Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs abans de començar deixeu-me que us recordi el magnífic i únic concert de Jazz que farem a la Sala Xica de La Vicentina el proper 17 de maig, i que serà el de Pere Soto Trio & Benet Palet, amb Pere Soto, guitarra; Curro Gálvez, contrabaix, Enrique Heredia, bateria i el gran Benet Palet, trompeta. Aquesta és una formació feta a mida per qui us parla, car els dos solistes fa més de 25 anys que no toquen junts. Serà doncs una gran retrobada de dos mestres del Jazz,  de la música en general, i molt ben acompanyats per la base rítmica amb contrabaix i bateria.

I el programa d’avui estarà dedicat al Jazz-Rock-Progressiu amb dos magnífics projectes. El primer que escoltareu és el del guitarrista Diego Ramos i el seu “3FORCE”, editat per Quadrant Records, i acabarem el programa amb el disc editat per Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic, i el projecte de la Vasil Hadzimanov Band anomenat “Lines in Sand”. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Comencem amb el projecte de Quadrant Produccions...


“3FORCE”
Diego Ramos

Editat per Quadrant Records   
Enregistrat per Ferran Donatelli el 2018 a Vertigo Estudios, Llinàs del Vallès.
Masteritzat per Ferran Donatelli i Jordi Clemente
Produït per Quadrant Produccions

Diego Ramos, guitarra
Oscar Neira, saxos i flauta
Sebastian Tesouro, violín
Gilles Estoppey, piano i teclats
Pep Colls, baix elèctric
Ramiro Rosa, bateria
Eva Manzano, cors a “Magnetizador”
Marc Sastre, cors i solo de guitarra a “The Speaker”
Ferran Donatelli, electrònica

Totes les composicions i arranjaments són de Diego Ramos

Ja escoltareu que hi ha una sèrie de col·laboradors parlant, recitant i fins i tot fent rap. En definitiva aquest és un projecte amb nou temes, no massa llargs, amb una durada total de prop de 40 minuts de Jazz-Rock-Folk i variants. Incidir en la presència de músics que habitualment toquen Jazz com són els amics meus Oscar Neira, Ramiro Rosa i Gilles Stoppey així com també en Pep Colls ell més en l’ona fusió. Hi ha precioses balades com el darrer track del disc “Almendra” i la no menys bonica cançó “Magnetizador” on Eva Manzano fa els cors i l’Oscar toca el soprano. Delicada i molt melòdica tenim la cançó “Escenas de tu sueño” on el so “folk” del violí es barreja amb el jazz-rock de la guitarra i demés. Els efectes electrònics apareixen, tot i que no gaire en el tema “The Speaker” on podem escoltar la veu de Jiddu Krishnamurti. Els ritmes i juguesques electròniques apareixen en el trecer track anomenat “Mr.  Dicenta”, i on la guitarra ens recorda el so de guitarristes en l’ona Jazz-Rock-Progressiu i concretament els de l’ona Moonjune Records. El ritme marcat apareix en els inicis del tema “The Guide”, agafant després un tarannà més vital, retornant als inicis. ­Amb el cinquè track, “In a neurotic way”, Capaz Fernández rapea el seu text “Cereales”. En el setè tema “Koala” ens trobem de nou amb el marcat ritme beat de Ramiro tot i doblar-se després amb la melodia creixent en mitjos tons. I el que és una mica més viu del projecte és el que obre l’àlbum, el primer track “Violeta”, on tot i això, conté canvis rítmics diversos. En aquest tema s’escolta la veu de Charles Bukowsky recitant el seu poema “The Secret Of My Endurance”.  No és un projecte de ritmes vius tipus “Heavy Metal”, no, i a més a més la creativitat està servida al més Jazz-Rock-Progressiu nivell.

Doncs ja podem escoltar les músiques d’aquest projecte i deixarem les més delicades perquè les escolteu quan adquiriu el disc. Us proposo escoltar doncs.....

2.- The Guide         (Diego Ramos)       3m32s

Doncs ja heu pogut escoltar de quin “pal” anem avui, i aquest és el del Jazz-Rock-Folk-Progressiu, mixtura molt ben feta en aquest treball del guitarrista Diego Ramos on s’hi respira també molta i bona filosofia, i de moment amb aquest tema i el seu títol, “La Guia”. Tema iniciat pel ritme marcat del baix d’en Pep Colls i demés, i acabat de la mateixa manera. La melodia s’albira amb les notes del piano d’en Gilles i les del líder Ramos. La permanent pulsió rítmica a càrrec de l’amic Ramiro reforça amb el Pep l’estructura del tema. La guitarra del líder i compositor, amb l’electrònica adequada sembla fer el que seria el “pont” del tema. Després d’ell, en Gilles inicia el seu pulcre i nítid solo, amb notes soltes, sense fer escarafalls de velocitat i seguint el tarannà contingut del tema. Una bona mostra del que vindrà i molt bona composició i arranjaments de Diego Ramos.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I el Josep Ramon Jové ens diu des del web del disc, que us posaré al blog del programa: http://www.quadrantcorner.com/novetat-quadrant-records-3force-de-diego-ramos/

I el guitarrista i compositor Diego Ramos proposa amb “3Force”, una experiència sonora oberta i lliure de prejudicis. A través dels tracks d’aquest disc ens endinsem en un exercici de mestissatge sonor i fusió musical en el sentit més ampli. El projecte inclou aproximacions al jazz, el rock, el folk i a sons d’accentuada contemporaneïtat. Tot això impregna una successió de composicions que ens submergeixen en variats paisatges sonors, envoltats de intenses atmosferes. Contundència i lirisme en una obra de llibertat compositiva, molt global i immensament oberta en el seu concepte.

Seguim amb un altre tema on ens introdueix la veu de Jiddu Krishnamurti en el tema.....

8.- The Speaker      (Diego Ramos)       5m04s

I és evident la reverència del guitarrista vers la figura de Krishnamurti, i per tant, també a aquest tipus de filosofia de la responsabilitat front la pròpia vida. Llibertat, responsabilitat i disciplina, ens diu ell. I la guitarra etèria ha iniciat la intro amb la veu d’aquest gran filòsof i pensador indi i que tants seguidors va tenir allà pels 70s del segle passat, i que evidentment sempre s’ha anat llegint. El tema té una connotació in crescendo amb notes llargues construint la bonica melodia, escoltant després la veu de Krishnamurti recordant-nos les tres línies bàsiques de la seva filosofia,la qual es basa amb l’exercici de la llibertat des del coneixement, entre d’altres punts centrals. El saxo tenor de l’amic Òscar Neira segueix en l’ona melòdica del tema en la seva magnífica improvisació. I què bé sap adequar-se a qualsevol dels estils musicals i de quina precisa manera ho fa l’Òscar. El líder desenvolupa després el seu solo, ja més rocker però igualment amb el tarannà de la càlida composició. Molt bon guitarrista i compositor en Diego Ramos el qual ens ha sorprès, per no conèixer-lo, de manera gratificant. Després, saxo tenor, guitarra, piano, han tornat a la melodia principal, acabant-lo entre els sons eteris amb els quals han començat.

I si entreu al web de masimas hi podreu veure tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree i els dilluns amb una magnífica Jam Session. 

I darrerament, amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fa arribar algun dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure'n tot el seu catàleg.

Escoltem ara un altre bon tema del Diego Ramos, el tercer track, anomenat...

3.- Mr. Dicenta       (Diego Ramos)       3m46s

I ja heu pogut escoltar quin altre bon tema del líder i guitarrista del projecte Diego Ramos. Iniciat de la manera que ho han fet, de manera percusiva, poc ens podíem imaginar que la música seria com ha estat. I és que el líder ha realitzat una composició  molt reeixida, amb canvis rítmics inversemblants. El so de la seva guitarra em recorda ara a un dels guitarristes indonesis com és en Dewa Budjana. La referència és clara; després escoltarem no al Dewa però sí un projecte de Moonjune Records. Després de la presentació del tema, primera part percussiva a càrrec de baterista, teclat i baix, i després amb la melodia a càrrec del líder a la guitarra, tornen a la part percusiva i així finalitzar-ne la seva exposició. Tot i els posteriors canvis, el preciós solo d’en Gilles Estoppey, harmònicament parlant, sembla estar encabit en una altra part de l’estructura. Igualment el canvi relaxat posterior, dolç, amb arpegis del guitarrista, notes soltes del baixista, sembla situar-se en un àmbit diferent. La melodia del tema, però, torna de nou a càrrec del líder i guitarrista, acabant-lo delicadament tots plegats. No ha estat per tant una estructura típica de 32 compassos, de les quals en parlem en aquest programa relacionades amb els estàndards de Jazz. I és que sí, la música és infinita, i infinites les seves melodies, harmonies i estructures, afortunadament.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi. I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s'hi fan Jam Sessions com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de La Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s'hi fan concerts i Jam Sessions.


I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Seguim amb un altre tema d’aquest bon projecte, amb l’anomenat...

7.- Koala      (Diego Ramos)       3m49s

Doncs acabem d’escoltar un altre tema marcat pels canvis rítmics i melodies que ens enlairen, així són d’encoratjadores, de positives. Ramiro Rosa és un gran bateria, eclèctic, obert a totes les “mogudes”, com són també la resta de músics de Jazz d’aquest projecte; Òscar Neira, Gilles Estoppey i més de fusió en Pep Colls. I és que qualsevol projecte musical, sempre “sonarà” millor si l’executen músics de Jazz, apreciació meva i que no pretén menystenir ningú. En aquest tema hem pogut escoltar un magnífic solo del Ramiro, on ens ha mostrat la seva versatilitat i tècnica. Ha acabat de la mateixa manera que ha començat, amb tocs percussius. Després de la seqüència rítmica, així com trencada, el líder a la guitarra però també la resta de companys, ha fet la seva melodia in crescendo harmònic també amb notes llargues, seguint l’ona d’una composició anterior, i és que aquest crescendo ens enalteix, cosa que li agraïm. Gilles ha encetat els solos ben recolzat per les notes d’en Pep Colls i la bateria de Ramiro, tema aquest sense el so dels saxos de l’Oscar Neira. Pulcritud, senzillesa interpretativa carregada de bellesa la del nostre amic pianista, i moments després, la melodia in crescendo del solista a la guitarra, solo del baterista, i retorn als inicis per acabar el tema, més o menys com l’han començat, aquest sí amb una més clara seqüència harmònica.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

I acabarem aquest projecte de Diego Ramos amb el primer track anomenat....

1.- Violeta     (Diego Ramos)       3m29s

I en aquest tema hem pogut escoltar la veu de Charles Bukowsky recitant el seu text “The Secret of my Endurance”, i és que Bukowsky va ser un altre dels molt llegits als 70s, conjuntament amb Kafka, Castaneda, etc. Un tema força potent per acabar el projecte de Ramos on hem tornat a gaudir de la seva proposta. Un treball on els arranjaments i la concepció global tenen la màxima importància. Hi ha tot un concepte, una idea general que es va desenvolupant, i que a mida que vas escoltant els temes es va concretant i entenent. Textos recitats pels autors; en alguns casos rappers, també, i sobretot hi ha la música i les interpretacions de tots plegats. Tema de nou en format quartet instrumental de guitarra, piano, baix i bateria, amb tota la força d’una formació de Jazz-Rock-Progresiu. I és que la seva guitarra torna a sonar situada al costat de Mike Stern, John McLauglin, etc. La veu de Bukowsky, la música de Ramos i les interpretacions de tots plegats, fan d’aquest un molt bon tema en aquest estil de música, en aquest projecte. Gràcies Josep Ramon Jové per promocionar la música dels nostres músics, sigui l’estil que sigui. Espero que us hagi agradat també a vosaltres, oïdors fidels al programa.

Deixo ja aquest projecte i segueixo ara amb el de Moonjune Records, però abans escoltarem el micro conte de Carme de la Fuente..
...........................
Gràcies Carme per la teva sempre especial aportació.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Segueixo doncs amb el projecte d’aquesta editorial.....i és el...


“LINES IN SAND”
Vasil Hadzimanov Band

Editat per Moonjune Records el gener de 2019      MJR095
Enregistrat per Marko Peric el novembre de 2017 al Binta Sound Studio i al German Ambassadors Residence, a Belgrad, Sèrbia.
Produït per Marko Peric i Vasil Hadzimanov.
Producció executiva de Natasha Hadzimanov & Vasil Hadzimanov.
Llançament internacional i producció executiva a càrrec de Leonardo Pavkovic per a Moonjune Records.

Vasil Hadzimanoz - teclats
Branko Trijic - guitarra
Miroslav Tovirac - baix
Bojan Ivkovic - percussió, veu
Pedja Milutinovic - bateria
amb convidats especials:
Rastko Obradovic - saxo (2, 8)
Marta Hadzimanoz - Veu principal (4)
Dean Bowman - vocalista (8)

Doncs estem a punt d’escoltar un magnífic projecte del pianista, teclista i compositor serbi, Vasil Hadzimanoz, del qual ja li he posat el seu anterior treball “Live”. Aquí tenim una hora de molt bones composicions d’aquest músic, alhora que diverses reeixides col·laboracions, com he comentat abans. 12 temes amb diversitat rítmica havent-n’hi temes tipus balada i d’altres a tempo mig, i alguns a tempo mig alt, tirant a fast. El curtet track 9è “Waiting For”, és una delícia, i més melòdic és el 8è, “For Clara” amb la veu de Dean Bowman. El quart track “Lost” és una altra delícia on hi col·labora Marta Hadzimanov. L’inicien dolçament però acaben doblant el tempo en la improvisació del guitarrista. El setè track “Maklik” està marcat inicialment pel ritme beat del baterista, evolucionant posteriorment i de manera esotèrica. El cinquè track “Kazi” i el sisè “Kazi Gradiska” tenen un nexe comú que els uneix, car parteixen de la mateixa concepció rítmica essent-ne el primer una mena d’introducció del segon on desenvolupen tota l’estructura. El dotzè track “Rege Hadzi” té un inici marcat per la melodia inicial que va seguint una cadència harmònica variada, descendent, essent-ne aquesta el motiu principal que després desenvoluparan. El tema que titula el disc i primer track del projecte, “Lines in Sand”, t’envolta en una aurèola oriental ja en els inicis i gràcies a la magnífica veu del percussionista Bojan Ivkovic, per després incrementar l’estat anímic gràcies a les seves improvisacions i energia. El tercer track “San Snova” l’inicia amb el motiu principal, rítmic i melòdic el líder Vasil Hadzimanoz, motiu recurrent que es va desenvolupant amb la resta dels membres de la banda. Un motiu magnífic amb un tarannà inquietant. En el desè track “Freedom from the past”, els delicats i eteris inicis giren vers l’orient per després ser la percussió qui fa més vital el tema. Els sons de l’espai sideral omplen l’espai musical per moments retornant després als inicis. El segon track és el dedicat a l’amic Leonardo Pavkovic, “Mr. Monjune”, tema amb motiu principal marcat pel guitarrista per després evolucionar amb les improvisacions entre les quals la del saxo tenor Rastko Obradovic. I finalment, el tema més viu del projecte és l’onzè track, “Ratnici Podzemlja”, on quasi tot gira al voltant del motiu iniciat pel baixista i guitarrista, amb tot el suport de bateria i percussió. El líder el desenvolupa a base de licks mitjançant el seu sintetitzador a tot tempo viu. Magnífic projecte aquest encabit en el més actual Jazz-Rock-Progressiu.

Escoltem doncs ja les músiques d’aquest projecte i ho farem amb el tema compost pel líder anomenat....

4.- Lost        (V. Hadsimanov)     5m26s

Doncs amb quina preciosa veu ens ha captivat na Marta Hadsimanov, i amb quina melodia més dolça. Ella i el líder inicien aquesta delicada composició i de quina manera va evolucionant a partir de la improvisació del líder. L’aspecte rítmic introduït pel percussionista ha estat el punt de partida evolutiu, anant-se engrandint amb la resta de companys, com és el cas del guitarrista Branko Trijic per després tornar-hi la Marta amb la melodia del tema, al final havent arribat a un magnífic crescendo, acabant-lo però de manera diluïda. Preciós tema on hem pogut constatar el bon gust i bones maneres del líder i pianista Vasil, alhora també amb les del guitarrista, i tota la magnífica secció rítmica on la percussió té un paper força important.

I veiem què ens en diuen des de la pàgina web del disc que per cert us posaré al blog del programa...

El segon treball de Vasil Hadzimanov per a MoonJune Records, "Lines In Sands", posa en evidència els talents considerables del virtuós teclista serbi, com a compositor, arranjador i intèrpret, i ho fa en plena exhibició. Sintetitzant a la perfecció les seves arrels ètniques passades pel sedal del jazz amb dosis de rock, R & B, funk, avantguarda, psicodèlia, electrònica i demés, la banda intensifica les seves interpretacions, produint un híbrid musical brillant i deliciosament gelós que transcendeix la categorització. Acompanyat per improvisacions ardents, sincopacions estretes i una interacció fluida i orgànica, Vasil i els seus companys ho donen tot en aquest conjunt candent. (... fins i tot retent homenatge al fundador del segell, Leonardo Pavkovic, amb la segona peça meravellosament elaborada, "Mr. MoonJune").

Seguim amb un altre tema, i ara serà el que titula el disc, també compost pel líder Vasil Hadzimanoz....

1.- Lines in Sand     (V. Hadzimanov)     5m42

I de quina manera ha acabat aquest magnífic tema. I quina veu la del percussionista Bojan Ivkovic amb aquesta esotèrica composició del líder d’aquesta banda. Subtilesa i encant és el que té aquesta música que se t’emporta més enllà. I és que un es deixa portar per la música i les seves cadències, melodies i ritmes. El guitarrista Branko Trijic ens recorda que estem en un entorn de Jazz-Rock i de quina manera ho ha fet, coneixent a la perfecció el llenguatge i la tècnica. El líder l’ha seguit ara als teclats, cosa que domina a la perfecció per tècniques diverses alhora que bon gust en el desenvolupament de les seves idees. Al final, la veu etèria ens ha tornat a captivar i d’aquesta subtil manera han acabat el tema que titula aquest projecte “Lines in Sand”, línies a la sorra.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


I seguint amb els comentaris sobre aquest disc....
Incrementat per les seves actuacions que són brillants en substància, concepció i cohesió, el treball al teclat de Hadzimanov és alhora sumptuós i imponent, en tot. El producte resultant és nítid i dinàmic: amb un enfocament concís i una execució que mai falta per a l'ànima, la convicció o la inventiva. Completament captivador, aquest és un treball essencial per als fanàtics dels grans teclats, textures riques i aventures sòniques aventureres, així com el treball en conjunt dens. Explicant l'estil sense pretensions, orientat als ritmes ja introduïts en el seu primer disc per a MJR, "Alive", que per cert ja va sonar en aquest programa.

Segueixo amb més música d’aquest increïble projecte i ara us proposo escoltar el tema tradicional arranjat pel líder....

10.-  Freedom from the past       (tradicional/ V. Hadzimanov)       4m44s

Els aires de la tradició ben bé que els notem, alhora que els de l’orient, tot i no ser-hi gens ni mica Sèrbia. Tot i això, aquestes músiques tenen tot el regust dels Balcans més antics. La mixtura de la modernitat dels instruments, els arranjaments i demés actualitats sobre el tema, no li amaguen la seva autenticitat i tradició. I com, una altra vegada fan evolucionar els temes amb moments àlgids, d’una certa intensitat, amb l’ajut dels instruments més electronificats. I el tema ha acabat de la mateixa manera que ha començat, amb el motiu principal per baixistsa i teclista. Un motiu que serà recurrent i que desenvoluparan amb la resta de companys, essent de nou les percussions imprescindibles per a la consecució del resultat final. Entre mig hi ha un impàs on la guitarra intervé amb una variant del motiu, embrancant-se tots ells en la seva evolució. A la meitat del tema, les músiques siderals estratosfèriques apareixen de nou de la mà del líder i teclista, a base de sintetitzadors. Alhora el guitarrista s’immisceix en aquest concepte sideral i entre tots se’ns enduen al més enllà. El retorn al motiu ens apropa al final del tema, magnífic tema tradicional i millor arranjament de Vasil Hadzimanov.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I acabarem aquest projecte i programa amb el tema dedicat a l’amic Leonardo Pavkovic, com no podia ser de cap més manera, tema de tota la banda Vasil Hadzimanov Band anomenat....

2.- Mr. Moonjune    (V. H. Band)           6m59s

I de quina manera més delicada han acabat aquest tema dedicat al “Boss”, al Jefe, a Leonardo Pavkovic, ànima i cos i tot energia i coratge per tirar endavant aquesta editorial valorada el 2017 entre les quatre millors de tot el món mundial per revistes com DownBeat en el seu 82è Annual Readers Poll. Primera Blue Note, segona ECM, tercera Mack Avenue i quarta Moonjune Records. Crec recordar que en el del 2018 va passar al tercer lloc, o sigui que felicitar de tot cor al Leonardo per aquesta proesa. I seguint amb el tema dedicat a ell, dir-vos que ha començat amb un motiu rítmic i melòdic a càrrec del guitarrista acompanyat per tota la secció rítmica, i que ho han fet a molt bon tempo. Ben aviat s’hi ha afegit el líder amb els teclats eteris, per després, i amb més calma, seguir amb el piano desenvolupant un curtet i delicat solo. Ben aviat el guitarrista s’hi ha afegit, amb d’altres moments delicats entremig, però també amb el motiu principal del tema. Després, més calma, per a poder escoltar clarament el dolç so del saxo tenor de Rastko Obradovic el qual s’ha embrancat en un solo magnífic que ha anat de menys a més, parlant d’intensitat emotiva, aconseguint un crescendo al final, on han aparegut els sons siderals del teclat, el motiu a càrrec del guitarrista, més moments de calma i relax i així encarrilar el camí cap el final del tema, d’aquest magnífic tema dedicat al Leonardo Pavkovic, amb el qual hem acabat projecte i programa. Una abraçada Leonardo.

Espero que us hagi agradat la proposta d’avui dedicada al Jazz-Rock-Progressiu havent escoltat primer el projecte editat per Quadrant Records de Diego Ramos anomenat “3FORCE”, i havent acabat de la manera que ho hem fet amb el segon treball de Vasil Hadzimanov Band per a Moonjune Records anomenat “Lines in Sand”. Sempre és una feina delicada seleccionar les músiques dels projectes i espero doncs que us hagi agradat aquesta selecció que us he fet amb tot el meu cor. Gràcies per compartir aquests moments, i gràcies per escoltar-ho des del blog del programa.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I abans d’acomiadar-me deixeu-me que us recordi el magnífic i únic concert de Jazz que farem a la Sala Xica de La Vicentina el proper 17 de maig, i que serà el de Pere Soto Trio & Benet Palet, amb Pere Soto, guitarra; Curro Gálvez, contrabaix, Enrique Heredia, bateria i el gran Benet Palet, trompeta. Aquesta és una formació feta a mida per qui us parla, car els dos solistes fa més de 25 anys que no toquen junts. Serà doncs una gran retrobada de dos mestres del Jazz,  de la música en general, i molt ben acompanyats per la base rítmica amb contrabaix i bateria.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |