Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aquesta setmana podrem escoltar un parell de projectes aconseguits anant als concerts de Jazz que es fan per casa nostra. Així és que el Jordi Rossy em va cedir el seu darrer projecte enregistrat al Jazzcampus de Basel, amb dos saxos tenors, contrabaix i bateria, i vaig adquirir un disc de Rachel Therrien amb quintet, el dia que la vam anar a veure a la Nova Jazz Cava, dia que va estar acompanyada pel Néstor Gimeénez, Mareike Wiening i Dario Guibert. I com sempre amb un micro conte, aquesta setmana a càrrec de Teresa Tuset.

Recordar-vos que el proper concert de Jazz organitzat pel Jazz Club La Vicentina serà el 16 de novembre i ja per fi, a la Sala Xica, entrada per on era la del Totem. L’ajuntament l’ha deixat llesta i preparada pels nous temps on la seguretat és primordial, i així és que farem com una mena d’inauguració amb un quartet extraordinari amb el gran trompetista argentí que ja havíem tingut, Guillermo Calliero. L’acompanyaran Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. Doncs això, el divendres 16 de novembre ens veiem a la Sala Xica, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs començarem amb el projecte anomenat...


“OFF THE CUFF”
Landolf, McHenry, Oester, Rossy

Editat per OFTF              OFTF/ 075
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiler & Beni Gut el 3 de maig de 2017 al Jazzcampus de Basel, Suïssa.
Produït per Tom Gsteiger

Domenic Landolf, saxo tenor
Bill McHenry, saxo tenor
Bänz Oester, contrabaix
Jordi Rossy, bateria

Aquest quartet de mestres ens ofereixen en aquest projecte la música d’estàndards, sí, però diguem-ne que “revisats” i amb la sonoritat gens habitual de dos saxos tenors i d’una base rítmica de contrabaix i bateria, i ja ho sabeu, sense instrument harmònic. En el llibret interior del disc hi ha una molt bona i llarga ressenya de Ethan Iverson pianista i membre dels The Bad Plus, o sigui tota una autoritat. Diu ell que el productor Gsteiger va tenir la gran idea d’ajuntar-los i deixar-los anar, decidir temes i demés. Diu que es va inspirar en grans discos editats per Prestige i el seu productor Bob Weinshock entre d’altres. Seguirem amb els seus comentaris, ara però escoltarem el primer tema de la nit, una magnífica i sentida balada de Sy Johnson a Harry Carney i així mateix es diu...

2.- For Harry Carney         (Sy Johnson)                    5m28s

Una magnífica balada a tempo súper slow que han fet els nostre herois, d’un tema que Charles Mingus va incloure en el seu “Changes Two” del 1975, ells a un tempo una mica més viu. George Duvivier, contrabaixista, fa una llarga introducció en aquest tema, també interpretat un tant viu de tempo. Harry Carney va ser “el saxo baríton” de la Big Band de Duke Ellington, i Sy Jhonson li va dedicar aquest tema. La magnífica interpretació que n’han fet els nostres herois té un punt de valor afegit i aquest és la profunditat i sentiment aconseguit tocant-la així de lenta, quasi com una suau marxa fúnebre. El contrabaix inicia el motiu o línia base per després escoltar el saxo tenor de Bill McHenry, profund i delicat, ell pel canal dret. Després Landolf s’hi ha afegit per l’esquerra amb un so més agut, o sigui octavat. El solo de Bill fa que se’t posi la pell de gallina, tal és el sentiment que ens fa sentir en escoltar-lo. D’igual manera, i tot i la sensible diferent sonoritat dels dos saxos tenors, Landolf ha seguit en l’ona del seu company, compartint espais amb en Bill, i és aquest qui l’ha acabat amb la mateixa profunditat que l’han començat. Una increïble i profunda composició de Sy Johnson.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb un tema una mica més viu però no massa i sí amb tot el swing, amb el conegut tema de Cole Porter anomenat...

7.- All of You          (Cole Porter)          7m37s

“All of You” va ser escrita pel gran compositor Cole Porter el 1954. Va ser presentada per primera vegada en el musical Silk Stockings a Broadway el 1955. Molts dels grans del jazz la van enregistrar i interpretar, incloent Miles Davis, Fred Astaire, Ella Fitzgerald, Chet Baker i Bill Evans. Aquesta melodia es toca freqüentment en Eb major, i parlem dels instrumentistes. Una preciosa cançó, originalment a tempo de balada, però que els nostres herois li han volgut donar un toc de suavitat a tot swing. Miles Davis en va fer una magnífica versió a aquest tempo, més o menys, amb un solo que va passar a la història, com molts dels que el Màster va fer. L’entrada, també a contrabaix i amb el seu so tenebrós i amb dels dos saxos tenors, ens han situat en la melodia, fent la primera A i B en Bill McHenry i així és que el final del tema amb la A i C, la fa en Landholf i és ell mateix qui s’enganxa a desenvolupar el seu solo. El contrabaix de Oester li dóna un suport constant així com també i d’una manera delicada Jordi Rossy a la bateria. I jo diria que ara s’han canviat de canal, essent Oester qui va pel canal dret. Magnífic i delicat solo d’en Landolf i delicat suport rítmic amb escombretes del Jordi i del contrabaixista. Bill McHenry “on the left” s’hi afegeix i de quina manera més dolça. Jordi s’hi ha posat ara amb les baquetes, ampliant l’espectre rítmic a tot swing amb el “walking” d’en Oester. Quina delícia d’interpretació moderna, essent una revisió total de les harmonies d’un tema clàssic del segle passat. Els “vuits” del Jordi ens han acostat al final del tema, primer amb Landolf i després amb en Bill. Una gran i dolça meravella.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres canviem radicalment pel que fa al ritme, al tempo, ara sensiblement més viu. De fet, aquest és un disc on el tractament rítmic i dels tempos ha estat estudiat de manera evident, donant vida a dues precioses balades, un parell de temes a mig tempo, dos temes a tot tren i un a tempo mig alt, que serà el que us proposo escoltar, essent aquest el tema de Charli Parker, el no massa conegut pel gran públic...

5.- Perhaps  (Ch. Parker)           8m29s

Gravat el 24 de setembre de 1948, a Nova York per Savoy Records, els Charlie Parker All Stars, amb Charlie Parker (saxo alt), Miles Davis (trompeta), John Lewis (piano), Curley Russell (contrabaix) i Max Roach (bateria). En aquesta 13ena sessió, de les “Dial and Savoy sessions”, varen incloure "Perhaps", "Marmaduke", "Steeplechase" i "Merry-Go-Round". “Perhaps” no és un tema massa conegut i tampoc massa tocat en concerts i jam sessions, i vet aquí que aquests quatre mestres l’han volgut recuperar. Un magnífic tema i melodia interpretat tot a tot swing. Charly Parker en la seva interpretació tot just fa un chorus del tema i ja s’embrancà de cop als solos. Aleshores els temes eren molt curts i s’havia d’aprofitar el temps en les improvisacions.  Els nostres herois, han fet dos chorus de la melodia tots tres plegats, saxos tenors i contrabaix. El swing ha aparegut de seguida amb el “walking” i “ride i charles” de Oester i Rossy. El primer solista pel canal dret ha estat Bill el qual té un so un pèl més brillant que el de Landolf, mestre suís que forma part habitualment del Marcus Wyatt Quartet. Magnífica exposició solista d’aquest tema de Bird i llarg i gran solo del saxofonista. Landolf l’ha seguit pel canal esquerra amb una sonoritat un pèl més fosca però amb un fraseig una mica més modern arribant a moments de Jazz contemporani. El contrabaixista “ha reblat el clau” amb un magnífic solo només acompanyat pel suau “ride” del Jordi a més a més de les “virgueires” que hi fa, el mestre de Begues. Ells dos han fet un tète e tète tot just abans que tornessin a la melodia del tema de Parker, McHenry, Landolf i Oester i Jordi on drums.

                               
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim encara amb dos dels temes més potents del disc amb l’ànim que valoreu la possibilitat d’aconseguir-lo, car és tota una mostra del què es cou actualment en el món del Jazz més actual.

Us proposo escoltar un gran tema de Monk anomenat...

1.- Bright Mississippi         (T. Monk)               5m23s

Monk va incloure aquest tema en el seu primer “Monk’s Dream” amb Columbia Records, per cert que a un tempo lleugerament inferior del que han fet els nostres herois. Tot i aixó, Monk el va fer en d’altres concerts a un tempo viu com el dels nostres herois. Aquest “Bright Mississippi” era la primera vegada que l’enregistrava, no així els altres temes inclosos en el disc que s’havien enregistrat i editat amb Prestige. Un tema que Monk va fer sobre la progressió d’acords del conegut “Sweet Georgia Brown”. L’inici amb el Jordi i Oester ja ens ha situat en el tempo viu, i després amb les notes soltes de la melodia fetes pels saxos tenors, i la seva particular connexió tocant ambdós a la vegada amb una mena d’improvisació col·lectiva. Landolf l’ha iniciada primer pel canal esquerra per després fer-ho Bill pel dret. I sempre el swing magnífic de la secció rítmica a dos. Els saxos fan un tète a tète tocant cadascun d’ells el tema sencer en la corresponent improvisació. Una demostració de tècnica, bon gust en la inventiva i ple domini del tempo i harmonies, la que ens mostren aquests dos genials músics, sense oblidar el magnífic suport que els donen Oester i Rossy aquest amb una demostració de com va això de les polirítmies en la bateria desenvolupant un curtet però estratosfèric solo amb el suport amb “walking” inclòs del contrabaixista, un “walking” que no ha parat en tot el tema. Després, els dos vents tornen a les notes soltes de la graciosa melodia de Monk acabant el tema tots plegats, meravella de tema de Monk, com tots els que va crear el genial compositor i  menys reconegut en vida com a gran pianista.

I acabem aquest projecte amb el tema més viu del disc, tema de Jule Styne anomenat...

3.- Just in Time       (J. Styne)     6m06s

Resulta que Jule Styne va néixer a Londres, provinent la seva família d’origen jueu de la Rússia Zarista. Als vuit anys van anar cap a Chicago i el nen prodigi, abans  de tenir-ne 10, ja havia tocat amb les Orquestres Simfòniques de Chicago, St. Louis i Detroit. El 1947 va escriure el seu primer musical, i posteriors mostres del seu saber varen ser el masclista “Gentlemen Prefer Blondes”, essent en el “Bells are Ringing” on va incloure aquest magnífic “Just in Time”. Mai sabrà les tantes i diverses versions que tots els músics li han fet del seu magnífic tema. I quina meravella que ens han ofert aquests mestres a tota hòstia, si em permeteu ser una mica groller. Resulta que Joshua Redman va fer-ne una magnífica interpretació en un ja llunyà Festival de Newport l’agost de 1993, fent l’arranjament que n’havia fet el grandíssim Sonny Rollins amb una gran interpretació de tot el quartet amb els extraordinaris Joshua Redman i Brad Meldhau sense oblidar-ne la resta. El tempo d’aquesta reeixida interpretació és similar al dels nostres herois per no dir que és el mateix. Els dos vents l’han iniciat amb la curta melodia, i ben aviat pel canal esquerra hem pogut escoltar el primer i grandíssim solo de Landolf. El swing és abassegador gràcies al súper fast “walking” del contrabaixista i la mestria de Jordi Rossy amb tots els elements de la seva bateria. Bill McHenry s’hi ha afegit pel canal dret de la mateixa i magistral manera tot i notar-ne les diferències de sonoritat amb el seu company. I és que encara que toquessin el mateix instrument, aquest sonaria diferent, evidentment. Jordi s’hi ha afegit amb un altre magistral solo i els dos vents hi ha tornat amb el tema, però és que el final ha estat magnífic, tocant tots dos en un llarg “vamp”, ideal per acabar el tema i projecte d’aquest grandíssim quartet.

I després d’haver fet un bon repàs a aquest projecte, ara és l’hora d’escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
................................................
Gràcies Teresa per la manera tan contundent de la teva expressió i per com inclous elJazz en la teva vida, en els teus contes.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

I nosaltres seguirem ara amb el projecte d’una gran trompetista, descoberta a la Nova Jazz Cava de Terrassa anomenada Rachel Therrien, i el seu projecte...

 

“WHY DON’T YOU TRY”
Rachel Therrien Quintet

Editat MCM, Multiple Chord Music
Enregistrat per Robert Langlois a Studio 270
Mesclat per Olivier St. Pierre a Studio Tone Methot
Masteritzat per François Chauvette.
Produït per Rachel Therrien amb el suport del Govern de Canadà


Rachel Therrien, trompeta
Benjamin Deschamps, saxo alto i flauta
Charles Trudel, piano
Simon Page, baix
Alain Bougeois, bateria

Al blog us posaré la pàgina web d’aquesta artistassa perquè pugueu veure qui és i què ha fet.  http://racheltherrien.com/

La majoria de composicions són de la líder, però també n’hi ha dels seus companys. Aquest és un projecte ambiciós amb 11 temes i amb quasi una hora d’una magnífica música. La música que escoltareu d’aquest projecte, s’allunya una mica de la que hem escoltat de Rossy i amics, bàsicament pel fet que són temes propis i per tant que no heu escoltat mai abans. Un disc de jazz contemporani, no ben bé per la definició que se li dóna relacionada més amb el Jazz Avantgarde i sí pel fet de ser un disc de Jazz súper actual amb composicions d’ara mateix. També per la manera com l’han concebut i executat on no hi ha cap tipus de concessió a ningú, i tan és així que no hi trobareu cap “balada” en el sentit més pur. La combinació rítmica hi és, jugant primer amb els tempos lents per després passar a la tremprera més autèntica. Així és que buscaré algun tema que em permeti començar com sempre faig.

Fem-ho doncs amb el tema de la líder, anomenat..

6.- CRS        (R. Therrien)           5m45s

Doncs aquest preciós tema no és ben bé una balada per tempo, i quasi sí per melodies. Les notes allargassades de la líder ens la fan entendre així, dolça, tot i el tempo viu que s’ha anat creant a mida que l’han començat. L’inici, delicat amb la líder a la trompeta i el suport del baterista Bourgeois i del baixista Page. Bonica la musicalitat de trompetista i flautista, Deschamps, i preciosa la seva improvisació, que quasi és tota una melodia. Els sons del piano elèctric, quasi volàtils, ajuntant-se amb tota aquesta amalgama de sons i el solo de la líder a la trompeta, no ens fan adonar que el baterista ha anat agafant mica a mica una embranzida, doblant el tempo dels altres companys. Un delicat tema per començar un projecte sorprenent, ja us ho ben aseguro, i que han acabat de manera delicada, com tot ell ha estat.

Trompetista, compositora i director de banda, Rachel Therrien ja compta amb un CV envejable. Coneguda pel seu molt personal estil, ha desenvolupat una reputació com a artista altament qualificata, versàtil i creativa. Guanyadora del Premi TD del Gran Premi de Jazz de 2015 al Festival Internacional de Jazz de Montreal i el Premi Stingray Jazz Rising Star de 2016, on va presentar el seu segon àlbum Home Inspiration, "una improvisació plena de càrrega emocional i una orquestració musical excepcional", deien els organitzadors. Therrien ha editat també "Pensamiento" el seu penúltim àlbum de jazz inspirat en la música afro-colombiana enregistrat amb 12 músics a Bogotà, Colòmbia, i ha acabar la producció del seu tercer àlbum amb el seu quintet de Montreal, que és aquest disc que esteu escoltant.
                                             
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim amb el tema que dóna títol al disc, composició de Rachel Therrien, amb l’anomenat....

2.- Why Don`t Yo Try        (R. Therrien)           4m27s

I de nou un tema iniciat suaument i que mica a mica va agafant cos melòdic i rítmic. Els dos vents l’han començat per després afegir-s’hi el piano. La melodia interpretada a dos vents, trompeta i saxo alto, s’ha enriquit amb el suport del baix elèctric, piano i bateria. El solo de la líder ha aparegut després d’haver fet un parell de chors del tema, em sembla. I quina sonoritat més neta que té aquesta trompetista amb arrels a Cuba on va estudiar trompeta clàssica, segons em va dir, ella, nascuda quebequesa. El preciós so del saxo alto de Deschamps enlluerna també pel seu fraseig, modern i amb una evident mostra de creativitat. Després d’ell, tots dos vents hi tornen amb aquesta melodia que ben aviat reconeixem i ens enganxa per la seva bellesa. Al final, un “vamp” amb el pianista acaronant-nos, ens porta fins el final.

Nascuda a Rimouski (Quebec oriental, Canadà), Rachel és considerada una de les músiques de jazz més prometedores de l'escena musical quebequesa, tocant en diversos estils musicals i enriquint el seu talent a través d'experiències de moltes cultures diferents. Ha compartit escenaris en clubs i concerts al voltant d'Amèrica del Nord i del Sud, així com al Carib amb músics de gran prestigi com Roberto Fonseca, Tony Allen, DIVA Jazz Orchestra, Paquito D'Rivera, Bryan Lynch, Michel Legrand, Carole Welsman, Alex Bellegarde entre molts altres. Amb grups musicals com Nomadic Massive, Mariachi Flor de Toloache, Marco Calliari, Yves Lambert, Lynda Tali, Wesli Band, The Franklin Electric, Skah Shah, Klimax, Orquestra Anacaona. També va treballar per al programa canadenc de televisió "Belle et Bum" que la va portar a compartir escenari amb grans artistes com Marie-Josée Lord, Alex Nevsky, Mara Tremblay, Daniel Boucher, Stéphanie Bédard, Lisa Leblanc, Joseph Edgar i amb el famós cantant folk Joseph Arthur establert a Nova York.


Seguim amb una altra sorprenent composició un tant Funk, amb canvis rítmics inclosos, els quals són el per què de tot plegat d’aquest projecte amb el tema compost pel pianista Charles Trudel, anomenat..

10.- Rocket Launch          (Ch. Trudel)            5m37s

Doncs veient com l’han acabat, de cop, poc ens ho podíem pensar que així aniria quan l’han començat, dolçament, amb tocs delicats al piano elèctric Rhodes. Ara bé, ben aviat el ritme un tan funk ens ha sorprès i agradat per com l’han utilitzat per així poder desenvolupar el tema. El baix elèctric, bateria i piano elèctric han estat els protagonistes i suport necessari i adequat pels dos vents, trompeta de la líder i saxo alto de Deschmaps. El solo de Rachel ha estat molt ben trenat anant de menys a més, i no parlo de qualitat i sí d’intensitat emocional. Magnífica solista i compositora de lo seu, perquè aquest tema és del pianista. Page al baix elèctric ha reeixit també amb el seu solo, ben recolzat per baterista i pianista. El tema, la melodia principal, ha tornat amb els dos vents, líder i saxo alto, arribant al final, i de quina manera sobtada l’han acabat.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Therrien és llicenciada en interpretació de jazz per la Universitat de Montréal, llicenciada en gestió artística i amb un certificat d’estudis de l'Institut Supérior d'Art, a l'Havana-Cuba, on va estudiar trompeta clàssica, jazz llatí, percussió i història de la música cubana. També va ser seleccionada per participar el 2012, al taller de Banff Center Jazz i Creative Music, a càrrec de Dave Douglas i Vdjay Iyer. Ha treballat amb gran nombre de mentors i professors com Ron DiLauro, Elpidio Chappotin, Laurie Frink, John McNeil, Yasek Manzano, Jonathan Finlayson, Clarence Penn, Michael Rodrigues, Aeoife O'Donnovan, Dave Douglass, Ralph Alessi, Emilio del Monte, George Rubio, i molts més. Ja sabeu que tota aquesta informació us la comento per diverses raons. La primera és per donar fe del valor del músic però també pel vostre coneixement, que segurament algun dels noms de mestres i músics probablement conegueu, i si més no, podeu tenir la curiositat de cercar-los.

I nosaltres encara seguim i ho farem amb un altre sorprenent tema que té tota la personalitat d’aquesta magnífica compositora i trompetista, però que també té la personalitat de tot el quintet. Un tema del saxofonista Deschamps, el tercer track del disc anomenat...

3.- Demi-Nuit                    (R. Therrien)           5m50s

I quin altre tros de tema, i de quina manera el baixista i teclista han canviat el so dels seus instruments, per acabar a tota hòstia, havent començat de nou delicadament. I és que aquest és el tarannà del projecte. Deixar fluir el tema des de espais tranquils per anar-lo desenvolupant amb més tempo i funk. Coses de la composició i de la compositora. I si, amb una intro etèria l’han començat el baix i els dos vents i ben aviat el so únic del saxo alto ha deixat pas al ritme trepidant i solo de la líder. Magnífics moments amb el baix elèctric, bateria i piano elèctric donant suport al reeixit solo de la líder en el registre mig. Afegint-s’hi el saxo alto per després fer un “break” amb ells dos a duet, fent un tète a tète magnífic desenvolupant el que seria el motiu principal del tema. Ritme trepidant amb tot ells i el solo de Trudel a piano elèctric Rhodes, que ben bé podria ser un Fender Rhodes. Magnífic solo, recolzat per la base rítmica imparable de baix i bateria, increïbles tots tres. El motiu de la trompetista recolzat pel saxo alto, ha deixat pas a la aparent bogeria de sons estratosfèrics de baix i teclat alhora que els sons inquietants dels dos vents, per acabar tots de cop d’una manera impactant. Tros de tema.

Com a líder de la banda, Rachel realitza diferents projectes artístics. El 2010, Rachel va començar el seu propi Quintet amb alguns dels millors músics de jazz de Montreal. (Simon Page al baix, Charles Trudel al piano, Alain Bourgeois a la bateria i Benjamin Deschamps al saxo). El seu àlbum de debut, "On Track", editat com a independent el 2011, va obtenir excel·lents crítiques a la premsa de Quebec i es va situar com a número 1 a "Ràdio Canadà Espace Musique" durant més d'una setmana. També van tenir l'oportunitat de tocar al Havana Jazz-Plaza Festival. Des de la publicació del seu segon àlbum, "Home Inspiration" (2014), en el nou segell discogràfic d'artista, Multiple Chord Music, ha fet una gira com a líder de banda pel Mid-Ouest USA, Mid-Canada (Ontario) i Nova York, passant per clubs i festivals que inclouen 55Bar (NYC), The Jazz Club d'Andy (Chicago), The Rex (Toronto), The Jazz Room (Waterloo) i The Upstairs (Montreal). Va tocar davant de multituds amb entrades esgotades i ha fet molts nous amics i aficionats al llarg del camí. Viatjà als Estats Units, per presentar el seu penúltim àlbum de jazz inspirat en els ritmes i músiques afro-colombianes, "Pensamiento", que es va enregistrar a Bogotà, Colòmbia, el 2014. I gràcies al TD Grand Prize Jazz Award, premi que li van concedir, va fer la producció del seu tercer disc amb el seu Quintet de Montreal, disc que estem escoltant.

Bé, doncs podríem acabar projecte i programa d’avui amb el primer tall del disc,  ,terrorífic tema, curtet, de menys de 3 minuts anomenat “Spectrum” tema de la líder d’una potència abassegadora, però ho farem amb un de dedicat a Ornette Coleman del baixsta Page anomenat....

7.- Omelette Coleman       (S. Page)               3m34s

Doncs i quina declaració d’intencions més explícita aquesta la de dedicar-li un tema a un dels que va crear el Free Jazz, Ornette Coleman entre d’altres atrevits implicats de finals dels anys 50s del segle passat. La permanent presència del baixista, només s’ha interromput uns segons i ràpidament ha seguit el procés del tempo imparable. Fa un “Walking” que més aviat és un “Running” així de ràpid va. Però és que la composició i motiu melòdic, per dir alguna cosa, són aquests cops d’instruments, amb trompeta, saxo i teclat. El baterista Bourgois està també immens, amb un “charles” i “ride “ que brillen per com els toca. La interrupció del tempo ha durat el que dura una respiració i ben aviat el baix ha volat. Una mostra de la diversitat interpretativa d’aquest quintet, de la diversitat i encreuament de cultures, de la diversitat de gèneres dins del Jazz. Magnífic tema per acabar el programa d’avui.

I recordeu que primer hem escoltat unes músiques diferents i diferents maneres de tocar-les, amb el projecte del quartet de Rossy, McHenry, Landolf i Oester projecte anomenat “Off The Cuff” havent escoltat també el darrer treball de la trompetista quebequesa Rachel Therrien amb el seu magnífic quintet i el seu “Why Don`t You Try”.

Recordar-vos que el proper concert de Jazz organitzat pel Jazz Club La Vicentina serà el 16 de novembre i ja per fi, a la Sala Xica, entrada per on era la del Totem. L’ajuntament l’ha deixat llesta i preparada pels nous temps on la seguretat és primordial, i així és que farem com una mena d’inauguració amb un quartet extraordinari amb el gran trompetista argentí que ja havíem tingut, Guillermo Calliero. L’acompanyaran Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Xavi Hinojosa, bateria. Doncs això, el divendres 16 de novembre ens veiem a la Sala Xica, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |