Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

I seguim amb la injustícia espanyola després de la sentència quasi absolutòria dels 5 salvatges de la manada, que d’aquí dos o tres anys ja estaran pel carrer podent fer de nou les seves barbaritats. Dos d’ells, pertanyents als cossos i forces de seguretat de l’estat, i cobrant mentrestant el 75% del seu sou, quins collons. Demanem justícia, en tots els àmbits.

Bé de nou hi tornem amb un programa dedicat a la editorial Fresh Sound Records i ja sabeu que com sempre, primer amb dos New Talent i després amb un vinil de 180 grams digitalitzat per qui us parla. Els projecte de New Talent diversos per la seva música són el sorprenent treball del músic eslovè Marko Churnchetz anomenat “Ruthenia” fent una retrospectiva molt personal dels compositors russos del segle XX. El canvi d’estil serà evident amb un altre dels projectes del trio Sperrazza, Sacks, Kamaguchi i el seu disc dedicat a la música de Lee Morgan. Acabarem el programa amb el vinil de Blue Mitchell anomenat Blue’s Mood editat per Jazz Workshop de la mateixa editorial mare. I com sempre tindrem un micro conte, avui a càrrec de la Teresa Tuset.

Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb el projecte en clau de jazz dedicat als compositors russos del segle XX amb el...


“RUTHENIA”
Marko Churnchetz Črnčec 

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 524
Enregistrat a RTV Maribor Studio (Eslovènia), Salon za eno glasbo (Ljubljana, Eslovènia) i Randy Ingram Studios (NYC); 10 d'octubre, 29 de novembre de 2015; 22 de març de 2016 Pistes 1 i 3 registrades a Union Hall, Maribor al Festival de Maribor (Eslovènia), 8 de setembre de 2014

Enginyers de gravació: Darko Kukovic, Jernej Krzic / Marko Churnchetz, Randy Ingram, Danilo Zenko (# 1 i 3)
Meclat i masteritzat per Dave Darlington a Basshit Studios, Manhattan, Nova York

Produït per Marko Churnchetz Črnčec
Productor executiu, Jordi Pujol

Marko Churnchetz Črnčec, piano
Mike Moreno, guitarra
Chris Jennings, baix
Rudy Royston, bateria

Bostjan Lipovsek, corn francès
Dario Golcic, oboè
Mateja Kremljak, flauta
Matija Krecic, Dejan Gregoric, Klemen Bracko, Barja Drnovsek, Bojan Cvetreznik, violins
Urska Demsar, Barbara Grahor, violas
Amara Gombac, violoncel

Aquí teniu l’enllaç a la web d’aquest disc de FSNT:


Doncs comencem amb aquestes composicions que formen part d’una Suite composta pel líder Marko Churnchetz Črnčec. El disc s’escolta de manera ininterrompuda des del primer tema, però jo us proposo escoltar alguns temes a partir del cinquè, o sigui que som-hi amb el tema anomenat...

5.- Nocturne             (M. Churnchetz)                  5m43s

Doncs amb aquesta delicada composició i també molt ben interpretada per aquest magnífic quartet hem començat el programa. Ruhtenia era el nom llatí de les províncies frontereres de Rússia i els seus habitants, des d’Eslovènia. Segons ell, el nom és com una metàfora per a connectar amb la tradició de la música russa. El líder i pianista s’ha mostrat sobri, elegant i amb una precisa pulsació sobre el piano, en un tema que és el cinquè de la suite, ideal per a començar el programa.

Marko Churnchetz (ortografia eslovena Črnčec) és un dels músics contemporanis més destacats d'Eslovènia i un dels de més reconegut prestigi, que actualment passa el temps vivint entre el seu país d'origen i la ciutat de Nova York. A l'escena internacional, és conegut com un formidable jove instrumentalista, compositor, arranjador i productor que treballa fàcilment entre diversos gèneres i estils i, en particular, el jazz i la música popular.

Seguim amb el sisè de la suite anomenat....

6.- Valse        (M. Churnchetz)      6m29s

Doncs de com ha acabat el tema a com l’han començat hi ha ben bé una certa distància, i és que el ritme de vals ha aparegut, tot i que de manera no massa evident, i sí molt suau amb els arpegis del piano i la melodia amb el corn francès. Després, amb les cordes fregades i bateria ja és més evident. El delicat solo del líder, amb un llenguatge jazzístic evident i amb només el quartet, digitació percussiva i magnífica interpretació del baterista Royston han donat pas al solo del guitarrista, amb un so apagat a voluntat i magnífica tècnica i creativitat. El vals apareix amb les cordes fregades, tot i acompanyant-lo i amb la base rítmica immensa, de piano, contrabaix i bateria, arriben al final d’aquest preciós vals, homenatge clar als compositors russos.

Churnchetz va néixer el 15 de maig de 1986 a Maribor, Eslovènia i, als sis anys d'edat, va començar el seu camí musical estudiant música clàssica amb l’acordió i després el piano als deu anys. Un talent prodigiós i que ens els seus anys adolescents va ser guanyador de diversos premis nacionals i internacionals, graduant-se amb piano clàssic el 2005 i en piano de jazz a la Universitat de Música i Arts Dramàtiques de Graz, Àustria el 2009.


Seguim amb el setè tema d’aquesta Suite anomenat....

7.- Scherzo   (M. Churnchetz)      7m55s

Una altra tema que ha passat per diferents estadis rítmics i melòdics, iniciant-lo guitarra i piano delicadament. Aquest ha encetat l’entremaliada melodia amb un aspecte rítmic important, així com trencat, amb canvis impressionants. Una composició força complexa que de sobta es torna dolça a piano solo, amb un ritme magnífic a la mà esquerra i preciosa melodia, que ha donat pas al solo del contrabaix, sense cap referència, i força interessant el treball de Chris Jennings. Moments per a la calma, evidents, pel relax, per a l’escolta pausada tot i esperant la sorpresa que ens depararan, com així ha estat la manera com s’ha anat desenvolupant el tema i el ritme que ha aparegut amb un lick que ha acompanyat el solo del baterista Royston. Al final ell sol l’ha acabat brodant, amb una demostració tècnica i gust interpretatiu. Magnífic solo i més encara sorprenent final d’aquesta meravella anomenada “Scherzo”

Churnchetz ha editat dos àlbums com a líder, Signature i Moral Interchange (tots dos publicats el 2010 a B.A.S.E.). El seu tercer àlbum, Devotion, amb Mark Shim (saxofon), Chris Tordini (contrabaix) i Justin Brown (bateria) el va editar  el prolífica segell de Londres,  Whirlwind Recordings. El seu quart àlbum, aquest que esteu escoltant,  l’ha publicat amb Fresh Sound New Talent.

I nosaltres acabarem el projecte força inquietant i sorprenent d’aquest magnífic pianista i compositor eslovè anomenat Mark Churnchetz amb el tema anomenat....

8.- Toccata    (M. Churnchetz)      7m07s

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra meravella que ha compost aquest jove mestre, músic a cavall del seu país i la capital del món del Jazz, Nova York. Aquestes són unes composicions que s’allunyen força de la coneguda estructura dels estàndards de 32 compassos i la seqüència AABA i variants. Són composicions complexes d’harmonies, ritmes i melodies, mostrant-nos les infinites possibilitats de la música i com amb creativitat els resultats poden ser tan brillants com aquests. Després de la llarga introducció, el relax ha aparegut amb el solo del guitarrista, i ben aviat la base rítmica l’ha acompanyat amb el piano i bateria marcant ritmes. El líder ha aparegut brillant, com ja ens ha acostumat, amb un solo impecable on destil·la bon gust i mestria tècnica. El final ha estat esclatant, magnífic, amb diversos sons de cordes fregades i el quartet base arribant al final amb un clímax bestial. Magnífica proposta la d’aquest músic eslovè, compositor i gran pianista, a la vegada que ha demostrat no encongir-se amb una obra de tal envergadura.

El primer àlbum de Churnchetz com a líder RUTHENIA (Fresh Sound, New Talent, 2017), amb un quartet de jazz excel·lent amb Mike Moreno, guitarra, Chris Jennings, contrabaix, Rudy Royston, bateria i una orquestra de cambra d'11 instrumentistes és un clar exemple què els músics contemporanis ja no estan interessats en els límits de cap dels gèneres. Aquest àlbum és un homenatge als més grans compositors russos del segle XX: Dmitry Shostakovich, Sergei Rachmaninoff, Sergei Prokofiev, Alexandr Scriabin i Igor Stravinsky. Marko ha interpretat o gravat amb els següents músics destacats: Bob Mintzer, Don Menza, Michael Phillip Mossman, Ron McClure, Marcus Gilmore, Luis Bonilla, i un llarg etcètera...

Doncs el deixem a ell i a tots els músics que l’han acompanyat i nosaltres seguim, però...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim, seguim, i ara ja no deixarem el swing, primer delicadament amb aquest el darrer treball d’un trio de mestres aficionats a dedicar projectes sencers a músics importants. Un trio que ja hem posat algunes vegades en projectes anteriors dedicats a Cy Coleman, Tadd Dameron  i d’altres i avui dedicat a la música de


“PLAY LEE MORGAN”
Sperrazza, Sacks & Kamaguchi

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 522
Enregistrat per Michael Brorby el 7 de desembre de 2015 a l'Acústic Recording Studio, Brooklyn, Nova York,
Masteritzzat per Eivind Opsvik
Productors: The Trio
Productor executiu, Jordi Pujol

Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, baix

Totes les cançons compostes per Lee Morgan
No ens ha d’estranyar que li hagin dedicat un disc a Lee Morgan, car, alhora de ser un dels millors trompetistes de l’era Hard Bop amb una discografia iniciada el 1956 i acabada abruptament el 1972, va col·laborar en multitud de projectes com a sideman alhora que composà magnífics temes. El 19 de febrer del 1972 va ésser assassinat per la seva ex dona, Helen Moore, nom de soltera, mentre tocava en el club Slug’s Salon de New York. La gelosia la va encegar acabant amb la carrera d’un dels més gran trompetistes del jazz a l’edat de 33 anys. Us haig de dir que el nostre trio ha escollit uns molt bon temes de Morgan però no precisament els més coneguts.

Aquí teniu l’enllaç a la web d’aquest disc de FSNT:


Comencem amb el preciós tema anomenat...

2.- The Lion and The Woolf          (L. Morgan)               4m35s

Un magnífic tema de Morgan enregistrat l’abril del 1960, segon tema del seu disc Lee-Way on hi van col·laborar mestres com Jackie McLean, Bobby Timmons, Paul Chambers i Art Blakey. El tempo del tema original és lleugerament superior en l’ona del Hard Bop imperant, ple de swing, gospel i blues. Magnífica composició i intervencions increïbles d’aquells els qui sempre seran els nostre ídols. Els nostre herois han optat per un tempo més slow, amb un Groove arrastradet que se’ns emporta. La persistent pulsió de Kamaguchi al contrabaix ens manté en constant alerta melòdica i rítmica, també amb Sperrazza. Sacks al piano està impressionant amb la mà esquerra i els acords inversemblants que acompanyen la dreta amb el magnífic solo. I els altres dos, anar fent, amb un groove inicial reconvertit amb swing, i apagant-se suaument tot i encarant el final del magnífic tema de Morgan.

dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Lee Morgan, trompetista nascut a Philadelphia  com tants altres mestres entre els quals Coltrane, Golson,  els germans Heath, Philly Joe Jones etc, va iniciar-se amb el vibràfon deixant-lo aviat per la trompeta. Clifford Brown va ser una de les seves primeres influències a més a més de donar-li classes quan Morgan era adolescent. Als 18 anys va entrar a formar part de la Big Band de Gillespie  amb qui s’hi va estar un any i mig, moment en el qual el líder va desfer la big band per problemes econòmics.

Seguim ara amb un altre magnífic tema de Morgan anomenat...

3.- Heavy Dipper     (L. Morgan)               6m12s

Un altre gran tema de Morgan i que aquest enregistrà en la seva primera etapa el setembre del 1957 encabit en el disc The Cooker. La formació també va ser de luxe amb Pepper Adams, Bobby Timmons, Paul Chambers i Philly Joe Jones. De la mateixa manera que en el tema anterior, en aquest també el trio dels nostres herois l’han interpretat un pèl més lent, però igualment amb un magnífic swing. La delicadesa inicial que ens han mostrat, amb Sperrazza quasi desaparegut i amb només les delicades escombretes, ens ha permès gaudir una bona estona de la melodia i després solo del pianista Sacks, alhora que hem pogut seguir les notes guia de l’amic i contrabaixista Kamaguchi. Poc a poc ha aparegut la mà esquerra del pianista marcant-li puntualment notes i també el swing del baterista Sperrazza amb el “Ride” suaument marcat. Kamaguchi s’ha trobat quasi sol fent el solo, relaxat, i primer amb poques notes però tan ben posades a lloc per to i ritme. Pianista i baterista han aparegut, i més evident Sacks el qual, i amb la melodia ens ha situat ja al final d’aquesta preciosa melodia de Morgan.

Lee Morgan va començar a enregistrar amb Blue Note el 1956, enregistrant amb aquesta editorial 26 àlbums i tocant amb més de 250 músics. Va enregistrar també per Riverside, Jazzland i Vee-jay. Del 1956 al 1965 va formar part dels Art Blakey & Jazz Messengers enregistrant 24 discos. Amb Hank Mobley també va enregistrar 9 treballs de la mateixa que puntualment ho va fer amb Coltrane, Golson, Henderson, Gillespie, Farmer, Shorter, De Franco, i un llarguíssim etc, la qual cosa ens diu que aleshores era el trompetista més sol·licitat.


Seguim al tema que clou aquest àlbum, anomenat...

10.- Morgan The Pirate      (L. Morgan)               7m01s

Un altre tema increïble que Morgan va enregistrar amb una colla increïble de mestres tals com Wayne Shorter, Herbie Hancock, Grant Green, Reggie Workman i Billy Higgins. Un 16 de febrer del 1964 i als estudis Van Gelder i editat per Blue Note, Morgan va enregistrar aquest disc anomenat Search for the New Land, un any després d’aconseguir arribar al top i no només del Jazz amb el magnífic The Sidewinder. Els nostres herois l’han fet més o menys al mateix tempo i amb molt de tacte i delicadesa. La melodia del tema a càrrec del piano, amb la A i el pont, la B, en un tema AABA de 32 compassos i ritme ternari simple, ens han situat ben aviat en el solo del pianista Sacks. Sperrazza i Kamaguchi l’han acompanyat quasi en una impro col·lectiva, tal és la creativitat que tots tres destil·len. El swing ha estat brutal, alhora que les intervencions de tots tres, amb un increïble solo del pianista. Amb Kamaguchi semblen haver-se tranquil·litzat si més no de volum, i no pas d’intensitat rítmica, car segueix a tope. La prova l’hem tingut després amb el solo del bateria Sperrazza, magnífic solo el qual ens ha anat situant ja cap el final del tema, llarg de 7 minuts, magnífic tema de Morgan.

L’etapa amb Blakey va ser també la dels seus inicis amb l’heroïna, segons el biògraf de Morgan, Tom Perchard. Després d’ell, i en tornar a New York el 1963 va enregistrar The Sidewinder el qual esdevindria un dels èxits comercials, essent aquest un tema de Jazz. El tema homònim principal del disc va ésser utilitzat per la Chrysler TV per la seva sèrie World Series fent-ho sense demanar-li-ho ni a Morgan ni a Blue Note.  Aquesta editorial va encoratjar a d’altres músics que fessin temes amb el ritme “Boogaloo” Beat del magnífic Sidewinder.

Seguim ara amb molt més tempo i swing amb el tema anomenat....

6.- Most Like Lee     (L. Morgan)               3m57s

I quin magnífic tema i swing el que ens han fet aquests els nostres herois. Morgan el va enregistrar el setembre del 1965 en el disc anomenat Cornbread i amb gent tan bèstia com Jackie McLean, Hank Mobley, Herbie Hancock, Larry Ridley  i Billy Higgins. Tema curtet, el que ens han fet el nostre trio però amb una mestria fora de dubtes, la qual cosa ja fa una mica que hem comprovat. Després de la presentació del tema sencer amb pont inclòs, Sacks s’ha embrancat en un magnífic solo farcit de swing amb el suport incontestable del walking de Kamaguchi i el swing del “ride” del magnífic baterista Sperrazza. I quin marxa que pot tenir i de fet té un trio de piano, contrabaix i bateria. Un solo magnífic d’aquest darrer ens ha encarat de nou ja amb el motiu principal d’aquest magnífic tema per així acabar-lo.

Morgan va fer el tema Cornbread on també hi hagué el que acabem d’escoltar, amb el ritme “Boogaloo” per veure si aconseguia repetir l’èxit aconseguit amb el The Sidewinder. Va intentar-ho també en el disc The Gigolo i el tema “Yes I Can, No you can’t”, sense aconseguir-ho. Segons Billy Hart, Morgan fa afegir el tema The Sidewinder més per omplir que no pas pensant-se que esdevindria en un èxit comercial com així va ser.

Bé, acabarem el projecte dels nostres tres herois Sperrazza, Sacks & Kamaguchi amb el tema anomenat...

5.- Stop Start            (L.Morgan)                3m59s

Aquest és un magnífic tema a tot Hard Bop que Morgan va enregistrar el juliol del 1967 que va editar Blue Note el 1969 en un doble LP, un disc amb una formació i l’altre amb una altra. En aquest tema hi van col·laborar Wayne Shorter, Bobby Hutcherson, Herbie Hancock, Ron Carter i Billy Higgins, una increïble formació, com totes les que el van acompanyar. Els nostres herois l’han fet a tempo de l’original, o sigui clarament bopper i amb un swing espaterrant. El walking de Kamaguchi al contrabaix no s’ha aturat en tot el tema així com la permanent pulsió rítmica del baterista Sperrazzza. El solo de Sacks ha estat impactant per la modernitat, com heu pogut constatar. La seva tècnica és increïble alhora que ho és també la seva imaginació i bon gust aconseguint fer-lo també força melòdic. Un solo que ha durat tot el tema, acabant-lo de cop després d’haver encarat de nou la melodia principal. Magnífic tema per acabar aquest increïble projecte d’aquest trio de mestres, entre els quals un amic nostre, Masa Kamaguchi.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs ara és un bon moment per escoltar el micro conte d’avui ideat i narrat per Teresa Tuset...

....................................

Gràcies Teresa i fins d’aquí quinze dies.

I nosaltres acabarem ja el programa amb el vinil digitalitzat i que serà el del gran trompetista Blue Mitchell anomenat..


“BLUE’S MOODS”
Blue Mitchell

Editat per Riverside
Enregistrat el 24 i 25 d’agost de 1960 al Plaza Sound Studios, N.Y.
Produït per Orrin Keepnews

Reeditat per Jazz Workshop                 JW-069
Produït per Jordi Pujol

Blue Mitchell, trompeta
Wynton Kelly, piano
Sam Jones, contrabaix
Roy Brooks, bateria

Aquesta és una meravella del Hard Bop d’un dels joves trompetistes que aleshores estava al cap davant, amb permís de Lee Morgan, Freddy Hubbard tots ells havent begut de la mestria del tristament desaparegut Clifford Brown. Per acabar el programa ens anirà força bé fer-ho amb aquesta meravella, i tot hi haver-hi una baladeta, començarem amb un tema a tempo mig i seguirem a tot swing. Som-hi doncs amb el 1er tall de la cara B, tema del mateix Mitchell anomenat...

B1.- Sir John                        (B. Mitchell)              5m59s

Doncs ja vegeu de quina manera seguim el swing del projecte anterior, amb aquesta joia que podeu trobar al web de Fresh Sound, considerant que us posaré l’enllaç en el blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es


Doncs amb aquest Blues de 12 compassos hem començat el nostre reconeixement a aquest grandíssim trompetista. Una magnífica i delicada melodia, senzilla com són tots els Blues, interpretada per un quartet extraordinari. Blue Mitchell va seguir les passes del melòdic i mestre de tots Clifford Brown, alhora que aportà de la seva collita. Les frases que ens ha ofert no sols estan força ben trobades sinó, i el més important que estan súper ben enllaçades. La facilitat aparent com aquests músics eren capaços de tocar tan bé, ple de swing, és quelcom que sempre ens fa dir que com els músics afroamericans no n’hi ha d’altres, amb tots els respectes als altres. Wynton Kelly ha brillat també amb el seu gran solo, recordeu que va ser ell qui va fer el magistral solo a Freddy Freeloader un altre blues, del millor disc de Jazz de la història, A Kind of Blue de Miles Davis. Ja arribant al final del tema, hem pogut escoltar el grandíssim solo del contrabaixista Sam Jones el qual ha estat igualment esclatant. Després de nou el motiu principal d’aquest preciós blues i final de tema, que per a començar ha anat la mar de bé.

Veiem què ens diu Richard S. Ginell des de All Music Guide

És propietari d'un to directe, lleugerament basculant que s'adapta a la perfecció a l’estil del segell Blue Note de la dècada dels seixanta. Avui dia, la mestria de Blue Mitchell tendeix a passar per alt, ja que mai la gent no el va destacar vivament, malgrat el seu talent innegable. Després d'aprendre la trompeta a l'escola secundària, on va obtenir el seu sobrenom, Blue, a principis dels 50 va començar a recórrer el país amb les bandes de R & B de Paul Williams, Earl Bostic i Chuck Willis abans de tornar a Miami i tocar jazz. Allí va atreure l'atenció de Cannonball Adderley, amb qui va gravar per Riverside el 1958.

ecordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim amb més swing ara amb el tercer tall de la cara B  tema de Ronnell Bright anomenat...

3B.- Sweet Pumpkin          (R. Bright)     4m15s

I quin tema, amb una melodia maca interpretada amb gran delicadesa per aquest trompetista que no va tenir el merescut reconeixement del públic en el seu moment i que després sembla que sí. Un músic que va participar en dues obres capdals de la fusió entre el Blues i el Jazz de la mà de John Mayall, com van ser Jazz Blues Fusion i Mooving On. Després de la presentació del tema, gens convencional i de la forma ABABCAB cadascuna part de 8 compassos, 56 en total, el gran pianista Wynton Kelly ha desenvolupat el seu magnífic solo, ple de Blues, amb el swing marcat pel walking del contrabaix i xarles del bateria,  i amb una delicadesa i mestria que pocs podien transmetre. El líder l’ha seguit ara ja amb el Ride del baterista i amb més swing, en un solo de Mitchell magnífic i melòdic amb un gust interpretatiu a l’abast de pocs. Ell mateix ha empalmat amb el motiu principal del tema, sense haver de fer-lo to sencer. Una preciositat per a seguir tastant aquesta meravella de disc.

Seguim amb Blue Mitchell....
Aquell any 1958 es va unir al Horace Silver Quintet, amb qui va tocar i enregistrar fins la ruptura de la banda al març de 1964, polint les seves habilitats en el hard bop. Durant aquells dies amb Riverside, Mitchell va treballar amb el saxo tenor Junior Cook, el baixista Gene Taylor, el bateria Roy Brooks i diversos pianistes i va continuar gravant com a líder per Riverside. Quan el quintet de Horace Silver es va dissoldre, ell va continuar el quintet amb Al Foster en substitució de Brooks i una jove futura estrella anomenada Chick Corea en el piano. Aquest grup, amb diversos canvis de personal, va continuar fins a 1969, gravant una sèrie d'àlbums per Blue Note.


Seguim amb més i delicat swing, ara amb un tema compost per Warren & Gordon 4rt tall de la cara B, anomenat....

4B.- I Wish I Knew  (Warren & Gordon)             4m21s

Doncs i quin altre gran tema que ens han ofert aquests cracs, un “I Wish I Knew” viu de tempo, amb una melodia preciosa i interpretació subtil a la trompeta. La presentació del tema, aquest estructurat en ABAC i sí de 32 compassos, l’han fet amb el contrabaix tocant les notes guia, la qual cosa ha canviat quan el líder ha endegat el seu solo, moment en el qual el swing ha aparegut amb el “walking” del contrabaix i el “Ride i xarles” del baterista, Sam Jones i Roy Brooks, increïbles tots dos. Un solo esclatant del líder que ha deixat pas al de l’inefable Wynton Kelly, el qual ens ha captivat de nou per la seva pulsació, prístina i percussiva digitació, i creativitat. Blue Mitchell i tots plegats s’han tornat a retrobar amb el “tema” i així l’han acabat delicadament. Preciosa melodia i millors interpretacions.

I acabant amb la vida de Mitchell....
Probablement, conscient que les oportunitats per a tocar jazz de manera immediata van disminuir, Mitchell es va convertir en un prolífic home de sessió en el món del pop i soul de finals dels 60, i va realitzar gires amb Ray Charles entre 1969 i 1971 i el guitarrista blues/rock John Mayall en 1971-1973, amb el qual va enregistrar els dos discos esmentats abans. Després d'haver-se establert a Los Angeles, va tocar amb Big Bands amb Louis Bellson, Bill Holman i Bill Berry; va fer una sèrie de  LPs de funky i pop/jazz a finals dels anys 70; Va tocar com a solista principal per a Tony Bennett i Lena Horne; i va mantenir-se en el bop difícil tocant amb Harold Land en el seu quintet. Va seguir freelance d'aquesta manera multifacètica fins la mort prematura que el càncer li provocà als 49 anys.

Bé, doncs acabarem el programa amb el magnífic tema del compositor Billy Reid , primer tall de la cara A i el seu gran tema...

A1.- I’ll Close My Eyes       (B. Reid)        5m51s

I’ll Close My Eyes és una cançó amb lletra i música escrita original del compositor i director de banda britànic Billy Reid i publicada el 1945. Normalment es canta en una versió posterior amb lletra diferent, la del compositor nord-americà Buddy Kaye i la música original de Reid. Un tema que de ple dret s'ha convertit en un estàndard de jazz, cantat però també com aquesta versió, tocat de manera instrumental. De fet és una joia de tema, la melodia de Reid, però és que els diferents solos que s’hi fan són de llibre. El de Blue Mitchell ha passat a la història, i molts dels trompetistes l’han après en els seus inicis i després practicat, i tocat, car és una demostració d’enginy, criteri, bon gust i per descomptat tècnica. De fet, el seu solo està dividit en dues parts, tot i entremig fer el seu el gran Wynton Kelly, increïble també i  de llibre. Després del solo de Kelly, Mitchell enllaça el final del seu amb el tema per així acabar-lo tots plegats, després nosaltres haver gaudit amb les seves interpretacions. I quin magnífic disc de Hard Bop, un dels milors, i mireu que n’hi ha molts, però aquest ho té tot, un set list de temes escollits magnífics alhora que les interpretacions de tot el quartet. Magnífic tema per acabar projecte i programa.

Doncs res, que us recordo que avui hem escoltat un primer projecte força interessant dedicat als compositors russos del segle XX a càrrec del pianista eslovè Mark Churnchetz i tota una  colla de músics, per seguir amb la meravellosa música de Lee Morgan interpretada per Sperrazza, Sacks i Kamaguchi, per acabar amb aquesta delícia de disc Blue’s Mood’s de Blue Mitchell.

Ara sí que marxem, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels colzes d’interessos comuns i seleccionat les seves músiques, espero i desitjo que us haig agradat el programa, dir-vos que aquí estarem la setmana vinent i a totes i tots vosaltres  us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset  i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |