Bones Festes i molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs com que ja tocava, aquesta setmana farem un programa dedicat a Fresh Sound Records en les seves vessants de New Talent i de Jazz Workshop, aquesta darrera dels vinils recuperats i tornats a editar pel Jordi. O sigui que us proposo escoltar dos dels darrers treballs de la sèrie 1000 de FSNT i un dels magnífics vinils, convertit a digital en primera escolta. Doncs aquesta setmana podreu escoltar el primer treball dels MUTE en formació a quartet amb el seu disc homònim. Després, el del magnífic saxo alto Roberto Nieva i el seu “PROCESS”, amb un quintet + 1, magnífic. I Per acabar el programa el magnífic Bud Shank i el seu “Play's the Tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Dir-vos que vam poder gaudir d’un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares, amb el Javier Navas Quartet, amb Juan Galiardo, Bori Albero i Dani Domínguez. Gràcies gent per venir i a l’ajuntament per fer-ho possible. I que el proper  ja el farem al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el 2020 tornarem a La Vicentina i el proper serà el de la  Festa Major d’Hivern on comptarem amb Marina Tuset Quartet.  Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Comencem ja amb els projectes i ho farem amb el del quartet...


“MUTE”
Mute

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT 1019
Enregistrat per Luis Bacqué l’11 d’agost de 2018 als Bacqué Recording Studio, Nova York.
Mesclat per Eivind Opsvik
Masteritzat per Pieter De Wagter
Produït per MUTE
Productor executiu: Jordi Pujol
(Blue Moon Produccions Discogràfiquess S.L.)

Kevin Sun, saxo C-Melody, clarinet
Christian Li, piano
Jeonglim Yang, contrabaix
Dayeon Seok, bateria

Les composicions les comparteixen els membres del quartet, i amb això vull dir que n’hi una de Seok, tres de Sun, dues de Yang i tres de Li.  

Aquest és un projecte actual, tot just té un any escàs, o sigui que de la màxima contemporaneïtat, pel temps però també per les músiques, imbuïdes de la millor modernitat. Nou temes i quasi una hora de música d’aquests joves creadors, on els tempos també són variats, no havent-hi però massa Swing, i sí un Groove permanent tot i els tempos slow com és el cas del  darrer i novè track 9è “Lava”, molta estona d’ella essent una preciosa balada, i també ho és el 4rt track “Are You Happy Now?”. També segueix aquesta perspectiva el segon track anomenat “Articulate Space”, una mena de baladeta suau que al final agafa un tarannà lleugerament diferent. I el 5è track “Great Concavitiy”,  també s’inicia delicadament tot i haver aquí una diferent modernitat, més agosarada per melodies i harmonies. La resta de temes tenen un tarannà una mica més vital, com és el cas del 1er track “Decalcomanie”, tot i tenir també alguns breaks rítmics. I el 8è track, “Palindromania’s Dream”tot i iniciar-lo molt viu de tempo, es convertirà en un magnífic blues, sense sortir de l’aspecte modern per melodies i harmonies, apropant-se una mica a l’Avant Garde, havent-hi igualment variacions de tempo  posteriors. El 6è track “False Ideals” està ben marcat per com el baterista colpeja la seva bateria en els inicis, també per la melodia a càrrec del saxo tenor C-melody i les posteriors i modernes improvisacions. El 3è track a tempo mig i marcat per acords quasi amb so dissonant del piano, esdevindrà quelcom més amb les interpretacions de la resta de companys. I ja finalment, i essent el més viu de tempo, tenim el 7è track “And Now for a World from Our Sponsors”, iniciat però amb tempo trencat de ritmes i per la melodia de saxo i piano, tot i això, dir-vos que el swing apareixerà en les posteriors improvisacions i només al final, recuperant el tema, tornant al tempo trencat inicial. Aquest és un quartet de dues noies i dos nois, tots quatre d’origen asiàtic ubicats a l’escena de Nova York i d’un nivell instrumental extraordinari.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, per així poder-lo adquirir i ajudar als músics i al Jazz en general:

Escoltem ara ja sí les seves músiques, i ho farem amb el tema compost per la contrabaixista Jeonglim Yang anomenat

8.- Palindromania’s Dream          (J. Yang)      5m27s

Doncs ja veieu com hem començat avui, amb unes músiques que ens acompanyaran bona part del programa. I tot i haver començat aquest tema força viu, ben aviat s’han produït els canvis rítmics i tempo, primer amb el swing modern en el solo del pianista Li, magnífic solo per cert, un tant percussiu però amb un discurs pausat i melòdic també. El tempo i swing han baixat a la meitat en el solo del saxofonista Sun, ell que toca un C-melody, un dels primers saxos tenors que hi va haver en C, o sigui en Do. Modern el solo del Kevin alhora que sense oblidar la tradició i mostrant també un molt bon domini de l’instrument, en un solo ple d’aquell swing arrastradet tant xulu, i de l’època, també molt Bluesy. El pianista Li l’ha seguit doblat de tempo, com ha fet abans, però ara ja per deixar a la baterista Seok fer un curtet solo de vuit compassos intercalat amb les intervencions de saxo i piano, acabant el tema tot i recuperant la melodia, i fent-ho delicadament, com és de delicat el so del saxo tenor C-melody de Sun.

Jeonglim Yang és contrabaixista i compositora. Nascuda i criada a Corea del Sud, Yang es va mudar a la ciutat de Nova York el 2011 després de graduar-se al Berklee College of Music. Des que va arribar a la ciutat, ha actuat regularment com a acompanyant amb artistes com Tim Berne, Russ Lossing, Jacob Sacks, Oscar Noriega, Mary Halvorson, Adam Kolker, Michaël Attias, Jason Palmer, Billy Mintz i molts altres. El seu àlbum debut, “Déjà Vu”, (Fresh Sound New Talent, 2017) va tenir un gran èxit de crítica, disc que vaig posar a la novena temporada del Jazz Club de Nit i Programa 318.

Dayeon Seok és una baterista coreana amb seu a Nova York. Graduada al Berklee College of Music i la Universitat de Nova York, Seok és membre del King Vulture de Russ Lossing i ha actuat com a acompanyant amb Adam Kolker, Matt Pavolka, Kyoko Kitamura, Frank Kimbrough, Ken Filiano, Kenny Wessel i molts altres. Ella va treballar anteriorment a l'Escola de Música Improvisada, dirigida per Ralph Alessi, i continua actuant amb freqüència a Nova York.

I seguim ara amb el tema de Christian Li anomenat..

6.- False Idols         (Ch. Li)         5m34s

Doncs i quin altre tros de tema, ara del pianista Li, iniciat amb la melodia a càrrec del saxo tenor de Sun, amb un marcatge rítmic de la base rítmica molt potent i una vitalitat remarcable. La cosa ha canviat però en les improvisacions, i la primera a càrrec del compositor i pianista, ens ha sorprès pel canvi rítmic inicial, tot i que mica a mica ha anar agafant més consistència per les aportacions de les dues de la base rítmica, contrabaixista i baterista. El solo del pianista s’ha situat una passa més endavant vers l’Avant-Garde, i el tornem a situar amb una base solista minimalista, puntillista, tot i desenvolupar també unes línies força rebuscades i d’una dificultat manifesta. El saxofonista Sun sembla haver fet una altra passa en la mateixa direcció en el seu també contemporani i magnífic solo, amb moments íntims ja al final també amb el piano sol realitzat tot just abans de recuperar la potent melodia i ritme del tema, per així encarar el final i acabar-lo de cop. Gran tema aquest del Christian Li.

Kevin Sun és un saxofonista, clarinetista i compositor improvisador amb seu a Brooklyn. Membre del quartet col·lectiu Earprint, Sun va contribuir amb diverses composicions en l’edició del disc homònim de 2016, que va ser nomenat  # 1 Debut Album a l'enquesta NPR Music Jazz Critics 2016. Els seus escrits sobre música han aparegut a Music & Literature, Jazz, i també en el seu blog, "A Horitzontal Search". S'ha exercit com a editor de Jazz Speaks, el bloc oficial de The Jazz Gallery, un centre cultural de jazz sense ànim de lucre a la ciutat de Nova York, i treballa per a l'organització en qualitat de subvenció, de manera altruista. Sun es va graduar “Summa Cum Laude” amb un A.B. en anglès al Harvard College, té un mestratge, màster, en administració d'empreses, i un altre màster en Jazz Performance del Conservatori de Música de Nova Anglaterra, on va estudiar amb Miguel Zenón, entre molts altres.



I encara escoltarem un altre tema d’aquest magnífica formació, compost per Christian Li, anomenat..

3.-  Follow the Leader       (Ch. Li)         8m43s

Doncs i quina altra meravella de tema també del pianista Li, on sembla que el motiu principal l’executa ell mateix ja des dels inicis a mode d’intro, essent uns arpegis juganers, i per sobre d’ells, Sun amb el seu saxo tenor fa la melodia, en un tema on ens ha semblat reconèixer la seva estructura amb el pont inclòs, essent aquest molt melòdic i delicat, tornant als inicis del tema, a les As. Els solos els ha iniciat el pianista i compositor, i igualment ens ha sorprès la seva mestria, tècnica i modernitat; per descomptat que les dues de la base rítmica li donen un grandíssim suport, fent esment en la baterista Seok que constantment sembla estar fent el seu particular solo. Sun en el seu solo ha estat increïble també, amb un control tècnic de l’instrument d’un nivell altíssim, alhora que desgranant sempre unes línies melòdiques que tot i molt modernes, tenen un gran lirisme, amb una sonoritat propera a les típiques del Jazz més Free. Gran solo de Sun que ha deixat pas al motiu principal del pianista, melodia a càrrec del saxofonista, fent el tema de nou i així acabar-lo magistralment, igual com ho estan fent en cadascun d’aquestes temes del seu “Mute”.

Christian Li és pianista, compositor i arranjador amb seu a la ciutat de Nova York. Nascut a Montreal, Quebec i criat a la petita ciutat de Horseheads, Nova York, va començar a actuar regularment a l'edat de dotze anys. Des de llavors, ha estat assessorat per un colorit elenc de músics, inclosos Danilo Pérez, Ben Street, Greg Osby, Hal Crook, Joe Lovano, Joanne Brackeen, John Patitucci i Alain Mallet. Christian ha aparegut en llocs tan notables com The Newport Jazz Festival, The Panama Jazz Festival, Jazz En Comminges, The Monterey Jazz Festival, The Blue Note, Birdland i el Detroit Jazz Festival. Ha actuat amb diversos artistes de renom, inclosos Greg Osby, Dave Liebman, Chris Cheek, Rich Perry, Adam Cruz, Jason Palmer i Chad Lefkowitz-Brown. Christian també és actiu en el camp de l'educació, fent classes al Berklee College of Music i a la Calhoun School. Ha impartit tallers a Panamà formant part de la Fundació Danilo Pérez, així com al Centre Kimmel a Filadèlfia.

I acabarem ja aquest modern projecte amb el tema de Kevin Sun anomenat..

7.- And Now for a World from Our Sponsors (K. Sun)          4m11s

I ens hem tornat a trobar amb un altre magnífic tema, amb un Swing increïble en les improvisacions, marcat per “walking” de la contrabaixista Yang i el “ride” i “xarles” de la baterista Seok, magnífiques aquestes dues instrumentistes. El tema però ha tingut uns inicis melòdics força rebuscats, alhora que també rítmics, amb una melodia feta a duet de piano i saxo tenor, i amb aportacions brillants de Seok a la bateria. La base rítmica d’aquestes dues instrumentistes és tot solidesa, per sobre de la qual, el pianista Li ha desenvolupat el seu reeixit solo. Una mà esquerra sòlida ha situat l’harmonia a cada moment del seu gran solo, on la dreta ha brillat de nou amb un so percussiu i gran creativitat amb línies riques d’arpegis però també d’escales inversemblants. Sun amb el seu C-melody ha tornat a desgranar el seu so i fraseig lligat tot i les dificultats dels salts d’intervals amplis. El trio rítmic però i igualment a tot swing, li ha donat l’imprescindible suport sense el qual no hauria volat tan a munt. Uns mestres aquests quatre músics, dues dones i dos homes, joves tots quatre, però amb un nivell altíssim, els quals han retrobat la melodia de nou per així acabar el tema i nosaltres el seu magnífic projecte.

I deixem ja aquest modern i magnífic projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
...............................
Gràcies Teresa  per la teva vitalitat i ritme expositiu alhora que per la teva visió sempre intel·ligent de tot plegat.

I nosaltres seguirem amb el següent projecte que ja sabeu que és també de la sèrie 1000 dels FSNT, i ho farem amb el...


“PROCESS”
Roberto Nieva

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT 1012
Enregistrat per Manuel Pájaro a 360 Global Media, el 4 de desembre de 2017, Madrid.
Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito.
Produït per Roberto Nieva
Productor executiu Jordi Pujol

Roberto Nieva, saxo alto
Jorge Vistel, trompeta excepte en #5 i #8
Richard Sears, piano
Reinier Elizarde “Negrón”, contrabaix excepte en #8
Guilhem Flouzat, bateria excepte en #8
I la col·laboració de Maikel Vistel, saxo tenor en #4

Aquest treball fa una passa endavant respecte el projecte anterior, endinsant-nos més encara en la més ferotge modernitat i molt més Avant-Garde. Un disc amb 8 temes i prop dels 50 minuts d’una música que no us deixarà impassibles. Tot i la evident modernitat del projecte del Roberto, hi ha un parell de temes que podríem encabir en el món de les balades, per tempo però també per melodies com són el 2n track “One Of Those Days” on trompeta i saxo alto fan un preciós diàleg. Els altres dos són el 5è track “Never Was Like That”, i el 8è, “Commedia”, a duet de saxo alto i piano. Els temes restants tenen una bona vitalitat rítmica i complexitat compositiva important com és el cas del 1er track que titula el projecte “Process”. També el 3er track “Wetiko” segueix un tarannà evolucionat amb una melodia a duet dels dos vents, havent-hi però canvis i breaks rítmics que el fan molt interessant. També és així d’impressionant el 6è track “Swing on the Spiral” amb una gran participació solista del baterista, alhora que també els dos vents i la resta de secció rítmica. El 7è track “Setup” segueix amb aquesta vitalitat, i seguirà també en les improvisacions com la de Jorge a la trompeta. Finalment, i amb una mica més de tempo i complexitat és el 4rt track “Extracción”, amb un duet de saxo alto i trompeta, però amb la participació en els solos del gran Maikel Vistel al saxo tenor, un dels més potents i  peninsulars.

I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Comencem amb les músiques i ho farem sense possible descans, amb el tema

3.- Wetiko     (R. Nieva)     8m35s

I quin tros de tema per començar el projecte de Nieva, marcat ja ho heu pogut escoltar, per un motiu principal, melòdic de poques notes, tres notes i acords i rítmic, que es va repetint al llarg de tot el tema. Bateria i contrabaixista segueixen impertorbables durant tot el tema marcant el ritme i tempo, la qual cosa ha permès en els inicis poder escoltar la melodia a duet de saxo alto i trompeta. Després de la intro, i amb un lick repetitiu fet pel líder, semblen haver obert la porta a les improvisacions iniciant-les l’amic Jorge Vistel amb tota una demostració de domini tècnic, i amb un so càlid i registre mig, bàsicament, tot i pujar als aguts quan vol. Un músic el Jorge de reputat prestigi en aquesta pell de brau, tot i que més en l’entorn central madrileny. Un llenguatge clarament Avant-Garde i fraseig molt ben trenat amb tot un reguitzell d’arpegis i escales que ell ha anat desenvolupant al llarg del seu magnífic solo, que s’ha anat diluint al final poc a poc amb contrabaix i piano. Aquests han obert la porta al solo magistral del baterista Flouzat amb el so esmorteït de la caixa, sonant tot plegat més “matat”, molt en l’ona d’un percussionista i seguint el ritme del motiu principal. Amb aquest motiu ens hem tornat a trobar una estona, com a intro al solo del líder i saxo alto Nieva. I quina mestria i modernitat sense cap mena de dubtes, la d’aquest saxofonista d’Àvila, posseïdor d’un so enèrgic i potent en el registre mig, i estripat a voluntat en els aguts. El fraseig lligat i ple d’intervals amplis també ens el mostren ferm en la interpretació, dominador  de l’instrument. Al final han recuperat el motiu principal i melodia, acabant el tema de cop.

I per parlar una mica del líder, encara tenim un moment, o sigui que ara sabrem qui és i què ha fet i està fent:

Saxofonista i compositor nascut a Àvila i vinculat a la música des de molt primerenca edat. Sempre preocupat per formar-se, va estudiar al Conservatori Professional de Música de la seva ciutat natal. Anys més tard es va traslladar a Sant Sebastià per completar els seus estudis al Centre Superior de Música del País Basc, Musikene. Fora de el marc acadèmic ha pogut estudiar i rebre classes magistrals de músics com Branford Marsalis, Miguel Zenón, Loren Stillman, Roman Filiu o Bob Mintzer. En l'actualitat resideix a Madrid on és habitual en l'escena musical de la ciutat i on ha treballat amb músics com: Bob Sands, Bobby Martínez, Miguel Blanco, Juanma Barroso, Jorge Vistel, Maikel Vistel, Reiner Elizarde "Negrón", Luis Guerra, Ap Big Band, CMQ Big Band o La Resistencia Jazz Ensemble. Al llarg de la seva carrera ha treballat i compartit escenari amb músics com: Kirk MacDonald, Jo Krause, Andrzej Olejniczak, Ben Williams, Marcus Strickland, Christian Sands, Alain Pérez Richard Sears, Guilhem Flouzat, Perico Sambeat o Sílvia Pérez Cruz.

I més música d’aquest gran compositor i saxofonista amb el tema que titula el projecte....

1.- Process   (R. Nieva)     5m49s

Doncs ens hem tornat a trobar amb un tema potentíssim, primer amb una melodia a duet dels dos vents, i amb un suport rítmic magnífic amb Reiner Elizarde “Negrón” i Flouzat a la bateria, amb els acords del pianista Sears donant el contrapunt adequat. El solo desenvolupat pel líder ha estat magistral de nou, en aquest tema i projecte encabit en l’Avant-Garde més provocador. Una constància rítmica i una constància melòdica al saxo alto, i més diria jo una persistència en el missatge contemporani. El solo de Jorge a la trompeta s’ha emmarcat en el context rítmic repetitiu de contrabaix i bombo de la bateria. El llenguatge emprat súper modern, el fraseig i control de l’instrument, sonoritat càlida en el registre mig, la seva mestria desenvolupant-lo ha estat abassegadora. Gran solo també del trompetista cubà establert a Madrid de ja fa alguns anys, on ell i el seu germà Maikel s’han anat guanyant un espai i lloc, reconegut per tots els músics del país. Després d’ell han recuperat la difícil i intricada melodia a duet de vents, per així acabar el tema de cop.

Doncs aquest és un altre projecte que s’emmarca en les músiques escoltades abans amb Mute. Els tempos són relativament més vius, tot i que no massa tampoc. Ara tenim un saxo alto, el del líder i compositor Roberto Nieva, músic del qual no en sabíem ni massa ni poc, coses aquestes negatives de la compartimentació dels músics locals de qualsevol indret peninsular. I és que aquesta moguda sembla haver estat muntada des de Madrid on resideixen també els cubans Jorge i Maikel Vistel, Reinier Elizarde “Negron” i potser també el mateix Nieva, tot i ser ell avilès; no així el pianista Richard Sears que s’està per les Amèriques del Nord.



I seguim  amb aquest magnífic projecte, ara amb el tema...

6.- Swing on the Spiral      (R. Nieva)     9m44s

I sense possibilitat de descans, hi tornem amb un tema força potent, tot i tenir un break entremig en el solo del pianista Sears. Però és que la diferència rítmica i de tempos entre aquests temes i les tres balades és massa bèstia, així és que les balades les he deixat perquè les escolteu vosaltres a casa, una vegada aconseguit aquest disc. Un tema aquest on el pianista americà ha pogut esplaiar-se llargament amb un solo magistral. Els inicis però han estat força potents amb el baterista marcant redobles i també les notes greus del contrabaixista. L’elaborada melodia ha aparegut de nou amb els dos vents fent-la a duet, com ja ens tenen acostumats, iniciant els solos el líder Nieva amb el seu so i fraseig magnífics ambdós. Un tros de solo del líder que no para d’impressionar-nos positivament, a mida que l’anem escoltant, cada vegada més i més. I és que em recorda el concert que van fer al Festival de Montreux 1975, l’Anthony Braxton & Kenny Wheeler, amb Dave Holland i Barry Alstchull. Un projecte el del Roberto Nieva que ha begut d’aquestes fonts, entre d’altres, és clar. El posterior solo del pianista, amb uns inicis calms i relaxats, ens l’han fet escoltar i veure amb tot el seu lirisme, i sempre per sota els dos de la base rítmica marcant-li el pas. Un solo que l’ha anat desenvolupant vers les frases més agosarades alhora que han anat mantenint l’aspecte sonor i potència, amb una persistència de tempo i rítmica incommensurable. El solo del Jorge, amb un fraseig més viu sembla haver encoratjat a la base per ampliar el seu espectre i aspecte rítmic i així és que al cap d’una mica ens hem trobat amb una potència de la màquina rítmica brutal, arribant ja al final del tema, on els dos vents han recuperat la complexa melodia i així anar-lo acabant i fent-ho de cop.

I extret de la pàgina web de FSNT...
"Tothom anhelava aquest treball i, en canvi, s'ha hagut de tenir la mateixa paciència que ha tingut l’autor. El saxo alto Roberto Nieva ha esperat el moment oportú per publicar el seu primer disc, esperant a que les essències de la seva bufera jazzística es fessin reconeixibles, necessàries. És revelador el títol de la seva òpera prima, “Process”, ja que en ella habita tot el procés que l'ha portat per desenes d'escenaris, centenars de col·laboracions i concerts, milers d'hores d'assajos i de recerca. En la seva actitud un descobreix el primer aplaudiment, ja que en el món accelerat que vivim, en aquesta carrera frenètica per aconseguir un èxit mal entès, rarament ens topem amb artistes que parlen a poc a poc, que es miren cap a dins i escolten. És Nieva un poderós instrumentista, un 'bufador' amb tots els focs del bebop més acadèmic, però ha esperat el seu moment per posar-se a el front dels crèdits i signar unes composicions honestes. Segon aplaudiment. El tercer ve donat per un estrany sentiment de compositor que ens evoca permanentment als clàssics i no obstant això sempre et fa anar pel camí del jazz contemporani. Molta personalitat la del jove avilès escrivint música, perquè ja tots sabíem de la seva autoritat -s’insisteix- com a intèrpret. Un talent que ha donat un pas al front per quedar-s’hi, i ja ho enyoràvem....”

I acabarem el projecte amb el tema on hi col·labora Maikel Vistel al saxo tenor, anomenat...

4.- Extracción         (R. Nieva)     5m41sç

Doncs i quin gran i potent tema per acabar el projecte del Roberto Nieva, i només en aquest tema, amb la col·laboració del Maikel Vistel al saxo tenor. Un magnífic i esbojarrat tema tocat a mode d’improvisació col·lectiva dels vents, tot i començar-les, les improvisacions, el saxofonista cubà. El ritme persistent ha començat ja a la intro amb tots els vents fent la melodia, a moments dissonant i d’una modernitat aclaparadora. Mikel ens ha enlluernat amb el seu magnífic solo, també seguint el tarannà modern del líder, tot i que el llenguatge és més bopper, avant-garde-bopper, podríem dir. Ben aviat se li afegiran la resta de músics, com per exemple el líder i saxo alto, amb una magnífica improvisació col·lectiva d’aquests dos mestres. Un final espaterrant que ben bé ens deixa així com una mica estabornits, amb els dos solistes de les canyes arrodonint una interpretació fora de sèrie. Després hi tornen saxo alto i trompeta per fer la melodia principal i acabar tots plegats el tema de cop, com sembla que s’han d’acabar aquests temes tan potents per ritmes i també per fortes conviccions.

“......En tot procés hi ha molts factors, sobresortint aquí els que figuren al seu costat: el trompetista cubà Jorge Vistel, (i en aquest darrer tema el seu germà Maikel) el pianista Richard Sears, el contrabaixista "El Negrón" i el baterista Guilhem Flouzat esdevenen el just sosteniment de tant poder jazzístic, alhora  que també en són l’estímul. Enorme disc i enorme música, amb un tremend  caràcter, personalitat i múscul jazzístics. Enorme Roberto Nieva." I això va dir en Pablo Sanz per a Scherzo el març del 2019.

I ara per acabar el programa i amb un canvi d’estil total, ens retrobarem amb un disc reeditat en vinil de 180 grams per Blue Moon sota l’etiqueta Jazz Workshops, i aquest serà el de Bud Shank...



“PLAY’S TENOR”
Bud Shank

Editat per JAZZWORKSHOP JW-087
Enregistrat per "Bones" Howe a Ràdio Recorders, Studio "B", 28 de novembre de 1957, Hollywood.
Música original produïda per Russ Freeman
Disseny de portada, fotografia i notes de contraportada: Woody Woodward
Reedició de l'original Pacific Jazz PJ-4
Produït per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.

Bud Shank, saxo tenor
Claude Williamson, piano
Don Prell, contrabaix
Chuck Flores, bateria.

Aquest àlbum representa la primera vegada que Bud Shank va enregistrar extensament utilitzant el saxo tenor.

"Com promet el seu títol, Bud Shank Plays Tenor evita l'alto i la flauta característics del jazzman, i si bé el salt al tenor no impacta dramàticament en el seu so i estil en general, sí que hi afegeix ànima i profunditat als seus solos lírics. Shank juntament amb el pianista Claude Williamson, el contrabaixista Don Prell i el baterista Chuck Flors, elaboren un conjunt radiant d'estàndards que abasten des de "All the Things You Are" fins a "Long Ago and Far Away", i tot i que cap de les interpretacions reinventa el familiar material, l'enfocament robust fa d’aquesta sessió una de les més reeixides de Pacific Jazz".
Jason Ankeny – All Music Guide

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic vinil de 180 grams:

I per acabar el programa, us proposo escoltar tres temes seguits, sense comentaris, que ja n’he fet prous i fins i tot masses, o sigui que acabarem a tot swing amb....

A – 2.- Tenderly      (Gross-Lawrence)   7m48s
A – 1.- Thou Swell  (Hart-Rodgers)       6m38s
B – 2.- All the Things You Are     (Kern-Hammersteim II)     4m50s



Doncs ja hem acabat el programa d’avui, amb un Jazz molt contemporani dins de l’Avant Garde com hem comentat diverses vegades, en els dos primers projectes, havent començat amb el quartet MUTE i disc homònim, amb quatre músics d’origen asiàtic boníssims, dues dones i dos homes, joves tots quatre, i hem seguit amb el projecte a quintet + 1 convidat, el del Roberto Nieva, “Process” i acabat a tot Swing amb el  “Bud Shank play’s tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Contrabaix, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |