlbum “Sweet Stuff” prové d'una joia menor d'una balada d'Horace Silver. Monk és aquí amb dos temes (“We See”, “Let 's Cool One”) i també hi ha Herbie Hancock (“Sonrisa”), Benny Golson (“Along Came Betty”) i Ornette Coleman (“When Will The Blues Leave?”); Billy Strayhorn (“Chelsea Bridge”) i Joe Henderson (“Serenity”). Afegiu l'estàndard “All or Nothing At All”,  i tindreu poc menys de 50 minuts de música entreteixida però penetrant, finament dissenyada per delectar l'intel·lecte i els sentits per un igual.”

I encara amb més música, i ara serà el tema de Joe Henderson, el conegut..

5.- Serenity   (J. Henderson)       5m35s

Doncs Joe Henderson va enregistrar aquest tema el 1965 encabit en el seu disc anomenat “In ’n Out”, disc de Blue Note enregistrat pel mític Rudy Van Gelder el 10 d’abril del 1964. El van acompanyar monstres tals com Kenny Dorham, trompeta; McCoy Tyner, piano; Richard Davis, contrabaix i Elvin Jones, bateria. Aquest és un tema on la melodia és força curta, i l’acabem d’escoltar a duet dels dos saxos. Johnson al saxo alto n’ha iniciat la seva aportació solista amb una magnífica sonoritat i fraseig ben lligat i interpretació relaxada també, la qual cosa ens demostra la seva gran tècnica. De la mateixa manera hem escoltat el so del saxo tenor de Rotem també amb una interpretació relaxada, per fraseig i sonoritat, tot i haver-hi moments on les semicorxeres van a dojo alhora que d’altres figures rítmiques habituals en aquests temes. El baterista Euman ha combinat ara el seu solo amb els saxos fent-lo durar tot el tema, que per això és curtet. Després d’ell, els dos saxos han recuperat la melodia i així l’han acabat. Magnífic tema de Joe Henderson.

I ja acabarem aquest projecte amb el tema també de Monk...

1.- We See   (Th. Monk)             4m57s

La història d’aquest tema és la següent. El tema obra la cara del LP de 10” que va enregistrar Van Gelder  el 1954. La formació en quintet estava formada per Monk amb Ray Copeland - trompeta, Frank Foster - saxo tenor,  Curly Russell - contrabaix i Art Blakey - bateria. S’havia fet un anterior enregistrament el 1953 també per Van Gelder i que també va sortir en un altre LP de 10” amb uns altres acompanyants, tals com Julius Watkins - trompa francesa, Sonny Rollins - saxòfon tenor, Percy Heath - contrabaix i Willie Jones - bateria. Posteriorment es van editar de nou en un LP, els dos en un de 12” i ho va fer Prestige en el disc anomenat Monk del 1956 amb una posterior caràtula del gran Andy Warhol. Els nostres herois n’han fet una versió al tempo fast que també va gravar Monk. El tema comença com ha acabat, amb redobles i intervenció del baterista Euman, per iniciar la melodia els dos vents alhora. El canvi rítmic i de tempo en el tema és força reeixit, cosa que també passarà en les improvisacions, al final del chorus que ha executat cadascú. Qui primer les ha iniciat és Johnson al saxo alto, acompanyat per la base rítmica de contrabaix a tot “walking” i el baterista a tot swing. El saxo tenor s’hi ha afegit, i així és que tots dos han fet un “tete a tete” que ha resultat brutal. Quina mestria la d’aquests dos magnífics saxofonistes. El baterista Euman ha posat la cirereta amb el seu també gran solo, per així cloure el tema els dos vents, recuperant la melodia en la B, el pont, i acabar-lo de cop. Magistral interpretació d’un tema magistral del genial Thelonious Monk.

Doncs deixem aquest magnífic projecte i encarem la recta final del programa i ho farem amb un projecte que podreu veure aquest diumenge al Jamboree, i aquest és el del baixista anglès Michael Janisch, anomenat...


“WORLDS COLLIDE”
Michael Janisch

Editat per Whirlwind Recordings el 6 de setembre de 2019,  WR4742
Enregistrat el 12 de novembre de 2017 a l’Studio 3, Abbey Road Studios, Londres.
Posteriors enregistraments es van fer el gener de 2019.
Mesclat i masteritzat per Tyler McDiarmid.
Productor executiu, Michael Janisch.

Michael Janisch, contrabaix i baix elèctric, percussió de postproducció
Jason Palmer, trompeta
John O'Gallagher, saxo alto
Rez Abbasi, guitarra
Clarence Penn, bateria
convidats:
John Escreet, teclats
George Crowley, saxo tenor
Andrew Bain, bateria i percussió

Totes les composicions i arranjaments són del líder Michael Janisch.

Estem davant d’un projecte de més de 50  minuts i 7 temes encabits en el Jazz – Fusió, fent doncs un salt estilístic respecte el projecte anterior. Un molt bon projecte, vital, carregat de força rítmica tot i no ser els tempos massa vius, i amb unes composicions força interessants, alhora que grans interpretacions de tots els implicats. Hi ha també temes delicats com el més llarg de 12 minuts i també un tema curtet només a saxo alto. És qüestió que entreu al seu bandcamp per acabar-ho d’esbrinar tot, però ara n’escoltareu una mostra.

I com us acabo de dir, d’aquest us poso l’enllaç al Bandcamp des d’on el podreu escoltar i comprar de manera digital, en CD i també en vinil:

I també la pàgina web del músic:

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Escoltem doncs el primer tema, anomenat...

3.- The JJ I Knew   (M. Janisch)           8m05s

Bé, doncs ja estem amb un altre projecte i per descomptat, d’altres músiques. Un projecte el de Michael Janisch que respira Fusió per tots els costats, amb melodies elaborades farcides de canvis rítmics, on el baixista ha desenvolupat tota la seva creativitat i modernitat. Els acompanyants són tot un luxe començant pel trompetista Jason Palmer, amic ell del nostre Miguel Fernández, amic seu i col·laborador en els seus projectes. El tema es desenvolupa per diversitat d’espais musicals, força diferents dels escoltats abans, i circula pel Jazz Contemporani per improvisacions i demés situacions. El tema l’inicia el baixista amb un motiu principal on sembla conviure baix elèctric i contrabaix o potser alguns teclats. La melodia sona mitjançant trompeta, saxo alto i recolzats per la base rítmica, amb un tarannà un tan melancòlic i a moments inquietant. Palmer és qui primer es llença a l’arena dels solos amb una interpretació magnífica de caire un pèl esotèrica farcida de tècnica i bon gust. Un llarg i reeixit solo del trompetista americà. La guitarra de Rez Abbasi ha sonat segons cànons de  John Abercrombie per només parlar d’un dels qui segur va seguir, i seguirà fent-ho; aquest ha volat literalment per fraseig i tècnica. La recuperació del tema ha passat per la participació del baterista Clarence Penn, per així encarar el final del tema.

Incansablement actiu com a solista, músic de sessió, compositor, productor i propietari d'un segell discogràfic en les escenes britàniques, nord-americanes i europees, Janisch recorda els inicis d'aquest canvi per tal com s’ha modificat la creació. I ens diu ell que "al EFG London Jazz Festival 2017, es van presentar tres bandes de Whirlwind Records on vaig estar encantat d'estrenar una seqüència de música nova que havia estat escrivint. La gira original (principalment al Regne Unit) va comptar amb aquesta banda central que havia vingut de Nova York, impressionant, la millor per la gravació d'un projecte, la qual em proporcionà un trampolí per a desenvolupar i interpretar aquestes i futures composicions amb altres alineacions, inclosa la següent fase amb altres artistes amb seu a Londres. la influència de viure a la capital, en els darrers quinze anys, s'ha infiltrat en el meu ésser musical, per la qual cosa veig aquesta nova era com una gran transició ".

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Seguim amb un altre magnífic tema del Michael, anomenat...

1.- Another London (M. Janisch)           7m03s

"Another London" tema del set list de 'Worlds Collide', és una peça grupal fantàstica, dirigida per una línia de baix intoxicant". Això van dir des de CLASH MUSIC. I així és, aquest tema és força impactant, ja des dels inicis, amb la línia de baix del líder. Però és que després segueix un recorregut rítmic magnífic i que s’ha aturat un moment, després d’haver desenvolupat una bona estona el tema, bàsicament rítmic, però també amb el recolzament dels solistes fent el que podria ser el motiu principal melòdic, recurrent, durant tot el tema. O’Gallaguer al saxo alto ha iniciat els solos, fent-ne un de magistral per tècnica però també per sonoritat i velocitat d’execució, alhora que d’una gran creativitat. Després d’ell, han recuperat el motiu principal melòdic i amb tot el ritme s’han apropat de cap al final, passant abans per intervencions col·lectives dels solistes del grup de Janisch, acabant-lo de cop. Un altre gran tema que segur podrem veure al Jamboree aquest diumenge 12 de gener.

"Aquest nou cançoner dibuixa una línia coherent a través del groove, el swing i les sensibilitats d'avantguarda, impressionantment dirigit per un líder de banda que està en ascens". I això van dir els de Jazzwise Magazine tot i valorant-lo amb quatre estrelles ★★★★ .

I encara amb una mica més de potent tralla amb el tema....

2.- An Ode to a Norwegian Strobe         (M. Janisch) 6m05s

Doncs ja veieu quin altre tema més impressionant. El concepte rítmic força elaborat segueix essent el punt cabdal d’aquest projecte, alhora que les elaborades melodies i interpretacions de tots els solistes. Un projecte que forçosament ha de tenir un directe potentíssim. El tema ha començat amb un “Riff” recurrent a càrrec del guitarrista tot i recolzat per la magnífica base rítmica. El tema s’ha desenvolupat també amb repetitius motius a càrrec dels vents, per seguir uns aires més melòdics tot just abans  del solo del saxo alto O’Gallaguer, magnífic ell també. El diàleg amb Palmer a la trompeta ens ha impressionat positivament, cadascun d’ells fen uns quants compassos del tema, uns “vuits” que després han reduït a “quatres” tot i que poquet. El motiu melòdic principal ha tornat a aparèixer a càrrec d’ells dos i tota la formació amb recolzament rítmic. L’aparició del so enigmàtic del teclat a càrrec de John Escreet ha donat al tema un altre color, i el retrobament amb la melodia principal, amb caires repetitius ens ha situat al final del tema, acabant-lo de cop. Impressionant, de concepció i d’interpretació.

El títol "Worlds Collide" parla principalment de la varietat en les set interessants cançons de Janisch. Cada una és molt diferent a la seua veïna perquè es tracta d'una col·lecció de peces individuals escrites durant un període de temps, sovint personal en la seva inspiració, extretes de la seva mentalitat i experiències en aquells moments. Però també ho veu com analogies al que està succeint en el món en aquest moment, especialment la contínua toxicitat de la divulgació social impulsada per punts de vista tribals des de diferents posicions en l'espectre polític ".

I darrerament i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I ja acabem projecte i programa amb el tema anomenat...

7.- Freak Out                   (M. Janisch)           7m25s

"Worlds Collide és una valuosa addició al cànon solista de Janisch, un enregistrament que demostra la seva creixent habilitat i maduresa com a músic i compositor. La interpretació feta per un elenc d'estrelles és excel·lent en tot moment, amb la contribució del líder al mateix cor del conjunt." Això deien els de The Jazz Mann valorant-lo amb cinc estrelles, el màxim ★★★★★ .

"Worlds Collide és un col·lectiu de música ric i variat, ple de vitalitat i optimisme. L'àlbum té un gran so, amb tots els instruments amb profunditat, força i claredat. L'escriptura de Janisch permet als solistes disposar de l'espai per crear i resulta força interessant amb un resultat de música memorable". I això van dir des de London Jazz News.

I quin altre magnífic tema per acabar projecte i programa. L’energia no ha parat en cap moment, i tot i haver-hi temes més delicats, el projecte és així de manera global. Val la pena que vingueu al Jamboree aquest diumenge i que l’adquiriu per ajudar-los a seguir amb tot plegat. I és que a més a més, en Michael Janisch és el propietari d’aquesta editorial independent, la Whirldwind Records amb seu a London. Magnífic tema, magnífic solo del guitarrista Rez Abbasi, i potentíssima la secció rítmica. Els dos vents, són, han estat igualment magistrals, el Jason Palmer a la trompeta, el qual ha tornat a desenvolupar un increïble solo per modern, per com s’allunya ell de patrons trillats i per com toca la trompeta; tot un crack. I tot i que l’O’Gallaguer no ha fet cap solo en aquest tema, l’hem escoltat de manera suficient en els temes anteriors per saber que és un altre  gran mestre.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs amb aquest tema hem acabat projecte i programa, el primer del 2020 amb dos projectes de FSNT, primer el de Michael Felberbaum per després el de Daniel Rotem & Josh Johnson Quartet, per acabar amb el de Michael Janisch que podreu veure aquest diumenge 12 de gener al Jamboree, i aquesta setmana heu escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I abans d’acomiadar-me us recordo el proper concert de Festa Major d’Hivern de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem, com cada any, amb la Marina Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana   a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte a les 19h a la Sala Xica. Un esdeveniment organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |