Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic per diversos motius entre els quals el fet de ser dos trios, amb alguna diferència d’instruments però trios tots dos, i més motius pel fet musical, on en cada projecte es fa un homenatge a determinades músiques autòctones, ritmes i demés relacions. Començarem amb un disc del 2013 de l’Horacio Fumero Trio anomenat “VUELOS” on tota la música ens remet a l’Argentina i acabarem el programa amb el darrer treball de Marquès / Fortià / Pannier anomenat “Buleria Brooklyniana”, on sonen músiques i ritmes del sud de la pell de brau.

Us haig de dir que aquest és un programa que m’ha costat de compilar, car, el dissabte que el vaig començar a preparar ja ens havia deixat l’Àngels Vilaró, i les sensacions i tristor m’impregnà tot el cap de setmana, amb el diumenge dia de comiat definitiu al Tanatori de Sant Cugat. Els àngels gaudiran amb la teva veu Àngels. Descansa en pau. Bé, nosaltres hem de seguir, hem de continuar vivint i per això ens hem d’animar a superar aquestes i d’altres desgràcies que ens envolten, i també hem de lluitar contra les injustícies que patim com a persones i com a poble, i que en són moltes.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem el programa amb el preciós treball de l’Horacio Fumero anomenat....


“VUELOS”
Horacio Fumero Trio

Editat per BlueArt Records        BARCD 164
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ricardo Sanz el 15 i 16 d’agost de 2013 als Sound Rec de Buenos Aires
Producció artística i executiva de Horacio Fumero

Diego Schissi, piano
Mariano Loiacono, trompeta
Horacio Fumero, contrabaix

Totes les composicions són de l’Horacio excepte “Las golondrinas” què és de Eduardo Falú.

Nascut a Cañada Rosquín, província de Santa Fe, Argentina, el 1949, va estudiar al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires i al Conservatoire Superieur de Musique de Ginebra, Suïssa. El 1973 va viatjar a Europa amb Gato Barbieri per participar en el Montreux Jazz Festival i realitzar diverses gires pels principals Festivals de Jazz d'Europa (Varsòvia, Roma, Paris, Estocolm, Madrid, Zagreb, Copenhaguen). Residint a Ginebra va continuar els seus estudis i va col·laborar amb la Orquestre a 'Cordes de Lausanne i amb diversos grups de jazz de Suïssa.

Escoltem doncs el primer tema i que serà una de les dues precioses balades del disc, anomenada...

8.- Tordo músico                 (Horacio Fumero)                6m55s

Doncs com a primer tema de la nit i per la tristesa i melancolia d’aquesta melodia recordem a l’Angels Vilaró que ja volar cap a espais més lliures. De fet, és una melodia d’una profunditat esfereïdora, torbadora diria també, on la trompeta amb sordina conté fermada la música alhora que expressa el dolor. La sonoritat del contrabaix del líder i compositor omple l’espai de les notes més tristes essent només la brillantor del piano la única que persisteix impassible com si no anés amb ell tota la tristesa d’aquest “tordo músico”. És l’esperança que mai hem d’abandonar, a pesar de totes les desgràcies.

El 1980 es va establir a Barcelona. Des de 1981 va formar part del trio estable de Tete Montoliu amb el qual va treballar de forma ininterrompuda fins a la seva mort el 1997. Amb el trio, o com a freelance també, va treballar amb, entre altres, Freddie Hubbard, Johnny Griffin, Horace Parlan, Danilo Perez, Joe Newman, Harry "sweets" Edison, Philip Catherine, Geoge Cables, Idris Muhammad, Bobby Hutcherson, Cedar Walton, Sal Nístico, Jerome Richardson, Oliver Jones, Woody Shaw, Benny Golson, James Moody, etc.

Seguiríem amb un altre magnífic tema, el seu preciós “Torcacita”, però com que us recomano que mireu d’aquirir el disc de l’Horacio ja compto que ho fareu com també amb els altres temes que no posaré, o sigui que ara us proposo escoltar-lo a ell, a contrabaix solo en un tema de Eduardo Falú anomenat....

6.- Las golondrinas             (Eduardo Falú)        3m33s

Doncs si hi ha algun contrabaixista que et pugui deixar clavat a la cadira tot i escoltant-lo a solo de contrabaix i durant 3 minuts i mig, aquest és l’Horacio. La melodia i motiu principal del tema, així com també el seu ritme, l’anem retrobant a mida que l’anem escoltant, i que sembla ser una cadència descendent preciosa que se’t va ficant al cap. “Las golondrinas” és un dels temes que l’Horacio incorpora de fa temps al seu repertori en els concerts que li hem vist. És una magnífica composició que ell ha sabut encabir en el seu multi univers del jazz on hi cap quasi tot.

Ha actuat com a solista amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona, ​​l'Orquestra Simfònica de Granada, l'ONE (Orquestra Nacional d'Espanya), l'Orquestra de Cambra "Andrés Segòvia" de Madrid; també amb Lalo Schiffrin i l'OCB (Orquestra Simfònica de Barcelona). En el camp del “flamenc” ha treballat amb artistes com Chano Dominguez, Martirio, Chicuelo, Mayte Martin, Ginesa Ortega, amb Miguel Poveda va gravar el cd "Coblas del querer", guardonat com a Millor Àlbum de Cançó Espanyola en els Premis de la Música 2010 i també té un disc anomenat “DUO” amb Pedro Javier González (guitarra). Dir-vos que vam veure’ls a tots dos en un “concert-home” a casa del Bart ara ja fa algun temps.

Seguim però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.


Escoltem ara un altre dels magnífics temes de l’Horacio Fumero l’anomenat...

7.- Carancho                        (Horacio Fumero)                4m34s

Doncs ja heu pogut escoltar quin canvi més radical de tempo, de ritmes, tot i que alguna d’aquestes melodies ens recorden també el seu con sud, la concepció del tema és força més moderna, amb la primera aproximació al sots títol del projecte que ell anomena “Jazz Contmeporani”. El solo del Loaicono a la trompeta amb sordina ens ho ha deixat ben clar. Al final, tots tres han mantingut un “tete a tete” d’improvisació col·lectiva en el més contemporani dels estils de jazz. L’Horacio compositor, poca coneguda del gran públic aquesta seva faceta, ens el referma com el que és, un dels millors músics del país, tot i ésser ell argentí, però que també és català car tots l’estimem moltíssim.

Treballa habitualment amb la majoria de solistes residents al nostre país: Lluís Vidal, Albert Bover, David Xirgu, Gorka Benítez, Jorge Pardo, José Reinoso, Antonio Serrano, Manel Camp, Jordi Bonell, Raynald Colom, etc. Mentre que amb els músics d'Argentina sol col·laborar amb Rodolfo Mederos, Pablo Mainetti, Adrián Iaies, Susana Rinaldi, Horaci Ferrer, Luis Salinas, Liliana Herrero, etc. Des de 1999 ha estat cridat per la SGAE per actuar en les edicions del Concert Homenatge a Tete Montoliu. I dir-vos que el novembre el tindrem al Jazz Club La Vicentina formant part del Guillermo Calliero Quartet.

Seguim encara amb un altre tema de l’Horacio el preciós i anomenat

5.- Chajá       (Horacio Fumero)                3m57s

Doncs piano i contrabaix ens han marcat tempo i ritme alhora que harmonies per ben aviat aparèixer a cops de crits la trompeta assordinada de Loiacono per així posar-nos en solfa de tema. Ja amb el so més net, aquest mestre del metall argentí ens ha plasmat amb contundència el seu solo, però també amb una sonoritat melosa. Ben bé hi devé hagué una escola o mestre de trompetistes per aquesta zona del centre d’Argentina, car em sonen aquests metalls als que sovint escolto de la mà del Guillermo Calliero. Loaicono ha desenvolupat un molt bon solo, amb un control total sobre el registre mig alt i gran sonoritat. Horacio ens ha acaronat amb el seu curtet solo a contrabaix mentre que la tasca del pianista d’acompanyar s’ha vist enriquida per un s moments subtils melòdics tot i precedint el final d’aquest gran tema de l’amic Horacio.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

Ha rebut diferents reconeixements com els premis a la seva trajectòria professional del Diari El Mundo (Madrid), La Bilbaina, Rojals (Múrcia) i MiraJazz (Miranda d'Ebre); Jazz entre amics (TVE) 1989; Revista Enderroc (Barcelona) Millor artista Jazz 2006; Nominació Grammy amb Adrián Iaies, Associació de Músics de Jazz de Catalunya i el Jazzterrasman 2013 de Terrassa. Horacio Fumero viu a Barcelona, ​​és professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de BCN. Amb els combos de l’ESMUC ha vingut acompanyant als alumnes a l’escenari i amb el seu contrabaix en el Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts, i jo mateix, vaig tenir l’honor de donar-li l’any passat el Premi a la trajectòria que li va concedir la directiva de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.

I acabarem el projecte d’aquest mestre i millor persona, la qual cosa no és cap tòpic, sinó què és tota la veritat, amb el tema anomenat...

3.- Tero Tero             (Horacio Fumero)                3m12s

Doncs amb aquest curtet blues del mestre Fumero ens acomiadem d’ell i dels seus dos amics i també mestres, en Diego Schissi i Mariano Loiacono. Aquest darrer ha començat melodia i solo amb la seva trompeta tapadeta per la sordina donant-li un so que ja el tenim com a característic el d’aquest mestre argentí. Aconsegueix una sonoritat dolça on el metall hi és però d’una manera velada. El solo és remarcable per tècnica i melodia en el solo. Schissi ha afegit la part de modernitat contemporània del projecte, alhora que Horacio igualment amb destresa, swing i ben marcat tempo. Un tema ideal per acabar el seu projecte i continuar nosaltres amb el següent.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs ara serà el millor moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
......................................
Gràcies Teresa, pel que ens dius i com ens ho dius tot plegat.

I com que no està de més, recordar-vos que per mantenir la flama del Jazz no només hem d’anar als molts i magnífics concerts sinó que també hem de col·laborar comprant els discos dels nostres músics, i així ho podreu fer en el proper projecte editat per Jazz Granollers alhora que us recordo que ja ha començat la Mostra de Jazz de Granollers o Cicle de Jazz. Nosaltres hi anirem car hi ha alguns concerts que no ens volem perdre, i de passada anem a col·laborar amb els amics del Jazz Granollers.

Seguim doncs amb el projecte anomenat....


“BULERIA BROOKLYNIANA”
Marquès / Fortià / Pannier

Editat per Jazz Granollers Records
Enregistrat per Jordi Vidal el 7 de juliol de 2017 a l’Estudi Laietana, Barcelona
Produït per Albert Marquès, Manel Fortià i Raphaël Pannier

Albert Marquès, piano
Manel Fortià, contrabaix
Raphaël Pannier, bateria

I ja sense dilació escoltarem el primer tema d’aquest projecte, allunyat geogràficament i musicalment de l’anterior, on les escales frígies ens ompliran l’espai sonor alhora que les intervencions d’aquests joves mestres. Comencem amb el preciós tema de  Sam Rivers anomenat...

6.- Beatrice               (Sam Rivers)                        7m10s

Doncs tot un mestre el Sam Rivers, saxofonista, flautista i director de Big Band, la famosa RivBea Orquestra. Amb la seva dona Beatrice  van muntar un espai interdisciplinari a Nova York , un dels primers i més exitosos Lofts on els músics podien anar-hi a experimentar en l’àmbit del Free Jazz. De fet, va passar pels quintets de Miles Davis entre el primer i el segon, però a  Miles no li va agradar l’estil de Rivers aleshores massa Avant-Garde i va ser substituït per Wayne Shorter. Rivers va dedicar aquest tema a la seva dona, i es va convertir en un estàndard tocat per molts músics fins i tot a les Jam Sessions.

Els nostres herois en fan una interpretació que casa molt bé amb el tarannà del projecte. Les escales frígies de l’Albert i no només, ens situen en l’àmbit tot i que d’una manera encara velada. La delicadesa d’aquest trio, a moments, i en el solo del pianista, s’ha vist desfermada per una contundència rítmica. El solo del Manel Fortià ens ha resituat en el context més dolç del tema, mentre que la magnífica intervenció de Pannier a la bateria ha tornat a fer tremolar les estructures. Aquest és un pianista al qual tenim ocasió de veure els estius quan ve de vacances i amb ell el baterista francès, resident com ell a Nova York. Així és que el vam poder veure amb aquest trio un parell de vegades, una a l’Ateneu de Sant Feliu i l’altra a la Jam Session del Jazzsí del Taller de Músics.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim ara sí amb el tarannà més aflamencat que defineix el projecte amb un tema del pianista Marquès anomenat....

1.- Abraham Lincoln Brigada       (Albert Marquès)                 7m36s

Doncs així ha estat aquest tema de Marquès, en l’entorn del flamenc, i és que recordeu que el disc es diu “buleria brooklyniana”. Els inicis han estat flamencs a piano solo, amb un Marquès concentrat i serè, delicat i posteriorment vital. La melodia se t’enganxa ben aviat per senzilla i bonica. Mica a mica l’energia potencial es converteix en cinètica arribant a cotes altíssimes on l’èxtasi s’apodera de tots nosaltres, amb un Pannier increïble a la bateria. Una composició on les dinàmiques i canvis rítmics enriqueixen molt més el concepte bàsic, i així és com el Manel Fortià ens ha acaronat amb el seu solo, delicat, precís, maco i profund. Posteriorment a la seva intervenció, Marquès ha marcat suaument amb acords l’harmonia del tema, la melodia del qual han tornat a executar i ja delicadament encarar el final d’aquest magnífic tema, obra i gràcia del pianista del Vallès Oriental, Albert Marquès.

Nascut el 1986, Albert Marquès Borrell es va graduar l'any 2008 al prestigiós Conservatori del Liceu de Barcelona. Va gravar el seu primer àlbum a l'edat de 22 anys, liderant un trio que va comptar amb el celebrat guitarrista Jordi Bonell, que ha actuat amb músics com Chet Baker i Serrat. A Espanya, Marquès també ha actuat amb Perico Sambeat, Marc Miralta i altres músics respectats. A París, la capital europea del jazz, Marquès va tocar amb el reconegut Pierre Perchaud i Rémi Vignolo, que va culminar en un període d'un any com a pianista del quartet del llegendari bateria minimalista nord-americà Leon Parker. Des d'allà es va traslladar a la ciutat de Nova York, on va tocar en una gran banda de jazz llatí dirigida pel guanyador del premi Grammy Arturo O'Farril, i ensenya piano jazz a les escoles públiques de Nova York amb l'Afro Latin Jazz Alliance. Ha actuat al Birdland, Fat Cat, Duc des Lombards, Jamboree i altres llocs i festivals d'Europa i Amèrica, incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I ara seguim amb el tema que dóna títol al projecte, també de Marquès, l’anomenada....

3.- Buleria Brooklyniana               (Albert Marquès)                 5m06s

Doncs amb quina altra meravella ens ha captivat aquest músic de Granollers, ara per ara vivint a Nova York on es va casar, va tenir un fill, i treballa donant classes de piano jazz i toca als clubs quan el contracten, que és sovint, i també va a les moltes jam sessions que a la capital mundial del Jazz se n’hi fan. Aquesta “buleria brooklyniana” és un autèntic terratrèmol, i sobretot amb la potent participació del baterista francès Pannier. El tema ja ha començat amb el ritme adequat i tempo, però no pas la intensitat sonora, la qual s’ha anat ampliant a límits estratosfèrics, com hem pogut constatar. Ben aviat però, i amb el solo del compositor, ha començat tot plegat a bellugar-se, a tremolar. És però amb el baterista, desfermat, on tot s’ha trencat, tot ha perdut la contenció. I no és que vagin com bojos desfermats, no. És que són uns mestres desfermats. Els canvis de ritmes, hi són, on el baterista desgrana les seves arts en el món de la percussió diversa i àmplia. Tot un crac aquest baterista, i recordo les seves actuacions a casa nostra com una de les potents, d’un bateria de Jazz. I de quina manera més brutal han acabat. De cop, i ja està.


Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui amb el magnífic i vital tema de Chick Corea anomenat....no, no és “Spain”, no...ha....és....

5.- Sea Journey       (Chick Corea)          8m08s

Doncs si us haig de dir la veritat, aquest tema l’he escoltat, l’havia escoltat tantes vegades allà pels finals del 70s de la mà de Gary Burton en el seu disc “Passengers”, amb gent com Pat Methen, Dan Gotlieb, Steve Swallow i Eberhard Weber, aquests darrers compartint feines en els més baixos. De fet és una delícia de tema que Corea va enregistrar i editar en vinil, el seu “Sea Journey”. En el disc de Burton i després del seu solo, primer Eberhard Webber i després Steve Swallow fan el seu, i de quina manera més magistral. I ves per on que Metheny es dedica a fer la melodia acompanyant a Gary Burton.

Els nostres herois, alhora de fer-ne una magnífica interpretació l’han tocat a un tempo relativament superior al de Burton que és el que escoltat. La pulsió rítmica aconseguida per contrabaix i mà esquerra del pianista, només fan que donar-li ales al baterista francès Pannier. Els sons Latin Jazz hi són per totes bandes, sobretot en el solo del pianista Marquès. La màquina rítmica va a un tempo increïble, amb un “Groove” abassegador i una potència indescriptible. Amb tot això a les mans, i com han fet en els temes anteriors amb l’inici del solo del Manel Fortià, tot plegat ha anat baixant de potència per podre-lo escoltat a ell, però ai nois, després del seu magnífic solo, ha aparegut de nou el terratrèmol de la mà de Raphaël Pannier amb un solo espaterrant, que per anar a dormir no sé jo si serà lo més adequat. En fi, ja sabeu que quan podem tenim aquest costum, el d’anar pujant el ritme de les músiques per despertar-vos per si estàveu endormiscats. Al final, han acabat el tema amb la melodia original, preciosa melodia de Corea, i el ritme i potència esdevé tot d’una delícia preciosa.

Ja hem acabat el Programa d’avui, el 337 des dels inicis ara ja fa més de 9 anys a Ràdio Sant Vicenç i ja en portem uns quants a les emissores veïnes de Molins de Rei i Abrera, o sigui que gràcies a totes tres. Ja hem acabat el programa d’avui i recordeu que ha anat de menys ritmes a més ritmes, havent començat amb el projecte de l’amic Horacio Fumero i el seu “VUELOS” amb dos mestres argentins com ell, i hem acabat amb aquesta meravella “Buleria Brooklyniana” amb Marquès/Fortià/Pannier. Espero que us hagi agradat la proposta d’aquesta setmana, força diferent de les balades i magnífiques cantants com Carme Canela i Susana Sheiman, però és que avui ha quedat un programa rodó.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |