Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs abans de començar el programa d’avui, us voldria
dir que aquest divendres 14 farem el darrer concert de Jazz del 2018 a la Sala Xica de la Societat Cultural La
Vicentina, amb el gran trombonista Víctor
Correa en format trio d’ell mateix, amb Txema Riera, orgue i Pep Mula, bateria. Un trio que serà realment
quartet pel fet que l’orgue incorpora els més baixos alhora que acords i
melodies. És possible que tinguem algun o alguna convidada, que de manera
altruista els acompanyi. Un concert patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada
gratuïta.
Bé, doncs avui farem un programa dedicat a Fresh Sound New Talent, que ja feia
dies que no en feia cap, i considerant el total recolzament que tinc d’aquesta
editorial i del seu director i ànima, en Jordi
Pujol Baulenas, des dels inicis d’aquest programa allà pel 2009, doncs
només puc fer que dedicar-li els programes. Coincideix també que els artistes
que ell inclou en el seu catàleg són de lo milloret de l’actualitat, alhora que
les seves músiques, sempre sorprenents i magnífiques. O sigui que avui podreu
escoltar un parell de projectes, entre els quals el del jove trompetista Jonathan Saraga anomenat “Journey to the new world”. Acabarem el
programa amb un projecte innovador, el del pianista Joshua White anomenat “13
Short Stories”. Tota aquesta música és original dels propis líders,
exceptuant-ne algun tema que ja us comentaré. També avui podreu escoltar
el micro conte de Teresa Tuset.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta
nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el projecte d’aquest magnífic
trompetista i compositor, anomenat....
“JOURNEY TO A
NEW WORLD”
Jonathan Saraga
Editat per Fresh
Sound New Talent FSNT 535
Enregistrat per
Peter Karl a Peter Karl Studios, el 25 de novembre de 2015 a Nova York
Masteritzat per
Dave Darlington a Bass Hit Recording
Produït per
Jonathan Saraga
Productor
executiu: Jordi Pujol
Jonathan Saraga,
trompeta
Remy Le Boeuf,
saxo alto
Aki Ishiguro,
guitarra
Chris
Pattishall, piano
Rick Rosato,
contrabaix
Kenneth Salters,
bateria.
Totes les cançons compostes i arranjades per Jonathan
Saraga, excepte #3 compost per Cedar Walton, # 4 de J.Bock-S. Harnick i # 7 de
J.Lennon-P.McCartney.
Aquest és un projecte magnífic amb una hora, tretze
minuts i uns quants segons d’una magnífica música, amb cinc impressionant temes
propis d’aquest jove trompetista alhora que amb tres meravelles dels
compositors comentats abans. Amb només vuit temes i fer una i quart de música,
això ens indica que els temes són llargs, un de més de set minuts, el més
curtet, un de més de deu i els altres de nou i pico. Més aviat sembla un disc
enregistrat en un concert en directe, car no és massa habitual el fet de
confegir en un disc tot de temes tan llargs. Això només vol dir el que sempre
jo dic, que la generositat dels músics és il·limitada, bé, en aquest cas està
limitada a l’hora i quart de música. El tempo dels temes és mig, mig alt, amb
tres balades, per dir-ho d’alguna manera, amb una d’impressionant, tema d’un
lirisme aclaparador anomenat “Sabbath Prayer”. “Lullaby” és la segona a tempo
slow, preciosa també, alhora que el darrer track del disc, “New World”, també
és força delicada, totes tres del jove trompetista. Temes a tempo mig són el
“Firm Roots”, i la resta inclouen modificacions en el tempo amb temes com el
llarg “The Great Journey”, la meravella d’arranjament del tema dels Beatles, “The Fool on the Hill”,
l’impactant “The Guardians” i el més vital i primer track del disc, “Uprising”.
I doncs com habitualment em sol passar, el problema rau
en decidir quina música no us poso, en el ben entès que ja compto que mirareu
d’adquirir-lo, o sigui que tampoc no serà tan greu, només una qüestió de dies.
Així doncs us posaré al blog la pàgina web del disc del Jonathan Saraga:
Som-hi doncs amb les seves músiques i per començar ja
sabeu que m’agrada fer-ho amb els temes més delicats, i el que us proposo
escoltar no és només delicat car també és quelcom de més com una pregària, i
així es diu doncs...
4.- Sabbath Prayer (J. Saraga) 9m49s
Jonathan Saraga va néixer i es va criar a Manhattan, Nova York, i va tenir la
sort de començar a escoltar música a una edat primerenca. Al llarg de la seva
infància, Jonathan es va adormir
mentre a casa seva tocaven diferents tipus de música (majoritàriament
clàssica). Per la part de la família de la seva mare van ser molt talentosos en
les arts, però només com a aficionats: la seva mare, una cantant i pintora
especialitzada, i el seu avi, artista i artesà. A més de tenir el gen creatiu en
la seva sang, des de la seva infància, Jonathan
estava sotmès a la música que la seva mare, escoltant a casa Motown, Swing, i Rock and Roll dels anys 70,
80 i 90, artistes com The Beatles, Elton
John, i Billy Joel, així com Mozart,
Chopin i Bethoven. Fins i tot sense saber-ho, va absorbir música de diferents
colors, riques i obertes, a un ritme accelerat.
Doncs estareu d’acord amb mi que aquesta cançó és una
profunda meravella amb una melodia que t’enganxa ben aviat per la seva bellesa.
Però la introducció a trompeta solo del líder i compositor ha estat magnífica
també, donant pas a la melodia. Un reconeix fàcilment les dues parts del tema,
primer la A, que fan dues vegades, per després retrobar-nos amb el pont o la B,
preciós canvi harmònic, que torna a retrobar la A inicial, en un tema típic de
32 compassos, d’estructura típica AABA. Després d’interpretar-lo sencer, ha
estat el gran contrabaixista qui ha fet el primer solo, en les dues As, per
deixar pas al guitarrista fer-ho en el pont, aconseguint un canvi de colors
d’una gran bellesa. Ell mateix ha enllaçat amb la darrera A per així fer la
primera roda del tema de solos. El líder ha seguit la roda de solos amb un so,
el de la seva trompeta, brillant, però centrat en el registre mig, mig-alt, so
personal que es podria situar en el d’una obra clàssica, un so clàssic, a
vegades. Un llenguatge jazzístic el d’aquest jove mestre impressionant però,
ell havent fet tot el tema en el seu solo i així arribar tots plegats a la
dolçor de la melodia d’aquest reeixit tema, “Sabbath Prayer”.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb una mica més de ritme, un ritme on no hi
trobarem res que puguem anomenar “Swing”, sí però el conegut concepte ja
comentat diverses vegades anomenat “Groove”. I és que tot i els canvis rítmics,
aquesta música camina que dóna gust. Escoltem ara el tema també del líder,
anomenat...
5.- The Guardians (J. Saraga) 8m48s
Als 11 anys, va poder tocar la trompeta per primera
vegada, i no va passar molt de temps en ser reconegut per la seva música.
Aquest any va ser seleccionat per actuar a la pel·lícula "Changing Lines"
de Paramount Pictures, i ja abans
d'entrar a l'escola secundària Jonathan
havia actuat al Carnegie Hall on va
tenir l'experiència i la possibilitat de mantenir la posició de primer trompeta
de la secció d’aquets metalls durant 3 anys consecutius. El director de la
banda de secundària, Michael Pitt,
un multi-instrumentalista de bronze competent, va comprendre que Jonathan tenia un gran potencial com a trompetista,
i li va proposar que comencés a estudiar en privat amb el trompetista, doctor i
director de la Gramercy Orquestra Brass
de Nova York, John Lambert. John no només va fer la feina com a
primer professor privat de Jonathan,
sinó també com un amic i mentor molt estimat. Quan es va graduar de la Wagner JHS amb un premi en excel·lència
musical, els estudis de Jonathan amb
Lambert varen seguir però aquest no
li va voler cobrar res.
Així és doncs que la seva capacitat d’entendre, de gaudir
amb la diversitat cultural de la música que va escoltar de petit, el va situar
en el seu futur camí que per descomptat està construint d’una manera molt
eficient. Aquest tema ha estat una altra mostra de bon gust en les
composicions, alhora que interpretacions amb la trompeta. Però és que
l’acompanyen uns altres mestres, i aquí ho hem escoltat amb el duet que han fet
amb el gran saxo alto Remy le Boeuf,
un duet magnífic. El so d’aquest alto és impressionant alhora que fraseig, i el
situaria en l’ona de Jacky McLean,
per sonoritat i fraseig. El magnífic contrabaixista Rick Rosato ens ha captivat amb la seva profunditat de so i melòdic
solo, alhora que la prístina digitació de Chris
Pattishall al piano. Sense adonar-nos-en, tot i que crec que sí, hem
escoltat al gran baterista Kenneth
Salters acompanyant-los a tots des de l’inici, com si no hi fos, però
carall si hi és, i de quina manera més impactant. Al final, ens hem retrobat
amb la curta melodia, acabant-lo sense avisar. Un motiu principal repetitiu amb
el qual l’han començat tot i afegint-s’hi un a un, i amb espais per a la calma
amb els acords del guitarrista japonès. Després, solos i final, cosa que ja us
he comentat.
Seguim encara amb un altre gran tema i ara serà el més
llarg del disc, amb quasi onze minuts d’excelsa música, tema anomenat....
2.- The Great Journey (J. Saraga) 10m51s
Doncs acabem d’escoltar una meravella, complexa, amb
canvis rítmics i una curta melodia inicial a tempo slow preciosa, la qual ha
donat peu a un posterior i sorprenent desenvolupament amb tot un reguitzell de
magnífics moments i interpretacions ja ben aviat amb els canvis rítmics i
primers solos. El ritme ha aparegut amb guitarra, contrabaix i bateria, per
després afegir-s’hi els dos vents, un a un. Amb un ritme així com trencat, ens
han captivat ben aviat, encara amb posteriors sons de la melodia i a punt
d’encarar els posteriors solos. Qui primer ho ha fet ha estat el líder amb un
preciós so el de la seva trompeta, o sigui el del seu so, car és el músic qui
la fa sonar així. So brillant, i delicat alhora que preciós missatge transmès
en la seva improvisació. Fraseig, tècnica i un llarg etcètera de virtuts
musicals les d’aquest magnífic
trompetista i compositor, Jonathan
Saraga. Mentrestant, haureu escoltat l’incansable baterista Salters de quina manera l’ha
acompanyat. Moments per la calma han deixat pas al solo del saxo alto Le Boeuf, amb un preciós so. Gran
tècnica també la d’aquest músic alhora que també constatar el bon gust de les
seves idees, música i sonoritat en el seu reeixit solo. Moments de la melodia
del tema de nou a un ritme trepidant que ens acosten al final d’aquest gran
tema amb els acords relaxants del guitarrista i posterior i final motiu
principal, tal i com l’han començat.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
L'art visual va ser (i encara és) una gran part de la
vida de Jonathan en entrar en una de
les escoles secundàries d'arts especialitzades més prestigioses del món, l'Escola Secundària LaGuardia de Música i
Art i Arts Escèniques. Va ser acceptat per a l'art i la música, i va
decidir que aquest fos el seu punt focal. Al final del seu primer any, després d'aconseguir
els primers locs de trompeta tant en la banda de concerts com en el cor de
metalls, i familiaritzant-se amb l'estil clàssic, Jonathan va escoltar l'àlbum Clifford
Brown "With Strings" i es va fascinar amb el jazz i va començar a
estudiar amb el trompetista, doctorat i l'oficial de la marina nord-americana, Bill Dunn, que durant els propers tres
anys va ajudar a Jonathan a
comprendre realment el seu propi potencial com trompetista i músic. A través de
Bill, Jonathan es va convertir en un
músic disciplinat en la pràctica de la trompeta, es va familiaritzar amb el
jazz vernacular i va començar a desenvolupar la seva pròpia veu a l'instrument.
Amb una nova comprensió del compromís i la disciplina que es necessitava per
convertir-se en un instrumentalista veritablement competent, durant els propers
quatre anys, Jonathan guanyaria les
audicions de l'All City Jazz Orchestra,
The Jazz Standard Youth Orchestra i New York Youth's Jazz Band Classic. Va
ajudar al màxim a les bandes amb les quals va tocar en competicions per tot el
país, incloent el Berklee College of
Music Jazz Competition i el Duke
Ellington Jazz Competition. Va actuar al Rose Hall, Alice Tully Hall, el Jazz Standard, el National Arts Club, i a través del seu propi estudi, va començar a
créixer com a músic i va ampliar els seus horitzons del seu instrument.
I acabarem aquest projecte amb el primer tall del disc,
tema també del líder, anomenat....
1.- Uprising (J. Saraga) 9m28s
Després de la graduació de LaGuardia, Jonathan va decidir començar immediatament el seu estudi
de pregrau al SUNY Purchase. Va continuar amb l'escola de postgrau en aquesta
institució, i després de 6 anys havia adquirit un títol de llicenciat i màster
en estudis de jazz. Va estudiar amb els pesos pesats Jim Rotondi, Scott Wendholt i Jon Faddis i va ser assessorat de
prop per altres artistes de jazz com Hal
Galper, Steve Wilson, Jon Gordon, Jimmy Greene, Pete Malinverni, Charles
Blenzing, Todd Coolman, Ray Vega i Arturo O'Farrill. La formació extensa i
rigorosa que va rebre mentre estava a Suny
Purchase va ser insubstituïble. L'efecte acumulatiu d'haver estat part de
diversos conjunts, juntament amb la seva pròpia pràctica i l'experiència de
treballar i aprendre d'alguns dels músics més enginyosos del món, van modelar
la seva consciència musical i la van convertir en una màquina ben oliada, ben
construïda. Tota una experiència vital i de creixement com a músic, la d’aquest
jove mestre, com heu pogut escoltar avui.
Doncs amb quin altre tema força impactant per ritmes,
melodies i harmonies, i ara sí, havent escoltat al magnífic baterista en un
solo impressionant mentre els seus companys l’han acaronat, uns marcant ritme
amb piano i contrabaix i els altres de manera melòdica. Tot just després d’ell,
tots plegats han tornat a la melodia inicial, la qual han utilitzat per
finalitzar el tema. Un tema que ha començat amb la delicada guitarra i també
contrabaix, per després piano, bateria, i així deixar al líder iniciar-la
conjuntament amb el saxo alto. Una primera presentació del tema que ha donat
ales als solistes, fàcil volar així amb aquests coixins de suport. I com a
marca de la casa, del projecte de Saraga
el concepte del ritme així com trencat i ternari, m’ha semblat. El líder els ha
iniciat seguint amb el mateix llenguatge i fraseig que ens ha acompanyat durant
tot el programa. Igualment ens ha acaronat el saxo alto Le Boeuf magnífic en el modern fraseig i llenguatge, el d’una
música encabida en el Jazz Contemporani
i no tant pel concepte de l’Avant Garde.
Els moments del solo del baterista Salters
han estat brutals, com he comentat abans. En fi, un altre magnífic tema que
m’ha anat molt bé per acabar aquest projecte.
Doncs deixem-lo, el projecte, i ara crec què és un bon
moment per escoltar el micro conte de Teresa
Tuset....
.................................
Gràcies Teresa
per la teva particular manera d’explicar-nos-ho. Fins el divendres a la Sala Xica
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Us presento ara el darrer projecte de Fresh Sound New Talent per acabar el programa
d’avui. Us haig de comentar que ara farem un salt estilístic i que ens
endinsarem en la música del Jazz
Contemporani i així doncs, si hem escoltat el swing en els temes anteriors,
ara no el trobarem a faltar, no per què no hi sigui, que no hi serà, sinó pel
fet que no ens caldrà. El projecte s’anomena.....
“13 SHORT
STORIES”
Joshua White
Editat per Fresh
Sound New Talent FSNT 536
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Talley Sherwood el 9 de març de 2017 a Tritone
Recording.
Produït per
Joshua White
Productor
executiu: Jordi Pujol
Joshua White,
piano
Josh Johnson, saxo
alto
Dean Hulett, contrabaix
Jonathan Pinson,
bateria
Totes les composicions de Joshua White
Fresh Sound
Records ha
estat sinònim del jazz de la West Coast
des dels seus inicis el 1983. A través dels anys, hem enregistrat molts dels músics
que van construir l'escena, destacats solistes que s'han convertit en part de
la història del jazz que coneixem i estimem. Ara tornem a les arrels amb aquest
nou projecte, i branca de la nostra sèrie New
Talent, dedicada a la generació emergent de grans artistes que provenen de Califòrnia, el sub-segell West Coast. Per començar aquesta etapa
emocionant, estem orgullosos de presentar un dels joves lleons que està
treballant de valent per fer-ho realitat, el talentós pianista Joshua White. El
seu estil individual i la seva nova concepció del jazz us deixaran frapats i
esperem que gaudiu del seu àlbum de debut. Benvingut al segell, Joshua! Això ens ha dit el mateix Jordi Pujol des del web del disc que us
posaré al blog.
Aquest és un projecte també llarg, i és una casualitat
que duri com l’anterior, 1h13m i uns quants segons. Projecte amb cinc temes a
piano solo catalogats com a “CG1....CG5” on desenvolupa tota una amalgama de
composicions encabides en el concepte més modern de la música actual farcides
de creativitat. Música personal, a vegades íntima i a vegades més extravertida
i rítmica de la qual miraré de posar un dels seus temes. Un projecte aquest
encabit en el Jazz Contemporani amb
tots els “ets i uts”, amb tota la diversitat que això implica. Una magnífica balada anomenada “Morning”,
alguns altres temes a mig tempo i un parell de temes més vius de tempo,
afegint-hi també un tema llarg de més de 10 minuts, “Curiosity Lending”, són la
oferta d’aquest músic impressionant que és Joshua
White.
Doncs us proposo començar amb la balada, anomenada....
11.- Morning (J. White) 6m32s
Doncs amb quina preciosa sonoritat de l’alto de Josh Johnson han començat aquesta
delicada cançó de White. Una balada
típica i preciosa composició que poc ens situa en el projecte per la música que
ben aviat escoltareu. El contrabaixista Dean
Hulett ha fet un llarg i reeixit solo, sol del tot, cosa no gaire habitual,
car sempre hi sol haver algú més d’acompanyant. En aquest cas, Hulett se les ha vist ell sol amb el
tema, sense cap referència harmònica, cosa una mica més complicada. Pràcticament
el tema ha estat la curteta melodia inicial, el seu llarg i magnífic solo, i de
nou, la curteta i preciosa melodia al final i així acabar aquest preciós
“Morning”.
El pianista Joshua
White (nascut el 17 d'agost de 1985) va tenir una formació musical
paral·lela tant en les tradicions clàssiques com en la música gospel abans de
conèixer la música més coneguda com "jazz" a la Universitat de Califòrnia, campament d'estiu de San Diego el 2003.
Va començar formalment a tocar el piano a l'edat de set anys amb un professor
privat, i posteriorment es va veure immers en la música de Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Rachmaninoff i altres. Després de
competir en diversos concursos de música de piano clàssics i també organista /
pianista a la seva església local, Joshua
(a l'edat de 18 anys) va optar per centrar els seus estudis musicals en el jazz
i les tradicions musicals improvisades, inspirant-se en els seus nombrosos
innovadors.
"Joshua
té un talent immens ... Em va impressionar el seu atrevit i valent enfocament
de la improvisació en l'avantguarda de la innovació. És el seu propi
home".- Herbie Hancock".
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats,
quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al
blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I segueixo amb més música d’aquest mestre al piano i a
les composicions, i tan ben acompanyat, amb el sisè track del disc anomenat....
6.- Scarlet Tanager (J. White) 6m06s
Doncs amb aquest tema sí en hem situat en el context de
modernitat que és aquest projecte. El saxo alto està immens amb un llarg i
reeixit solo, i acaronant-nos amb la seva moderna sonoritat. La secció rítmica
de piano, contrabaix i bateria, l’han aixoplugat la mar de bé, amb tot un reguitzell de motius rítmics. Cadascun
dels tres semblà anar a la seva bola, però no, res de res. I ho dic perquè si
el saxo alto improvisà, també semblà que ho feien els altres tres, per com
l’han acompanyat. Més modern ens ha semblat el solo del líder i compositor White en una demostració de tècnica i
concepte modern de l’harmonia. Amb ell, els altres dos de la base rítmica han
seguit el mateix rol emprat amb el saxo alto, i sinó l’han ampliat amb més
llibertat. Ja ho dic sempre, i és que el trio de piano, contrabaix i bateria és
una màquina que funciona sola. Després d’aquest magnífic i modern solo, hi ha
tornat amb la melodia del tema, tot i deixant un espai pel final solo del
baterista, magnífic per acabar així el tema de White.
“Joshua no
només és un tècnic sorprenent i improvisador fluid, sinó que es basa en la
història completa de la música en les seves múltiples formes i expressions per
la seva manera personal de tocar i composar, cosa especialment notable a causa
de la seva edat relativament jove. És el tipus de persona que sovint es
classifica com un talent fenomenal, fins i tot freaky, el tipus de músic que no
només impressiona per la seva habilitat i concepte artístic, sinó que fa que
comenci a considerar seriosament la possible realitat de la reencarnació
".- Alex Cline”.
Seguint amb Joshua
White... Va ficar-se de cap a la
música amb l'ajuda de músics de renom mundial com el compositor Anthony Davis, el saxofonista David Borgo, el flautista Holly Hofmann i el mestre de piano Mike Wofford. "Josuè va ser
l'estudiant que més s’hi ha dedicat amb qui he treballat amb molt de
temps", diu Wofford.
"Absolutament centrat i amb una gran i intuïtiva comprensió de la música,
fins i tot en aquesta primera etapa".
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I encara amb més música, i ara us proposo escoltar un
dels cinc temes catalogats amb CG1 i
fins el CG5, tots cinc a piano solo a mode d’improvisació més o menys lliure, o
sigui que escoltareu el....
12.- (J. White) 3m50s
Doncs sembla que amb aquest tema resumiríem el concepte
d’aquest projecte de Joshua Whiten,
tot i haver-hi quelcom més tal i com heu escoltat i més que escoltareu. Aquests
cincs temes a piano solo amb una durada de més de 19 minuts tots cinc, que deu
n’hi do, resulten mostrar doncs el tarannà d’improvisador lliure del líder,
pianista i compositor. L’ha iniciat amb una aproximació melòdica que després ha
abandonat i ben aviat s’ha passejat per una estructura, que sembla ser-hi, per
després abandonar-la aparentment, tan allunyat ha volat dels inicis. La creativitat
d’aquest mestre és aclaparadora, com heu pogut escoltar. El seu concepte rítmic
amb la mà esquerra és imponent, permetent-li a la dreta desenvolupar tot el seu
geni. La tècnica és immensa també, la d’aquest mestre de les 88 tecles que ha
volgut afegir aquestes cinc petites i solistes meravelles en el context global
d’un projecte a quartet, amb tot de temes propis de diversa indole però
encabits en el Jazz Contemporani.
En els anys següents, White va fer increïbles moviments a través de la comunitat de jazz
del sud de Califòrnia, tocant amb el
virtuós trompetista Gilbert Castellanos,
la llegenda de saxofon alto, Charles
McPherson, el contrabaixista Marshall
Hawkins, el saxofonista tenor Daniel
Jackson i l'ex sideman d’Anthony
Braxton, Mark Dresser. Dresser va
escollir el jove músic pel seu West
Coast Quintet, que va comptar amb el saxofonista Ben Schachter, el virtuós trombonista Michael Dessen i el bateria Kjell
Nordeson. "Josh és un súper-dolent" jove pianista, va dir
Dresser. "El veig com un talent singular: porta molt a sobre". El
virtuosisme de White no és mai sobre conceptes buits de tècnica. Té la
extraordinària habilitat de combinar la lírica oberta amb passatges de tensió
tumultuosa sense perdre l'oient en el procés. És, en definitiva, un
improvisador cultural, prenent la seva herència i la possibilitat
d'aventurar-se.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I segueixo amb més temes encabits en el Jazz Contemporani i ho farem amb el
track vuitè anomenat...
8.- Memories of Motian (J. White) 5m32s
Doncs el final, així com molt delicat, ha estat com
l’inici, més o menys. Però entremig s’han passejat per lo millor i més granat
del concepte contemporani del Jazz. Unes músiques on el concepte rítmic no és
l’habitual i on les melodies i harmonies tampoc ho són. Tot plegat resulta un
jazz molt modern, que requereix tenir les oïdes ben obertes per anar assaborint
el missatge, que hi és. La llibertat en el Jazz és total i així és que en
aquest projecte ho podem constatar. White
em recorda a Cecil Taylor i no tant
pel concepte percussiu d’aquest gran mestre i sí per la concepció de tot
plegat, melodies i harmonies. Tot i semblar que hi hagi un sol solista que faci
el seu solo, no és ben bé així, car aquí, cadascun d’ells és solista tocant
tots plegats, a mode d’improvisació col·lectiva, res a veure però amb la que
feien aquells primers herois del jazz primerenc a New Orleans. Després d’aquesta remoguda interna, han tornat a la
delicadesa de l’inici, per així acabar aquest tema.
El 2011, White
va ser admès al prestigiós Thelonious
Monk International Piano Competition de Washington D.C., en última
instància, situant-se al final en segon lloc dels 160 competidors de tot el
món. Herbie Hancock era un dels
jutges. "Joshua té un talent immens", va dir Hancock al crític de música George
Varga del San Diego Union Tribune.
"Em va impressionar el seu atrevit i valent enfocament de la improvisació
en l'avantguarda de la innovació. Crec que Thelonious
Monk s'hauria mostrat orgullós de l'actuació d'aquest gran jove artista".
El crític de jazz del New York Times,
Ben Ratliff, va estar a la competició i va comentar. "Va pressionar
durament contra la secció de ritme i va improvisar amb la forma, explicant al
baixista Rodney Whitaker i al
bateria Carl Allen què fer i quan,
accelerant i desaccelerant de sobte. (Ningú ho va fer). El Sr. White va utilitzar molta dissonància i
desordre, però va ser provocativa, una confusió relacionada amb l'acord i no la
del brillant solista que ho fa majoritàriament amb la mà dreta."
I ara sí que acabo el programa d’avui, i ho faré amb el
tema on hi podreu una bona estona de swing, que em sembla el necessiteu. Abans
però passaran d’altres coses. Escoltem doncs el tretzè track del disc
anomenat...
13.- The Lower Case (J. White) 7m43s
Doncs ens han deixat un magnífic solo del líder i també
del saxo alto a tot Swing, però després d’ell, el del baterista, grandíssim
també el qual ha encarat el final del tema, tal i com l’han començat. I és que
els inicis no ens indicaren cap pista per pensar que trobaríem un solo amb el
swing comentat. I així és aquest projecte, de no gaire fàcil. El piano solo
inicial del tema, o més aviat, el piano fent la melodia del tema, si és que
podem parlar de melodia. La modernitat d’aquest projecte rau en aquest
concepte, i així és que ho estem escoltant des de després del primer tema, aquest
una preciosa balada. El pianista ha anat desenvolupant el tema tot i
afegint-s’hi els seus companys fins trobar-nos a tot swing. Magnífic canvi
rítmic, amb un gran “walking” del contrabaixista i els tocs del xarles tancat
tot i invitant a bellugar el cap d’un cantó a l’altre. Gran solo, a moments en
l’ona Monk, però igualment molt
personal, el del Joshua White. El
solo del saxo alto ha estat igualment modern, encara que no ho sembli pel fet
de lligar les notes i no sonar tan dissonant com el del piano. Johnson ha estat genial, per idees i
fraseig, acaronant-nos amb el seu so, magnífic so del seu alto. I després
d’ell, el baterista Pinson ens ha
deixat clavats a la cadira tot i escoltant-lo a ell sol, i després, el final
com us he comentat abans.
Durant els darrers anys, White ha estat reclamat com un dels pianistes més creatius i
tècnics de Califòrnia del Sud. Toca
regularment al Dizzy's (San Diego), Blue
Whale (Los Angeles), The Loft (La Jolla), La Biblioteca d'Arts i Arts de
l'Ateneu (La Jolla), i nombrosos altres llocs a la Costa Oest.
Format el gener de 2014, el Joshua White Quartet és un grup bi-cost, de dues costes, centrat en interpretar composicions originals, així com en explorar els límits de la improvisació col·lectiva. El JWQ inclou David Binney (Alto Sax), Harish Raghavan, Hamilton Price (baix), Damion Reid, Mark Ferber (bateria). Més aviat un quintet però amb dos contrabaixistes i dos bateristes. Per cert, no és el quartet que hem escoltat.
Format el gener de 2014, el Joshua White Quartet és un grup bi-cost, de dues costes, centrat en interpretar composicions originals, així com en explorar els límits de la improvisació col·lectiva. El JWQ inclou David Binney (Alto Sax), Harish Raghavan, Hamilton Price (baix), Damion Reid, Mark Ferber (bateria). Més aviat un quintet però amb dos contrabaixistes i dos bateristes. Per cert, no és el quartet que hem escoltat.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui tot i esperant que
us hagi agradat la proposta força trencadora que avui heu escoltat. I recordeu
que hem començat no tant contemporanis, sí però molt moderns, amb el projecte
del trompetista Jobathan Saraga
anomenat “Journey to a new World”, magnífic i més melòdic projecte que acabem
d’escoltar, el del pianista Joshua White
anomenat “13 Short Stories”, tretze curtes històries, i sí que han estat
tretze, però no han estat tan curtes.
I abans d’acomiadar-me us voldria recordar que aquest
divendres 14 farem el darrer concert de Jazz del 2018 a la Sala Xica de la Societat Cultural La Vicentina, amb el gran
trombonista Víctor Correa en format
trio d’ell mateix, ambTxema Riera, orgue
i Pep Mula, bateria. Un trio que serà realment quartet pel fet que l’orgue
incorpora els més baixos alhora que acords i melodies. És possible que tinguem
algun o alguna convidada, que de manera altruista els acompanyi. Un concert
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
