Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics, i també avui amb algunes músiques de l’editorial Youkali Music amb la qual col·laborarem a partir d’ara.

Doncs dir-vos abans de començar que pel proper divendres 18 de maig tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista i compositor Néstor Giménez. L’acompanyaran mestres dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran flautista Pablo Selnik. A la base rítmica i a part del piano del líder, comptarem amb el contrabaix de Vic Moliner i a la bateria l’entranyable Joan Terol. Això serà el divendres 18 al Molí dels Frares a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament  i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

En el programa d’avui podrem escoltar la música de dos projectes de l’editorial Youkali Music certament diferenciats per l’estil, primer amb un projecte força melòdic i encabit en la fusió del Jazz i la música d’autor del pianista xilè establert a Madrid, Jorge Vera anomenat “Luz”. Seguirem amb una música molt més agosarada, la del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte “Cromatonal”, a partir de la seva tesi doctoral “El intervalo como principio generador”. Acabarem el programa amb un altre treball trencador, el d’en Javi Garrabella anomenat “Ethic Labs”. I com sempre de fa algunes setmanes, amb un micro conte avui a càrrec de Teresa Tuset.

Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb la delicada música de Jorge Vera i el seu...


“LUZ”
Jorge Vera

Editat per Youkali Music

Jorge Vera, piano
Lisandro Mansilla y Rafael Águila, saxos
Christian Gálvez i Santiago Greco, bajo elèctrico
Shayan Fathi, batería
I la participació puntual en alguns temes de
Amandine Savary, veu
Antonio Serrano, armónica
Manuel Machado,  trompeta
Jorge Pérez “Patax”,  percusiones

Totes les composicions són de Jorge Vera excepte “Cherokee” de Ray Noble.

L'extraordinari pianista xilè JORGE VERA, un dels pilars indiscutibles de la nova i multicolor escena jazzística espanyola, dóna curs al seu explosiu talent a "Luz", el seu segon treball discogràfic en solitari després del seu debut, "Groovera". Dotze elaboradíssimes peces d'orfebreria musical que alternen exquisides línies melòdiques amb torrencials i irresistibles improvisacions tan pròpies de l'artista.

I des de Música Popular, de Xile, ens diuen de Jorge Vera què és un....
Talent de generació espontània tot i que també té al seu darrera un treball de formació intens en la música popular, Jorge Vera va ser un dels últims deixebles del mestre Pedro Mesías. Un pianista excel·lent en tots els estils i alhora enginyós arranjador, Vera va enlluernar el cercle de directors i instrumentistes d'orquestres populars des de l'adolescència i així va arribar a ser un dels músics professionals més joves de la seva època. La seva maduresa musical va arribar després de desplaçar-se a Madrid, on va consolidar un prestigi i va gravar els seus primers discos, com ja hem comentat.

Comencem doncs amb un tema preciós una mica funky anomenat...

9.- En tierra amiga              (J. Vera)                    7m28s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera hem començat avui, a tot soft funk de la mà del pianista Javier Vera, magnífica proposta que ens ha arribat des de l’editorial establerta a Madrid, Youkali Music, i gràcies a diversos companys amics de Facebook com el Rubén López, i agrair-li-ho també al director d’aquesta editorial en Thomas Schinsowski. Uns inicis al piano pel líder ens han situat en aquest ritme soft funk, ben recolzat per baix elèctric i bateria. Després de la presentació del tema, un gran solo del baixista ens ha omplert de sonoritats amplies i ben marcades pels acords persistents del líder i compositor. El seu solo ha volat com un ocell, i quasi l’hem pogut escoltar cantant, tal ha estat la pulcre i clara digitació, després, el retorn a la melodia principal ens ha apropat al final d’aquest primer tema tan interessant d’aquest pianista xilè, Jorge Vera.

"Luz" és Jazz-Fusió del Segle XXI; ecos del Barroc, boires europees i delicats contrapunts llatins, en una mixtura original, única i personalíssima, que es beneficia, a més, de les incandescents col·laboracions d'un selecte grup de joves mestres del Jazz contemporani que flanquegen JORGE VERA en els seus vols musicals.

3.- Comprende         (J. Vera)                    8m45s

Un tema força ben trenat, amb amalgames diverses i colors musicals, alhora que l’encant del ritme delicadament quasi “latin” d’una secció rítmica, amb percussions diverses de “Patax” al servei de les diverses melodies dels solistes, amb un magnífic solo de Christian Gálvez que ha tocat el baix com si d’una guitarra es tractés. Una melodia que han iniciat a duet el so del saxo i piano, essent el primer qui ens ha impressionat gratament pel solo inicial. Antonio Serrano ho ha fet també posteriorment amb l’harmònica, aquest, considerat com un dels millors harmonicistes del país, conjuntament amb Joan Pau Comellas. El líder ens ha mostrat el perquè està tan reconegut com a pianista, havent-lo escoltat executant un gran solo, i ara ja sabem que també és un tros de compositor, i encara ho comprovarem més.

I els col·laboradors no només complementen a la perfecció la desbordant inventiva musical i el frenesí interpretatiu del jove mestre xilè; aconsegueixen, a més, dotar cada composició d'una lluentor, una emoció i un color molt poc freqüents. Un altre nivell. Un clàssic del futur. Avui.

Seguim ara ja a tempo més viu i que és el del....

10.- Up Cha-Cha                (J. Vera)                    5m22s

Doncs i quin tema més “fresc” ens han ofert aquesta magnífica formació de la mà del compositor i pianista Vera. Una intro a càrrec de baix elèctric com si de guitarra es tractés, de fet, els dos baixistes del projecte toquen amb baixos elèctrics de sis cordes, i així doncs, ens han presentat el tema i motiu principal a duet melòdic de saxo i piano. Aquest mateix ha encetat els solos planejant per sobre de la secció rítmica amb un llarg i magnífic solo, i posteriors i plenes percussions del gran Patax en el seu impressionant solo, mentrestant piano, baix i bateria recolzant-lo. Després, la joia del positiu tema ens ha apropat al final d’aquest cha-cha a un tempo una mica més pujat, o sigui, up.

Fill del guitarrista de sessió i orquestres televisives Eduardo Vera, va estudiar piano clàssic des de la infantesa, tot i que les cançons populars, la seva presència en els estudis de televisió per acompanyar el seu pare i la influència de les més simples harmonies que li va mostrar Mesías el van reconvertir en un altre tipus de pianista. La seva primera actuació data de quan Jorge Vera tenia només 14 anys i va haver de reemplaçar Tito Francia al comandament de la seva orquestra a l'Hotel Carrera. Des de llavors, i mentre ja practicava la música religiosa de l'església autònoma pentecostal, va acompanyar a figures com Luis Jara i Myriam Hernández mentre tocava en diferents orquestres, com les d'Horacio Saavedra, Roberto Trujillo pare, Juan Azúa i Valentín Trujillo, a més de la Orquesta Semilla on va acabar per desenvolupar la seva ductilitat.

I nosaltres acabem el projecte d’aquest exquisit pianista i compositor amb el magnífic i vital tema de Ray Noble...

11.- Cherokee          (R. Noble)                 5m58s

I de quina manera s’ha enfrontat ell sol amb aquesta magna peça del jazz més bopper. De fet semblen ser dos els intèrprets, piano i baix elèctric, i quin solo més bestial ens han fet tots dos, primer baix i després piano, uns solos molt més que brillants a tot tempo, increïbles. I com sona aquest tema a dos instruments, tot i que potser m’ha semblat escoltar un altre baix elèctric fent tasques d’acompanyant, o sigui que hem tingut als dos increïbles baixistes, Christian Gálvez i Santiago Greco, al costat del líder, gran pianista i compositor.

Alumne de Américo Olivari en el camp del piano jazzístic i a qui va substituir en el grup LaMonArt, durant l'època que va romandre a Xile va ser sideman de Christian Gálvez, Carlos Figueroa i Nicolás Vera, tot i que les seves capacitats el van portar més enllà del jazz llatí i la fusió, i així és que Vera es va exercir en tot tipus d'estils com a músic de suport en el rock, la música llatina, la balada, la salsa, el pop-soul i el jazz-funk. Des de la seva partida a Espanya el 2009 va ampliar encara més els rangs musicals i es va fer músic de sessió d'estudis i escenaris, col·laborant amb figures tan reconegudes com Paloma San Basilio o Rosario Flores.

Doncs deixem aquest primer projecte de Youkali Music, però abans

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara serà el moment d’escoltar el mirco conte de Teresa Tuset...

....................

Gràcies Teresa per explicar-nos-ho tan bé, i fins d’aquí quinze dies..

I ara ens endinsarem en la música cromàtica del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte.....


“CROMATONAL”
Gustavo Díaz

Editat per Youkali Music
Enregistrat el 15, 16 i 17 d’abril als Estudios 360 Global Media de Madrid
Produït per Gustavo Díaz.

Gustavo Díaz, saxo alto
Chema Saiz, guitarra
David Sancho, piano i teclats
Tomás Merlo, baix elèctric
Alberto Brenes, bateria

GUSTAVO DÍAZ presenta “Cromatonal”, el seu primer treball sota el seu propi nom: 8 composicions originals, de sonoritat realment innovadora, en què s'exploren noves vies d'expressió a través de la música improvisada. Concebut i realitzat entre el 2012 i el 2016 com a part fonamental de la tesi doctoral (L'interval com a principi generador) que el saxofonista ha desenvolupat a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, ai, ai, ai...ha..”Cromatonal” és una feina fascinant, marcada pel risc, la recerca i la investigació musical profunda.

Som-hi amb el primer tema d’aquest projecte basat amb els “intervals”, anomenat....

3.- Lambda               (G. Díaz)                    4m45s

Doncs segur que us heu quedat de “pasta de moniato”, oi?..ha..I quin canvi més substancial després d’haver escoltat les músiques càlides del pianista xilè Vera. Aquest “Lambda” ens ha mostrat el camí sonor que esdevindrà a partir d’ara, basat amb una música allunyada de la tonalitat i basada amb ritmes trencats, intervals amplis que ens situen al bel mig de la música contemporània, i tot això amanit per bones interpretacions dels solistes, el líder al saxo alto, i Saiz a la guitarra, alhora que la persistència del pianista Sancho i notes soltes del baixista Merlo i redobles diversos del baterista Brenes. Gran composició que ens ha situat en una òrbita molt més agosarada que l’anterior, i així comprendre la diversitat estilística d’aquesta editorial Youkali Music.

Un torrent d'idees i conceptes de sorprenent originalitat, que GUSTAVO DÍAZ condueix amb mestria, extraordinàriament acompanyat per un provat grup de músics de jazz de la màxima categoria, per acabar perfilant un sistema melòdic-harmònic deslligat de la música tonal; un "so nou" ple de cromatismes sorprenents, harmonies inaudites, ritmes intricats i impagables troballes sonors. Noves formes, nous camins...i jo afegiria....

Que sí, que els intervals són els principis generadors de quelcom que ens ha sorprès com han estat ara les melodies sorgides d’aquest “Lambda”, però que igualment sembla haver-hi una altra concepció primigènia, i aquesta és la relacionada amb el ritme, un ritme majorment trencat però que també evoluciona segons el moment dins la pròpia estructura. El principi generador es nota també en la manera com els solos del líder, guitarrista i pianista, s’han desenvolupat. Gustavo volia saber la meva opinió del seu projecte, i tot haver dit nomes quatre coses, aniré comentant els temes com faig de manera habitual, tot i estar segur de no poder-ho fer com m’agradaria, car aquesta seria una labor adequada per a un musicòleg i/o un músic i teòric de la música, i aquest no soc jo, precisament.

Seguim amb un altre tema força impactant anomenat...

8.- Gamma                (G. Díaz)                    6m32s

Doncs dir-vos que aquest projecte conjuntament amb el del guitarrista Valentín Caamaño es va poder escoltar a “Discópolis” de la mà del gran José Miguel López l’abril de l’any passat. Tenim pendent també el de Caamaño però tranquils que aviat sonarà. Doncs hem acabat d’escoltar un tros de composició com tot el projecte també és, encabida en la música contemporània, tot i haver-hi melodies, i unes melodies que ens han acaronat la part més moderna del nostre interior sonor. Quina paleta de sonoritats les d’aquest tema també, ara amb el teclat fent sons estratosfèrics mentre el líder i gran saxofonista desenvolupa el seu magnífic solo. El guitarrista ha seguit volant lluny de l’atmosfera, lliure, i amb acompanyat només de notes de baix i cops solts del bateria. Els efectes electrònics han recolzat la seva mestria solista i les sensacions que hem pogut viure no estan a l’abast dels programes anteriors, així és la diversitat de Jazz Club de Nit. La compenetració de líder, guitarrista i base rítmica de teclat, baix i bateria és total i descomunal des que els hem escoltat, acabant el tema d’una revolada i de cop.

Gustavo Díaz Luque és un músic natural de Toledo i establert actualment a Madrid, on exerceix la seva tasca com a saxofonista, pianista, compositor, arranjador i docent. Està format en música clàssica i en jazz, graduant-se en diferents especialitats a través del Conservatorio Profesional de Música "Jacinto Guerrero" (Toledo), del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i del Conservatorio Superior de Música de Navarra.


Seguim encara amb més gosadia, si això és possible, i ara ho farem amb el tema anomenat...

2.- Delta         (G. Díaz)                    6m32s

I de quina manera han començat aquest tema, ja a tot drap, amb melodia a càrrec de saxo, piano i guitarra, melodia sí, tot i ser força entremaliada, en una introducció llarga del tema que no ens ha deixat pas impassibles. El ritme trencat i les notes soltes del piano i un baterista impactant, han permès al líder i saxofonista endinsar-se en el seu llarg i  increïble solo. Temes aquests que no contemplen massa de les estructures típiques dels estàndards, tot i tenir la seva pròpia, i sí, la presentació, solos i final retornant a l’inici, això com quasi tots els  temes. Després del líder, el baterista s’ha desfermat amb un bon solo acompanyat de sons estratosfèrics del guitarrista i les repetitives notes de piano com a motiu principal del tema. Després d’ell, la sintonia d’aquest tema “Alfa” ha aparegut de nou tal i com l’havien començat i així acabar el tema de cop.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Gustavo també cursà el Màster universitari en Interpretació i creació de la Universitat Rei Joan Carles, aquest màster, sí que es nota que l’ha fet, que no li han regalat, i a més, és Doctor en Arts per la mateixa Universitat. És un saxofonista habitual en l'escena jazzística de Madrid i col·labora en nombrosos projectes de diferent índole, com ENM Big Band (liderada per Tomás Merlo), Bobby Martínez Big Band, Bob Sands Big Band, CMQ Big Band (dirigida per Luis Guerra), Carmen París, Chema Saiz Quartet, i Mike Martin Quintet, entre d'altres.

Doncs acabem el projecte d’aquest grandíssim músic, saxofonista i compositor amb el tema anomenat...

4.- Alfa           (G. Díaz)                    6m35s

Doncs amb aquest tema han fet una passa més on el líder ens ha deixat bocabadats per la concepció musical encabida en el Jazz més modern la qual cosa hem pogut comprovar després de la presentació del tema, i en el solo del pianista Sancho i swing aconseguit gràcies al “walking” del baixista Merlo acompanyat del baterista Brenes. El solo del líder ha trastocat els plans, inicialment ell sol amb baterista, i sense desaparèixer un Groove, esdevingut posteriorment en swing, mentre el guitarrista ens ha captivat pels seus sons estratosfèrics. La remor sònica del baixista, permanent, amb un baterista impactant  han mantingut un tempo viu, el qual s’ha fet més palès quan tots plegats han tornar a agafar les “regnes” de les melodies del tema per acabar-lo una altra vegada de cop, cosa que sembla ser la marca de la casa contemporània, en una magnífica proposta la d’aquest músic i creador que espero us hagi agradat.

Cal destacar la seva faceta com a compositor i arranjador, treballant per a diferents formacions com Michael Martin (arranjaments d'instruments de vents i corda en el seu disc Storm), Javier de Torres i Roger Sincer (arranjaments d'instruments de vent per als seus tres últims discos), Rubik Ensemble (grup de música de cambra, per al qual escriu “Rubik Motion”, sextet estrenat el 2015 a l'Ateneu de Madrid durant el Cicle de música Contemporània Iberoamericana) i per “Alarde” del txistularis de Navarra.

Doncs nosaltres deixem aquest tros de projecte.....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I seguim, ara sí per acabar el programa, amb un pas més en aquest camí de la contemporaneïtat, i ho farem de la mà del músic de casa nostra Javi Garrabella i el seu projecte....


”ETHIC LABS La bellesa i el misteri dels nombres primers”

Gravat per Juanjo Alba a Medusa Studio.
Mesclat per Kiko Caballero i Javi Garrabella a Hitmakers Studio (excepte
"11059", per Javi Garrabella a Dhözen Studio).
Maasteritzat per Marco Rostagno a Hitmakers Studio.
Produït per Javi Garrabella.

Anna Ferrer, veu, vocoder
Roger Martínez, saxo soprano
Manu Sabaté, clarinet baix
Pere Alcon, tuba
Joan Solana, teclats
Max Villavecchia, piano
Javi Garrabella, baix elèctric, tprogramming, pan drum, clave, shekeré
Toni Serrat, tabla
Joan Carles Marí, bateria
Dani Montalà, didjeridoo, bol de cant tibetà, arpa de boca

Composat i arranjat per Javi Garrabella.

ETHICS LABS!
El filòsof Wittgenstein va afirmar que "l'ètica i l'estètica són una mateixa". En aquest concepte neix el projecte "Ethics Labs", amb l'intenció de contemplar una estètica concreta a partir d'unes bases ètiques preestablertes (o de "com s’han de comportar certs elements artístics"). Ethic Labs és l'experiment resultant de barrejar sense cap por estils molt diferents de música, una formació d'instruments un tant inusuals, projeccions de mapping, conceptes matemàtics i molta energia, demostrant així un respecte enorme pels clàssics i un interès obvi cap a l'evolució que ofereixen les noves tendències.

Doncs comencem amb aquest projecte que encara us sorprendrà força més, i ho farem amb el....

233.- 233       (J. Garrabella)                      2m57s

Doncs suposo que us haureu quedat bocabadats i clavats a la cadira, després d’haver escoltat aquesta magnífica seqüència musical numèrica. Com ha anat creixent a partir d’un aparent record als redobles d’una processó, desenvolupant-se amb amplitud sonora amb els sons del saxo soprano d’en Roger Martínez, clarinet baix de Manu Sabaté veu de l’Anna Ferrer i piano d’en Max Villavecchia. Les diverses veus instrumentals i la de la cantant, han deixat pas a les notes profundes del baix elèctric del líder, acabant suaument un tema que no ha deixat impassible a ningú.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

En la primera entrega el grup explora els patrons cíclics poli-pulsos a partir de números primers utilitzant un llenguatge alternatiu per a codificar el ritme: el "Sistema de sincronització del Polipuls", desenvolupat per Javier Garrabella gràcies a l'original "Time Unit Box System" de James Koetting (en considerable desús des dels anys 70s). Altres conceptes clau per a construir els fonaments de la arquitectura musical són la geometria fractal, la secció àurea, les sèries i el desmembrament.

Seguim amb més i impressionats conceptes els d’aquesta obra matemàtica i filosòfica, bastant en la línia de l’anterior projecte de Díaz el dels intervals. Seguim amb...

5.- 5                (J. Garrabella)                      8m00s

Doncs quan el Javi em va enviar aquest projecte vaig quedar així com una mica garratibat només de llegir-ne la sinopsis. Ja us podeu imaginar com vaig quedar de gratament sorprès després d’escoltar-lo en una primera i ràpida escolta, per fer-ne una primera valoració. Us haig de dir que lloo la valentia de Garrabella en la concepció de la mateixa manera que la mestria en la seva realització. Tota una colla de joves músics a l’entorn del Taller de Músics són els músics que hi participen, joves sí, però tots amb la seva carrera superior acabada i amb projectes diversos cadascun d’ells, i així heu pogut escoltar com de bé sona tot això. Què difícil poder comentar un tema amb aquesta complexitat i diversitat, però us diria que hi he trobat una bellesa evident, acompanyada també d’una complexitat estructural propera a les dels nombres primers, i sobretot una perfecte interpretació, cosa gens fàcil considerant el que acabem d’escoltar. Magnífica composició i millors les interpretacions de tots plegats.

La explosió d'unir l'efecte hipnòtic dels ritmes complexos amb el cromatisme de les visuals fa d'aquesta experiència en directe un viatge sonor i visual que provoca una sensació de sorpresa i seducció continua. Es pretén casar la música culta amb altres d’origen popular per acostar-la a un públic general. En directe compten amb un repertori de composicions pròpies (on hi cap la música contemporània, el jazz, el rock, el free, l'electrònica, el minimalisme i els ritmes carnàtics) i també amb 3 versions per a rendir homenatge a alguns dels seus referents: "Turkish Mambo" de Lennie Tristano, "Clapping Music" de Steve Reich i el primer moviment "Andante Tranquillo" de "Músic for Strings, Percussion and Celesta" de Béla Bartók.

I per acabar projecte i programa què millor que fer-ho amb el tema més llarg i per tant el que més ens sorprendrà anomenat....

11.- 11           (J. Garrabella)                      14m55s

Doncs podríem resumir-ho dient què això és una meravella, i que ja us podeu imaginar quin directe que deu ser més impressionant. Un es queda sense paraules alhora de comentar la diversitat i més encara en un tema de prop de 15 minuts. Llarg i amb espais per a la calma, com el que hem tingut i així poder escoltar el clarinet baix, la qual cosa ha durat ben poc, perquè han aparegut de nou tots plegats amb una potència sonora impactant amb el saxo soprano, un permanent piano, la veu arribant al cel, la bateria marcant un tempo liderat pel baix del líder. Un llarg i magnífic solo del pianista Villavecchia, músic que havíem tingut al Festival de Jam Sessions que fem els estius quan encara ell estudiava G.S. al Taller de Músics ESEM. El final, espaterrant com l’inici, amb el recurrent clarinet baix, veu de l’Anna, percussions diverses, baix elèctric, i efectes electrònics estratosfèrics ha estat increïble, i sobretot de quina manera més delicada l’han acabat. Magnífic Javi Garrabella. Felicitats pel projecte.

Javier Garrabella – líder, composició, baix i electrònica Natural de Lleida, als 18 anys es trasllada a Barcelona per a estudiar al Taller de Músics, on obté successivament el Grau Mig i Superior en Baix elèctric de Jazz i Música Moderna, amb Pep Cucurella i Dee Jay Foster. També comença a estudiar composició amb Enric Palomar. Ha tocat amb grups tan diferents com Nebulah (metall), The Crossfathers (soul-rap), Ampabarà (rumba), Aurora (flamenc-jazz), Midstream (jazz-minimalisme), Magnus Luna (alternatiu-poesia musicada), Enric Hernàez (cantautor), Flamenkat (espectacle de flamenc resident al Palau de la Música). També ha escrit arranjaments per encàrrec (Enric Hernàez, A l'aire), gravat per a música de curtmetratges (Banana Day), produït música electrònica (Electronativa) per a vídeo-instal·lacions (Phiminiscence, Temps de Flors 2016), sessions d'improvisació amb dansa (Nunart, Improvist), és també músic de sessió per a gravació de temes pop en estudi (Ten Productions, Kaixoetagur), etc.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui i ja ho heu pogut escoltar, divers i magnífic, melòdic en el primer projecte de Youkali Music el del pianista Jorge Vera per després entrar en el camí de la música contemporània que ja no hem abandonat, amb el segon disc de Youkali, el del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte d’intervals, i acabar com ho hem fet, amb aquesta sorprenent meravella de Javi Garrabella de ”La bellesa i el misteri dels nombres primers”, magnífica obra d’un músic de casa nostra.

Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que pel proper divendres 18 de maig tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista i compositor Néstor Giménez. L’acompanyaran mestres dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran flautista Pablo Selnik. A la base rítmica i a part del piano del líder, comptarem amb el contrabaix de Vic Moliner i a la bateria l’entranyable Joan Terol. Això serà el divendres 18 al Molí dels Frares a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament  i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves músiques i explicat interessos comuns, us espero la setmana vinent si podeu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.

Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |