Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem amb la modernitat, la del jazz més actual, i ho farem amb dos projectes molt interessants. Podreu escoltar a Xacobe Martínez Antelo Trio i el seu “Capturas”, autoproduït, amb tot el que això significa. Acabarem el programa amb un disc “trencador”, i que serà el de la gran pianista catalana establerta a Nova York, Eva Novoa. El seu projecte es diu ”Live at Ibeam” i la formació és Eva Novoa’s Ditmas Quartet editat per FSNT. I aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un lloc emblemàtic de la ciutat és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

I comencem amb les músiques, fent-ho amb el projecte del gallec Xacobe Martínez Antelo 


“CAPTURAS”
Xacobe Martínez Antelo Trio

Autoeditat i autoproduït
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Tricky el març de 2019 als Savik Sound.

Xosé Miguélez, saxo tenor
Xacobe Martínez Antelo, contrabaix
Max Gómez, bateria

Totes les composicions són de Xacobe Martínez Antelo.

Aquest és un projecte força interessant amb un plus de sentiment, i que en alguns casos és de melangia. Molt concret en les formes, d’una senzillesa instrumental abassegadora, alhora que per les pròpies composicions, la qual cosa fa que hi hagi una dificultat afegida per omplir els espais. Ells però els omplen amb creativitat i molt bones maneres. Aviat reconeixerem el tarannà del projecte, car hi ha un fil conductor sonor de calidesa, la del solista principal i saxo tenor. Les improvisacions són igualment delicades i encabides en el context del projecte, sense haver d’impressionar ningú. Vuit temes i 45 minuts de molts bones peces i improvisacions, on el tempo mig hi impera, tot hi haver-hi espai per a la calma com en el tema “O clube de fans do último cadàver”, calma obligada, és clar. Més calma és la de la quasi balada “Nada novo baixo o sol”, imbuïda també d’un sentiment així com de manca d’esperança o de estar de tornada de tot. Amb “Mr Scullard” ens trobem de nou amb la melangia sonora i càlida del saxo tenor en un tema íntim. Amb el track segon, “Conciliade malditos”, ens trobem amb un tema on el concepte rítmic i solo del baterista domina en quasi tot el tema. El tercer track, “Non alimenten ó Troll”, té un caire melòdic repetitiu que ens allunya de la melangia, tot i ser el so del tenor el que segueix omplint-nos de calidesa, alhora que la profunditat del so del líder i contrabaixista. Amb el cinquè track “O precariado”, tenim encara un tema en l’ona melòdica i sentimental de la majoria dels temes. Els canvis estilístics també hi són, i així és que tenim el darrer track del disc “Déixao ir”, més vital per ritme quasi beat i també per melodies i improvisacions, la del solista al saxo tenor. I el primer track “A política lingüística de Alberte”, és el més vital, rítmicament parlant, i no sé si per contents sobre aquesta política lingüística. Esperem que sí, tot i ja intuir que a Galícia, i sota les “urpes” del “PP”, no hi pot haver llibertat per a les “altres” llengües.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic músic i contrabaixista: http://www.xacobemartinezantelo.com/

I comencem amb les músiques del projecte de Xacobe Martínez Antelo i ho farem amb el tema anomenat....

4.- O clube de fans do último cadàver   (XMA)          6m48s

I de quina manera ha anat agafant energia i dinàmica aquest tema, farcit com tots el del projecte del més increïble dels “Grooves”. No hi trobareu swing, la qual cosa no trobarem en falta, car, no és aquesta la història d’aquest projecte. Un tema que ha anat derivant per diversos estats d’ànim, acabant suaument, de la mateixa manera que ha començat. Els inicis però els ha marcat el baterista i els seus suaus redobles i la intro feta amb el saxo tenor i líder al contrabaix. De fet, no s’acaba d’albirar la melodia del tema, i si més aviat s’entén que tot forma part  d’un concepte global. En Xosé Miguélez desenvolupa el seu solo sense notar cap separació del tema i la impro. El seu concepte melòdic es va ampliant alhora que la intensitat i energia. Els arpegis dominen la impro, fets però en el mateix context sonor, melòdic i seguint un fil conductor, el del seu llenguatge. L’èxtasi final on hi arriba de manera natural, ens situa de nou amb els redobles suaus del bateria i les dues notes lligades del saxo tenor, fetes en la tonalitat menor de tot el tema, acabant-lo delicadament.

Doncs sembla que el Xacobe és un músic força actiu amb diversos projectes vius, amb els quals hi participa com a líder o com a company de formació. Amb alguns d’ells ha editat discos com és el cas de Sumrrá. D’altres projectes són els de Chanze i Martelo, i un darrer on sembla estar dedicat a les seves improvisacions, Improvisación dirixida. El que sí és clara, és la seva aposta per la llengua, pel gallec, en tots els seus projectes, la qual cosa podem constatar tot i llegint els títols de les seves composicions (també en anglès) i els textos explicatius del compacte. Pel que fa a la seva discografia, comptem 14 compactes des del primer Sumrrà fins aquest darrer Capturas, la qual cosa ens indica la seva aposta per la producció, composició i finalment presència en aquest el nostre món del jazz, en aquest cas, jazz contemporani i d’autor peninsular.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns també amb una magnífica Jam Session.

Seguim amb els temes una mica més vitals, i ara us proposo escoltar el cinquè track d’aquest disc de Xacobe Martínez Antelo anomenat....

5.- O precariado     (XMA)          6m31

Doncs ben al mig del tema hem pogut escoltar el solo del líder al contrabaix, i notar de quina manera més percussiva ens l’ha fet. Notes molt ben marcades i pautades, rítmiques i per descomptat seguint el fil conductor harmònic del tema. Molt bon solo el del líder, i també després els “quatres” del baterista Max Gómez amb el saxo tenor Xosé Miguélez, per finalment retrobar la melangiosa melodia dels inicis i així acabar el tema, suaument. I sí, el tema ha començat amb el contrabaixista marcant les notes “guia” del tema i afegint-s’hi el so dolç del saxo tenor amb aquesta preciosa melodia. Una vegada acabat el tema, Xosé ha iniciat el seu reeixit solo, sempre ben recolzat per la consistència del contrabaixista i els redobles i demés del baterista, amb alguna espurna de “swing” fins i tot. Trobo que la màquina rítmica dels dos, es complementen a la perfecció, cadascun d’ells amb la seva particular manera de tocar. I el solo del líder, comentat a l’inici, i els “quatres” del baterista i saxo tenor, i al final, el final. Magnífic groove el d’aquest “O precariado”.

Doncs resulta que el Xacobe és tot un llicenciat en “Ciències Polítiques i Socials” per la Universitat de Santiago de Compostela. Alhora que músic, ell es defineix com un “Activista Cultural”, i de ben cert que així ens ho sembla per com potencia la seva llengua i no només de ben segur. Estudis de música, (piano, solfeig, contrabaix), seminaris de Jazz, seminaris de “Sound Painting”, participà també en el “XIII Jazz Meeting” a Helsinki. Ha assistit a màster classes de mestres com Niels-Henning Ørsted Pedersen, Ronan Guilfoyle, David Friesen, Dennis Irwin, Javier Vercher, Peter Bernstein, Mulgrew Miller, Alvin Queen, Jesús Santandreu, etc..

I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts. I ara ja ha començat la temporada de concerts gratuïts fora de l’Auditori, i aquest diumenge vam poder veure i escoltar a Gabriel Amargant Trio. Al migdia, i ben asseguts amb refrescos i tot, escoltant alguns dels millors grups de Jazz. El diumenge vinent, ens hi trobarem amb el Sergi Sirvent Octopussy Cats.


I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I ara us proposo escoltar el tema més beat del projecte, el darrer track del disc, força interessant i anomenat....

8.- Déixao ir            (XMA)          5m21s

I de quina manera han canviat les “tornes” rítmiques amb aquest tema amb aires del món del rock, tot i que força modern, i parlo pel concepte i línies bàsiques marcades pel líder i contrabaixista. Sembla ben bé que aquest vulgui ser una mena d’homenatge a algunes de les “mogudes” on hi ha participat. I és que en el seu “CV” hi ha una bona mostra de participacions en projectes del pop-rock com varen ser amb grups com Rumorosos, 3 pies, Clan Moriarty etc. El tema comença amb aquest “lick” o “motiu prinicipal” fet per ell mateix al contrabaix, motiu que romandrà durant tot el tema. Es nota perfectament com passa d’una part de l’estructura a una altra, allò que diem la A, i la B, aquesta darrera també anomenada “el pont”. En Xosé Miguélez ha cavalcat sobre aquestes notes fent la melodia a base d’unes notes llargues, amb un caire senzill, com són la majoria de temes del món del pop-rock. Ell mateix ha iniciat els solos, ben recolzat pels seus companys, motiu permanent del líder i el bon fer i delicat del baterista Max Gómez, magnífic aquest també per com marca el tempo i per com desenvolupa els seus redobles, fets, tot s’ha de dir, amb una gran suavitat. El líder mateix ha fet el seu, també magnífic, seguint el tarannà del motiu i desenvolupant-lo amb una demostració de creativitat, bon gust i tècnica, seguint amb el concepte rítmic del tema i motiu principal, el qual torna i ja per acabar el tema, de nou amb les notes llargues del saxo tenor.

I en Xacobe ha estat o encara és contrabaixista en formacions d’arrels populars com les Mercedes Peón, Marful, Banda Baliza, etc, i amb moltes del món del Jazz com són S.E.M. Big Band, Imaxina Jazz Orquestra, dirigida per Abe Rábade, Roberto Somoza, Alberto Conde i Baldo Martínez. Ha estat contrabaixista de Marcelino Galán Quartet, amb Raynald Colom i Marc Ayza, també de Terela Gradín Quartet, alhora que de les formacions liderades per ell en format trio, com aquesta, però també en quartet i quintet. Ha enregistrat una trentena de discos, entre els propis i les col·laboracions. En l’àmbit de la docència, dóna classes de contrabaix, baix elètric, i demés teories en diverses escoles de música o conservatoris. Pel que fa a premis rebuts, n’ha rebut pels seus treballs discografics rebent el 2008 el premi a millor disc de Jazz español per Sumrrá 3 en viu, per “Cuadernos de Jazz”. Els de “All about Jazz” van premiar-lo el 2015 com a milor disc de jazz pel treball amb Sumrrá V Journeys. En Xacobe em va fer arribar el seu extens CV, en gallec, i jo he fet el que he pogut, i espero no haver canviat el sentit de les frases i el seu significat. En fi, que és tot un crac.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I nosaltres acabem ja el projecte del Xacobe Martínez amb el primer track del disc, tema anomenat...

1.- A política lingüística de Alberte         (XMA)          6m08s

I el primer tema, que sovint presenta el projecte ens ha semblat també força impressionant. Uns aires clàssics semblen volar-hi barrejats amb diversos canvis rítmics. Una concepció, la de les notes llargues del saxo tenor, que semblen ser també una mena de “Leit Motiv” de tot plegat. I és que les melodies com a tals no semblen ser el que més li importi al líder, i sí en canvi l’aspecte rítmic, base per a desenvolupar els posteriors solos. Les notes llargues del saxo acaben d’omplir l’aspecte melòdic del tema amb les notes del contrabaix i el rítmic, amb el bateria per sota fent de coixí. Tot i així, el tema ha començat amb una melodia que ens ha recordat el món clàssic com he dit abans. I quina gràcia, la de mixturar les notes llargues del saxo tenor amb les notes tan curtes del contrabaix, sembla ser a base de tresets de corxeres, jo diria. Molt maco el resultat, i ideal per després seguir el Xosé desenvolupant el seu melòdic solo. Ens ha agradat força la manera com soleja, sense fer escarafalls ni súper ràpides idees, i sí en canvi, fer-ho seguint el concepte melòdic i sobretot, el rítmic del tema. El líder s’hi troba sol, com un “mussol” fent els seus tresets a tot drap, i sovint per sota, les escombretes del baterista. Xacobe ens ha semblat un gran contrabaixista alhora que compositor d’un món personal clarament identificat. En els seus solos sempre ha mostrat una gran tècnica i afinació, alhora que recursos de tot tipus. Al final, Xosé retroba la melodia amb aires clàssics per acabar el tema, i projecte. Ja m’havia dit el Santi Molina, company que fa la “Montaña Rusa”, que aquest era un molt bon projecte, i tenia tota la raó.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

I després d’aquest magnífic i personal projecte del Xacobe Martínez Antelo crec que és un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset....
..................................
Gràcies Teresa per les teves històries i per com ens les expliques.

I acabarem el programa amb el magnífic projecte de Eva Novoa, però abans...

Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs sí, acabem el programa amb el projecte....


“LIVE AT IBEAM”
Eva Novoa’s Ditmas Quartet

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 556
Enregistrat per Jeremy Loucas  el 29 de juliol de 2016 al Ibeam Brooklyn.
Mesclat i masteritzat pel mateix Jeremy al Sear Sounds de New York.
Produït per Eva Novoa
Productor executiu, Jordi Pujol Baulenas.

Michael Attias, saxos alto i baríton en #2
Eva Novoa, piano
Max Johnson, contrabaix
Jeff Davis, bateria

Totes les composicions són de Eva Novoa.

Doncs ara farem un salt estilístic endinsant-nos en un projecte encabit en el jazz més actual i en l’Avant-Garde” com a concepte. Més de quaranta minuts d’una música que no us deixarà impassibles i amb vuit composicions de la pianista barcelonina. Eva sempre ha sentit una particular predilecció per la investigació estilística, la qual cosa ja hem constatat en anteriors programes on l hem posat els seus projectes. Aquest però és una passa endavant més agosarada. No hi trobarem el “swing”, car, quan els músics dels 50s-60s del segle passat van endegar aquest nou concepte, precisament el que volien evitar, apartar, era això. Aleshores encara es ballava el jazz perquè tenia el “swing”. Els músics del Bebop ja no volien que es ballés la música que ells tocaven, i més endavant amb l’Avant-Garde això ja va ser impossible per l’absència total del swing. Tot i això que us acabo de dir, el cinquè tema del projecte, “Walk on the Moon”, el més viu a més a més, té tot el “Groove” necessari i adequat, i fins i tot hi trobarem “Swing”. Serà l’únic, però. El sisè track, “Lines and Dotes”, situat en l’entorn dels espais sonors i simbòlics del més llunyà Japó, ens mostra una Novoa íntima i meditativa, imbuïda per les filosofies orientals. El primer track del disc, “Dejà Vu”, ens situa en una mixtura de músiques clàssiques i concepte minimalista dels espais rítmics i sonors, com si de Frederic Mompou es tractés. En el quart track, “Yela”, la melodia denota camins diversos, i el concepte sembla canviar passant per diversos estadis rítmics i melòdics, o “a-melòdics”. El segon track “Enough” és una reafirmació del concepte “avant-garde” amb el so punyent del saxo baríton i absència melòdica. I finalment, amb el tercer track, “Why you Here”, torna a incidir en el concepte dissonant. L’aspecte meditatiu hi torna a aparèixer i la seva constant recerca la fa retrobar sempre nous espais sonors.

Doncs res, som-hi amb aquest projecte trencador i així és que us proposo escoltar....

4.- Yela        (Eva Novoa)           8m15s

Doncs ja heu pogut constatar el canvi estilístic. Els ritmes continus ja no hi són i aquí ens trobem amb diversitats de tots tipus. El concepte “Avant-Garde” és la base de tot plegat. Creativitat al més alt nivell i sobretot llibertat. Hi ha un “substrat” rítmic canviant i tot hi haver-hi “un tema”, una melodia amb la qual han començat i acabat el tema, aquest ha evolucionat vers les més diverses altures. El so fresc i atrevit del saxo alto, Michael Attias fregant els aguts constantment, ens ha mostrat les infinites possibilitats existents en la improvisació musical. La infinitud de la música, per les notes i ritmes, la fa ser una de les arts amb més projecció de futur. No s’acaba mai, l’infinit. Com ha anat evolucionant el solo del saxo alto, d’intensitat, d’emocions, de conjunt. La líder l’ha seguit de manera natural. S’hi ha afegit i tots ells han anat igualment improvisant en una mena de catarsi col·lectiva fins arribar a la solitud del solo del contrabaixista Max Johnson. Magnífic solo d’aquesta mestre del qual li hem posat treballs en anteriors programes. Després de nou, la melodia, que sí reconeixem per fer-la plegats piano i saxo alto, i així acabar el tema. Bona introducció a les músiques “Avant-Garde” d’aquest projecte. Espero que seguiu amb mi fins el final.

"La pianista barcelonina Eva Novoa va estudiar a Nova York i als Països Baixos abans de tornar a establir-se a Nova York i tocar amb Sara Serpa, Billy Mintz i Tom Rainey. El Ditmas Quartet és un vehicle constant per a les seves composicions, sis làmines, sis temes de freebop, com recordant els primers treballs de Cecil Taylor i Paul Bley. Sembla que (gairebé) tots els camins condueixen a o vinguin de Thelonious Monk. Live at IBeam és una bona representació (la qualitat de la gravació és excel·lent) d'una banda d'avantguarda en alça". Això i molt més va dir Mark Keresman  el setembre de 2018, per The New York City Jazz Record. I això i més coses podreu trobar a l’enllaç de la pàgina web del disc d’Eva Novoa.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Escoltem ara el segon track del disc, amb l’anomenat...

3.- Why You Here   (Eva Novoa)           7m52s

Doncs sí que hi reconeixem a Thelonious Monk en aquest tema, i no en l’aspecte rítmic i sí per la cadència harmònica i per com Eva manipula el piano.
Magnífic tema i com ha anat derivant cap a camins potents, i ja quasi al final amb una demostració solista del baterista Jeff Davis, tot i no abandonar mai el concepte col·lectiu d’improvisació. I és que ha començat amb els aires “Monkians”, canvis rítmics i demés meravelles. Poc a poc han anat endinsant-se en les propostes de la líder, i primer amb ella al piano a lo Monk, i després ja amb més aires de Cecil Taylor per sons i percussions, però també amb els seus propis aires, els de la líder Eva Novoa. La conjunció d’ella amb el saxo alto Mattias, alhora amb el contrabaixista Johnson, ara amb l’arc fregant el contrabaix, tot això conjuminat amb el baterista, creatiu i canviant, fa que el tema evolucioni i a cada moment sigui quelcom de diferent. El saxo alto arriba als sons súper aguts en una mena d’escridassada sonora tot i recordant-nos a Ornette Coleman i acabant-lo de manera delicada i suaument. I quins canvis i evolucions que hem viscut amb aquest tema d’Eva Novoa.


Eva Novoa va néixer a Barcelona on va començar els seus estudis de piano als 10 anys. Va estudiar Jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) on es llicencia en Piano Jazz. El 2005 va viatjar per primera vegada a Nova York on va formar part de diversos seminaris a l'escola de Ralph Alessi SIM (School for Improvisational Music). El 2005 Eva es trasllada als Països Baixos on va estudiar al Koninklijk Conservatorium, Conservatori superior a l'Haia (Bachelor en Jazz Piano, Màster en Composició de Jazz beneficiària d'una beca completa del Ministeri holandès d'Educació, Cultura i Ciència). En aquest mateix conservatori, va treballar com a professora de piano al Departament de Jazz el 2012. Part de la seva biografia extreta de la seva pàgina web.... http://evanovoa.com/#home-section

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Pere Soto Trio & Benet Palet que serà el 17 de maig. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

I acabem el projecte d’Eva Novoa amb el tema més impactant del disc, rítmicament parlant i que serà el

5.- Walk on the Moon       (Eva Novoa)           5m49s

I és que els aplaudiments finals ens recorden que aquest és un projecte enregistrat en viu al mateix estudi de gravació, i per tant sense preses alternatives, fet a la primera. Sorprenent, impactant, i com ha anat evolucionant també, primer amb tot el quartet desenvolupant el tema per després i quasi a la meitat, trobar-nos amb un excel·lent solo a contrabaix del Max Johnson, grandíssim i llarg solo d’aquest músic i contrabaixista. Però és que després d’ell, el baterista n’ha fet un altre de també increïble, tot i que no tant llarg. El “walking” del contrabaixista ens ha recordat que potser estem situats en un “swing” tot i que més que això, on estem ara, és a tope de “Groove”. Una altra magnífica improvisació de la líder tot i recordant-nos que molt de tot això, i sobretot de com i què del piano ve de la mà de Monk. Ella hi barreja també coses seves, de Paul Blay, de Cecil Taylor, i demés. Incidint en el solo del contrabaixista ens ha semblat increïble, i ens recorda el projecte anterior on també n’hem escoltat un, en Xacobe Martínez. Entre ells dos hi ha però estils diferents i formes de tocar-lo, tot i que l’aspecte rítmic els agermana força.

En el llibret interior del compacte, Eva fa un repàs de tot plegat, del seu quartet, del perquè el va voler enregistrar en viu, del perquè fer-ho amb el Jeremy Loucas, tècnic de so que ja va enregistrar anteriors treballs amb ella. Es coneixen mútuament a la perfecció i ell coneix molt bé les músiques d’ella. De com sona, de la qualitat de fer-ho enregistrant-ho amb una cinta magnètica i per tant enregistrament analògic, dels increïbles micròfons i material electrònic divers utilitzat pel tècnic, ell mateix essent-ne qui ho va mesclar i masteritzar tot. De com de diferents són les músics depenent dels moments, espais, dies, tot i fer-ho amb els mateixos músics. Del perquè enregistrar-ho a la primera, sense edicions posteriors, mantenint-ne la més pura essència del directe. En fi, que fa una anàlisi acurada i molt ben explicada de tot plegat, i de la qual jo us n’he fet un petit resum. L’assumpte és que per poder-lo escoltar amb la màxima qualitat, llegir-ne els textos i gaudir-lo les vegades que vulgueu, el que heu de fer és adquirir-lo entrant a la pàgina web del disc que ja us posaré al blog. Deixem doncs aquest projecte i amb ell hem acabat el programa d’avui, i dir-vos que....

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I sí, ja hem acabat el programa d’avui i us recordo que hem escoltat un parell de magnífics projectes, primer amb el “Capturas” de Xacobe Martínez Antelo Trio i que hem acabat amb el molt sorprenent “Live at iBeam” de Eva Novoa’s Ditmas Quartet. Espero que us hagi agradat la selecció de les músiques i les diverses explicacions fetes amb l’ànim d’ajudar a la comprensió i també amb el de fer-vos coneixedors de qui són els músics que hi ha participat.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |