Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja hi tornem amb un programa súper potent amb tres treballs magnífics i sorprenents, i tot i aprofitant l’avinentesa de la visita de Berta Moreno a la Jam del Jamboree on evidentment hi vàrem anar i gaudir amb la seva mestria, posarem el seu darrer treball anomenat “Little Steps” disc auto produït i que em va enviar el seu pare des de Madrid, car ella resideix a Nova York. Una altra obra magna serà la que vam poder escoltar al Jamboree, la del gran contrabaixista Joe Sanders a qui havíem vist algunes vegades acompanyant a d’altres cracs però que va venir a presentar-nos el seu magnífic ”Humanity”. El darrer treball, i encara no sé si serà aquest l’ordre, serà el d’una formació amb seu a Nova Zelanda i on hi participa tota una colla de músics entre els quals Alex Piagin, Dave Kikosky entre d’altres i amb un projecte anomenat ”Machaut Man & Superman Hat”, projecte del qual me’n vaig assabentar gràcies al nostre particular “Cifu català”, Andreu Fàbregues. I com sempre amb un conte relacionat amb les músiques a càrrec de Carme de la Fuente.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Comencem doncs amb el magnífic treball del gran contrabaixista i ara també compositor, Joe Sanders i el seu increïble


“HUMANITY”
Joe Sanders

Disc editat i produït per Joe Sanders
Enregistrat per Save Stoller el5 i 6 de febrer de 2015 al The Samurai Hotel
Mesclat i masteritzat per Ziv Ravitz

John Ellis, saxos tenor i soprano i clarinet baix
Aaron Parks, piano
Joe Sanders, contrabaix
Eric Harland, bateria

Totes les composicions són de Joe Sanders excepte un parell que ja comentaré, si s’escau.

Doncs dir-vos que hem vist a Joe Sanders al Jamboree en diversos projectes com el del febrer d’enguany amb Jure Pukl saxo tenor, Melissa Aldana saxo tenor, Joe Sanders contrabaix i Gregory Hutchinson bateria. Segurament l’haurem vist en d’altres projectes i el més significatiu va ser el que ens va oferir amb la seva música i la mateixa formació si exceptuem al saxofonista, car va ser el magnífic Seamus Blake. Un altre concert on hi havia de col·laborar va ser el que van fer Raynald Colom trompeta, Jure Pukl saxo tenor, Gregory Hutchinson bateria i on Sanders va ésser substituït al contrabaix per Josh Ginsburg. Després del magnífic concert només havia de fer una cosa, adquirir el disc que esteu a punt d’escoltar. Crec recordar que ens va dir que acabava de ser pare i que el concert li dedicava al seu fill. Som-hi doncs amb la meravella de tema anomenat

2.- Quantum             (J. Sanders)              6m11s

Doncs un tema amb un tarannà així com majestuós i que ha tingut diverses etapes melòdiques i rítmiques, tal és la concepció que té Sanders de la música en aquest el seu projecte. Un final que acabem d’escoltar amb un gran solo del pianista Parks que ha deixat pas a un final persistent de ritme i amb un anar-se acabant tot i entenent què en un directe s’allargaria força més. El tema ha començat amb un ritme beat slow marcat per bateria per ben aviat intervenir el saxo soprano de Ellis tot i situant-nos en la preciosa melodia de Sanders. Un magistral Ellis al soprano ha desenvolupat un preciós i melòdic solo mentre la base rítmica l’imbuïa de beat. El break rítmic posterior, delicat i suau, ha donat peu a la intervenció de Parks al piano en un precís i preciós solo per gaudir amb ell fins el final. Una petita joia per a començar.

Sent un conducte per a l'emoció i la consciència a través del contrabaix, Joe Sanders s'esforça per ser constantment creatiu en cada moment i amb cada nota que toqui. Com a nadiu de Milwaukee, Wisconsin, va adquirir un apetit per diversos sons al llarg de la seva adolescència, ja sigui emesa a través de la ràdio en forma de blues o com la de les veus exaltades de l'Església Baptista. Des de la sortida del Midwest cap a Califòrnia l'any 2002 per assistir a l'Institut Brubeck, Joe ha tingut la sort de realitzar concerts i aprendre amb gent com Dave Brubeck, Christian McBride, Terence Blanchard, Ron Carter, Roy Hargrove, John Clayton, Jimmy Heath, Charlie Haden, Herbie Hancock, Charles Lloyd, Wayne Shorter i Geri Allen.

Seguim amb un altre tema impactant d’aquest projecte anomenat...

3.- Haiku       (J. Sanders)              4m58s

Doncs ja heu pogut escoltar quin altre tros de tema que ens ha ofert aquest gran contrabaixista i compositor Joe Sanders. La modernitat hi és evident i també el Groove, allò que en diuen els músics d’un tema, que “camina”. Després de la presentació del tema, el líder ha iniciat una tanda de curtets solos amb el pianista Parks i el saxofonista Ellis, tots ells compartint-los a base o com si de “quatres” es tractés, entre tots ells. Mentrestant, el baterista Harland, magnífic ell, ha anat fent i desfent de les seves, sempre amb una quasi constant improvisació, la qual arribarà realment ja encarant el final d’aquest impressionant tema anomenat “Haiku”.

Després de finalitzar els seus estudia a l'institut Thelonious Monk l'any 2007, Sanders es va traslladar a la ciutat de Nova York, on va formar part integrant de l'escena jazzística de la ciutat. Joe es va expandir a partir de les relacions iniciades a través dels diversos programes d'educació del jazz amb visionaris com Gerald Clayton, Justin Brown, Christian Scott, Ambrose Akinmusire i Fabian Almazan, alhora que forjà parentius nous, impactants i significatius. Aquestes col·laboracions amb els membres de la seva generació i la influència dels seus avantpassats van empènyer Sanders a una nova forma de conceptualitzar el contrabaix, tocar música i viure la vida.


Seguim ara amb un tema també impactant però amb un més entrat tempo, tema de Joe Henderson anomenat...

5.- Afro-Centric        (J. Henderson)         6m36s

Impactant aquest tema de Henderson amb un Eric Harland immens a la bateria, ell sempre imparable. El saxo tenor d’Ellis embolcalla amb la seva sonoritat alhora que al base rítmica de piano, contrabaix i bateria semblen formar part d’un món musical autònom, ells a la seva bola, però sense deixar de donar-li el suport adequat a Ellis i el seu tenor. Magnífica demostració de compenetració i llibertat interpretativa. Entremig però, un lick repetitiu del contrabaixista i líder han permès al pianista Aaron Parks desenvolupar el seu magnífic solo, també recolzat pels copets als cantos de caixes i timbales del gran Harland, amb aquest fent una obra mestre solista a la bateria mentre els seus companys li donen el suport adequat. Ellis ens mostra de nou retalls sonors de la melodia principal del tema arribant al final així com si no hagués passat res, amb un final que en un directe s’allargaria sense remissió.

El 2012 va ser la culminació de les associacions noves i antigues amb l'estrena del seu àlbum com a líder en l'aclamat segell Criss-Cross Jazz, 'Introducing Joe Sanders', que incloïa una peça escrita per a quatre baixos, saxofon i tambors encarregada per la Jerome Foundation Jazz Gallery. Però la recerca ininterrompuda del coneixement mai no es va aturar ja que Joe buscava noves vies i aventures per millorar la seva recerca de la il·luminació i el "moment" concret. Un any després, Sanders es va trobar a l'escenari amb una persona que encarna qualitats similars, Charles Lloyd. Al costat de Lloyd, Sanders va ampliar el seu coneixement de la història del jazz d'un que la va viure la qual cosa li va augmentar la seva passió per explorar les infinites possibilitats del què és el desconegut.

Acabarem el projecte de Joe Sanders amb el magnífic i viu tema anomenat..

8.- Flying High         (J. Sanders)              5m15s

Doncs ja veieu quin tema més impressionant, tot i que amb un motiu principal curtet, molt curtet i recurrent, l’han desenvolupat amb una mestria sense cap mena de dubtes. John Ellis ha iniciat el solo al saxo tenor, increïble també i sembla impossible que el baterista Harland tingui temps de tocar el Ride amb un swing espatarrant a la vegada que no parar de tocar timbales, caixa, i demès estris percussius. Parks al piano, percudint-lo amb presència i pulcritud alhora que mostrant-nos la seva gran vàlua, amb un llenguatge modern i eficaç, ha deixat pas al solo del líder i gran contrabaixista Joe Sanders tot i recolzat sense parar per alguns acords del pianista i més encara per la persistent implicació del Eric Harland a la bateria, magistrals tots dos, magistral tot el quartet, acabant el tema suament, tema i projecte.

I per acabar, fer-ho amb la seva biografia...
Continuant el viatge, el 2017 Sanders toca regularment amb el seu conjunt, "Joe Sanders 'Infinity", i com a sideman amb Kendrick Scott Oracle, amb Gerald Clayton  Trio i amb Ben Wendel Quartet. Al setembre de 2017, Joe va llançar el seu segon àlbum com a líder, 'Humanity', aquest que hem escoltat ,com a comentari de la constant violència que afecta la nostra vida quotidiana i recordant-nos de veure'ns i tractar-nos mútuament amb compassió i amor com a éssers humans. Actualment, Joe viu a París amb la seva dona i fill. Quan no toca, i ho ha fet en més de 18 països, imparteix classes magistrals o lliçons privades o recorre més de 100.000 milles cada any. Li agrada escriure sobre una tercera persona al costat d’un got de vi blanc.

Deixem aquest projecte.....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim doncs amb el projecte de Berta Moreno i el seu...


“LITTLE STEPS”
Berta Moreno

Disc editat i produït per Berta Moreno per a BMIJazz
Enregistrat per Mike Marciano el 17 d’octubre de 2016 als System Two Studios de Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave Dasrlington als Bass Hit Recordings New York de N.Y.

Berta Moreno, saxo tenor
Troy Roberts, saxo tenor i soprano (temes 1, 2, 3, 4 i 8)
Steve Wilson, saxo alto i soprano (temes 1, 5, 6, 7 i 8)
Manuel Valera, piano
Maksim Perepelica, contrabaix
David Hardy, bateria

Totes les composicions són de Berta Moreno.

Doncs recordar-vos que vam poder assistir al concert i posterior Jam Session, dilluns passat on vam gaudir d’allò més amb la seva música i personalitat. Magnífica proposta amb Mark Aanderud piano, Maksim Perepelica contrabaix, Carlos Falanga, bateria per només parlar del quartet base. Doncs som-hi amb la seva música d’aquest el seu primer treball al seu nom, amb el primer tema del disc anomenat...

1.- J.G. Power          (B. Moreno)              8m37s

Doncs quina demostració de mestria, de composició i interpretacions d’aquest formació liderada per Berta Moreno. Una preciosa melodia i motiu principal ens ha situat en l’òrbita sonora d’aquesta gran saxofonista i ja ho veieu també gran compositora. Un tema on hi ha participat també Troy Roberts i Steve Wilson havent-hi doncs tres instruments de vent magníficament acompanyats per la base rítmica amb en Valera, Perepelica i Hardy, piano, contrabaix i bateria respectivament. Els sons dels primers solistes, saxos tenors, primer canal esquerra i després dret, són clarament diferenciats, essent el del canal dret lleugerament més brillant que el de l’esquerra, encara al tempo inicial. El tempo doblat ha aparegut amb la irrupció d’un altre vent i el seu magnífic solo, el d’un tema ple de potència. Al final, han tornat a la calma amb el motiu principal a càrrec dels vents i pulsacions brillants del pianista Valera, acabant aquest magnífic tema de cop.

Un bon tema per a tastar les músiques d’aquesta músic madrilenya establerta a New York i molt bon establerta, car l’han convidat a tocar en esdeveniments del Lincoln Center i també sabem que va anar a casa de Paquito de Rivera en un concert-jam, la qual cosa no li deu passar a gaire gent.

Berta Moreno s'ha convertit en una de les veus més distintives del saxo tenor de la seva generació. La forta personalitat de Berta es reflecteix en el seu únic so fosc i càlid al tenor i sovint es defineix com un solista reflexiu i precís que sap triar notes i fer interpretacions significatives. Des de fa més de 5 anys, viatja com a líder del seu quartet / quintet per Europa, on ha estat guardonada amb el primer premi al Zoetermeer Jazz Competition i el segon premi nominat per l'audiència del Concurs Leidse Jazz als Països Baixos el 2013. Berta ha actuat en alguns dels principals festivals de jazz d'Europa, incloent NORTH SEA JAZZ Festival, i alguns dels principals escenaris i teatres d'Europa i Estats Units.

Seguim amb una increïble dansa còsmica....


3.- Cosmic Dance               (B. Moreno)              6m38s

Doncs una dansa còsmica per seguir amb aquest molt bon treball de Berta Moreno, acompanyada també al saxo tenor pel Troy Roberts i la magnífica base rítmica de piano, contrabaix i bateria. Qui primer ens ha enlluernat ha estat el pianista Manuel Valera amb un solo magnífic i digitació pulcre alhora que una molt bona mà esquerra acompanyant-los amb acords. El so més aviat fosc de la líder, però càlid, ens l’ha mostrat molt tècnica i imaginativa, així com el solo del magnífic soprano a càrrec de Roberts, el qual ha aconseguit ressaltar els contrastos en els solos, no però en la melodia, que ell fa amb el saxo tenor. Bona combinació i utilització dels dos saxos, tenor i soprano per Roberts, aconseguint ampliar la paleta de colors i mixtures.

Ha participat en programes de televisió i ràdio, com ara NPR, Ràdio Omroep Zuidplas, programa de ràdio i TV de Virus 4 o RNE (Ràdio Nacional d'Espanya), i va aparèixer com a sideman en diversos CD's: "Síguelo" de Gerardo Rosales i Combo Mundial (Challenge Records), "Choros Limoneros" de Choros Limoneros ("Thrilling Sound Producions") o "Blue Dahlia" de Dahlia Dumont. Després de traslladar-se a Nova York el 2014, va començar a treballar en el seu nou projecte com a líder de bandes, com a compositora i productora amb el "Berta Moreno Quintet".

I ara serà el moment d’escoltar a Carme de la Fuente amb el seu micro conte relacionat amb les músiques del programa....

.........................

Gràcies Carme per la teva visió i fins d’aquí quinze dies.


Seguim ara amb el magnífic tema anomenat....

2.- Lost and Found             (B. Moreno)              6m41s

Doncs ja ens hem situat en un tema amb un tempo una mica més viu, tot i haver comprova anteriorment com canvien el tempo entremig dels temes. En aquest ens hi hem trobat ja des dels inicis, i el tempo no l’han abandonat en tot el tema, acabant-lo amb un gran solo del pianista Valero i fent el tem principal els dos saxos tenors, el de la Berta Moreno i el de Troy Roberts. Ells dos han estat els qui l’han començat, curtet motiu però que enganxa per la melodia i ritme, amb els canvis inherents a la seva estructura. El so càlid i més fosc del saxo tenor de la líder ens ha impressionat en el primer solo, a tot swing i gràcies a la base rítmica impressionant, amb walking de contrabaixista inclòs. Una mica més brillant ha estat el de Roberts pel canal dret, però igualment espaterrant de tècnica i llenguatge jazzísitc com els de tota la formació. El llarg solo del pianista ens ha apropat al final d’aquets “Lost and Found”.

En el seu breu temps a Nova York, Berta ha pogut realitzar i produir el seu àlbum de debut "Little Steps" (2017), aquest que estem escoltant amb guanyadors del premi GRAMMY i nominats com són Steve Wilson (saxo), Troy Roberts (saxo) i Manuel Valera (piano); havent tocat amb aquest projecte a llocs com Fat Cat, ShapeShifter Lab, Club Bonafide a Nova York, a més de fer gires per Europa i en clubs llegendaris com Bogui Jazz, Clamores o Jimmy Glass a Espanya, i ara també ja podem dir que ha fet un Jamboree. Al mateix temps toca amb moltes bandes i projectes diferents a la ciutat internacional del Jazz, i treballa a més amb un artista guanyador del GRAMMY, Arturo O'Farrill.

Acabarem aquet projecte amb el tema darrer track del disc anomenat...

8.- Option A              (B. Moreno)              6m58s

I quin tros de tema ens han fet i de quina manera l’han acabat, increïble. Contrabaix i bateria l’han començat però, després també el piano fent el que podria ser el motiu principal, tot i afegint-s’hi els saxos tenors fent la melodia, que tot s’ha de dir està molt ben aconseguida. Ben aviat han aparegut els solos amb els tres saxos compartint-los, cadascun d’ells fent una part dels compassos corresponents a la A, car no m’ha semblat que hagin fet en cap moment el pont o la B, en una magnífica demostració de compenetració entre tots tres. Els vents han volat i ha aparegut el pianista i solo també molt ben realitzat. I vet aquí, que en aquest tema tots els  músics han tingut la seva estona de glòria solista, amb solos de contrabaix, curtet, i el magnífic del baterista, per arribar tots plegats al final, magnífic final de magnífic tema per acabar aquest gran projecte que vam poder veure aquest passat dilluns al Jamboree amb dos músics locals  amics nostres, com varen ser Mark Aanderud i Carlos Falanga, bateria i la participació del contrabaixista oficial del projecte Maksim Perepelica.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I ja per acabar el programa us proposo escoltar un sorprenent projecte sorgit al país més oriental, allà on comença el dia, Nova Zelanda i tota una colla de  músics d’aquell país alhora que liderats per gent més propera, en la distància...el projecte s’anomena.....


“MACHAUT MAN and a SUPERMAN HAT music of Dave Lisik”
Sipiagin, McCaslin, Kikoski, Kozlov i Edwards

Enregistrat per Mike Marciano els dies 14 i 15 de novembre de 2012 a Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Mesclat per Dave Lisik a Nova York i Wellington, Nova Zelanda
Maasteritzat per Steve Garden a Auckland, Nova Zelanda
Produït per Dave Lisik

Aquesta gravació va ser possible gràcies a la col·laboració de la Victoria University of Wellington i el Prof. Neil Quigley

Alex Sipiagin, trompeta i fliscorn
Donny McCaslin, saxòfon tenor i soprano
Dave Kikoski, piano acústic i Fender Rhodes
Boris Kozlov, contrabaix
Donald Edwards, bateria

Totes les composicions de Dave Lisik, (Galloping Cow Music, ASCAP), excepte “Georgia On My Mind” de Hoagy Carmichael

Aquest és un projectes amb 8 temes, alguns d’ells llargs com el “Georgia On My Mind”, podent escoltar una hora i quasi deu minuts d’una música que no us deixarà impassibles.

Veiem què ens en diu el mateix compositor neozelandès, Dave Lisik...
Machaut Man and a Superman Hat va ser un projecte sorprenentment divertit per poder saber com aquesta banda anava a reinterpretar els meus temes. Estar-hi present en l'enregistrament va ser una oportunitat per veure aquests grans intèrprets en el seu element, especialment en el  Systems Two, un estudi on un se sent com a casa. Les composicions d'aquest àlbum les vaig recopilar durant diversos anys, alguns originals són més antics i d’altres  es ven escriure recentment específicament per a aquesta gravació. Com a compositor agraeix-ho molt als músics professionals la seva disposició per a dedicar-se a treballar en alguna cosa que jo hagi escrit; sabeu que ells han dedicat força anys a poder tocar bé, però els cinc músics d'aquesta gravació toquen el jazz al més alt nivell, i la seva manera de tocar, col·lectiva, és preciosa.

Comencem doncs amb el primer track d’aquest disc enregistrat el 2012 però ja n’escoltareu la vigència...un tema com tots de Dave Lisik anomenat...

1.- Steal Bryant’s Laptop   (D. Lisik)        9m52s

Doncs ja heu pogut escoltar que hem fet un salt musical estilístic respecte la música de Berta Morenon, tot i no abandonar gens la creativitat i ara una mica més de modernitat i contemporaneïtat. La mestria d’aquesta formació com a intèrprets els ha permès desenvolupar un projecte d’un compositor llunyà en la distància, Dave Lisik treballant ell a Nova Zelanda però amb la proximitat universal que té el Jazz. Gran tema amb un Groove impactant amb un impressionant solo del saxofonista Donny Mc Caslin, volant literalment per sobre de l’estructura tan ben portada per la base rítmica de Kikoski, Kozloz i Edwards. Sipiagin a la trompeta ens ha mostrat la seva mestria avalada pels molts projectes on ell hi participa. Magnífica demostració de modernitat i tècnica interpretativa ell sempre tocant en el registre més agut, tot i que no en els sobreaguts. Un lick de tots plegats ha encarrilat i acompanyat el solo del pianista Kikoski, brillant i delicat als inicis però que s’ha anat desenvolupant a mica a mica amb crescendos emotius gràcies a la seva gran intervenció. Un músic que també hem pogut veure més d’una vegada al Jamboree liderant o formant part de increïbles projectes.

La música de Dave ha estat realitzada i gravada a tot el món per destacats músics com Alex Sipiagin, Chris Potter, Donny McCaslin, Seamus Blake, Dick Oatts, Scott Wendholt, Will Vinson, Charles Pillow, John Escreet, Dave Kikoski, Bob Sheppard, Luis Bonilla, John Fedchock, Matt Wilson, Boris Kozlov, Donald Edwards, Alina Engibaryan, Steve Houghton, Marvin Stamm, Bill Mays, Carl Allen, Kirk Whalum, i les Big Bands Jazzgroove Mothership Orchestra (Austràlia) i Wellington Jazz Orchestra.

Dave és coautor del llibre 50 Years at the Village Vanguard - Thad Jones, Mel Lewis & The Vanguard Jazz Orchestra (SkyDeck Publishing) i el seu llibre de 24 solos de trompeta de Marvin Stamm es va publicar per Charles Colin a Nova York.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim amb una mica més groove, ara ja amb un delicat swing amb el  quart tema del projecte anomenat.....

4.- You Can’t Always Get A Wet Chihuahua    (D. Lisik)        9m42s

Un tema també de quasi 10 minuts amb unes improvisacions espaterrants per modernes com les del trompetista rus Alex Sipiagin, magnífic ell amb un llenguatge avantguardista i tècnica impressionant, en un gran solo desenvolupat després de la llarga introducció del tema que han fet tots plegats. Però és que la participació igualment reeixida del saxofonista Donny McCaslin és igualment impressionant per concepció i interpretació, amb tota una amalgama d’arpegis en totes direccions i clares connotacions disminuïdes, i tot això amanit per una base rítmica mantenint un swing, contingut que ens ha fet bellugar el cap d’un cantó a l’altre en tot el tema, el, qual ha acabat amb una mena de turnaound fins arribar al definitiu final de la mà del baterista Edwards.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Compositor i trompetista canadenc, el Dr. David Lisik ensenya composició, arranjament, teoria i pedagogia de jazz a l'Escola de Música de Nova Zelanda, Victoria University of Wellington, Nova Zelanda. Tot i ser canadenc i treballar a Nova Zelanda, des d’on varen sorgir aquestes músiques, el, projecte l’ha portat a terme una formació multicultural establerta a New York. Els motius pels quals aquest extraordinari quintet va voler tirar endavant el projecte de Dave Lisik els desconeixem, però us haig de dir que va ser un encert. De fet, vosaltres i jo hem tingut la sort que el meu amic Andreu Fàbregues que fa el magnífic programa de ràdio Camps de Cotó, em parlés d’aquest i d’altres projectes i me’ls passés, o sigui que gràcies xato, i a veure si en programes posteriors us poso els altres dos projectes enviats per l’Andreu.

I nosaltres acabarem projecte i programa amb el darrer track del disc anomenat...

8.- Katafuzees         (D. Lisik)        7m14s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera han acabat aquest tema, no tan bèstia com l’han començat, car ho han fet amb una llarga introducció a mode de improvisació a dos de saxo tenor, canal esquerra i trompeta canal dret, per després afegir-s’hi tots plegats. De fet la posterior melodia que han fet els dos vents ens ha recordat el final del tema, però és que després d’aquesta imbricada melodia dels vents Kikoski ha iniciat el seu solo amb un swing de contrabaix i bateria, el primer amb el walking característic i els cops al “ride” i permanent “xarles” del segon, han permès al pianista volar amb lleugeresa i magnífica digitació. Hem pogut gaudir també amb el gran solo tot i que curtet del contrabaixista Boris Kozloz alhora que també el del mestre Donald Edwards a la bateria a partir del qual els nostres vents han tornat a plantejar la melodia d’aquest increïble tema anomenat “Katafuzees”, i així acabar-lo delicadament.

Dave és fiduciari, o sigui membre amb poders i controls administratius de la New Zealand Jazz Foundation, coordina els Tallers Nacionals de Jazz anuals i ha codirigit la Jove Orquestra de Nova Zelanda des del 2011. Va fundar i produeix el Festival de Jazz de l'Escola de Música de Nova Zelanda, i va crear el primer curs de Jazz Pedagogy a l'escola i va fundar els Tallers anuals d'Educadors de Jazz l'any 2015. També va crear i co-dirigir la Wellington Youth Jazz Orchestra. Com a trompetista, Dave ha actuat com a membre de la Orquestra de Jazz del Delta, l'Orquestra de Dave Lisik, l'Orquestra de Jazz de Rodger Fox Wellington, l'Orquestra de Jazz de Nova Zelanda, i un llarg etc, però suficient per entendre que el nostre compositor és un gran músic i pedagog.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, llarg però súper interessant amb els tres projectes presentats, primer recordeu que ha estat el del Joe Sanders anomenat “Humanity”, després el de Berta Moreno, “Little Steps” per acabar amb les magnífiques intervencions d’una gran formació que ha tocat la música de Dave Lisik. Espero que hàgiu gaudit amb la proposta d’avui, com sempre diferent del programa anterior i del que vindrà, crec amb una bona selecció de les músiques dels tres projectes i alguna informació afegida que sempre va bé.


Gràcies per ser-hi aquí o al blog del progama que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es on hi trobareu més música i potser més biografies alhora que tots els programes anteriors. Ens retrobem la setmana vinent, si us va bé i en teniu ganes, o sigui que ja marxem i jo Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves músiques i xerrat d’interessos comuns, espero, us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |