Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Doncs abans de començar a parlar de les músiques d’aquest programa, deixeu-me que us digui que el 19 d’octubre tindrem el que espero sigui el darrer concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina al Molí dels Frares. I dic espero perquè les obres de la Sala Xica es deuen estar acabant i el més segur és que pel concert de novembre ja serem a la Xica. Però pel 19 d’octubre estarem al Molí dels Frares amb un extraordinari concert liderat pel saxofonista argentí amb avis catalans, Federico Carreras amb el seu Quartet, presentant-nos el “Cannonball Adderley Project” amb els mestres Albert Bover, piano; Jim Monneau, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un concert imperdible, per descomptat.

I aquesta setmana tornem a fer un programa temàtic i estarà dedicat al Jazz-Rock-Progressiu de l’editorial americana Moonjune Records dirigida per l’amic Leonardo Pavkovic. Podrem escoltar dos projectes, primer el del guitarrista anglès Mark Wingfield i el seu “Tales from the dreaming city” per després escoltar el del pianista indonesi Dwiki Dharmawan i el seu “Rumah Batu” amb col·laboració de Carles Benavent. Escoltarem també a la Teresa Tuset amb el seu sempre molt personal micro conte.

I com no podria ser d’una altra manera...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs comencem amb les músiques i que seran les d’aquest guitarrista anglès, Mark Wingfield i el seu projecte anomenat.....


“TALES FROM THE DREAMING CITY”
Mark Wingfield

Editat per Moonjune Records   MJR091
Enregistrat per Jesús Rovira als Estudis La Casa Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Mesclat i masteritzat per Mark Wingfield al Heron Island Studio.
Produït per Mark Wingfield i Leonardo Pavkovic

Mark Wingfield, guitarra, passatges sonors
Yaron Stavi, baix elèctric sense trastes
Asaf Sirkis, bateria
Amb la col·laboració de
Dominique Vantomme, sintetitzador en els temes 3,5,9 i 10.

I aquí teniu la pàgina web del disc de Mark Wingfield:

https://markwingfield-moonjune.bandcamp.com/album/tales-from-the-dreaming-city-hd

D’aquest guitarrista anglès ja li hem posat algun dels seus treballs, i crec que devia ser la temporada passada. Vell conegut nostre i del seu bon fer en les composicions alhora que com a guitarrista, mestre ell també amb el domini dels diversos efectes electrònics que sempre incorpora. Escoltem ja el primer tema de la nit, d’una nit que serà força especial, com sempre que posem els discos de Moonjune Records. El tema es diu...

9.- Ten Mile Bank   (M. Wingfield)         5m36s

Doncs ja heu pogut escoltar quina sonoritat més enigmàtica i un tan melancòlica que té aquest projecte, amb el suport als sintetitzadors de Vantomme, el qual també va sonar en aquest programa ja fa uns mesos. I és que el mateix Wingfield ens ho explica:

"Cada tema d'aquest àlbum explica una història emocional diferent, potser sobre una època o esdeveniment en la vida d'algú, o moments compartits per un grup de persones, que uneixen els estats d'ànim i les atmosferes podent connectar-se a les experiències de moltes persones, tant reals com imaginàries. De vegades visito atmosferes de misteri i màgia subtil en els carrers dels edificis del segle XIX i pobles antics amagats al camp. Vàries vides i experiències de persones diferents han omplert aquests antics llocs, passats i presents. Volia capturar-ho en la textura de la música ". - MARK WINGFIELD.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Doncs la veritat és que la melodia, o melodies d’aquest tema són magnífiques amb uns sons obtinguts de la seva guitarra, i acompanyat per la resta de companys, amb sintetitzador, baix elèctric i bateria, tots quatre súper potents dintre de la delicadesa rítmica. El baixista ha reeixit amb un solo força melòdic seguint fil per randa l’estructura harmònica. El líder s’ha embrancat en un magistral solo farcit d’efectes però amb molt bon gust, o sigui sense passar-se. La seva creativitat ha estat al servei del grup, deixant pas als sons del sintetitzador, per tornar a la melodia principal i així acabar el tema. Preciós per començar. I és que el tarannà d’aquest projecte és més o menys aquest, i així és que ho podreu comprovar en el tema següent anomenat...

6.- The place up against the sky  (M. Wingfierld)        6m05

Doncs tot i haver escoltat sons similars, en aquest tema hem comprovat de quina manera tracta el compositor els breaks rítmics, amb unes aturades que ens deixen amb l’ai al cor, a la vegada que plens de misteri. Les històries, els contes que ens explica, els d’una ciutat adormida, són misteriosos alhora que impregnats d’una gran bellesa. I és que el baterista ha pogut mostrar-nos la seva particular visió del conte explicat per Mark fent un magnífic solo. I és que després d’ell, el líder ens ha ofert de nou la melodia del tema, però el que no sabíem és que ens tornaríem a trobar amb una aturada, que si no ha estat cardíaca és perquè sempre anem preparats. I ja veieu com han acabat el tema, amb els sons d’una nit de boires fosques i tenebres.

I escolteu què ens diu el mateix Leonardo Pavkovic.

"Des del descobriment dels genials guitarristes, Jimi Hendrix, Terje Rypdal i Allan Holdsworth, fa unes dècades, cap altre guitarrista, vell o jove, conegut o desconegut, va sacsejar els meus sentits més que Mark Wingfield. El seu treball a la guitarra, aventurer i pioner, transporta els oïdors a destinacions on abans no s’hi podia anar. Ell es troba entremig dels practicants de l'instrument més radicalment poc convencionals i els seus arquitectes de reflexió més avantguardistes. Un innovador guitarrista impressionista que porta una expansió sense precedents de la paleta sonora de sons i expressions de la guitarra elèctrica a altres dimensions mai exposades ". - Leonardo Pavkovic, MoonJune Records


Seguim encara amb un altre tema que segueix la marca rítmica iniciada abans, amb el tema anomenat...

8.- A wind blows down turnpike lane      (M. Wingfield)         4m27s

Però ja veieu de quina manera l’han acabat, amb tot un espectre sonor estratosfèric, deixant-nos amb quasi tres minuts amb sons del més enllà de les galàxies. Crits en plena foscor....deu n’hi do del cangueli. Una guitarra que s’enlaira cada vegada més vers els sons més i més aguts, com si de crits es tractés. La feina remarcable de baix i batarista li donen el suport necessari i adequat, i és que aquests dos són uns mestres en això fer de base rítmica. Una altra composició amb l’empremta del guitarrista, per melodies i harmonies, alhora que pels canvis rítmics i breaks com el que ens han tornat a realitzar. Espais però, que ells omplen a base d’imaginació i creativitat amb els estris electrònics adients.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabarem aquest projecte del Mark Wingfield amb el darrer track del disc, l’anomenat....

10.- The Green-Faced Timkeepers        (M. Wingfield)         7m52s

Doncs en aquest tema hi ha hagut alguns canvis respecte els temes anteriors. Estareu d’acord que acabem amb un tema on la melancolia i enigmes deixen pas a un tarannà més vital i positiu. El ritme suau i persistent d’en Asaf Sirkis així ens ho fa veure. Estem al final del camí i potser sigui això, que hem de poder veure la llum al final del túnel, sinó, estem fotuts. La seva guitarra ens mostra ara una paleta de colors brillants, exaltants, i les seves melodies són més vitals. És clar que el persistent i delicat ritme hi tenen molt a veure, tant és així, que el mateix baixista ens ha volgut mostrar el seu vital solo. De la mateixa manera ho ha fet Dominique Vantomme amb el seu solo sintetitzat, ple de brillantor i esperança. Acaben amb la melodia tots plegats i amb el ritme imparable, cosa gens normal en aquest projecte. Amb uns curtets redobles i diverses veus enigmàtiques, l’han acabat de cop.

Doncs deixem aquest projecte de Mark Wingfield i posem-nos a escoltar el micro conte de Teresa Tuset que ens explicarà una història de somnis i de balls...
....................................
Gràcies Teresa, ja sabem que no sempre els somnis poden fer-se realitat.

Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabarem el programa d’avui amb l’altre projecte de Moonjune Records l’anomenat....


“RUMAH BATU”
Dwiki Dharmawan

Editat per Moonjune Records   MJR092
Enregistrat per Jesús Rovira el 15, 16 i 17 de maig de 2017 a l’Estudi La Casa Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Altres instruments i músics van enregistrar a Indonèsia.
Mesclat i masteritzat per Mark Wingfield, al Heron Island Studio, Cambridgshire, Inglaterra.
Produït per Dwiki Dharmawan i Leonardo Pavkovic

DWIKI DHARMAWAN, piano acústic
NGUYÊN LÊ, guitarra elèctrica, passatges sonors
CARLES BENAVENT, baix elèctric
YARON STAVI contrabaix
ASAF SIRKIS, bateria

amb convidats especials:
SA'AT SYAH suling flauta, vocals (1, 2, 3, 4, 7, 8)
ADE RUDIANA percussió kendang (1, 2, 3, 4, 7, 8)
DEWI GITA vocal principal (3)
TEUKU HARIANSYA i INDRA MAULANA KEUBITBIT Percussions Rapa'I Acehnese (1)
NYOMAN WINDHA GAMELAN JASS JEGOG Gamelan i percussions balineses (4)
SMIT vocals i LaLove flauta tradicional de Sulawesi (6)

Totes les composicions són de Dwiki Dharmawan.

I aquí teniu l'enllaç a la pàgina web del disc de Dwiki Dharmawan:

https://dwikidharmawan-moonjune.bandcamp.com/album/rumah-batu-hd

Aquest és un projecte ampli, enregistrat a quintet en directe a l’estudi La Casa Murada, espai darrerament utilitzat per fer els enregistraments de Moonjune Records.

Pocs segells discogràfics, de fet, més enllà de la molt gran ECM, han aconseguit reunir tants músics diversos d'antecedents i cultures aparentment dispars per fer música tan gloriosa i tan màgica i tan innovadora. Això, donat que admet la música com un llenguatge universal que uneix les persones, arriba en un moment en què hi ha massa factors que conspiren a sembrar la divisió.

Doncs comencem amb les seves músiques, i ho farem amb el tema més curt, de 6 minuts considerant que la resta van dels quasi 8 als quasi 13 minuts. S’anomena...

4.- Janger     (D. Dharmawan)     6m02sS

Doncs quina delícia de cançó amb una intro a base de percussions que posteriorment esdevé delicada amb piano, efectes diversos, els dos baixos alhora, o al menys m’ho sembla, o un baixista i un teclat sintetitzat, i que a mica a mica va agafant la seva força. El ritme ha començat amb la flauta, la guitarra del vietnamita, Nguyen Le, els dos baixistes i amb el baterista Asaf Sirkis agafant el protagonisme. Ben aviat hem pogut escoltar el baixista Carles Benavent fent un solo magistral, per després escoltar el magnífic solo del guitarrista vietnamita, curtet, que són uns quants, i després el del baixista Yaron Stavi. Acabar amb sons de flauta, guitarra i piano i Asaf Sirkis a tot drap i de cop. Magistral tema per començar el projecte. Una petita meravella on hi caben les melodies indonèsies del compositor, però també la força del Jazz-Rock i les improvisacions de tots els músics en aquesta clau.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

Dharmawan va enregistrar la música de “Rumah Batu” en directe a l’estudi de La Casa Murada amb aquest quintet bàsic, i no trigaria a que les espurnes comencessin a volar a l'obertura "Rintak Rebana", primer tema del disc, on la flauta de Sa'at Syah que més tard es va doblar en un estudi de Jakarta, fa que les tendències transversals de Dharmawan siguin clares en la introducció del rubato de la cançó. Però tan bon punt la combinació de la bateria convencional de Sirkis, el cajón i la percussió manual varen crear un canvi d'ànim vibrant en el tema central de la composició, va quedar clar que hi ha moltes altres pedres tàctils en joc, sobretot la de Chick Corea, del qual Dharmawan n’està influenciat i en té un enfocament percussiu. El quadre de músics que han enregistrat a La Casa Murada, l'estudi ubicat a Catalunya, va creixent i recordem que el nom d'un dels primers llançaments del segell MoonJune Records registrats a l'estudi, “The Stone House” (2017), va ser un excel·lent i incomparable inici amb el guitarrista Mark Wingfield, tocant amb el també  guitarrista Markus Reuter, el baixista Yaron Stavi i el baterista Asaf Sirkis, que han fet aparicions cada vegada més habituals a MoonJune i com hem vist, també en aquest estudi.

Seguim ara amb un altre tema i que serà el primer tall del disc, anomenat...

1.- Rintak Rebana   (D. Dharmawan)     10m41s

Doncs què poder dir-vos d’un tema tan llarg. Acabat d’escoltar i un es queda bocabadat pels recursos rítmics, melòdics i harmònics emprats, i no tan per la quantitat i sí per la qualitat. Un tema que ha acabat de cop, després d’haver crescut rítmicament partint d’una preciosa introducció a la qual ja ens hem acostumat, a base de flauta, piano, i resta d’instruments. Els colors que han obtingut en aquesta intro són dels més macos, però poc ha durat i ben aviat el ritme i la melodia interpretada per tots alhora, ens ha sobtat per la força però també per la dolçor melòdica. La bateria i percussions han donat pas al sensible solo del guitarrista vietnamita, molt ben recolzat per la base rítmica. Un tros de solo on Nguyen Le ens ha mostrat tots els seus recursos, i recordant-nos als seus estimats i referents John MacLauglin, Larry Coryel etc. Després ha estat Carles Benavent qui ens ha acaronat amb la suavitat del seu solo, farcit de recursos tècnics, acompanyat de bateria i altre baixista. Magistral Carles Benavent. El líder l’ha seguit al piano, percussiu a l’estil Corea ja ho hem dit, i per sota, tota una secció rítmica omplint l’espai sonor i enriquint el solo del líder. I de quina manera tot va agafant un cos, una potència in crescendo, cada vegada més i més. Un es queda atrapat dins d’aquesta amalgama de sons. Al final, les frases melòdiques del tema i final sobtat, marc de la casa.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

Stavi i Sirkis, que s'han convertit en una de les seccions de ritme de la seva elecció per la seva gran capacitat de treballar en qualsevol context musical, apareixen en aquest més ampli i ambiciós “Rumah Batu” de Dwiki Dharmawan, tal com van fer a l'extraordinari “Pasar Klewar” del pianista indonesi (MoonJune, 2016). El segon llançament amb MoonJune, el segon en el mercat indonesi, després del seu debut en el segell emblemàtic el 2015, So Far, So Close, editorial on ha editat per exemple Eliane Elias, va ser en gran part un assumpte a trio, encara que amb molts convidats, a més de diversos músics indonesis, músics habituals a MoonJune com la vocalista Boris Savoldelli i els guitarristes Wingfield i Nicolas Meier.


Nosaltres seguim, perquè avui el programa durarà una mica més motivat per la llargària dels temes, i perquè em sembla honest que en gaudim tots d’aquesta magnífica música, i ho farem amb l’increïble i el més llarg tema, “Primera part de la Suite  Rumh Batu”.

5.- Rumah Batu Suite Part 1       (D. Dharmawan)     12m41s

I quina altra magnífica demostració d’encontres culturals, els de les veus, els crits de la selva i els instruments occidentals, bateria, baixos elèctrics, guitarra, i demés. De quina manera aconsegueixen fer créixer el nivell emocional fins arribar a cotes altíssimes properes al clímax. La persistència rítmica, imparable, donant suport a les veus, però després també al piano del líder ja quasi al final de la demostració rítmica. No final de tema, car, ens han sorprès de nou amb la manera tan delicada com l’han acabat, amb un piano solo de Dharmawan preciós, alhora que també amb estris i instruments diversos, autòctons a més de la bateria de Asaf Sirkis. Però és que els inicis han estat ja d’entrada potents per les veus, i no pel ritme, encara inexistent si parlem del beat posterior. Una Suite iniciada d’aquesta manera només podia tenir el recorregut que ha tingut i que ja he comentat. Un es queda bocabadat, tot i escoltant-los perquè no sap quan i com tot això canviarà, i s’espera sí, embadalit. I com hem caigut enganxats pel ritme posterior.

Els últims anys hem trobat a Pavkovic cada vegada més entusiasmat amb els molts projectes als quals dóna suport. “Rumah Batu”, d'altra banda, se centra al voltant d'un quintet bàsic configurat excepcionalment que inclou, a més de Dharmawan, Stavi i Sirkis, (músics que també hem escoltat abans) dos músics que fan les seves primeres aparicions en aquest segell, Nguyen Le  i  Carles Benavent. Tenim el guitarrista vietnamita Nguyen Le, establert a París, amb discografia pròpia incloent “Walking On the Tiger's Tail” i “The Fragile Beauty” de 2008, per al segell Act Music de Munich, demostra una mentalitat pan-cultural similar; i el baixista elèctric català Carles Benavent, potser millor conegut per les seves col·laboracions periòdiques al llarg de les dècades amb el gran Paco de Lucia i amb el no menys gran Chick Corea, amb discos com “Rhumba Flamenco” (Chick Corea Productions, 2005) i “The Ultimate Adventure” (Stretch, 2006). Amb aquest quintet es va enregistrar aquest disc en directe a La Casa Murada. Increïble! Així tenim els temes 5 i 6, part 1 i part 2 de la “Suite Rumah Batu” enllaçats amb un total de 26 minuts.

Dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabarem el projecte i programa d’avui amb el tema anomenat.....

7.- Samarkand        (D. Dharmawan)     7m43s

Doncs amb aquest magnífic tema hem acabat aquest projecte. El tempo no s’ha aturat en cap moment, s’ha mantingut i sí que ha crescut el nivell emocional a mida que l’hem anat escoltant. Tot i el break sonor que ben aviat hem pogut escoltar, el tempo s’ha mantingut deixant el pas als solos dels baixistes, primer Yaron al contrabaix, fent un duet posterior amb el del nostre estimat i gran baixista Carles Benavent, un remarcable tete a tete dels dos baixistes, amb un Groove impactant, abassegador, i mica a mica, tot plegat va creixent i així és que el líder apareix amb el piano per fer també el seu duet amb el guitarrista vietnamita, en aquest fent uns “vuits” en aquest ritme ternari complex. I tot, tot, va agafant un caliu potent que se’ns endu més enllà de manera irremissible. Al final, la melodia principal amb flauta i guitarra, retorn als inicis i final del tema. Magnífica demostració d’integració de cultures.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, diferent com sempre del de la setmana passada, avui hi ha hagut l’estil de música anomenat per alguns Jazz-Rock-Progressiu i que en Leonardo Pavkovic n’és el principal artífex des de Nova York, on te la seva seu central, tot i tenir-ne també una a Europa. Dos projectes de la seva editorial, primer amb l’enigmàtic projecte del guitarrista anglès Mark Wingfield, i també heu escoltat que ha estat ell qui ha mesclat i masteritzat els dos discos, deu n’hi do, quin crac. I hem acabat amb el magnífic projecte del pianista indonesi Dwiki Dharmawan acompanyat entre molts altres del nostre estimat Carles Benavent.

Doncs abans d’acomiadar-me, deixeu-me que us recordi que el 19 d’octubre tindrem el que espero sigui el darrer concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina al Molí dels Frares. I dic espero perquè les obres de la Sala Xica es deuen estar acabant i el més segur és que pel concert de novembre ja serem a la Xica. Però pel 19 d’octubre estarem al Molí dels Frares amb un extraordinari concert liderat pel saxofonista argentí amb avis catalans, Federico Carreras amb el seu Quartet, presentant-nos el “Cannonball Adderley Project” amb els mestres Albert Bover, piano; Jim Monneau, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un concert imperdible, per descomptat.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |