Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2, aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

I aquesta setmana hi tornem amb projectes de l’editorial de casa nostra, Fresh Sound Records i així és que com ja va essent habitual, primer escoltarem un parell de treballs de la seva secció New Talent i que seran el de Jon de Lucia Group i el seu ”As The River Sings” i el de Jeong Lim Yang i el “Déjà Vu”. Acabarem el programa amb un vinil de 180 grams digitalitzat en primera escolta per qui us parla, editat per Jazz Workshop de la mateixa editorial mare, Fresh Sound Records i que serà el magnífic disc de Elmo Hope Sextet and Trio anomenat “Homecoming”. I també de manera habitual escoltarem un micro conte relacionat amb el món del jazz i aquesta vegada serà Teresa Tuset qui ho farà.

I us vull recordar el magnífic concert que ens oferiran Santi dela Rubia Trio el divendres 6 d’abril amb Santi dela Rubia, saxo tenor amb Marc Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, ens presentaran el seu projecte ”Broken Line” disc que per cert vam posar en aquest programa no fa gaire, amb tot de temes propis d’aquest gran saxofonista. O sigui que ja ho sabeu, el 6 d’abril al Molí dels Frares  en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada gratuïta, concert organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I ara sí que comencem amb la música del programa i que serà la força íntima i també rítmica del projecte de Jon de Lucia anomenat...


“AS THE RIVER SINGS”
Jon de Lucia Group

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 521
Enregistrat per Mitch Rackin amb un magnetòfon de 2 polzades el 21 de juliol de 2014 al Seaside Studio, Brooklyn, NY,
Mesclat i masteritzat per David Darlington de Bass Hit Studios

Jon De Lucia, saxo alto, sruti box, clarinet alto, clarinet, flauta
Greg Ruggiero, guitarra elèctrica
Chris Tordini, contrabaix
Tommy Crane, bateria

Produït per Jon De Lucia
Productor executiu: Jordi Pujol

Totes les composicions de Jon De Lucia

I aquí teniu l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT.


Escoltem ja el primer tema de la nit i que serà el preciós....

11.- St. Brendan’s Isle        (Jon De Lucia)         6m09s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema per a començar el projecte de Jon De Lucia, amb una melodia iniciada pel líder que ens podria situar en una època medieval, càlida. Igualment la guitarra de Ruggiero l’ha seguit en la mateixa ona. Després del solo del líder a saxo alto, aquests dos mestres s’han trobat en un preciós duet melòdic, llarg i melancòlic mentre el baterista Crane hi participa a base de cops secs tot i marcant-nos un ritme i energies que sembla ens vulguin fer despertar de la pau inicial.

I George W. Harris, de  jazzweekly ens va dir això el 3 d'abril de 2017:
"Jon De Lucia toca canyes i vents diversos mentre dirigeix una formació lleugera com la brisa amb Greg Ruggiero, Chris Tordini i Tommy Crane a través d'una col·lecció d'estats d'ànim típics de la Mediterrània. Els sons van des del seu litúrgic "Opening" fins el post bop i l’impressionisme amb el clarinet i clarinet baix a "Stirring Curds" i saxo alto a "Caterina". Al clarinet, hi ha melancolia en el "Sinus Suite A" mentre la formació esdevé alegre amb "Seven Ate Three For You". La guitarra de Ruggiero és pastoral a l'alçada de De Lucia a "St. Brendan's Isle" i també a "Blockhouse # 1". Creen però una música alegre a "Snake Creeps down". La base rítmica fa una dansa àgil a "Festa" mentre sembla vagin a través del fang a "KJ", però sempre, i a través de tots els temes, hi ha un sentit de la calor i el sol de la matinada a l'aire lliure del món Ibèric, on tot està a punt per fer una passejada alegre pel carrer. Idees riques del món antic en una vena post bop".

Seguim amb quasi la mateixa ona delicada, car així és el tarannà del projecte de Jon De Lucia i ho farem amb la meravella anomenada....

2.- Caterina              (Jon De Lucia)         7m39s

Doncs és evident el regust impressionista d’aquest “quadre musical”, amarat també d’un punt de melancolia. El que sí és evident és al bellesa d’aquests melodies, alhora que la perfecte interpretació del líder, també al saxo alto, tan ben aixoplugat pels seus companys, essent el baterista de nou, l’encarregat de mantenir-nos a l’expectativa d’alguna cosa vital. Jon De Lucia ens ha mostrat el domini tècnic i sobretot el de la improvisació melòdica que ha fet, magnífica i amb un gran so. Ruggiero l’ha seguit amb la mateixa tendresa, mentre la secció rítmica han mantingut un Groove permanent, el que ens ha acompanyat durant tot el tema. El solo del guitarrista ha estat també delicat i sublim, essent de nou ells dos els qui a duet hi han tornat amb la melodia impressionista, sí, la d’un tema que segueix un tarannà determinat, el d’aquest projecte on la música és la d’un riu que canta.

Jon De Lucia és un saxofonista i compositor establert a Brooklyn. Originari de Quincy, MA, Jon s'ha convertit en una part integral de l'escena de Nova York. Predominantment va estudiar jazz, també té un profund interès en la música i instruments folklòrics de Cuba, Japó, Irlanda i Itàlia, havent actuat amb una gran varietat de flautes ètniques, bateria i instruments de corda. Va estudiar saxofon amb Lee Konitz, George Garzone, Greg Osby, Bill Pierce i Joe Lovano, i la flauta i el clarinet amb Tobi-Ann Kocher i Andrew Sterman. Altres professors inclouen Bob Moses, Bill Ochs (xiulador irlandès) i Hitomi Nakamura (amb l’hichiriki japonès).


I recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim amb un tema amb marcat sentit rítmic, que també n’hi ha alguns, i vet aquí que aquest és el tema festiu anomenat....

10.- Seven Ate Three For You     (Jon de Lucia)          3m39s

Doncs sí, a més a més de ser festiu, el ritme marcat pel baterista, a cops, ens incita també al ball, i vet aquí que tot pinta que ha de ésser un ball autòcton fins i tot ancestral. L’inici del clarinet a mans del líder no ens ho indicava, però ben aviat Crane a la bateria ens ho ha mostrat. Alhora, Ruggiero a la guitarra ha deixat anar unes delicades notes també força saltarines i delicades, i ben aviat de nou el líder, ara al saxo alto, s’hi ha afegit aconseguint ambdós una sonoritat preciosista i delicada. Curiós el curtet solo del baterista, aixoplugat per clarinet alhora que amb guitarra i saxo alto, en una clara manifestació de tècnica de overdubbing.

Jon ha liderat els seus grups i ha tocat com a sideman a Boston, Nova York i tot el Japó amb músics com Putter Smith, Michael Kanan, Steve Little, Bill Crow, David Tronzo, Bob Moses, Maeve Gilchrist, John Lockwood i Thomas Morgan entre altres. Dirigeix ​​la formació Jon De Lucia Group, que va editar Face no Face (2006), i As The River Sings (2017) aquest disc que estem escoltant; també el Luce Trio fent barroc improvisat, Pieces Vol. 1 (2012); i el Jon De Lucia Octet, que recentment va celebrar un concert amb el llegendari saxofonista Ted Brown, enregistrament que s'estrenarà el 2018. És autor de Bach Shapes, un nou llibre de mètodes per a saxo centrat en la música de J.S. Bach. Continua component, organitzant, tocant i ensenyant de forma privada i com a professor adjunt a la City College de Nova.

I ja acabem el projecte d’aquest músic amb el tema festiu i rítmic anomenat....

3.- Festa        (Jon De Lucia)         3m11s

El bateria, de nou, marcant a cops, com si d’un tabal es tractés, ens marca el ritme que sí s’albira festiu, mentre els dos solistes volen per damunt de ritmes i danses. Guitarrista i saxo alto, esdevenen germans solistes, mentre la pulsió rítmica i sonora s’incrementa per la joia musical en un tema viu i curtet que per acabar el projecte de Jon de Lucia ens ha anat la mar de bé. Deixem aquest delicat projecte de Jon de Lucia.....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim amb el nou projecte de la contrabaixista Jeng Lim Yang anomenat...


“DÉJÀ VU”
Jeong Lim Yang

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 529
Enregistrat per Tom Tedesco el 20 de setembre de 2015 a Tedesco Studio, Nova Jersey,
Mesclat per Eivind Opsvik i masteritzat per Pieter de Wagter
Produït per Jeong Lim Yang
Productor executiu: Jordi Pujol

Adam Kolker, tenor sax
Michael Attias, saxo alt
Jeong Lim Yang, contrabaix
Nick Sanders, piano
Jesse Simpson, bateria

Tota la música escrita i organitzada per Jeong Lim Yang

I aquí teniu l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT...


Veiem què ens va dir el 20 de setembre de 2017 en Troy Dostert, des de All About Jazz

En el seu excel·lent disc de debut, Déjà Vu, la contrabaixista Jeong Lim Yang demostra que hi ha més d'una manera d’obtenir una primera impressió en un oïdor. En comptes de prendre la ruta òbvia amb temes de ritme elevat o composicions completament complexes, Yang es complau a esculpir un munt d'espai obert perquè la seva música respiri. Les seves melodies agraciades es formen amb subtilesa i una tranquil·litat que es deriva tant de la seva habilitat amb el seu instrument com de les contribucions matisades dels seus companys.

Comencem doncs amb les músiques d’aquest el primer projecte al seu nom de la contrabaixista Jeong Lim Yang i ho farem amb el tema....

8.- Deal Breaker      (Jeong Lim Yang)               7m33s

Doncs i quina bellesa de tema per a començar el projecte de Yang, amb un vals així com una mica arrastradet. Preciosa melodia a càrrec primer del saxo tenor Kolker i després a la segona A, amb el saxo alto de Attias. El tenor és qui fa el pont, essent de nou tots dos els qui acaben el tema amb la darrera A. Un tema estructurat a 32 compassos, estructura típica dels estàndards de Jazz. El delicat solo de Kolker és una mostra de la musicalitat amb la qual podrem gaudir d’aquest projecte. Aquest és un músic que ja hem escoltat en aquest programa i no fa gaire, en un magnífic projecte també editat per FSNT. El solo del saxo alto Attias ha estat un pèl més curtet però també preciós, deixant espai al del pianista Sanders, compartint-lo aquest posteriorment també amb el saxo alto, per tornar ambdós vents a la melodia principal, preciosa, per iniciar aquest projecte de Yang.

Seguim amb els comentaris de Troy Dostert.....
Tots els vuit temes són de Yang, però contenen referents clars que reconeixen les seves inspiracions musicals. El tall d'obertura, "Moon Tethered" és un clar homenatge al pianista Masabumi Kikuchi i el seu àlbum Tethered Moon amb Paul Motian i Gary Peacock. En el ritme d’aquesta cançó, sense presses, amb fluïdesa, la peça es beneficia de la suau obra del pianista Nick Sanders, els sons dissonants de la qual s'alimenten d'un solitari picat, i el bateria Jesse Simpson, que aporta una sensibilitat semblant a Motian en el seu enfocament de composició oberta.

I seguirem amb més música de Yang i ara amb el tema anomenat....

4.- Ravine     (Jeong Lim Yang)               4m51s

Aquest és un tema d’una certa complexitat melòdica, ja ho heu pogut escoltar. El tempo delicat ajuda a la comprensió i permet gaudir-lo àmpliament, sobretot en els solos posteriors a la melodia inicial. El tempo no s’acaba d’esbrinar, car és una seqüència variant i no segueix un patró conegut i assequible per a nosaltres. Tot i això, a mida que anem escoltant el tema, l’anem comprenent més, i més ens agraden les aportacions de tots els implicats, a vegades amb una mena de improvisació col·lectiva. Una demostració també de la diversitat creativa d’aquesta compositora i gran contrabaixista, Jeong Lim Yang.

Seguim amb més comentaris de Troy Dostert.....
Però aquest no és un disc a trio (encara que amb la forta relació de Yang, Simpson i Sanders segurament podrien fer un molt bon projecte), ja que les virtuts de l'àlbum són sensiblement augmentades per la presència de dos veterans saxofonistes: Adam Kolker en el saxo tenor i Michael Attias a l’alto. La seva presència ajuda a il·luminar més influències de Yang: Ornette Coleman, l'esperit del qual és invocat en el tema i títol del disc, amb una intensitat que inspira els dos saxofonistes a tocar amb més energia i amb més força en el disc; i Don Cherry, fent-li un homenatge explícit a "Cherry", on l'obertura del seu solo en el tema de  Coleman  "Una Muy Bonita" serveix com a fonament melòdic d'una altra peça fluida i atractiva que novament es beneficia de l'associació entre Kolker i Attias, els solos sempre semblen complementar-se i alimentar-se perfectament.


I ara aprofitarem per escoltar el micro conte que ens ha preparat Teresa Tuset sobre un músic i el seu instrument....som-hi Teresa....

.........................................

Doncs ja heu pogut escoltar la relació entre músic i instrument....fins d’aquí 15 dies cusineta. Gràcies.

I encara escoltarem més música d’aquesta magnífica compositora i contrabaixista, i ara ho farem amb el tema que titula l’àlbum....

3.- Déjà Vu    (Jeong Lim Yang)               4m51s

En aquest tema, clarament han canviat les tornes, amb més vitalitat rítmica però també han continuat les melodies gens senzilles. Tot i això els sons del saxo alto i tenor ens ajuden a entendre més què està passant. El solo del saxo alto Michael Attias ha estat també magnífic alhora que també el seu so. Ja ens han acostumat als solos curts, cosa que s’agraeix, i així és que de la mateixa manera, tot i que potser una mica més llarg, ha estat el solo brillant del saxo tenor Kolker. De nou, la simbiosi d’ambdós músics, també el tocar a la vegada, fa que s’aconsegueixi una mena de plataforma sonora completa, i ja haureu notat, l’un per un canal i l’altre per l’altre. El tema ha començat amb el baterista i la contrabaixista i líder marcant el rumb. A la melodia dels dos vents, li ha seguit la primera intervenció del pianista, per després ésser el magnífic so del saxo alto de Attias l’encarregat d’iniciar els solos com ja he dit abans. Un altre tema magnífic d’aquesta compositora Jeong Lim Yang.

I acabarem amb els comentaris de Troy Dostert.....
Pel que fa a la manera de tocar de Yang, el més sorprenent és la seva semblança amb un altre del seus admirats músics,  Charlie Haden, la simplicitat terrenal i tènue del qual, li va permetre trobar només les notes correctes sense necessitat d'una ornamentació excessiva. Escoltant la fràgil i melòdica bellesa del seu solo a la balada tímida "Are You Happy Now?" és una delícia, ja que Yang també demostra que, de vegades, dient menys, o usant menys notes, és quan podem comunicar molt més. Doncs això ens ha dit Troy Dostert, des de All About Jazz.

I acabarem el projecte d’aquesta magnífica músic amb el tema anomenat....

6.- Cherry      (Jeong Lim Yang)               6m57s

Un tema aquest dedicat a Don Cherry com hem comentat abans, amb un solo de la líder inicial, magnífic, a partir del qual, i amb un riff rítmic adequat, ha donat peu a l’inici del tema amb els dos vents alhora fent un duet terrorífic, al qual ja ens han acostumat. La melodia tampoc és que sigui fàcil, i recordant el projecte anterior, doncs estan força allunyats ambdós projectes, per melodies i solos, i és que la música és així d’àmplia, d’infinita, i infinit és el Jazz i les aportacions dels músics actuals. De fet, no ho havia dit per no espantar-vos però aquest és un projecte encabit ben bé en el Jazz Modern més modern, quasi contemporani, la qual cosa segur que haureu deduït ja fa estona, que per això sou oients d’aquest programa i ja sabeu com les gastem aquí. Kolker ha estat el primer en saltar a l’arena i enfrontar-se amb la perillosa harmonia, ell però, expert en avatars similars, se n’ha sortit la mar de bé. La pulcritud inicial del pianista Sanders, s’ha anat omplint de conceptes moderns en el seu solo, deixant pas al so més punyent del saxo alto Attias. Amb aquest so ens hem anat de cap al final del tema, ja amb el tenor alhora, piano, i així, tots plegats com els agrada sonar, han arribat dolçament al final. Final de tema i del magnífic projecte d’aquesta compositora i contrabaixista Juong Lim Yang.

I deixarem aquest projecte però abans....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I ja encarem la recta final del programa i com he dit a l’inici, podrem escoltar alguns temes del magnífic vinil de Elmo Hope anomenat....


“HOMECOMING”
Elmo Hope Trio & Sextet

Editat per Riverside
Enregistrat per Bill Stodder als Bell Sound Studios el 22 amb sextet i el 29 a trio del juny de 1961 a New York
Produït per Bill Grauer
Reeditat per Jazz Workshop  JW-075
Produït per Jordi Pujol

Elmo Hope, piano
Percy Heath, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
Com a trio base, i en els temes A1, A3 i B2
Blue Mitchell, trompeta
Frank Foster, Jimmy Heath, saxo tenor

Totes les composicions i arranjaments són de Elmo Hope.

I aquí teniu l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc....


Aquest és un disc que es va enregistrar en dues sessions, la primera amb el sextet el 22 de juny i la segona a trio, el 29 de juny del mateix any 1961. Hope acabava d’enregistrar “High Hope” el mateix any i el següent enregistraria “Hope-Full”. Els músics que l’acompanyaren en el trio, ambdós de Filadèlfia,  Percy Heath i Philly Joe Jones, ja l’havien acompanyat en el seu primer, a principis dels anys 50s. Dels membres del sextet, Blue Mitchell i Jimmy Heath eren músics habituals de Riverside, i no havien enregistrat amb Elmo fins ara. Frank Foster, músic de la Big Band de Count Basie al qual no se’l veia massa en concerts fora de Basie, on va succeir Thad Jones com a director de la banda, havia col·laborat amb Elmo Hope en formacions a quintet també ens als anys previs al 1961, músic, Foster, que va rebre diversos grammys per arranjaments fets per ell mateix a la Big Bans del Comte.

Escoltem per a començar un magnífic Blues en format de trio, on es pot constatar l’ampli ventall de feeling, on el swing, tot i ser a un tempo slow, és impressionant...un tema anomenat...un Blues de Mo, el diminutiu de Elmo...

B1.- One Mo’s Blues          (E. Hope)                  6m38s

I súper slow ha començat aquest blues de Mo, havent passat però per diversos estadis rítmics. Elmo, un grandíssim pianista i vet aquí que no massa conegut pel públic, anava dir, gran públic, cosa que no tenim en el món del Jazz. Després de la seva interpretació tocant el tema principal, Percy Heath continua acompanyant, tot i semblant, pels espais de silenci, que hagi d’iniciar el seu solo, però no, els silencis els gestiona el líder, i el tema va passant a mode quasi, d’una permanent improvisació. Al final, i durant una estoneta, el tempo es duplica, apareixent un walking magnífic de contrabaixista i swing del gran Philly Joe Jones. Després d’això, tan el tempo com tot plegat torna als orígens i final.

Elmo Hope va néixer a Nova York, el 1923. Va estudiar piano de ben petit i als 15 anys ja feia recitals i guanyava concursos. Un amic d’infantesa va ser Bud Powell, ambdós havent passat molt temps junts escoltant discos de Jazz clàssic. Posteriorment, el seu estil de tocar Jazz tingué moltes coses en comú incloent-hi l’afició per Thelonious Monk, a l’època on alguns dels seus contemporanis no la compartien. Mentre la música de Parker, Gillespie i Monk anava agafant cos a la meitat dels 40s, Elmo aleshores, treballava amb bandes de Rhythm & Blues i rares vegades se’l podia veure per New York. Ningú, fora del reduït cercle de músics que l’envoltaven, coneixien les seves capacitats.

Seguim ara ja amb més swing amb el tema anomenat...

B2.- A Kiss for My Love      (E. Hope)                  5m25s

Primer tema que escoltem amb el sextet, amb els vents donant la sortida a un tema que, harmònicament és així com provocatiu tan com atractiva és la seva melodia. De fet, un espera els canvis en una direcció i van per una altra, i aquesta és una raó de ser de les composicions de Hope, car, sense semblar complexes, contínuament se’ns mostren interessants a la nostra oïda. Un tema amb una melodia certament ben trobada així com també l’harmonia, que sí, deu d’hi do dels seus canvis. El solo del líder ha aparegut nítid i l’ha desenvolupat amb fermesa i convicció. Els saxos tenors, amb una sonoritat força diferenciada, han fet els seus magnífics solos, primer Foster i després Heath. Al final, la melodia com a l’inici, l’ha fet Blue Mitchel a la trompeta, recolzat pels dos tenors i el trio base amb el líder al piano.

Finalment, i a principis dels 50s va poder enregistrar, amb els seus propis grups i també amb músics com Clifford Brown, Jacky McLean i Sonny Rollins. Però, per problemes personals diversos, la gent quasi el va oblidar del tot. A finals dels 50s, Hope va anar a parar a California. Establert a Los Angeles, va treballar amb el saxo tenor Harold Land i també va enregistrar amb Courtis Counce. De totes maneres, mentre ell va estar allà, hi passaven coses relacionades amb el Jazz, i Mo, què és com li deien els seus amics, es va preocupar més del seu art que de fer calers, tot i que el seu estat físic estava en la seva millor forma i les seves energies anaven a tope.


recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim amb un altre tema a trio, aquest dedicat a la seva dona Bertha, anomenat, sí, ho heu endevinat....

A2.- La Berthe          (E. Hope)                  3m09s

Aquest és un tema amb clares connotacions de l’avantgarde però sense oblidar ni allunyar-se massa de les essències del Jazz, com sí els va passar a alguns, que s’hi van perdre. Elmo composà un tema rítmicament viu, també amb canvis harmònics d’una certa complexitat, i fixeu-vos que aquest projecte enregistrat el 1961 no està massa lluny per modernitat del que hem escoltat abans de la contrabaixista Jeong Lim Yang, tot just quasi acabat de parir. És evident que hi ha una distància musical i quasi més per l’estètica, però no tant per la modernitat, car, aquest tema, devia ésser súper trencador a l’època, i més pel fet que Elmo Hope no seguia les venes de Eric Dolphy, Ornette Coleman , etc. Es respira una quasi permanent dissonància que ell mateix s’encarrega de polir per no semblar que faci mal a les oïdes. Magnífica demostració de modernitat estilística d’un tema, d’un disc del 1961, quan encara els The Beatles no havien aparegut amb el “Ella m’estima ye, ye, ye”.

I seguint amb la vida de Elmo Hope, dèiem que gràcies al seu estat energètic va poder realitzar el 1960 un àlbum a trio, el qual va tenir la màxima qualificació de la revista Down Beat però no va aconseguir que els empresaris de la zona el contractessin, la qual cosa el va posar davant d’un dilema. En un article aparegut a la mateixa revista el 5 de gener de 1961 i titol·lat Bitter Hope, John Tynan escriví...”Hope es troba ell mateix en un magnífic estat de salut i vigor creatiu mental, però té una preocupació que l’angoixa de dues maneres: LA necessitat emocional i artística d’escoltar la seva música tocada pels seus amics i l’imperatiu econòmic que el permeti viure. Ell mateix parlava de les raons per quedar-se a la costa oest.....”El temps és esplèndid i hi ha poques persones amb les quals tocar”. Finalment, i després que el director de Riverside, Orrin Keepnews el visités a Califòrnia, Hope va decidir tornar a la costa est i així poder enregistrar aquest magnífic ”Homecoming”.

I nosaltres acabarem aquest magnífic projecte ed Elmo Hope, recordeu un vinil de 180 grams digitalitzat per qui us parla, però que crec, també podeu aconseguir la versió en CD, i tot això ho trobareu entrant al web de Fresh Sound Records. Escoltem per acabar el tema, primer tall de la cara A del disc, tema dedicat al seu fill Moe, anomenat....

A1.- Moe Jr.              (E. Hope)                  5m46s

Doncs amb aquest tema tan vital amb un swing impressionant, tema que podem associar a determinats estils en la composició com per exemple a Tadd Dameron, i tots ells provinents de l’era del Bop. L’inici de Joe Jones ha deixat pas a tota la front line de vents, els quals han desenvolupat la melodia, també rica en canvis. Foster ha esta qui primer ha realitzat el solo, amb un so ben personal i que hem reconegut. El fraseig és lleuger i fresc, demostrant la gran tècnica que tenia aquest mestre, director durant força temps de la Count Basie Big Band. Blue Mitchell l’ha seguit amb el seu característic so, el d’aquest trompetista que tampoc va poder brillar al nivell que li correspongué. Jimmy Heath, ja ho sabeu, germà de Percy Heath, l’ha seguit també amb un solo magistral, el d’aquest músic que també va acabar liderant la seva Big Band, amb composicions pròpies i magnífics arranjaments. El líder finalitzà els solos, ell, amb la característica sonoritat, potser un pèl apagada, i majorment sempre tocant pel registre mig del seu piano, on te tecles suficients per a desenvolupar la seva música i magnífica sonoritat.

Doncs amb aquest tema ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a Fresh Sound Records, i com sempre fem, primer amb dos FSNT i que han estat primer el de Jon De Lucia Group i el seu “As The River sings”, després el de la contrabaixista i compositora Juong Lim Yang i el “Déjà Vu”, havent acabat amb aquesta meravella del 1961 de Elmo Hope trio & sextet anomenat “Homecoming”. Espero que us hagi agradat la proposta d’avui, i com sempre, cada setmana diferent de l’anterior i de la que esdevindrà, amb la música a vegades de músics de casa nostra i a vegades amb la de les nostres editorials. Ben aviat espero posar-vos alguna de les músiques editades per Youkali Music, ganes també de posar les de Temps Record i de Quadrant Produccions cosa  aquesta que depèn de la seva producció discogràfica.

En fi, que abans d’acomiadar-me us vull recordar el magnífic concert que ens oferiran Santi dela Rubia Trio el divendres 6 d’abril amb Santi dela Rubia, saxo tenor amb Marc Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, ens presentaran el seu projecte ”Broken Line” disc que per cert vam posar en aquest programa no fa gaire, amb tot de temes propis d’aquest gran saxofonista. O sigui que ja ho sabeu, el 6 d’abril al Molí dels Frares  en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada gratuïta, concert organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

Ara sí que pleguem, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i jo mateix, Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves músiques i ha parlat pels colzes d’interessos comuns, espero, també us espero la setmana vinent i us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |