Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs aquesta setmana us proposo escoltar dos projectes de l’editorial basca Errabal Jazz. Començarem amb la formació The Machetazo i el seu “A vision in a dream” i acabarem amb els Maldataskull i el seu “Tu tranquilo”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset. Un programa el d’avui que transitarà suaument per una mena de Jazz-Rock, o fusió, on les improvisacions i ritmes no us deixaran impassibles.

O sigui que posem-nos ja en solfa amb la música i projecte anomenat


“A VISION IN A DREAM”
The Machetazo

Editat per Errabal Jazz    ER-112
Enregistrat i mesclat per Mikel Eceyza a Mecca Studio (Guipúscoa) al gener de 2019.
Produït per The Machetazo i Errabal Jazz

Daniel Juárez, saxo tenor
Nacho Fernández, guitarra
Jorge Castañeda, piano
Darío Guibert, contrabaix
Mikel Urretagoiena, bateria
Amb la col·laborció com a narradora d’Helena Lanza,

Doncs estem davant d’un projecte de quasi una hora i quart de duració, on el Jazz hi transitarà envoltat de més estils, en aquestes 14 composicions pròpies de la formació. Els tempos també són diversos i el Groove hi és de manera fefaent en tots ells, fins i tot els més delicats. Més endavant ja us explicaré qui és aquesta ‘banda’ que és com ells s’identifiquen. Les composicions les comparteixen tots cinc tot i que Juárez i Fernández en tenen 5 cadascun d’ells. Un parell són de tota la banda i Castañeda i Urretagoiena en tenen una cadascun. Dels 5 temes de Juárez podem dir que hi ha alguns dels temes més slow del disc com són “Fire Goddess” i “Sudden Things (Good Things)”. Mentre que el segon track “Peaceful North” té un tempo mig alt de ritmes ternaris amb variacions diverses marcades pel baterista. En el 3er track “Happines Grooves” també hi domina la concepció rítmica marcada pel baterista, per com colpeja la seva bateria, sovint molt beat. Però els canvis també els tenim aquí i la calma hi apareix sovint. El darrer track de Suárez, el penúltim del disc “Yorch’s Song”, l’inicien a piano sol i ben aviat esdevindrà quelcom més sobretot en el moment dels solos. Del Nacho tenim també diversitat rítmica i la prova és la preciosa i delicada composició, 6è track “Acíbar” on la seva guitarra omple la sonoritat ja en els inicis per després compartir-la amb el saxo de Juárez. L’11è track “Person from Porlock” és un tema a tempo mig i de ritme un tant beat, amb una melodia força impressionant. Els tracks 9 i 10 són la 1era i 2na part de “Seamus”, essent la primera una dolça composició mentre que la segona és una evolució vital de la primera, amb també una melodia feta ara a duet de saxo i guitarra força elaborada amb un tempo mig i ritmes ternaris complexos. El tema que titula el disc “A Vision in a Dream” segueix el tarannà de tempos mitjos i ritmes gens habituals, on les reiteracions melòdiques inicials deixen pas a la contundència rítmica del baterista i posteriors solos, el del Nacho amb un so força electrificat, el de la seva guitarra i el Juárez al saxo tenor. El 4rt track “Abraxas”, és el tema de Castañeda i ens sorprèn la modernitat per com l’ha enfocat, per melodies i harmonies, on brillen interpretacions a duet com les del saxo tenor i guitarrista, alhora que també per la seva velocitat d’execució. El 5track és el del Urretagoiena, i resulta ser una composició també força delicada amb una dolça melodia a càrrec del saxo tenor, principalment, on el contrabaixista Guibert fa una molt bona improvisació. I resulta que els dos temes més curtets del projecte són els compostos pe tota la banda, amb el 1er “Intro”, amb la veu de la narradora Helena Lanza, i de la mateixa manera ens fan una composició similar, i com a cloenda del projecte amb el 14è tema anomenat “Outro”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del grup, disc i de l’editorial:

Doncs comencem amb aquestes músiques i així és que us proposo escoltar el tema del guitarrista Ignacio Fernández, Nacho, anomenat...

6.- Acíbar     (N. Fernández)                 7m00s

Doncs ja heu escoltat de quina delicada manera hem començat, amb aquesta preciosa composició del guitarrista Fernández. De fet ha estat ell qui primer ha encetat els solos fent-ne una preciosa interpretació. La melodia i motiu principal l’ha iniciat el contrabaixista Guibert acompanyat de Castañeda al piano, repetint-la guitarrista i saxo tenor, tots fent-ho càlidament. El solo del compositor ha estat preciós, alhora que la seva tècnica i sonoritat, força nítida i sense escarafalls electrònics modificadors del so. Castañeda ha seguit amb la seva també reeixida improvisació al piano, i ja al final amb el fons melòdic del tema a càrrec de Juárez al tenor. El tema mai ens ha abandonat, i la seva cadència i melancolia ens acarona fins el final, amb una veu en off, tot i explicant-nos històries relacionades amb la por i la llibertat....No Fear...What freedom is to me...

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Seguim ara amb un tema del saxo tenor Daniel Juárez anomenat...

3.- Happiness Grooves     (D. Juárez)   6m31s

Doncs amb aquest tema hem pujat el nivell del tempo, on el ritme a més a més té un caire trencat i ple de funks i demés variants. La melodia l’han fet a duet guitarra y saxo tenor i sempre per sota, la base rítmica donant-los el seu suport. Tot i això, el tema ha tingut trossos  on el tempo i ritmes s’han aturat a mode de break, amb entrada i sortida a càrrec del pianista i el seus sons cristal·lins, essent aquest mateix qui primer ha iniciat el seu solo amb un so nítid i pulcre, alhora que molt bona tècnica i llenguatge jazzístic. Magnífic aquest Castañeda, al qual també escoltarem en el projecte següent, coses aquestes que no solen passar i que li passaran al contrabaixista Darío Guibert. També hem escoltat al saxo i uns cors que a mode de background recolzaven al pianista. El ritme trencat s’ha mantingut durant tot el programa i ja al final, amb el saxo  tenor de Juárez han recuperat la melodia principal per així acabar-lo dolçament.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

The Machetazo és un projecte musical sorgit al Conservatori Superior de Música del País Basc (Musikene) i compost per cinc joves músics de jazz contemporani formats en aquesta institució. L'origen de la banda es situa a Nova York, la meca per a tot músic de jazz, on els seus cinc integrants s'havien traslladat per ampliar els seus estudis per mitjà d'un màster, que anteriorment els havia fet recalar a Holanda. Després de finalitzar la seva etapa de formació acadèmica es traslladen a Madrid, on resideixen en l'actualitat, per continuar donant forma  a la seva banda de jazz contemporani, i on compaginen la seva tasca docent, i continuen desenvolupant les seves habilitats artístiques, formant part de moltes i diverses agrupacions musicals com a sidemans o liderant els seus propis projectes.


I encara us proposo escoltar un altre tema, el que titula el disc i compost pel guitarrista Fernández....

8.- A Vision in a Dream     (N. Fernández)       7m57s

Doncs aquest és el tem que titula el disc, també del guitarrista Nacho Fernández. L’inici ha estat marcat pel piano amortit de Castañeda amb una seqüència repetitiva i rítmica que ha permès situar la primera part de la melodia a càrrec de guitarrista, ell quasi sempre doblat en les melodies pel piano, o a l’inrevés. El canvi ha aparegut marcat per l’aspecte rítmic i melodies de saxo i guitarra, les d’un tema força elaborat en tots els aspectes, melòdic, harmònic i rítmic. El solo del guitarrista, ara en l’ona Metheny pels efectes emprats de fazzing i demés meravelles, ens l’han mostrat força destre en aquests afers alhora que igualment amb l’aspecte tècnic per domini d’instrument i també el seu bon gust com a improvisador. Un ulterior break ens ha situat de nou en plena calma i relaxació tot i escoltant les prístines sonoritats del piano, donant pas a la improvisació de Juárez al saxo tenor, i aquest també ben passat pel tamís de les electròniques i efectes més diversos, per acabar de nou i a tota marxa amb melodies i ritmes vius i així acabar el tema del guitarrista Fernández.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

La seva música està arrelada principalment en el jazz, però s'independitza en certa manera de les convencions del gènere per com en fan els arranjaments i la interpreten amb un enfocament i sentiment inèdit en aquest estil musical, i que pot arribar a emparentar-los amb determinades estructures alienes a aquest, però sempre passada per un personal tamís. Les seves presentacions en viu són enèrgiques, potents i brillants, enriquint l'estil musical que practiquen amb matisos no habituals en el gènere. L'originalitat, creativitat i complicitat dels seus integrants troba en el directe el vehicle perfecte per a l'exploració de les seves interpretacions solistes, fent de cada concert una descàrrega d'energia positiva incapaç de deixar indiferent a l'oient.

I acabarem aquest interessant projecte amb un tema del pianista Castañeda anomenat....

4.- Abraxas_Outro  (J. Castañeda)        3m27s

A diferència d'altres artistes que es presenten amb el nom del seu líder, ells es consideren una veritable 'banda', de manera que ho fan amb un nom propi, que transmet la força de la seva música i dels seus directes, i les seves pretensions per trencar prejudicis estilístics. The Machetazo és un grup instrumental amb molt diverses influències, una sòbria arrel en el jazz i molta aventura contemporània on la improvisació hi cohabita. I d’aquest “Abraxas” dir que també ha resultat un tema força potent amb recursos d’efectes utilitzats però emprats de manera racional i no gens excessiva. Els duets solistes de teclat i guitarra semblen sonar tot i poder ser només la guitarra la que estigui farcida d’efectes. Posteriorment sí que ho han fet saxo tenor i guitarra on ens han continuat mostrant el seu gran nivell. Un magnífic tema d’aquesta banda formada al País Basc que ha tingut un final diluït, la qual cosa ens indica que també seria un tema que s’allargassaria adequadament en un directe. Tema aquest que han acabat amb comentaris d’algun d’ells i inici de tema nou, i que jo he suprimit, havent afegit “Outro”, darrer tema del projecte a mode de cloenda.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Doncs deixem aquest molt interessant projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
...............................
Gràcies Teresa pel teu dinamisme i frescor alhora que intel·ligència.

I nosaltres encarem el final del programa amb les músiques de l’altre projecte d’Errabal Jazz on ves per on, comptarem amb dos músics que hem escoltat en el projecte anterior, tot i que ara tindran més protagonisme, car la majoria de composicions són d’ells dos...el projecte es diu...


“TU TRANQUILO”
Maldataskull

Editat per Errabal Jazz    ER-107
Enregistrat i mesclat per Manuel Pájaro el 27 i 28 de juny de 2017 al “360 Global Media”.
Materitzat per Arné Bock a “La Primavera”.

Jorge Castañeda, piano i teclats
Darío Guibert, contrabaix
César de Frias, bateria.

Dels 12 temes i més de 50 minuts de música, el 5è “Interludio – He visto cosas que nunca creeríais” i el  darrer, “El Futuro de los niños”, són dels que en comparteixen l’autoria. Aquests dos, conjuntament amb el primer “Intro – Set as a Ringtone”, de Castañeda i el 9è de títol llarg, que parla de música per a gent que no es pot pagar el seu enterrament, de César de Frias, aquests quatre doncs, són els mes curtets. L’11è track “Richard Gere”, també de Castañeda, té una persistència i repetició del motiu principal en l’inici, esdevenint quelcom més de potent i divers. Els altres temes de César de Frias, són l’inicialment enigmàtic “Ese fué el que me robó”, el qual esdevé quelcom més pel que fa a ritmes i tempos per les diverses variacions de tot plegat. Però els altres dos són alguns dels temes més potents del disc, que per això el compositor n’és el baterista, i aquests són el 2n track “Despierta majete” i el 3er, “El dinero es lo que importa”, tot i que en aquest darrer, hi ha un interludi força delicat interpretat pel pianista. Els quatre temes restants són del contrabaixista Darío Guibert i déu n’hi do de la potència rítmica que tenen. Tot i això dir-vos que el de mig tempo és el 10è, “El hombre melancólico que se encontró 50 cents”. El 8è track “New York” és un tema farcit de poder, tot i començar molt delicadament i el 6è track “Alfa Tango”, potser és el més viu del projecte, conjuntament amb el 7è “Filete de metal”. En definitiva, aquest és un pas més en l’evolució estilística d’aquests músics que van créixer al voltant del Musikene del País Basc.

Comencem ja amb les seves músiques, i ho farem amb un tema de Jorge Castañeda, anomenat

11.- Richard Gere   (J. Castañeda)        4m06s

Doncs déu n’hi do de tema del pianista Castañeda, amb canvis rítmics, melodies diverses tot i recordant-nos d’altres títols i músiques, potser de les bandes sonores de pel·lícules protagonitzades pel gran actor, com per exemple “Pretty Woman”, tema que va popularitzar Roy Orbison, però no només. Els inicis han estat un tan enigmàtics per sonoritat persistent, la de l’efecte del teclat, probablement. El canvi posterior marcat pels acords quasi dissonants del piano i les referències a les músiques comentades han enriquit aquest tema força entretingut i també divertit per canvis, ritmes i demés meravelles. Tot i això, i ja quasi al final han tingut un moment per recuperar la calma amb la melodia principal del tema amb la qual l’han iniciat, el motiu principal que van repetint al final per així acabar-lo de cop.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

Seguirem ara amb un tema compost pel baterista César de Frías anomenat...

2.- Despierta majete                   (C. De Frías)                    3m16s

Doncs amb aquest tema ens han tornat a impressionar per com l’han iniciat de dolç, amb l’arc  fregant les cordes de la berra desenvolupant el motiu principal i el piano fent arpegis de tríades. El canvi posterior poc ens el podíem imaginar, per potent i pel seu aspecte rítmic, en un tema i programa que està anant més en l’ona de fusió jazz-rock que no pas en una altra cosa. L’aspecte rítmic és totalment important en aquest i l’anterior projecte, tot i reconèixer les modificacions rítmiques amb moments entremig, curtets, on la calma torna a aparèixer de la mateixa manera quasi al final del tema, s’allarga fins arribar al definitiu final del tema, d’aquest “Despierta majete”...I dic jo, això ens ho hauríem d’aplicar tots plegats, i despertar del son de l’estupidesa que no ens deixa evolucionar i queixar-nos amb llibertat de totes les injustícies que patim.

Maldataskull el formen Jordi Castañeda, César de Frías i Darío Guibert, madrilenys els tres, tot i que com he dit abans es van conèixer a l'entorn de l'Escola de Sant Sebastià, Musikene. Des de llavors han desenvolupat una activitat frenètica, tant per completar els seus estudis a Holanda o USA com també col·laborant en enregistraments, concerts en directe i en diversos tallers de músics de la talla d'Aaron Goldberg, Taylor Eigsti, Omer, Michael Moore, Guillermo McGill o Perico Sambeat. Ara bé, a mesura que et submergeixis a la delícia de "Tu Tranquilo" tota aquesta informació passarà a un segon pla, ja que l'única cosa que desitjaràs serà abandonar-te i gaudir d'aquesta música sanadora. Sí, efectivament, a això se li diu elegància.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.


Seguim amb un altre tema, ara ja amb els inicis força consistents en un tema del contrabaixista Darío Guibert, anomenat...

7.- Filete de Metal   (D. Guibert)            7m18s

Doncs aquest trio d’amics i molt bons músics ens han situat de nou en una moguda força interessant rítmicament parlant però també harmònica, car, l’estructura del tema té una “gràcia” magnífica. També les interpretacions de tots tres són força reeixides i sovint un té la sensació que no només escoltem a tres músics, sinó que semblen haver-n’hi més, així és la potència final obtinguda. I sí, aquest és un tema compost per un contrabaixista, car en Guibert n’ha estat el protagonista quasi ja des dels inicis. El primer break i canvi per on han passat, protagonitzat també pel pianista, els ha transportat de nou al motiu principal a partir del qual, el compositor ha desenvolupat el seu magnífic solo, ben recolzat pel baterista i pels copets suaus a la  caixa d’aquest. Un magnífic i rítmic solo, també recolzat pel pianista, el qual ha seguit les evolucions tot i desenvolupant el seu solo. I de quina brillant manera ha superat la prova en Castañeda, fent un magistral solo també farcit de pulsió rítmica i al final amb tota aquesta bateria d’acords, tot i recuperant el motiu principal. Aquest ha tornat a sonar de manera nítida al final, amb un moment de calma també i meravelles sonores a càrrec del subtil baterista, De Frías. El piano final ens acarona per acabar-ho d’arrodonir.  

Els amics de distritojazz ens en fan també una ressenya on diuen, entre d’altres coses que...Ells mateixos, el trio, comenten que les seves influències van des de Duke Ellington o Teddy Wilsson fins al jazz més actual, en la línia de Brad Meldhau, Avishai Cohen, The Bad Plus, Hiromi Uehara o Esbjörn Svensson, però a més afegeixen tocs de thrash-metal, hip- hop o rock progressiu si ho consideren necessari sense espantar-se. O sigui que exerceixen un 'Post Jazz' de categoria .....i també....Com sempre que no falti l'humor en els títols dels temes, “Despierta majete”, “El dinero es lo que importa”, “Ese fue el que me robo”, molt de l’ona Bad Plus, els rítmics “Alfa Tango” y “Filete De Metal”, el tranquil “El hombre melancólico que se encontró 50 cents” o el divertit y canviant “Richard Gere” entre d’altres.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

I de nou amb un tema del baterista i compositor, escoltarem...

3.- El dinero es lo que importa     (C. De Frías)                    6m16s

I amb aquest altre tema, i de nou amb els moments inicials delicats, ens han tornat a corprendre per com l’han desenvolupat rítmicament parlant. En aquest tema del baterista, ha estat però el pianista Castañeda, inicialment més teclista que pianista, qui ha desenvolupat la melodia principal del tema i posteriorment  un magnífic i modern solo, per fraseig i sonoritats allunyades de les del pulcre piano. També hem escoltat el curtet i reeixit solo del contrabaixsta. Però és que posteriorment ha seguit el pianista amb pulcritud i nítida sonoritat al piano acompanyat pel fregat amb l’arc del contrabaix, en un altre break rítmic, moment de calma i relaxació que ha donat pas a recuperar el motiu principal, ja amb més poder sonor i rítmic per així acabar el tema delicadament. Un exquisit tema i també amb aires un tan inquietants els de la seva harmonia.

ELEGÀNCIA PURA. La naturalesa complexa i l'aire sofisticat que se li dóna freqüentment al Jazz ens conviden a fer servir la paraula elegància en moltes ocasions. Però l'elegància és una altra cosa, i està més subjecta a la naturalitat i a la capacitat de dosificar cada ingredient en la seva justa mesura més que a la complexitat a la sofisticació. És un do innat que apareix, en abundància, al llarg de "Tu Tranquilo", el nou treball del trio Maldataskull. Els oients més veterans, podran percebre ressons del funk còsmic de Herbie Hancock, la calidesa tropical i el color d'Eddie Palmieri, alguna entremaliadura de Cecil Taylor, o, citant artistes més contemporanis, la influència de Shai Maestro. Potser, si preguntéssim als propis Maldataskull ens citarien una sèrie d'artistes completament diferents, i alguns dels seus seguidors més joves probablement ni tan sols coneixerien a totes aquestes velles llegendes. Poc importa, francament, quan una banda és capaç d'unir influències clàssiques de tot tipus amb tanta frescor en el seu discurs.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts. I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i de moment al Molí dels Frares,  i el d’aquest mes de desembre serà el dissabte 14 a les set de la tarda, amb Javier Navas Quartet amb Javier Navas, vibràfon; Juan Galiardo, piano; Bori Albero, contrabaix i Dani Domínguez, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I acabarem el projecte i programa amb un altre tema sorprenent, el del contrabaixista Guibert anomenat...

6.- Alfa Tango         (D. Guibert)            5m37s

I ja heu escoltat quina marxa la d’aquest tema, al menys en els inicis tot hi haver-hi canvis diversos posteriorment. El ritme beat ens ha impregnat des de l’inici fins el primer break del pianista, on la calma ens ha acaronat de nou. Poc ha durat, car la immediatesa de tempo i ritme inicial ha aparegut de nou, sense oblidar que hi ha harmonies i melodies, totes elles diverses i les darreres força belles, amb el so nítid del piano en el break. En el solo ha tornat a brillar per tècniques diverses, però també per com ha desenvolupat amb lleugeresa i velocitat la seva improvisació. Més breaks de piano i contrabaix ja quasi al final, per agafar de nou les regnes del tempo i ritme, i ja fer-nos arribar de cap al final, amb les aigües més calmades i desapareixen mica a mica el seu so, mostra evident que en un directe l’allargarien adequadament.

Doncs ja hem acabat projecte i programa, el d’avui dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz, havent escoltat primer el “A Visio ni a Dream” de la mà dels The Machetazo dos dels quals també hem escoltat en aquest darrer “Tu Tranquilo” del trio Maldataskull, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |