Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic, i aquesta vegada amb dos projectes on repassen els vells estàndards i de dues de les editorials que ens donen suport. El primer treball serà la darrera obra mestre de Jordi Rossy aquesta vegada a trio, tot i canviar d’instruments ell i el seu amic Nat Su, disc anomenat “Who Cares?”, amb Rossy-Su-Girod 3 Trios, editat per Fresh Sound Records. Acabarem amb el magnífic treball de Sebastian Chames anomenat “Reminiscing the Unknown Masters”, disc editat per Youkali Music, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs comencem ja amb el projecte de Fresh Sound Records anomenat..


“WHO CARES?”
Rossy- Su-Girod 3 Trios

Editat per Fresh Sound Records        FSR-CD 5104
Enregistrat, editat i mesclat per Adrian Mateos el 2 de desembre de 2018 al Bon Repos.
Masteritzat per David Casamitjana.
Produït per Jordi Rossy.
Productor executiu Jordi Pujol.

Jordi Rossy, vibràfon i bateria
Nat Su, saxo alto i bateria
Dominique Girod, contrabaix

Tots els temes són composicions del The Great American Song Book”, o sigui “estàndards”. Aquest és un projecte que vaig veure a Sinestesia on el mateix Jordi me’l va donar. Ja tenia ganes de posar-vos-el i ara que li he trobat la parella adequada el podreu escoltar. Nou temes magnífics d’alguns dels millors compositors americans i amb quasi una hora d’excelsa música. Aquest és un projecte on impera el tractament viu del tempo on només hi ha un parell de precioses balades com són “Pensativa”, de Clare Fisher, i el tema de Cole Porter on el contrabaix té una preeminència important, anomenat “Every Time We Say Goodbye”. El swing a mig tempo apareix amb els magnífics “Everything I Love” de Cole Porter, i el “That Old Feeling” de Sammy Fain. Més viu i també de Porter és el “I Concentrate On You” aquest amb un ritme un tan “latin”. Amb el darrer track, i de nou amb un magnífic Swing tenim el “Who Cares” del gran George Gershwin i també tema de Burton Lane anomenat “On a Clear Day”. Ja més vius són els dos temes restants, el primer track i també de Lane, el conegut “Old Devil Moon” i el més viu de tots, el de Jerome Kern, “The Song Is You”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/jorge-rossy-nat-su-dominique-girod-albums/46533-who-cares-digifile.html

Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic disc on gaudirem d’allò més amb el tema anomenat..

2.- Everything I Love         (Cole Porter)          5m37s

Aquesta és una cançó que Porter va fer el 1941 i Dina Shore es va encarregar d’enregistrar ben seguit. És un estàndard que ha enregistrat força gent, tot i que no és dels més interpretats, actualment, en Jam Sessions i inclòs en treballs, com sí ha fet aquest trio de mestres. Paul Desmond, Glen Miller Orquestra i demés ho van fer també, i la llista seria molt llarga, de ben segur. Tema interpretat pel Jordi al vibràfon, Nat-Su, bateria i sempre al contrabaix, el Dominique Girod. Hem començat amb el swing a tempo mig, deixant de banda avui les balades, amb l’ànim de passar una bona estona recuperant el sentit del ritme i passar-nos-ho la mar de bé escoltant aquest trio de mestres. De moment hem pogut escoltar quina llarga i magistral improvisació ens ha fet el Jordi al vibràfon, després d’haver exposat el “tema” en tota la seva melodia, tema aquest sí de 32 compassos i estructura ABAC. Jordi sembla haver assolit un alt nivell interpretatiu al vibràfon amb un domini total del llenguatge aplicat a la improvisació. Toca amb dues masses, així és que bàsicament l’utilitza com a instrument solista. El solo de Girod al contrabaix ha estat igualment impressionant, seguint fil per randa els canvis harmònics de l’estructura, fent-lo força melòdic i amb bon pulsió rítmica. Després d’ell, de nou el tema per acabar aquesta primera aproximació a la música d’aquest trio de mestres.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb un punt de “Latin” amb el tema també de Porter anomenat...

8.- I Concentrate on You   (Cole Porter)          7m07s

Cole Porter va fer aquest tema per incloure’l a la pel·lícula de 1940 “Broadway Melody of 1940” amb Fred Astaire, Eleanor Powell, etc, amb aquesta cançó de Porter però també amb temes com Begin the Beguine. Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Mel Tormé i molts més la van interpretar i encara se segueix interpretant, com és el cas. Al 1974 Lee Konitz i Red Mitchell van fer un disc dedicat a la música de Cole Porter anomenat així “I Concentrate on You: A Tribute to Cole Porter”. Ara recordo que Clara Luna li professa també una autèntica devoció. El trio ha estat format per Nat-Su, saxo alto; Dominique Girod, contrabaix i Jordi Rossy, bateria. Han començat el tema amb una introducció per després entrar de ple en la melodia del tema, un tema amb una estructura força complexa amb 64 compassos i amb la forma ABCD, gens habitual, farcida d’acords i força complicada per improvisar. Qui primer ho ha fet ha estat el contrabaixista, només acompanyat pel Jordi marcant aquest ritme així com trencat. Difícil per a un músic, l’haver d’improvisar sense tenir referències harmòniques la qual cosa vol dir que té tota l’harmonia ficada dins el seu cap. I és que tenen un cervell privilegiat, aquests tres, i tots els músics professionals que fan això que és tan difícil. Però és que a més a més en Girod ha fet dos “chorus” del tema improvisats i no fent el mateix, precisament. Tros de mestre. Nat-Su l’ha seguit amb la seva improvisació, magnífica per cert, amb un so força dolç el del seu saxo. Dolç i amable com ell, a qui vaig poder saludar el dia que presentaven aquest projecte al Sinestesia. Curiosament, al final de la seva improvisació hi ha tornat amb la melodia, i així reconèixer el fina, havent-lo acabat amb una mena de “Turn Around”. Magnífic tema i interpretació d’aquests tres mestres, amb el Jordi fent el paper estricte de ser “només” la màquina rítmica, amb en Girod, és clar.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


Recuperarem el swing, ara amb el tema de Burton Lane anomenat...

3.- On a Clear Day           (Burton Lane)         5m47s

Un tema que inicialment va ser escrit a un tempo mig fast i que cantada el 1966 per Frank Sinatra, la va reconvertir a una delicada balada. Posteriorment va ser Barbra Streissand a la pel·lícula de 1970 amb el mateix títol i feta amb Ives Montand, on ella mateixa la cantà d’una espectacular manera, també a tempo de balada. Els nostres herois ho han fet a un tempo més viu i amb un swing memorable, gràcies al “walking” de Girod i als diferents estris de la bateria de Jordi. Nat-Su ha introduït la melodia amb els altres dos i ell mateix ha estat qui ha encetat les improvisacions. Magnífica passejada per l’estructura que tampoc és massa típica, la de 34 compassos i de la forma A(16)B(8)C(10). Per a tots nosaltres ha estat tot un plaer descobrir a aquest magnífic saxo alto suís amb arrels a Camerún. Magnífic melodista en les seves impovisacions, cosa no gens fàcil. Qui fa estona que ho fa també és el Dominique Girod, contrabaixista excels, també suís, el qual ens ha sorprès també molt gratament car la seva concepció rítmica en els solos és magnífica alhora que la seva tècnica i concepte melòdic. Jordi ha fet uns “quatres” amb en Nat-Su gaudint també amb el seu gust i delicat control dels estris de la seva bateria, participant quasi en un segon pla, deixant el protagonisme als seus companys, de conservatori i de projecte, i també de petit tour per casa nostra. I és que una de les moltes virtuts de Jordi Rossy és la seva generositat.  

"Aquí hi ha tres trios en un (d'aquí el nom del grup), Jorge Rossy i Nat Su són multi-instrumentistes. Ja fa temps que admirem al primer, baterista conegut entre els més grans de la nostra era havent tocat amb Brad Mehldau i Wayne Shorter, sabem que recentment ha fet diversos discos al vibràfon, instrument que toca cada vegada més. Mentre Nat Su, nascut suís però de pare de Camerun, és saxofonista i també baterista, deixeble de Lee Konitz i Dave Liebman, havent après dels dos, el tercer home és el contrabaixista Dominique Girod (suís també i ex alumne de Jean-François Jenny-Clark), al voltant del qual han fet les diferents organitzacions orquestrals. Jorge Rossy viatja regularment a Suïssa on ensenya, així és que la complicitat d’aquests tres músics no és nova i s'endevina quan s'escolta aquest disc que no es pot reduir a un disc de jazz estrictament. En un repertori bàsic d'estàndards ben triats, la qualitat de la música és sempre superlativa, independentment de les formes (saxo-contrabaix-bateria, vibràfon-contrabaix-bateria, saxo-vibràfon-contrabaix). Per al delit de l'escolta s'agregarà per a molts el plaer d'escoltar un saxofonista del qual sabem molt poc."
Philippe Vincent (maig de 2019) Revista de jazz

I acabarem aquest magnífic projecte amb el tema de Jerome Kern

6.- The Song is You                    (Jerome Kern)        5m14s

Una cançó composta el 1932 per Jerome Kern i lletra del gran Oscar Hammersteim II escrita pel musical Music on the Air. El 1934 va aparèixer, en format instrumental a l’inici de la pel·lícula amb el mateix nom. Cançó que finalment es va associar a Frank Sinatra, per cert, com tantes altres que “La Veu” es va fer seves. Ell mateix la va enregistrar a Los Angeles el 1958, a tot swing, amb una Big Band dirigida per Billy May. Tema aquest força interpretat per quasi totes les veus, femenines i masculines, i instrumentistes del segle passat, com per exemple Chet Baker, entre un miler, i que en aquest segle també interpreten força músics. Els nostres herois l’han tocat a tope de tempo i swing, amb un increïble “walking” de Girod alhora que la delicadesa de Jordi a la bateria, sempre ell, sabent estar en un segon lloc, i ho dic per com controla el volum del seu instrument. Un tema de 64 compassos amb l’estructura AA’BC, tampoc massa habitual. Nat-Su ha fet la melodia del tema sencer i s’ha abocat a fer la seva improvisació sense aturar-se a prendre un cafè. Hem pogut escoltar-lo abastament i gaudir de la seva sonoritat, un tant fosca per un saxo alto però preciosa. Amb una demostració fefaent de la seva tècnica alhora que bon gust interpretatiu amb tot el seu discurs coherent, melòdic, sobretot, i també farcit de creativitat.  Després del seu primer chorus, ha fet uns “vuits” amb el Jordi copsant de nou la mestria del nostre estimat i generós amic. El retorn a la melodia ha estat aplanat el camí cap el final d’aquest gran tema de Kern i tan increïblement interpretat pels nostres tres mestres Rossy-Su-Girod.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi. I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I després d’aquest magnífic projecte d’aquest trio d’amics i companys de Conservatori a Suïssa sembla un bon  moment per escoltar el  micro conte de Carme de la Fuente.....
....................................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el context musical amb els teus contes.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

Doncs acabarem el programa d’avui amb el disc d’aquesta editorial de Madrid amb la qual tenim també una molt bona relació. El disc s’anomena...


“REMINISCING THE UNKNOWN MASTERS”
Sebastián Chames

Editat per Youkali Music           Youkali 165
Enregistrat per Michael Brorby als Acoustic Recording, Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Mario Barreiros.
Produït per Sebastián Chames
Distribuït a Espanya per Youkali Music, SL.

Steve Nelson, vibràfon
Greg Tardy, saxo tenor
Sebastián Chames, piano
Curtis Lunday, contrabaix
Willie Jones III, bateria

Aquest és un projecte on la barreja de temes propis del líder i d’altres mestres, compositors desconeguts, com diu el títol del disc, és el quid de tot plegat. De fet, dels 10 temes la meitat són de Sebastián Chames. Més d’una hora de magnífiques músiques on escoltarem també cinc temes estàndards no massa coneguts. Sempre us presento el projecte, els temes, segons el seu tempo, començant pels tipus balades i creixent fins els més vius. En aquest però, us presentaré els temes segons la configuració de les diverses formacions que ens hi trobarem. Així doncs, amb formació de trio base de piano, contrabaix i bateria tenim el vuitè track de Cole Porter anomenat “Every Time We Say Goodbye” que per cert hi era també en el projecte anterior i que no hem escoltat. A quartet de trio base i vibràfon tenim el track quart “Blues All The Time”, del vibrafonista Steve Nelson. A Quartet de trio base amb saxo tenim el cinquè track, el preciós “Laura” de Johnny Mercer i el novè de Greg Tardy anomenat “Hidden Light”. I amb tot el quintet tenim la resta de temes, tots del líder. 1er track, “Missing File in Abuja”, 2n track, “Adrian the Tiger”, el 3er, “Broken Swing”, el 6è, “Non-Binding (Means a Lot), i el 7è, “The Landing”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/570-sebastian-chames-reminiscing-the-unknown-masters

Comencem doncs amb les seves músiques i així és que us proposo escoltar la preciosa balada de l’Steve Nelson anomenada...

4.- Blues All the Time        (Steve Nelson)        8m25s

Resulta doncs que l’Steve Nelson va enregistrar aquest tema en el disc del mateix nom el 2009 amb el gran i ja malauradament desaparegut Mulgrew Miller. O sigui que sembla força evident que Sebastián l’hagi volgut incorporar en el seu projecte. Una preciosa balada per començar el projecte de Sebastián Chames i que el compositor ha brodat a la perfecció. La formació a quartet, amb el trio base i el vibràfon, ha estat l’encarregada de la seva execució. Un so nítid, clar, brillant pel so del vibràfon, i relaxada interpretació, ens ha acaronat les oïdes ja des dels inicis. La melodia és preciosa, i la improvisació del mestre americà del vibràfon ha estat magnífica, amb un delicat swing alhora que gust per la recerca d’una nova melodia. El líder Chames l’ha seguit, igualment amb tota la seva delicadesa i magnífica interpretació, la d’aquest pianista potser no massa conegut a la pell de brau. Una pulsió càlida, amb tot el swing als seus dits, executant la improvisació de manera pausada com tot el tema és, i acabant-la retornant a la melodia dolçament. El contrabaixista Curtis Lundy ens ha mostrat tot el seu saber i de quina manera ho ha fet. El canvi a la B es reconeix i així també tota la seva interpretació segueix clarament l’estructura del tema, fent-ho també melòdicament. El compositor sembla haver recuperat la melodia en la segona passada pel pont, la B, per finalment acabar amb melodia i tema, preciós, per començar el projecte de Sebastián Chames.

"Reminiscing the Unknown Màsters" és el quart àlbum del pianista i compositor d'origen argentí SEBASTIÁN CHAMES. Com en ocasions anteriors aquest disc s'ha gravat a Nova York i compta amb una formació de primer nivell de l'escena del hard bop d’aquesta ciutat amb Steve Nelson, referent del vibràfon, membre de les bandes de Mulgrew Miller i Dave Holland i assidu col·laborador d'innombrables estrelles com Grant Green o Kenny Barron; també amb Curtis Lundy al contrabaix, qui ha tocat al costat de llegendes com Johnny Griffin, Betty Carter o Pharoah Sanders. A més, en aquest àlbum, Chames, torna a comptar amb Greg Tardy al saxo tenor i Willie Jones III a la bateria amb els quals col·labora des de fa anys. El primer ha estat membre de les bandes de Elvin Jones i d'Andrew Hill durant llargs períodes, compta amb dotze discos com a líder i un recent treball a duo al costat del mític guitarrista Bill Frisell; per la seva banda, Willie Jones III, ha estat membre de les bandes de Cedar Walton i Roy Hargrove i músic de Herbie Hancock, Sonny Rollins, Hank Jones o Horace Silver, entre d'altres, compta amb set discos com a líder i el seu propi segell discogràfic WJ3.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

Seguim ara amb més marxa tot i començar delicadament el tema de Sebastián Chames anomenat...

1.- Missing File in Abuja    (S. Chames)           7m07s

I quin tros de tema que ens ha fet el líder Chames, a tot swing, ara amb el quartet a trio base i saxo tenor de Greg Tardy. Un tema amb alguns canvis rítmics, com heu pogut constatar i on hem pogut escoltar i gaudir amb la mestria d’aquest gran saxo tenor. Els inicis han estat delicats, amb una preciosa introducció al tema a càrrec del líder i compositor a piano solo. El canvi rítmic per entrar ja en la melodia del tema a càrrec del saxo tenor, ha estat molt interessant. El tema mateix té una estructura gens clàssica, res a veure amb les típiques de 32 compassos i forma AABA. Us deixo a vosaltres el plaer de descobrir-la. Fins i tot hi ha una baixada de mig to que ens situa en la improvisació del líder i pianista. El concepte rítmic del tema és primordial, passant al “Swing” i retornant als ritmes més trencats, essent tot una demostració de control rítmic del baterista Willie Jones III. La improvisació del líder ha estat aclaparadora inclòs el canvi de to final. Tema aquest a quintet, amb vibràfon també, amb la formació al complet. Nelson apareix fent un chorus del tema també improvisant i afegint colors als ja existents. Tardy al tenor, ens mostra el seu tarannà potent amb algun record puntual per en Gato Barbieri, però bàsicament amb un discurs propi perfectament executat. Modernitat evident i fraseig magnífic el d’aquest mestre del saxo tenor. Al final, retorn a la melodia principal, execució d’un chorus del tema i final, inclosos els canvis de to. Magnífic i delicat final.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.


I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Seguim ara amb una versió força viva de tempo d’una de les més precioses cançons anomenada...

5.- Laura      (J. Mercer & D. Raskin)    7m30s

I quina reposició han fet els nostres herois d’aquesta, una de les més precioses balades, “Laura”. Una, entre tantes, de les versions que es van fer va ser la de Clifford Brown amb tota una secció de cordes en el seu disc del 1955, Clifford Brown with Strings. Una súper balada a tempo slow, com quasi totes les que es feien el segle passat. També Errol Garner Trio la va fer així de delicada el mateix any que el nostre estimat Browny. Ella Fitzgerald, el 1964, i amb tota una Big Band dirigida per Nelson Riddle, en va fer una magnífica interpretació. Els nostres herois, ara en format quartet amb en Tardy al saxo tenor, l’han feta a tot swing, i de quina manera ha entrat aquest amb la melodia, després d’haver-la introduït el líder i pianista. Ell mateix ha encetat la seva magnífica improvisació a tot swing amb el gran recolzament de Curtis Lundy a tot “walking”, i el swing de la bateria de Willie Jones III. Tardy al tenor ha tornar a quallar un magistral solo, farcit de bon gust interpretatiu, llenguatge jazzísitc i amb tot un magnífic reguitzell de recursos emprats. Lundy al contrabaix ens ha tornat a “flipar” per com desenvolupa els seus solos, i concretament en aquest, per com la clavat. Ens feia falta un solo de bateria, i el màster Willie Jones III ens l’ha fet, magnífic, amb una demostració de tècnica i bon gust. La coneguda melodia de “Laura” ha aparegut, i de la mateixa manera amb l’arranjament que fa que entri Tardy al tenor quan menys ens l’esperàvem. Magnífic arranjament d’una de les clàssiques balades del Jazz.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Guest que serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

Els treballs anteriors de Chames han rebut excel·lents crítiques tant pel públic com per la crítica que en particular ha dit del mateix: "Un dels pilars del nou Jazz Espanyol" (ABC); "Sap més que ningú el crear una atmosfera en la qual un s'oblida de la realitat. El seu jazz modern és per volar: flotant, envoltant, suau", (El País); "La tradició i la innovació s'uneixen en el jazz de Sebastián Chames ..." (El Mundo). El disc es va presentar per primera vegada a Madrid a la sala Bogui Jazz, posteriorment a Nova York al "Smalls Jazz Club" i també a Washington DC, a l'Ambaixada Espanyola el passat mes de març. Ben aviat, Chames tocarà els temes d'aquest àlbum en diferents escenaris d'Espanya.

Doncs nosaltres acabarem projecte i programa amb un altre gran tema d’aquest projecte editat per Youkali Music, a tot swing i tempo, de Sebastián Chames, “Reminiscing the Unknown Masters”, amb el tema també del líder, anomenat...

7.- The Landing      (S. Chames)           5m39s

Doncs amb aquest tema a tot swing, amb la formació al complet, hem acabat el projecte i programa d’aquesta setmana. Gran tema d’aquest pianista i compositor, reconegut mestre que es pot permetre el luxe d’anar acompanyat per aquests quatre masters americans com són Greg Tardy, Steve Nelson, Curtis Lundy i Willie Jones III. Magnífic tema interpretat a un tempo força viu a tot swing, tot i haver començat amb un ritme una mica trencat. El solo del saxo tenor, reeixit, ha estat emmarcat en un context més tranquil en els inicis, però ben aviat ha aparegut el “walking” de Lundy al contrabaix, reconvertint-lo en quelcom més. Steve Nelson al vibràfon ha brillat per la seva consistència i mestria a lo “Bobby Hutcherson” amb tot el Hard Bop del mestre. Un ritme imparable que ha recolzat les interpretacions dels solistes entre els quals el mateix líder, pianista i compositor. Magnífic mestre en Chames, músic que no hem tingut ocasió de veure mai en directe pels nostres espais i que sí ens agradaria veure i escoltar. El seu solo ha estat de nou força reeixit alhora que farcit de ritme. Al final, de nou retrobament amb el tema, i magnífic final amb una mena de “Turn Around”.

Doncs res, que ja hem acabat el programa d’aquesta setmana havent-vos mostrat un parell de magnífics projectes. Recordeu que primer hem gaudit amb l’obra mestre “Who Cares” de Rossy-Su-Girod 3 Trios, editat per Fresh Sound Records i tot just havent acabat amb el magnífic treball de Sebastian Chames anomenat “Reminiscing the Unknown Masters”, disc editat per Youkali Music, i aquesta setmana heu escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Espero que us hagi agradat la selecció de les seves músiques, ja sabeu que feta amb tot el meu cor.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

I dir-vos que el concert que vam fer aquest divendres passat va ser extraordinari amb un Sala Xica plena de gom a gom d’aficionats que vam gaudir amb la proposta presentada, proposta de concert únic per aquesta ocasió amb en Pere Soto Trio & Benet Palet amb Curro Gàlvez i Enrique Heredia. Gràcies a totes per venir i a l’Ajuntament pel seu suport tots aquests anys.

El programa d’avui estarà dedicat a projectes cedits pels mateixos músics i així és que podreu escoltar el delicat treball de Claes Magnet Trio anomenat “Tout ce qui reste”, autoedit i gràcies a un  Crowfunding amb Verkami. També el primer projecte a duet de Basile Rahola i Octavio Hernández i el seu exquisit treball anomenat “FROM”, disc editat per 96Kmusic. El darrer treball serà el de l’Alejandro Di Costanzo Trio anomenat “Barcino, la ciudad de los prodigios”, editat per Errabal Jazz, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs comencem el programa d’avui amb les músiques del projecte íntim d’en Claes Magnet anomenat....


“TOUT CE QUI RESTE”
Claes Magnet Trio

Autoeditat
Enregistrat als estudis Paradise City, Pals, Girona
Mescles i mastering: Ferran Conangla
Produït gràcies a un projecte mitjançant Verkami.

Claes Magnet, piano i composicions
Miquel Galceran, contrabaix
Quicu Samsó, bateria

Estem front un projecte delicat amb músiques properes a l’ona ECM amb set temes i prop de quaranta minuts de delicades músiques. El món musical d’aquest músic, pianista i compositor està envoltat d’una aurèola íntima, on l’escolta relaxada i tranquil·la és fonamental per assolir el gaudi adequat. Fins i tot jo diria que és una música relacionada amb algunes de les pacífiques, meditatives i contemplatives filosofies orientals. Per descomptat que també hi trobem el “minimalisme” de Frederic Mompou, per només parlar del nostre estimat i gran compositor i les seves “músiques callades”. El cinquè track “Destellos de primavera” és una cançó a piano solo, brillant com les llums vitals de la primavera. El primer és el “Gryningen” i l’inicia el líder amb una intro a piano solo que ens situa en l’entorn íntim que tindrem en tots els temes. Un tant majestuosa, per la melodia, en aquesta primera composició que obre el projecte ja podem escoltar de quina subtil manera l’acompanyen en Quicu Samsó, amb escombretes i en Miquel Galceran al contrabaix. Amb “Cinema Paradiso” s’intueix la melancolia del record d’aquells vells i bells temps. S’albira però un optimisme en el missatge. El darrer track que titula el disc “Tout ce qui reste”, clou el projecte tot i indicant-nos tot el que ens espera, i que per a ell, serà de la mateixa manera conceptual, filosòfica i meditativa. Un tema on també escoltarem el delicat fregat de les escombretes i les soltes i profundes notes del contrabaix. El quart track “El viaje de Tarek” ens situa en el caminar de la vida i així és que en Quicu ens ho fa entendre, alhora que la pròpia música, amb el delicat “groove” marcat per les seves mans picant els elements de la seva bateria, tot i haver-hi posteriors moments diversos de calma, “leit motiv” del projecte, entre d’altres motius. Amb el segon track “Setiembre”, la melodia queda situada en el context marcat pel baterista, amb un “beat” al tercer temps del compàs, mentre el contrabaix marca el primer. I finalment el sisè track “Tierra”, tot i iniciar-se delicadament, ben aviat agafa un tarannà més vital, on la mà esquerra del pianista marca el motiu principal i notes guies, alhora que el ritme i tempo. El baterista col·labora amb el marcatge suau a la caixa, fent-ho igualment amb les escombretes. De fet, aquest sembla el batec de la Terra, tot i aturar-se ben bé al mig del tema per moments, ben aviat tornarà a bategar amb alguna arítmia, per tornar al batec normal, signe de vitalitat.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web d’aquest projecte:

Doncs comencem amb les músiques del programa d’avui fent-ho amb la primera cançó d’aquest exquisit treball de Claes Magnet Trio, anomenada....

5.- Destellos de Primavera                    (C. Magnet)            5m02s

I quina preciosa composició d’en Claes hem pogut escoltar. Un tema a piano solo, amb tota la dificultat que això implica, on no hi ha cap suport de ritmes ni de notes guia. Ell sol, enfront les 88 tecles i amb la seva composició al cap, al cor, i a les mans. Bellesa melòdica i un tarannà rítmic implícit que la va fa brillar com les llums de la primavera. Claes porta incorporat en el seu ADN el concepte de la música de Manfred Eicher ideòleg, director i ànima matter de ECM, on es resumia tot en quatre paraules “Music Next To Silence”. Alhora que l’hem escoltat, hem copsat que és un gran pianista on també el món clàssic s’hi veu reflectit. Molt bon intèrpret, compositor i improvisador en aquesta la seva “ona” i forma d’entendre la música. Molt bon tema per començar el programa i endinsar-nos en aquesta la seva música.


La formació Claes Magnet Trio neix a principis de 2016, sota les inquietuds musicals del seu pianista i compositor, Claes Magnet. Després de diferents projectes musicals de diferents gèneres, decideix conduir i liderar el seu propi projecte per desplegar les seves composicions al costat de Quicu Samsó i Joan Carles Buchan (com contrabaixista inicial del projecte), actualment substituït per Miquel Galceran. El trio, inspirat en el so jazzístic europeu, construeix el seu repertori sota la recerca d'un so personal, auster i introspectiu. En general, les seves peces són el reflex d'un paisatge, on el silenci sol ser un element musical important.

Seguim amb una altra composició d’aquest mestre de les 88 tecles, tema anomenat...

4.- El viaje de Tarek          (C. Magnet)            7m05s

Doncs pel soroll del mar i de la barca, la patera, de ben segur, albirem una tristor i reconeixement per a tota aquesta gent que ha de marxar de les seves terres, i jugar-se la vida que sovint perden, travessant la mediterrània. Marxen per les guerres i la fam, ambdues coses ocasionades per les malifetes del primer món, només entestat en extraure’ls els seus recursos per fer-ne negocis a canvi de la seva vida, i seguiria molta estona més. El tarannà del tema s’envolta d’un ritme que a pesar de tot el fa vital, tot i recordant-nos que hi ha quelcom com l’esperança. La melodia segueix per camins diversos i quan el suport rítmic desapareix, és força melancòlica. Després, albirant-ne l’esperança torna la vitalitat rítmica, i amb el solo d’en Quicu apareix la tremolor de la desgràcia. El posterior so de la barca enmig de la mar en una nit fosca, ens situa de nou en la melodia, barreja de tristor i esperança, aquesta, que no falti mai.

En Claes Magnet és un pianista i compositor belga, resident a Barcelona. Format en el terreny musical i audiovisual. La seva música i les seves composicions, inspirades en el jazz i la música clàssica, es construeixen sota la recerca d'un so íntim i contemplatiu. Les seves principals influències com a pianista es troben en el terreny jazzístic europeu com són en Tord Gustavsen, Bobo Stenson o Marcin Wasilewski.

En Quicu Samsó, és un bateria reconegut en l'escena del jazz i la música contemporània. Ha format part de diverses formacions com Koniec, Moisès Moisès, Macromasa o Ektal Ensemble. Ha actuat en diversos festivals nacionals i internacionals de Jazz com el Festival de Jazz de Vitòria, el Festival de Jazz de Berlín o el Festival de Jazz de Le Mans. També ha col·laborat en el món del teatre i la dansa, amb algunes companyies com Zotal Teatre o Els Comediants.

I acabarem aquest projecte amb el tema anomanet...

6.- Tierra      (C. Magnet)            6m38s

Tot i els inicis força delicats, el tempo i batec del tema és el del planeta Terra. El no parar, el continuar. Perquè tot i que nosaltres desapareixerem en pocs anys, ella durarà força més fins rebentar per la proximitat i col·lisió del sol. I de quina manera se’ns ha endut aquesta música, sense cap remissió. La reiteració de la mà esquerra, on hi rau tot plegat, ens embolcalla ben aviat i ens captiva. La mà dreta, va creant unes línies melòdiques precioses. I tot i el batec general del tema, entremig s’ha aturat i deixat sol al pianista en la seva exposició minimalista. Quicu hi apareix posteriorment marcant primer i després mostrant-nos el seu domini de l’instrument a base de redobles amb les seves permanents escombretes. Després, la melodia ha aparegut de nou acabant-lo delicadament. Una delícia de composició d’aquest músic belga, francòfon per més senys jo diria, que parla català i que es diu Claes Magnet, un preciós projecte aquest anomenat “Tout ce qui reste”.

Miquel Galceran, és un contrabaixista format amb alguns mestres reconeguts com són Benet Palet, Horacio Fumero, David Mengual, Jordi Gaspar, i anteriorment amb Cédric Lesouquet. També ha rebut formació clàssica de la mà de Felip Hernán Contreras. En la seva trajectòria musical ha format part de diferents projectes al costat de músics com Iannis Obiols, Guillermo Soler, Lucas Delgado, Glòria Maurel, Benet Palet, Helga Pérez, Jordi Gardeñas, Carles Pineda, o Josep M. Merseguer.

Deixem doncs aquest preciós projecte d’en Claes Magnet Trio.....

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

Seguim amb més música i ara seguirem amb un sorprenent projecte de dos grans músics, projecte anomenat...



“FROM”
Basile Rahola i Octavio Hernández

Editat per 96kmusic
Enregistrat per Joan Torralba el 9 de setembre de 2018 a Soulmates Studio, Vallromanes.
Mesclat per Octavio Hernández excepte “Plastic Planet” per Joan Torralba.
Masteritzat per Leyamaban Body

Octavio Hernández, guitarra
Basile Rahola, contrabaix

Aquest és un treball curtet amb només cinc temes i poc més de 22 minuts d’un música força delicada. Hi ha cinc temes dels quals un és de J. S. Bach, mentre que els altres els comparteixen els dos músics. El tema de Bach, “Variations on Herzliebster Jesu” és una preciosa peça del genial músic barroc que ells dos han sabut adequar als nostres dies. Igualment de deliciosa és la composició de Basile “Plastic Planet”, deliciosa per tempo i amb un caire trist per com hem arribat a destrossar el planeta. Un delicat tema de l’Octavio és “Voices From”, on el guitarrista desenvolupa una llarga intro i que després es veurà recolzada pel seu company. L’altre tema del guitarrista “Now ahora” ens acarona per la seva delicada melodia inicial a base d’arpegis, mentre que el tema restant, el d’en Basile “One For Oh”, és una altra delicada composició on els dos músics es tornen a apropar al barroc de Bach.

I comencem amb les músiques d’aquest duet de guitarra i contrabaix, i així és que us proposo escoltar el tema compost per J. S. Bach per copsar-ne l’arranjament i interpretacions d’ells dos.

5.- Variations on Herzliebster Jesu        (J.S. Bach)   5m30s

Doncs ja heu pogut constatar el gust i delicadesa d’aquests dos músics, els quals amb només guitarra i contrabaix han sabut realitzar un treball exquisit i la prova ha estat aquest arranjament sobre aquestes variacions de Bach. De fet l’inici i final del tema ens remeten a Bach, mentre que al bell mig del tema, ells dos han desenvolupat el seu arranjament i improvisacions, magnífiques, les de tots dos fent-ho alhora. El contrast entre els dos sons és evident, i a la claredat i brillantor de la guitarra, hi contraposen el so més greu i profund del contrabaix aconseguint una peculiar sonoritat conjunta. Basile és un assidu als concerts que es fan al Sinestesia i de fet aquest disc me’l va donar l’Octavio un dia que també va venir, i després tocar a la Jam amb en Basile també. Gràcies nois.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar de Pombo ajudat pel Joan Casares.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb una mica més de vitalitat rítmica amb el tema compost per l’Octavio anomenat....

4.- Voices From      (O. Hernández)      5m12s

I de quina manera rítmica ha començat ja el tema, on en la melodia hi ha implícit el ritme, com en totes les composicions, d’acord. He fet esment a això pel fet de no haver-hi un bateria per exemple que el marqui de manera més evident. El tema de l’Octavio és una meravella, on primer i amb la melodia a base d’arpegis ens situa en el context del tema, motiu principal i on després ell  mateix el desenvolupa en la seva brillant improvisació. La magnífica feina de Basile al contrabaix, mantenint la pulsió rítmica, és imprescindible i permet al compositor volar amb la seva imaginació i crear la seva música. El motiu principal és recurrent fins la meitat del tema on el líder desenvolupa la improvisació, però és que el contrabaixista també fa la seva, tot i mantenint l’estructura harmònica del tema. Al final s’hi arriba a base del motiu principal, acabant-lo dolçament.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


I acabem aquest projecte amb el tema de Basile Rahola anomenat...

1.- One For Oh       (B. Rahola)             4m14s

I de quina manera ha evolucionat el tema, primer amb aires clàssics tot i que força més vitals rítmicament, per després endinsar-se vers la modernitat més actual amb el solo del guitarrista i també el del contrabaixista, com han fet en tots els temes d’aquest projecte. Molt interessant aquesta concepció de fer el tema tots dos, guitarrista amb la melodia i contrabaixista amb les notes guia de l’harmonia, per després fer una improvisació col·lectiva, de dos, però. Magnífica i delicada impro del guitarrista canari del qual ja li he posat els seus anteriors projectes. És tot un plaer poder col·laborar a difondre la seva música, les seves músiques. L’Octavio ens ha fet tota una demostració de tècnica i bon gust a la guitarra. Un so net, sense enganys possibles per electròniques i distorsions diverses, que ens el mostra en tota la seva puresa. Basile ha estat en tot moment al seu costat recolzant-lo quan improvisava però també en els moments de la melodia. Ell mateix ha desenvolupat els temes, i aquest en concret, fent la seva aportació amb la seva creativitat en els moments d’improvisació dels dos alhora. Magnífic i minimal projecte d’aquests dos músics, però maximal per les músiques i interpretacions de l’Octavio i Basile.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I després d’aquest delicat projecte a duet, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.............................................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat expositiva i sentit del ritme alhora que perspicàcia.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I acabaré el programa amb el disc d’aquesta editorial anomenat...


“BARCINO. LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS”
Alejandro Di Costanzo Trio

Editat per Errabal Jazz    ER-108
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal a Estudi Laitana, Barcelona
Produït per Alejandro Di Costanzo
Productors executius: Errabal Jazz.

Alejandro Di Costanzo, piano
Paco Weht, contrabaix
Salvador Toscano, bateria

Aquest és un projecte amb onze temes i amb prop d’una hora de música plena d’amor per la ciutat dels prodigis, Barcelona. Amb aquest projecte farem un salt rítmic passant de l’intimisme del projecte anterior a la vitalitat d’aquest, on l’essència del “Sud” inherent a la concepció musical dels tres músics argentins hi serà de manera fefaent. Tot i això, el projecte té també algunes composicions delicades i plenes d’intimisme com per exemple la de l’onzè track anomenada “La Pregunta”. El tercer track “Oroitz” és també càlida i envoltada d’una sensació amorosa refermada per la improvisació melòdica de Paco al contrabaix. Amb el cinquè track, “Por el camino de Diana”, Alejandro expressa el seu amor per la seva parella, Diana Palau, magnifica cantant també. I en el vuitè track “La Zamba del Laurel”, Diana és qui canta aquesta preciosa “zamba” amb la seva càlida, preciosa i súper ben afinada veu. A partir d’ara, en el quart track “Ponfes y Bbooh”, els ritmes agafen la seva preeminència tot i haver-hi moments de calma entremig dels temes, majorment en els solos del Paco. En el primer track “La suerte está echada”, tot i començar el piano amb una intro delicada i després amb una certa contundència, el tema reposa i es desenvolupa delicadament fins la meitat, on l’aspecte rítmic es referma en el solo del líder. En el desè track “Como dos extraños”, els aires argentins hi són evidents, sobretot en els primers moments on els tangos ens venen al cap. Després l’evolució del tema té camins diversos, i també en el solo del pianista hi notem més vitalitat rítmica. El segon track “Arreando”, tema de Tito Juan, és també un referent al tarannà del país d’origen de l’Alejandro, que no d’acollida què és Catalunya. Amb el sisè track, contundent d’entrada, el líder remet un homenatge a tota la gent del Taller de Músics. Tema i motiu principal recurrent que després tindrà les seves variants rítmiques amb els solos de contrabaix i piano, on també hi respirarem un Groove magnífic. El novè track “Los primeros argentos” s’inicia també amb aires argentins i està dedicat a un bon grapat de gent del seu país, amb tota probabilitat músics i mestres de les músiques més autòctones i demés. Finalment el setè track “La Logia Catachinos” és el més vital del disc amb una preeminència de Salvador i el magnífic canvi rítmic parit pel compositor on el millor swing apareix com per art d’encanteri. Tros de tema per acabar l’exposició rítmica del projecte.

I com sempre dir-vos que al blog posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de l’Alejandro, disc editat per Errabal Jazz.

Doncs comencem amb la música d’aquest projecte de l’amic Alejandro, i us proposo escoltar el tema cantat per la seva companya Diana Palau, anomenat....

8.- Zamba del laurel          (A. Di Costanzo)     4m23s

I és que hi havia d’altres tres temes així de delicats però tinc una predilecció per la veu d’aquesta molt bona cantant i encara no gaire reconeguda com es mereix. I hi ha a la “Ciutat dels prodigis” un restaurant anomenat “El Laurel” on presumiblement hi van força sovint, i així és que l’Alejandro ha compost aquest tema dedicat a ells, i també perquè la “zamba” és un ritme típic argentí i dóna sentit a les músiques que escoltareu si teniu la bona pensada d’adquirir-lo. Després de la introducció feta per Diana cantant el tema i al final amb un agut impressionant. El líder i pianista ha iniciat la delicada i curta improvisació ben recolzat pel Paco al contrabaix i Salvador a la bateria, marcant el ritme de manera magistral. La veu de Diana ens torna a la melodia, a la lletra, a la poesia en aquesta incursió a les músiques de “La Ciutat dels Prodigis”, que ja sabeu què és el llibre de l’Eduardo Mendoza amb el qual Alejandro va parlar per poder-li posar el títol del llibre d’aquell a aquest el seu disc.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions. I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim amb més música d’aquest preciós disc, i ara us proposo escoltar el tema també força delicat en els inicis i amb canvis diversos psteriors...anomenat..

10.- Dos extraños   (A. Di Costanzo)     5m24s

I tot i acabar a ritme de tango, més o menys com l’han començat, entremig hi ha hagut de tot. Els inicis però han estat molt més delicats i amb la melodia, de nou ens han situat en un entorn càlid, el del “con Sud”, tot i haver fet totes les composicions molt més al nord, relatiu, i amb tota la humitat d’aquesta la nostra estimada ciutat. La melodia ha deixat pas a la improvisació del compositor i pianista, escoltant clarament les greus i profundes notes del contrabaix alhora que la dolça sonoritat del baterista, el qual sembla acaronar els seus elements percussius. El contrabaixista Weht ha fet la seva magnífica improvisació, escoltant la melodia entre les seves notes i en el break rítmic posterior, Alejandro a piano solo ha fet una nova intro a la melodia del tema, la qual acaben desenvolupant fins al final, amb una gràcia i delicat  gust interpretatiu, acabant com si d’un tango es tractés. Una petita meravella de l’amic Di Costanzo.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.


Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I encara seguim amb més música, i ara serà el tema anomenat...

6.- Requesens        (A. Di Costanzo)     6m53s

I aquest tema que ha acabat delicadament, doncs no ha començat de manera igual, cosa que ens agrada, car no sempre ha de ser així. Tema dedicat al JazzSí, al Taller de Músics, a José Reinoso i a Blanca Gallo. I és que aquest disc me’l va donar el dimecres de la setmana passada al JazzSí dia que ell mateix a trio amb Ramiro Rosa i Marc Cuevas, bateria i contrabaix respectivament, van obrir la Jam Session després d’una estona amb uns magnífics estàndards a trio. I aquest tema també ha seguit diversos canvis, sobretot en el solo del líder però també amb el del contrabaixista Weht. L’han iniciat amb el motiu principal força consistent, però ben aviat la delicadesa ha aparegut amb les notes soltes del pianista. El retorn a la A, podríem dir, la inicial més consistent, ha fet que la presentació del tema s’acabés també delicadament, tot i desenvolupant-lo posteriorment. Paco ha iniciat els solos, escoltant el fregat de les escombretes de Salvador i les notes soltes del líder al piano. Un solo força reeixit el d’aquest mestre i amic nostre que ja fa anys havia vingut a les Jam Sessions que fèiem a la Sala Xica amb en Geni Barry. El solo del líder ha estat com una empenta que fa que tot rutlli d’una altra manera, així és el “Groove” amb el qual toca l’Alejandro, per només parlar de la seva part rítmica. Dolçament ens hem trobat de nou cap al final del tema  i així que l’han acabat delicadament.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Guest que serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

I acabarem projecte i programa amb el tema més viu del disc, anomenat...

7.- La Logia Catachinos    (A. Di Costanzo)     4m20s

I ja m’explicareu quin tros de tema per acabar projecte i programa, amb un canvi rítmic inversemblant a tot swing, moment i inici del solo del líder, pianista i magnífic compositor, com heu pogut escoltar. Gran tema aquest al final amb uns “quatres” de baterista i pianista, per després tornar al tema i acabar-lo de cop a tot redobles de la pampa argentina. I és que amb aquests redobles l’han començat i per sobra la melodia i motiu principal del tema amb els canvis implícits en l’estructura on Salvador ha estat el rei dels redobles. El solo del líder a tot swing ha estat impressionant, per la nova melodia obtinguda alhora pel magnífic suport del Paco amb un “walking” increïble i el “swing” del “ride” i “xarles” de la bateria de Salvador. Un tema i projecte magnífic, del qual espero que l’obtingueu com també els altres, i és que els nostres músics necessiten el nostre suport, el meu, de difondre els seus projectes i el vostre, d’adquirir els seus discos.

I ja deixem aquest projecte i així haurem acabat el programa d’avui, que crec que també ha estat força temàtic amb les variacions rítmiques incloses, les dels tres projectes, però on hi ha hagut una aurèola d’intimisme i ara darrerament de més desinhibida i frescor essència musical. Recordeu que hem escoltat primer el delicat treball de Claes Magnet Trio anomenat “Tout ce qui reste”, i que després hem escoltat el magnífic duet Basile Rahola & Octavio Hernández i projecte anomenat “FROM”, aquests dos discos cedits en dos dies diferents al Sinestesia Bar Musical, acabant amb el de l’Alejandro Di Costanzo Trio anomenat “Barcino. La Ciudad de los prodigios”, aquest cedit al JazzSí.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |