Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Doncs després d’una setmana intensa dedicada a la Llibertat d’Expressió, i demanant de nou la llibertat dels presos polítics i l’aixecament de tots els càrrecs imputats a la resta d’implicats en el procés, alhora que demanem la llibertat dels nois d’Altasua i per descomptat de tots els artistes engarjolats per les seves idees, textos i obra del tipus que sigui, que per això són artistes.

Doncs aquesta setmana farem un programa especial dedicat a dos projectes ben particulars i també diferenciats, musicalment parlant. Us presentaré el primer treball del gran baterista Joao Vieira anomenat “Hypnotic” editat per Temps Record, i el darrer de la formació Sinouj anomenat “Labu”, editat per Youkali Music. També, entremig de les músiques podreu escoltar un micro conte relacionat amb el Jazz i els seus mestres, i aquesta vegada sobre Charlie Parker a càrrec de Teresa Tuset.

Comencem doncs amb el disc de Joao Vieira, però.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

El disc de Joao Vieira Group s’anomena


“HYPNOTIC”
Joao Vieira Group

Editat per Temps Record           TR1690-GE18
Enregistrat i mesclat per Jesús Rovia el juny i desembre de 2017 a la Casa Murada.
Masteritzat per Quim Puigtió “Kato”
Producció de Temps Record

Inma Gomes, veus
Melisa Bertosi, saxo tenor i soprano
Àlvar Monfort, trompeta
Olivier Jambois, guitarra i efectes
Mariano Camarasa, piano
Camilo Fernández, contrabaix
Joao Vieira, bateria

Totes les composicions són de Joao Vieira excepte “Jamboeira Interlude” que és del Joao i l’Olivier Jambois.
Nascut l’any 1982, Joao Vieira comença els seus estudis musicals a la seva ciutat natal Aveiro (Portugal). El 2003 es trasllada a Barcelona per estudiar al Taller de Músics, on estudia harmonia, llenguatge musical, piano i combo. El 2009 segueix amb la seva formació al Conservatori Superior del Liceu a Barcelona, ​​on rep classes de Marc Miralta i Ramon Prats, acabant la llicenciatura en l’any 2013. Des de la seva arribada a Barcelona ha tocat en inúmeros festivals i clubs destacant el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, ​​Festival de Jazz de Vic o la Jazz Cava de Terrassa. Ha tocat, gravat i col·laborat amb Mosaic Jazz Trio, Grup Minkowski, Ari Ann Wire, Atom Quartet, Raynald Colom, Dani Perez, Sabina Witt, Ernesto Llorens, Gilad Chatsav entre d’altres. Actualment és membre integrant de diverses formacions que van des del jazz més modern a l’Swing més Clàssic, passant pel Funk i la música llatina, tocant activament en l’escena barcelonina.

“Hypnotic” (Temps Record 2018) és el seu debut discogràfic com leader i compositor.

Comencem doncs amb les seves músiques, imbuïdes de Jazz en les improvisacions i amarades de la seva personalitat i arrels, i ho farem amb un tema sorprenent i potent per la seva profunditat, amb la Inma Gomes a la veu i lletres de Orrin Kilfeather en el tema....

6.- Desde dentro      (J. Vieira)       6m32s

Doncs aquest és un tema d’una profunditat melòdica impressionant on la veu de Inma Gomes ens arriba ben dins al moll de l’os. Tema d’un dramatisme evident, amb una melodia molt ben trobada amb uns inicis força delicats i moderns, però que mica a mica, i després del break amb piano i guitarra ben delicat al bell mig del tema, va agafant una energia, la de la veu d’aquesta magnífica cantant, també portuguesa com el líder. Els cops als tambors amb les masses, esmorteeixen el seu so, i els plats tremolen per la potència utilitzada. Al final, sembla que la pau arriba definitivament, tot i no haver-hi hagut abans la guerra, tot i que sí quelcom d’impressionant.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I continuem amb la música de Joao Vieira ara amb un tema anomenat....

7.- Praia da Barra    (J. Vieira)       6m42s

Amb una magnífica intro a contrabaix a càrrec l’amic Camilo Fernández, ha començat el tema amb la melodia a duet de saxo tenor i guitarra i amb el tema ja amb marcat accent rítmic, tot i que suau. El pont l’ha seguit amb el saxo octavat, i després de la exposició del tema, ha començat la improvisació de Mariano Camarasa al piano, magnífic ell, cosa que ja sabem car el vam tenir ja fa mesos a La Sala Xica de La Vicentina en un concert-jam patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Melisa l’ha seguit també amb el seu delicat solo i posteriorment el jove guitarrista Olivier Jambois. Una “penya” de músics relacionats a partir de la Sala Fènix i el Conservatori del Liceu, on alguns d’ells varen fer el G. Superior. A la Fènix s’hi feien Jam Sessions, i allà que s’hi van trobar i allà va ser on es van formar diversos projectes. Aquest però es va presentat a la Sala Sinestèsia de Sants, on també s’hi feien Jam Sessions, i dic feien perquè ja no se n’hi fan, malauradament.


Seguim amb una mica més de tempo, amb el tema amb lletra de l’amic Dave Foxall anomenat...

4.- Bahath     (J. Vieira)       6m35s

Ha aparegut un metall i una veu que abans no havíem escoltat, la trompeta de l’Àlvar Monfort i la veu, tot i recitant la seva pròpia lletra, la del Dave Foxall. Inma Gomes igualment canta acompanyant la melodia, sense lletra. Àlvar inicia el seu solo, amb la sonoritat de la trompeta passada per un lleuger efecte de reverberació donant-li a tot plegat una dimensió més. Ja podeu escoltar els ritmes, el tempo mig d’aquestes composicions, tot i el llarg i magnífic solo del líder i baterista. Demostració de tècnica i control rítmic, acabant-lo a ritme lleugerament “beat”, tal i com l’han començat, així com una mica “hip hopper”. El solo al piano de l’amic Mariano també ha estat força reeixit, el d’aquest músic que també toca el “cello” amb igual mestria. El final se’ns emporta pel ritme i per la veu de Inma i la trompeta de l’Àlvar seguint una mena de “Vamp” fins arribar al final, suaument.

I acabarem el projecte d’aquest gran baterista i compositor amb el primer tema del disc, anomenat....

1.- Ferlucia   (J. Vieira)       6m01s

Doncs com es nota que aquest és un disc “parit” per un baterista, car també hem pogut escoltar-lo en aquest darrer tema en un impactant solo, per ell mateix però per la manera com l’han acompanyat amb “licks” els seus companys. L’han acabat de cop, si, un tema que havia començat clarament amb un ritme de 5x4, allò de 123 12, 123 12, 123 12, etc...Després de la presentació del tema, melòdica i rítmica, el solo de l’argentina Melisa Bertosi ha estat melòdicament precís i força càlid, i de igual manera l’ha seguit el del jove guitarrista Olivier Jambois, ell, a les regnes d’una guitarra força electronificada, tot i no sonar massa modificats els seus sons, ho és, físicament. Li sap treure però uns sons magnífics, l’Olivier. Després d’ell, el tema de nou i la impactant tècnica del baterista en el seu solo.

Deixem el projecte de l’amic Joao Vieira, però abans...
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I al bell mig del programa crec què és el moment d’escoltar a Teresa Tuset amb el seu conte dedicat al gran Charlie Parker..

..............

Gràcies Teresa per la teva visió d’aquest genial músic, fins d’aquí quinze dies..

I acabarem el programa d’avui amb un projecte relativament allunyat de les músiques escoltades, i ens endinsarem en un treball d’una formació establerta a Madrid de la qual ja li havíem posat el seu anterior treball. Una formació, la base de la qual és la fusió de nacionalitats, cultures i per tant també de músiques. Són els Sinouj i el seu projecte es diu....


“LABU”
Sinouj

Editat per Youkali Music
Enregistrat per Rubén García Motos & Rodrigo Ulises Pesquera “El Niño”, el juny de 2017 als Matilda Studios.
Mesclat per Santi Quizhpe
In Memoriam José Luís Ramos Martín

Pablo Hernández Ramos, saxo alto
Sergio Salvi, teclats
Javier Geras.baix elèctric
Larbi Sassi, violí, vocals i percussions
Akin Onasanya, bateria, percussió i vocals
I la col·laboració de:
Munir Hossn, guitarra i vocals a "Essoauira"
Kaveh Sarvarian, nei, zorne, flauta i vocals
Miron Rafajlovic, trompeta

Totes les composicions són de Pablo Hernández Ramos i els arranjaments són d’ell i la resta de la banda.

Labu conté set temes originals, escrits per Pablo Hernández Ramos, que continuen la recerca de nous camins entre diferents tradicions musicals de la Mediterrània i l'Àfrica a través del jazz i altres músiques urbanes contemporànies. Música sense fronteres. Sense barreres i sense prejudicis. El so de la ciutat global del segle XXI i del seu moviment.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Comencem amb aquest salt musical i ho farem amb el primer del disc, tema que té per nom...

1.- Essaouira                       (P. H. Ramos)          9m10s

Doncs ja m’explicareu quin salt estilístic hem fet, no us sembla? Més de 9 minuts per tenir prou temps per anar-nos situant en el context musical d’aquests músics de diverses contrades, havent-ho tingut fàcil per la manera com ho han fet, per com ha estat de ben interpretat aquest llarg tema i per la seva concepció i arranjaments. Una pulsió rítmica que ha anat “in crescendo” fins un final abassegador, partint d’un mar de calma i tranquil·litat amb càntics ancestrals africans, acompanyats d’instruments autòctons alhora que amb instruments moderns com guitarres elèctriques. La fusió hi és de manera evident amb els instruments i també amb la música i ritmes. El magnífic so del saxo alto del compositor i alma màtter del grup, Pablo Hernández, ell mateix, amb qui sempre he contactat i també ell amb mi, alhora de parlar dels seus projectes. Mica a mica, el ritme es va imposant, tot i que amb una gran delicadesa i gust musical, alhora que les veus ancestrals omplen de nou l’espai dels silencis i  apareixen els sons de la flauta o ves a saber quins instruments. Els sons del violí encara els hem percebut sobre una base rítmica delicada, i en pocs moments el clímax ha esdevingut total.

En l'elaboració de Labu han participat músics de llocs tan diversos com Brasil (Munir Hossn), l'Iran (Kaveh Sarvarian) o Bòsnia (Miron Rafajlovic), al costat dels integrants originals de Sinouj: Larbi Sassi (Tunísia), Akin Onasanya (Nigèria) Sergio Salvi (Itàlia) i Pablo Hernández Ramos amb Javier Geras (Espanya).

Aquest és un projecte que té tota la pinta d’haver-se enregistrat en directe, a l’estudi, si, però com si d’un concert en directe es tractés, comentari que faig pel fet de la llargària dels seus temes, alguns dels quals superant els 9 minuts, com aquest anterior, però és que també n’hi d’altres més.

Seguim ara amb un altre tema anomenat...

4.- Samawé  (P. H. Marcos)          9m43s

Doncs amb aquest tema Àfrica ha aparegut de nou amb les seves músiques on els canvis rítmics han marcat també l’estructura del tema. Quasi 10 minuts per assaborir de nou els sons africans creats pel Pablo però amb  l’insubstituïble suport de la resta de companys. Partint de veus i sons africans, ens hem trobat ben bé a les acaballes del tema amb un molt bon solo de bateria de l’Akin Onasanya a partir del qual hem tornat a identificar els sons primaris, les músiques inicials i ritmes marcats per teclat i el mateix baterista, i per sobre, com si de trompetes celestials fossin, els sons del metall, guitarra i demés apareixen tots de nou al final d’aquest llarg tema, expressió clara del concepte de fusió que tenen aquests músics del què és la música per a ells. L’arranjament fet per tots ells, torna a tractar els “breaks” rítmics amb molt de mimo, essent-ne una part substancial del projecte. Els hi agrada apaivagar el ritme i situar-lo en un context més íntim. El solo del trompetista, modern, esclatant en els aguts, ha sobrevolat els ritmes permanents de la  base rítmica. Un lick repetitiu al bell del mig del tema, ens ha permès escoltar de nou la veu de la més profunda Àfrica a partir del qual han enllaçat amb el solo del baterista. Magnífic tema, Què, com ho porteu?


Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Nosaltres seguirem amb un altre tema, dividit en dues parts, o sigui que escoltarem primer la primera part i després la segona, en el tema anomenat..

2.- Nuba (part I)        (P. H. Ramos)          6m33s

I quina melodia més ben trobada ens han presentat, alhora que marcada pels breaks rítmics, marca de la casa, que es diu. El baix elèctric és fonamental en l’aspecte rítmic formant una base rítmica amb la bateria que sustenta tot el tema, i projecte per extensió. La melodia es repeteix amb algunes variants i també en el ritme, arribant però a la meitat del tema on apareix de nou una veu, quasi del més enllà. De nou canvis rítmics amb la melodia acaronant-los, i aturades rítmiques amb sons de flautes dolces, molt dolces o similars instruments de vent africans, acompanyats dels sons del més brillant dels metalls. Al  final, el saxo alto ens situa en la més punyent modernitat tot i només fer-ho poquets segons.

El so de Sinouj es caracteritza per la barreja de sonoritats, maneres i ritmes orientals i africans (violí àrab, ney persa, sakara), amb una instrumentació i un enfocament harmònic i rítmic proper al jazz contemporani i altres músiques occidentals actuals com el rock, el funk o l'electrònica. Labu és un viatge que ens convida a descobrir nous territoris musicals, tan propers com desconeguts, i a gaudir de l'alegria i riquesa d'aquesta cerca.

I nosaltres acabem el projecte i programa amb la segona part d’aquest tema anomenat...

3.- Nuba (Part II)      (P. H. Ramos)          4m57s

Doncs ja heu vist de quina manera hem acabat el programa, amb un magnífic tema, on la concepció moderna del so del saxo alto, no sembla tenir res a veure amb els sons africans escoltats fins ara. El so del violí, sí però que ens hi ha situat de nou, prop de les 1001 nits, com també ho ha fet la mena de flauta que hem escoltat. El baix elèctric i la bateria són els amos d’aquest tema, on el ritme, marcat per ambdós músics és així de punyent i persistent. El teclat també ha aparegut amb tota la seva modernitat amb sons inversemblants, per deixar pas a la voràgine de sons diversos i plurals que han aparegut al final d’aquest magnífic tema. Magnífica obra de fusió del Pablo Hernández i companys diversos que amb aquest darrer tema hem pogut acabar de constatar, en un projecte amb set temes, un dels quals amb més de 10 minuts de música i ritmes.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui tot i desitjant que us hagi agradat, considerant la diversitat musical del mateix, i la evident diferència estilística del de la setmana passada i del de la següent, coses habituals en aquest programa. Ja sabeu que primer hem escoltat el projecte de l’amic, gran baterista i molt bon compositor, Joao Vieira amb tota una colla d’amics comuns, joves músics que he vist desenvolupar-se en diferents indrets de Barcelona, i hem acabat amb aquesta meravella de fusió entre la música de la mediterrània i l’africana, imbuïda per totes les personalitats de la formació Sinouj al capdavant d’ell amb el Pablo Hernández Ramos al saxo alto i composicions.

Doncs rés més, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves músiques i xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero i desitjo que tingueu molt bona nit en i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |