Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2  a Ràdio Molins de Rei 91.2 a Ràdio Abrera 107.9..............
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs avui hi tornem amb un programa dedicat a la discogràfica de casa nostra Fresh Sound Records i com sempre amb dos treballs de la  Fresh Sound New Talent i que seran els de la formació Counterpoints i el seu “Subway Lines”, i el disc de l’amic Sergio Gruz Trio anomenat “Indios”. Acabarem el programa amb un vinil de 180 grams digitalitzat en primera escolta per qui us parla, i que serà el de Ron Carter anomenat “Where?”. Avui, i com ja va essent habitual, podreu escoltar un micro conte relacionat amb el Jazz, Clubs de Jazz i demés relacions, i avui ho encetarà Teresa Tuset. Així és que ja tenim una altra col·laboradora, i crec que amb la Carme dela Fuente i la Teresa ja en tindrem prou, i elles dues ho aniran alternant, avui la Teresa i la setmana vinent la Carme.

però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Com sempre em passa i avui no n’és una excepció, el més difícil ha estat seleccionar les músiques que no sonaran en aquest programa, car dels tres discos que escoltareu, totes elles eren adequades per a l’escolta. O sigui, que com sempre us dic, entreu als webs que us posaré al blog del jazzclubdenit.blogspot.com.es i així poder-los adquirir.

Comencem doncs amb el projecte del pianista establert a París, Sergio Gruz amb....


“INDIOS”
Sergio Gruz Trio

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 530
Enregistrat per Jordi Vidal el 6 d’octubre de 2016 al Laietana Estudi, Barcelona.
Mesclat per Max Jésion al Bopcity de París.
Produït per Sergio Gruz
Productor executiu, Jordi Pujol

Sergio Gruz, piano
Paco Weht, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria

Totes les composicions són de Sergio Gruz.

Doncs dir-vos que aquest pianista ens va acompanyar en un concert al Jazz Club La Vicentina l’octubdre de 2015 formant part dels Pomodoro Hunters, projecte liderat per l’amic Luca Tondena on també hi havia Ramiro Rosa i José López al contrabaix. Aquest és un pianista argentí establert a París de fa força temps, on hi viu i treballa. De tant en tant visita als seus amics argentins i barcelonins i així és que també el criden per formar part de projectes diversos. Quan va venir al JClV crec recordar que va aprofitar per tocar al Soda Acústic de Gràcia i també al Big Bang del barri del Raval.

Aquí teniu l’enllaç a la web de FSNT , la d’aquest disc...


Comencem amb el preciós tema que parla de lo ric que és el seu imaginari d’ençà un temps cap aquí...

8.- Mon imaginaire est très rich ces temps-ci    (S. Gruz)        5m12s

Doncs sí que ha resultat ser força ric l’imaginari del Sergio i vet aquí que així ens ho ha plasmat, amb un tema que s’ha iniciat delicadament però que mica a mica s’ha anat desenvolupant vers la modernitat rítmica i melòdica, també amb una gran improvisació del líder, que ha seguit de manera contínua el propi tema, la pròpia melodia, sense adonar-nos-en. Us haig de dir que l’acompanyen dos grans amics, d’ell i nostres, el Paco Weht i Ramiro Rosa, argentins com ell, i aquests establerts a casa nostra de fa força temps, i que ves per on també han vingut ha tocar al JClV. Magnífic tema que ens situa en l’òrbita d’aquest músic i la seva música.

I com sempre, cerquem comentaris sobre els projectes, i aquest és el que va fer Dave Jones del Jazz Journal Magazine el novembre de 2017.

"Aquest és una altra realització d'alta qualitat per a piano de Fresh Sound New Talent, que arriba per a refrescar-nos sense escarafalls, a diferència de molts altres discos contemporanis de jazz. Tota la música està composta pel líder i la portada del disc és de Marcos Carrasquer, i el text interior està relacionat amb el contingut musical i el tema, "Indis" (indis), es refereix a la conquesta d'Amèrica per part dels espanyols.

“Vinieron. Ellos tenían la Bíblia y nosotros teníamos la tierra. Y nos dijeron: “Cierren los ojos y recen”. Y cuando los habrimos, ellos tenían las tierras y nosotros teníamos la Bíblia.”  

Eduardo Galeano

Seguim ara amb un tema més viu i modern de melodia, que ens apropa al jazz contemporani de refilada, i ho fem amb....

9.- Brazuka               (S. Gruz)                   3m14s

Un tema curtet, amb un ritme magistral marcat pel Ramiro a la bateria i Paco  al contrabaix amb marcades i puntuals notes. Com abans, la música del solista i líder ha anat passant sense solució de discontinuïtat del tema a la improvisació. Els inicis han estat realment sorprenents i més ho han estat les continuacions de tots tres, amb la base rítmica superba i el líder al piano, que literalment ha estat magistral. Una molt bona composició que ens mostra de com infinites són les possibilitats per crear música, on hi ha melodies, harmonies i ritmes, i aquetes tres característiques les hem escoltat i a un gran nivell. Músiques les d’aquest músic argentí amb algun flaire de Latin Jazz però tant subtil que no el situaríem pas com a primordial i sí en canvi, denotem el seu estil a lo Bill Evans clarament sense oblidar a Brad Mehldau.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb el que ens diuen des de Jazz Journal Magazine......

Així que aquest és el context, però què passa amb la música? Es tracta d'un trio de piano amb una gran quantitat de sons musculars, sonant com un gran nombre d'altres trios contemporanis de piano de jazz, però això és una mica enganyós en aquest cas, ja que gran part de l'àlbum és, al seu torn, delicat, reflexiu , melòdic i atractivament rítmic d'una forma peculiar i monacal.

I seguim ara amb un altre tema que clarament és una referència al genial Thelonious Monk, tema anomenat...

4.- Strollin’                (S. Gruz)                   3m43s

Certament els inicis ens han recordat algunes frases o millor dit, algun fraseig del genial Monk. Els acords, dissonants en alguns casos, també ens l’han recordat. Un tema que comença amb un Groove latent que poc a poc s’anirà convertint en swing, i igualment que els temes anteriors, sense saber quan s’acaba el tema i quan comença la improvisació, el líder es reconverteix en algú que molt ha admirat i escoltat a Bill Evans. Paco i Ramiro ben bé han entès quan s’havia de produir aquest swing i així és que l’han clavat. Sergio demostra una vegada més el seu nivell interpretatiu al piano, i també el seu gran nivell com a compositor. Els seus temes són rics en amalgames diverses, ritmes perfectament trobats on el Groove i el swing es donen la mà, i les melodies ens mostren una música fresca, gens presumptuosa i sí realment farcida d’honestedat.


I ja acabant amb el comentari de Dave Jones...

Com un podria esperar, hi ha un fort sabor llatí, però no s'utilitza de manera exagerada, i en llocs, sobretot enmig de l'àlbum, Gruz sona bastant a Evans, en termes de línies de la mà dreta i similar a Mehldau per les composicions, on en el tema “Esha” sembla que gairebé podria haver estat escrit i interpretat per Mehldau. No dic que aquests dos pianistes siguin semblants, sinó que la influència d'ambdós es pot escoltar aquí a vegades en la manera de tocar de Gruz. Tot i això, Gruz sembla tenir alguna cosa pròpia, el ritme en les composicions el segueix de ben a prop. Entre tots tres han creat un àlbum que em va fer créixer l’admiració en cada escolta successiva ".

Dave Jones (novembre de 2017) Jazz Journal Magazine

I seguim encara amb aquest projecte amb el tema anomenat....

10.- New Bossa       (S. Gruz)                   5m52s

Doncs ja heu pogut escoltar quina manera te el Sergio Gruz de concebre la “Bossa”, de fet, la seva “New Bossa”. Modernitat però sense oblidar els orígens, tot i ésser el ritme força modificat, per dir-ho d’alguna manera. Una melodia principal que a moments ens recorda músiques de la seva Argentina natal, amb apunts de tangos i demés. És força evident que les músiques del seu estimat país hi són presents en tot el seu projecte, barrejades sàviament amb les de la més rabiosa actualitat. La base rítmica, perfectament conjuntada amb el Paco Weht i Ramiro Rosa fan un treball impressionant, amb el baterista marcant el ritme amb plats, xarles i amb els copets delicats a la caixa així com amb contratemps o similars. Una melodia desenvolupada també sense solució de discontinuïtat enllaçada amb el seu solo, el d’aquest magnífic pianista establert a París. Paco ha fet un melòdic i precís solo, recolzat per Ramiro i amb la melodia de fons, la del líder i compositor de tots els temes d’aquest gran projecte.

De Ramiro Rosa dir-vos que ha vingut algunes vegades al Jazz Club La Vicentina, i com he dit abans, un dels dies va ser el del Luca Tondena Quartet amb el mateix Sergio Gruz i José López. Ramiro forma part de d’altres projectes com el que comparteixen amb Elisabet Raspall i Jordi Mestres entre molts altres. Paco Weht ens havia acompanyat en algunes de les Jam Sessions que fèiem a la Sala Xica. Va editar un disc al seu nom, el qual vam posar en aquest mateix programa ja fa una mica i entre els diversos projectes on hi participa hi ha el de la Vicens Martín Dream Big Band amb els quals ha vingut un parell de vegades a Sant Vicenç dels Horts en Festes Majors d’hivern i d’estiu, la darrera amb el Bruno Oro fent de Frank Sinatra.

I nosaltres acabem ja el projecte de Sergio Gruz amb el primer track del disc anomenat.....

1.- C’est possible     (S. Gruz)                   4m43s

Doncs quin altre tema més impressionant el de Sergio Gruz on sobretot la concepció sobre la base rítmica sembla haver estat la clau de volta d’aquesta composició. Una meravella rítmico-melòdica amb uns inicis impactants de tots tres, i fent la melodia principal piano i contrabaix. Després, contrabaix i bateria seguint igual però ja amb el líder desmarcat fent una ampliació melòdica. El solo del Paco ha entrat una vegada acabada la primera exposició del tema. Increïble ell en aquest solo tant i tant rítmic, però és que el tema així ho ha exposat. El líder s’hi ha afegit, i el final d’un i l’inici de l’altre han aparegut com en tots els temes d’aquest gran projecte, que sembla ser el seu Leit Motiv principal. Al final de nou la trempera rítmica amb les notes de piano i contabaix alhora per acabar el tema de cop. Magnífic tema i projecte. Qui sigui capaç de dir que el concepte de trio a piano, contrabaix i bateria està vivint els seus darrers moments no està gaire bé del caparró.

Doncs nosaltres deixem aquest projecte però....

Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb el segon projecte de Fresh Sound New Talent i ara amb el magnífic quartet Counterpoints i el seu projecte...


“SUBWAY LINES”
Counterpoints

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 520
Enregistrat per Andy Neresheimer el 14 i 15 de novembre de 2015 als Playground Studios, Zurich.
Produït per Counterpoints
Productor executiu, Jordi Pujol

Ohad Talmor, saxo tenor canal esquerre
Christoph Irniger, saxo tenor canal dret
Baenz Oester, contrabaix
Vinnie Sperrazza, bateria

Aquí teniu l’enllaç al web d’aquest disc de FSNT


Doncs estem a punt d’escoltar una música embolcallada de contemporaneïtat. Un quartet amb dos saxos tenors, contrabaix i bateria, no és una formació gens típica, i tot i no ser-ho, ara mateix recordo que vam veure un quartet així al Jamboree i no fa massa, amb dos saxos tenors, amb Melisa Aldana i Jure Pukl. Una altra magnífica proposta de dos mestres del saxo tenor. Avui la proposta segueix la línia contemporània de Melisa i Jure, i és que els dos saxos tenors són també dos cracs de la modernitat en aquest instrument. Aquest és un projecte amb 10 temes magnífics, on la diversitat rítmica hi és clarament delimitada pel fet d’haver-hi tres temes encabits en els tempos més suaus, més lents, quasi en el concepte de balada. D’aquests tres temes així de delicats us proposo escoltar el compost per l’Ohad Talmor que sona, recordeu pel canal esquerra mentre que Christoph Irniger  ho fa pel dret. El tema de l’Ohad Talmor és l’anomenat...

3.- Two Fools Tears            (O.Talmor)                 6m48s

Ja us haureu adonat que aquest tema està estretament relacionat amb el conegut “Tea For Two”, de fet la melodia és la mateixa, si n’exceptuem el pont i alguna part més. És una revisió del conegut tema del musical No, No, Nanette de 1925 amb música de Vincent Youmans. Dóna la impressió que sigui el seu petit homenatge a les músiques primeres dels musicals que passarien a formar part dels estàndards de Jazz. Els nostres herois però, n’han fet una magnífica revisió, un magnífic arranjament quasi convertint-la en una altra cosa, una altra cançó, tot i tenir sempre present la melodia principal, i per descomptat la harmonia. Després de la presentació del tema, Ohad Talmor ha fet la seva aportació solista a tot swing ben marcat pel walking de Baenz Oester al contrabaix i el “raid” de la bateria de Sperrazza. El mateix contrabaixista ha fet un magnífic solo al contrabaix, afegint-s’hi els dos saxos i bateria en els moments finals d’aquest preciós tema que va molt bé per anar-nos situant en l’ona musical d’aquest magnífic quartet, amb una base rítmica de contrabaix i bateria, el primer no massa conegut, i sí molt més el Vinnie Sperrazza el qual ha sonat en aquest programa algunes vegades amb Jacob Sacks i l’amic Masa Kamaguchi.

I ara escoltarem el micro conte de la Teresa Tuset, dedicat al Blue Note i d'altres clubs....

.............................

Doncs jo ho sabeu, sí que un pot anar al Blue noten, però després ha de visitar-nos al Jazz Club La Vicentina...ha...gràcies cusineta.

En fi, que la discografia de Ohad Talmor comença el 1998 The Other Quartet “13 pieces”, amb Russ Johnson, Jim Hershman, Mike Sarin, editat per Knitting Factory, passa per projectes amb Lee Konitz el 2000, 2004 i 2005 amb el Lee Konitz New Nonet amb l’Ohad Talmor dirigint-los. Amb Steve Swallow en va fer dos més el 2008 i 2014 en format trio amb Steve Swallow / Ohad Talmor / Adam Nussbaum.

Seguim ara amb un canvi substancial tan rítmic com melòdic i ho farem amb el tema compost per Christoph Irniger anomenat...

6.- Dance      (Ch. Irniger)              5m04s

“Dance”, ha utilitzat els acords de John Coltrane a "Giant_Steps" com a punt de partida per després desenvolupar-lo tal i com l’hem pogut escoltar, fent tota una demostració de força rítmica i harmònica. Un tros de tema on també hem pogut escoltar al gran bateria Sperrazza en tot el seu esplendor. Un tema que ha començat a duet de saxos seguint els passos de gegant de Coltrane amb una base rítmica impressionant. Després de l’exposició del tema, ha estat el compositor qui ha encetat el seu solo sobrevolant les estructures harmòniques i rítmiques. Ohad Talmor ha continuat amb la seva exposició per ben aviat compartir-ho tots dos, primer l’un i després l’altre en una mena de curtets solos que finalment han deixat pas al magnífic solo del baterista americà. Al final dos saxos donant-li el suport adequat a un Vinnie Sperrazza que ha estat superb.

D’altres projectes discogràfics de l’Ohad Talmor són un parell que va fer amb l’Evaristo Pérez Trio feat Ohad Talmor primer el “Why” i després la "Suite Paul Klee". També  l’Ohad Talmor NEWSREEL, amb Jacob Sacks, Matt Pavolka, Dan Weiss, etc; el BlueSeven "Collage" amb Daniel D'Alcántara, Denis Lee, etc.. amb Kurt Rosenwinkel i OJM "Our Secret World" del 2010, per acabar el 2016 amb el Dan Weiss “Sixteen:Drummers Suite”.


Seguim encara amb més música d’aquest gran quartet, ara amb més swing amb el tema compost per l’Ohad Talmor anomenat....

1.- Subway Line3                (O. Talmor)                5m09s

Aquest tema es basa en la progressió d’acords de "I Remember You", tema publicat el 1941, amb música de Victor Schertzinger, i lletra de Johnny Mercer. Doncs ja heu pogut escoltar quin tros de tema a màxim de swing ens ha compost el Talmor, ells dos però l’han començat a duet omplint l’espai de notes tot i semblar-nos que eren més de dos instruments.  Els solos de Christoph i Talmor volant sobre les harmonies del “I remember You” han estat magistrals, després dels quals hem pogut gaudir de nou amb un solo del gran contrabaixista Baenz Oester per després fer uns “vuits” amb saxos i bateria per arribar al final d’aquest magnífic tema a tot swing.

Christoph Irniger, nascut el 1979, és un músic suïs, saxofonista, compositor i director de bandes. Segons el Neue Zürcher Zeitung, "sens dubte és un dels grans talents de la seva generació". En els últims anys, Irniger s’ha fet un nom a ell mateix en una sèrie de formacions, tocant jazz, rock i d’altres estils. Com a músic d'una generació que li agrada treballar en múltiples projectes d'estils eclèctics, dirigeix ​​una àmplia gamma de projectes musicals diferents i sorprenents. Aquest és un instrumentalista amb una educació ferma, i un compositor amb una visió artística, que genera de forma constant noves idees, realitzades gràcies a la passió per la música. La revista alemanya Jazzthetik diu: "Les persones que coneixen el jazz confirmen que és un dels músics més prometedors del jazz suís contemporani".

Doncs acabarem el projecte d’aquest magnífic quartet amb un tema compost per Christoph Irniger tema també a tot swing, anomenat...

2.- Lennie Grass      (Ch. Irniger)              6m04s

Aquest tema es basa en la progressió d'acords de l’"I Got Rhythm", un R&Ch que han utilitzat tants i tants compositors per a desenvolupar els seus temes, i parlem de genis com Charlie Parker, Sonny Rollins i tants més potser no tant genis, però. Un tema “fast” com se solen tocar els R&Ch i de quina manera més impressionant ha sonat aquest saxofonista en el seu solo pel canal dret, recordeu, després però d’haver-lo començat tots dos alhora, a tot ritme. Ohad Talmor ha seguit amb el seu pel canal esquerra també amb una gran demostració de potència sonora, recursos estilístics i fraseig modern. Ambdós són uns mestres en el llenguatge jazzístic modern sense oblidar la tradició. Després del solo de l’Ohad ha estat el baterista Vinnie Sperrazza qui n’ha desenvolupat un de magnífic, llarg, potent i ric en sonoritats de caixa, timbales, plats i demés estris percussius. El tema arriba al final de cop, tot i havent fet la melodia a duet els dos saxos tenors, magnífics tots dos, magnífics tots quatre.

Irniger s’estima el jazz, i la manera de tocar-lo està molt arrelada en la tradició, influït pels seus diversos exponents. No veu, però el jazz que representi un so o un contingut concret, sinó com una forma de fer música. Ell diu: "Per a mi el jazz és aquesta música que sempre processa la música del seu temps. Es tracta més de la manera com toques que el que toques". S'obtenen idees de tots els estils de música i de la mateixa vida; en aquest sentit, les principals inspiracions són la seva llar, el llac de Zuric, les muntanyes, la seva família, la gent, els viatges (sobretot a Nova York) i una sèrie d'altres formes d'art. Li donen els temes i aquests alimenten la seva passió per la música, i Irniger situa la melodia sobre tota la resta de l’harmonia i ritmes. Fins i tot en passatges denses i complexos, o dins del Free Jazz, busca el moment i intenta donar a les línies melòdiques dels diferents instruments un pes igual. El periodista Peter Haffner escriu sobre les seves composicions, "les peces són poemes tonals, que demostren que les melodies enganxoses i els paisatges sonors complexos no necessiten ser excloents, de fet, cadascun necessita de l'altre".

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs nosaltres acabarem el programa amb el vinil de 180 grams digitalitzat en primera escolta per qui us parla, i serà el magnífic disc de Ron Carter anomenat...


“WHERE?”
Ron Carter with Eric Dolphy, Mal Waldron

Editat per Prestige - PR 7843
Enregistrat per Rudy Van Gelder el 20 de juny de 1961 a Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, Nova Jersey
Distribuït per Fantasy Records

Eric Dolphy, saxo alto, clarinet baix, flauta
Mal Waldron, piano
George Duvivier, contrabaix - (pistes: A1, A2, B1, B2)
Ron Carter, contrabaix, violoncel
Charlie Persip, bateria

Aquesta és una joia del Jazz en l’era hard bop, i ho és també per la inclusió del violoncel en aquest món del Jazz, on aquest instrument no semblava haver-hi tingut cabuda. Vet aquí que Ron Carter el va voler incloure amb temes a contrabaix i cello, cosa insòlita el 1961 i fins i tot per ara.

Aquí teniu l’enllaç a la pàgina web del disc..


Comencem ja amb les músiques d’aquesta meravella, vinil de 180 grams digitalitzat, no ho oblideu, i ho farem amb el preciós gospel de Sy Oliver anomenat...

B2.- Yes, I Indeed               (Sy Oliver)                 5m48s

Amb un tema així de maco i senzill, melòdicament parlant, poc ens podríem imaginar que els solos sonarien així de moderns, però és que, senyores i senyors, ens acompanya el gran Eric Dolphy. Ell, a la flauta, va ser un dels primers en utilitzar-la assíduament en el món del Jazz, i tocant-la de la manera més moderna possible aleshores, un tema on hem pogut escoltar a Ron Carter tocar el cello a pizzicato i on George Duvivier ha tocat el contrabaix. I tot i la melodia gospel força reconeguda, la qual fins i tot em sona a música del wild west, el tema ha volat en la improvisació de Dolphy vers espais siderals no explorats. I és que a l’Eric Dolphy l’admiro molt, amics meus. Mal Waldron fa el seu solet encabit en el món del gospel, nítid i pulcre per després fer-ho el líder Carter a pizzicato, com hem dit abans.

Veiem què ens en diu Jim Todd: All Music Guide

"Aquest set de temes del 1961 van aparèixer  sota el nom d'Eric Dolphy, però és, de fet, el primer treball del baixista Ron Carter com a líder. Carter i Dolphy havien tocat junts en el grup de Chico Hamilton i en magnífic disc de Dolphy, “Out There” del 1960. “Where ?” té elements en comú amb tots dos, però està més a prop del jazz de cambra que en Hamilton feia a la dècada de 1950, i no tant amb el més avantguardista Dolphy. Tal i com van fer amb el disc de Dolphy, Carter toca el violoncel en tres de les sis pistes.

Escoltem ara el magnífic tema Romberg & Hammerstein II anomenat...

A3.- Softly as in the morning sunrise     (S. R. & O. H.)          7m21s

"Softly, as in a Morning Sunrise" és una cançó popular amb música de Sigmund Romberg i lletra de l’Oscar Hammerstein II que van fer per a l'opereta The New Moon del 1928. Aquest és un tema interpretat per quasi tothom i que podem escoltar sovint en les Jam Sessions que es fan arreu. També és un dels temes que tocava Ron Carter amb el Bobby Timmons Trio i on el podem escoltar, aquí, de quina manera toca el contrabaix, àmpliament, amb l’arc i amb una agilitat impressionant. Eric Dolphy ha tocat el saxo alto de la manera tant personal que ja tenia, però tot i així se li poden trobar algunes reminiscències de Charlie Parker. Dolphy estava en el zenit de la seva carrera amb una expressivitat única, velocitat d’execució amb amplis intervals de notes, i llenguatge propi. El vam perdre el 1964, i encara el plorem, com amb tants altres que ens van deixar tan aviat.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguint amb el que ens diu el Jim Todd....
L'habilitat de Carter és innegable, però la seva interpretació sobre “Where?” és una mica amable i monocromàtica. El duo senzill amb George Duvivier, (en el tema “Bass Duet” que no posarem), és una conversa tranquil·la que no requereix demandes sobre qualsevol d'aquests gegants contrabaixistes. Dolphy, que toca el clarinet baix, el saxo alto i la flauta, té una perspectiva molt més interessant, tot i que no ens mostri la seva vertadera cara, tal i com ho fa en altres escenaris. El pianista Mal Waldron és característicament sec, econòmic i balancejat. El baterista Charlie Persip impressiona tranquil·lament amb un treball reflexiu i detallat. Duvivier toca el contrabaix quan Carter toca el violoncel.


Escoltem ara un dels temes de Ron Carter, el primer tall de la cara A, anomenat...

A1.- Rally                  (R. Carter)                 5m36s

Doncs ja heu pogut escoltar quina meravella de modernitat, i recordeu que ho varen enregistrat el juny de 1961 quan el naixement de la música Pop encara havia de succeir. O sigui que la conclusió és que la humanitat, aleshores, no estava preparada per tot això que feia temps que s’esdevenia ja des del BeBop, o les altes instàncies polítiques veien en aquesta música molt de revolucionari. Tema on Carter toca el violoncel sovint a duet amb Dolphy en l’inici del tema. Després, aquest mestre fa un solo amb aquest instrument que crec jo deu haver estat irrepetible en aquest el context del Jazz. De la mateixa manera que abans amb el saxo alto, Dolphy ara amb el clarinet baix, investiga quines són les sonoritats amagades d’aquest instrument que ell va popularitzar en el món del Jazz. Després d’ell, d’altres ho ha intentat com per exemple John Shurman entre d’altres, però segons la meva opinió, ningú ha aconseguit els sons i ha improvisat tan àgilment com ho va fer Eric Dolphy. Com es nota la meva admiració, oi?

I ja acabant amb el que ens diuen des de All Music Guide....
En els temes del disc hi ha dos originals de Carter, dos estàndards i un parell de de Randy Weston. El "Saucer Eyes" de Weston, el millor tema de l'àlbum, presenta una forta actuació en grup, una afirmació força lacònica de Waldron, l'exuberant flauta de Dolphy i un captivador treball d’escombretes de Persip. El "Rally" de Carter, amb el clarinet baix de Dolphy i el treball de violoncel més aventurer d'aquest compositor, és el més proper als treballs de Dolphy d'aquest període ".  Jim Todd: All Music Guide

I nosaltres, ara sí, acabem projecte de Ron Carter amb Eric Dolphy i demés, i també acabem el programa d’avui, i ho farem amb el tema de Randy Weston anomenat...

B3.- Saucer Eyes                (R. Weston)              5m07s

Aquest és un tema que Weston va enregistrar a Nova York el 4 de juny de 1960. Amb un inici amb escombretes a càrrec del baterista Charles Persip, i ja ben aviat hem pogut gaudir de nou amb la mestria de Eric Dolphy ara amb la flauta, un altre instrument que ell es va encarregar de popularitzar en el món del Jazz. En anteriors programes hem pogut escoltar d’altres flautistes en el Jazz com per exemple Yusef Lateef, un altre gran poli-instrumentista. Dolphy ens torna a enlluernar amb la seva gran intel·ligència harmònica i velocitat d’interpretació ara amb la flauta, però és que ell, en qualsevol dels instruments amb els quals avui l’hem escoltat, era tot un gran mestre. Mal Waldron al piano realitza un molt bon solo també. Ron Carter ara al contrabaix, magnífic també, ens parla de Randy Weston tot i dient d’ell que “és un molt bon amic, però no és aquest el motiu d’haver-li posat dos temes en aquest disc. Ell va escriure molt bona música i el problema ha estat en escollir quins serien els dos temes seus que havia de posar, cosa que sempre em passa a mi en aquest programa.

Bé, doncs ja hem acabat el programa d’avui dedicat a Fresh Sound Records havent escoltat diversitat musical, tota de gran qualitat, esperant que hàgiu gaudit primer amb el projecte de Sergio Gruz, “Indios”, després amb el quartet Counterpoints i el seu “Subway Lines” i haven acabat amb el magnífic “Where?” de Ron Carter amb Eric Dolphy, Mal Waldron, etc....

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu que és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i seleccionat les seves músiques, dir-vos que us espero la setmana vinent i us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |